Judici oral a l'expresident Menem
Israel elogia l'Argentina per reobrir la investigació sobre l'atemptat a l'AMIAL'any 1992 l'Ambaixada israeliana de Buenos Aires va patir un terrible atemptat perpetrat per terroristes islàmics, dos anys després va ser el centre comunitari jueu AMIA, també a Buenos Aires el que va patir un atemptat terrorista islàmic. Des del primer moment la investigació va ser realitzada amb una sospitosa ineptitud i les pressions polítiques des de les altes instàncies de l'Estat van fer que la investigació per part argentina acabés en un atzucac. Carlos Menem, president de l'Argentina entre 1989 i 1999 ha estat processat amb altres cinc imputats l'ex jutge federal Juan José Galeano, els antics caps del servei secret Hugo Anzorreguy i Juan Carlos Anchezar y dos ex comissaris de la Policia Federal i seran sotmesos a judici per haver encobert als autors de l'atemptat contra l'AMIA que el 18 de juliol de 1994 va provocar la destrucció de l'edifici de l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA) i va causar la mort de 85 persones i ferides a centenars. L'expresident argentí Carlos Menem està acusat d'ingerència en la investigació de l'atemptat atribuït al grup terrorista islàmic libanès Hezbolà amb la complicitat i el finançament de l'Iran. El llavors president Menem va extralimitar-se en les funcions acordades per la Constitució argentina i les lleis locals quan va ordenar mitjançant una comunicació a través del seu germà Munir Menem – coordinador general de la Unitat President – a Galeano, llavors jutge federal que abandonés “la investigació relativa a la denominada ‘pista Kanoore Edul', empresari amic de la família Menem i difunt l'any 2010, sospitós d'haver tingut vincles amb l'atemptat”. “En compliment d'aquesta il•legal disposició presidencial, el magistrat a càrrec de la perquisició – el llavors jutge Galeano – va frustrar, ocultar, sostraure, dilatar i/o interrompre diligències probatòries que podrien comprometre al nomenat Alberto Jacinto Kanoore Edul”. L'actual instructor assenyala que Kanoore tenia vincles amb el diplomàtic iranià Mohsen Rabbani “per aquell llavors sospitós d'haver participat en el fet i actualment en busca i captura internacional”. Quan Menem va immiscir-se en la investigació “ja existien motius suficients per sospitar” que Rabbani havia participat en l'atemptat. L'ex jutge Galeano va dirigir les investigacions durant 10 anys fins que va ser destituït del seu càrrec l'any 2005 "mal exercici de les seves funcions". El cap Anzorreguy i el subcap Anchezar de la Secretaria d'Intel•ligència de l'Estat, i els ex comissaris de la Policia Federal Carlos Castañeda i Jorge Palacios estan acusats d'haver entorpit les investigacions de l'atemptat contra l'AMIA.
L'ambaixador d'Israel davant les Nacions Unides ha elogiat l'Argentina per haver donat un nou impuls a la investigació de l'atemptat contra l'AMIA a Buenos Aires. L'ambaixador israelià Ron Prosor diu que “crec que estan infonent noves energies” a la investigació ja que “en el passat va haver-hi una real motivació per revisar els fets. Veig que ara és diferent des del costat argentí”. La policia argentina va emetre una ordre de busca i captura contra cinc iranians i un libanès relacionats amb l'atac.
La Justícia argentina investigarà els crims del franquisme
Familiars de les víctimes del franquisme intentaran buscar justícia a través d'advocats i jutges argentins. La jutgessa argentina María Servini viatjarà a Madrid el pròxim juny per investigar els crims del franquisme. Prèviament ha sol•licitat als afectats una llista de persones a les que vol interrogar, mig centenar de persones familiars de víctimes del franquisme que s'afegeixen a la causa oberta a l'Argentina l'any 2010. Aquestes demandes es fan d'acord amb el principi de justícia universal. Les famílies de víctimes del franquisme recorren a la Justícia argentina ja que la Justícia espanyola no només ha estat incapaç de jutjar els crims de la dictadura i a les persones responsables d'aquests crims sinó que s'ha convertit en la principal protectora de la dictadura franquista.La guerra de les Malvines 30 anys després
El 2 d'abril de 1982 va iniciar-se l'anomenada guerra de les Malvines i ara, 30 anys després d'aquella absurda, tràgica i innecessària guerra han aparegut diversos llibres tractant el tema des de diversos punts de vista. La guerra va enfrontar l'Argentina amb la Gran Bretanya. L'Argentina governada per una Junta Militar va voler usar el patriotisme més groller per desviar l'atenció de la població dels veritables problemes del país, i van enviar als seus soldats a una guerra contra la Gran Bretanya sabent que la perdrien. “Lágrimas de hielo” de Natasha Niebieskikwiat descobreix les condicions en què els soldats argentins van anar a la guerra, el patiment, abusos i turments que aquests soldats van haver de suportar per part dels seus oficials superiors. Aquest assumpte ha arribat a la Cort Suprema de Justícia Argentina que haurà de determinar si es van produir crims de lesa humanitat. Niebieskikwia afirma que “el fervor popular va impedir veure les carències dels soldats argentins” que “la major part dels quals pràcticament sense instrucció militar, però per a molts d'ells el pitjor enemic no va estar en el bàndol contrari sin paradoxalment en el propi”.
A “Malvinas, los vuelos secretos”, Gonzalo Sánchez descriu els vols d'Aerolíneas Argentinas que volaven a Líbia, Sud-àfrica i Israel per aconseguir armes enmig dels entrebancs que la Gran Bretanya i els seus aliats de l'OTAN li posaven. A mi, però hi ha un fet que em sorprèn, la Junta Militar argentina va enviar els soldats argentins sense haver-los instruït ni equipat adequadament i sense haver-se aprovisionat, va ser una guerra organitzada, és un dir, de manera improvisada contra un enemic com la Gran Bretanya que per mot de capa caiguda que estigui continua sent un dels exèrcits millor organitzats del món. Tinc la sensació que la Junta Militar tenia clar que no guanyaria la guerra, que la guerra només era un acte per tenir entretinguda la població argentina de temes més importants. Una distracció molt cara, especialment en vides.
Hernán Dobry fa pública a “Rabinos de Malvinas” la història dels cinc religiosos – rabins - que van ser enviats a les illes per a donar suport espiritual pels soldats jueus argentins que van ser part dels contingents enviats a la guerra, “la primera i única vegada – segons Dobry – en la història del país – Argentina – que un sacerdot d'una altra fe que no és la catòlica va formar part de les Forces Armades”.
A “Guerra de Malvinas: imágenes de una tragedia”, Román Lejtman descriu la guerra de les Malvines com “una aventura militar que va canviar per a sempre (l'Argentina)”. Lejtman parla del “paper de la CIA, els satèl•lits de la Unió Soviètica i la influència de Fidel Castro i Augusto Pinochet” en aquest conflicte. Una guerra en què massa gent va provar de ficar la seva cullerada, dictadors de tot pelatge ideològic, perquè ja em diran vostès que tenien en comú Castro i Pinochet apart de ser dictadors. Lejtman descriu també “la fam dels soldats argentins, la mediocritat dels membres de la Junta Militar i el robatori dels milions del Fons Patriòtic. Aquest fons patriòtic havia de servir per finançar la guerra però a dia d'avui no se sap on van anar a parar aquests diners.
Agustín Gallardo a “Vidas marcadas, nuevas crónicas sobre Malvinas” recull els testimonis dels veritables protagonistes d'aquella tràgica guerra.
La guerra de les Malvines va començar el 2 d'abril de 1982 i va concloure el 14 de juny de 1982, van morir 649 soldats argentins, 255 britànics i 3 illencs. La Junta Militar argentina va iniciar una guerra sense haver fet cap mena de preparatiu, segurament en cap moment tenien previst guanyar la guerra contra la Gran Bretanya. Potser la Junta Militar argentina creia que els britànics decidirien no intervenir ja que les Falkland (pels britànics) estaven molt lluny de la Gran Bretanya i potser no pagava la pena enviar tropes per defensar unes poques illes situades a les quimbambes, però van equivocar-se.
Argentina: Juicio oral al ex presidente Menem - Israel elogia la Argentina para reabrir la investigación sobre el atentado a la AMIA - La Justicia argentina investigará los crímenes del franquismo - La guerra de las Malvinas 30 años después
Juicio oral al ex presidente Menem
En 1992 la Embajada israelí de Buenos Aires sufrió un terrible atentado perpetrado por terroristas islámicos, dos años después fue el centro comunitario judío AMIA, también en Buenos Aires el que sufrió un atentado terrorista islámico. Desde el primer momento la investigación fue realizada con una sospechosa ineptitud y las presiones políticas desde las altas instancias del Estado hicieron que la investigación por parte argentina acabara en un callejón sin salida. Carlos Menem, presidente de Argentina entre 1989 y 1999 ha sido procesado con otros cinco imputados el ex juez federal Juan José Galeano, los antiguos jefes del servicio secreto Hugo Anzorreguy y Juan Carlos Anchezar y dos ex comisarios de la Policía Federal y serán sometidos a juicio por haber encubierto a los autores del atentado contra la AMIA que el 18 de julio de 1994 provocó la destrucción del edificio de la Asociación Mutual Israelita Argentina (AMIA) y causó la muerte de 85 personas y heridas a centenares. El ex presidente argentino Carlos Menem está acusado de injerencia en la investigación del atentado atribuido al grupo terrorista islámico libanés Hezbolá con la complicidad y la financiación de Irán. El entonces presidente Menem extralimitarse en las funciones acordadas por la Constitución argentina y las leyes locales cuando ordenó mediante una comunicación a través de su hermano Munir Menem - coordinador general de la Unidad Presidente - a Galeano, entonces juez federal que abandonara " la investigación relativa a la denominada 'pista Kanoore Edul', empresario amigo de la familia Menem y difunto el año 2010, sospechoso de haber tenido vínculos con el atentado ". "En cumplimiento de esta ilegal disposición presidencial, el magistrado a cargo de la pesquisa - el entonces juez Galeano - frustró, ocultar, sustraer, dilatar y / o interrumpir diligencias probatorias que podrían comprometer al nombrado Alberto Jacinto Kanoore Edul". El actual instructor señala que Kanoore tenía vínculos con el diplomático iraní Mohsen Rabbani "por aquel entonces sospechoso de haber participado en el hecho y actualmente en busca y captura internacional". Cuando Menem inmiscuirse en la investigación "ya existían motivos suficientes para sospechar" que Rabbani había participado en el atentado. El ex juez Galeano dirigió las investigaciones durante 10 años hasta que fue destituido de su cargo en 2005 "mal ejercicio de sus funciones". El jefe Anzorreguy y el subjefe Anchezar de la Secretaría de Inteligencia del Estado, y los ex comisarios de la Policía Federal Carlos Castañeda y Jorge Palacios están acusados de haber entorpecido las investigaciones del atentado contra la AMIA.Israel elogia la Argentina para reabrir la investigación sobre el atentado a la AMIA
El embajador de Israel ante las Naciones Unidas ha elogiado la Argentina por haber dado un nuevo impulso a la investigación del atentado contra la AMIA en Buenos Aires. El embajador israelí Ron Prosor dice que "creo que están infundiendo nuevas energías" a la investigación ya que "en el pasado hubo una real motivación para revisar los hechos. Veo que ahora es diferente desde el lado argentino ". La policía argentina emitió una orden de busca y captura contra cinco iraníes y un libanés relacionados con el ataque.
La Justicia argentina investigará los crímenes del franquismo
Familiares de las víctimas del franquismo intentarán buscar justicia a través de abogados y jueces argentinos. La jueza argentina María Servini viajará a Madrid el próximo junio para investigar los crímenes del franquismo. Previamente ha solicitado a los afectados una lista de personas a las que quiere interrogar, medio centenar de personas familiares de víctimas del franquismo que se añaden a la causa abierta en Argentina el año 2010. Estas demandas se hacen de acuerdo con el principio de justicia universal. Las familias de víctimas del franquismo recurren a la Justicia argentina ya que la Justicia española no sólo ha sido incapaz de juzgar los crímenes de la dictadura ya las personas responsables de estos crímenes sino que se ha convertido en la principal protectora de la dictadura franquista .La guerra de las Malvinas 30 años después
El 2 de abril de 1982 se inició la llamada guerra de las Malvinas y ahora, 30 años después de aquella absurda, trágica e innecesaria guerra han aparecido varios libros tratando el tema desde diversos puntos de vista. La guerra enfrentó a Argentina con Gran Bretaña. La Argentina gobernada por una Junta Militar quiso usar el patriotismo más grosero para desviar la atención de la población de los verdaderos problemas del país, y enviaron a sus soldados a una guerra contra Gran Bretaña sabiendo que la perderían."Lágrimas de hielo" de Natasha Niebieskikwiat descubre las condiciones en que los soldados argentinos fueron a la guerra, el sufrimiento, abusos y tormentos que estos soldados tuvieron que soportar por parte de sus oficiales superiores. Este asunto ha llegado a la Corte Suprema de Justicia Argentina que deberá determinar si se produjeron crímenes de lesa humanidad.Niebieskikwia afirma que "el fervor popular impidió ver las carencias de los soldados argentinos" que "la mayor parte de los cuales prácticamente sin instrucción militar, pero para muchos de ellos el peor enemigo no estuvo en el bando contrario sin paradójicamente en el propio ".
En "Malvinas, los vuelos secretos", Gonzalo Sánchez describe los vuelos de Aerolíneas Argentinas que volaban en Libia, Sudáfrica e Israel para conseguir armas en medio de los obstáculos que Gran Bretaña y sus aliados de la OTAN le ponían. A mí, pero hay un hecho que me sorprende, la Junta Militar argentina envió los soldados argentinos sin haberlos instruido ni equipado adecuadamente y sin haberse aprovisionado, fue una guerra organizada, es un decir, de manera improvisada contra un enemigo como la Gran Bretaña que por palabra de capa caída que esté sigue siendo uno de los ejércitos mejor organizados del mundo. Tengo la sensación de que la Junta Militar tenía claro que no ganaría la guerra, que la guerra sólo era un acto para tener entretenida la población argentina de temas más importantes. Una distracción muy cara, especialmente en vidas.
Hernán Dobry hace público a "Rabinos de Malvinas" la historia de los cinco religiosos - rabinos - que fueron enviados a las islas para dar apoyo espiritual por los soldados judíos argentinos que fueron parte de los contingentes enviados a la guerra, "la primera y únicavez - según Dobry - en la historia del país - Argentina - que un sacerdote de otra fe que no es la católica formó parte de las Fuerzas Armadas ".
En "Guerra de Malvinas: imágenes de una tragedia", Román Lejtman describe la guerra de las Malvinas como "una aventura militar que cambió para siempre (Argentina)". Lejtman habla del "papel de la CIA, los satélites de la Unión Soviética y la influencia de Fidel Castro y Augusto Pinochet" en este conflicto. Una guerra en la que demasiada gente intentó meter su cucharada, dictadores de todo pelaje ideológico, porque ya me dirán ustedes que tenían en común Castro y Pinochet aparte de ser dictadores. Lejtman describe también "el hambre de los soldados argentinos, la mediocridad de los miembros de la Junta Militar y el robo de los millones del Fondo Patriótico. Este fondo patriótico debía servir para financiar la guerra pero a día de hoy no se sabe dónde fueron a parar ese dinero.
Agustín Gallardo en "Vidas marcadas, Nuevas crónicas sobre Malvinas" recoge los testimonios de los verdaderos protagonistas de aquella trágica guerra.
La guerra de las Malvinas comenzó el 2 de abril de 1982 y concluyó el 14 de junio de 1982, murieron 649 soldados argentinos, 255 británicos y 3 isleños. La Junta Militar argentina inició una guerra sin haber hecho ningún tipo de preparativo, seguramente en ningún momento tenían previsto ganar la guerra contra Gran Bretaña. Quizá la Junta Militar argentina creía que los británicos decidirían no intervenir ya que las Falkland (para los británicos) estaban muy lejos de la Gran Bretaña y quizás no valía la pena enviar tropas para defender unas pocas islas situadas en las quimbambas, pero se equivocaron .












