Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris buenos aires. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris buenos aires. Mostrar tots els missatges

19 de març 2012

20è aniversari de l’atemptat contra l’Ambaixada d’Israel a Buenos Aires

20è aniversari de l’atemptat contra l’Ambaixada d’Israel a Buenos Aires

Un 17 de març de 1992 un cotxe bomba va destruir l’ambaixada israeliana a Buenos Aires (Argentina) causant 29 morts i més de 200 ferits. Dos anys més tard, un 18 de juliol de 1994 un altre cotxe bomba destruïa la seu de l’AMIA deixant 85 morts i centenars de ferits. La Justícia argentina va acusar d’aquest atemptat al règim iranià i al grup terrorista xiïta libanès Hezbolà, posant a la llista de recerca i captura internacional a diversos alts funcionaris iranians. L’acte d’homenatge a les víctimes que se celebra a la plaça on abans estava l’ambaixada comença a la mateixa hora que va produir-se l’atemptat quan una furgoneta amb 400 quilos d’explosius conduïda per un suïcida va explotar a la porta de l’ambaixada. La investigació de la Cort Suprema de l’Argentina va determinar l’autoria de la organització terrorista xiïta libanesa Hezbolà però des del primer moment va haver-hi molts interessos per dificultar la investigació des d’alts càrrecs del govern. El ministre d’Exteriors israelià Avigdor Lieberman va declarar que “aquesta setmana commemorem el vigèsim aniversari d’un dels atemptats més greus que patit la diplomàcia israeliana des de l’establiment de l’Estat d’Israel el 1948 i un dels dos atemptats més mortífers sobre sòl argentí” i va anunciar que Israel construirà un nou edifici per a l’ambaixada israeliana a l’Argentina que sigui un edifici “exemplar per preservar la memòria de les víctimes”.

Daniel Gazit, ambaixador israelià a l’Argentina va afirmar que l’atemptat de 1992 fou “contra israelians i argentins alhora” i que ambdós països lluiten junts contra el terror. L’organització Memòria Activa va reclamar “Justícia” per a les víctimes i creu que van faltar “decisió política, valentia i compromís per investigar-ho” i “ fa 20 anys el terrorisme internacional va desembarcar en sòl argentí destrossant la seu de l’ambaixada d’Israel a Buenos Aires, les vides dels qui es trobaven allà, les dels transeünts i veïns”. I acusa als jutges argentins que “no aconseguiren, no pogueren o no volgueren mirar de cara als assassins, als còmplices i als encobridors. No van complir el seu deure projectar llum sobre el crim”. L’acusació és dura però no han estat els únics que han acusat la Justícia argentina de no haver investigat aquests dos atemptats com calia, fins i tot hi ha acusacions que alguns alts càrrecs del govern argentí de l’època va ser connivent amb els autors de l’atemptat i van aprofitar la seva posició per posar entrebancs a la investigació, i això esquitxa fins l’expresident Menem.







20 aniversario del atentado contra la Embajada de Israel en Buenos Aires
Un 17 de marzo de 1992 un coche bomba destruyó la embajada israelí en Buenos Aires (Argentina) causando 29 muertos y más de 200 heridos. Dos años más tarde, un 18 de julio de 1994 otro coche bomba destruía la sede de la AMIA dejando 85 muertos y centenares de heridos. La Justicia argentina acusó de este atentado al régimen iraní y al grupo terrorista chií libanés Hezbolá, poniendo en la lista de busca y captura internacional a varios altos funcionarios iraníes. El acto de homenaje a las víctimas que se celebra en la plaza donde antes estaba la embajada empieza a la misma hora que se produjo el atentado cuando una furgoneta con 400 kilos de explosivos conducida por un suicida explotó en la puerta de la embajada. La investigación de la Corte Suprema de Argentina determinó la autoría de la organización terrorista chií libanesa Hezbolá pero desde el primer momento hubo muchos intereses para dificultar la investigación desde altos cargos del gobierno. El ministro de Exteriores israelí Avigdor Lieberman declaró que "esta semana conmemoramos el vigésimo aniversario de uno de los atentados más graves que sufrido la diplomacia israelí desde el establecimiento del Estado de Israel en 1948 y uno de los dos atentados más mortíferos sobre suelo argentino" anunció que Israel construirá un nuevo edificio para la embajada israelí en Argentina que sea un edificio "ejemplar para preservar la memoria de las víctimas".
Daniel Gazit, embajador israelí en Argentina afirmó que el atentado de 1992 fue "contra israelíes y argentinos a la vez" y que ambos países luchan juntos contra el terror. La organización Memoria Activa reclamó "Justicia" para las víctimas y cree que faltaron "decisión política, valentía y compromiso para investigarlo" y "hace 20 años el terrorismo internacional desembarcó en suelo argentino destrozando la sede delembajada de Israel en Buenos Aires, las vidas de quienes se encontraban allí, las de los transeúntes y vecinos". Y acusa a los jueces argentinos que "no consiguieron, no pudieron o no quisieron mirar de frente a los asesinos, los cómplices y los encubridores.No cumplieron su deber proyectar luz sobre el crimen". La acusación es dura pero no han sido los únicos que han acusado a la Justicia argentina de no haber investigado estos dos atentados como era, incluso hay acusaciones que algunos altos cargos del gobierno argentino de la época fue connivente con los autores del atentado y aprovecharon su posición para poner obstáculos a la investigación, y eso salpica hasta el ex presidente Menem.

22 de set. 2011

Cas AMIA

Cas AMIA


L'any 1994 la seu de la Mutualista Jueva de Buenos Aires (Argentina) va patir un atemptat terrorista, 85 persones van morir. La presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner plantejarà a l'Assemblea general de les Nacions Unides la demanda que els autors de l'atemptat puguin ser jutjats pels tribunals argentins. La presidenta Fernández expressarà “enfront dels principals líders mundials mantingui la postura adoptada per Argentina d'exigir que els funcionaris iranians imputats com a autors intel•lectuals de l'atemptat compareguin davant de la justícia argentina”, segons un portaveu del govern argentí.

Argentina reclama la detenció de vuit iranians, l'any 2006 la Justícia argentina va lliurar una ordre de captura internacional contra:

-Ahmet Vahidi, ministre iranià de Defensa.

-Alí Fallahijan, exministre iranià d'Informació.

-Mohsen Rezai, exassessor governamental.

-Moshen Rabbani, ex-agregat de l'Ambaixada d'Iran en Buenos Aires.

-Ahmet Reza Ashgari, exfuncionari diplomàtic.

-Hadi Soleimanpour, viceministre de Relacions Exteriors per a Assumptes Africans de l'Iran.

-Akbar Rafsanjani, ex president iranià.

-Alí Akbar Velayati exministre iranià de Relacions Exteriors.

Recentment vaig publicar un article on comentava que algun d'aquests individus havia viatjat a països llatinoamericans i que malgrat que hi hagués una ordre internacional d'arrest, el país que havia visitat no el va detenir i va deixar-lo marxar.

Vídeo: Atentado a la AMIA


Vídeo: AMIA 1994 Original Footage


Vídeo: Documenta - Terror En Bs As Atentado A La AMIA (Parte 1 de 2) Roman Lejtman


Vídeo: Documenta - Terror En Bs As Atentado A La AMIA (Parte 2 de 2) Roman Lejtman



Caso AMIA

En 1994 la sede de la Mutualista Judía de Buenos Aires(Argentina) sufrió un atentado terrorista, 85 personas murieron. La presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner planteará a la Asamblea General de las Naciones Unidas la demanda que los autores del atentado puedan ser juzgados por los tribunalesargentinos. La presidenta Fernández expresará "frente a losprincipales líderes mundiales mantenga la postura adoptada porArgentina de exigir que los funcionarios iraníes imputados comoautores intelectuales del atentado comparezcan ante la justicia argentina", según un portavoz del gobierno argentino.

Argentina reclama la detención de ocho iraníes, en 2006 la Justicia argentina entregó una orden de captura internacional contra:

-Ahmed Vahidi, ministro iraní de Defensa.

-Alí Fallahijan, ex ministro iraní de Información.

-Mohsen Rezai, ex asesor gubernamental.

-Mosher Rabbani, ex agregado de la Embajada de Irán en Buenos Aires.

-Ahmed Reza Ashgari, ex funcionario diplomático.

-Hadi Soleimanpour, viceministro de Relaciones Exteriores para Asuntos Africanos de Irán.

-Akbar Rafsanyani, ex presidente iraní.

-Alí Akbar Velayati ex ministro iraní de Relaciones Exteriores.

Recientemente publiqué un artículo donde comentaba que alguno de estos individuos había viajado a países latinoamericanos y que pese a que hubiera una orden internacional de arresto, el país quehabía visitado no lo detuvo y lo dejó marchar.

20 de jul. 2011

Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA (II)

Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA (II)

El mes de març vaig escriure l'article titulat “Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA”.
Els jueus argentins demanen aclarir l'atemptat contra l'AMIA

La Comunitat jueva de l'Argentina a demanat a la presidenta de la República Argentina Cristina Fernández que s'aclareixi l'atemptat que va patir la Mutual Israelita Argentina, AMIA, que fa 17 anys va patir un atemptat terrorista en què van morir 85 persones i moltes més van resultar ferides. El president de l'AMIA, Guillermo Borger va dir a la presidenta Fernández: "Senyora presidenta, agraïm la seva presència, però no és suficient. Necessitem justícia immediatament".

Borger va criticar la visita que el ministre iranià de Defensa Ahmad Vahidi va realitzar a Bolívia, Vahidi és un dels sospitosos d'haver perpetrat l'atemptat, està reclamat per la Justícia argentina i està a les llistes de recerca i captura de la Interpol, però es passejava per Bolívia participant en actes oficials i reunions amb membres del govern bolivià i el presient Morales.

Evo Morales ha demanat disculpes arran de les queixes del govern argentí i de les protestes de la comunitat jueva argentina per la presència d'un pròfug de la Justícia.

A més de Vahidi, altres membres de la cèl•lula terrorista que va cometre els atemptats a l'Argentina són membres del govern iranià: L'exministre iranià d'Informació Alí Fallahijan, l'exassessor governamental Mohsen Rezai, l'ex-agregat de l'ambaixada d'Iran a Buenos Aires Moshen Rabbani, l'exfuncionari diplomàtic Ahmad Resa Ashgari i el libanés Imad Fayez Mughniyah, tots a la llista d'Interpol.

Borger acusa a Morales de “prémer la mà de Vahidi, tenyida de la sang de 85 persones” i no s'ho creu que Morales no sapigués qui era Vahidi.

Burstein va criticar el coqueteig d'Evo Morales amb el règim iranià, el president del qual “és – segons Burstein – el nou Hitler” que vol exterminar els jueus. El representant dels familiars de les víctimes de l'atemptat va acusar l'expresident argentí Carlos Menem d'”encobrir l'atemptat” i criticà l'intendent de Buenos Aires “d'haver donat l'esquena als familiars de les víctimes quan van anar a demanar-li ajuda”.

El règim iranià "disposat a dialogar" sobre l'atemptat

El règim iranià ha anunciat que "està disposat a dialogar" sobre l'atemptat conta l'AMIA, lamenta, el règim iranià, que després de 17 anys “no s'hagi descobert encara als culpables”. Quin cinisme.

"La República Islàmica d'Iran està preparada per a establir un diàleg constructiu i col•laborar amb Argentina per a aclarir en el marc de la Llei els fets reals". Recordem que alguns membres del govern iranià estan a la llista de la Interpol. Iran podria començar entregant aquests individus a la Justícia. Però llavors el comunicat entra en el terreny del cinisme més pur quan diu que les investigacions de la Justícia argentina van entrar en un “joc polític” i van anar per un “camí erroni”. En part té raó però aquests tripijocs polítics van afavorir als terroristes iranians perquè el govern argentí estava més interessat en unes bones relacions amb el règim iranià que en l'aclariment de l'autoria de l'atemptat i en jutjar als autors materials ara ocupant càrrecs al govern i l'Estat iranià, el mateix Estat que va finançar els atemptats i que la connivència d'alguns poders a l'Argentina va permetre que 17 anys després encara estiguin els dos atemptats contra l'AMIA i contra l'Ambaixada d'Israel a Buenos Aires estiguin sense aclarir. El règim iranià continua marejant la perdiu i rient-se de les víctimes d'aquells dos atemptats que va finançar i perpetrar negant-se a entregar els autors materials dels atemptats en les llistes de recerca i captura de la Interpol.







Aunque colean los atentados contra la Embajada de Israel y la AMIA (II)


Los judíos argentinos piden aclarar el atentado contra la AMIA

La Comunidad judía de Argentina a pedido a la presidenta de la República Argentina Cristina Fernández que se aclare el atentado que sufrió la Mutual Israelita Argentina, AMIA, que hace 17 años sufrió un atentado terrorista en el que murieron 85 personas y muchas más resultaron heridas. El presidente de la AMIA, Guillermo Borger dijo la presidenta Fernández: "Señora Presidenta, agradecemos su presencia, pero no es suficiente. Necesitamos justicia inmediatamente".

Borger criticó la visita que el ministro iraní de Defensa Ahmad Vahidi realizó en Bolivia, Vahidi es uno de los sospechosos de haber perpetrado el atentado, está reclamado por la Justicia argentina y está en las listas de búsqueda y captura de la Interpol,pero se paseaba por Bolivia participando en actos oficiales y reuniones con miembros del gobierno boliviano y el presión Morales.

Evo Morales ha pedido disculpas a raíz de las quejas del gobierno argentino y de las protestas de la comunidad judía argentina por la presencia de un prófugo de la Justicia.

Además de Vahidi, otros miembros de la célula terrorista que cometió los atentados en Argentina son miembros del gobierno iraní: El ex ministro iraní de Información Alí Fallahijan, el ex asesor gubernamental Mohsen Rezai, el ex-agregado de la embajada de Irán en Buenos Aires Mosher Rabbani, el ex funcionario diplomático Ahmad Reza Ashgari y el libanés Imad Fayez Mughniyah, todos en la lista de Interpol.

Borger acusa a Morales de "pulsar la mano de Vahidi, teñida de la sangre de 85 personas" y no se lo cree que Morales no supiera quién era Vahidi.

Burstein criticó el coqueteo de Evo Morales con el régimen iraní, cuyo presidente "es - según Burstein - el nuevo Hitler" que quiere exterminar a los judíos. El representante de los familiares de las víctimas del atentado acusó al ex presidente argentino Carlos Menem de "encubrir el atentado" y criticó el intendente de Buenos Aires "de haber dado la espalda a los familiares de las víctimas cuando ir a pedirle ayuda ".

El régimen iraní "dispuesto a dialogar" sobre el atentado

El régimen iraní ha anunciado que "está dispuesto a dialogar" sobre el atentado cuenta la AMIA, lamenta, el régimen iraní, que después de 17 años "no se haya descubierto aún a los culpables". Qué cinismo.

"La República Islámica de Irán está preparada para establecer un diálogo constructivo y colaborar con Argentina para aclarar en el marco de la Ley los hechos reales". Recordemos que algunos miembros del gobierno iraní están en la lista de la Interpol. Irán podría comenzar entregando estos individuos a la Justicia. Pero entonces el comunicado entra en el terreno del cinismo más puro cuando dice que las investigaciones de la Justicia argentina entraron en un "juego político" y fueron por un "camino erróneo". En parte tiene razón pero estos tejemanejes políticos favorecieron a los terroristas iraníes para que el gobierno argentino estaba más interesado en unas buenas relaciones con el régimen iraní que en el esclarecimiento de la autoría del atentado y al juzgar a los autores materiales ahora ocupando cargos el gobierno y el Estado iraní, el mismo Estado que financió los atentados y que la connivencia de algunos poderes en Argentina permitió que 17 años después todavía estén los dos atentados contra la AMIA y contra la Embajada de Israel en Buenos Aires estén sin aclarar. El régimen iraní continúa mareando la perdiz y riéndose de las víctimas de esos dos atentados que financió y perpetró negándose a entregar los autores materiales de los atentados en las listas de búsqueda y captura de la Interpol.

4 de juny 2011

Bolívia deixa escapar un terrorista iranià reclamat per la Justícia argentina

Bolívia deixa escapar un terrorista iranià reclamat per la Justícia argentina

La comunitat jueva de l'Argentina considera que és una befa que Bolívia no només no detingués i en canvi permetés la sortida del terrorista iranià Ahmad Vahidi, requerit per la Justícia argentina per l'atemptat contra la seu de l'AMIA en què van morir 85 persones. Vahidi es trobava a Bolívia realitzant una visita oficial en qualitat de ministre de Defensa de la República Islàmica de l'Iran, però l'any 1994 va participar en l'atemptat contra l'AMIA de Buenos Aires.
Les autoritats bolivianes haurien d'haver col•laborat. No haurien d'haver demanat (a Vahidi) que se'n retirés del país, sinó la seva detenció perquè és un pròfug d'Argentina”.
Evo Morales, a roda del seu camarada Hugo Chávez, s'ha dedicat, com el seu amic, a fer el tour dels tirans àrabs, establint lligams diplomàtics i comercials amb l'Iran, Síria i Líbia, és a dir, el millor de la zona. És molt greu que Bolívia decideixi convidar a marxar al terrorista iranià Vahidi en busca i captura per evitar haver de detenir-lo i extradir-lo a l'Argentina.
El terrorista ministre iranià Vahidi va queixar-se del tracte rebut a Bolívia: “Va estar molt malament en general el comportament de les autoritats bolivianes”. De desagraïts l'infern n'és ple i Vahidi demostra el seu desagraïment malgrat que el govern bolivià li va salvar el cul quan el que hauria d'haver fet era detenir-lo. El govern bolivià va demanar disculpes al govern iranià per haver convidat a Vahidi a sortir de Bolívia. Disculpes?. El ministre d'Exteriors bolivià va escriure una carta al seu homòleg argentí disculpant-se per ignorar el passat terrorista de Vahidi.
El govern iranià sembla el cartell dels més buscats.

Ahmad Vahidi està en la llista de busca i captura de la Interpol i està reclamat per la Justícia argentina per l'atemptat de l'AMIA, i se sospita que també és responsable de l'atemptat contra l'Ambaixada israeliana a Buenos Aires.
Hadi Soleimanpour, viceministre de Relacions Exteriors per Assumptes Africans.
Alí Akbar Rafsanjani, expresident de l'Iran.
Mohsen Rezai, assessor de Rafsanjani.
Moshen Rabbani, ex-agregat de l'Ambaixada iraniana a Buenos Aires.
Alí Akbar Velayati. Exministre de Relacions Exteriors.
Alí Fallahijan, exministre d'Informació.
Ahmad Reza Ashgari, exfuncionari diplomàtic.
Tots ben col·locats a les altes esferes del govern iranià.






















Bolivia deja escapar un terrorista iraní reclamado por la Justicia argentina
La comunidad judía de Argentina considera que es una burla que Bolivia no sólo no detuviera y en cambio permitiera la salida del terrorista iraní Ahmad Vahidi, requerido por la Justicia argentina por el atentado contra la sede de la AMIA en el que murieron 85 personas. Vahidi se encontraba en Bolivia realizando una visita oficial en calidad de ministro de Defensa de la República Islámica de Irán, pero el año 1994 participó en el atentado contra la AMIA de Buenos Aires.
"Las autoridades bolivianas deberían haber colaborado. No deberían haber pedido (a Vahidi) que se retirara del país, sino su detención porque es un prófugo de Argentina".
Evo Morales, a rueda de su camarada Hugo Chávez, ha dedicado, como su amigo, a hacer el tour de los tiranos árabes, estableciendo vínculos diplomáticos y comerciales con Irán, Siria y Libia, es decir, lo mejor de la zona. Es muy grave que Bolivia decida invitar a marchar al terrorista iraní Vahidi en busca y captura para evitar tener que detenerlo y extraditarlo a la Argentina.
El terrorista ministro iraní Vahidi quejó del trato recibido en Bolivia: "Estuvo muy mal en general el comportamiento de las autoridades bolivianas". De desagradecidos el infierno está lleno y Vahidi demuestra su desagradecimiento a pesar de que el gobierno boliviano le salvó el culo cuando lo que debería haber hecho era detenerlo. El gobierno boliviano pidió disculpas al gobierno iraní por haber invitado a Vahidi a salir de Bolivia. ¿Disculpas?. El ministro de Exteriores boliviano escribió una carta a su homólogo argentino disculpándose por ignorar el pasado terrorista de Vahidi.
El gobierno iraní parece el cartel de los más buscados.
Ahmad Vahidi está en la lista de busca y captura de la Interpol y está reclamado por la Justicia argentina por el atentado de la AMIA, y se sospecha que también es responsable del atentado contra la Embajada israelí en Buenos Aires.
Hadi Soleimanpour, viceministro de Relaciones Exteriores para Asuntos Africanos.
Alí Akbar Rafsanyani, ex presidente de Irán.
Mohsen Rezai, asesor de Rafsanyani.
Moshen Rabbani, ex-agregado de la Embajada iraní en Buenos Aires.
Alí Akbar Velayati. Ex ministro de Relaciones Exteriores.
Alí Fallahijan, ex ministro de Información.
Ahmad Reza Ashgari, ex funcionario diplomático.
Todos bien colocados en las altas esferas del gobierno iraní.

29 de març 2011

Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA

Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA



Encara cueja l'atemptat contra l'AMIA i l'Ambaixada d'Israel a Buenos Aires. L'any 1992 un atemptat contra l'Ambaixada d'Israel a Buenos Aires va causar 29 morts i 242 persones van resultar ferides. Dos anys més tard, 1994, un altre atemptat a Buenos Aires, en aquest cas contra el centre comunitari jueu AMIA va causar 85 morts i 300 ferits. Els diversos governs argentins han fet tot el que ha estat a les seves mans per no aclarir l'atemptat que apunta a Iran amb alguna col·laboració de l'ultradreta argentina. Segons alguns documents podria deures a que el govern argentí no vol espatllar les seves relacions amb el govern iranià. Segons el periodista Pepe Eliashev uns documents classificats revelen que "l'Argentina ja no està més interessada a resoldre aquells dos atemptats, però que en canvi prefereix millorar les seves relacions econòmiques amb Iran". El canceller (ministre d'Exteriors) Timerman, primer jueu que ocupa aquest càrrec va dir que "en nom del Govern desitjo reiterar una vegada més als familiars de les Víctimes nostre sentiment de solidaritat i la vocació permanent per a acabar amb la impunitat que tant ens dol", durant un acte commemoratiu de l'atemptat de l'Ambaixada israeliana. Timerman va afegir que "la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, va realitzar davant de l'Assemblea General de les nacions Unides una nova crida per a que es triï un tercer país per a jutjar els ciutadans iranians acusats d'haver participat de l'atemptat". És a dir, que el govern argentí continua intentant treure's aquest assumpte del damunt, dos atemptats que van succeir a l'Argentina, a Buenos Aires, que en el cas de l'AMIA afectaria a molts ciutadans jueus argentins, i molt probablement entre les víctimes de l'Ambaixada israeliana també hi devien haver argentins, i la presidenta demana a la ONU que busquin un altra lloc per fer el judici. Serà que no volen espatllar les bones relacions amb el règim iranià jutjant els autors, no fos que Ahmadinejad s'emprenyi amb el govern argentí. Un portaveu del govern israelià ha dit que "encara no tenim confirmació de la notícia. Esperem una reacció oficial de la Cancelleria argentina. En cas de confirmar-se la notícia això seria molt greu, perquè es tractaria d'una manifestació d'infinit cinisme, a més d'un insult a la memòria dels morts en l'atemptat". Els diversos governs argentins han estat jugant a la puta i la ramoneta amb aquest assumpte, com si no volguessin aclarir responsabilitats. Vaig llegir fa un temps que els lligams entre el govern iranià que va enviar els terroristes, la ultradreta argentina que els podria haver donat recolzament i la inoperància sospitosa del govern argentí han estat les causes que poc s'aclarís d'aquest assumpte.


Aún colean los atentados contra la Embajada de Israel citado AMA



Aún colea el atentado contra la AMIA y la Embajada de Israel en Buenos Aires. En 1992 un atentado contra la Embajada de Israel en Buenos Aires causó 29 muertos y 242 personas resultaron heridas. Dos años más tarde, 1994, otro atentado en Buenos Aires, en este caso contra el centro comunitario judío AMIA causó 85 muertos y 300 heridos. Los distintos gobiernos argentinos han hecho todo lo que ha estado en sus manos para no aclarar el atentado que apunta a Irán con alguna colaboración de la ultraderecha argentina. Según algunos documentos podría deberse a que el gobierno argentino no quiere estropear sus relaciones con el gobierno iraní. Según el periodista Pepe Eliashev unos documentos clasificados revelan que "Argentina ya no está más interesada en resolver esos dos atentados, pero que en cambio prefiere mejorar sus relaciones económicas con Irán". El canciller (ministro de Exteriores) Timerman, primer judío que ocupa este cargo dijo que "en nombre del Gobierno deseo reiterar una vez más a los familiares de las Víctimas nuestro sentimiento de solidaridad y la vocación permanente para acabar con la impunidad que tanto nos duele", durante un acto conmemorativo del atentado de la Embajada israelí. Timerman añadió que "la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, realizó ante de la Asamblea General de las Naciones Unidas un nuevo llamamiento para que se elija un tercer país para juzgar a los ciudadanos iraníes acusados ​​de haber participado del atentado". Es decir, que el gobierno argentino sigue intentando quitarse este asunto de encima, dos atentados que sucedieron en Argentina, en Buenos Aires, que en el caso de la AMIA afectaría a muchos ciudadanos judíos argentinos, y muy probablemente entre las víctimas de la Embajada israelí también debían haber argentinos, y la presidenta pide a la ONU que busquen otro sitio para hacer el juicio. Será que no quieren estropear las buenas relaciones con el régimen iraní juzgando los autores, no fuera que Ahmadineyad se enfada con el gobierno argentino. Un portavoz del gobierno israelí dijo que "todavía no tenemos confirmación de la noticia. Esperamos una reacción oficial de la Cancillería argentina. En caso de confirmarse la noticia eso sería muy grave, porque se trataría de una manifestación de infinito cinismo, además de un insulto a la memoria de los fallecidos en el atentado". Los diversos gobiernos argentinos han estado jugando a la puta y la Ramoneta con este asunto, como si no quisieran aclarar responsabilidades. Leí hace un tiempo que los vínculos entre el gobierno iraní que envió los terroristas, la ultraderecha argentina que les podría haber dado apoyo y la inoperancia sospechosa del gobierno argentino han sido las causas que poco se aclarara de este asunto.