Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris veneçuela. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris veneçuela. Mostrar tots els missatges

29 de juny 2012

Narcotràfic, terrorisme islàmic i antisemitisme

Narcotràfic, terrorisme islàmic i antisemitisme 
Iran: “Els sionistes i el Talmud són responsables del narcotràfic” 

Mohammad Reza Rahimi va pronunciar un discurs obertament antisemita i delirant amb motiu del Dia Internacional contra l’Abús i el Tràfic de Drogues. Segons Rahimi la culpa del consum de drogues a tot el món té les seves arrels en les ensenyances del Talmud. Rahimi va anunciar que “la República Islàmica de l’Iran pagarà a qualsevol que investigui i trobi un sol sionista que sigui addicte”, segons aquest sonat iranià “no existeixen” i això ell ho considera “la prova que (els sionistes) estan involucrats en el tràfic”. El delirant discurs del vicepresident de l’Iran va anar més enllà en el seu despropòsit acusant “els sionistes i els jueus” d’estar al darrera de totes les conspiracions entre les que inclou la Revolució Russa, i acusa als jueus d’estar darrera de l’assassinat de nadons negres. Segons aquest sonat el Talmud ensenya “com destruir no-jueus per a protegir a un embrió a l’úter d’una mare jueva”.

Es nota que els líders iranians com molts líders islàmics han begut del gran libel antisemita que són “els protocols dels savis de Sió” i dels “libels de sang”, dos llibres que han estat la base ideològica que van impulsar els pogroms a Rússia, actes semblants a diversos països europeus i molt especialment l’Holocaust perpetrat pels nazis, per cert, amb la col·laboració de musulmans. Els dirigents del règim iranià, especialment Mahmud Ahmadinejad, solen aprofitar els seus discursos, habitualment delirants, per carregar contra Israel, han arribat a negar l’Holocaust, però el més greu és que el règim iranià és responsable dels dos atemptats islàmic contra interessos jueus a l’Argentina (AMIA i Ambaixada israeliana a Buenos Aires). Alguns dels responsables materials d’aquells atemptats ara són membres del govern iranià. Però més recentment altres interessos i persones israelians han patit atemptats terroristes darrera dels quals estava aquest règim terrorista islàmic que governa l’Iran. D’acord, Israel i l’Iran són països enemics però que les acusacions de l’Iran siguin les que apareixien als “protocols dels savis de Sió” o als “libels de sang”, dos pamflets que van influir en Hitler i en el seu “Mein Kampf” que a l’hora van influir les modernes organitzacions islàmiques.

Els talibans s’han finançat amb el tràfic de drogues, un dels principals països que produeix drogues és l’Afganistan i els cultius estan situats principalment en zones en mans dels talibans. A l’Àfrica moren molts nens, i a l’Àsia per les accions terroristes que maten nens i adults, i el terrorisme islàmic ha estat en part finançat per l’Iran que finança Hamàs i Hezbolà, dos grups que amb els seus actes terroristes han assassinat molts nens.

Rahimi, aquest xarlatà de fira islàmica es presenta com doctor en Filosofia per la Universitat d’Òxford, sembla que a Òxford no el coneixen. Diu que és doctor en Sociologia i Antropologia per la Universitat de Belford, una universitat que es coneguda en certs ambients per estendre diplomes “online”.

El Talmud té missatges com els següents:

-Qui salva una vida és com si salvés el món sencer.
- Cuida't molt de fer plorar a una dona, doncs Déu compta totes les seves llàgrimes. La dona va sortir de la costella de l’home, no dels peus per ser trepitjada, ni del cap per ser superior, sinó del seu costat per ser igual, sota el braç per ser protegida i al costat del cor per ser estimada.
-La major de les riqueses és la bondat.
-No llencis pedres a la font de la que has begut.
-N’hi ha prou que existeixi un sol home just per que el món mereixi haver estat creat.
-Qui es pietós amb els cruels acaba per ser cruel amb els pietosos.
-Qui no afegeix res als seus coneixements, els disminueix.
-Ai de la generació els jutges del qual mereixen ser jutjats.
-La pau és per al món el que el rent per a la massa.
-El teu amic té un amic, i l’amic del teu amic té un altre amic; per consegüent sigues discret.
-El futur del món depèn de l’alè dels nens que van a l’escola.

Això han estat uns fragments del Talmud, l’Alcorà té un capítol titulat “Jueus o Fills d’Israel” que diu:

-Patir al foc és el destí dels jueus en aquest món i en el venidor.
-El temps de resurrecció no vindrà fins que els musulmans combatin als jueus, fins que els jueus s’amaguin darrera de roques i arbres, des d’on els musulmans clamaran: Oh, musulmà! Hi ha un jueu amagat darrera de mi, vine i mata’l.
-Matar un jueu és suficient per garantir les recompenses d’Alà.

Crec que els missatges dels dos textos principals d’ambdues religions tenen unes clares diferències, el Talmud és un text de vida, l’Alcorà és un text d’odi i de mort. Si barregem l’Alcorà amb els “protocols dels savis de Sió”, els “libels de sang” i el “Mein Kampff” trobem que el modern islamisme és pur terror i mort. El terrorisme a Somàlia, a Nigèria, a l’Iraq, a l’Afganistan, el Pakistan i molts altres països islàmics és obra de gent que ha estat adoctrinada en aquests llibres de mort, odi i terror, no pas en el Talmud. 

La relació entre una xarxa de narcotràfic a l’Amèrica Llatina i la organització terrorista xiïta Hezbolà 

Des de fa temps es parla dels tentacles del terrorisme islàmic a l’Amèrica Llatina. Quatre individus han estat inclosos a la llista de narcotraficants internacional com a elements principal d’una xarxa de rentat de diner del grup terrorista Hezbolà a l’Amèrica Llatina. Abbas Hussein Harb amb doble nacionalitat veneçolana i libanesa és considerat el responsable de moure milions de dòlars procedents del narcotràfic i rentar els diners a Colòmbia i Veneçuela per a la xarxa Jounma i Hezbolà a través del sector finançament libanès. Ali Mohamed Saleh, colombià-libanès, és considerat el coordinador de les activitats d’Hezbolà a Colòmbia, des d’on ha subministrat suport material, financer i tecnològic a Hezbolà.

David S. Cohen, subsecretari de Terrorisme i Intel·ligència Financera del Tresor afirma que la xarxa “Jounma és una sofisticada xarxa multinacional dedicada a rentar els diners del narcotràfic en benefici de criminals i del grup terrorista Hezbolà”. Els altres dos membres d’aquesta xarxa de narcotraficants internacionals són Ali Houssein Harb i Kassem Mohamed Saleh, germans dels altres dos individus abans citats. A la llista han estat incloses tres empreses que formen part de la xarxa: Importadora Silvania i Bodega Michigan, de Maicao (Colòmbia), i la Importadora Silvania, C.A. de Valencia (Veneçuela). La xarxa Jounma ha servit per rentar diners procedents d’activitats il·lícites per valor de 200 milions de dòlars mensuals mitjançant contraban de diners en efectiu i cases de canvi del Líban.

El terrorisme islàmic i l’antisemitisme van agafats de la ma del narcotràfic. 

Narcotráfico, terrorismo islámico y antisemitismo 

Irán: "Los sionistas y el Talmud son responsables del narcotráfico" 

Mohammad Reza Rahimi pronunció un discurso abiertamente antisemita y delirante con motivo del Día Internacional contra el Abuso y el Tráfico de Drogas. Según Rahimi la culpa del consumo de drogas en todo el mundo tiene sus raíces en las enseñanzas del Talmud. Rahimi anunció que "la República Islámica de Irán pagará a cualquiera que investigue y encuentre un solo sionista que sea adicto", según este sonado iraní "no existen" y eso él lo considera "la prueba de que (los sionistas) están involucrados en el tráfico ". El delirante discurso del vicepresidente de Irán fue más allá en su despropósito acusando "los sionistas y los judíos" de estar detrás de todas las conspiraciones entre las que incluye la Revolución Rusa, y acusa a los judíos de estar detrás del asesinato de bebés negros. Según este sonado el Talmud enseña "cómo destruir no-judíos para proteger a un embrión en el útero de una madre judía".

Se nota que los líderes iraníes como muchos líderes islámicos han bebido del gran libelo antisemita que son "los protocolos de los sabios de Sión" y los "libelos de sangre", dos libros que han sido la base ideológica que impulsaron los pogromos en Rusia, actos similares en varios países europeos y muy especialmente el Holocausto perpetrado por los nazis, por cierto, con la colaboración de musulmanes. Los dirigentes del régimen iraní, especialmente Mahmud Ahmadineyad, suelen aprovechar sus discursos, habitualmente delirantes, para arremeter contra Israel, han llegado a negar el Holocausto, pero lo más grave es que el régimen iraní es responsable de los dos atentados islámico contra intereses judíos en Argentina (AMIA y Embajada israelí en Buenos Aires). Algunos de los responsables materiales de aquellos atentados ahora son miembros del gobierno iraní. Pero más recientemente otros intereses y personas israelíes han sufrido atentados terroristas tras los cuales estaba este régimen terrorista islámico que gobierna Irán. De acuerdo, Israel e Irán son países enemigos pero que las acusaciones de Irán sean las que aparecían los "protocolos de los sabios de Sión" o los "libelos de sangre", dos panfletos que influyeron en Hitler y en el su "Mein Kampf" que a la hora influyeron las modernas organizaciones islámicas.

Los talibanes se han financiado con el tráfico de drogas, uno de los principales países que produce drogas es Afganistán y los cultivos están situados principalmente en zonas en manos de los talibanes. En África mueren muchos niños, y en Asia por las acciones terroristas que matan niños y adultos, y el terrorismo islámico ha sido en parte financiado por Irán que financia Hamás y Hezbolá, dos grupos que con sus actos terroristas han asesinato muchos niños.

Rahimi, este charlatán de feria islámica se presenta como doctor en Filosofía por la Universidad de Oxford, parece que en Oxford no lo conocen. Dice que es doctor en Sociología y Antropología por la Universidad de Belford, una universidad que es conocida en ciertos ambientes para extender diplomas "online".

El Talmud tiene mensajes como los siguientes:

-¿Quién salva una vida es como si salvara el mundo entero.
- Cuídate mucho de hacer llorar a una mujer, pues Dios cuenta todas sus lágrimas. La mujer salió de la costilla del hombre, no de los pies para ser pisoteada, ni de la cabeza para ser superior, sino de su lado para ser igual, debajo del brazo para ser protegida y al lado del corazón para ser amada.
-La mayor de las riquezas es la bondad.
-No tires piedras a la fuente de la que has bebido.
-Basta con que exista un solo hombre justo para que el mundo merezca haber sido creado.
¿Quién se piadoso con los crueles acaba por ser cruel con los piadosos.
-Quien no añade nada a sus conocimientos, los disminuye.
-Ay de la generación cuyos jueces merecen ser juzgados.
-La paz es para el mundo lo que la levadura para la masa.
-Tu amigo tiene un amigo, y el amigo de tu amigo tiene otro amigo; por consiguiente sé discreto.
-El futuro del mundo depende del aliento de los niños que van a la escuela.

Estos han sido unos fragmentos del Talmud, el Corán tiene un capítulo titulado "Judíos o Hijos de Israel" que dice:

-Sufrir al fuego es el destino de los judíos en este mundo y en el venidero.
-El tiempo de resurrección no vendrá hasta que los musulmanes combatan a los judíos, hasta que los judíos se escondan detrás de rocas y árboles, desde donde los musulmanes clamarán: ¡Oh, musulmán! Hay un judío escondido detrás de mí, ven y mátalo.
-Matar a un judío es suficiente para garantizar las recompensas de Alá.

Creo que los mensajes de los dos textos principales de ambas religiones tienen unas claras diferencias, el Talmud es un texto de vida, el Corán es un texto de odio y de muerte. Si mezclamos el Corán con los "protocolos de los sabios de Sión", los "libelos de sangre" y el "Mein Kampff" encontramos que el moderno islamismo es puro terror y muerte. El terrorismo en Somalia, en Nigeria, en Irak, en Afganistán, Pakistán y muchos otros países islámicos es obra de gente que ha sido adoctrinada en estos libros de muerte, odio y terror, no en el Talmud. 

La relación entre una red de narcotráfico en América Latina y la organización terrorista chií Hezbolá 

Desde hace tiempo se habla de los tentáculos del terrorismo islámico en América Latina. Cuatro individuos han sido incluidos en la lista de narcotraficantes internacional como elementos principal de una red de lavado de dinero del grupo terrorista Hezbolá en América Latina. Abbas Hussein Harb con doble nacionalidad venezolana y libanesa es considerado el responsable de mover millones de dólares procedentes del narcotráfico y lavar el dinero en Colombia y Venezuela para la red Jounma y Hezbolá a través del sector financiación libanés. Ali Mohamed Saleh, colombiano-libanés, es considerado el coordinador de las actividades de Hezbolá en Colombia, desde donde ha suministrado apoyo material, financiero y tecnológico a Hezbolá.

David S. Cohen, subsecretario de Terrorismo e Inteligencia Financiera del Tesoro afirma que la red "Jounma es una sofisticada red multinacional dedicada a lavar dinero del narcotráfico en beneficio de criminales y del grupo terrorista Hezbolá". Los otros dos miembros de esta red de narcotraficantes internacionales son Ali Houssein Harb y Kassem Mohamed Saleh, hermanos de los otros dos individuos antes citados. En la lista han sido incluidas tres empresas que forman parte de la red: Importadora Silvania y Bodega Michigan, de Maicao (Colombia), y la Importadora Silvania, CA de Valencia (Venezuela). La red Jounma ha servido para lavar dinero procedente de actividades ilícitas por valor de 200 millones de dólares mensuales mediante contrabando de dinero en efectivo y casas de cambio del Líbano.

El terrorismo islámico y el antisemitismo van de la mano del narcotráfico.

22 de febr. 2012

L'antisemitisme d'Hugo Chávez


L'antisemitisme d'Hugo Chávez
Hugo Chávez és el president (quasi vitalici) de la República Bolivariana de Veneçuela. És histriònic, populista, demagog i autoritari. Algú ara em respondrà que ha estat escollit en unes eleccions, i això és veritat, però una urna no converteix un país en una democràcia. Un fet rellevant és que Chávez té un control absolut del seu país, i quan dic absolut m'estic referint a les restriccions que té l'oposició política, al control dels mitjans de comunicació del país, i al fet que ha modificat les lleis del seu país per poder continuar presentant-se indefinidament a la reelecció, cosa que abans estava prohibit. Chávez està enfrontat amb tots els països democràtics però ha establit lligams econòmics amb la República Islàmica de l'Iran. Fins ara, Chávez havia tingut sort amb els seus opositors, no tenien prou força i estaven més enfrontats entre ells que no pas amb Chávez. Això aparentment ha canviat i Chávez està nerviós. L'oposició ha aconseguit aglutinar-se entorn Henrique Capriles Radonski. No és la primera vegada que Chávez, amic de l'islàmic president de la República islàmica de l'Iran, Ahmadinejad, fa declaracions antisemites, especialment contra l'Estat d'Israel, però ara ha recuperat el tradicional antisemitisme que sembla ser una qualitat de tot dictador com cal, sigui de règims d'esquerres com de dretes i teocràtics, per atacar al candidat opositor Henrique Capriles Radonski. Capriles Radonski ja va patir les ires dels partidaris de Chávez que van assaltar i saquejar les seves oficines, i ell va estar empresonat l'any 2004 acusat en fals de “fomentar la violència”. Ara, els atacs de Chávez contra Capriles insisteixen molt en el fet que Capriles és jueu, i repetint-ho sempre. Capriles Radonski és fill d'Henrique Capriles García, descendent de jueus sefardites i de Mónica Cristina Radonski Bochenek, jueva d'origen rus-polonesa. Els serveis de propaganda chavistes, el Ministeri del Poder Popular per a la Comunicació i la Informació publiquen un “article” contra el candidat Capriles:
«Capriles Radonski, fill d'Henrique Capriles García, descendent d'una família de jueus sefardites de Curaçao, i de MònicaCristina Radonski Bochenek, jueva rus-polonesa. Ambduesfamílies lligades a la oligarquia empresarial del país, entre els quals hi ha, des de mitjans de comunicació com la CadenaCapriles, indústries i corporacions de l'entreteniment com Cinex, fins a serveis i immobiliàries. Capriles Radonski participar en diversos cursos a Europa i, per descomptat, en l'imperialisme nord-americà, més específicament a Columbia University, a Nova York. Va treballar per cert temps en el sector privat en les signatures Nevett & Mesquita Advocats i en Hoet, Peláez, Castell & Duc. Ambduesfirmes vinculades als interessos de la burgesia sionista. Va formar part de la secta paramilitar i feixista anomenada Tradició, Família i Propietat, on es practicaven ritus religiosos perversos i es planificaven crims selectius de tot el que no representés la raça ària nacional i l'alta burgesia veneçolana.Aquesta organització era dirigida per Alejandro Peña Esclusa, confés agent de la CIA ».
El Règim chavista ha iniciat una campanya contra el candidat Capriles i de pas ho estén a la comunitat jueva veneçolana a la que assenyala com l'enemic personalitzat en Capriles: «Aquest és el nostre enemic, el sionisme que avui representa Capriles Radonski, que res té a veure amb una oferta nacional i independent. A l'octubre hi ha dues propostes clares per a Veneçuela, la de la Revolució Bolivariana que ve reivindicant la unitat llatinoamericana i els interessos del poble i la del sionisme internacional, que amenaça amb la destrucció del planeta que habitem ».Han passat 67 anys des del final de la Segona Guerra Mundial, el “descobriment” dels camps d'extermini en què milions de persones van ser assassinades industrialment, però les idees i els arguments què aquelles idees van voler justificar aquella atrocitat continuen malauradament molt vives en la ment de diversos dictadors.Després de les acusacions de Chávez i la seva camarilla contra Capriles i els jueus, un grup d'individus va assaltar un edifici de la comunitat jueva de La Florida en què també hi ha una sinagoga pertanyen a aquesta comunitat. A l'Alemanya nazi succeïa el mateix després de molts discursos de Hitler i altres dirigents del règim les hordes del partit assaltaven negocis, escoles, sinagogues de la comunitat jueva, allò només va ser el començament, i Chávez està encara en la fase inicial. Algú creia que l'amistat de Chávez amb Ahmadinejad només tenia relació amb el comerç entre ambdós països?. No fem bromes, el petit Hitler islàmic iranià i el seu col·lega autoritari llatinoamericà tenen un discurs molt similar, el problema és que sembla que del discurs, Chávez està passant a l'acció.




El antisemitismo de Hugo Chávez
Hugo Chávez es el presidente (casi vitalicio) de la República Bolivariana de Venezuela. Es histriónico, populista, demagogo y autoritario. Alguien ahora me responderá que ha sido escogido en unas elecciones, y eso es verdad, pero una urna no convierte un país en una democracia. Un hecho relevante es que Chávez tiene un control absoluto de su país, y cuando digo absoluto me estoy refiriendo a las restricciones que tiene la oposición política, el control de los medios de comunicación del país, ya que ha modificado las leyes del su país para poder continuar presentándose indefinidamente a la reelección, lo que antes estaba prohibido. Chávez está enfrentado con todos los países democráticos pero ha establecido lazos económicos con la República Islámica de Irán. Hasta ahora, Chávez había tenido suerte con sus opositores, no tenían la suficiente fuerza y ​​estaban más enfrentados entre ellos que con Chávez. Esto aparentemente ha cambiado y Chávez está nervioso. La oposición ha conseguido aglutinar en torno Henrique Capriles Radonski. No es la primera vez que Chávez, amigo del islámico presidente de la República islámica de Irán, Ahmadineyad, hace declaraciones antisemitas, especialmente contra el Estado de Israel, pero ahora ha recuperado el tradicional antisemitismo que parece ser una cualidad de todo dictador como es debido, sea de regímenes de izquierdas como de derechas y teocráticos, para atacar al candidato opositor Henrique Capriles Radonski.Capriles Radonski ya sufrió las iras de los partidarios de Chávez que asaltaron y saquearon sus oficinas, y él estuvo encarcelado en 2004 acusado en falso de "fomentar la violencia". Ahora, los ataques de Chávez contra Capriles insisten mucho en que Capriles es judío, y repitiéndolo siempre. Capriles Radonski es hijo de Henrique Capriles García, descendiente de judíos sefarditas y de Mónica Cristina Radonski Bochenek, judía de origen ruso-polaca. Los servicios de propaganda chavistas, el Ministerio del Poder Popular para la Comunicación y la Información publican un "artículo" contra el candidato Capriles:
«Capriles Radonski, hijo de Henrique Capriles García, descendiente de una familia de judíos sefardíes de Curazao, y de MònicaCristina Radonski Bochenek, judía ruso-polaca. Ambduesfamílies ligadas a la oligarquía empresarial del país, entre los que hay, desde medios de comunicación como la CadenaCapriles, industrias y corporaciones del entretenimiento como Cinexin, hasta servicios e inmobiliarias. Capriles Radonski participó en varios cursos en Europa y, por supuesto, en el imperialismo norteamericano, más específicamente en Columbia University, en Nueva York. Trabajó por cierto tiempo en el sector privado en las firmas Nevett & Mezquita Abogados y en Hoet, Peláez, Castillo & Duque. Ambas firmas vinculadas a los intereses de la burguesía sionista. Formó parte de la secta paramilitar y fascista llamada Tradición, Familia y Propiedad, donde se practicaban ritos religiosos perversos y se planificaban crímenes selectivos de todo lo que no representara la raza aria nacional y la alta burguesía veneçolana.Aquesta organización era dirigida por AlejandroPeña Esclusa, confeso agente de la CIA ». El Régimen chavista ha iniciado una campaña contra el candidato Capriles y de paso lo extiende a la comunidad judía venezolana a la que señala como el enemigo personalizado en Capriles: «Este es nuestro enemigo, el sionismo que hoy representa Capriles Radonski, que nada tiene que ver con una oferta nacional e independiente. En octubre hay dos propuestas claras para Venezuela, la de la Revolución Bolivariana que viene reivindicando la unidad latinoamericana y los intereses del pueblo y la del sionismo internacional, que amenaza con la destrucción del planeta que habitamos ».
Han pasado 67 años desde el final de la Segunda Guerra Mundial, el "descubrimiento" de los campos de exterminio en el que millones de personas fueron asesinadas industrialmente, pero las ideas y los argumentos que aquellas ideas quisieron justificar aquella atrocidad continúan desgraciadamente muy vivas en la mente de varios dictadores.
Tras las acusaciones de Chávez y su camarilla contra Capriles y los judíos, un grupo de individuos asaltó un edificio de la comunidad judía de La Florida en la que también hay una sinagoga pertenecen a esta comunidad. En la Alemania nazi sucedía lo mismo después de muchos discursos de Hitler y otros dirigentes del régimen las hordas del partido asaltaban negocios, escuelas, sinagogas de la comunidad judía, aquello sólo fue el comienzo, y Chávez está todavía en la fase inicial.Alguien creía que la amistad de Chávez con Ahmadineyad sólo tenía relación con el comercio entre ambos países?. No hagamos bromas, el pequeño Hitler islámico iraní y su colega autoritario latinoamericano tienen un discurso muy similar, el problema es que parece que del discurso, Chávez está pasando a la acción.
«Capriles Radonski, hijo de Henrique Capriles García, descendiente de una familia de judíos sefardíes de Curazao, y de MònicaCristina Radonski Bochenek, judía ruso-polaca. Ambduesfamílies ligadas a la oligarquía empresarial del país, entre los que hay, desde medios de comunicación como la CadenaCapriles, industrias y corporaciones del entretenimiento como Cinexin, hasta servicios e inmobiliarias. Capriles Radonski participó en varios cursos en Europa y, por supuesto, en el imperialismo norteamericano, más específicamente en Columbia University, en Nueva York. Trabajó por cierto tiempo en el sector privado en las firmas Nevett & Mezquita Abogados y en Hoet, Peláez, Castillo & Duque. Ambduesfirmes vinculadas a los intereses de la burguesía sionista. Formó parte de la secta paramilitar y fascista llamada Tradición, Familia y Propiedad, donde se practicaban ritos religiosos perversos y se planificaban crímenes selectivos de todo lo que no representara la raza aria nacional y la alta burguesía veneçolana.Aquesta organización era dirigida por AlejandroPeña Esclusa, confeso agente de la CIA ». El Régimen chavista ha iniciado una campaña contra el candidato Capriles y de paso lo extiende a la comunidad judía venezolana a la que señala como el enemigo personalizado en Capriles: «Este es nuestro enemigo, el sionismo que hoy representa Capriles Radonski, que nada tiene que ver con una oferta nacional e independiente. En octubre hay dos propuestas claras para Venezuela, la de la Revolución Bolivariana que viene reivindicando la unidad latinoamericana y los intereses del pueblo y la del sionismo internacional, que amenaza con la destrucción del planeta que habitamos ». Han pasado 67 años desde el final de la Segunda Guerra Mundial, el "descubrimiento" de los campos de exterminio en el que millones de personas fueron asesinadas industrialmente, pero las ideas y los argumentos que aquellas ideas quisieron justificar aquella atrocidad continúan desgraciadamente muy vivas en la mente de varios dictadores. Tras las acusaciones de Chávez y su camarilla contra Capriles y los judíos, un grupo de individuos asaltó un edificio de la comunidad judía de La Florida en la que también hay una sinagoga pertenecen a esta comunidad. En la Alemania nazi sucedía lo mismo después de muchos discursos de Hitler y otros dirigentes del régimen las hordas del partido asaltaban negocios, escuelas, sinagogas de la comunidad judía, aquello sólo fue el comienzo, y Chávez está todavía en la fase inicial.Alguien creía que la amistad de Chávez con Ahmadineyad sólo tenía relación con el comercio entre ambos países?. No hagamos bromas, el pequeño Hitler islámico iraní y su colega autoritario latinoamericano tienen un discurso muy similar, el problema es que parece que del discurso, Chávez está pasando a la acción.



31 de des. 2011

CHÁVEZ ACUSA ELS EUA DE PROVOCAR CANCER ALS LÍDERS LLATINOAMERICANS

CHÁVEZ ACUSA ELS EUA DE PROVOCAR CANCER ALS LÍDERS LLATINOAMERICANS

L'expresident brasiler Lula da Silva, la seva successora Dilma Rousseff, el president veneçolà Hugo Chávez, el president paraguaià Fernando Lugo i ara la presidenta argentina Cristina Fernández tenen en comú no només ser o haver estat els caps d'Estat de repúbliques llatinoamericanes sinó haver contret càncer. Això ha fet que Hugo Chávez sempre disposat a donar les culpes de tot als Estats Units també hagi insinuat que els Estats Units estan darrera del càncer de tots quatre dirigents. Chávez tira la pedra i amaga la mà ja que diu: “Jo no estic acusant ningú. Només estic fent ús de la meva llibertat per a reflexionar i emetre comentaris davant de fets molt estranys i difícils d'explicar”. Chávez reconeix que no té cap prova però després es pregunta: “Seria estrany que els nord-americans haguessin desenvolupat una tecnologia per induir el càncer i que ningú ho sàpiga fins ara i es descobreixi d'aquí a 50 anys o no sé quants?”. Chávez sempre està acusant els Estats Units d'impulsar complots per derrocar-lo. Que als EUA els agradaria derrocar Chávez no és cap secret, però em sembla que Chávez comença a veure complots imaginaris on no n'hi ha com els passa a molts dictadors.







CHÁVEZ ACUSA EEUU DE PROVOCAR CANCER A LOSLÍDERES LATINOAMERICANOS

El expresidente brasileño Lula da Silva, su sucesora Dilma Rousseff, el presidente venezolano Hugo Chávez, el presidente paraguayo Fernando Lugo y ahora la presidenta argentina Cristina Fernández tienen en común no sólo ser o haber sido los jefes de Estado de repúblicas latinoamericanas sino haber contraído cáncer. Ésto ha hecho que Hugo Chávez siempre dispuesto a echar las culpas de todo a los Estados Unidos también haya insinuado que Estados Unidos está detrás del cáncer de los cuatro dirigentes. Chávez tira la piedra y esconde la mano ya que dice: "Yo no estoy acusando a nadie. Sólo estoy haciendo uso de mi libertad para reflexionar y emitir comentarios ante hechos muy extraños y difíciles de explicar". Chávez reconoce que no tiene ninguna prueba pero luego se pregunta:"¿Sería extraño que los norteamericanos hubieran desarrollado una tecnología para inducir el cáncer y que nadie lo sepa hasta ahora y se descubra dentro de 50 años o no sé cuántos?" .Chávez siempre está acusando a los Estados Unidos de impulsar complots para derrocarlo. Que en EEUU les gustaría derribar Chávez no es ningún secreto, pero me parece que Chávez empieza a ver complots imaginarios donde no los hay como les pasa a muchos dictadores.

5 d’oct. 2011

Solidaritat entre dictadors

Solidaritat entre dictadors



El president veneçolà Hugo Chávez va pregar a la televisió per Gadafi: “Demano a Déu per la vida del nostre germà Muamar el Gadafi. L'estan caçant per matar-lo, no se sap per on està, crec que se'n va anar cap al desert”. També va enviar un missatge solidari a Bashar al Asad, el dictador sirià que està reprimint les revoltes del seu poble per mantenir-se al poder. Chávez qualifica tant a Gadafi com a Bashar de germans, deu ser la germandat dels tirans.


Segons Chávez, Gadafi, el dictador libi “està fent el que havia de fer: dirigir la resistència contra la invasió. Que més li queda a un home, a un líder davant d'un poble agredit, envaït?”. Crec que el poble libi no opina de Gadafi el mateix que Chávez.


Chávez comença a patir els mateixos problemes psicològics que afecten molts dictadors, veu conxorxes que potser existeixen o potser no, segurament existeixen perquè el règim de Chávez ha anat tornant-se cada cop més autoritari. Està enfrontat a tots els països democràtics i manté excel•lents relacions amb tots els règims abominables i totalitaris de l'Orient Mitjà. Fins i tot el seu llenguatge comença a assemblar-se al d'aquells dictadors.


Chávez ha anat fent-se lleis a mida per tal de mantenir-se al poder, ha eliminat qualsevol impediment legal per mantenir-se al poder indefinidament, i com succeeix als països que no sent una democràcia volen semblar una democràcia ha usat tots els mitjans al seu abast per anar sent reelegit. No ens deixem enganyar, una urna no fa una democràcia. Avui dia celebren eleccions fins i tot l'Iran i l'Aràbia Saudita, i això no vol dir que siguin democràcies, els seus sistemes electorals són un bluf.


Chávez va acusar a l'oposició veneçolana fregar-se les mans dient “el pròxim és Chávez” de desitjar-li la mateixa sort que Gadafi i que desitjaven veure els avions nord-americans bombardejant Veneçuela. Segons Chávez “aquí (a Veneçuela) no passarà això: aquí cada dia hi haurà més pau, més desenvolupament i més amor entre nosaltres”. Que bonic!. Tots els veneçolans s'estimaran gràcies a Chávez.


“És una burla afirmar que s'ha imposat des de l'ONU en embargament d'armes a Líbia quan la mateixa OTAN va introduir milers d'armes pesades per donar suport a la insurrecció violenta contra el govern legítim d'aquell país”. Com tots sabem Líbia era una democràcia i Gadafi no tenia ni un sol canó sinó que es dedicava a cultivar flors. A Chávez els sirians i els libis l'importen un rave, li preocupa la seguretat dels seus col•legues dictadors.






Vídeo: Presidente Chávez condecora a su homólogo sirio Bashar Al-Assad


Vídeo: Hugo Chávez habla de Gadafi.







Solidaridad entre dictadores


El presidente venezolano Hugo Chávez rogó a la televisión por Gadafi: "Pido a Dios por la vida de nuestro hermano Muamar el Gadafi. La están cazando para matarlo, no se sabe por dónde está, creo que se fue hacia el desierto ". También envió un mensaje solidario a Bashar al Asad, el dictador sirio que está reprimiendo las revueltas de su pueblo para mantenerse en el poder. Chávez califica tanto a Gadafi como Bashar de hermanos, debe ser la hermandad de los tiranos.


Según Chávez, Gadafi, el dictador libio "está haciendo lo que tenía que hacer: dirigir la resistencia contra la invasión. Que más le queda a un hombre, un líder ante un pueblo agredido, invadido? ".Creo que el pueblo libio no opina de Gadafi lo mismo que Chávez.


Chávez empieza a sufrir los mismos problemas psicológicos que afectan a muchos dictadores, ve componendas que quizás existen o quizás no, seguramente existen para que el régimen de Chávez ha ido volviéndose cada vez más autoritario. Está enfrentado a todos los países democráticos y mantiene excelentes relaciones con todos los regímenes abominables y totalitarios de Oriente Medio. Incluso su lenguaje comienza a parecerse al de aquellos dictadores.


Chávez ha ido haciéndose leyes a medida para mantenerse en el poder, ha eliminado cualquier impedimento legal para mantenerse en el poder indefinidamente, y como sucede en los países que no siendo una democracia quieren parecer una democracia ha usado todos los medios a su alcance para ir siendo reelegido. No nos dejemos engañar, una urna no hace una democracia. Hoy en día celebran elecciones incluso Irán y Arabia Saudí, y eso no quiere decir que sean democracias, sus sistemas electorales son un bluf.


Chávez acusó a la oposición venezolana frotarse las manos diciendo "el próximo es Chávez" de desearle la misma suerte que Gadafi y que deseaban ver los aviones estadounidenses bombardeando Venezuela. Según Chávez "aquí (en Venezuela) no pasará eso: aquí cada día habrá más paz, más desarrollo y más amor entre nosotros". Qué bonito!. Todos los venezolanos se estimarán gracias a Chávez.


"Es una burla afirmar que se ha impuesto desde la ONU en embargo de armas a Libia cuando la misma OTAN introdujo miles de armas pesadas para apoyar la insurrección violenta contra el gobierno legítimo de ese país". Como todos sabemos Libia era una democracia y Gadafi no tenía ni un solo cañón sino que se dedicaba a cultivar flores. En Chávez los sirios y los libios la importan un bledo, le preocupa la seguridad de sus colegas dictadores.

26 d’ag. 2011

Iran compra míssils russos – Acusat de frau l’Indiana Jones de la Torà – Vi kosher argentí – Mubarak acusat d’assassinar 7000 policies

Iran compra míssils russos – Acusat de frau l’Indiana Jones de la Torà – Vi kosher argentí – Mubarak acusat d’assassinar 7000 policies

Iran compra míssils russos
El règim iranià vol que els tribunals internacionals autoritzin la venda de míssils russos S-300, venda paralitzada per un decret del president rus Medvedev arran de la resolució 1929 de les Nacions Unides. Medvedev va prohibir l’any 2010 la venda d’armament pesat – míssils, tancs, avions i bucs de guerra - a l’Iran en compliment de la resolució 1929 de Nacions Unides. Aquesta decisió va molestar al règim iranià que va portar a Rússia davant dels tribunals internacionals i es plantegen demanar als russos una compensació econòmica.
El contracte de venda d’armes suspès pel decret de Medvedev l’any 2010 va ser signat l’any 2007. l’S-300 és un sistema més potent que el sistema de míssils antiaeris TOR-M1 que l’Iran va adquirir als russos l’any 2005.
Sembla que les relacions entre l’Iran i Rússia s’han anat deteriorant per diverses raons, també tenen ambdós països un contenciós pels endarreriments en la construcció i posada en marxa de la central nuclear de Bushehr.
L’Iran proposa que aquest armament la venda del qual està paralitzada pugui arribar a l’Iran passant per un tercer país, Veneçuela. El president veneçolà Hugo Chávez va mostrar la seva disposició a actuar de mitjancer en aquest tràfic d’armes. Us recomano que tingueu davant un mapa del món, marqueu Rússia, país que fabrica aquest sistema de míssils, Veneçuela, país que s’ofereix per actuar de mitjancer en aquesta operació de tràfic d’armes, i l’Iran, destinatari dels míssils. És com si Espanya li ven alguna cosa a Portugal però aquest producte és enviat prèviament a Myanmar.
Acusat de frau l’Indiana Jones de la Torà
Menachem Youlus ha estat acusat de frau als donants de la organització “Save a Torah” que ell mateix presideix dedicada al rescat d’exemplars de la Torà perduts o robats durant l’Holocaust. Youlus ha estafat centenars de milers de dòlars a aquests donants, en concret d’uns 250000 dòlars i podria ser condemnat a 20 anys de presó. Youlus es qualifica a ell mateix d’”Indiana Jones jueu” i durant molts anys va inventar-se històries molt enredades per justificar el cost de les seves investigacions per trobar els exemplars de la Torà robats o perduts entre 1939 i 1945, alguns als camps d’Auschwitz i Bergen-Belsen. Segons l’acusació Youlus es dedicava a recórrer el món captant donacions per a “Save a Torah” que després ingressava als seus comptes personals i no als de la organització que ell mateix presidia. Algunes vegades augmentava les factures amb l’argument que les despeses per rescatar les Toràs havien augmentat quan en realitat adquiria les Toràs a altres comerciants especialitzats en la Torà.
L’organització “Save a Torah” va recaptar 1,3 milions de dòlars en donacions des de 2004 fins l’any passat. Youlus deia que havia viatjat arreu del Món a la recerca del planeta rescatant exemplars de la Torà però el servei d’immigració dels Estats Units, del Departament de Seguretat Nacional i l’Oficina d’Immigració i Duanes diuen que Youlus no va viatjar mai a l’estranger durant tots aquests anys. Quin barrut.
Vi kosher argentí
És pot ser un amant del bon vi i un devot jueu?. Doncs si. A l’Argentina s’ha creat el primer club de vins kosher, el Kosher Wine Club, vins elaborats sota supervisió rabínica. El terme”kosher” significa “apte”. El vi kosher s’elabora com qualsevol vi però un rabí certifica que aquest vi ha estat elaborat seguint els preceptes religiosos i manipulat únicament per persones autoritzades per un rabí.
Segons Mariana Gil Juncal, sumiller del KWC afirma que “el procés d'elaboració és igual al d'altres vins. La diferència, al ser kosher, és que tenim la certificació d'un rabí”, el personal que elabora el vi és observant del sàbat i estudiós de la Torà. El vi que ha de consumir-se en una data com la Pasqua jueva o Pesaj ha d’estar lliure de llevats, i això ho certifica un rabí. Les variants de raïm emprades són merlot i cabernet, també malbec, una variant de raïm que és el raïm propi de l’Argentina. Una ampolla de vi kosher argentí pot costar uns 15,5 dòlars.
Mubarak acusat d’assassinar 7000 policies
De tot arbre caigut tothom en vol fer llenya i això és aplicable també a Mubarak, ara que ha perdut el poder després de 30 anys exercint-lo amb mà de ferro el comencen a acusar de tot el que va fer durant el seu llarg mandat. Als càrrecs pels quals se l’estava jutjant relacionats amb la repressió de les revoltes que van acabar derrocant-lo ara se li van afegint càrrecs. L’any 1986, fa 25 anys, Mubarak va ordenar reprimir una manifestació de policies que protestaven per l’augment del període del servei militar de tres a quatre anys. Les forces armades van emprar helicòpters de guerra i avions de combat per reprimir aquestes manifestacions de policies bombardejant als manifestants per ordres de Mubarak. Aquelles manifestacions van ser provocades per un rumor fals amb el clar propòsit de posar en dificultats al general Ahmed Rushdi, ministre de l’Interior en aquell moment que s’havia destacat per combatre la corrupció. És a dir, per acabar amb un ministre de l’Interior honest que volia acabar amb la corrupció existent algú va promoure una manifestació fent córrer un rumor que augmentarien el servei militar un any més. A Mubarak l’acusen d’ordenar a les Forces Armades bombardejar als manifestants quan l’exèrcit va fracassar en el seu intent de prendre el control del Camp Tora i els policies van obrir foc contra els militars. Llavors la Força Aèria va atacar des de l’aire als policies. Van morir 7000 policies, i és d’això del que s’acusa ara a Mubarak, apart de les acusacions ja conegudes relacionades amb la repressió de les revoltes fins el moment de la seva caiguda.









Irán compra misiles rusos - Acusado de fraude Indiana Jones de la Torá - Vino kosher argentino - Mubarak acusado de asesinar 7000 policías
Irán compra misiles rusos
El régimen iraní quiere que los tribunales internacionales autoricen la venta de misiles rusos S-300, venta paralizada por un decreto del presidente ruso Medvedev a raíz de la resolución 1929 de las Naciones Unidas. Medvedev prohibió en 2010 la venta de armamento pesado - misiles, tanques, aviones y buques de guerra - en Irán en cumplimiento de la resolución 1929 de Naciones Unidas. Esta decisión molestó al régimen iraní que llevó a Rusia ante los tribunales internacionales y se plantean pedir a los rusos una compensación económica.
El contrato de venta de armas suspendido por el decreto de Medvedev en el año 2010 fue firmado el año 2007. el S-300 es un sistema más potente que el sistema de misiles antiaéreos TOR-M1 que Irán adquirió a los rusos en 2005.
Parece que las relaciones entre Irán y Rusia se han ido deteriorando por varias razones, también tienen ambos países un contencioso por los retrasos en la construcción y puesta en marcha de la central nuclear de Bushehr.
Irán propone que este armamento cuya venta está paralizada pueda llegar a Irán pasando por un tercer país, Venezuela. El presidente venezolano Hugo Chávez mostró su disposición a actuar de mediador en este tráfico de armas. Os recomiendo que tengáis ante un mapa del mundo, marque Rusia, país que fabrica este sistema de misiles, Venezuela, país que se ofrece para actuar de mediador en esta operación de tráfico de armas, e Irán, destinatario de los misiles. Es como si España le vende algo en Portugal pero este producto es enviado previamente a Myanmar.
Acusado de fraude el Indiana Jones de la Torá
Menachem Youlus ha sido acusado de fraude a los donantes de la organización "Save a Torah" que él mismo preside dedicada al rescate de ejemplares de la Torá perdidos o robados durante el Holocausto. Youlus ha estafado cientos de miles de dólares a estos donantes, en concreto de unos 250.000 dólares y podría ser condenado a 20 años de prisión. Youlus se califica a sí mismo de "Indiana Jones judío" y durante muchos años se inventó historias muy enredadas para justificar el coste de sus investigaciones para encontrar los ejemplares de la Torá robados o perdidos entre 1939 y 1945, algunos en los camposde Auschwitz y Bergen-Belsen. Según la acusación Youlus se dedicaba a recorrer el mundo captando donaciones para "Save a Torah" que luego ingresaba a sus cuentas personales y no a los de la organización que él mismo presidía. Algunas veces aumentaba las facturas con el argumento de que los gastos para rescatar las Torás habían aumentado cuando en realidad adquiría las Torás a otros comerciantes especializados en la Torá.
La organización "Save a Torah" recaudó 1,3 millones de dólares en donaciones desde 2004 hasta el año pasado. Youlus decía que había viajado por todo el mundo en busca del planeta rescatando ejemplares de la Torá pero el servicio de inmigración de los Estados Unidos, del Departamento de Seguridad Nacional y la Oficina de Inmigración y Aduanas dicen que Youlus no viajó nunca a el extranjero durante todos estos años. Qué caradura.
Vino kosher argentino
¿Se puede ser un amante del buen vino y un devoto judío?. Pues sí. En Argentina se ha creado el primer club de vinos kosher, el Kosher Wine Club, vinos elaborados bajo supervisión rabínica.El término "kosher" significa "apto". El vino kosher elabora como cualquier vino pero un rabino certifica que este vino ha sido elaborado siguiendo los preceptos religiosos y manipulado únicamente por personas autorizadas por un rabino.
Según Mariana Gil Juncal, sumiller del KWC afirma que "el proceso de elaboración es igual al de otros vinos. La diferencia, al ser kosher, es que tenemos la certificación de un rabino ", el personal que elabora el vino es observando el sabbat y estudioso de la Torá. El vino que debe consumirse en una fecha como la Pascua judía o Pesaj debe estar libre de levaduras, y eso lo certifica un rabino. Las variantes de uva utilizadas son merlot y cabernet, también malbec, una variante de uva que es la uva propio de Argentina. Una botella de vino kosher argentino puede costar unos 15,5 dólares.
Mubarak acusado de asesinar 7000 policías
De todo árbol caído todo el mundo quiere hacer leña y eso es aplicable también a Mubarak, ahora que ha perdido el poder tras 30 años ejerciéndolo con mano de hierro lo empiezan a acusar de todo lo que hizo durante su largo mandato. Los cargos por los que se le estaba juzgando relacionados con la represión de las revueltas que acabaron derribando-lo ahora se le van añadiendo cargos. En 1986, hace 25 años, Mubarak ordenó reprimir una manifestación de policías que protestaban por el aumento del periodo del servicio militar de tres a cuatro años. Las fuerzas armadas emplearon helicópteros de guerra y aviones de combate para reprimir estas manifestaciones de policías bombardeando a los manifestantes por órdenes de Mubarak. Aquellas manifestaciones fueron provocadas por un rumor falso con el claro propósito de poner en dificultades al general Ahmed Rushd, ministro del Interior en aquel momento que había destacado por combatir la corrupción. Es decir, para acabar con un ministro del Interior honesto que quería acabar con la corrupción existente alguien promovió una manifestación haciendo correr un rumor que aumentarían el servicio militar un año más. En Mubarak le acusan de ordenar a las Fuerzas Armadas bombardearon a los manifestantes cuando el ejército fracasó en su intento de tomar el control del Campo Tora y los policías abrieron fuego contra los militares. Entonces la Fuerza Aérea atacó desde el aire a los policías. Murieron 7.000 policías, y es de eso de lo que se acusa ahora a Mubarak, aparte de las acusaciones ya conocidas relacionadas con la represión de las revueltas hasta el momento de su caída.

27 de jul. 2011

Execucions d'Hamàs, influència iraniana a Veneçuela, el diari de Mengele, legalització de partits polítics a Síria i els problemes de l'habitatge a Israel / Ejecuciones de Hamás, influencia iraní en Venezuela, el diario de Mengele, legalización de partidos políticos en Siria y los problemas de la vivienda en Israel

Execucions d'Hamàs, influència iraniana a Veneçuela, el diari de Mengele, legalització de partits polítics a Síria i els problemes de l'habitatge a Israel

Dos palestins afusellats per Hamàs
L'organització terrorista islàmica Hamàs que controla amb mà de ferro la Franja de Gaza va executar a un pare i un fill acusant-los d'estar al servei d'Israel. L'execució d'aquests dos homes s'ha fet sense l'autorització del president de l'Autoritat Palestina. Segons la legislació palestina Abas és qui autoritza aquests temes. És curiós que Hamàs i Fatah arribin a un acord i Hamàs ja comença passant-se pel folre l'autoritat de la màxima autoritat palestina. Si Abas no els toca aviat el crostó als d'Hamàs es pot trobar que Hamàs estengui les seves activitats terroristes a Cisjordània.
Els dos palestins executats per treballar al servei d'Israel van ser acusats de subministrar informació a Israel que va ajudar als israelians a localitzar caps terroristes que van ser eliminats, com per exemple Abdel Aziz al Rantisi a qui els israelians van matar llençant un míssil contra el seu cotxe. Els executats van apel•lar la sentència però els hi van denegar. Van acabar executats. Els familiars dels dos homes morts van protestar contra l'execució cremant neumàtics en un carrer de Gaza fins que la policia (d'Hamàs) els va dispersar. Curiós país en què la policia, el govern i els delinqüents són els mateixos, Hamàs.
El pacte per reconciliar Gaza (en mans de Hamàs) i Cisjordània (en mans de Fatah) trontolla per les quotes de poder, i evidentment per la nul•la disposició d'Hamàs de respectar l'autoritat d'Abas, com demostra el fet que executessin aquests dos homes sense consultar a Abas.
Les organitzacions de drets humans són crítiques amb aquestes execucions realitzades per Hamàs, i que precisen segons la llei palestina de l'autorització del president palestí, Abas. Abas, sempre ha ajornat l'aplicació d'aquestes sentències de mort.
Preocupant influència iraniana a Veneçuela
Iran guanya influències en països de l'Amèrica llatina governats per règims populistes com Veneçuela. El cap sortint de l'Estat Major conjunt dels Estats Units va exposar la seva preocupació per aquesta creixent influència iraniana a llatinoamèrica: “Certament comparteixo la preocupació sobre els vincles de Veneçuela i l'Iran que venen desenvolupant-se des de fa prou temps i que està creixent”. Segons Mullen, els Estats Units estan creant un escut antimíssils per protegir Europa dels projectils que està desenvolupant l'Iran.
Sobre Israel va dir que aquest país intentava rebaixar la tensió amb Turquia per intentar coordinar una col•laboració militar d'ambdós Estats. Les relacions entre Turquia i Israel van començar a deteriorar-se quan el partit islamista AKP va accedir al poder i l'assalt a la flotilla en què van matar a 9 islamistes turcs va empitjorar encara més les relacions. Sens dubte la relació de l'Iran amb alguns països de l'Amèrica Llatina és bona però a aquests països els ha creat algunes dificultats amb els seus veïns. La visita d'un ministre iranià a Bolívia, reclamat per l'Argentina per la seva implicació en l'atemptat contra l'AMIA, i que Bolívia no el detingués per extradir-lo a l'Argentina va crear malestar. Bolívia va disculpar-se però l'ocellot terrorista ja havia marxat. I sospito que el govern bolivià no hauria tingut valor per detenir aquest terrorista iranià ja que això els hauria indisposat amb l'Iran.
Els diaris de Mengele
Un jueu ortodox va comprar per 300000 dòlars els diaris personals del doctor Josef Mengele, un metge nazi conegut com l'”àngel de la mort” pels seus horripilants experiments amb jueus i gitanos a Auschwitz. En aquests diaris Mengele narra el període entre 1960 i 1975, després de la seva fugida d'Alemanya i el seu periple per diversos països de llatinoamèrica fins que va establir-se al Brasil.
El comprador té la intenció de crear un museu amb aquests diaris i altres peces que posseeix sobre l'Holocaust. Els diaris contenen dibuixos i reflexions autobiogràfiques de Mengele.
Mengele va realitzar experiments amb els presoners d'Auschwitz de 1943 fins el final de la guerra. Està considerat com un dels metges més cruels i mancats d'escrúpols del règim nazi, no va ser l'únic que va fer atrocitats amb els presoners però si que ser el més despietat. Mengele va ser capturat i va estar un temps en un camp de presoners però va aconseguir fugir, va arribar a l'Argentina, un país al que van anar a refugiar-se molts nazis, que van poder viure tranquils durant un temps sense ser molestats per les autoritats argentines. Finalment, l'”àngel de la mort” va decidir traslladar-se al Brasil on va morir l'any 1979 ofegat en una platja de Sao Paulo.
Partits legals a Síria
El règim sirià ha aprovat un projecte de llei que autoritzarà la creació de partits polítics. Aquest és un intent per aturar les revoltes que viu Síria i que el règim de Bashar al Asad ha reprimit sense contemplacions. La llei estableix el marc legal pel qual es regiran aquests partits, incloent-hi les fonts de finançament, els drets i els deures. Entre els deures per a poder crear un partit polític hi ha el compromís amb la Constitució, el respecte a la llei, i agafeu-vos fort, el respecte als principis democràtics. Si, el règim de Bashar al Asad demana als partits que es creïn que tinguin principis democràtics en un país que es governat per un règim que no té principis democràtics. Estaran prohibits els partits amb base religiosa o tribal i els fonamentats en la discriminació per raça, sexe o ètnia, i no podan estar vinculats a partits estrangers. Un altre requisit serà tenir una base d'almenys 1000 militants originaris d'almenys la meitat de les províncies sirianes. Com podem veure s'autoritza la creació de partits però els requeriments fa que sigui molt complicat fer-ho. Cal afegir que un comitè governamental decidirà si autoritza o no la creació del nou partit. És a dir, redacten una llei que autoritza la creació de partits polítics, que entre els requeriments a aquests nous partits hi ha el de tenir principis democràtics, així poden presentar-se davant el món com un país que està fent reformes democratitzadores, però tot és un bluf immens perquè els requeriments són molt difícils de complir i a més, el règim de Bashar al Asad és el que decideix si s'autoritza o no cada partit.
Protesta contra el preu de l'habitatge davant la Kneset
L'habitatge és un problema a molts països, poder accedir a un habitatge a preu assequible és cada dia més complicat. I comencen a haver-hi protestes arreu del món. A Barcelona hem vist com s'han impedit o intentat impedir desnonaments de persones i famílies a les que els han duplicat la renda d'un dia a un altre i no poden pagar el propietari ha sol•licitat el desnonament de l'inquilí. Hi ha hagut vegades que els veins i els moviments cívics han aconseguit impedir el desnonament però altres vegades ha acabat el desnonament en una batalla campal entre els veins i la policia.
Però el tema de l'habitatge a Barcelona ja el tractaré més endavant, ara vull tractar la protesta contra el preu de l'habitatge a Israel que ha portat a centenars de joves fins a les portes de la Kneset, el Parlament d'Israel. Els manifestants van bloquejar la porta de la Kneset aixecant un mur de ciment. No ha estat una protesta del tot pacífica. “Diversos centenars de persones estan protestant avui en diferents punts a prop del Parlament. Cinc han estat detinguts i un policia ha estat lleument ferit”, segons un portaveu de la policia. Suposo que a la policia no li deu haver semblat gaire correcte que algu aixequi una tàpia a la Kneset, suposo que als diputats tampoc. Un dels indignats va dir als mitjans que havien aixecat un mur a la Kneset “perquè no es pot construir a Israel, encara que un treballi”. Els manifestants van acampar en un cèntric bulevar de Tel Aviv per protestar pel desnonament d'una estudiant, poc després accions similars van estendre's a altres ciutats.














Ejecuciones de Hamás, influencia iraní en Venezuela, el diario de Mengele, legalización de partidos políticos en Siria y los problemas de la vivienda en Israel
Dos palestinos fusilados por Hamás
La organización terrorista islámica Hamas que controla con mano de hierro la Franja de Gaza ejecutó a un padre y un hijo acusándolos de estar al servicio de Israel. La ejecución de estos dos hombres se ha hecho sin la autorización del presidente de la Autoridad Palestina. Según la legislación palestina Abas es quien autoriza estos temas. Es curioso que Hamás y Fatah lleguen a un acuerdo y Hamás ya empieza pasándose por el forro la autoridad de la máxima autoridad palestina. Si Abas no les toca bien el corteza a los de Hamás se puede encontrar que Hamás extienda sus actividades terroristas en Cisjordania.
Los dos palestinos ejecutados por trabajar al servicio de Israel fueron acusados de suministrar información a Israel que ayudó a los israelíes a localizar jefes terroristas que fueron eliminados, como por ejemplo Abdel Aziz al Rantisi a quien los israelíes mataron tirando un misil contra su coche. Los ejecutados apelaron la sentencia pero les denegaron. Acabaron ejecutados. Los familiares de los dos hombres muertos protestaron contra la ejecución quemando neumáticos en una calle de Gaza hasta que la policía (de Hamás) los dispersó. Curioso país en el que la policía, el gobierno y los delincuentes son los mismos, Hamás.
El pacto para reconciliar Gaza (en manos de Hamás) y Cisjordania (en manos de Fatah) se tambalea por las cuotas de poder, y evidentemente por la nula disposición de Hamás de respetar la autoridad de Abas, como demuestra el hecho que ejecutaran estos dos hombres sin consultar a Abas.
Las organizaciones de derechos humanos son críticas con estas ejecuciones realizadas por Hamás, y que precisan según la ley palestina de la autorización del presidente palestino, Abas. Abas, siempre ha aplazado la aplicación de estas sentencias de muerte.
Preocupante influencia iraní en Venezuela
Irán gana influencias en países de América Latina gobernados por regímenes populistas como Venezuela. El jefe saliente del Estado Mayor conjunto de Estados Unidos expuso su preocupación por esta creciente influencia iraní en Latinoamérica: "Ciertamente comparto la preocupación sobre los vínculos de Venezuela e Irán que vienen desarrollándose desde hace bastante tiempo y que está creciendo ". Según Mullen, los Estados Unidos están creando un escudo antimisiles para proteger Europa de los proyectiles que está desarrollando Irán.
Sobre Israel dijo que este país intentaba rebajar la tensión con Turquía para intentar coordinar una colaboración militar de ambos Estados. Las relaciones entre Turquía e Israel comenzaron a deteriorarse cuando el partido islamista AKP accedió al poder y el asalto a la flotilla en que mataron a 9 islamistas turcos empeoró aún más las relaciones. Sin duda la relación de Irán con algunos países de América Latina es buena pero a estos países les ha creado algunas dificultades con sus vecinos. La visita de un ministro iraní en Bolivia, reclamado por Argentina por su implicación en el atentado contra la AMIA, y que Bolivia no detuviera para extraditarlo a Argentina creó malestar. Bolivia disculparse pero el pajarraco terrorista ya se había ido. Y sospecho que el gobierno boliviano no habría tenido valor para detener este terrorista iraní ya que esto les habría indispuesto con Irán.
Los diarios de Mengele
Un judío ortodoxo compró por 300.000 dólares los diarios personales del doctor Josef Mengele, un médico nazi conocido como el "ángel de la muerte" por sus horripilantes experimentos con judíos y gitanos en Auschwitz. En estos diarios Mengele narra el período entre 1960 y 1975, tras su huida de Alemania y su periplo por varios países de Latinoamérica hasta que se estableció en Brasil.
El comprador tiene la intención de crear un museo con estos periódicos y otras piezas que posee sobre el Holocausto. Los diarios contienen dibujos y reflexiones autobiográficas de Mengele.
Mengele realizó experimentos con los prisioneros de Auschwitz de 1943 hasta el final de la guerra. Está considerado como uno de los médicos más crueles y faltos de escrúpulos del régimen nazi, no fue el único que hizo atrocidades con los prisioneros pero sí que fue el más despiadado. Mengele fue capturado y estuvo un tiempo en un campo de prisioneros pero logró huir, llegó a la Argentina, un país al que fueron a refugiarse muchos nazis, que pudieron vivir tranquilos durante un tiempo sin ser molestados por las autoridades argentinas. Finalmente, el "ángel de la muerte" decidió trasladarse a Brasil donde murió en 1979 ahogado en una playa de Sao Paulo.
Partidos legales en Siria
El régimen sirio ha aprobado un proyecto de ley que autorizará la creación de partidos políticos. Este es un intento por detener las revueltas que vive Siria y que el régimen de Bashar al Asad ha reprimido sin contemplaciones. La ley establece el marco legal por el que se regirán estos partidos, incluyendo las fuentes de financiación, los derechos y deberes. Entre los deberes para poder crear un partido político existe el compromiso con la Constitución, el respeto a la ley, y tome en cuenta fuerte, el respeto a los principios democráticos. Si el régimen de Bashar al Asad pide a los partidos que se creen que tengan principios democráticos en un país que se gobernado por un régimen que no tiene principios democráticos. Estarán prohibidos los partidos con base religiosa o tribal y los basados en la discriminación por raza, sexo o etnia, y no podan estar vinculados a partidos extranjeros. Otro requisito será tener una base de al menos 1.000 militantes originarios de al menos la mitad de las provincias sirias. Como podemos ver se autoriza la creación de partidos pero los requerimientos hace que sea muy complicado hacerlo. Hay que añadir que un comité gubernamental decidirá si autoriza o no la creación del nuevo partido. Es decir, redactan una ley que autoriza la creación de partidos políticos, que entre los requerimientos a estos nuevos partidos se encuentra el de tener principios democráticos, así pueden presentarse ante el mundo como un país que está haciendo reformas democratizadoras, pero todo es un bluf inmenso porque los requerimientos son muy difíciles de cumplir y además, el régimen de Bashar al Asad es el que decide si autoriza o no cada partido.
Protesta contra el precio de la vivienda ante la Kneset
La vivienda es un problema en muchos países, poder acceder a una vivienda a precio asequible es cada día más complicado. Y empiezan a haber protestas en todo el mundo. En Barcelona hemos visto como se han impedido o intentado impedir desahucios de personas y familias a las que les han duplicado la renta de un día a otro y no pueden pagar el propietario ha solicitado el desahucio del inquilino. Ha habido veces que los vecinos y los movimientos cívicos han logrado impedir el desahucio pero otras veces ha terminado el desahucio en una batalla campal entre los vecinos y la policía.
Pero el tema de la vivienda en Barcelona ya lo trataré más adelante, ahora quiero tratar la protesta contra el precio de la vivienda en Israel que ha llevado a cientos de jóvenes hasta las puertas de la Kneset, el Parlamento de Israel. Los manifestantes bloquearon la puerta de la Kneset levantando un muro de cemento. No ha sido una protesta del todo pacífica. "Varios cientos de personas están protestando hoy en diferentes puntos cerca del Parlamento. Cinco han sido detenidos y un policía ha sido levemente herido ", según un portavoz de la policía. Supongo que la policía no le habrá parecido demasiado correcto que alguien levante una tapia en la Kneset, supongo que los diputados tampoco. Uno de los indignados dijo a los medios que habían levantado un muro en la Kneset "porque no se puede construir en Israel, aunque un trabaje". Los manifestantes acamparon en un céntrico bulevar de Tel Aviv para protestar por el desahucio de una estudiante, poco después acciones similares extenderse a otras ciudades.

5 d’abr. 2011

Israel, Hamàs i Hezbolà, Iran, Argentina i Veneçuela

Israel, Hamàs i Hezbolà, Iran, Argentina i Veneçuela


Búnquers d'Hezbolà al Líban Si havien d'estar en algun lloc només podien estar al Líban, això és una obvietat, el Líban és el territori pel qual es passeja com amo i senyor el grup terrorista xiïta Hezbolà. Un alt funcionari israelià va donar al Washington Post un mapa en què s'assenyala la situació de 550 búnquers, posts de vigilància i altres cent instal·lacions que el grup terrorista Hezbolà té escampats pel Líban, especialment al sud. Lògic, una de les activitats principals d'Hezbolà es atacar el territori israelià situat al sud. En un altre mapa es poden veure deu dipòsits d'armes a l'aldea d'Al Khiam. En aquest mapa pot veure's que els polvorins i arsenals estan situats a prop d'hospitals i escoles. Un dels búnquers està dins d'una mesquita. “Al publicar el mapa, el militar israelià sembla que intenta prevenir la crítica internacional en el cas d'una eventual futura ofensiva contra els llocs, molts dels quals estan ubicats a àrees residencials al costat d'hospitals, escoles i inclús llars civils”, diu el Washington Post. Aquest diari cita un alt oficial israelià que diu que “el nostre interès és mostrar al món que l'organització Hezbolà hi ha transformat aquestes aldees en zones de combat”. Quan Israel ha realitzat operacions de resposta contra Hezbolà al sud del Líban o Hamàs a Gaza, una de les coses que més s'ha volgut explotar per part de la premsa per mostrar la malignitat dels israelians han estat les instal·lacions civils destruïdes. Israel ha denunciat moltes vegades que Hamàs instal·la les seves llançadores de coets a zones molt poblades, i no té escrúpols per situar-les als patis o a la teulada de les escoles, també ha situat les seves llançadores de coets al sostre de magatzems de Nacions Unides, sembla que això també ho fa Hezbolà. I això amb el silenci de les Nacions Unides, que calla quan Hamàs li posa una llançadora al costat o al damunt d'un dels seus edificis i calla i mira cap a una altra banda quan Hamàs roba ajuda humanitària dels magatzems de Nacions Unides.


Inoperància d'UNIFIL El tinent general Ashkenazi va advertir que Hezbolà està establint “aldees llença míssils” al sud del Líban i aprofiten la manca d'autoritat civil i d'UNIFIL per fortificar-se i situar les llançadores dins de les aldees. El Tzáhal informa que Hezbolà està reforçant la seva presència al sud del Líban construint un miler d'instal·lacions entre les que es troben uns 500 búnquers, en aquestes instal·lacions emmagatzema armes de tota mena, algunes d'aquestes armes poden arribar fins a ciutats grans com Tel Aviv. Aquestes armes han entrat de contraban al Líban i provenen d'Iran i Síria. Moltes d'aquestes instal·lacions que serveixen per emmagatzemar armes es troben situats a prop d'hospitals, cases particulars i escoles, “la manera que Hezbolà aprofita per treure partit de la població civil del Líban”. La població civil libanesa es converteix en escut humà. L'exèrcit israelià pot evitar bombardejar la zona per no causar baixes civils libaneses però llavors van a la guerra amb les mans lligades a l'esquena, Hezbolà juga amb avantatge, poden disparar les seves armes contra Israel, armes que estan protegides pels escuts humans, la seva població, o poden destruir les armes matant civils libanesos, llavors tothom dirà que els israelians són éssers malignes que maten gent innocent, ningú considera responsable a Hezbolà per usar aquestes persones per protegir les seves instal·lacions dels atacs, i també obliden que les armes que Hezbolà protegeix usant dones i nens libanesos com escuts humans són armes que maten civils israelians. L'Exèrcit israelià estima que Hezbolà ha aconseguit doblar el nombre de combatents i que té un arsenal de 40000 coets. El fet que Hezbolà s'estigui reforçant al sud del Líban augmentant el nombre dels seus membres, fortificant les seves instal·lacions i augmentant les seves reserves d'armament suposa la contravenció de les resolucions de Nacions Unides: “"Tots aquests actes suposen una violació directa del resolució 1701 del Consell de Seguretat de l'ONU del 12 d'agost de 2006” que va posar fi a la guerra de 34 dies entre Israel i Hezbolà en què moriren 1200 libanesos i 164 israelians. De la tasca de vigilar el compliment de la resolució 1701 s'ocupa la UNIFIL (Força Provisional de les Nacions Unides pel Líban) i Espanya té més de mil efectius integrats en aquesta unitat. La UNIFIL no fa la seva feina ja que no entra mai a les ciutats i aldees del sud del Líban, feu d'Hezbolà, i aquesta inoperància d'UNIFIL està permetent a Hezbolà enfortir-se. Quan comencin a caure coets d'Hezbolà sobre Israel i Israel decideixi respondre sortirà la UNIFIL intentant que pari l'atac, quan podrien evitar que aquest comencés impedint a Hezbolà que es fortifiqui i s'armi. Tres terroristes d'Hamàs morts El Tzáhal va atacar una cèl·lula d'Hamàs que planejava els segrest d'israelians al Sinaí, van morir tres dels terroristes i un va resultar ferit quan el Toyota blanc en què viatjaven va ser atacat amb un míssil disparat per un parell d'avions israelians. Segons el portaveu israelià l'atac fou dirigit contra “una cèl·lula terrorista que planificava el segrest d'israelians a península de Sinai o Israel per a les pròximes festivitats de la Pasqua jueva (Pesaj)”. Durant aquestes festes milers de jueus viatgen a la península del Sinai (Egipte). Els terroristes d'Hamàs poden entrar en aquesta zona des dels túnels que usen pel contraban entre Egipte i Gaza. Les Brigades Izz A Din al Kassam, braç armat d'Hamàs van reconèixer que els tres terroristes morts eren membres de la seva organització i que aquelles morts serien venjades. Quina novetat. Sempre ho diuen, i tot i que a vegades aconsegueixen cometre algun atemptat, ja cada vegada els costa més cometre'ls. És el que tenen les guerres. Ells han declarat la guerra a Israel i després es queixen quan Israel respon. Un terrorista de les Brigades Al Quds, braç armat de la Jihad Islàmica va ser mort mentre conduïa la seva moto quan circulava a prop de la ciutat de Rafah per un avió no tripulat. Aquest terrorista va participar en l'atac amb coets des de Gaza contra Israel. També va ser destruït un túnel de contraban entre Gaza i Egipte. El més curiós és que moltes d'aquestes informacions provenen de fonts palestines que confirmen la relació del terrorista amb el llançament dels coets contra Israel i la destrucció del túnel. També s'ha de dir que aquestes organitzacions terroristes a hores d'ara deuen estar molt infiltrades pels serveis d'intel·ligència, no prou com per acabar amb elles però si prou com per saber qui són els autors materials dels atacs i on estan per poder eliminar-los físicament. El Tzáhal va advertir que "no permetrà que les comunitats del sud d'Israel continuin vivint sota l'amenaça permanent i continuarà responent amb determinació a qualsevol intent d'utilitzar el terror contra els ciutadans israelians”. Puntualitzacions a un article anterior titulat “Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA” Vaig publicar fa poc la primera part d'un article titulat “Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA” que podeu llegir en aquest mateix bloc. Haig de dir que l'article no va agradar al president del Casal Argentí, el senyor Diego Arços, que va exposa la seva opinió, que també podeu llegir, opinió que respecto i que vaig puntualitzar, entenen que el to de les meves paraules va ser entès de manera errònia pel senyor Arcos. Jo no soc argentí i no tinc cap lligam amb l'Argentina. En el meu escrit transcric algunes paraules de representants tant del govern argentí – el canceller Timerman, per cert, jueu, i d'un representant del govern israelià molt molest amb l'actitud del govern argentí per la forma en què porten la investigació. Reconec que en el text he comés un error important: no diferenciar de manera clara el que era informació del que era la meva opinió personal d'aquest assumpte. El senyor Arcos té raó quan diu que Espanya té també personatges que mai han estat jutjats, crec que intenta dir-me que no critiqui l'Argentina per no fer la feina que pertoca amb els seus criminals, el cert és que qui faci temps que em llegeix sap perquè ho he dit moltes vegades que soc partidari de jutjar a tots els criminals, que crec que els casos de crims contra la Humanitat no prescriuen i tenen una àmbit universal, és a dir, que no importa que hagin passat molts anys, ara estaven jutjant un criminal de guerra nonagenari a Alemanya, fet amb el que estic d'acord. El senyor Arcos diu que Fraga es passeja lliure i sense preocupacions havent estat ministre de Franco, i té raó, però el convido que llegeixi altres articles meus que tractin aquest tema, veurà que no tinc cap problema. He criticat l'actitud de la Justícia espanyola en l'assumpte dels crims del franquisme dient que no entenia que la Fiscalia espanyola es dediqués no només a impedir la instrucció de les causes contra el franquisme sinó que després es convertís en el braç executor d'organitzacions afins a l'anterior règim que han aconseguit fer fora al jutge que instruïa la causa. Com pot veure no tinc cap problema a criticar a qui calgui. Escriure l'article no implica cap atac a l'Argentina, només exposo uns fets i critico unes actituds en què sembla que prevalen els interessos econòmics i les relacions amb un règim teocràtic com és de l'Iran abans que aclarir dos terribles atemptats succeïts en territori argentí en el que van morir moltes persones, la majoria d'elles argentines, especialment en el cas de l'AMIA. I si això passés a la meva ciutat i el govern del meu país preferís fer negocis amb el país d'origen dels autors materials de l'atemptat diria el mateix, o probablement encara seria menys amable. Un govern no es pot desentendre de la mort de 114 persones en dos atemptats diferents per molts bons negocis que es puguin fer. Quan va produir-se l'atemptat contra les rodalies de Madrid no vaig tenir problemes per criticar les mentides interessades del govern presidit per Aznar, i quan he tractat el tema he estat molt clar en les meves opinions. Soc dels que creu que qui la fa l'hauria de pagar, i com més alta sigui la responsabilitat en cas d'error el càstig hauria de ser major. I això val per a qualsevol govern. També diré que si bé respecto el que faci cada país crec que les relacions entre els països ha de tenir unes bases ètiques, un govern democràtic no hauria de preferir l'amistat d'una dictadura teocràtica que a més va cometre dos atemptats terroristes en el seu territori, m'estic referint a l'Iran, a unes bones relacions amb una democràcia. Aquest és un punt on els Governs democràtics encara ens fallen, primer riuen les gràcies de sàtrapes criminals i els engreixen, i després els han d'enderrocar quan acaben creixent en excés. Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA (II) El president de l'Agència jueva Natan Sharansky afirma que el ministre argentí d'Exteriors Héctor Timerman es va comprometre a continuar la investigació dels atemptats terroristes contra l'Ambaixada d'Israel (1992) i el centre comunitari jueu AMIA (1994) a Buenos Aires. Fonts del govern argentí van confirmar els contactes però no van dir res sobre les investigacions o temes relacionats amb l'Iran. Segons un article del periodista Pepe Eliaschev publicat per la revista Perfil el govern argentí havia promès al govern iranià que s'oblidaria dels atemptats a canvi de millorar les relacions comercials entre ambdós països però el govern argentí es nega a comentar l'article. Un diplomàtic israelià va dir que si el ministre argentí d'Exteriors no feia referència a l'assumpte no calia que visités Israel la primera setmana d'abril segons estava previst. Traduint: si el ministre Timerman no parla del tema no cal que hi vagi. Sembla que el govern israelià està molt molest amb l'argentí i no tenen ho volen dissimular gens ni mica. Malgrat que el govern israelià intenta conèixer el parer sobre aquest article d'Eliaschev del govern argentí i el govern argentí considera que no ha de donar explicacions a tercers països sobre les seves relacions amb un altre país. Però obliden que el que diu l'article si fos cert seria molt greu i puc entendre que els israelians estiguin molt emprenyats amb el govern argentí, el govern argentí és molt lliure de tenir relacions comercials i diplomàtiques amb qui vulgui, però si és cert que ha decidit oblidar-se d'investigar els dos atemptats com a part del pacte per millorar les relacions amb l'Iran, em sembla molt greu. Israel considera que té dret a saber com van les investigacions ja que en l'atemptat contra l'Ambaixada van morir tres diplomàtics israelians. L'any 1992 atempten contra l'Ambaixada israeliana a Buenos Aires, moren 29 persones, entre les que hi havia tres diplomàtics, i resulten ferides 240 persones. Sospito que la immensa majoria de les persones ferides i dels morts ni tan sols eren israelians, sinó ciutadans argentins que passaven pel davant de l'Ambaixada israeliana en aquell moment. L'any 1994 un atemptat destrueix el centre comunitari jueu AMIA, moren 85 persones i 300 resulten ferides. Probablement moltes dels ferits i molts dels morts no eren jueus, passaven pel carrer en el moment de l'explosió, però el que si que estic segur és que fossin jueus o gentils tots devien ser argentins, independentment de les seves creences. Podria entendre que si tots els morts fossin jueus el govern argentí volgués mirar cap a una altra banda. Sé que això pot sonar dur però malauradament és el que fan els governs quan es tracta de determinades minories cap a les que no es té precisament simpatia. He tractat de dir-ho de la manera més suau que he pogut. Però l'acusació no la faig jo, la fa Eliaschev, i per molt que el govern argentí es negui a esclarir si és veritat o no que a canvi de millorar les relacions amb l'Iran va comprometre's a oblidar els atemptats, almenys podria explicar-se davant del govern israelià. El fiscal de la causa Alberto Nisman va considerar que l'article d'Eliaschev publicat per Perfil era ridícul i absurd i donat que a Argentina hi ha separació de poders el govern no podria aturar les investigacions. Tots dos atemptats van ser imputats al grup terrorista xiïta libanès Hezbolà, que rep armes i suport des de l'Iran, és el tentacle terrorista – els tentacles són molt més llargs que els braços – del règim iranià al Líban. Sembla que va produir-se una estranya aliança entre la ultradreta argentina i els terroristes islàmics per perpetrar els atemptats contra l'Ambaixada, un interès polític comprensible, menys comprensible és l'atemptat contra l'AMIA si no es pensa que en la mentalitat dels terroristes d'Hezbolà hi ha un punt tan fonamental com el de destruir Israel, és el d'assassinar jueus només per ser-ho. Però aliant-se amb un grup ultra argentí?. Iran té un interès especial a impedir com sigui que les investigacions segueixin endavant, no només perquè els implicats siguin membres d'un dels grups terroristes dels quals se'n serveix per fer allò que directament no pot fer perquè suposaria una guerra, un dels implicats és actualment ministre de Defensa, Ahmad Hahidi, en busca i captura per la Interpol arran els atemptats. La visita a Israel del ministre Timerman Aquest és un paràgraf de l'article del diari Perfil escrit pel periodista Pepe Eliaschev polèmic: "El Govern de la presidenta Cristina Kirchner estaria disposat a suspendre de fet la investigació dels dos atacs terroristes que va patir aquest país en 1992 i 1994, en els que van ser destruïdes les seus de l'Ambaixada d'Israel i de l'AMIA a Buenos Aires, segons revela un document fins ara Secret, recentment entregat pel ministre de Relacions Exteriors de la República Islàmica d'Iran, Alí Akbar Sale-hi, al president Mahmud Ahmadineyad. Per a la diplomàcia d'Iran, les investigacions argentines haurien quedat tancades. El canceller iranià li assegura en el seu informe el president Ahmedineyad que l'Argentina ja no està més interessada a resoldre aquells dos atemptats, però que en canvi prefereix millorar les seues relacions econòmiques amb l'Iran”. Si realment això és així em sembla d'una gravetat extrema. Del govern iranià podem esperar el pitjor, però s'espera que un Estat democràtic com l'argentí no encobreixi dos atemptats d'aquestes magnituds, organitzats per un altre país (Iran) contra els interessos d'un altre (Israel) només per poder fer uns quants negocis. Segons aquest paràgraf el govern argentí opta per mirar cap una altra banda, o per tocar el violí, nomes perquè prefereix millorar les seves relacions amb un règim autoritari, l'iranià, que va cometre dos atemptats amb més de cent morts (la immensa majoria eren argentins) en sòl argentí, abans que aclarir i portar els culpables davant de la Justícia. Perdoneu, oblidava que un dels acusats és ministre de defensa iranià, i no crec que el règim iranià es prengués gaire bé que li jutgin a un dels seus ministres per terrorisme, crec que això espatllaria les bones relacions que el govern argentí s'escarrassa a fomentar amb el règim teocràtic de l'Iran. Les investigacions dutes a terme han assenyalat com autors dels atemptats a agents iranians. Consultat el govern israelià sobre aquest fet ha respost un portaveu que “seria un insult pels morts”. El govern iranià continua sense dir res. Des del govern israelià diuen que si no hi ha una resposta desmentint oficialment el que diu l'article de Perfil s'hauria de suspendre la visita del canceller Timerman a Israel. El govern israelià proposa que la delegació argentina faci una visita a poblacions israelianes sotmeses a atacs des de Gaza amb armes procendents de l'Iran, potser així el govern argentí arribaria a unes altres conclusions. El govern israelià no sol ser gaire subtil però aquest cop no ho han estat gens. Els israelians han deixat caure que millors negocis podrien fer les empreses argentines i israelianes, negocis que aportarien millors beneficis a l'Argentina que tenir tractes amb el règim “obscurantista” iranià".

Israel, Hamás y Hezbolá, Irán, Argentina y Venezuela

Bunkers de Hezbolá en el Líbano Si tenían que estar en algún lugar sólo podían estar en el Líbano, eso es una obviedad, el Líbano es el territorio por el que se pasea como amo y señor el grupo terrorista chií Hezbolá. Un alto funcionario israelí dio al Washington Post un mapa en el que se señala la situación de 550 búnkeres, puestos de vigilancia y otros cien instalaciones que el grupo terrorista Hezbolá tiene esparcidos por el Líbano, especialmente en el sur. Lógico, una de las actividades principales de Hezbolá se atacar el territorio israelí situado al sur. En otro mapa se pueden ver diez depósitos de armas en la aldea de Al Khiam. En este mapa puede verse que los polvorines y arsenales están situados cerca de hospitales y escuelas. Uno de los búnkeres está dentro de una mezquita. "Al publicar el mapa, el militar israelí parece que intenta prevenir la crítica internacional en el caso de una eventual futura ofensiva contra los puestos, muchos de los cuales están ubicados en áreas residenciales junto a hospitales, escuelas e incluso hogares civiles", dice el Washington Post. Este diario cita un alto oficial israelí que dice que "nuestro interés es mostrar al mundo que la organización Hezbolá hay transformado estas aldeas en zonas de combate". Cuando Israel ha realizado operaciones de respuesta contra Hezbolá en el sur del Líbano o Hamás en Gaza, una de las cosas que más se ha querido explotar por parte de la prensa para mostrar la malignidad de los israelíes han sido las instalaciones civiles destruidas. Israel ha denunciado muchas veces que Hamás instala sus lanzaderas de cohetes en zonas muy pobladas, y no tiene escrúpulos para situar a los patios o en el tejado de las escuelas, también ha situado sus lanzaderas de cohetes en el techo de almacenes de Naciones Unidas, parece que eso también lo hace Hezbolá. Y ello con el silencio de las Naciones Unidas, que calla cuando Hamas le pone una lanzadera al lado o encima de uno de sus edificios y calla y mira hacia otro lado cuando Hamás ropa ayuda humanitaria de los almacenes de Naciones Unidas.


Inoperancia de UNIFIL


El teniente general Ashkenazi advirtió que Hezbolá está estableciendo "aldeas lanza misiles" en el sur del Líbano y aprovechan la falta de autoridad civil y de UNIFIL para fortificarse y situar las lanzaderas dentro de las aldeas. El Tzáhal informa que Hezbolá está reforzando su presencia en el sur del Líbano construyendo un millar de instalaciones entre las que se encuentran unos 500 búnkeres, en estas instalaciones almacena armas de todo tipo, algunas de estas armas pueden llegar hasta en ciudades grandes como Tel Aviv. Estas armas han entrado de contrabando en el Líbano y provienen de Irán y Siria. Muchas de estas instalaciones que sirven para almacenar armas se encuentran situados cerca de hospitales, casas particulares y escuelas, "la manera que Hezbolá aprovecha para sacar partido de la población civil del Líbano". La población civil libanesa se convierte en escudo humano. El ejército israelí puede evitar bombardear la zona para no causar bajas civiles libanesas pero entonces van a la guerra con las manos atadas a la espalda, Hezbolá juega con ventaja, pueden disparar sus armas contra Israel, armas que están protegidas por escudos humanos , su población, o pueden destruir las armas matando civiles libaneses, entonces todo el mundo dirá que los israelíes son seres malignos que matan gente inocente, nadie considera responsable a Hezbolá para usar estas personas para proteger sus instalaciones de los ataques, y también olvidan que las armas que Hezbolá protege usando mujeres y niños libaneses como escudos humanos son armas que matan civiles israelíes. El Ejército israelí estima que Hezbolá ha conseguido doblar el número de combatientes y que tiene un arsenal de 40.000 cohetes. El hecho de que Hezbolá esté reforzando el sur del Líbano aumentando el número de sus miembros, fortificando sus instalaciones y aumentando sus reservas de armamento supone la contravención de las resoluciones de Naciones Unidas: "Todos estos actos suponen una violación directa del resolución 1701 del Consejo de Seguridad de la ONU del 12 de agosto de 2006 "que puso fin a la guerra de 34 días entre Israel y Hezbolá en el que murieron 1.200 libaneses y 164 israelíes. De la tarea de vigilar el cumplimiento de la resolución 1701 ocupa la UNIFIL (Fuerza Provisional de las Naciones Unidas para el Líbano) y España tiene más de mil efectivos integrados en esta unidad. La UNIFIL no hace su trabajo ya que no entra nunca en las ciudades y aldeas del sur del Líbano, feudo de Hezbolá, y esta inoperancia de UNIFIL está permitiendo a Hezbolá fortalecerse. Cuando empiecen a caer cohetes de Hezbolá sobre Israel e Israel decida responder saldrá la UNIFIL intentando que pare el ataque, cuando podrían evitar que este comenzara impidiendo a Hezbolá que se fortifique y se arme.


Tres terroristas de Hamás muertos


El Tzáhal atacó una célula de Hamas que planeaba los secuestro de israelíes en el Sinaí, murieron tres de los terroristas y uno resultó herido cuando el Toyota blanco en el que viajaban fue atacado con un misil disparado por un par de aviones israelíes. Según el portavoz israelí el ataque fue dirigido contra "una célula terrorista que planificaba el secuestro de israelíes en península de Sinai o Israel para las próximas festividades de la Pascua judía (Pesaj)". Durante estas fiestas miles de judíos viajan a la península del Sinai (Egipto). Los terroristas de Hamás pueden entrar en esta zona desde los túneles que usan para el contrabando entre Egipto y Gaza. Las Brigadas Izz A Din al Kassam, brazo armado de Hamás reconocieron que los tres terroristas muertos eran miembros de su organización y que esas muertes serían vengada. Qué novedad. Siempre lo dicen, y aunque a veces consiguen cometer algún atentado, ya cada vez les cuesta más cometerlos. Es lo que tienen las guerras. Ellos han declarado la guerra a Israel y luego se quejan cuando Israel responde. Un terrorista de las Brigadas Al Quds, brazo armado de la Yihad Islámica fue muerto mientras conducía su moto cuando circulaba cerca de la ciudad de Rafah por un avión no tripulado. Este terrorista participó en el ataque con cohetes desde Gaza contra Israel. También fue destruido un túnel de contrabando entre Gaza y Egipto. Lo más curioso es que muchas de estas informaciones provienen de fuentes palestinas que confirman la relación del terrorista con el lanzamiento de los cohetes contra Israel y la destrucción del túnel. También hay que decir que estas organizaciones terroristas a estas alturas deben estar muy infiltradas por los servicios de inteligencia, no lo suficiente como para acabar con ellas pero si lo suficiente como para saber quiénes son los autores materiales de los ataques y dónde están para poder eliminarlos físicamente. El Tzáhal advirtió que "no permitirá que las comunidades del sur de Israel continúen viviendo bajo la amenaza permanente y continuará respondiendo con determinación a cualquier intento de utilizar el terror contra los ciudadanos israelíes".


Puntualizaciones a un artículo anterior titulado "Aunque colean los atentados contra la Embajada de Israel y la AMIA"


Publiqué hace poco la primera parte de un artículo titulado "Aunque colean los atentados contra la Embajada de Israel y la AMIA" que podéis leer en este mismo blog. Tengo que decir que el artículo no gustó al presidente del Casal Argentino, don Diego Espinos, que expone su opinión, que también podéis leer, opinión que respeto y que puntualicé, entienden que el tono de mis palabras ser entendido de manera errónea por el señor Arcos. Yo no soy argentino y no tengo ningún vínculo con la Argentina. En mi escrito transcribo algunas palabras de representantes tanto del gobierno argentino - el canciller Timerman, por cierto, judío, y de un representante del gobierno israelí muy molesto con la actitud del gobierno argentino por la forma en que llevan la investigación. Reconozco que en el texto he cometido un error importante: no diferenciar de manera clara lo que era información de lo que era mi opinión personal de este asunto. El señor Arcos tiene razón cuando dice que España tiene también personajes que nunca han sido juzgados, creo que intenta decirme que no critique la Argentina por no hacer el trabajo que corresponde con sus criminales, lo cierto es que quien lleve tiempo me lee sabe porque lo he dicho muchas veces que soy partidario de juzgar a todos los criminales, que creo que los casos de crímenes contra la Humanidad no prescriben y tienen una ámbito universal, es decir, que no importa que hayan pasado muchos años, ahora estaban juzgando un criminal de guerra nonagenario en Alemania, hecho con el que estoy de acuerdo. El señor Arcos dice que Fraga se pasea libre y sin preocupaciones habiendo sido ministro de Franco, y tiene razón, pero le invito que lea otros artículos míos que traten este tema, verá que no tengo ningún problema. He criticado la actitud de la Justicia española en el asunto de los crímenes del franquismo diciendo que no entendía que la Fiscalía española se dedicara no sólo a impedir la instrucción de las causas contra el franquismo sino que después se convirtiera en el brazo ejecutor de organizaciones afines al anterior régimen que han conseguido echar al juez que instruía la causa. Como puede ver no tengo ningún problema en criticar a quien haga falta. Escribir el artículo no implica ningún ataque en Argentina, sólo expongo unos hechos y critico unas actitudes en las que parece que prevalecen los intereses económicos y las relaciones con un régimen teocrático como es de Irán antes de que aclarar dos terribles atentados acaecidos en territorio argentino en el que murieron muchas personas, la mayoría de ellas argentinas, especialmente en el caso de la AMIA. Y si esto pasara en mi ciudad y el gobierno de mi país prefiriera hacer negocios con el país de origen de los autores materiales del atentado diría lo mismo, o probablemente todavía sería menos amable. Un gobierno no puede desentenderse de la muerte de 114 personas en dos atentados diferentes para muchos buenos negocios que se puedan hacer. Cuando se produjo el atentado contra las cercanías de Madrid no tuve problemas para criticar las mentiras interesadas del gobierno presidido por Aznar, y cuando he tratado el tema he sido muy claro en mis opiniones. Soy de los que cree que quien la hace la debería pagar, y cuanto más alta sea la responsabilidad en caso de error el castigo debería ser mayor. Y esto vale para cualquier gobierno. También diré que si bien respeto lo que haga cada país creo que las relaciones entre los países debe tener unas bases éticas, un gobierno democrático no debería preferir la amistad de una dictadura teocrática que además cometió dos atentados terroristas en el su territorio, me estoy refiriendo a Irán, a unas buenas relaciones con una democracia. Este es un punto donde los gobiernos democráticos aún nos fallan, primero ríen las gracias de sátrapas criminales y los engordan, y luego los han de derribar cuando acaban creciendo en exceso.


Aún colean los atentados contra la Embajada de Israel y la AMIA (II)


El presidente de la Agencia judía Natan Sharansky afirma que el ministro argentino de Exteriores Héctor Timerman se comprometió a continuar la investigación de los atentados terroristas contra la Embajada de Israel (1992) y el centro comunitario judío AMIA (1994) en Buenos Aires. Fuentes del gobierno argentino confirmaron los contactos pero no dijeron nada sobre las investigaciones o temas relacionados con Irán. Según un artículo del periodista Pepe Eliaschev publicado por la revista Perfil el gobierno argentino había prometido al gobierno iraní que se olvidaría de los atentados a cambio de mejorar las relaciones comerciales entre ambos países pero el gobierno argentino se niega a comentar el artículo. Un diplomático israelí dijo que si el ministro argentino de Exteriores no hacía referencia al asunto no era necesario que visitara Israel la primera semana de abril según estaba previsto. Traduciendo: si el ministro Timerman no habla del tema no hace falta que vaya. Parece que el gobierno israelí está muy molesto con el argentino y no tienen lo quieren disimular lo más mínimo. Pese a que el gobierno israelí intenta conocer la opinión sobre este artículo de Eliaschev del gobierno argentino y el gobierno argentino considera que no debe dar explicaciones a terceros países sobre sus relaciones con otro país. Pero olvidan que lo que dice el artículo si fuera cierto sería muy grave y puedo entender que los israelíes estén muy enfadados con el gobierno argentino, el gobierno argentino es muy libre de tener relaciones comerciales y diplomáticas con quien quiera, pero si es cierto que ha decidido olvidarse de investigar los dos atentados como parte del pacto para mejorar las relaciones con Irán, me parece muy grave. Israel considera que tiene derecho a saber cómo van las investigaciones ya que en el atentado contra la Embajada murieron tres diplomáticos israelíes. En 1992 atentan contra la Embajada israelí en Buenos Aires, mueren 29 personas, entre las que había tres diplomáticos, y resultan heridas 240 personas. Sospecho que la inmensa mayoría de las personas heridas y de los muertos ni siquiera eran israelíes, sino ciudadanos argentinos que pasaban por delante de la Embajada israelí en ese momento. En 1994 un atentado destruye el centro comunitario judío AMIA, mueren 85 personas y 300 resultan heridas. Probablemente muchas de heridos y muchos de los muertos no eran judíos, pasaban por la calle en el momento de la explosión, pero lo que si que estoy seguro es que fueran judíos o gentiles todos debían ser argentinos, independientemente de sus creencias. Podría entender que si todos los muertos fueran judíos el gobierno argentino quisiera mirar hacia otro lado. Sé que esto puede sonar duro pero desgraciadamente es lo hacen los gobiernos cuando se trata de determinadas minorías hacia las que no se tiene precisamente simpatía. He tratado de decirlo de la manera más suave que he podido. Pero la acusación no la hago yo, la hace Eliaschev, y por mucho que el gobierno argentino se niegue a esclarecer si es verdad o no que a cambio de mejorar las relaciones con Irán se comprometió a olvidar los atentados, al menos podría explicar -ante el gobierno israelí. El fiscal de la causa Alberto Nisman consideró que el artículo de Eliaschev publicado por Perfil era ridículo y absurdo y dado que en Argentina hay separación de poderes el gobierno no podría detener las investigaciones. Ambos atentados fueron imputados al grupo terrorista chií libanés Hezbolá, que recibe armas y apoyo desde Irán, es el tentáculo terrorista - los tentáculos son mucho más largos que los brazos - del régimen iraní en el Líbano. Parece que se produjo una extraña alianza entre la ultraderecha argentina y los terroristas islámicos para perpetrar los atentados contra la Embajada, un interés político comprensible, menos comprensible es el atentado contra la AMIA si no se piensa que en la mentalidad de los terroristas de Hezbolá hay un punto tan fundamental como el de destruir Israel, es el de asesinar judíos sólo por serlo. ¿Pero aliándose con un grupo ultra argentino?. Irán tiene un interés especial en impedir como sea que las investigaciones sigan adelante, no sólo porque los implicados sean miembros de uno de los grupos terroristas de los cuales se sirve para hacer lo que directamente no puede hacer porque supondría una guerra, uno de los implicados es actualmente ministro de Defensa, Ahmad Hahidi, en busca y captura por la Interpol a raíz de los atentados.


La visita a Israel del ministro Timerman


Este es un párrafo del artículo del diario Perfil escrito por el periodista Pepe Eliaschev polémico: "El Gobierno de la presidenta Cristina Kirchner estaría dispuesto a suspender de hecho la investigación de los dos ataques terroristas que sufrió este país en 1992 y 1994, en los que fueron destruidas las sedes de la Embajada de Israel y de la AMIA en Buenos Aires, según revela un documento hasta ahora secreto, recientemente entregado por el ministro de Relaciones Exteriores de la República Islámica de Irán, Alí ​​Akbar Sale en ella , el presidente Mahmud Ahmadineyad. Para la diplomacia de Irán, las investigaciones argentinas habrían quedado cerradas. El canciller iraní le asegura en su informe el presidente Ahmedineyad que Argentina ya no está más interesada en resolver esos dos atentados, pero que en cambio prefiere mejorar sus relaciones económicas con Irán ". Si realmente esto es así me parece de una gravedad extrema. Del gobierno iraní podemos esperar lo peor, pero se espera que un Estado democrático como el argentino no encubra dos atentados de estas magnitudes, organizados por otro país (Irán) contra los intereses de otro (Israel) sólo para poder hacer unos cuantos negocios. Según este párrafo el gobierno argentino opta por mirar hacia otro lado, o para tocar el violín, sólo porque prefiere mejorar sus relaciones con un régimen autoritario, el iraní, que cometió dos atentados con más de cien muertos (la inmensa mayoría eran argentinos) en suelo argentino, antes que aclarar y llevar los culpables ante la Justicia . Perdonad, olvidaba que uno de los acusados ​​es ministro de defensa iraní, y no creo que el régimen iraní se tomara muy bien que le juzguen a uno de sus ministros por terrorismo, creo que esto estropearía las buenas relaciones que el gobierno argentino se afana a fomentar con el régimen teocrático de Irán. Las investigaciones llevadas a cabo han señalado como autores de los atentados a agentes iraníes. Consultado el gobierno israelí sobre este hecho ha respondido un portavoz que "sería un insulto por los muertos". El gobierno iraní continúa sin decir nada. Desde el gobierno israelí dicen que si no hay una respuesta desmintiendo oficialmente lo que dice el artículo de Perfil se debería suspender la visita del canciller Timerman en Israel. El gobierno israelí propone que la delegación argentina haga una visita a poblaciones israelíes sometidas a ataques desde Gaza con armas procendentes de Irán, tal vez así el gobierno argentino llegaría a otras conclusiones. El gobierno israelí no suele ser muy sutil pero esta vez no lo han sido nada. Los israelíes han dejado caer que mejores negocios podrían hacer las empresas argentinas e israelíes, negocios que aportarían mejores beneficios a la Argentina que tener tratos con el régimen "oscurantista" iraní ".