Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aeroport. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aeroport. Mostrar tots els missatges

11 d’ag. 2012

El problema espanyol (XXVI)

El problema espanyol (XXVI)

Esclafant qualsevol protesta 

Les mesures del govern espanyol per fer front a la crisi estan empitjorant la situació de la majoria de la població. Retallades a les polítiques socials, educació i sanitat mentre s’injecten milers de milions d’euros en entitats financeres que han fet les coses tant malament com han sabut. El PP no vol protestes i d’algunes de les mesures anunciades, unes en marxa i unes altres encara no, destinades a silenciar qualsevol protesta. D’algunes he parlat en anteriors articles. La criminalització de qualsevol forma de protesta, incloent les protestes pacífiques i la resistència passiva. Control dels mitjans de comunicació fent fora periodistes no afins al PP.

Ara, el PP amenaça d’il·legalitzar FACUA-Consumidores en Acción, si no aturen qualsevol campanya i mobilitzacions contra les retallades. La secretària general de Sanitat i Consum del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Pilar Farjas, va amenaçar FACUA a aturar totes les accions, reivindicacions i campanyes contra les retallades a la sanitat i l’ensenyament públics i suprimeixi qualsevol rastre d’aquestes campanyes de la seva web en el termini de 15 dies hàbils (la data límit és el 22 d’agost). Si FACUA no ho fa s’exposa a ser expulsada del Registre Nacional de Consum i per tant a perdre la condició d’associació de consumidors i usuaris. Des de FACUA han respost que “no cedirem a aquest ni a cap altre xantatge. FACUA no es posa de genolls davant de cap govern per la velada amenaça de deixar de rebre les subvencions públiques a les que la Constitució en dóna dret per desenvolupar accions en defensa del consumidors. Seria un cop, però l’existència de FACUA no depèn de les subvencions”, va advertir Rubén Sánchez, portaveu de l’associació. “Si ens il·legalitzen, demanarem l’empara judicial, perquè no existeix cap base legal per al que volen fer-nos. Això és un atac directe contra la llibertat d’expressió, un intent de censura i un exercici d’autoritarisme que només pot interpretar-se com un greu atemptat contra la democràcia”. Si la resposta del govern espanyol o d’alts funcionaris d’aquest govern com la senyora Farjas davant de qualsevol protesta és emprar la repressió, la purga, la il·legalització o qualsevol altre procediment antidemocràtic poden acabar trobant-se unes protestes que vagin més enllà de les mobilitzacions. I el govern espanyol del PP sembla que opta per una restricció de les llibertats civils i polítiques abans que canviar les seves polítiques equivocades. 

Aeroports per anar a passejar 

L’aeroport de Corvera (Múrcia) és el tercer aeroport espanyol sense avions, juntament amb el de Castelló i el de Ciudad Real (Castella-la Manxa). El principal problema d’aquest aeroport és que van construir-lo en una zona on hi ha tres instal·lacions militars, un fet que per raons de seguretat i restricció de l’espai aeri fa impossible que aterrin i s’enlairin avions. La direcció espera aconseguir els permisos la propera tardor. L’aeroport ha costat 260 milions d’euros. Les instal·lacions militars ja hi eren abans que es comencés la construcció de l’aeroport i sembla que ningú va pensar que això pogués suposar un inconvenient. La idea de construir un aeroport va ser del Ramón Luís Valcárcel (Partit Popular), president de la Comunitat de Múrcia, que en arribar al poder va agafar la bandera de la vella reivindicació de tenir un aeroport. Van escollir uns terrenys entre les pedanies de Corvera i Valladolises per construir l’aeroport. L’any 2001 va demanar al llavors Ministre de Foment, Álvarez Cascos que (Partit Popular) iniciés els tràmits per declarar l’aeroport d’interès general. Però el ministre de Defensa, Federico “Viva Honduras” Trillo (Partit Popular) va decidir revitalitzar l’aeroport militar de San Javier, a Alacant, i demana al ministre de Foment que cofinancii l’obra. Això atura el projecte de l’aeroport de Corvera i fa que el president murcià es molesti i amenaci de no presentar-se a la reelecció. Álvarez Cascos, ministre de Foment finalment aprova la declaració d’interès general de l’aeroport, encara que qui va autoritzar la construcció va ser la ministra de Foment socialista Magdalena “ni doblá ni torcía” Álvarez. L’aeroport va ser promogut des del govern regional però la gestió és privada, encara que sigui la gestió d’un aeroport on només ha aterrat un avió, una avió d’AENA que va fer un aterratge de prova. Els accionistes són Sacyr (60%), Cajamurcia, CAM i quatre inversors murcians més (40%). Com veieu els accionistes són de categoria.

Aquest aeroport està envoltat de l’Acadèmia General de l’Aire de San Javier, la base paracaigudista d’Alcantarilla i l’aeròdrom militar de Los Llanos a Albacete. El passadís aeri que autoritza el Ministeri de Defensa obliga els avions a volar tan baix que no poden rebre els senyals de radioajuda per ajudar les operacions d’aterratge i enlairament. Això succeeix quan es planifica una infraestructura sense tenir ni puta idea del territori on s’ha de construir aquesta infraestructura perquè ho fan amb un mapa de carreteres damunt d’una taula de despatx.

Per més inri, AENA reclama a la empresa gestora de l’aeroport una compensació per les inversions que va fer en una segona pista i una nova terminal. AENA inverteix diners per construir una segona pista i una terminal en un aeroport que no és gaire segur que vegi un avió a no ser que construeixin una escultura del president de Múrcia i posin a sobre un avió coronant l’escultura presidencial com a Castelló.













El problema español (XXVI) 

Aplastando cualquier protesta 

Las medidas del gobierno español para hacer frente a la crisis están empeorando la situación de la mayoría de la población. Recortes en las políticas sociales, educación y sanidad mientras se inyectan miles de millones de euros en entidades financieras que han hecho las cosas tan mal como han sabido. El PP no quiere protestas y de algunas de las medidas anunciadas, unas en marcha y otras todavía no, destinadas a silenciar cualquier protesta. De algunas he hablado en anteriores artículos. La criminalización de cualquier forma de protesta, incluyendo las protestas pacíficas y la resistencia pasiva. Control de los medios de comunicación echando periodistas no afines al PP.

Ahora, el PP amenaza con legalizar FACUA-Consumidores en Acción, si no detienen cualquier campaña y movilizaciones contra los recortes. La secretaria general de Sanidad y Consumo del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Pilar Farjas, conminó a FACUA a detener todas las acciones, reivindicaciones y campañas contra los recortes a la sanidad y la enseñanza públicos y suprimir cualquier rastro de estas campañas de su web en el plazo de 15 días hábiles (la fecha límite es el 22 de agosto). Si FACUA no lo hace se expone a ser expulsada del Registro Nacional de Consumo y por tanto a perder la condición de asociación de consumidores y usuarios. Desde FACUA han respondido que "no cederemos a éste ni a ningún otro chantaje. FACUA no se pone de rodillas ante ningún gobierno por la velada amenaza de dejar de recibir las subvenciones públicas a las que la Constitución da derecho para desarrollar acciones en defensa de los consumidores. Sería un golpe, pero la existencia de FACUA no depende de las subvenciones", advirtió Rubén Sánchez, portavoz de la asociación. "Si nos ilegalizan, pediremos el amparo judicial, porque no existe ninguna base legal para lo que quieren hacernos. Esto es un ataque directo contra la libertad de expresión, un intento de censura y un ejercicio de autoritarismo que sólo puede interpretarse como un grave atentado contra la democracia". Si la respuesta del gobierno español o de altos funcionarios de este gobierno como la señora Farjas ante cualquier protesta es utilizar la represión, la purga, la ilegalización o cualquier otro procedimiento antidemocrático pueden acabar encontrándose unas protestas que vayan más allá de las movilizaciones. Y el gobierno español del PP parece que opta por una restricción de las libertades civiles y políticas antes que cambiar sus políticas equivocadas. 

Aeropuertos para ir a pasear 

El aeropuerto de Corvera (Murcia) es el tercer aeropuerto español sin aviones, junto con el de Castellón y el de Ciudad Real (Castilla-La Mancha). El principal problema de este aeropuerto es que construyeron en una zona donde hay tres instalaciones militares, un hecho que por razones de seguridad y restricción del espacio aéreo hace imposible que aterricen y despeguen aviones. La dirección espera conseguir los permisos el próximo otoño. El aeropuerto ha costado 260 millones de euros. Las instalaciones militares ya estaban antes de que se empezara la construcción del aeropuerto y parece que nadie pensó que esto pudiera suponer un inconveniente. La idea de construir un aeropuerto fue del Ramón Luís Valcárcel (Partido Popular), presidente de la Comunidad de Murcia, que al llegar al poder tomó la bandera de la vieja reivindicación de tener un aeropuerto. Escogieron unos terrenos entre las pedanías de Corvera y Valladolises para construir el aeropuerto. En el año 2001 pidió al entonces Ministro de Fomento, Álvarez Cascos que (Partido Popular) iniciara los trámites para declarar el aeropuerto de interés general. Pero el ministro de Defensa, Federico "Viva Honduras" Trillo (PP) decidió revitalizar el aeropuerto militar de San Javier, en Alicante, y pide al ministro de Fomento que cofinanciado la obra. Esto detiene el proyecto del aeropuerto de Corvera y hace que el presidente murciano se moleste y amenace con no presentarse a la reelección. Álvarez Cascos, ministro de Fomento finalmente aprueba la declaración de interés general del aeropuerto, aunque quien autorizó la construcción fue la ministra de Fomento socialista Magdalena "ni doblá ni torcía" Álvarez. El aeropuerto fue promovido desde el gobierno regional pero la gestión es privada, aunque sea la gestión de un aeropuerto donde sólo ha aterrizado un avión, un avión de AENA que hizo un aterrizaje de prueba. Los accionistas son Sacyr (60%), Cajamurcia, CAM y cuatro inversores murcianos más (40%). Como veis los accionistas son de categoría.

Este aeropuerto está rodeado de la Academia General del Aire de San Javier, la base paracaidista de Alcantarilla y el aeródromo militar de Los Llanos en Albacete. El pasillo aéreo que autoriza al Ministerio de Defensa obliga a los aviones a volar tan bajo que no pueden recibir las señales de radioayuda para ayudar a las operaciones de aterrizaje y despegue. Esto sucede cuando se planifica una infraestructura sin tener ni puta idea del territorio donde debe construirse esta infraestructura porque lo hacen con un mapa de carreteras encima de una mesa de despacho.

Para más inri, AENA reclama a la empresa gestora del aeropuerto una compensación por las inversiones que hizo en una segunda pista y una nueva terminal. AENA invierte dinero para construir una segunda pista y una terminal en un aeropuerto que no es muy seguro que vea un avión a no ser que construyan una escultura del presidente de Murcia y pongan encima un avión coronando la escultura presidencial como en Castellón.

18 de jul. 2012

Els SoPPrano


Els SoPPrano 

Les Diputacions, un poder fosc 

Les Diputacions són una institució fundada cap als anys 30 del segle XIX cada vegada més discutides per l’ús que algunes elits polítiques n’han fet i per moltes altres raons. Els seus membres no són escollits per sufragi directe i el cert és que el seu funcionament és fosc. Hi ha un cas paradigmàtic, el de la Diputació de Castelló, des del començament aquesta diputació, descomptant algun breu període de la història com l’actual, ha estat presidida per un Fabra, l’últim en Carlos Fabra, dirigent del Partit Popular, un personatge que actua com un cacic del segle XIX, i al qual durant més de deu anys l’han intentat jutjar però tots els jutges que han hagut d’instruir el cas contra el cacic peper castellonenc Fabra han acabat demanant el trasllat per la pressió a què es trobaven sotmesos. Em ve a la ment l’escena aquella de la pel·lícula “El Padrí” en què un dels personatges es lleva al matí trobant-se el cap d’un cavall com advertència. El fet que una família, els Fabra, hagin presidit la Diputació de Castelló la major part de la història d’aquesta institució pot, probablement, ser la raó que aquesta família cregui que la Diputació castellonenca és part del seu domini particular. 

El cacic construeix un aeroport on no aterra cap avió 

La Diputació de Castelló va construir un aeroport on no ha aterrat encara cap avió des de la seva inauguració fa cosa d’un any amb tota la pompa (de sabó) i circumstància que l’esdeveniment mereix amb la presència del president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra i del (llavors) president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps (defenestrat). Tot el projecte va començar malament, va seguir pitjor i només pot acabar en desastre. L’aeroport formava part d’un pla més gran encara que incloïa la construcció d’un parc temàtic, Mundo Ilusión, una dotzena de camps de golf i quaranta mil habitatges. La construcció dels camps de golf han estat aturats perquè no hi ha aigua per regar aquests camps, la construcció dels habitatges i el parc temàtic s’ha aturat degut a la crisi.

Un 25 de març de 2011 Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, i Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana, van inaugurar l’aeroport de Castelló, com he dit una mica més amunt, amb tota la pompa i circumstància que requeria l’esdeveniment. Fabra va criticar als detractors de la construcció de l’aeroport dient que “'Hi qui ens diu que estem bojos per inaugurar un aeroport sense avions. No han entès res. Durant un mes i mig qualsevol ciutadà que vulgui podrà visitar la terminal o visitar per les pistes d'aterratge, cosa que no podrien fer si hi haguera avions enlairant-se o aterrant”. Calia construir un aeroport perquè la gent hi vagi a passejar?. La resposta de Fabra demostra el tarannà del personatge. La construcció de l’aeroport ha costat 150 milions d’euros, als quals s’han d’afegir 30 milions en publicitat. 30 milions en publicitat?. Que publiciten?. Un aeroport per anar a passejar?.

En aquest aeroport no pot aterrar cap avió perquè amb tot el que va costar han comés errors durant la seva construcció, sembla que la pista és massa curta per permetre l’aterratge i enlairament d’avions, especialment l’enlairament, encara que un avió aconseguís aterrar no tindria prou pista per enlairar-se, i el més patètic, tampoc tenen espai per maniobrar. I els va costar 150 milions d’euros.

En un any, malgrat que aquest aeroport mai ha funcionat com un aeroport ha patit un cert grau de deteriorament i s’han de realitzar reformes si es pretén que algun dia serveixi per allò que va ser construir, reformes que han de corregir els errors greus d’aquesta infraestructura. 

“Us agrada l'aeroport de l'avi?” 

El cacic, perdó, president de la Diputació de Castelló (per dret de naixement), perdó, expresident de la Diputació de Castelló, va inaugurar l’aeroport fa un any acompanyat de l’altre autoritat de la Comunitat Valenciana, el llavors president de la Generalitat Valenciana (ara ja defenestrat), Francisco Camps. Fabra també anava acompanyat pels seus nets i va demostrar novament el concepte patrimonial que el senyor Fabra té de Castelló, va dirigir-se als seus nets i els va preguntar: “Us agrada l’aeroport de l’avi?”.

A l’aeroport de Castelló han erigit una escultura de 24 metres d’alçada i trenta-tres tones de pes que ha costat a l’erari públic 300.000 euros, l’escultura és l’efígie de Carlos Fabra, i du per títol “L’home avió”. L’autor és Juan Ripollés i va ser encarregada per l’empresa AEROCAS, empresa pública que gestiona l’aeroport sense avions de Castelló. De fet, si que n’hi ha un avió, un que l’han col·locat coronant l’escultura efígie de Carlos Fabra. Sembla que de moment serà l’únic avió que es podrà trobar en aquest aeroport. La consellera interpel·lada per una parlamentària de Compromís sobre aquest generós sou ha respost que el director de l’aeroport cobra un sou de 42.100 euros als quals s’ha d’afegir que rep un complement de 42.100 euros més perquè també és director de vigilància i control de contracte i obra de l’aeroport. Doncs no s’ha guanyat el sou perquè no va vigilar gaire l’obra. Juan García Salas va ser entrevistat per la televisió pública francesa France 2 i li van preguntar si les instal·lacions de les que és director no són un aeroport fantasma, García Salas va respondre tot ufà que “No, és un aeroport buit actualment, tal com ho pot ser el Museu del Louvre de nit”. 

La filla del cacic 

Situem-nos. La setmana passada va produir-se una aparició mariana al Congrés dels Diputats, no, no va ser la verge sinó Mariano Rajoy, per explicar com un Moisès de les Espanyes el contingut de les “taules de la llei”, és a dir, les noves mesures del govern que presideix per, en teoria, atacar la crisi, encara que més aviat ataquen als pencaires i a la ciutadania. Els pepers van fer un paper ben galdós aplaudint les mesures mentre les anava explicant Mariano “Wally” Rajoy. Només els va faltar fer la onada. Doncs bé, aquell dia hi va haver una diputada del Partit Popular que va protagonitzar el moment més galdós d’una sessió que ho havia estat, i molt, la diputada valenciana del PP, Andrea Fabra, filla del cacic castellonenc Carlos Fabra. Com bona filla d’un cacic va mostrar el seu menyspreu vers les persones que eren les destinatàries de les mesures que el seu cap de partit estava explicant. En un moment donat quan la claca pepera aplaudia el seu cap la diputada Fabra va dir “que es fotin”. Ella afirma que es dirigia als diputats socialistes però tothom va interpretar que anaven dirigides a les persones que en aquelles hores es manifestaven a Madrid. Finalment la diputada Andrea Fabra, la filla del cacic de Castelló, ha decidit demanar disculpes enviant una carta a tots els diputats del Congrés. La diputada Fabra reconeix que va proferir una “inapropiada expressió” dirigida, segons ella, als diputats socialistes. Afirma que “vaig cometre un error del que no em sento honrada i pel que recorro a la benevolència de la cambra per tal que estimi les meves disculpes”. 

Els diputats cobren una dieta que varia depenent de la distància de la seva residència habitual respecte de Madrid, la diputada Andrea Fabra ho és representant a la circumscripció de Castelló, però la diputada Andrea Fabra no viu a Castelló sinó en una població pròxima a Madrid de la que el seu marit, també del PP, crec que és alcalde, no hauria, doncs, de cobrar aquestes dietes. En aquestes circumstàncies són més comprensibles les paraules de la filla del cacic – “que es fotin” – ella, diputada del PP i filla de l’expresident de la Diputació de Castelló i “hereva” d’una llarga nissaga de cacics cobra uns diners que no li pertoca cobrar mentre el seu partit legisla per fotre als treballadors que honestament reben un sou amb el que sovint no arriben a fi de mes.




















Los SoPPrano 

Las Diputaciones, un poder oscuro 

Las Diputaciones son una institución fundada hacia los años 30 del siglo XIX cada vez más discutidas por el uso que algunas élites políticas han hecho y por otras muchas razones. Sus miembros no son elegidos por sufragio directo y lo cierto es que su funcionamiento es oscuro. Hay un caso paradigmático, el de la Diputación de Castellón, desde el comienzo esta diputación, descontando algún breve período de la historia como el actual, ha sido presidida por un Fabra, el último en Carlos Fabra, dirigente del Partido Popular, un personaje que actúa como un cacique del siglo XIX, y al que durante más de diez años lo han intentado juzgar pero todos los jueces que han tenido que instruyó el caso contra el cacique pepero castellonense Fabra han acabado pidiendo el traslado por la presión a que se encontraban sometidos, Me viene a la mente la escena aquella de la película "El Padrino" en el que uno de los personajes se levanta por la mañana encontrándose la cabeza de un caballo como advertencia. El hecho de que una familia, los Fabra, hayan presidido la Diputación de Castellón la mayor parte de la historia de esta institución puede, probablemente, sea la razón que esta familia crea que la Diputación castellonense es parte de su dominio particular. 

El cacique construye un aeropuerto donde no aterriza ningún avión 

La Diputación de Castellón construyó un aeropuerto donde no ha aterrizado todavía ningún avión desde su inauguración hace aproximadamente un año con toda la pompa (de jabón) y circunstancia que el evento merece con la presencia del presidente de la Diputación de Castellón Carlos Fabra y del (entonces) presidente de la Generalitat Valenciana Francisco Camps (defenestrado). Todo el proyecto comenzó mal, siguió peor y sólo puede acabar en desastre. El aeropuerto formaba parte de un plan más grande aún que incluía la construcción de un parque temático, Mundo Ilusión, una docena de campos de golf y cuarenta mil viviendas. La construcción de los campos de golf han sido parados porque no hay agua para regar estos campos, la construcción de las viviendas y el parque temático se ha detenido debido a la crisis.

Un 25 de marzo de 2011 Carlos Fabra, presidente de la Diputación de Castellón, y Francisco Camps, presidente de la Generalitat Valenciana, inauguraron el aeropuerto de Castellón, como he dicho un poco más arriba, con toda la pompa y circunstancia que requería del evento. Fabra criticó a los detractores de la construcción del aeropuerto diciendo que "'Hay quien nos dice que estamos locos por inaugurar un aeropuerto sin aviones. No han entendido nada. Durante un mes y medio cualquier ciudadano que quiera podrá visitar la terminal o visitar las pistas de aterrizaje, lo que no podrían hacer si hubiera aviones despegando o aterrizando". ¿Había que construir un aeropuerto para que la gente vaya a pasear?. La respuesta de Fabra demuestra el talante del personaje. La construcción del aeropuerto ha costado 150 millones de euros, a los que hay que añadir 30 millones en publicidad. ¿30 millones en publicidad?. ¿Que publiciten?. ¿Un aeropuerto para ir a pasear?.

En este aeropuerto no puede aterrizar ningún avión porque con todo lo que costó han cometido errores durante su construcción, parece que la pista es demasiado corta para permitir el aterrizaje y despegue de aviones, especialmente el despegue, aunque un avión lograra aterrizar no tendría suficiente pista para despegar, y el más patético, tampoco tienen espacio para maniobrar. Y les costó 150 millones de euros.

En un año, a pesar de que este aeropuerto nunca ha funcionado como un aeropuerto ha sufrido un cierto grado de deterioro y se han de realizar reformas si se pretende que algún día sirva para lo que fue construir, reformas que deben corregir los errores graves de esta infraestructura. 

"¿Os gusta el aeropuerto del abuelo?" 

El cacique, perdón, presidente de la Diputación de Castellón (por derecho de nacimiento), perdón, ex presidente de la Diputación de Castellón, inauguró el aeropuerto hace un año acompañado del otro autoridad de la Comunidad Valenciana, el entonces presidente de la Generalitat Valenciana (ahora ya defenestrado), Francisco Camps. Fabra también iba acompañado por sus nietos y demostró nuevamente el concepto patrimonial que el señor Fabra tiene de Castellón, se dirigió a sus nietos y les preguntó: "¿Os gusta el aeropuerto del abuelo?".

En el aeropuerto de Castellón han erigido una escultura de 24 metros de altura y treinta y tres toneladas de peso que ha costado al erario público 300.000 euros, la escultura es la efigie de Carlos Fabra, y lleva por título "El hombre avión ". El autor es Juan Ripollés y fue encargada por la empresa AEROCAS, empresa pública que gestiona el aeropuerto sin aviones de Castellón. De hecho, si que hay un avión, uno que lo han colocado coronando la escultura efigie de Carlos Fabra. Parece que de momento será el único avión que se podrá encontrar en este aeropuerto. La consejera interpelada por una parlamentaria de Compromís sobre este generoso sueldo ha respondido que el director del aeropuerto cobra un sueldo de 42.100 euros a los que hay que añadir que recibe un complemento de 42.100 euros más porque también es director de vigilancia y control de contrato y obra del aeropuerto. Pues no se ha ganado el sueldo porque no vigiló mucho la obra. Juan García Salas fue entrevistado por la televisión pública francesa France 2 y le preguntaron si las instalaciones de las que es director no son un aeropuerto fantasma, García Salas respondió todo ufano que "No, es un aeropuerto vacío actualmente, tal como lo puede ser el Museo del Louvre de noche".


La hija del cacique 

Situémonos. La semana pasada se produjo una aparición mariana en el Congreso de los Diputados, no, no fue la virgen sino Mariano Rajoy, para explicar cómo un Moisés de las Españas el contenido de las "tablas de la ley", es decir, las nuevas medidas del gobierno que preside para, en teoría, atacar la crisis, aunque más bien atacan a los currantes ya la ciudadanía. Los peperos hicieron un papel muy bonito aplaudiendo las medidas mientras las iba contando Mariano "Wally" Rajoy. Sólo les faltó hacer la ola. Pues bien, aquel día hubo una diputada del Partido Popular que protagonizó el momento más dichoso de una sesión que lo había sido, y mucho, la diputada valenciana del PP, Andrea Fabra, hija del cacique castellonense Carlos Fabra. Como buena hija de un cacique mostró su desprecio hacia las personas que eran las destinatarias de las medidas que su jefe de partido estaba explicando. En un momento dado cuando la claque pepera aplaudía su cabeza la diputada Fabra dijo "que se jodan". Ella afirma que se dirigía a los diputados socialistas pero todo el mundo interpretó que iban dirigidas a las personas que en aquellas horas se manifestaban en Madrid. Finalmente la diputada Andrea Fabra, la hija del cacique de Castellón, ha decidido pedir disculpas enviando una carta a todos los diputados del Congreso. La diputada Fabra reconoce que profirió una "inapropiada expresión" dirigida, según ella, los diputados socialistas. Afirma que "cometí un error del que no me siento honrada y por lo que recurro a la benevolencia de la cámara para que estime mis disculpas". 

Los diputados cobran una dieta que varía dependiendo de la distancia de su residencia habitual respecto de Madrid, la diputada Andrea Fabra lo es representante en la circunscripción de Castellón, pero la diputada Andrea Fabra no vive en Castellón sino en una población cercana a Madrid de la que su marido, también del PP, creo que es alcalde, no debería, pues, de cobrar estas dietas. En estas circunstancias son más comprensibles las palabras de la hija del cacique - "que se jodan" - ella, diputada del PP e hija del ex presidente de la Diputación de Castellón y "heredera" de una larga saga de caciques cobra un dinero que no le corresponde cobrar mientras su partido legisla para joder a los trabajadores que honestamente reciben un sueldo con el que a menudo no llegan a fin de mes.

31 de jul. 2011

Els acords d'Oslo, un nou aeroport al sud d'Israel i avions israelians per a França

Els acords d'Oslo, un nou aeroport al sud d'Israel i avions israelians per a França



Israel i els acords d'Oslo


A Israel una comissió planteja la possibilitat de rescindir els acords d'Oslo en resposta a la iniciativa unilateral de l'Autoritat Palestina de cercar el reconeixement de Palestina com nou Estat. Aquesta ha estat una de las opcions considerades per aquesta comissió però no es considerada com l'opció principal.
Aquells acords d'Oslo semblava que havien de portar la pau a l'Orient Mitjà, però des de llavors ha plogut molt. Des dels acords d'Oslo hi ha hagut altres reunions, conferències de pau, hem vist com han arribat a un acord i quan els dirigents palestins encara no havien tornat a Palestina les diverses organitzacions terroristes que es mouen per Gaza i Cisjordània, però molt especialment per Gaza, no han perdut el temps per iniciar una onada d'atemptats contra els ciutadans israelians que només va aconseguir aturar el tan criticat mur, i els palestins van canviar les autoimmolacions dels terroristes suïcides pel llançament de tota mena d'artefactes sobre les ciutats israelianes. Els israelians deuen tenir la sensació que cada vegada que es reuneixen amb delegats palestins estan perdent el temps.
Els palestins mai han perdut l'oportunitat de perdre totes les oportunitats per a assolir la pau amb Israel i proclamar el seu Estat, i han fet perdre el temps a tothom, continuen fent perdre el temps a tothom perquè és ben clar que no volen la pau. Que consti que aquests palestins als que faig referència són els dirigents palestins, els ciutadans palestins són les principals víctimes d'aquests dirigents criminals i corruptes de Fatah i Hamàs, i alhora són la principal eina d'aquests dirigents per mantenir el conflicte indefinidament perquè la pau no els interessa.
Els palestins volen presentar un esborrany a l'ONU amb l'aval d'Egipte, Qatar i Aràbia Saudita el pròxim 4 d'agost, aquest esborrany fa una crida al reconeixement de l'Estat palestí com a membre de l'ONU dins de les fronteres de 1967 d'Israel amb els països àrabs.
Israel construirà un nou aeroport a Eilat
El govern israelià va aprovar la construcció d'un nou aeroport a Timna, al sud del país, que es convertiria en el segon aeroport internacional d'Israel després del Ben Gurion de Tel Aviv. El seu cost serà d'uns 333000 €, i es creu que malgrat ser un aeroport internacional, el segon d'Israel, els vols domèstics suposaran el 90% del total. S'estima que les obres per construir-lo duraran uns tres anys. Aquest aeroport substituirà l'aeròdrom d'Ovda, que deixarà de tenir usos civils.
Aquest aeroport podria dir-se Ilan i Asaf Ramon. Ian va ser l'astronauta israelià que va morir en el desastre del Columbia, Asaf era el seu fill, va morir mentre s'entrenava com a pilot.


Israel vendrà avions no tripulats a França
El ministeri de defensa francès va aprovar l'adquisició d'avions no tripulats a l'Estat d'Israel. Aquest fet suposa la fi de l'embargament a la compra i venda d'armes que va aprovar el president De Gaulle fa 42 anys.
Israel vendria o l'HERON TP o l'EITAN. L'EITAN és l'avió no tripulat més gran i sofisticat, de la mida d'un BOEING 737. Realitza tasques de reconeixement i intel•ligència a 12000 metres d'alçada i amb una autonomia de vol de 36 hores. Disposa d'equips electrònics de detecció, sensors, radars i càmeres, i pot portar míssils.
Aquest embargament va privar als israelians d'avions francesos, i els va obligar en un primer moment a adquirir avions nord-americans, però també els va obligar a desenvolupar un programa propi de fabricació d'avions de combat, creant l'Eagle, una versió israeliana del Mirage francès. Ara, un portaveu israelià diu que “l'embargament francès i la negativa de De Gaulle a subministrar-nos avions francesos va donar una empenta a la indústria israeliana per que desenvolupi la seva especialitat i ara som nosaltres els que subministrem a França avions israelians”. Una de les qualitats dels jueus és aquesta capacitat de treure'n profit de la desgràcia. No van poder comprar avions a França i ara són ells els que vendran avions a França. Això és convertir les pedres del Neguev en pomes.














Los acuerdos de Oslo, un nuevo aeropuerto en el sur de Israel y aviones israelíes para Francia


Israel y los acuerdos de Oslo


En Israel una comisión plantea la posibilidad de rescindir los acuerdos de Oslo en respuesta a la iniciativa unilateral de la Autoridad Palestina de buscar el reconocimiento de Palestina como nuevo Estado. Esta ha sido una de las opciones consideradas por esta comisión pero no es considerada como la opción principal.
Aquellos acuerdos de Oslo parecía que habían de llevar la paz en Oriente Medio, pero desde entonces ha llovido mucho. Desde los acuerdos de Oslo ha habido otras reuniones, conferencias de paz, hemos visto como han llegado a un acuerdo y cuando los dirigentes palestinos no habían vuelto a Palestina las diversas organizaciones terroristas que se mueven por Gaza y Cisjordania, pero muy especialmente por Gaza, no han perdido el tiempo para iniciar una ola de atentados contra los ciudadanos israelíes que sólo logró detener el tan criticado muro, y los palestinos cambiaron las autoimmolacions los terroristas suicidas por el lanzamiento de todo tipo de artefactos sobre las ciudades israelíes. Los israelíes deben tener la sensación de que cada vez que se reúnen con delegados palestinos están perdiendo el tiempo.
Los palestinos nunca han perdido la oportunidad de perder todas las oportunidades para alcanzar la paz con Israel y proclamar su Estado, y han hecho perder el tiempo a todo el mundo, continúan haciendo perder el tiempo a todo el mundo porque es claro que no quieren la paz. Que conste que estos palestinos a los que hago referencia son los dirigentes palestinos, los ciudadanos palestinos son las principales víctimas de estos dirigentes criminales y corruptos de Fatah y Hamás, ya la vez son la principal herramienta de estos dirigentes para mantener el conflicto indefinidamente porque la paz no les interesa.
Los palestinos quieren presentar un borrador a la ONU con el aval de Egipto, Qatar y Arabia Saudí el próximo 4 de agosto, el mismo hace un llamamiento al reconocimiento del Estado palestino como miembro de la ONU dentro de las fronteras de 1967 de Israel con los países árabes.
Israel construirá un nuevo aeropuerto en Eilat


El gobierno israelí aprobó la construcción de un nuevo aeropuerto en Timna, en el sur del país, que se convertiría en el segundo aeropuerto internacional de Israel después del Ben Gurión de Tel Aviv. Su coste será de unos € 333.000, y se cree que a pesar de ser un aeropuerto internacional, el segundo de Israel, los vuelos domésticos supondrán el 90% del total. Se estima que las obras para construirlo durarán unos tres años. Este aeropuerto sustituirá al aeródromo de Ovda, que dejará de tener usos civiles.
Este aeropuerto podría decirse Ilan y Asaf Ramón. Ian fue el astronauta israelí que murió en el desastre del Columbia, Asaf era su hijo, murió mientras se entrenaba como piloto.
Israel venderá aviones no tripulados en Francia
El ministerio de defensa francés aprobó la adquisición de aviones no tripulados en el Estado de Israel. Este hecho supone el fin del embargo a la compra y venta de armas que aprobó el presidente De Gaulle hace 42 años.
Israel vendería o HERON TP o EITAN. El EITAN es el avión no tripulado más grande y sofisticado, del tamaño de un BOEING 737. Realiza tareas de reconocimiento e inteligencia a 12.000 metros de altura y con una autonomía de vuelo de 36 horas. Dispone de equipos electrónicos de detección, sensores, radares y cámaras, y puede llevar misiles.
Este embargo privó a los israelíes de aviones franceses, y les obligó en un primer momento a adquirir aviones estadounidenses, pero también les obligó a desarrollar un programa propio de fabricación de aviones de combate, creando el Eagle, una versión israelí del Mirage francés. Ahora, un portavoz israelí dice que "el embargo francés y la negativa de De Gaulle a suministrarnos aviones franceses dio un empujón a la industria israelí para que desarrolle su especialidad y ahora somos nosotros los que suministramos a Francia aviones israelíes" . Una de las cualidades de los judíos es esa capacidad de sacar provecho de la desgracia. No pudieron comprar aviones en Francia y ahora son ellos los que venderán aviones en Francia. Esto es convertir las piedras del Neguev en manzanas.

6 d’abr. 2011

Anar a passejar a l’aeroport de Castelló

Anar a passejar a l’aeroport de Castelló

Quina sort que tenen a Castelló, poden anar a passejar a l’aeroport que recentment van estrenar el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, i el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. Poden passejar per les pistes, quina sort tenen els castellonencs, els de Barcelona no ho podem fer perquè no està permès i perquè al Prat hi aterren i s’enlairen avions, a Castelló tenen un aeroport per anar a passejar, o això era el que es podia fer fins ara perquè la Junta electoral provincial de Castelló ha suspès les visites guiades a l’aeroport, no perquè durant el període electoral aterrin avions, no, la Junta electoral considera que aquestes visites poden considerar-se un acte propagandístic que “difon els èxits aconseguits pels poders públics”. Es pot considerar un èxit construir un aeroport on encara no hi ha previst que aterri cap avió?. L’aeroport de Castelló va costar 150 milions d’euros, això si que és una plaça dura i no la Plaça Lesseps, deu ser el “parc” per anar a passejar més car mai construït. Si això és un èxit que baixi Déu i ho vegi, això si, que no ho provi de fer en un avió, encara no aterren.

Ir a pasear al aeropuerto de Castellón

Qué suerte que tienen en Castellón, pueden ir a pasear al aeropuerto que recientemente estrenaron el presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra, y el presidente de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. Pueden pasear por las pistas, qué suerte tienen los castellonenses, los de Barcelona no lo podemos hacer porque no está permitido y porque en el Prat aterrizan y despegan aviones, en Castellón tienen un aeropuerto para ir a pasear, o eso era lo que se podía hacer hasta ahora porque la Junta Electoral Provincial de Castellón ha suspendido las visitas guiadas al aeropuerto, no para que durante el periodo electoral aterricen aviones, no, la Junta electoral considera que estas visitas pueden considerarse un acto propagandístico que "difunde los logros alcanzados por los poderes públicos ". ¿Se puede considerar un éxito construir un aeropuerto donde no está previsto que aterrice ningún avión?. El aeropuerto de Castellón costó 150 millones de euros, eso si que es una plaza dura y no la Plaza Lesseps, debe ser el "parque" para ir a pasear más caro jamás construido. Si esto es un éxito que baje Dios y lo vea, eso si, que no lo intente hacer en un avión, aún no aterrizan.

26 de març 2011

Aeroport sense avions

Aeroport sense avions

Estem a dos mesos de les eleccions municipals i autonòmiques – a Catalunya només són les municipals – i la Junta electoral ha prohibit que alcaldes i presidents de Comunitats Autònomes puguin inaugurar obres fins passades les eleccions. A Castelló han estrenat un aeroport nou amb la presència del president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. Han inaugurat aquest aeroport ara perquè degut a les eleccions del 22 de maig la setmana pròxima ja no ho podrien fer. Però estrenen un aeroport al que no arribaran avions perquè l’aeroport que ha costat uns 150 milions d’euros no compta amb el permís d’activitat d’AENA. El fet de veure junts als dos dirigents del PP valencià, tots dos sota sospita – siguem suaus – inaugurant un aeroport sense avions que ha costat una bona morterada en aquests temps que corren produeix certa angúnia, però veure com Camps fa un besamà a un bisbe em fa venir a la memòria aquelles imatges del NODO en què els dirigents de l’anterior règim mostraven la seva submissió al poder religiós.

Vídeo: Camps y Fabra inauguran el aeropuerto de Castellón


Aeropuerto sin aviones

Estamos a dos meses de las elecciones municipales y autonómicas - en Cataluña sólo son las municipales - y la Junta electoral ha prohibido que alcaldes y presidentes de Comunidades Autónomas puedan inaugurar obras hasta pasadas las elecciones. En Castellón han estrenado un aeropuerto nuevo con la presencia del presidente de la Generalitat Valenciana Francisco Camps y el presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra. Han inaugurado este aeropuerto ahora porque debido a las elecciones del 22 de mayo la semana próxima ya no lo podrían hacer. Pero estrenan un aeropuerto al que no llegarán aviones para el aeropuerto que ha costado unos 150 millones de euros no cuenta con el permiso de actividad de AENA. El hecho de ver juntos a los dos dirigentes del PP valenciano, ambos bajo sospecha - seamos suaves - inaugurando un aeropuerto sin aviones que ha costado una buena morterada en estos tiempos que corren produce cierta angustia, pero ver cómo Camps hace un besamanos a un obispo me trae a la memoria aquellas imágenes del NODO en el que los dirigentes del anterior régimen mostraban su sumisión al poder religioso.

20 de set. 2010

Colpejat per parlar català

Colpejat per parlar català

El 7 d'agost de 2009 un guàrdia civil del control de passatgers de l'aeroport de Son Sant Joan va demanar a un passatger de 28 anys que s'identifiqués, aquest passatger va identificar-se en català i el guàrdia civil el va conduir fins a una oficina on li va donar una hòstia. Avui aquest guàrdia civil serà jutjat per un delicte de lesions. Aquest lamentable fet no va produir-se fa 35 anys, sinó fa només un any i escaig, i no és el primer cop que un ciutadà és agredit per un funcionari policial espanyol per parlar en català.

Actualització de la notícia: El judici que s'havia de celebrar avui s'ha suspés per un “error en la notificació de la interlocutòria per a passar de diligències prèvies a procediment abreujat emès durant la instrucció del cas”. El guàrdia civil va colpejar diverses vegades a Iván Cortés de 28 anys que va presentar una denúncia contra el guàrdia civil. Aquest és el segon judici per qüestions lingüístiques que s'aplaça a Balears en menys d'una setmana. Dimarts passat s'havia de fer una vista oral contra la traductora marroquina Saida Saadouki que fou despatxada de la Comandància de la Guàrdia Civil per expressar-se en català. El més sorprenent és que el capità de la Comandància de la Guàrdia Civil la va denunciar per un delicte d'injúries després que ella digués que ell li havia dit “mora catalanista” cosa que ell nega haver dit mai.



Golpeado por hablar catalán

El 7 de agosto de 2009 un guardia civil del control de pasajeros del aeropuerto de Son Sant Joan pidió a un pasajero de 28 años que se identificara, este pasajero identificó en catalán y el guardia civil le condujo hasta una oficina donde le dio una hostia. Hoy este guardia civil será juzgado por un delito de lesiones. Este lamentable hecho no se produjo hace 35 años, sino hace sólo un año y pico, y no es la primera vez que un ciudadano es agredido por un funcionario policial español para hablar en catalán.

Actualización de la noticia: El juicio que debía celebrarse hoy se ha suspendido por un "error en la notificación del auto para pasar de diligencias previas en procedimiento abreviado emitido durante la instrucción del caso". El guardia civil golpeó varias veces a Iván Cortés de 28 años que presentó una denuncia contra el guardia civil. Este es el segundo juicio por cuestiones lingüísticas que aplaza en Baleares en menos de una semana. El pasado martes se tenía que hacer una vista oral contra la traductora marroquí Saida Saadouki que fue despachada de la Comandancia de la Guardia Civil para expresarse en catalán. Lo más sorprendente es que el capitán de la Comandancia de la Guardia Civil la denunció por un delito de injurias después de que ella dijera que él la había llamado "mora catalanista" lo que él niega haber dicho nunca.

1 de set. 2010

Detinguts dos iemenites a Amsterdam

Detinguts dos iemenites a Amsterdam


Dos iemenites procedents de Chicago han sigut detinguts a l'aeroport d'Amsterdam per ser sospitosos de voler cometre un atemptat
terrorista. La policia holandesa ha trobat materials sospitosos en els equipatges dels dos iemenites, un d'ells transportava un artefacte semblant a una bomba però sense capacitat explosiva.. També transportaven uns 5500 euros en efectiu, 7 telèfons mòbils amagats en ampolles buides i rellotges en pots de xampú. Els investigadors creuen que volien posar a prova les mesures de seguretat dels aeroports.

Com ja sabem tots portar a la maleta explosius, set mòbils ficats ampolles i rellotges dins del xampú és el més normal del món, tots ho fem quan anem de vacances, els explosius són molt útils, si no t'agrada un monument el fas volar. I portar set mòbils ficats en ampolles és molt corrent, es poden espatllar i cal tenir-ne terminal nou per reposar l'espatllat. I que dir dels rellotges dins del xampú, sempre és bo saber d'una manera ben neta quina hora és.
Els dos presumptes terroristes venien de Chicago, una ciutat que segons els meus coneixements de geografia està als Estats Units, un país molt neuròtic amb el tema de la seguretat i que exigeix una seguretat extrema a tots els avions que tinguin com a destí els Estats Units però sembla que la seva seguretat cap a l'exterior fa aigües, han permés a dos individus pujar a un avió en direcció cap a un país de la UE portant explosius al seu equipatge.






Detenidos dos yemeníes en Amsterdam

Dos yemeníes procedentes de Chicago han sido detenidos en el aeropuerto de Amsterdam por ser sospechosos de querer cometer un atentado terrorista. La policía holandesa ha encontrado materiales sospechosos en los equipajes de los dos yemeníes, uno de ellos transportaba un artefacto parecido a una bomba pero sin capacidad explosiva .. También transportaban unos 5.500 euros en efectivo, 7 teléfonos móviles escondidos en botellas vacías y relojes en botes de champú. Los investigadores creen que querían poner a prueba las medidas de seguridad de los aeropuertos.
Como ya sabemos todos llevar en la maleta explosivos, siete móviles metidos botellas y relojes dentro del champú es lo más normal del mundo, todos lo hacemos cuando vamos de vacaciones, los explosivos son muy útiles, si no te gusta un monumento lo haces volar . Y llevó siete móviles metidos en botellas es muy corriente, se pueden estropear y hay que tener terminal nuevo para reponer el estropeado. Y que decir de los relojes en el champú, siempre es bueno saber de una manera muy limpia qué hora es.
Los dos presuntos terroristas venían de Chicago, una ciudad que según mis conocimientos de geografía está en Estados Unidos, un país muy neurótico con el tema de la seguridad y que exige una seguridad extrema a todos los aviones que tengan como destino los Estados Unidos pero parece que su seguridad hacia el exterior hace aguas, han permitido a dos individuos subir a un avión en dirección hacia un país de la UE llevando explosivos en su equipaje.

17 de juny 2009

La T-1



Han inaugurat la T-1 de l'aeroport de Barcelona-El Prat. No l'he vist, exceptuant les imatges que han mostrat en els informatius, i segons les declaracions d'autoritats, viatgers i treballadors sembla que aquesta moderna terminal és l'òstia en vers. Molt be, ara caldrà que l'omplin d'avions. Realment AENA no sé a què juga ja que construeix una moderna institució en un aeroport al que de mica en mica la mateixa AENA ha anat volent convertir en un aeroport subsidiari de Madrid. SPANAIR, la companyia aèria catalana ha sigut la companyia que ha estrenat la terminal, aquesta companyia està planificant crear diverses línies intercontinentals partint des de Barcelona. Les terminals de l'aeroport de Barcelona eren nomenades com A, B i C, però aquesta nova terminal ha rebut el nom de T1, m'agradaria saber perquè no l'han anomenat D.

-----


-----
Han inaugurado la T-1 del aeropuerto de Barcelona-El Prat. No la he visto, exceptuando las imágenes que han mostrado en los informativos, y según las declaraciones de autoridades, viajeros y trabajadores parece que esta moderna terminal es el ostia en verdaderos. Mucho bien, ahora será necesario que le llenan de aviones. Realmente AENA no sé a que juega ya que construye una moderna institución en un aeropuerto al que poco a poco la misma AENA ha ido queriendo convertir en un aeropuerto subsidiario de Madrid. SPANAIR, la compañía aérea catalana ha sido la compañía que ha estrenado la terminal, esta compañía está planificando crear varias líneas intercontinentales partiendo desde Barcelona. Las terminales del aeropuerto de Barcelona eran nombradas como A, B y C, pero esta nueva terminal ha recibido el nombre de T1, me gustaría saber porque no la han llamado D.

30 d’oct. 2008

Un avión de El Al aterriza de emergencia en Barcelona

Un avión de El Al aterriza de emergencia en Barcelona
Hace 4 horas
BARCELONA (AFP) —

Un avión de la compañía israelí El Al con 156 pasajeros a bordo efectuó un aterrizaje de emergencia este miércoles en Barcelona después de que el piloto detectara un problema con los flaps de las alas, indicaron las autoridades aeroportuarias españolas.
No hubo heridos durante la maniobra de emergencia que hizo el Boeing 737 800, dijo a la AFP una portavoz de AENA.
El avión salió del aeropuerto de El Prat de Barcelona con destino a Tel Aviv a las 12H30 locales (11H30 GMT) y menos de dos horas después el piloto reparó en que no podía desplegar los flaps, elementos de las alas que se despliegan durante el aterrizaje y el despegue. El aparato volvió a Barcelona y aterrizó a las 14H30 locales.
Por el momento se desconoce el origen del problema con los flaps.

10 de jul. 2008

7 milions de visites

L'estiu de 2007 l'aeroport del Prat va rebre a més de 6,7 milions de persones, aquest any seran més de 7 milions. Una bona notícia ja que això son ingressos per a la ciutat.
El verano de 2007 el aeropuerto del Prat recibió a más de 6,7 millones de personas, este año serán más de 7 millones. Una buena noticia ya que eso son ingresos para la ciudad.