L'holocaust i el genocidi armeni

L'holocaust i el genocidi armeni

Alemanya commemora el 70è aniversari de la Conferència de Wannsee on alts jerarques del nazisme van planificar la solució final, és a dir, l'extermini planificat i industrial de tots els jueus europeus. Aviat es commemorarà el centenari del genocidi armeni comés per l'Imperi Otomà l'any 1915 i del qual aquests dies tornar a parlar-se per la decisió de l'aprovació per l'Assemblea francesa d'una llei que penalitza la negació del genocidi armeni.

70è aniversari de la Conferència de Wannsee

El 20 de gener de 1942 va celebrar-se una cimera de jerarques nazis a la vora del llac Wannsee per planificar l'assassinat industrialitzat de tots els jueus d'Europa, així com d'altres grups ètnics com eslaus i gitanos, entre altres. De fet a més dels 6 milions de jueus hi van haver 4 milions de gitanos, eslaus i altres grups que van ser exterminats. I la decisió la van prendre un grup de capitostos nazis amb Adolf Eichmann al capdavant que van reunir-se en una mansió a la vora del llac Wannsee. El president de la República Federal Alemanya va presidir aquest acte en commemoració d'aquella reunió que va prendre la decisió d'exterminar milions de persones que no encaixaven en les seves doctrines racistes. El president Wulff va declarar que “l'objectiu comú” és una Alemanya lliure i oberta on tothom pugui ser lliure i feliç, i això equival, segons el president alemany, a combatre la ultradreta d'avui. Va declarar que sentia vergonya pels assassinats comesos per una cèl•lula neonazi descoberta el mes de novembre passat però que actuava des dels any 90 assassinant immigrants. Els jerarques nazis que van participar en aquesta conferència de Wannsee l'any 1942 van decidir com durien a terme l'assassinat i tot això va quedar recollit en un document de quinze pàgines que descrivia tot el pla.

França penalitza la negació del genocidi armeni

L'any 1915 durant l'Imperi Otomà van ser exterminats entre un milió i un milió i mig d'armenis pels Joves Turcs, aquesta organització és l'embrió de l'organització que va servir a Ataturk per fundar la moderna Turquia. El genocidi armeni és un tema prohibit a Turquia i castigat amb presó, no se'n pot parlar i oficialment no va existir.

L'Assemblea francesa va aprovar una llei condemnant la negació del genocidi armeni amb penes d'un any de presó i 45000 euros de multa. La llei impulsada per un diputat del partit del president Sarkozy, UMP, va ser aprovada amb 127 senadors favorables i 86 que van votar en contra. L'aprovació d'aquesta llei ha enrarit les relacions diplomàtiques entre França i Turquia, ja que el govern turc ho veu com un atac. El govern turc ha advertit que no només les relacions polítiques i militars es veuran congelades sinó que Turquia estudia imposar sancions econòmiques a França. I el viceprimer ministre turc ha amenaçat des d'Estrasburg que podrien portar a França davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans perquè, segons el vicepresident turc, aquesta proposició de llei suposa un risc per a la llibertat d'expressió i és contrària al conveni europeu dels Drets Humans. El vicepresident turc diu que qui castiga la negació del genocidi armeni ataca la llibertat d'expressió quan a Turquia et poden ficar a la garjola per afirmar que el genocidi armeni va existir, a més del fet del propi genocidi armeni negat pel govern turc. Espero que la llei surti endavant. El genocidi armeni és un fet pel qual el govern turc hauria de demanar disculpes al poble armeni i després callar, és una indecència que després d'un crim tan execrable encara tinguin la prepotència de queixar-se. Aclarim un fet: La llei francesa no condemna el genocidi armeni sinó la negació del genocidi armeni, és a dir, no es castiga ningú pels fets sinó per negar els fets. Exterminar a milers o milions de persones d'un poble de manera deliberada i intencionada com van fer els turcs el 1915 o com van fer els nazis durant el seu règim de terror (1933-45) no pot quedar en l'oblit, perquè l'oblit és el camí per a què aquests fets es tornin a repetir. Quina mena de broma de mal gust és aquesta que el govern turc portarà a França al Tribunal Europeu dels Drets Humans?. I quina mena de broma és aquesta amenaça turca de demanar sancions contra França?.

Circular de Heydrich sobre el comienzo de la solución final de la cuestion judia, 25 de enero 1942 (PDF)

El holocausto y el genocidio armenio

Alemania conmemora el 70 aniversario de la Conferencia de Wannsee donde altos jerarcas del nazismo planificaron la solución final, es decir, el exterminio planificado e industrial de todos los judíos europeos. Pronto se conmemorará el centenario del genocidio armenio cometido por el Imperio Otomano en 1915 y del que estos días volver a hablar por la decisión de la aprobación por la Asamblea francesa de una ley que penaliza la negación del genocidio armenio.

70 º aniversario de la Conferencia de Wannsee

El 20 de enero de 1942 se celebró una cumbre de jerarcas nazis a orillas del lago Wannsee para planificar el asesinato industrializado de todos los judíos de Europa, así como de otros grupos étnicos como eslavos y gitanos, entre otros. De hecho además de los 6 millones de judíos hubo 4 millones de gitanos, eslavos y otros grupos que fueron exterminados. Y la decisión la tomaron un grupo de cabecillas nazis con Adolf Eichmann a la cabeza que se reunieron en una mansión a orillas del lago Wannsee. El presidente de la República Federal Alemana presidió este acto en conmemoración de aquella reunión que tomó la decisión de exterminar millones de personas que no encajaban en sus doctrinas racistas. El presidente Wulff declaró que "el objetivo común" es una Alemania libre y abierta donde todo el mundo pueda ser libre y feliz, y eso equivale, según el presidente alemán, a combatir la ultraderecha de hoy. Declaró que sentía vergüenza por los asesinatos cometidos por una célula neonazi descubierta en noviembre pasado pero que actuaba desde los año 90 asesinando inmigrantes. Los jerarcas nazis que participaron en esta conferencia Wannsee en 1942 decidieron como iban a llevar a cabo del asesinato y todo ello quedó recogido en un documento de quince páginas que describía todo el plan.

Francia penaliza la negación del genocidio armenio

En 1915 durante el Imperio Otomano fueron exterminados entre un millón y un millón y medio de armenios por los Jóvenes Turcos, esta organización es el embrión de la organización que sirvió a Ataturk para fundar la moderna Turquía. El genocidio armenio es un tema prohibido en Turquía y castigado con prisión, no se puede hablar y oficialmente no existió.

La Asamblea francesa aprobó una ley condenando la negación del genocidio armenio con penas de un año de prisión y 45.000 euros de multa. La ley impulsada por un diputado del partido del presidente Sarkozy, UMP, fue aprobada con 127 senadores favorables y 86 que votaron en contra. La aprobación de esta ley ha enrarecido las relaciones diplomáticas entre Francia y Turquía, ya que el gobierno turco lo ve como un ataque. El gobierno turco ha advertido que no sólo las relaciones políticas y militares se verán congeladas sino de Turquía estudia imponer sanciones económicas a Francia. Y el viceprimer ministro turco ha amenazado desde Estrasburgo que podrían llevar a Francia ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos para que, según el vicepresidente turco, esta proposición de ley supone un riesgo para la libertad de expresión y es contraria al convenio europeolos Derechos Humanos. El vicepresidente turco dice que quien castiga la negación del genocidio armenio ataca la libertad de expresión cuando en Turquía te pueden meter en la cárcel para afirmar que el genocidio armenio existió, además del hecho del propio genocidio armenio negado por el gobierno turco. Espero que la ley salga adelante. El genocidio armenio es un hecho por el cual el gobierno turco debería pedir disculpas al pueblo armenio y luego callar, es una indecencia que después de un crimen tan execrable todavía tengan la prepotencia de quejarse.Aclaremos algo: La ley francesa no condena el genocidio armenio sino la negación del genocidio armenio, es decir, no se castiga a nadie por los hechos sino por negar los hechos.Exterminar a miles o millones de personas de un pueblo de manera deliberada e intencionada como hicieron los turcos en 1915 o como hicieron los nazis durante su régimen de terror (1933-45) no puede quedar en el olvido, porque la olvido es el camino para que estos hechos se vuelvan a producir. ¿Qué tipo de broma de mal gusto es esta que el gobierno turco llevará a Francia al Tribunal Europeo de Derechos Humanos?. ¿Y qué clase de broma es esta amenaza turca de pedir sanciones contra Francia?.

El croissant i la guerra

El croissant i la guerra

Tothom sap que és un croissant però és poc probable que coneguin la relació d'aquesta deliciosa pasta amb la guerra. El croissant té la forma d'unes banyes, dirien uns, però també de mitja lluna, és a dir, el símbol de l'Islam. No és que els croissants els inventessin els islàmics però alguna cosa hi van tenir a veure.

Tot comença quan l'Imperi Otomà decideix que vol expandir-se cap a Europa, i ja podeu treure-us del cap que vinguessin repartint flors, tampoc croissants, no, el gran turc ho va fer a cop de simitarres otomanes i de canonades. Europa estava, com sempre, molt dividida i enfrontada, però no hi ha res que uneixi més que un enemic comú, un enemic que pretenia posar tots els europeus a pregar mirant cap a la Meca. El gran turc va arribar a les portes de Viena i li va posar setge. Els turcs van provar d'assaltar la ciutat diverses vegades però van fracassar. Van intentar derrocar les muralles de la ciutat excavant uns túnels per sota, ho feien de nit creient que ningú se n'adonaria però els forners vienesos van escoltar sorolls i van donar l'alarma, això va permetre als defensors de Viena agafar per sorpresa als atacants turcs, després les tropes de l'Emperador Leopold I comandades pel rei de Polònia Jan III Sobireski van acabar d'expulsar els otomans. Els forners vienesos que havien alertat del que succeïa al subsol de la seva ciutat van ser honorats per l'Emperador en agraïment per haver-hi salvat la ciutat. Els forners per agrair l'honor van crear dos pans, un amb el nom d'Emperador i l'altre que en alemanys es diu Halbmond, és a dir, mitja lluna”, per fer befa dels otomans, ja que la mitja lluna era el símbol que representava l'Imperi Otomà. No havent caigut Viena en mans dels otomans hem sortit guanyant, podem celebrar-ho menjant croissants mentre escoltem valsos d'Strauss.

El croissant y la guerra

Todo el mundo sabe que es un cruasán pero es poco probable que conozcan la relación de esta deliciosa pasta con la guerra. El croissant tiene la forma de unos cuernos, dirían unos, pero también de media luna, es decir, el símbolo del Islam. No es que los croissants los inventaran los islámicos pero algo tuvieron que ver. Todo comienza cuando el Imperio Otomano decide que quiere expandirse hacia Europa, y ya podéis sacaros de la cabeza que vinieran repartiendo flores, tampoco cruasanes, no, el gran turco lo hizo a golpe de cimitarras otomanas y de cañonazos. Europa estaba, como siempre, muy dividida y enfrentada, pero no hay nada que una más que un enemigo común, un enemigo que pretendía poner todos los europeos a rezar mirando hacia la Meca. El gran turco llegó a las puertas de Viena y le puso sitio. Los turcos intentaron asaltar la ciudad varias veces pero fracasaron. Intentaron derribar las murallas de la ciudad excavando unos túneles por debajo, lo hacían de noche creyendo que nadie se daría cuenta pero los panaderos vieneses escucharon ruidos y dieron la alarma, esto permitió a los defensores de Viena coger por sorpresa a los atacantes turcos, después las tropas del Emperador Leopoldo I comandadas por el rey de Polonia Jan III Sobireski acabaron de expulsar a los otomanos. Los panaderos vieneses que habían alertado de lo que sucedía en el subsuelo de su ciudad fueron honrados por el Emperador en agradecimiento por haber salvado la ciudad. Los panaderos para agradecer el honor crearon dos panes, uno con el nombre de Emperador y el otro que en alemán se llama Halbmond, es decir, media luna ", para hacer burla de los otomanos, ya que la media luna era el símbolo que representaba el Imperio Otomano. No habiendo caído Viena en manos de los otomanos hemos salido ganando, podemos celebrarlo comiendo croissants mientras escuchamos valses de Strauss.

EL GENOCIDI ARMENI COMPLICA LA RELACIÓ FRANCOTURCA

EL GENOCIDI ARMENI COMPLICA LA RELACIÓ FRANCOTURCA

Entre 1894 i 1909 uns 200.000 armenis van ser assassinats a l'Anatòlia. Entre 1915 i 1917 l'Imperi Otomà acusant la comunitat armènia de col•laborar amb els russos va decidir deportar-los a les províncies més orientals de l'Imperi com a càstig. Fonts armènies parlen d'1,5 milions d'armenis morts, Turquia reconeix que van morir entre 250.000 i 500.000 armenis. Turquia es nega a reconèixer que van cometre un genocidi i parlar del genocidi armeni és el que és delicte a Turquia, no pas el genocidi comés contra el poble armeni en temps de l'Imperi Otomà.

França ha aprovat una proposició de llei que penalitza amb un any de presó i 45.000 euros de multa la negació de l'holocaust armeni. El primer ministre turc, l'islamista Recep Tayyip Erdogan ha declarat que “no existeix un genocidi tal a la nostra història. No ho acceptem”. El govern turc ha cridat a consultes el seu ambaixador a París i ha congelat les seves relacions amb França i ha advertit al govern de París que aquest fet tindrà conseqüències. De moment els avions militars francesos no podran realitzar aterratges a Turquia ni els vaixells de guerra francesos podran fer escala als ports turcs, i cancel•len totes les visites oficials previstes i la col•laboració militar i econòmica amb França.

Segons Erdogan la proposició de llei francesa que castiga la negació del genocidi armeni comés per l'Imperi Otomà és “racista, discriminatòria i xenòfoba”. El viceprimer ministre turc Bülent Arinc va qualificar la llei de “traïció a la Història”.

La comunitat armènia turca tem que això enardeixi el sentiment nacionalista turc.

Una vintena de països han legislat per condemnar aquest genocidi, Turquia, el país que en va ser responsable dels fets no només no ho ha fet sinó que considera que el que és delicte és parlar de genocidi armeni.

Malgrat que aquest genocidi va ser comés durant l'Imperi Otomà sembla que la Turquia moderna fundada per Ataturc que aparentment trencava amb l'Imperi Otomà des del punt de vista de la continuïtat històrica no ho fa en realitat, seria absurd negar el fet que ambdues entitats són de fet la mateixa i que només va produir-se un trencament amb el règim anterior, però no és així.

La negació del genocidi és delicte en alguns països occidentals però el revisionisme històric i el negacionisme té alguns adeptes entre presumptes historiadors que intenten justificar als règims totalitaris que van ser responsables d'aquests genocidis però també entre alguns dirigents polítics que arriben a l'extrem de negar i justificar alhora el mateix genocidi, estic referint-me al sàtrapa iranià Mahmud Ahmadinejad que nega i justifica alhora el genocidi contra el poble jueu.

EL GENOCIDIO ARMENIO COMPLICA LA RELACIÓN FRANCOTURCA

Entre 1894 y 1909 unos 200.000 armenios fueron asesinados en la Anatolia. Entre 1915 y 1917 el Imperio Otomano acusando la comunidad armenia de colaborar con los rusos decidieron deportar a las provincias más orientales del Imperio como castigo. Fuentes armenias hablan de 1, 5 millones de armenios muertos, Turquía reconoce que murieron entre 250.000 y 500.000 armenios. Turquía se niega a reconocer que cometieron un genocidio y hablar del genocidio armenio es lo que es delito en Turquía, no el genocidio cometido contra el pueblo armenio en tiempos del Imperio Otomano.

Francia ha aprobado una proposición de ley que penaliza con un año de prisión y 45.000 euros de multa la negación del holocausto armenio. El primer ministro turco, el islamista Recep Tayyip Erdogan ha declarado que "no existe un genocidio tal en nuestra historia. No lo aceptamos ". El gobierno turco ha llamado a consultas a su embajador en París y ha congelado sus relaciones con Francia y ha advertido al gobierno de París que este hecho tendrá consecuencias. De momento los aviones militares franceses no podrán realizar aterrizajes en Turquía ni los barcos de guerra franceses podrán hacer escala en los puertos turcos, y cancelan todas las visitas oficiales previstas y la colaboración militar y económica con Francia.

Según Erdogan la proposición de ley francesa que castiga la negación del genocidio armenio cometido por el Imperio Otomano es "racista, discriminatoria y xenófoba". El viceprimer ministro turco Bülent Arinc calificó la ley de "traición a la Historia".

La comunidad armenia turca teme que eso enardezca el sentimiento nacionalista turco.

Una veintena de países han legislado para condenar este genocidio, Turquía, el país que fue responsable de los hechos no sólo no lo ha hecho sino que considera que lo que es delito es hablar de genocidio armenio.

A pesar de que este genocidio fue cometido durante el Imperio Otomano parece que la Turquía moderna fundada por Ataturc que aparentemente rompía con el Imperio Otomano desde el punto de vista de la continuidad histórica no lo hace en realidad, sería absurdo negar el hecho de que ambas entidades son de hecho la misma y que sólo se produjo una ruptura con el régimen anterior, pero no es así.

La negación del genocidio es delito en algunos países occidentales pero el revisionismo histórico y el negacionismo tiene algunos adeptos entre presuntos historiadores que intentan justificar los regímenes totalitarios que fueron responsables de estos genocidios pero también entre algunos dirigentes políticos que llegan al extremo de negar y justificar a la vez el mismo genocidio, estoy refiriéndome al sátrapa iraní Mahmud Ahmadineyad que niega y justifica a la vez el genocidio contra el pueblo judío.