Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ambaixada d'israel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ambaixada d'israel. Mostrar tots els missatges

1 d’abr. 2012

Argentina: Judici oral a l'expresident Menem - Israel elogia l'Argentina per reobrir la investigació sobre l'atemptat a l'AMIA - La Justícia argentina investigarà els crims del franquisme – La guerra de les Malvines 30 anys després

Argentina: Judici oral a l'expresident Menem - Israel elogia l'Argentina per reobrir la investigació sobre l'atemptat a l'AMIA - La Justícia argentina investigarà els crims del franquisme – La guerra de les Malvines 30 anys després



Judici oral a l'expresident Menem

L'any 1992 l'Ambaixada israeliana de Buenos Aires va patir un terrible atemptat perpetrat per terroristes islàmics, dos anys després va ser el centre comunitari jueu AMIA, també a Buenos Aires el que va patir un atemptat terrorista islàmic. Des del primer moment la investigació va ser realitzada amb una sospitosa ineptitud i les pressions polítiques des de les altes instàncies de l'Estat van fer que la investigació per part argentina acabés en un atzucac. Carlos Menem, president de l'Argentina entre 1989 i 1999 ha estat processat amb altres cinc imputats l'ex jutge federal Juan José Galeano, els antics caps del servei secret Hugo Anzorreguy i Juan Carlos Anchezar y dos ex comissaris de la Policia Federal i seran sotmesos a judici per haver encobert als autors de l'atemptat contra l'AMIA que el 18 de juliol de 1994 va provocar la destrucció de l'edifici de l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA) i va causar la mort de 85 persones i ferides a centenars. L'expresident argentí Carlos Menem està acusat d'ingerència en la investigació de l'atemptat atribuït al grup terrorista islàmic libanès Hezbolà amb la complicitat i el finançament de l'Iran. El llavors president Menem va extralimitar-se en les funcions acordades per la Constitució argentina i les lleis locals quan va ordenar mitjançant una comunicació a través del seu germà Munir Menem – coordinador general de la Unitat President – a Galeano, llavors jutge federal que abandonés “la investigació relativa a la denominada ‘pista Kanoore Edul', empresari amic de la família Menem i difunt l'any 2010, sospitós d'haver tingut vincles amb l'atemptat”. “En compliment d'aquesta il•legal disposició presidencial, el magistrat a càrrec de la perquisició – el llavors jutge Galeano – va frustrar, ocultar, sostraure, dilatar i/o interrompre diligències probatòries que podrien comprometre al nomenat Alberto Jacinto Kanoore Edul”. L'actual instructor assenyala que Kanoore tenia vincles amb el diplomàtic iranià Mohsen Rabbani “per aquell llavors sospitós d'haver participat en el fet i actualment en busca i captura internacional”. Quan Menem va immiscir-se en la investigació “ja existien motius suficients per sospitar” que Rabbani havia participat en l'atemptat. L'ex jutge Galeano va dirigir les investigacions durant 10 anys fins que va ser destituït del seu càrrec l'any 2005 "mal exercici de les seves funcions". El cap Anzorreguy i el subcap Anchezar de la Secretaria d'Intel•ligència de l'Estat, i els ex comissaris de la Policia Federal Carlos Castañeda i Jorge Palacios estan acusats d'haver entorpit les investigacions de l'atemptat contra l'AMIA.
Israel elogia l'Argentina per reobrir la investigació sobre l'atemptat a l'AMIA

L'ambaixador d'Israel davant les Nacions Unides ha elogiat l'Argentina per haver donat un nou impuls a la investigació de l'atemptat contra l'AMIA a Buenos Aires. L'ambaixador israelià Ron Prosor diu que “crec que estan infonent noves energies” a la investigació ja que “en el passat va haver-hi una real motivació per revisar els fets. Veig que ara és diferent des del costat argentí”. La policia argentina va emetre una ordre de busca i captura contra cinc iranians i un libanès relacionats amb l'atac.

La Justícia argentina investigarà els crims del franquisme

Familiars de les víctimes del franquisme intentaran buscar justícia a través d'advocats i jutges argentins. La jutgessa argentina María Servini viatjarà a Madrid el pròxim juny per investigar els crims del franquisme. Prèviament ha sol•licitat als afectats una llista de persones a les que vol interrogar, mig centenar de persones familiars de víctimes del franquisme que s'afegeixen a la causa oberta a l'Argentina l'any 2010. Aquestes demandes es fan d'acord amb el principi de justícia universal. Les famílies de víctimes del franquisme recorren a la Justícia argentina ja que la Justícia espanyola no només ha estat incapaç de jutjar els crims de la dictadura i a les persones responsables d'aquests crims sinó que s'ha convertit en la principal protectora de la dictadura franquista.
La guerra de les Malvines 30 anys després

El 2 d'abril de 1982 va iniciar-se l'anomenada guerra de les Malvines i ara, 30 anys després d'aquella absurda, tràgica i innecessària guerra han aparegut diversos llibres tractant el tema des de diversos punts de vista. La guerra va enfrontar l'Argentina amb la Gran Bretanya. L'Argentina governada per una Junta Militar va voler usar el patriotisme més groller per desviar l'atenció de la població dels veritables problemes del país, i van enviar als seus soldats a una guerra contra la Gran Bretanya sabent que la perdrien. “Lágrimas de hielo” de Natasha Niebieskikwiat descobreix les condicions en què els soldats argentins van anar a la guerra, el patiment, abusos i turments que aquests soldats van haver de suportar per part dels seus oficials superiors. Aquest assumpte ha arribat a la Cort Suprema de Justícia Argentina que haurà de determinar si es van produir crims de lesa humanitat. Niebieskikwia afirma que “el fervor popular va impedir veure les carències dels soldats argentins” que “la major part dels quals pràcticament sense instrucció militar, però per a molts d'ells el pitjor enemic no va estar en el bàndol contrari sin paradoxalment en el propi”.

A “Malvinas, los vuelos secretos”, Gonzalo Sánchez descriu els vols d'Aerolíneas Argentinas que volaven a Líbia, Sud-àfrica i Israel per aconseguir armes enmig dels entrebancs que la Gran Bretanya i els seus aliats de l'OTAN li posaven. A mi, però hi ha un fet que em sorprèn, la Junta Militar argentina va enviar els soldats argentins sense haver-los instruït ni equipat adequadament i sense haver-se aprovisionat, va ser una guerra organitzada, és un dir, de manera improvisada contra un enemic com la Gran Bretanya que per mot de capa caiguda que estigui continua sent un dels exèrcits millor organitzats del món. Tinc la sensació que la Junta Militar tenia clar que no guanyaria la guerra, que la guerra només era un acte per tenir entretinguda la població argentina de temes més importants. Una distracció molt cara, especialment en vides.

Hernán Dobry fa pública a “Rabinos de Malvinas” la història dels cinc religiosos – rabins - que van ser enviats a les illes per a donar suport espiritual pels soldats jueus argentins que van ser part dels contingents enviats a la guerra, “la primera i única vegada – segons Dobry – en la història del país – Argentina – que un sacerdot d'una altra fe que no és la catòlica va formar part de les Forces Armades”.

A “Guerra de Malvinas: imágenes de una tragedia”, Román Lejtman descriu la guerra de les Malvines com “una aventura militar que va canviar per a sempre (l'Argentina)”. Lejtman parla del “paper de la CIA, els satèl•lits de la Unió Soviètica i la influència de Fidel Castro i Augusto Pinochet” en aquest conflicte. Una guerra en què massa gent va provar de ficar la seva cullerada, dictadors de tot pelatge ideològic, perquè ja em diran vostès que tenien en comú Castro i Pinochet apart de ser dictadors. Lejtman descriu també “la fam dels soldats argentins, la mediocritat dels membres de la Junta Militar i el robatori dels milions del Fons Patriòtic. Aquest fons patriòtic havia de servir per finançar la guerra però a dia d'avui no se sap on van anar a parar aquests diners.

Agustín Gallardo a “Vidas marcadas, nuevas crónicas sobre Malvinas” recull els testimonis dels veritables protagonistes d'aquella tràgica guerra.

La guerra de les Malvines va començar el 2 d'abril de 1982 i va concloure el 14 de juny de 1982, van morir 649 soldats argentins, 255 britànics i 3 illencs. La Junta Militar argentina va iniciar una guerra sense haver fet cap mena de preparatiu, segurament en cap moment tenien previst guanyar la guerra contra la Gran Bretanya. Potser la Junta Militar argentina creia que els britànics decidirien no intervenir ja que les Falkland (pels britànics) estaven molt lluny de la Gran Bretanya i potser no pagava la pena enviar tropes per defensar unes poques illes situades a les quimbambes, però van equivocar-se.

 






Argentina: Juicio oral al ex presidente Menem - Israel elogia la Argentina para reabrir la investigación sobre el atentado a la AMIA - La Justicia argentina investigará los crímenes del franquismo - La guerra de las Malvinas 30 años después


Juicio oral al ex presidente Menem

En 1992 la Embajada israelí de Buenos Aires sufrió un terrible atentado perpetrado por terroristas islámicos, dos años después fue el centro comunitario judío AMIA, también en Buenos Aires el que sufrió un atentado terrorista islámico. Desde el primer momento la investigación fue realizada con una sospechosa ineptitud y las presiones políticas desde las altas instancias del Estado hicieron que la investigación por parte argentina acabara en un callejón sin salida. Carlos Menem, presidente de Argentina entre 1989 y 1999 ha sido procesado con otros cinco imputados el ex juez federal Juan José Galeano, los antiguos jefes del servicio secreto Hugo Anzorreguy y Juan Carlos Anchezar y dos ex comisarios de la Policía Federal y serán sometidos a juicio por haber encubierto a los autores del atentado contra la AMIA que el 18 de julio de 1994 provocó la destrucción del edificio de la Asociación Mutual Israelita Argentina (AMIA) y causó la muerte de 85 personas y heridas a centenares. El ex presidente argentino Carlos Menem está acusado de injerencia en la investigación del atentado atribuido al grupo terrorista islámico libanés Hezbolá con la complicidad y la financiación de Irán. El entonces presidente Menem extralimitarse en las funciones acordadas por la Constitución argentina y las leyes locales cuando ordenó mediante una comunicación a través de su hermano Munir Menem - coordinador general de la Unidad Presidente - a Galeano, entonces juez federal que abandonara " la investigación relativa a la denominada 'pista Kanoore Edul', empresario amigo de la familia Menem y difunto el año 2010, sospechoso de haber tenido vínculos con el atentado ". "En cumplimiento de esta ilegal disposición presidencial, el magistrado a cargo de la pesquisa - el entonces juez Galeano - frustró, ocultar, sustraer, dilatar y / o interrumpir diligencias probatorias que podrían comprometer al nombrado Alberto Jacinto Kanoore Edul". El actual instructor señala que Kanoore tenía vínculos con el diplomático iraní Mohsen Rabbani "por aquel entonces sospechoso de haber participado en el hecho y actualmente en busca y captura internacional". Cuando Menem inmiscuirse en la investigación "ya existían motivos suficientes para sospechar" que Rabbani había participado en el atentado. El ex juez Galeano dirigió las investigaciones durante 10 años hasta que fue destituido de su cargo en 2005 "mal ejercicio de sus funciones". El jefe Anzorreguy y el subjefe Anchezar de la Secretaría de Inteligencia del Estado, y los ex comisarios de la Policía Federal Carlos Castañeda y Jorge Palacios están acusados de haber entorpecido las investigaciones del atentado contra la AMIA.
Israel elogia la Argentina para reabrir la investigación sobre el atentado a la AMIA

El embajador de Israel ante las Naciones Unidas ha elogiado la Argentina por haber dado un nuevo impulso a la investigación del atentado contra la AMIA en Buenos Aires. El embajador israelí Ron Prosor dice que "creo que están infundiendo nuevas energías" a la investigación ya que "en el pasado hubo una real motivación para revisar los hechos. Veo que ahora es diferente desde el lado argentino ". La policía argentina emitió una orden de busca y captura contra cinco iraníes y un libanés relacionados con el ataque.

La Justicia argentina investigará los crímenes del franquismo

Familiares de las víctimas del franquismo intentarán buscar justicia a través de abogados y jueces argentinos. La jueza argentina María Servini viajará a Madrid el próximo junio para investigar los crímenes del franquismo. Previamente ha solicitado a los afectados una lista de personas a las que quiere interrogar, medio centenar de personas familiares de víctimas del franquismo que se añaden a la causa abierta en Argentina el año 2010. Estas demandas se hacen de acuerdo con el principio de justicia universal. Las familias de víctimas del franquismo recurren a la Justicia argentina ya que la Justicia española no sólo ha sido incapaz de juzgar los crímenes de la dictadura ya las personas responsables de estos crímenes sino que se ha convertido en la principal protectora de la dictadura franquista .
La guerra de las Malvinas 30 años después

El 2 de abril de 1982 se inició la llamada guerra de las Malvinas y ahora, 30 años después de aquella absurda, trágica e innecesaria guerra han aparecido varios libros tratando el tema desde diversos puntos de vista. La guerra enfrentó a Argentina con Gran Bretaña. La Argentina gobernada por una Junta Militar quiso usar el patriotismo más grosero para desviar la atención de la población de los verdaderos problemas del país, y enviaron a sus soldados a una guerra contra Gran Bretaña sabiendo que la perderían."Lágrimas de hielo" de Natasha Niebieskikwiat descubre las condiciones en que los soldados argentinos fueron a la guerra, el sufrimiento, abusos y tormentos que estos soldados tuvieron que soportar por parte de sus oficiales superiores. Este asunto ha llegado a la Corte Suprema de Justicia Argentina que deberá determinar si se produjeron crímenes de lesa humanidad.Niebieskikwia afirma que "el fervor popular impidió ver las carencias de los soldados argentinos" que "la mayor parte de los cuales prácticamente sin instrucción militar, pero para muchos de ellos el peor enemigo no estuvo en el bando contrario sin paradójicamente en el propio ".

En "Malvinas, los vuelos secretos", Gonzalo Sánchez describe los vuelos de Aerolíneas Argentinas que volaban en Libia, Sudáfrica e Israel para conseguir armas en medio de los obstáculos que Gran Bretaña y sus aliados de la OTAN le ponían. A mí, pero hay un hecho que me sorprende, la Junta Militar argentina envió los soldados argentinos sin haberlos instruido ni equipado adecuadamente y sin haberse aprovisionado, fue una guerra organizada, es un decir, de manera improvisada contra un enemigo como la Gran Bretaña que por palabra de capa caída que esté sigue siendo uno de los ejércitos mejor organizados del mundo. Tengo la sensación de que la Junta Militar tenía claro que no ganaría la guerra, que la guerra sólo era un acto para tener entretenida la población argentina de temas más importantes. Una distracción muy cara, especialmente en vidas.

Hernán Dobry hace público a "Rabinos de Malvinas" la historia de los cinco religiosos - rabinos - que fueron enviados a las islas para dar apoyo espiritual por los soldados judíos argentinos que fueron parte de los contingentes enviados a la guerra, "la primera y únicavez - según Dobry - en la historia del país - Argentina - que un sacerdote de otra fe que no es la católica formó parte de las Fuerzas Armadas ".

En "Guerra de Malvinas: imágenes de una tragedia", Román Lejtman describe la guerra de las Malvinas como "una aventura militar que cambió para siempre (Argentina)". Lejtman habla del "papel de la CIA, los satélites de la Unión Soviética y la influencia de Fidel Castro y Augusto Pinochet" en este conflicto. Una guerra en la que demasiada gente intentó meter su cucharada, dictadores de todo pelaje ideológico, porque ya me dirán ustedes que tenían en común Castro y Pinochet aparte de ser dictadores. Lejtman describe también "el hambre de los soldados argentinos, la mediocridad de los miembros de la Junta Militar y el robo de los millones del Fondo Patriótico. Este fondo patriótico debía servir para financiar la guerra pero a día de hoy no se sabe dónde fueron a parar ese dinero.

Agustín Gallardo en "Vidas marcadas, Nuevas crónicas sobre Malvinas" recoge los testimonios de los verdaderos protagonistas de aquella trágica guerra.

La guerra de las Malvinas comenzó el 2 de abril de 1982 y concluyó el 14 de junio de 1982, murieron 649 soldados argentinos, 255 británicos y 3 isleños. La Junta Militar argentina inició una guerra sin haber hecho ningún tipo de preparativo, seguramente en ningún momento tenían previsto ganar la guerra contra Gran Bretaña. Quizá la Junta Militar argentina creía que los británicos decidirían no intervenir ya que las Falkland (para los británicos) estaban muy lejos de la Gran Bretaña y quizás no valía la pena enviar tropas para defender unas pocas islas situadas en las quimbambas, pero se equivocaron .

 

Operacions contra els islamistes a França - Nova ambaixada israeliana a Egipte - Tecnologia israeliana de defensa per a Llatinoamèrica - Esvàstiques als mercats asiàtics

Operacions contra els islamistes a França - Nova ambaixada israeliana a Egipte - Tecnologia israeliana de defensa per a Llatinoamèrica - Esvàstiques als mercats asiàtics



Operacions contra els islamistes a França


Els atemptats comesos per l'islamista Mohamed Merah en què van ser assassinades set persones comencen a tenir conseqüències pels islamistes. Una vintena d'islamistes han estat detinguts a diverses ciutats franceses – Nantes i altres ciutats del nord-est de França. Les autoritats franceses neguen que hi hagi relació entre els assassinats comesos per Merah i aquestes detencions. En els registres efectuats també han trobat armes, especialment "kalashnikov", el fusell de “moda” a l'Orient Mitjà. El que ha ocorregut aquest matí continuarà, hi haurà altres operacions, que entre altres coses ens permetran expulsar gent que no té res que fer (a França)”, va dir el president Sarkozy afegint que la prioritat és “garantir la seguretat dels francesos”. Aquesta operació, segons el president Sarkozy “està vinculada a una forma d'islamisme radical” i es produeix arran del “traumatisme” provocat e la societat francesa pels crims de Merah. El govern francès prohibirà l'entrada de predicadors extremistes a França. L'operació ha estat dirigida pels serveis d'espionatge i van col•laborar-hi agents de les forces especials RAID i té l'objectiu de desmantellar els grups d'islamistes radicals presents a França. Aquests arrestos estan relacionats amb el grup gijadista “Forsane Alizza” que té la seva base principal a Nantes i que va ser il•legalitzat el passat 29 de febrer pel Ministeri de l'Interior. En un primer moment es va pensar que Merah estava relacionat amb aquest grup però aquesta tesi ha estat descartada, encara que el president de la República va ordenar que s'investigués aquests grups arran que Merah es declarés membre d'AlQaida. Ara la investigació sobre Merah s'ha centrat en tractar d'esbrinar tenia còmplices. Ara per ara l'únic còmplice conegut és Abdelkader Merah, germà del terrorista abatut.
Nova ambaixada israeliana a Egipte


L'ambaixada israeliana va ser atacada el setembre de l'any passat després que Israel matés accidentalment membres de les forces de seguretat egípcies als que van confondre amb els terroristes que havien comés un atac a la carretera que condueix a Eilat, al sud d'Israel. L'edifici de l'antiga ambaixada, però, no va ser abandonat fins la setmana passada pel personal de la legació diplomàtica. Ara Israel negocia amb el govern egipci un nou emplaçament per a l'ambaixada. Israel ha fet vàries propostes al govern egipci que les està estudiant i que com a principal prioritat té la seguretat dels diplomàtics. La delegació israeliana va arribar a El Caire per tractar aquest assumpte de la nova ambaixada i l'intercanvi de presoners: Egipte podria alliberar el ciutadà arab-israelià Ouda Tarabin que fa 12 anys que està en una presó egípcia a canvi de 63 presoners d'una presó israeliana.
Tecnologia israeliana de defensa per a Llatinoamèrica


Israel exporta equips de defensa a Llatinoamèrica per un valor de 500 milions de dòlars anuals segons el subdirector del SIBAT, l'organisme del Ministeri de Defensa israelià que autoritza (o no) les exportacions de materials de defensa. Els principals clients d'Israel en aquest terreny són Brasil, Mèxic, Colòmbia i Xile. Aquests països compren material per a les seves forces aèries, armes i altres equips. El subdirector del SIBAT reconeix que el seu organisme manté excel•lents relacions comercials amb tots els països llatinoamericans exceptuant Veneçuela, aliat de l'Iran: “En el passat també vam treballar amb Veneçuela però donada la política d'Hugo Chávez avui no existeix cap col•laboració”, Israel segons Graff, només ven equipament militar a “països amics”. Graff també destaca el potencial creixement de la indústria a Llatinoamèrica i que les empreses israelianes treballes amb empreses d'aquests països per fabricar els seus propis productes basats en la tecnologia israeliana. Malgrat que Llatinoamèrica està en un dels períodes d'estabilitat política i pau més llarg el comerç d'armes ha crescut. Xile i Veneçuela van acaparar el 61% de les importacions d'armes de la zona segons un informe de l'Institut Internacional per a la Pau d'Estocolm. Els països llatinoamericans estarien modernitzant els seus arsenals o renovant-los, no preparant-se per a la guerra, segons el subdirector del SIBAT. “Amb Xile tenim – diu Graff – projectes de modernització, sistemes nous de defensa. A Mèxic és el mateix, encara que hi ha necessitats diferents, mentre que a Brasil, per exemple, es venen equips per protegir l'Amazones”. Israel va produir l'any 2010 equipaments de defensa i seguretat per valor de 10.000 milions de dòlars, dels quals 7.500 milions van ser exportats a l'estranger. Els seus principals clients són els Estats Units i l'Índia. Israel aposta pel desenvolupament de “tecnologies intel•ligents amb valor afegit”, “ens hem convertit en líders al món en sistemes que multipliquen la potència i capacitat de les plataformes, com la robòtica, els sistemes no tripulats, míssils, electrònica i defensa aèria”. El risc de vendre aquests sistemes a alguns països que mantenen relacions amb l'Iran que aquestes tecnologies acabin en mans del principal enemic d'Israel és molt gran.
Esvàstiques als mercats asiàtics


Als mercats asiàtics no és rar trobar esvàstiques i altra simbologia nazi en objectes decoratius i samarretes que es venen als mercats de carrer. Fa un any va haver-hi una desfilada de gent jove vestit amb uniformes nazis les imatges del qual van donar la volta al món, ara han estat unes fotos que tenen de protagonista a Ronald McHitler, un híbrid entre el pallasso Ronald McDonald – símbol de la cadena de fast food McDonald's – i el dictador Adolf Hitler. A l'Àsia el nazisme no provoca el rebuig que provoca als europeus ja que no van viure les conseqüències d'aquell règim com la va viure Europa. Els experts creuen que aquesta moda d'estètica nazi només és això, estètica sense cap contingut ideològic. A Europa les barbaritats comeses pel nazisme encara estan molt vives en el record de la gent, fins i tot d'aquella gent que no van viure el període. De vegades la relativització d'alguns fets pot acabar fent que oblidem la seva gravetat, de fet relativitzar el nazisme o directament negar els seus crims, és un pensament que té bastants seguidors a Europa però també algun dictador de l'Orient Mitjà que alhora de negar els fets voldria ell poder repetir-los. I podria haver-hi el risc que acabéssim veient samarretes o plats amb la imatge de Ronald McAhmadinejad.


















Operaciones contra los islamistas en Francia - Nueva embajada israelí en Egipto - Tecnología israelí de defensa para Latinoamérica - esvásticas en los mercados asiáticos


Operaciones contra los islamistas en Francia


Los atentados cometidos por el islamista Mohamed Merah en que fueron asesinadas siete personas empiezan a tener consecuencias por los islamistas. Una veintena de islamistas han sido detenidos en varias ciudades francesas - Nantes y otras ciudades del noreste de Francia. Las autoridades francesas niegan que haya relación entre los asesinatos cometidos por Merah y estas detenciones. En los registros efectuados también han encontrado armas, especialmente "kalashnikov", el fusil de "moda" en Oriente Medio. Lo que ha ocurrido esta mañana continuará, habrá otras operaciones, que entre otras cosas nos permitirán expulsar gente que no tiene nada que hacer (en Francia) ", dijo el presidente Sarkozy añadiendo que la prioridad es" garantizar la seguridad de los franceses " . Esta operación, según el presidente Sarkozy "está vinculada a una forma de islamismo radical" y se produce a raíz del "traumatismo" provocado e la sociedad francesa por los crímenes de Merah. El gobierno francés prohibirá la entrada de predicadores extremistas en Francia. La operación ha sido dirigida por los servicios de espionaje y colaboraron en ella agentes de las fuerzas especiales RAID y tiene el objetivo de desmantelar los grupos de islamistas radicales presentes en Francia. Estos arrestos están relacionados con el grupo gijadista "Forsane Alizza" que tiene su base principal en Nantes y que fue ilegalizado el pasado 29 de febrero por el Ministerio del Interior. En un primer momento se pensó que Merah estaba relacionado con este grupo pero esta tesis ha sido descartada, aunque el presidente de la República ordenó que se investigara estos grupos a raíz de que Merah se declarara miembro de AlQaida. Ahora la investigación sobre Merah se ha centrado en tratar de averiguar tenía cómplices. Por ahora el único cómplice conocido es Abdelkader Merah, hermano del terrorista abatido.
Nueva embajada israelí en Egipto


La embajada israelí fue atacada en septiembre del año pasado después de que Israel matara accidentalmente miembros de las fuerzas de seguridad egipcias los que confundieron con los terroristas que habían cometido un ataque en la carretera que conduce a Eilat, al sur de Israel. El edificio de la antigua embajada, sin embargo, no fue abandonado hasta la semana pasada por el personal de la legación diplomática. Ahora Israel negocia con el gobierno egipcio un nuevo emplazamiento para la embajada. Israel ha hecho varias propuestas al gobierno egipcio que las está estudiando y que como principal prioridad tiene la seguridad de los diplomáticos. La delegación israelí llegó a El Cairo para tratar este asunto de la nueva embajada y el intercambio de prisioneros: Egipto podría liberar el ciudadano árabe-israelí Ouda Tarabin que hace 12 años en una prisión egipcia a cambio de 63 prisioneros de una cárcel israelí.
Tecnología israelí de defensa para Latinoamérica


Israel exporta equipos de defensa en Latinoamérica por un valor de 500 millones de dólares anuales según el subdirector del Sibat, el organismo del Ministerio de Defensa israelí que autoriza (o no) las exportaciones de materiales de defensa. Los principales clientes de Israel en este terreno son Brasil, México, Colombia y Chile.Estos países compran material para sus fuerzas aéreas, armas y otros equipos. El subdirector del Sibat reconoce que su organismo mantiene excelentes relaciones comerciales con todos los países latinoamericanos exceptuando Venezuela, aliado de Irán: "En el pasado también trabajamos con Venezuela pero dada la política de Hugo Chávez hoy no existe ninguna colaboración ", Israel según Graff, sólo vende equipamiento militar a" países amigos ". Graff también destaca el potencial crecimiento de la industria en Latinoamérica y que las empresas israelíes trabajas con empresas de estos países para fabricar sus propios productos basados en la tecnología israelí. A pesar de que Latinoamérica está en uno de los períodos de estabilidad política y paz más largo el comercio de armas ha crecido. Chile y Venezuela acapararon el 61% de las importaciones de armas de la zona según un informe del Instituto Internacional para la Paz de Estocolmo. Los países latinoamericanos estarían modernizando sus arsenales o renovándolos, no preparándose para la guerra, según el subdirector del Sibat. "Con Chile tenemos - dice Graff - proyectos de modernización, sistemas nuevos de defensa. En México es lo mismo, aunque hay necesidades diferentes, mientras que en Brasil, por ejemplo, se venden equipos para proteger el Amazonas". Israel produjo el año 2010 equipamientos de defensa y seguridad por valor de 10.000 millones de dólares, de los cuales 7.500 millones fueron exportados al extranjero. Sus principales clientes son Estados Unidos y la India. Israel apuesta por el desarrollo de "tecnologías inteligentes con valor añadido", "nos hemos convertido en líderes en el mundo en sistemas que multiplican la potencia y capacidad de las plataformas, como la robótica, los sistemas no tripulados, misiles, electrónica y defensa aérea". El riesgo de vender estos sistemas a algunos países que mantienen relaciones con Irán que estas tecnologías acaben en manos del principal enemigo de Israel es muy grande.
Esvásticas en los mercados asiáticos


En los mercados asiáticos no es raro encontrar esvásticas y otra simbología nazi en objetos decorativos y camisetas que se venden en los mercados callejeros. Hace un año hubo un desfile de gente joven vestido con uniformes nazis cuyas imágenes dieron la vuelta al mundo, ahora han sido unas fotos que tienen de protagonista a Ronald McHitler, un híbrido entre el payaso Ronald McDonald - símbolo de la cadena de fast food McDonald 's - y el dictador Adolf Hitler. En Asia el nazismo no provoca el rechazo que provoca a los europeos ya que no vivieron las consecuencias de aquel régimen como la vivió Europa. Los expertos creen que esta moda de estética nazi sólo es eso, estética sin ningún contenido ideológico. En Europa las barbaridades cometidas por el nazismo aún están muy vivas en el recuerdo de la gente, incluso de aquella gente que no vivieron el periodo. A veces la relativización de algunos hechos puede acabar haciendo que olvidemos su gravedad, de hecho relativizar el nazismo o directamente negar sus crímenes, es un pensamiento que tiene bastantes seguidores en Europa pero también algún dictador de Oriente Medio que a la vez de negar los hechos quisiera él poder repetirlos. Y podría haber el riesgo de que acabáramos viendo camisetas o platos con la imagen de Ronald McAhmadinejad.

20 de març 2012

Terrorisme contra Israel en altres països

Terrorisme contra Israel en altres països
Terrorista marroquí detingut a Itàlia i La India vincula els atemptats de Nova Delhi i Bangkok
Terrorista marroquí detingut a Itàlia
Un marroquí de 20 anys ha estat detingut per la policia italiana per planejar un atemptat contra una sinagoga a Milà, instigar al terrorisme i a la construcció d’armes i explosius. La policia va trobar a l’ordinador del detingut mapes de la sinagoga del carrer Guastalla de Milà i documents sobre les mesures de seguretat i les vies d’accés. Aquest marroquí viu a la província de Brescia des de que tenia 6 anys. Va crear a Facebook un grup en què aconsellava com construir explosius i armes i on es podien comprar els materials. Aquest grup de Facebook tenia com a norma no penjar cants ni vídeos religiosos, únicament era per parlar d’explosius i armament. La policia va localitzar aquest marroquí perquè tenen monitoritzades pàgines d’Internet relacionades amb la Gihad.
La India vincula els atemptats de Nova Delhi i Bangkok
L’atemptat amb explosius de Nova Delhi (Índia) en què va resultar ferida la dona d’un diplomàtic israelià està vinculat amb l’atemptat fracassat contra objectius israelians a Bangkok (Tailàndia), en ambdós casos perpetrats per una cèl·lula terrorista iraniana. segons la policia índia. Malgrat que els autors dels atemptats són iranians el govern indi no ha volgut acusar directament el règim iranià. L’Iran és un dels principals subministradors de petroli de l’Índia i el govern indi no vol indisposar-se amb el règim iranià.
Turquia
L’oficina de Contraterrorisme ha recomanat als ciutadans israelians que no viatgin a Turquia ja que tenen informes dels serveis d’Intel·ligència suggereixen la possibilitat que hi hagi terroristes planejant cometre atemptats contra les institucions israelianes o jueves a Turquia en els pròxims dies. El diari turc Hurriyet va informar que el Mossad va avisar al servei d’intel·ligència turc que l’ambaixada israeliana podria ser objecte d’un atemptat terrorista perpetrat per la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran.
Ambaixada israeliana a l’Azerbaidjan
Segons el Ministeri de Seguretat Nacional de l’Azerbaidjan els seus serveis d’intel·ligència van detenir 22 terroristes acusats de preparar atemptats contra les ambaixades dels Estats Units i Israel en aquest país. Segons el Ministeri de Seguretat Nacional aquests terroristes àzeri havien estat reclutats per la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran per a tasques d’espionatge i activitats dels serveis secrets de l’Iran a Azerbaidjan. Apart dels 22 terroristes també van confiscar de fusells d’assalt Kaláshnikov, rifles, granades, explosius, munició, altres armes y 100 grams de marihuana. Un dels detinguts, Niyaz Kerímov, va ser reclutat per Akper Pakravesh l’any 1999 durant un viatge que el primer va fer a Teheran, i aquest va reclutar la resta de la cèl·lula terrorista. “Els ciutadans àzeris, després de rebre equipament i finançament de mans de Pakravesh, van realitzar tasques de vigilància a representants diplomàtics, empreses i organitzacions, incloent-hi un restaurant de menjar ràpid nord-americà, la filial de la companyia britànica BP i un centre hebreu”. Entenc que un grup terrorista tingui armes i explosius, però sembla que pensaven cometre els atemptats fumats.
Tres iranians detinguts a la Índia
La investigació de l’atemptat contra un cotxe de l’Ambaixada israeliana que va causar quatre ferits el mes de febrer a Nova Delhi encara està oberta. El govern indi ha emès una ordre d’arrest de tres iranians sospitosos de tenir relació amb l’atemptat de Nova Delhi. Aquesta ordre serà enviada també a la Interpol. Els sospitosos són Syed Ali Mehdi Sadr, Mohamed Reza Abolghasemi i Husan Afshar, actualment en parador desconegut. També va ser detingut el periodista indi Syed Mohamed Kazmi que col·laborava amb els terroristes iranians. Malgrat que la majoria dels implicats en aquell atemptat són iranians el govern indi no ha acusat encara l’Iran d’estar al darrera de l’atemptat.









Terrorismo contra Israel en otros países
Terrorista marroquí detenido en Italia y La India vincula los atentados de Nueva Delhi y Bangkok Terrorista marroquí detenido en Italia Un marroquí de 20 años ha sido detenido por la policía italiana por planear un atentado contra una sinagoga en Milán, instigar al terrorismo ya la construcción de armas y explosivos. La policía encontró en el ordenador del detenido mapas de la sinagoga de la calle Guastalla de Milán y documentos sobre las medidas de seguridad y las vías de acceso. Este marroquí vive en la provincia de Brescia desde que tenía 6 años. Creó en Facebook un grupo en el que aconsejaba cómo construir explosivos y armas y donde se podían comprar los materiales. Este grupo de Facebook tenía como norma no colgar cantos ni vídeos religiosos, únicamente era para hablar de explosivos y armamento. La policía localizó este marroquí porque tienen monitorizadas páginas de Internet relacionadas con la Yihad.
La India vincula los atentados de Nueva Delhi y Bangkok El atentado con explosivos de Nueva Delhi (India) en el que resultó herida la esposa de un diplomático israelí está vinculado con el atentado fracasado contra objetivos israelíes en Bangkok (Tailandia), en ambos casos perpetrados por una célula terrorista iraní . según la policía india. A pesar de que los autores de los atentados son iraníes el gobierno indio no ha querido acusar directamente al régimen iraní. Irán es uno de los principales suministradores de petróleo de la India y el gobierno indio no quiere indisponerse con el régimen iraní.
Turquía La oficina de Contraterrorismo ha recomendado a los ciudadanos israelíes que no viajen a Turquía ya que tienen informes de los servicios de Intel • Inteligencia sugieren la posibilidad de que haya terroristas planeando cometer atentados contra las instituciones israelíes o judías en Turquía en los próximos días. El diario turco Hurriyet informó que el Mossad avisó al servicio de inteligencia • Inteligencia turco que la embajada israelí podría ser objeto de un atentado terrorista perpetrado por la Fuerza Quds de la Guardia Revolucionaria de Irán.
Embajada israelí en Azerbaiyán
Según el Ministerio de Seguridad Nacional de Azerbaiyán sus servicios de Inteligencia detuvieron a 22 terroristas acusados ​​de preparar atentados contra las embajadas de Estados Unidos e Israel en este país. Según el Ministerio de Seguridad Nacional estos terroristas azerí habían sido reclutados por la Fuerza Quds de la Guardia Revolucionaria de Irán para tareas de espionaje y actividades de los servicios secretos de Irán en Azerbaiyán. Aparte de los 22 terroristas también se incautaron de fusiles de asalto Kalashnikov, rifles, granadas, explosivos, munición, otras armas y 100 gramos de marihuana. Uno de los detenidos, Niyaz Kerimov, fue reclutado por Akper Pakravesh el año 1999 durante un viaje que el primero hizo a Teherán, y este reclutó el resto de la célula terrorista. "Los ciudadanos azeríes, después de recibir equipamiento y financiación de manos de Pakravesh, realizaron tareas de vigilancia a representantes diplomáticos, empresas y organizaciones, incluyendo un restaurante de comida rápida estadounidense, la filial de la compañía británica BP y un centro hebreo". Entiendo que un grupo terrorista tenga armas y explosivos, pero parece que pensaban cometer los atentados ahumados.
Tres iraníes detenidos en la India La investigación del atentado contra un coche de la Embajada israelí que causó cuatro heridos el mes de febrero en Nueva Delhi todavía está abierta. El gobierno indio ha emitido una orden de arresto de tres iraníes sospechosos de tener relación con el atentado de Nueva Delhi. Esta orden será enviada también a la Interpol. Los sospechosos son Syed Ali Mehdi Sadr, Mohamed Reza Abolghasemi y Husan Afshar, actualmente en paradero desconocido. También fue detenido el periodista indio Syed Mohamed Kazma que colaboraba con los terroristas iraníes. A pesar de que la mayoría de los implicados en aquel atentado son iraníes el gobierno indio no ha acusado aún a Irán de estar detrás del atentado.

19 de març 2012

Beduins encerclen tropes internacionals al Sinaí i Israel demana a l’ONU que faci fora una funcionària activista pro-palestina de la OCHA

Beduins encerclen tropes internacionals al Sinaí i Israel demana a l’ONU que faci fora una funcionària activista pro-palestina de la OCHA

Beduins encerclen tropes internacionals al Sinaí

Un grup de beduins ha encerclat un contingent de 35 soldats uruguaians, 300 colombians i 80 nord-americans en missió de pau al Sinaí a la frontera d’Egipte i Israel impedint-los sortir de la seva base per terra. Aquesta acció, segons els beduins, és una represàlia pel judici que se celebrava a El Caire contra quatre beduins acusats de perpetrar diversos atemptats terroristes. El comandant en cap de l’exèrcit uruguaià, general Pedro Aguerre, va afirmar que “aquesta situació va començar fa quatre dies, les forces militars van bloquejar i la situació actual és complicada però no d’un imminent enfrontament”. Els beduins, segons el general Aguerre, “van realitzar set perforacions” al perímetre de la base” i “van encendre neumàtics com a forma de protesta”. El ministre uruguaià d’Exteriors, Luís Almagro va explicar que “fins ara” les autoritats uruguaianes, egípcies, israelianes i nord-americanes “havien acordat mantenir un perfil baix per la seguretat dels militars” però Uruguai ha decidit fer públic l’incident perquè els “preocupa en gran manera la seguretat” la seguretat dels seus soldats desplaçats al Sinaí. Pel ministre Almagro la situació ha arribat a un “punt d’inflexió” i que cal “revisar les característiques de la missió”. Per a Uruguai la seguretat dels seus soldats és prioritària. I té raó, envien aquests soldats en missions d’interposició a zones en conflicte amb les mans lligades a l’esquena. I el problema és que això els grups terroristes ho saben. Si s’envien tropes a zones en conflicte haurien de tenir un mandat clar de Nacions Unides que els permetés enfrontar-se a qualsevol grup si són atacats. El ministre de defensa uruguaià, Eleuterio Fernández Huidobro va denunciar que els beduins tenen molt bon armament, inclosos helicòpters i llançacoets. Una de les funcions d’aquestes forces internacionals és la de vigilar la frontera entre Egipte i Israel per impedir el tràfic d’armes. És evident que la missió és un fracàs, els grups terroristes i els traficants d’armes actuen amb total llibertat, però la culpa no és dels soldats de la força d’interposició sinó de qui va dissenyar aquesta missió.

Israel demana a l’ONU que faci fora una funcionària activista pro-palestina de la OCHA

La representació diplomàtica israeliana a les Nacions Unides ha demanat a l’Oficina per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA) que acomiadi la seva oficial a Jerusalem, Khulood Badawi pel seu gens dissimulat activisme anti-israelià. Badawi va difondre des del seu compte de Twitter la imatge d’una nena ensangonada en braços del seu pare, la foto duia el títol “Palestina està sagnant. Una altra nena assassinada per Israel. Un altre pare portant a la seva nena a la tomba a Gaza”. El missatge va causar un fort impacte a la xarxa, segons Badawi la nena havia estat assassinada el dia abans per un atac aeri israelià. Però era mentida. Una investigació va determinar que aquella nena havia mort en un accident automobilístic l’any 2006. En la carta de l’enviat israelià a l’ONU, Ron Prosor, a la subsecretària general de la OCHA, Valerie Amos, es diu que “la fotografia va ser pressa i publicada l’any 2006 per Reuters, que va informar que la nena va morir en un accident. No va ser assassinada per forces israelianes [...]. La senyora Badawi viola absolutament els articles 100 i 101 de la carta de les Nacions Unides. Badawi va ser contractada malgrat que era sobradament conegut el seu activisme propalestí malgrat que la OCHA diu a la seva pròpia pàgina d’Internet que “els actors humanitaris no han de prendre partit en conflictes ni involucrar-se en controvèrsies de naturalesa racial, política, religiosa o ideològica”.

Valerie Amos va respondre la carta de Prosor dient que “és lamentable que un membre de la OCHA hagi difós al seu Twitter personal informació falsa i que reflexa qüestions vinculades amb el seu treball. Les opinions expressades al seu Twitter de cap manera reflexa el punt de vista de la OCHA ni han estat aprovats per la OCHA”. Badawi encara no ha estat acomiadada i romandrà al seu càrrec mentre es realitza una investigació interna.

Recomano veure el documental Pallywood. 



                                                          




Vídeo: PALLYWOOD 2 DE 7










Beduinos rodean tropas internacionales en el Sinaí e Israel pide a la ONU que haga fuera una funcionaria activista pro-palestina de la OCHA
Beduinos rodean tropas internacionales en el Sinaí
Un grupo de beduinos ha rodeado un contingente de 35 soldados uruguayos, 300 colombianos y 80 estadounidenses en misión de paz en el Sinaí en la frontera de Egipto e Israel impidiéndoles salir de su base por el suelo. Esta acción, según los beduinos, es una represalia por el juicio que se celebraba en El Cairo contra cuatro beduinos acusados ​​de perpetrar varios atentados terroristas. El comandante en jefe del ejército uruguayo, general Pedro Aguerre, afirmó que "esta situación comenzó hace cuatro días, las fuerzas militares bloquearon y la situación actual es complicada pero no de un inminente enfrentamiento". Los beduinos, según el general Aguerre, "realizaron siete perforaciones" en el perímetro de la base "y" encendieron neumáticos como forma de protesta ". El ministro uruguayo de Exteriores, Luís Almagro explicó que "hasta ahora" las autoridades uruguayas, egipcias, israelíes y estadounidenses "habían acordado mantener un perfil bajo para la seguridad de los militares" pero Uruguay ha decidido hacer público el incidente para que les "preocupa en gran medida la seguridad" la seguridad de sus soldados desplazados en el Sinaí. Para el ministro Almagro la situación ha llegado a un "punto de inflexión" y que hay "revisar las características de la misión". Para Uruguay la seguridad de sus soldados es prioritaria. Y tiene razón, envían estos soldados en misiones de interposición en zonas en conflicto con las manos atadas a la espalda. Y el problema es que esto los grupos terroristas lo saben. Si se envían tropas a zonas en conflicto deberían tener un mandato claro de Naciones Unidas que les permitiera enfrentarse a cualquier grupo si son atacados. El ministro de defensa uruguayo, Eleuterio Fernández Huidobro denunció que los beduinos tienen muy buen armamento, incluidos helicópteros y lanzacohetes. Una de las funciones de estas fuerzas internacionales es la de vigilar la frontera entre Egipto e Israel para impedir el tráfico de armas. Es evidente que la misión es un fracaso, los grupos terroristas y los traficantes de armas actúan con total libertad, pero la culpa no es de los soldados de la fuerza de interposición sino de quien diseñó esta misión.
Israel pide a la ONU que cese a una funcionaria activista pro-palestina de la OCHA La representación diplomática israelí en las Naciones Unidas ha pedido a la Oficina para la Coordinación de Asuntos Humanitarios (OCHA) que despida su oficial en Jerusalén, Khulood Badawi por su nada disimulado activismo anti-israelí. Badawi difundió desde su cuenta de Twitter la imagen de una niña ensangrentada en brazos de su padre, la foto llevaba el título "Palestina está sangrando. Otra niña asesinada por Israel. Otro padre llevando a su niña a la tumba en Gaza ". El mensaje causó un fuerte impacto en la red, según Badawi la niña había sido asesinada el día antes por un ataque aéreo israelí. Pero era mentira. Una investigación determinó que esa niña había muerto en un accidente automovilístico el año 2006. En la carta del enviado israelí en la ONU, Ron Prosor, a la subsecretaria general de la OCHA, Valerie Amos, se dice que "la fotografía fue deprisa y publicada en 2006 por Reuters, que informó que la niña murió en un accidente. No fue asesinada por fuerzas israelíes [...]. La señora Badawi viola absolutamente los artículos 100 y 101 de la Carta de las Naciones Unidas. Badawi fue contratada a pesar de que era sobradamente conocido su activismo propalestino pesar de que la OCHA dice a su propia página de Internet que "los actores humanitarios no deben tomar partido en conflictos ni involucrarse en controversias de naturaleza racial, política, religiosa o ideológica ".
Valerie Amos respondió la carta de Prosor diciendo que "es lamentable que un miembro de la OCHA haya difundido en su Twitter personal información falsa y que refleja cuestiones vinculadas con su trabajo. Las opiniones expresadas en su Twitter de ninguna manera refleja el punto de vista de la OCHA ni han sido aprobados por la OCHA ". Badawi todavía no ha sido despedida y permanecerá en su cargo mientras se realiza una investigación interna.
Recomiendo ver el documental Pallywood.

20è aniversari de l’atemptat contra l’Ambaixada d’Israel a Buenos Aires

20è aniversari de l’atemptat contra l’Ambaixada d’Israel a Buenos Aires

Un 17 de març de 1992 un cotxe bomba va destruir l’ambaixada israeliana a Buenos Aires (Argentina) causant 29 morts i més de 200 ferits. Dos anys més tard, un 18 de juliol de 1994 un altre cotxe bomba destruïa la seu de l’AMIA deixant 85 morts i centenars de ferits. La Justícia argentina va acusar d’aquest atemptat al règim iranià i al grup terrorista xiïta libanès Hezbolà, posant a la llista de recerca i captura internacional a diversos alts funcionaris iranians. L’acte d’homenatge a les víctimes que se celebra a la plaça on abans estava l’ambaixada comença a la mateixa hora que va produir-se l’atemptat quan una furgoneta amb 400 quilos d’explosius conduïda per un suïcida va explotar a la porta de l’ambaixada. La investigació de la Cort Suprema de l’Argentina va determinar l’autoria de la organització terrorista xiïta libanesa Hezbolà però des del primer moment va haver-hi molts interessos per dificultar la investigació des d’alts càrrecs del govern. El ministre d’Exteriors israelià Avigdor Lieberman va declarar que “aquesta setmana commemorem el vigèsim aniversari d’un dels atemptats més greus que patit la diplomàcia israeliana des de l’establiment de l’Estat d’Israel el 1948 i un dels dos atemptats més mortífers sobre sòl argentí” i va anunciar que Israel construirà un nou edifici per a l’ambaixada israeliana a l’Argentina que sigui un edifici “exemplar per preservar la memòria de les víctimes”.

Daniel Gazit, ambaixador israelià a l’Argentina va afirmar que l’atemptat de 1992 fou “contra israelians i argentins alhora” i que ambdós països lluiten junts contra el terror. L’organització Memòria Activa va reclamar “Justícia” per a les víctimes i creu que van faltar “decisió política, valentia i compromís per investigar-ho” i “ fa 20 anys el terrorisme internacional va desembarcar en sòl argentí destrossant la seu de l’ambaixada d’Israel a Buenos Aires, les vides dels qui es trobaven allà, les dels transeünts i veïns”. I acusa als jutges argentins que “no aconseguiren, no pogueren o no volgueren mirar de cara als assassins, als còmplices i als encobridors. No van complir el seu deure projectar llum sobre el crim”. L’acusació és dura però no han estat els únics que han acusat la Justícia argentina de no haver investigat aquests dos atemptats com calia, fins i tot hi ha acusacions que alguns alts càrrecs del govern argentí de l’època va ser connivent amb els autors de l’atemptat i van aprofitar la seva posició per posar entrebancs a la investigació, i això esquitxa fins l’expresident Menem.







20 aniversario del atentado contra la Embajada de Israel en Buenos Aires
Un 17 de marzo de 1992 un coche bomba destruyó la embajada israelí en Buenos Aires (Argentina) causando 29 muertos y más de 200 heridos. Dos años más tarde, un 18 de julio de 1994 otro coche bomba destruía la sede de la AMIA dejando 85 muertos y centenares de heridos. La Justicia argentina acusó de este atentado al régimen iraní y al grupo terrorista chií libanés Hezbolá, poniendo en la lista de busca y captura internacional a varios altos funcionarios iraníes. El acto de homenaje a las víctimas que se celebra en la plaza donde antes estaba la embajada empieza a la misma hora que se produjo el atentado cuando una furgoneta con 400 kilos de explosivos conducida por un suicida explotó en la puerta de la embajada. La investigación de la Corte Suprema de Argentina determinó la autoría de la organización terrorista chií libanesa Hezbolá pero desde el primer momento hubo muchos intereses para dificultar la investigación desde altos cargos del gobierno. El ministro de Exteriores israelí Avigdor Lieberman declaró que "esta semana conmemoramos el vigésimo aniversario de uno de los atentados más graves que sufrido la diplomacia israelí desde el establecimiento del Estado de Israel en 1948 y uno de los dos atentados más mortíferos sobre suelo argentino" anunció que Israel construirá un nuevo edificio para la embajada israelí en Argentina que sea un edificio "ejemplar para preservar la memoria de las víctimas".
Daniel Gazit, embajador israelí en Argentina afirmó que el atentado de 1992 fue "contra israelíes y argentinos a la vez" y que ambos países luchan juntos contra el terror. La organización Memoria Activa reclamó "Justicia" para las víctimas y cree que faltaron "decisión política, valentía y compromiso para investigarlo" y "hace 20 años el terrorismo internacional desembarcó en suelo argentino destrozando la sede delembajada de Israel en Buenos Aires, las vidas de quienes se encontraban allí, las de los transeúntes y vecinos". Y acusa a los jueces argentinos que "no consiguieron, no pudieron o no quisieron mirar de frente a los asesinos, los cómplices y los encubridores.No cumplieron su deber proyectar luz sobre el crimen". La acusación es dura pero no han sido los únicos que han acusado a la Justicia argentina de no haber investigado estos dos atentados como era, incluso hay acusaciones que algunos altos cargos del gobierno argentino de la época fue connivente con los autores del atentado y aprovecharon su posición para poner obstáculos a la investigación, y eso salpica hasta el ex presidente Menem.

4 de març 2012

Hezbolà, Hamàs, Israel i Egipte

Hezbolà, Hamàs, Israel i Egipte



45000 míssils apunten a Israel

Amos Gilad, director de l'Oficina d'Assumptes Polític Militars del Ministeri de Defensa, va declarar al diari kuwaitià Al Rai que Hezbolà té 45000 míssils subministrats per via marítima, terrestre i aèria per l'Iran i Síria, i que aquests míssils són una amenaça per a Israel. Segons Gilad els líders libanesos no saben que succeeix al seu país, que Hezbolà fa el que vol al marge i independentment del que decideixi el govern libanès, una coalició de partits entre els que hi ha Hezbolà. Aquest buit de poder ha permès que al Líban es creï una entitat independent que va denominar “Hezbolastan” que introdueix armes al Líban sense que el govern libanès en tingui coneixement. Gilad va mostrar la seva preocupació pel programa nuclear iranià que, a parer de l'alt oficial israelià, no només amenaça a Israel sinó a tot l'Orient Mitjà. Gilad confia que els manifestants sirians aconseguiran que Bashar aturi els atacs i a implementar reformes. Jo no, crec que Bashar intenta romandre en el poder i si cal matarà tota la gent que pugui per aconseguir-ho. Gilad va declarar que Israel podria signar un acord de pau amb Síria però la relació del règim sirià amb els grups terroristes – diguem que ens referim a Hezbolà –fa que això sigui impossible. Si és correcte aquest número hi ha motius per estar preocupats. Si no els han fet servir encara sembla que estiguin reservant-los, i no sol ser habitual que una organització terrorista acumuli aquest arsenal, no només pel nombre, també la mena d'armament. Considerant les relacions d'Hezbolà amb l'Iran potser estan esperant ordres de Teheran. Llavors cal preguntar-se si Hamàs ha fet el mateix. Hezbolà té una avantatge sobre Hamàs, controla el Líban i un dels seus principals aliats té frontera amb el Líban, Síria. Hamàs té més dificultats, poden introduir molts tipus d'armes pels túnels però no tot hi pot passar.
Hamàs nega que participés en l'aixecament contra Mubarak

El primer ministre d'Hamàs a Gaza, Ismail Haniyeh, va negar que la seva organització terrorista participés activament en l'aixecament popular contra Hosni Mubarak a Egipte.”Hamàs – va dir Haniyeh - no va interferir en els assumptes interns d'Egipte, ni abans ni després de la revolució del 25 de gener, que l'organització (Hamàs) considera com purament egípcia”. Aquesta era la resposta a les acusacions llançades per l'exprimer ministre egipci Habib al-Adly que va acusar a les organitzacions terroristes Hamàs (Gaza) i Hezbolah (Líban) d'haver-hi “enviat infiltrats a Egipte durant el període de les revoltes”. Segons Habib al-Adly “elements d'Hezbolà i de les brigades Ezzin Eddin al Qassam – braç armat d'Hamàs – van prendre part a les manifestacions infiltrant-se entre manifestants pacífics per a provocar caos i sabotatges”. No és la primera vegada que apareixen notícies sobre la participació de membres d'Hamàs i Hezbolà a les diverses revoltes. Hi havia el temor que aquests grups terroristes haguessin aprofitat el caos que hi havia a Líbia per proveir-se d'armes dels polvorins libis.
L'aviació israeliana va atacar un túnel i una fàbrica d'armes a Gaza

Un túnel pel qual entre contraban des d'Egipte a Gaza i una fàbrica d'armes van ser atacats per l'aviació israeliana. Aquesta era la resposta al llançament de coets i projectils que els terroristes palestins van llançar contra el sud d'Israel durant el cap de setmana anterior. Mig centenar de coets i projectils han estat disparats durant els últims dos mesos contra Israel.

 






Hezbolá, Hamás, Israel y Egipto

45.000 misiles apuntan a Israel

Amos Gilad, director de la Oficina de Asuntos Político Militares del Ministerio de Defensa, declaró al diario kuwaití Al Rai que Hezbolá tiene 45.000 misiles suministrados por vía marítima, terrestre y aérea por Irán y Siria, y que estos misiles son una amenaza para Israel. Según Gilad los líderes libaneses no saben que sucede en su país, que Hezbolá hace lo que quiere al margen e independientemente de lo que decida el gobierno libanés, una coalición de partidos entre los que hay Hezbolá. Este vacío de poder ha permitido que el Líbano se cree una entidad independiente que denominó "Hezbolastan" que introduce armas en el Líbano sin que el gobierno libanés en su conocimiento. Gilad mostró su preocupación por el programa nuclear iraní que, a juicio del alto oficial israelí, no sólo amenaza a Israel sino en todo el Oriente Medio. Gilad confía en que los manifestantes sirios conseguirán que Bashar detenga los ataques ya implementar reformas. Yo no, creo que Bashar intenta permanecer en el poder y si es necesario matará toda la gente que pueda para conseguirlo.Gilad declaró que Israel podría firmar un acuerdo de paz con Siria pero la relación del régimen sirio con los grupos terroristas - digamos que nos referimos a Hezbolá-hace que esto sea imposible. Si es correcto este número hay motivos para estar preocupados. Si no los han usado todavía parecen estar guardándolos, y no suele ser habitual que una organización terrorista acumule este arsenal, no sólo por el número, también el tipo de armamento. Considerando las relaciones de Hezbolá con Irán quizás están esperando órdenes de Teherán. Entonces hay que preguntarse si Hamás ha hecho lo mismo. Hezbolá tiene una ventaja sobre Hamás, controla el Líbano y uno de sus principales aliados tiene frontera con el Líbano, Siria. Hamás tiene más dificultades, pueden introducir muchos tipos de armas por los túneles pero no todo puede pasar.
Hamás niega que participara en el levantamiento contra Mubarak

El primer ministro de Hamás en Gaza, Ismail Haniyeh, negó que su organización terrorista participara activamente en el levantamiento popular contra Hosni Mubarak en Egipto. "Hamás - dijo Haniyeh - no interfirió en los asuntos internos de Egipto, ni antes ni después de la revolución del 25 de enero, que la organización (Hamás) considera como puramente egipcia ". Esta era la respuesta a las acusaciones lanzadas por el ex primer ministro egipcio Habib al-Adly que acusó a las organizaciones terroristas Hamas (Gaza) y Hezbolah (Líbano) de haber "enviado infiltrados en Egipto durante el período de las revueltas ". Según Habib al-Adly "elementos de Hezbolá y de las brigadas Ezzin Eddin al Qassam - brazo armado de Hamás - tomaron parte en las manifestaciones infiltrándose entre manifestantes pacíficos para provocar caos y sabotajes". No es la primera vez que aparecen noticias sobre la participación de miembros de Hamás y Hezbolá en las diversas revueltas. Había el temor de que estos grupos terroristas hubieran aprovechado el caos que había en Libia para proveerse de armas de los polvorines libios.
La aviación israelí atacó un túnel y una fábrica de armas en Gaza

Un túnel por el que entre contrabando desde Egipto a Gaza y una fábrica de armas fueron atacados por la aviación israelí. Esta era la respuesta al lanzamiento de cohetes y proyectiles que los terroristas palestinos lanzaron contra el sur de Israel durante el fin de semana anterior. Medio centenar de cohetes y proyectiles fueron disparados durante los últimos dos meses contra Israel.

 

15 de febr. 2012

Terroristes iranians atempten a Nova Delhi i Tbilissi contra Ambaixades d'Israel (I)

Terroristes iranians atempten a Nova Delhi i Tbilissi contra Ambaixades d'Israel (I)



Un atemptat a Nova Delhi

Una dona israeliana va resultar ferida per l'explosió d'una bomba en un dels vehicles de l'ambaixada israeliana a Nova Delhi, Tal Yehoshua Koren, esposa de l'agregat militar israelià, va aconseguir arribar a l'ambaixada amb el cotxe destrossat i algunes ferides lleus i des d'allà va ser traslladada a l'hospital. Aquesta explosió va produir-se a prop de la residència del primer ministre indi i a més de la dona israeliana van resultar ferits, el xofer indi i dues persones més que viatjaven en el cotxe. Segons la informació que vam rebre un terrorista que es desplaçava en un ciclomotor va adherir un artefacte al vehicle. Ella es va adonar del que estava passant va aconseguir sortir del vehicle i evacuar-se a si mateixa malgrat les ferides”, va declarar el germà de la ferida.
Un altre a Tbilissi

A Tbilissi, capital de Geòrgia la policia georgiana va poder desactivar una altra bomba en un dels vehicles de l'ambaixada israeliana en aquest país. El conductor del vehicle de l'ambaixada israeliana va adonar-se que havien col•locat una bomba a sota del seu cotxe quan es dirigia a l'oficina de l'ambaixada en què treballa. Aquest home, un georgià, treballador de l'Ambaixada, va escoltar un soroll estrany i va tirar-se a la cuneta, va inspeccionar els baixos del vehicle i va descobrir la bomba, immediatament va avisar la policia. Els artificiers van desactivar la bomba.
Netanyahu assenyala l'Iran

El primer ministre Binyamin Netanyahu ha assenyalat al règim iranià com a responsable d'aquests dos atemptats contra ciutadans israelians i jueus a diversos països, i al grup terrorista libanès Hezbolà, de ser l'executor material dels atemptats: “En els últims anys hem estat testimonis de diversos intents d'atacar ciutadans israelians i jueus a diversos països, inclosos Azerbaijan, Tailàndia i altres”, atemptats que “hem aconseguit evitar en cooperació amb les autoritats locals”. “Avui hem estat testimonis de dos intents d'atemptats terrorista contra civils innocents, el primer d'ells contra una israeliana que va resultar ferida a Nova Delhi i el segon contra un empleat local de l'Ambaixada israeliana a Geòrgia”. “L'Iran està darrera d'aquests atacs”, l'Iran és a parer de Netanyahu, “el major exportador de terrorisme al món”.

L'any 1994 l'AMIA, l'Associació Mutual Israelita Argentina de Buenos Aires i l'any 1992 l'Ambaixada d'Israel a Buenos Aires van patir sengles atemptats terroristes a càrrec d'individus que avui dia són membres del govern iranià, llavors eren agents, amb la col•laboració del grup terrorista xiïta Hezbolà i la connivència de la ultradreta argentina i d'algunes autoritats. En aquells atemptats van morir 86 persones i van ressultar ferides centenars de persones en el cas de l'atemptat contra l'AMIA i 29 morts i 242 ferits en l'atemptat contra l'Ambaixada d'Israel a Buenos Aires . Per tant, el terrorisme organitzat i finançat per l'Iran contra Israel des de l'Iran no és un fet nou. Mesos enrere un iranià va ser detingut als Estats Units quan preparava un atemptat contra l'ambaixador israelià i el d'Aràbia Saudita als Estats Units. D'ambdós temes ja vaig escriure en el seu moment.
El delirant règim iranià acusa Israel d'atemptar contra les seves pròpies ambaixades

La resposta del règim iranià ha estat acusar Israel d'atemptar contra les seves pròpies ambaixades per després poder donar les culpes a l'Iran i trencar els lligams d'amistat entre l'Iran i els governs georgià i indi. Segons el ministre iranià Mehmanparast aquests atemptats serien part d'una guerra psicològica d'Israel contra l'Iran. No ha estat la primera vegada que l'Iran atempta contra una ambaixada d'Israel, a més de l'AMIA, i alguns dels que van perpetrar aquells dos atemptats ocupen càrrecs en el govern iranià. I a més hi ha la col•laboració del règim iranià amb els grups terroristes islàmics Hamàs (Gaza) i Hezbolà (Líban) finançats i armats per l'Iran. De terrorisme el règim iranià en sap molt, començant per Ahmadinejad, expert en l'assalt d'ambaixades d'altres països, m'estic referint a l'assalt de l'ambaixada dels Estats Units a Teheran l'any 1979.








Terroristas iraníes atentan en Nueva Delhi y Tiflis contra Embajadas de Israel (I)


Un atentado en Nueva Delhi

Una mujer israelí resultó herida por la explosión de una bomba en uno de los vehículos de la embajada israelí en Nueva Delhi, Tal Yehoshua Koren, esposa del agregado militar israelí, logró llegar a la embajada con el coche destrozado y algunas heridas leves y desde allí fue trasladada al hospital. Esta explosión se produjo cerca de la residencia del primer ministro indio y además de la mujer israelí resultaron heridos, el chofer indio y otras dos personas que viajaban en el coche. Según la información que recibimos un terrorista que se desplazaba en un ciclomotor adhirió un artefacto en el vehículo. Ella se dio cuenta de lo que estaba pasando logró salir del vehículo y evacuar a sí misma a pesar de las heridas ", declaró el hermano de la herida.
Otro en Tiflis

En Tiflis, capital de Georgia la policía georgiana pudo desactivar otra bomba en uno de los vehículos de la embajada israelí en este país. El conductor del vehículo de la embajada israelí dio cuenta de que habían colocado una bomba debajo de su coche cuando se dirigía a la oficina de la embajada en la que trabaja.Este hombre, un georgiano, trabajador de la Embajada, escuchó un ruido extraño y tiró a la cuneta, inspeccionó los bajos del vehículo y descubrió la bomba, inmediatamente avisó a la policía. Los artificieros desactivaron la bomba.
Netanyahu señala a Irán

El primer ministro Binyamin Netanyahu ha señalado al régimen iraní como responsable de estos dos atentados contra ciudadanos israelíes y judíos en varios países, y al grupo terrorista libanés Hezbolá, de ser el ejecutor material de los atentados: "En los últimos años hemos sido testimonios de varios intentos de atacar ciudadanos israelíes y judíos en varios países, incluidos Azerbaiyán, Tailandia y otros ", atentados que" hemos conseguido evitar en cooperación con las autoridades locales ". "Hoy hemos sido testigos de dos intentos de atentados terrorista contra civiles inocentes, el primero de ellos contra una israelí que resultó herida en Nueva Delhi y el segundo contra un empleado local de la Embajada israelí en Georgia". "Irán está detrás de estos ataques", Irán es a juicio de Netanyahu, "el mayor exportador de terrorismo en el mundo".

En 1994 la AMIA, la Asociación Mutual Israelita Argentina de Buenos Aires y en 1992 la Embajada de Israel en Buenos Aires sufrieron sendos atentados terroristas a cargo de individuos que hoy son miembros del gobierno iraní, entonces eran agentes, con la colaboración del grupo terrorista chií Hezbolá y la connivencia de la ultraderecha argentina y de algunas autoridades. En aquellos atentados murieron 86 personas y ressultar heridas cientos de personas en el caso del atentado contra la AMIA y 29 muertos y 242 heridos en el atentado contra la Embajada de Israel en Buenos Aires. Por tanto, el terrorismo organizado y financiado por Irán contra Israel desde Irán no es un hecho nuevo. Meses atrás un iraní fue detenido en Estados Unidos cuando preparaba un atentado contra el embajador israelí y el de Arabia Saudita en Estados Unidos. De ambos temas ya escribí en su momento.
El delirante régimen iraní acusa a Israel de atentar contra sus propias embajadas

La respuesta del régimen iraní ha sido acusar a Israel de atentar contra sus propias embajadas para luego poder echar las culpas a Irán y romper los lazos de amistad entre Irán y los gobiernos georgiano e indio. Según el ministro iraní Mehmanparast estos atentados serían parte de una guerra psicológica de Israel contra Irán. No ha sido la primera vez que Irán atenta contra una embajada de Israel, además de la AMIA, y algunos de los que perpetraron aquellos dos atentados ocupan cargos en el gobierno iraní. Y además está la colaboración del régimen iraní con los grupos terroristas islámicos Hamás (Gaza) y Hezbolá (Líbano) financiados y armados por Irán. De terrorismo el régimen iraní sabe mucho, empezando por Ahmadineyad, experto en el asalto de embajadas de otros países, me estoy refiriendo al asalto de la embajada de Estados Unidos en Teherán en 1979.