La primavera àrab és una gran enganyifa

La primavera àrab és una gran enganyifa


Els mitjans de comunicació han batejat amb el nom de “primavera àrab” les revoltes que van anar produint-se als països àrabs i que ha provocat el derrocament de Ben Alí i Mubarak, la mort de Gadafi, que el règim sirià trontolli i tracti de mantenir-se al poder bombardejant als seus compatriotes, etc. I aquest etcètera és llarg.

Segurament la premsa ha volgut nomenar primavera àrab a unes revoltes que van iniciar-se el mes de novembre (hivern) a Tunísia i es van anar estenent una vintena de països àrabs comparant aquestes revoltes amb la primavera de Praga (1966) o, potser la primavera dels pobles (segle XIX). Cal dir que totes aquestes primaveres van acabar en un bany de sang, igual que la primavera àrab, i no oblidem que les estacions duren tres mesos i aquesta primavera àrab ja fa any i mig que dura.

Alguns van creure que la caiguda dels vells tirans suposaria que aquests països es modernitzarien i democratitzarien. Santa innocència. De moment han caigut alguns dels tirans, això ha costat i segueix costant moltes vides, i tot el procés només haurà servit per canviar a dictadors amb gorra de plat per dictadors islamistes. Ja en algun d'aquests països els islamistes estan agafant el poder i imposant la llei islàmica.

Aquells que a casa nostra veien la primavera àrab amb simpatia, fins i tot, d'una manera estúpida i ingènua sentien admiració i ho veien quasi com un exemple a seguir espero que s'hagin tret la vena dels ulls abans que aquesta gent a la que tant admiren els acabi obligant a vestir amb gel•laba (ells) o burka (elles) i a resar en direcció a la Meca.

Les revoltes que s'han produït als països àrabs no estan servint, com alguns ingènuament creien, per implantar règims democràtics, ni tan sols unes democràcies de pa sucat amb oli, s'estan canviant règims autoritaris de caire militar per règims teocràtics. Per a aquest viatge no feien falta aquestes alforges plenes de morts.









La primavera árabe es una gran engañifa

Los medios de comunicación han bautizado con el nombre de "primavera árabe" las revueltas que fueron produciéndose en los países árabes y que ha provocado el derrocamiento de Ben Alí yMubarak, la muerte de Gadafi, que el régimen sirio se tambalee ytrate de mantenerse en el poder bombardeando a sus compatriotas, etc. Y este etcétera es largo.

Seguramente la prensa ha querido nombrar primavera árabe enunas revueltas que se iniciaron el mes de noviembre (invierno) en Túnez y se fueron extendiendo una veintena de países árabescomparando estas revueltas con la primavera de Praga (1966) o, quizás la primavera de los pueblos (siglo XIX). Hay que decir quetodas estas primaveras acabaron en un baño de sangre, al igual que la primavera árabe, y no olvidemos que las estaciones duran tres meses y esta primavera árabe ya hace año y medio que dura.

Algunos creyeron que la caída de los viejos tiranos supondría queestos países se modernizar y democratizar. Santa inocencia. De momento han caído algunos de los tiranos, esto ha costado y siguecostando muchas vidas, y todo el proceso sólo habrá servido para cambiar a dictadores con gorra de plato por dictadores islamistas.Ya en alguno de estos países los islamistas están tomando elpoder e imponiendo la ley islámica.

Aquellos que en nuestro país veían la primavera árabe consimpatía, incluso, de una manera estúpida e ingenua sentíanadmiración y lo veían casi como un ejemplo a seguir espero quehayan sacado la venda de los ojos antes de que esta gente a laque tanto admiran los acabe obligando a vestir con chilaba (ellos) o burka (ellas) y a rezar en dirección a la Meca.

Las revueltas que se han producido en los países árabes no están sirviendo, como algunos ingenuamente creían, para implantar regímenes democráticos, ni siquiera unas democracias de medio pelo, se están cambiando regímenes autoritarios de carácter militar por regímenes teocráticos. Para ese viaje no hacían falta esas alforjas llenas de muertos.

Gaddafi executat

Gaddafi executat

Gadafi va ser localitzat a Sirte, la ciutat on va néixer, i la ciutat on va morir. L'home que durant més de 40 anys havia tingut el poder absolut a Líbia sense, això si, cap càrrec oficial, només era el líder, va acabar acorralat i mort per una bala de nou mil•límetres. Va morir com proclamava en els seus discursos que volia morir, martiritzat, una dèria que molt estesa entre els dictadors àrabs i entre molts dels seus partidaris.

Ell i els seus partidaris van acabar encerclats fins el punt de no tenir cap possibilitat de fugir.

Aparentment va ser capturat viu però ferit, i van matar-lo quan intentava fugir. És una llàstima perquè hauria estat interessant asseure'l a la banqueta dels acusats i poder jutjar-lo pels seus crims.

Una versió dels fets explica que va ser detingut amb vida pels rebels libis, estava ferit, l'oficial que va dirigir els homes que van capturar Gaddafi va trucar per demanar instruccions sobre el que havia de fer amb el presoner. Després li va disparar.

Una altra versió explica que Gaddafi va ser capturat, va provar de fugir però el comboi va ser interceptat, Gaddafi va amagar-se en unes canonades i va anar morint-se per dessagnament mentre el transportaven en una furgoneta. Sembla que la versió més creïble és la primera, és a dir, el van executar.

Molt tirans acaben tenint una mort ignominiosa i merescuda, en vida terroritzen la seva gent que a la seva mort se sent alliberada, encara que després el tirà deposat acabi sent substituït per un altre tirà. Ja veurem qui acaba guanyant el poder a Líbia.

Hem vist a Saddam penjat, els Caucescu abans temuts executats i convertits en dues tristes i patètiques figures, Mubarak assistint al seu judici en un llit d’hospital. Hitler va suïcidar-se amb la seva dona i els seus cóssos cremats, Mussolini i la seva amant executats i penjats d'un arbre, imatges de Franco agonitzant patèticament poc abans de dinyar-la o a Pinochet emmalaltint o convertint-se en un corredor de fons de geriàtric depenent de si tenia un jutge a prop o no.

A Gaddafi se l'hauria d'haver jutjat però això hauria estat molt incòmode per a molts líders occidentals que van entrevistar-se amb ell, no per demanar una democratització a Líbia i el respecte als drets humans sinó per garantir que importants empreses tinguessin accés a recursos libis sense impediments. Occident continua fent un paper galdós donant suport a tirans tercermundistes als que després giren l'esquena per donar suport als que els volen derrocar del poder i que a canvi d'ajuda militar occidental es venen fins la camisa. Occident dona suport a tirans o els deposa segons li convé.

Gaddafi serà enterrat en un lloc desconegut per evitar que la seva tomba es converteixi en lloc de peregrinació dels seus partidaris.

Gadafi ejecutado

Gadafi fue localizado en Sirte, la ciudad donde nació, y la ciudad donde murió. El hombre que durante más de 40 años había tenido el poder absoluto en Libia sin, eso sí, ningún cargo oficial, sólo era el líder, acabó acorralado y muerto por una bala de nueve milímetros. Murió como proclamaba en sus discursos que quería morir, martirizado, una manía que muy extendida entre los dictadores árabes y entre muchos de sus partidarios.

Él y sus partidarios acabaron rodeados hasta el punto de no tener ninguna posibilidad de huir.

Aparentemente fue capturado vivo pero herido, y matarlo cuando intentaba huir. Es una lástima porque habría sido interesante sentarlo en el banquillo de los acusados y poder juzgarlo por sus crímenes.

Una versión de los hechos explica que fue detenido con vida por los rebeldes libios, estaba herido, el oficial que dirigió los hombres que capturaron Gadafi llamó para pedir instrucciones sobre lo que debía hacer con el prisionero. Luego le disparó.

Otra versión cuenta que Gadafi fue capturado, intentó huir pero el convoy fue interceptado, Gadafi esconderse en unas tuberías y fue muriendo por desangramiento mientras lo transportaban en una furgoneta. Parece que la versión más creíble es la primera, es decir, lo ejecutaron.

Muy tiranos acaban teniendo una muerte ignominiosa y merecida, en vida aterrorizan su gente que a su muerte se siente liberada, aunque después el tirano depuesto acabe siendo sustituido por otro tirano. Ya veremos quien acaba ganando el poder en Libia.

Hemos visto a Sadam ahorcado, los Caucescu antes temidos ejecutados y convertidos en dos tristes y patéticas figuras, Mubarak asistiendo a su juicio en una cama de hospital. Hitler se suicidó con su mujer y sus cuerpos quemados, Mussolini y su amante ejecutados y colgados de un árbol, imágenes de Franco agonizante patéticamente poco antes de palmarla o Pinochet enfermando o convirtiéndose en un corredor de fondo de geriátrico dependiendo de si tenía un juez cerca o no.

En Gadafi se le debería haber juzgado pero eso habría sido muy incómodo para muchos líderes occidentales que entrevistarse con él, no para pedir una democratización en Libia y el respeto a los derechos humanos sino para garantizar que importantes empresas tuvieran acceso recursos libios sin impedimentos.Occidente continúa haciendo un papel lamentable apoyando tiranos tercermundistas a los que después dan la espalda para apoyar a los que los quieren derribar del poder y que a cambio de ayuda militar occidental se venden hasta la camisa.Occidente apoya tiranos o depone según le conviene.

Gadafi será enterrado en un lugar desconocido para evitar que su tumba se convierta en lugar de peregrinación de sus partidarios.

Solidaritat entre dictadors

Solidaritat entre dictadors

El president veneçolà Hugo Chávez va pregar a la televisió per Gadafi: “Demano a Déu per la vida del nostre germà Muamar el Gadafi. L'estan caçant per matar-lo, no se sap per on està, crec que se'n va anar cap al desert”. També va enviar un missatge solidari a Bashar al Asad, el dictador sirià que està reprimint les revoltes del seu poble per mantenir-se al poder. Chávez qualifica tant a Gadafi com a Bashar de germans, deu ser la germandat dels tirans.


Segons Chávez, Gadafi, el dictador libi “està fent el que havia de fer: dirigir la resistència contra la invasió. Que més li queda a un home, a un líder davant d'un poble agredit, envaït?”. Crec que el poble libi no opina de Gadafi el mateix que Chávez.


Chávez comença a patir els mateixos problemes psicològics que afecten molts dictadors, veu conxorxes que potser existeixen o potser no, segurament existeixen perquè el règim de Chávez ha anat tornant-se cada cop més autoritari. Està enfrontat a tots els països democràtics i manté excel•lents relacions amb tots els règims abominables i totalitaris de l'Orient Mitjà. Fins i tot el seu llenguatge comença a assemblar-se al d'aquells dictadors.


Chávez ha anat fent-se lleis a mida per tal de mantenir-se al poder, ha eliminat qualsevol impediment legal per mantenir-se al poder indefinidament, i com succeeix als països que no sent una democràcia volen semblar una democràcia ha usat tots els mitjans al seu abast per anar sent reelegit. No ens deixem enganyar, una urna no fa una democràcia. Avui dia celebren eleccions fins i tot l'Iran i l'Aràbia Saudita, i això no vol dir que siguin democràcies, els seus sistemes electorals són un bluf.


Chávez va acusar a l'oposició veneçolana fregar-se les mans dient “el pròxim és Chávez” de desitjar-li la mateixa sort que Gadafi i que desitjaven veure els avions nord-americans bombardejant Veneçuela. Segons Chávez “aquí (a Veneçuela) no passarà això: aquí cada dia hi haurà més pau, més desenvolupament i més amor entre nosaltres”. Que bonic!. Tots els veneçolans s'estimaran gràcies a Chávez.


“És una burla afirmar que s'ha imposat des de l'ONU en embargament d'armes a Líbia quan la mateixa OTAN va introduir milers d'armes pesades per donar suport a la insurrecció violenta contra el govern legítim d'aquell país”. Com tots sabem Líbia era una democràcia i Gadafi no tenia ni un sol canó sinó que es dedicava a cultivar flors. A Chávez els sirians i els libis l'importen un rave, li preocupa la seguretat dels seus col•legues dictadors.

Vídeo: Presidente Chávez condecora a su homólogo sirio Bashar Al-Assad


Vídeo: Hugo Chávez habla de Gadafi.







Solidaridad entre dictadores

El presidente venezolano Hugo Chávez rogó a la televisión por Gadafi: "Pido a Dios por la vida de nuestro hermano Muamar el Gadafi. La están cazando para matarlo, no se sabe por dónde está, creo que se fue hacia el desierto ". También envió un mensaje solidario a Bashar al Asad, el dictador sirio que está reprimiendo las revueltas de su pueblo para mantenerse en el poder. Chávez califica tanto a Gadafi como Bashar de hermanos, debe ser la hermandad de los tiranos.


Según Chávez, Gadafi, el dictador libio "está haciendo lo que tenía que hacer: dirigir la resistencia contra la invasión. Que más le queda a un hombre, un líder ante un pueblo agredido, invadido? ".Creo que el pueblo libio no opina de Gadafi lo mismo que Chávez.


Chávez empieza a sufrir los mismos problemas psicológicos que afectan a muchos dictadores, ve componendas que quizás existen o quizás no, seguramente existen para que el régimen de Chávez ha ido volviéndose cada vez más autoritario. Está enfrentado a todos los países democráticos y mantiene excelentes relaciones con todos los regímenes abominables y totalitarios de Oriente Medio. Incluso su lenguaje comienza a parecerse al de aquellos dictadores.


Chávez ha ido haciéndose leyes a medida para mantenerse en el poder, ha eliminado cualquier impedimento legal para mantenerse en el poder indefinidamente, y como sucede en los países que no siendo una democracia quieren parecer una democracia ha usado todos los medios a su alcance para ir siendo reelegido. No nos dejemos engañar, una urna no hace una democracia. Hoy en día celebran elecciones incluso Irán y Arabia Saudí, y eso no quiere decir que sean democracias, sus sistemas electorales son un bluf.


Chávez acusó a la oposición venezolana frotarse las manos diciendo "el próximo es Chávez" de desearle la misma suerte que Gadafi y que deseaban ver los aviones estadounidenses bombardeando Venezuela. Según Chávez "aquí (en Venezuela) no pasará eso: aquí cada día habrá más paz, más desarrollo y más amor entre nosotros". Qué bonito!. Todos los venezolanos se estimarán gracias a Chávez.


"Es una burla afirmar que se ha impuesto desde la ONU en embargo de armas a Libia cuando la misma OTAN introdujo miles de armas pesadas para apoyar la insurrección violenta contra el gobierno legítimo de ese país". Como todos sabemos Libia era una democracia y Gadafi no tenía ni un solo cañón sino que se dedicaba a cultivar flores. En Chávez los sirios y los libios la importan un bledo, le preocupa la seguridad de sus colegas dictadores.

Chávez a la lluna de Líbia

Chávez a la lluna de Líbia

Que tenen a veure Hugo Chávez, l'arribada de l'home a la Lluna i la situació de Líbia?. Ens hauria de semblar que cap, però si pel mig està Hugo Chávez tot és possible per molt absurd i delirant que pugui semblar-nos.

Sabut és que Hugo Chávez no li té cap simpatia als Estats Units, segurament el seu antiamericanisme li fa que protagonitzi escenes increïbles com aquella en què es dirigia al llavors president dels Estats Units George Bush dient allò de “you are a donkey, mister danger”, també va protagonitzar aquella lamentable escena en què en una cimera va posar-se a discutir amb José Luís Rodríguez Zapatero sobre Aznar, ja veieu el nivell de la discusió, i el rei d'Espanya li va engegar el famós “perquè no et calles?”, i un altre trist espectacle protagonitzat pel president veneçolà va ser aquell dia que anava ordenant la confiscació d'edificis d'una plaça de Caracas. Les declaracions d'Hugo Chávez solen ser delirants. Doncs bé, ara s'ha apuntat a la tesi que nega l'arribada de l'home a la Lluna que va produir-se l'any 1969. Els arguments de Chávez es basen en tesi que podem trobar en algunes pàgines d'Internet i que han estat publicades a revistes de dubtosa seriositat o conspiranoïques. "Arribaria l'imperi ianqui a la Lluna? Hi ha investigacions que han sortit en revistes serioses que ho posen en dubte, perquè apareix la bandera dels Estats Units onejant, i algú es va preguntar ¿hi ha vent a la Lluna?". Ni a la Lluna hi ha vent, tret de l'anomenat vent solar, ni en alguns cervells hi ha neurones que funcionin. Aquestes tesis ja les coneixia, però em sorprén que el president d'un país, en aquest cas Veneçuela, es dediqui a empassar-se aquestes tesis conspiranoïques que neguen l'arribada de l'home a la Lluna. Ha pensat, Hugo Chávez, que si fos fals els soviètics no haurien trigat ni cinc minuts a dir que els nord-americans mentien. Els russos van seguir totes les passes dels nord-americans amb els que competien en la carrera espacial, un programa en què fins a aquell moment els soviètics havien anat pel davant. I finalment els americans van ser els primers que van posar un peu humà, en realitat van ser quatre, a la Lluna, els russos van centrar des d'aquell moment el seu objectiu principalment en Venus, i els nord-americans en Mart, això si, naus no tripulades.
Però el president veneçolà també diu que les imatges de la presa de la Plaça Verda de Tripoli són un muntatge realitzat a Qatar: "Jo no sortia de la meva sorpresa ahir, i crec que tothom, quan fins i tot un dels anomenats líders de les hordes aquelles que estan destrossant a Líbia va reconèixer que si, que la denúncia del medi rus era certa i que la presa de la Plaça Verda va ser un muntatge fet a Qatar on van participar actors professionals". Chávez en el seu deliri acusa als Estats Units i les potències europees de perpetrar una massacre contra els libis: “El drama de Líbia no acaba ni tan sols amb la caiguda del Govern de Gaddafi, comença, res més”. Cal dir, que Chávez és un dels pocs amics que li queden al dictador libi, Muammar El Gaddafi, ara en parador desconegut després de perdre el poder que va tenir durant 42 anys.

Vídeo: Hugo Chávez: "No me consta que Gadafi sea un asesino"


Vídeo: El Show de Chávez: "Bush es El Diablo"


Vídeo: King Juan Carlos to Chávez: "Shut up" (ENGLISH SUBTITLES)


Vídeo: HUGO CHÁVEZ


Vídeo: HUGO CHAVEZ EXPROPIA PROPIETATS PRIVADES A CARACAS


Vídeo: HUGO CHAVEZ AMENAZA CON NACIONALIZAR LA FILIAL DE BBVA EN VENEZUELA


Vídeo: MR BUSH, ERES UN BURRO, un cobarde, un asesino, un GENOCIST

MR BUSH, YOU ARE A DONKEY, A COWARD, AN ASSASIN... por SamoZaSrbe


Chávez en la luna de Libia

¿Que tienen que ver Hugo Chávez, la llegada del hombre a la Luna y la situación de Libia?. Nos debería parecer que ninguna, pero si por medio está Hugo Chávez todo es posible por muy absurdo y delirante que pueda parecernos.
Sabido es que Hugo Chávez no le tiene ninguna simpatía a los Estados Unidos, seguramente su antiamericanismo le hace que protagonice escenas increíbles como aquella en la que se dirigía al entonces presidente de Estados Unidos George Bush diciendo aquello de "you are a donkey , mister danger", también protagonizó aquella lamentable escena en la que en una cumbre puso a discutir con José Luis Rodríguez Zapatero sobre Aznar, ya veis el nivel de la discusión, y el rey de España le espetó el famoso"porque no te callas?", y otro triste espectáculo protagonizado por el presidente venezolano fue aquel día que iba ordenando la confiscación de edificios de una plaza de Caracas. Las declaraciones de Hugo Chávez suelen ser delirantes.
Pues bien, ahora se ha apuntado a la tesis que niega la llegada del hombre a la Luna que se produjo en 1969. Los argumentos de Chávez se basan en tesis que podemos encontrar en algunas páginas de Internet y que han sido publicadas en revistas de dudosa seriedad o conspiranoicas. "Llegaría el imperio yanqui a la Luna? Hay investigaciones que han salido en revistas serias que lo ponen en duda, porque aparece la bandera de Estados Unidos ondeando, y alguien se preguntó ¿hay viento en la Luna?". Ni en la Luna hay viento, salvo el llamado viento solar, ni en algunos cerebros hay neuronas que funcionen. Estas tesis ya las conocía, pero me sorprende que el presidente de un país, en este caso Venezuela, se dedique a tragar estas tesis conspiranoicas que niegan la llegada del hombre a la Luna. Ha pensado, Hugo Chávez, que si fuera falso los soviéticos no habrían tardado ni cinco minutos en que los estadounidenses mentían. Los rusos siguieron todos los pasos de los estadounidenses con los que competían en la carrera espacial, un programa en el que hasta ese momento los soviéticos habían ido por delante. Y finalmente los americanos fueron los primeros que pusieron un pie humano, en realidad fueron cuatro, en la Luna, los rusos centraron desde ese momento su objetivo principalmente en Venus, y los estadounidenses en Marte, esto si, naves no tripuladas.
Pero el presidente venezolano también dice que las imágenes de la toma de la Plaza Verde de Trípoli son un montaje realizado en Qatar: "Yo no salía de mi asombro ayer, y creo que todo el mundo, cuando incluso uno de los llamados líderes de las hordas aquellas que están destrozando a Libia reconoció que sí, que la denuncia del medio ruso era cierta y que la toma de la Plaza Verde fue un montaje hecho en Qatar donde participaron actores profesionales". Chávez en su delirio acusa a Estados Unidos y las potencias europeas de perpetrar una masacre contra los libios: "El drama de Libia no termina ni siquiera con la caída del Gobierno de Gadafi, comienza, nada más". Hay que decir, que Chávez es uno de los pocos amigos que le quedan al dictador libio, Muamar El Gadafi, ahora en paradero desconocido después de perder el poder que tuvo durante 42 años.

La fi de Gadafi

La fi de Gadafi

Muamar el Gadafi podria tenir les hores comptades, els rebels a última hora de la tarda controlaven tot Líbia, els fidels a Gadafi amb prou feia controlen encara l'àrea presidencial, i s'ignora on està Gadafi. Si algú vol saber com és, poden fer-se una idea que s'assembla a Carmen de Mairena, fins i tot sembla que vagin al mateix perruquer. Però el més curiós de Gadafi, és que malgrat que ha governat el país durant més de 40 anys no consta que tingui cap càrrec oficial. Normalment els dictadors depenent de les ínfules que tinguin o de com tinguin el terrat de tronat es fan nomenar de president en el cas d'aquells que volen ser dictadors però discrets, a guia de la revolució, líder suprem o pare benvolent, i finalment n'hi ha que en el seu deliri fan dir-se cabdill per la gràcia de déu, generalíssim o messies. Gadafi que està prou torrat per fer-se dir qualsevol cosa d'aquestes és un home modest, ell no mana, només es limita a sortir per la televisió del seu país com si fos la bruixa Lola i dir les bajanades del dia. Ara però sembla que ha desaparegut del mapa, com Hitler fa crides desesperades a defensar-lo, i sembla abocat a acabar com el caporal de Bohèmia que ordenava a divisions que ja no existien que prenguessin posicions de combat per capgirar el resultat de la batalla, quan ja no li quedava cap possibilitat de canviar res. En el moment d'escriure aquest breu article no se sap on està Gadafi, si que els opositors han posat preu al seu cap.

El fin de Gadafi

Muamar el Gadafi podría tener las horas contadas, los rebeldes a última hora de la tarde controlaban todo Libia, los fieles a Gadafi con suficiente hacía controlan todavía el área presidencial, y se ignora dónde está Gadafi. Si alguien quiere saber cómo es, pueden hacerse una idea que se parece a Carmen de Mairena, incluso parece que vayan al mismo peluquero. Pero lo más curioso de Gadafi, es que pese a que ha gobernado el país durante más de 40 años no consta que tenga ningún cargo oficial. Normalmente los dictadores dependiendo de las ínfulas que tengan o de como tengan la azotea tronado se hacen nombrar de presidente en el caso de aquellos que quieren ser dictadores pero discretos, guía de la revolución, líder supremo o padre benevolente, y finalmente n 'hay que en su delirio hacen decirse caudillo por la gracia de dios, generalísimo o mesías. Gadafi que está bastante tostado para hacerse decir cualquier cosa de estas es un hombre modesto, él no manda, sólo se limita a salir por la televisión de su país como si fuera la bruja Lola y decir las tonterías del día. Ahora pero parece que ha desaparecido del mapa, como Hitler hace llamadas desesperadas a defenderlo, y parece abocado a terminar como el cabo de Bohemia que ordenaba a divisiones que ya no existían que tomaran posiciones de combate para cambiar el resultado de la batalla, cuando ya no le quedaba ninguna posibilidad de cambiar nada. En el momento de escribir este breve artículo no se sabe dónde está Gadafi, sí que los opositores han puesto precio a su cabeza.

Orient Mitjà, la història interminable

Orient Mitjà, la història interminable

Israel i els conflictes interns dels altres

Conflictes inacabables

L'Orient Mitjà és una zona en permanent conflicte, no vull dir que no hi hagin guerres en altres llocs del Món, però si que és cert és que en aquesta zona sembla que el conflicte és una situació normal i la tranquil•litat una situació que cap generació que hagi habitat la zona ha conegut mai.

Creure que es tracta de conflictes interns és absurd, uns Estats es dediquen a potinejar en els assumptes interns d'altres, i malgrat el que algú pugui creure l'Estat que menys potineja els assumptes dels seus veïns és Israel encara que Israel aparegui en el centre de tots els conflictes.

Una solució que va convertir-se en problema

Arran que l'ONU aprovés la creació de dos Estats a l'Orient Mitjà, a l'antic protectorat britànic de Palestina van crear-se un Estat de Palestina pels àrabs i l'Estat d'Israel pels jueus. Els àrabs van refusar aquell Estat i els Estats àrabs van llançar-se sobre el petit Estat d'Israel convençuts que el destruirien però no va ser així.

Àrabs i jueus van enfrontar-se terriblement vàries vegades i els àrabs van ser derrotats. Els palestins que havien refusat l'oportunitat de tenir un Estat van convertir-se en l'excusa per mantenir un conflicte contra Israel, tots els Estats àrabs convertits en adalils de la causa palestina. Un fet que demostra que els palestins no són més que una excusa per mantenir viu el conflicte contra l'Estat d'Israel, una anomalia democràtica envoltada de règims autoritaris, és que aquests defensors dels palestins quan aquests s'han convertit en una nosa no han tingut cap escrúpol a l'hora d'esclafar-los i matar-los a milers.

Conflicte amb Síria

La situació siriana està molt embolicada, el règim de Bashar Al Asad està usant tots els mètodes que té al seu abast per esclafar la revolta del poble sirià que demana reformes. El pròxim mes de setembre els representants palestins volen demanar a les Nacions Unides el reconeixement de Palestina com Estat. El govern israelià tem que des de Síria intentin arribar a Palestina milers de palestins a través del Golan. Fa dos mesos van intentar fer una incursió que va acabar amb alguns morts. Però també es tem que Bashar intenti enviar les seves tropes a la zona del Golan amb el clar propòsit de provocar un enfrontament. Això seria un intent del règim de Bashar Al Asad d'intentar desviar l'atenció mediàtica del conflicte intern a una guerra amb Israel.

L'exèrcit israelià s'està entrenant aquests dies en tàctiques antiavalots davant la previsió que hagin d'enfrontar-se a les protestes dels palestins a Cisjordània i Jerusalem Est. S'estan preparant per emprar armes no letals, és a dir, que ho pensen tractar més com una qüestió d'ordre públic, i per tant una tasca que més aviat correspondria a la policia, que no com si fos una Intifada. Consideren que no caldrà enviar tancs ja que en aquests moments creuen que no hi ha a Cisjordània xarxes terroristes ni armes com durant la segona Intifada.

Es tem també que hi puguin haver problemes a Gaza i a la frontera del Líban. És a dir, mentre que Cisjordània consideren que les protestes es poden tractar com un problema d'ordre públic, a les fronteres amb el Líban, Síria i a Gaza si que temen els israelians que el pròxim setembre hi podrien haver enfrontaments armats. Gaza amb Hamàs, el Líban amb Hezbolà i Síria per un intent del règim sirià de desviar l'atenció de la repressió contra els seus ciutadans per una guerra contra Israel.

Tropes de reserva i unitats antiavalots israelianes han estat convocades a Judea i Samària (noms jueus de Cisjordània), i a les fronteres de Gaza, Síria i Líban davant el temor que diversos grups palestins intentin realitzar accions violentes mentre es discuteix a la seu de les Nacions Unides a Nova York el reconeixement de l'Estat palestí.

Barak, ministre de defensa israelià té l'esperança que els palestins optin per no actuar violentament. Realment en condicions normals hauria de ser contraproduent per la seva candidatura que iniciessin una campanya d'atacs terroristes contra Israel, però si fem una ullada als fets desenvolupats abans, durant i després de cada reunió en què Israel i els palestins havien de discutir sobre la pau entre ambdós països veiem que els palestins han sabotejat sempre aquestes discussions. Quan quasi tenien el seu Estat a les mans han decidit que era “més divertit” cometre atacs terroristes o llançar coets contra Israel. La responsabilitat no ha estat mai una qualitat dels dirigents palestins.

També haig de dir que el govern israelià hauria d'expressar una opinió comuna, no deu, mentre uns ministres mostren la seva preocupació per la possibilitat que el mes de setembre comenci un conflicte a les fronteres conflictives de Gaza, Cisjordània, Líban i Síria, d'altres minimitzen aquesta possibilitat.

Advertència als israelians que viatgin a la Gran Bretanya

Des de fa tres setmanes a la Gran Bretanya han anat iniciant-se diversos conflictes amb la crema de vehicles i edificis, i el saqueig de comerços. El ministeri d'exteriors israelià ha advertit als seus ciutadans que viatgin a la Gran Bretanya que evitin les zones en conflicte, i es mantinguin allunyats de les zones amb grans concentracions de joves, i recomana als israelians que segueixin les instruccions de la policia britànica.

Bashar i Gadafi usen armament pesat contra els seus pobles

Estem veient com l'armament que empren els dictadors sirià i libi contra els seus ciutadans revoltats és cada vegada més potent. He dit almenys un parell de vegades referint-me a Bashar, encara que és pot dir el mateix de Gadafi, que el dictador sirià està disposat a seguir governant encara que sigui al damunt de les calaveres dels seus conciutadans.

Bashar bombardeja Latakia

El poder brutal i repressiu de Bashar ha decidit atacar la ciutat portuària de Latakia, i ho ha fet també des del mar, i des de terra amb armament pesat. També van realitzar nombroses detencions entre la població civil de majoria sunnita. Les tropes de Bashar van atacar als assistents a l'enterrament d'una víctima dels atacs. Dilluns passat els atacs van causar 6 morts a Latakia i 18 a tot el país.

Amb la brutalitat dels atacs és estrany que s'estiguin produint tan poques víctimes, encara que des del començament de la revolta ja han mort més de 1700 persones a tot Síria.

Gadafi ataca els rebels amb míssils SCUD

Gadafi va atacar la ciutat petroliera i portuària de Brega amb un míssil SCUD per primera vegada des de que va iniciar-se la revolta a Líbia. Aquesta ciutat està en mans dels revoltats. Els SCUD són míssils de fabricació russa, van fer-se famosos pel seu ús per part de Saddam que va atacar Israel. Aquests míssils d'origen rus són una de les armes d'aquest tipus més estesa entre els règims totalitaris de l'Orient Mitjà. Els russos van fer un gran negoci venent aquests míssils a tots els sàtrapes àrabs, probablement sigui la segona arma preferida de qualsevol tirà o aspirant a tirà després del AK47. El míssil SCUD llançat per les tropes de Gadafi contra Brega va caure a prop de la ciutat però sense produir víctimes. L'OTAN creu que aquests míssils poden matar civils, no sé com hauran arribat a aquesta conclusió els experts de l'OTAN, però no canviaran capgirar el curs de la guerra ni que s'acabi abans. Saddam també va creure que amb els SCUD aconseguiria guanyar la guerra, anava errat. Gadafi no ha aprés de les lliçons de la història. Mentrestant els rebels segueixen acostant-se a Trípoli, capital de Líbia.

Hezbolà és el veritable problema del Líban

En aquestes dues notícies hi ha dos elements en comú: Hariri i Hezbolà. Hezbolà, o Partit de Déu, una organització terrorista xiïta libanesa que controla algunes zones del Líban sense que l'exèrcit libanès gosi enfrontar-se, i que a més és un dels partits principals del govern del Líban. Hezbolà rep l'ajut militar i financer de l'Iran i de Síria i és el braç executor d'aquests dos països al Líban. Un dels fets més rellevants és que com a braç executor de l'Iran i de Síria actua des del sud del Líban atacant el territori israelià i realitzant incursions. Això ha provocat que més d'una vegada el Tzáhal hagi atacat el sud del Líban. I el govern libanès hagi mostrat la seva perplexitat fingida i hipòcrita davant la comunitat internacional quan si de debò haguessin volgut evitar-ho ho haurien pogut fer anihilant a Hezbolà, però ara ja no poden, aquesta organització terrorista ha crescut tant que l'exèrcit libanès no té capacitat per enfrontar-se a Hezbolà a no ser que vulguin iniciar una guerra civil les conseqüències de la qual no ens podem ni arribar a imaginar. I es difícil que el govern libanès decideixi enviar l'exèrcit contra Hezbolà sent Hezbolà un dels partits que forma part del govern libanès.

Hariri demana confiscar armes il•legals a Hezbolà

Saad Hariri ha demanat que es confisqui a Hezbolà les armes il•legals i que els autors de l'assassinat del seu pare, l'exprimer ministre libanès Rafik Hariri, siguin entregats al Tribunal Especial del Líban. Rafik Hariri va ser assassinat amb un camió bomba per Hezbolà l'any 2005, el TEL va inculpar a quatre membres de la banda terrorista xiïta que encara estan lliures. Hezbolà es nega a entregar als quatre imputats per l'assassinat de Hariri i les armes i exigeix al govern libanès que trenqui el seu compromís amb el Tribunal Especial del Líban.

El TEL va donar 30 dies al govern libanès per posar en mans del Tribunal de l'Haia als quatre imputats, aquest termini va complir el dia 11 d'agost i no s'ha produït l'arrest encara.

Una investigació del TEL investiga els atemptats contra altres polítics libanesos i les vincula amb la de Hariri: L'assassinat de Georges Hui y les temptatives contra l'ex ministre de Defensa Elias Murr i el diputat Maruan.

Hi ha el temor que Hezbolà intenti desestabilitzar el país si els quatre assassins són detinguts, cosa a la que va comprometre's el govern libanès presidit per Nayib Mikati, considerat un home de palla d'Hezbolà, i que encara no ha fet cap intent de complir. El líder d'Hezbolà, el xeic Hasan Nasrallah va advertir que tallaria les mans a qualsevol que intentés detenir als autors de l'assassinat de Rafik Hariri. Suposo que Mikati no deu voler perdre les mans ni cap altra part del seu cos.

Com podem veure el poder d'Hezbolà és quasi absolut, controla el govern fet que permet que les seves accions terroristes quedin impunes i que Hezbolà pugui controlar parts importants del Líban des de les que pot cometre actes terroristes violant les fronteres amb Israel i provocant una virulenta resposta de l'exèrcit israelià.

Hezbolà introdueix armes que li entreguen Síria i l'Iran, que ja voldria tenir-les l'exèrcit libanès, i que enforteix cada dia més a Hezbolà enfront un Estat libanès que només fa de trista comparsa d'un grup terrorista islàmic com Hezbolà.

 

Oriente Medio, la historia interminable

Israel y los conflictos internos de los otros

Conflictos interminables

El Oriente Medio es una zona en permanente conflicto, no quiero decir que no haya guerras en otros lugares del Mundo, pero si que es cierto es que en esta zona parece que el conflicto es una situación normal y la tranquilidad una situación que ningún generación que haya habitado la zona ha conocido nunca.

Creer que se trata de conflictos internos es absurdo, unos Estados se dedican a jugar en los asuntos internos de otros, y pese a lo que alguien pueda creer el Estado que menos enredar los asuntos de sus vecinos es Israel aunque Israel aparezca en el centro de todos los conflictos.

Una solución que se convirtió en problema

A raíz de que la ONU aprobara la creación de dos Estados en Oriente Medio, en el antiguo protectorado británico de Palestina crearse un Estado de Palestina por los árabes y el Estado de Israel por los judíos. Los árabes rechazaron ese Estado y los Estados árabes se lanzaron sobre el pequeño Estado de Israel convencidos de que el destruirían pero no fue así.

Árabes y judíos se enfrentaron terriblemente varias veces y los árabes fueron derrotados. Los palestinos que habían rechazado la oportunidad de tener un Estado se convirtieron en la excusa para mantener un conflicto contra Israel, todos los Estados árabes convertidos en adalides de la causa palestina. Un hecho que demuestra que los palestinos no son más que una excusa para mantener vivo el conflicto contra el Estado de Israel, una anomalía democrática rodeada de regímenes autoritarios, es que estos defensores de los palestinos cuando estos se han convertido en un estorbo no han tenido ningún escrúpulo a la hora de aplastarlos y matarlos a miles.

Conflicto con Siria

La situación siria está muy envuelta, el régimen de Bashar Al Asad está usando todos los métodos que tiene a su alcance para aplastar la revuelta del pueblo sirio que pide reformas. El próximo mes de septiembre los representantes palestinos quieren pedir a las Naciones Unidas el reconocimiento de Palestina como Estado. El gobierno israelí teme que desde Siria intenten llegar a Palestina miles de palestinos a través del Golán. Hace dos meses intentaron hacer una incursión que acabó con algunos muertos. Pero también se teme que Bashar intente enviar sus tropas en la zona del Golán con el claro propósito de provocar un enfrentamiento. Esto sería un intento del régimen de Bashar Al Asad de intentar desviar la atención mediática del conflicto interno en una guerra con Israel.

El ejército israelí se está entrenando estos días en tácticas antidisturbios ante la previsión de que tengan que enfrentarse a las protestas de los palestinos en Cisjordania y Jerusalén Este. Se están preparando para emplear armas no letales, es decir, que lo piensan tratar más como una cuestión de orden público, y por tanto una tarea que más bien correspondería a la policía, que no como si fuera una Intifada. Consideran que no será necesario enviar tanques ya que en estos momentos creen que no hay en Cisjordania redes terroristas ni armas como durante la segunda Intifada.

Se teme también que pueda haber problemas en Gaza y la frontera del Líbano. Es decir, mientras que Cisjordania consideran que las protestas se pueden tratar como un problema de orden público, en las fronteras con el Líbano, Siria y en Gaza si que temen los israelíes que el próximo septiembre podrían haber enfrentamientos armados. Gaza con Hamás, el Líbano con Hezbolá y Siria por un intento del régimen sirio de desviar la atención de la represión contra sus ciudadanos por una guerra contra Israel.

Tropas de reserva y unidades antidisturbios israelíes han sido convocadas en Judea y Samaria (nombres judíos de Cisjordania), ya las fronteras de Gaza, Siria y Líbano ante el temor de que varios grupos palestinos intenten realizar acciones violentas mientras se discute en la sede de las Naciones Unidas en Nueva York el reconocimiento del Estado palestino.

Barak, ministro de defensa israelí tiene la esperanza de que los palestinos opten por no actuar violentamente. Realmente en condiciones normales debería ser contraproducente para su candidatura que iniciaran una campaña de ataques terroristas contra Israel, pero si echamos un vistazo a los hechos desarrollados antes, durante y después de cada reunión en la que Israel y los palestinos debían discutir sobre la paz entre ambos países vemos que los palestinos han saboteado siempre estas discusiones. Cuando casi tenían su Estado a las manos han decidido que era "más divertido" cometer ataques terroristas o lanzar cohetes contra Israel. La responsabilidad no ha sido nunca una calidad de los dirigentes palestinos.

También tengo que decir que el gobierno israelí debería expresar una opinión común, no debe, mientras unos ministros muestran su preocupación por la posibilidad de que el mes de septiembre comience un conflicto en las fronteras conflictivas de Gaza, Cisjordania, Líbano y Siria, otros minimizan esta posibilidad.

Advertencia a los israelíes que viajen a Gran Bretaña

Desde hace tres semanas en Gran Bretaña han ido iniciándose varios conflictos con la quema de vehículos y edificios, y el saqueo de comercios. El ministerio de exteriores israelí advirtió a sus ciudadanos que viajen a Gran Bretaña que eviten las zonas en conflicto, y se mantengan alejados de las zonas con grandes concentraciones de jóvenes, y recomienda a los israelíes que sigan las instrucciones de la policía británica.

Bashar y Gadafi usan armamento pesado contra sus pueblos

Estamos viendo como el armamento que utilizan los dictadores sirio y libio contra sus ciudadanos sublevados es cada vez más potente. He dicho al menos un par de veces refiriéndome a Bashar, aunque se puede decir lo mismo de Gadafi, que el dictador sirio está dispuesto a seguir gobernando aunque sea encima de las calaveras de sus conciudadanos.

Bashar bombardea Latakia

El poder brutal y represivo de Bashar ha decidido atacar la ciudad portuaria de Latakia, y lo ha hecho también desde el mar, y desde tierra con armamento pesado. También realizaron numerosas detenciones entre la población civil de mayoría suní. Las tropas de Bashar atacaron a los asistentes al entierro de una víctima de los ataques. El pasado lunes los ataques causaron 6 muertos en Latakia y 18 en todo el país.

Con la brutalidad de los ataques es de extrañar que se estén produciendo tan pocas víctimas, aunque desde el comienzo de la revuelta ya han muerto más de 1700 personas en todo Siria.

Gadafi ataca a los rebeldes con misiles SCUD

Gadafi atacó la ciudad petrolera y portuaria de Lidia con un misil SCUD por primera vez desde que se inició la revuelta en Libia. Esta ciudad está en manos de los sublevados. Los SCUD son misiles de fabricación rusa, se hicieron famosos por su uso por parte de Sadam que atacó Israel. Estos misiles de origen ruso son una de las armas de este tipo más extendida entre los regímenes totalitarios de Oriente Medio. Los rusos hicieron un gran negocio vendiendo estos misiles en todos los sátrapas árabes, probablemente sea la segunda arma preferida de cualquier tirano o aspirante a tirano tras el AK47. El misil SCUD lanzado por las tropas de Gadafi contra Lidia cayó cerca de la ciudad pero sin producir víctimas. La OTAN cree que estos misiles pueden matar civiles, no sé cómo habrán llegado a esta conclusión los expertos de la OTAN, pero no cambiarán cambiar el curso de la guerra ni que se acabe antes. Sadam también creyó que con los SCUD conseguiría ganar la guerra, estaba equivocado. Gadafi no ha aprendido de las lecciones de la historia. Mientras los rebeldes siguen acercándose a Trípoli, capital de Libia.

Hezbolá es el verdadero problema del Líbano

En estas dos noticias hay dos elementos en común: Hariri y Hezbolá. Hezbolá, o Partido de Dios, una organización terrorista chií libanesa que controla algunas zonas del Líbano sin que el ejército libanés se atreva enfrentarse, y que además es uno de los partidos principales del gobierno del Líbano. Hezbolá recibe la ayuda militar y financiero de Irán y de Siria y es el brazo ejecutor de estos dos países en el Líbano. Uno de los hechos más relevantes es que como brazo ejecutor de Irán y de Siria actúa desde el sur del Líbano atacando el territorio israelí y realizando incursiones. Esto ha provocado que más de una vez el Tzahal haya atacado el sur del Líbano. Y el gobierno libanés haya mostrado su perplejidad fingida e hipócrita ante la comunidad internacional cuando si de verdad hubieran querido evitarlo lo hubieran podido hacer aniquilando a Hezbolá, pero ahora ya no pueden, esta organización terrorista ha crecido tanto que el ejército libanés no tiene capacidad para enfrentarse a Hezbolá a no ser que quieran iniciar una guerra civil las consecuencias no podemos ni llegar a imaginar. Y es difícil que el gobierno libanés decida enviar el ejército contra Hezbolá siendo Hezbolá uno de los partidos que forma parte del gobierno libanés.

Hariri pide confiscar armas ilegales en Hezbolá

Saad Hariri ha pedido que se confisque a Hezbolá las armas ilegales y que los autores del asesinato de su padre, el ex primer ministro libanés Rafik Hariri, sean entregados al Tribunal Especial del Líbano. Rafik Hariri fue asesinado con un camión bomba para Hezbolá el año 2005, el TEL inculpó a cuatro miembros de la banda terrorista chií que todavía están libres. Hezbolá se niega a entregar a los cuatro imputados por el asesinato de Hariri y las armas y exige al gobierno libanés que rompa su compromiso con el Tribunal Especial del Líbano.

El TEL dio 30 días al gobierno libanés para poner en manos del Tribunal de La Haya a los cuatro imputados, este plazo cumplió el día 11 de agosto y no se ha producido el arresto todavía.

Una investigación del TEL investiga los atentados contra otros políticos libaneses y las vincula con la de Hariri: El asesinato de Georges Hoy y las tentativas contra el ex ministro de Defensa Elias Murr y el diputado Maruan.

Existe el temor de que Hezbolá intente desestabilizar el país si los cuatro asesinos son detenidos, a lo que se comprometió el gobierno libanés presidido por Nayib Mikati, considerado un hombre de paja de Hezbolá, y que aún no ha hecho ningún intento de cumplir . El líder de Hezbolá, el jeque Hasan Nasrallah advirtió que cortaría las manos a cualquiera que intentara detener a los autores del asesinato de Rafik Hariri. Supongo que Mikati no querrá perder las manos ni ninguna otra parte de su cuerpo.

Como podemos ver el poder de Hezbolá es casi absoluto, controla el gobierno que permite que sus acciones terroristas queden impunes y que Hezbolá pueda controlar partes importantes del Líbano desde las que puede cometer actos terroristas violando las fronteras con Israel y provocando una virulenta respuesta del ejército israelí.

Hezbolá introduce armas que le entregan Siria e Irán, que ya quisiera tenerlas el ejército libanés, y que fortalece cada día más a Hezbolá frente a un Estado libanés que sólo hace de triste comparsa de un grupo terrorista islámico como Hezbolá.

Orient Mitjà: Turquia, Síria, Líban, Israel, Palestina i Líbia

Orient Mitjà: Turquia, Síria, Líban, Israel, Palestina i Líbia

Destruït un oleoducte a Síria

L'explosió d'un oleoducte a Síria va causar un forat de 15 metres de diàmetre i el vessament de petroli a la zona de Tel Kalaj. Aquesta explosió va provocar que els habitants de la zona fugissin. Les autoritats sirianes consideren que es tracta d'un acte de sabotatge, reconeixen, però, que els terroristes, així els qualifica el governador de la província d'Homs, van cometre aquest acte de sabotatge en un moment en què no hi havia ningú a la zona. El governador creu que els sabotejadors han volgut causar un gran dany material a l'oleoducte però sembla que el que els sabotejadors no buscaven era matar ningú. S'han pres les mesures necessàries per impedir que la fuita de petroli arribi a l'aigua de l'embassament de Tal Hos.

Nota: Des que han començat les revoltes en els països àrabs diversos oleoductes de diversos països han explotat.

Negociacions amb els palestins

El president d'Israel, Shimon Peres ha mantingut discretes converses amb l'Autoritat Palestina en un intent de reactivar les negociacions de pau però també d'impedir que els palestins demanin a les Nacions Unides el reconeixement de Palestina com Estat.

Entre els temes que Peres ha tractat amb representant palestí està en el de les fronteres, per intentar anar més enllà de l'atzucac en què estan les negociacions per l'assumpte de les línies d'armistici de 1967. Entre les propostes considerades hi ha realitzar un intercanvi de territoris i també compensar els palestins pels assentaments.

Dimissió de la cúpula de l'exèrcit turc

La cúpula de l'exèrcit turc ha presentat la seva dimissió per mostrar el seu desacord amb el govern que presideix l'islamista Recep Tayip Erdogan presentant la seva carta al primer ministre i demanant passar a la reserva. L'exèrcit turc tutelava les institucions de govern per impedir que el país i especialment el govern caigués en mans dels islamistes i impedir que Turquia es converteixi en una República islàmica.

Yunis, assassinat per traïdor o per incompetent

El general Abdelfatah Yunis, cap de l'exèrcit libi va ser assassinat. Una font que prefereix mantenir-se en l'anonimat, va dir que el general Yunis va ser convocat per poder ser interrogat sobre assumptes militars, aparentment se sospitava que podria treballar per Gadafi. Altres fonts, però, diuen que es volia interrogar a Yunis sobre errors durant l'ofensiva de Brega en què va ordenar als seus homes avançar per un camp minat, un fet que va provocar moltes baixes. O era un agent de Gadafi o un estratega incompetent. Segons el CNT el capitost dels autors de la mort de Yunis ha estat detingut. Yunis havia estat el segon home del règim de Gadafi fins que va canviar-se de bàndol, passant-se als revoltats. L'autoria de la mort de Yunis i les raons no estan gaire clares.

El TEL fa públic el nom dels assassins de Hariri

El Tribunal Especial pel Líban ha fet públic el nom dels autors materials de l'assassinat de Rafic Hariri, ex primer ministre del Líban. Els autors són membres de l'organització terrorista libanesa xiïta Hezbolà. El jutge instructor Daniel Fransen ha aixecat el secret del sumari en el que a la identitat dels assassins fa referència. El fiscal del TEL, Daniel Bellmare, ha acusat a Salim Jamil Ayyash, Mustafa Amine Badreddine, Hussein Hassan Oneissi, Assad Hassan Sabra de l'atemptat amb cotxe bomba que el 14 de febrer de 2005 va matar a Rafic Hariri i 22 persones més.

El fiscal considera que el fet de publicar els noms dels quatre terroristes pot facilitar que siguin detingut aviat. És a dir, estan en llibertat. La resta de l'acusació i el sumari romandrà sota secret de sumari. Les autoritats libaneses van rebre l'acta d'acusació i les ordres d'arrest dels quatre terroristes abans citats.

El jutge Fransen va emetre una ordre internacional d'arrest contra els quatre acusats i ha autoritzat al fiscal que transfereixi tota la informació pertinent a la Interpol per a que emeti una “notificació vermella” contra els quatre terroristes d'Hezbolà. Des d'ara les autoritats libaneses estan obligades a informar al TEL sobre les gestions per detenir als quatre terroristes. Les autoritats libaneses tenen un problema molt gros, tenen l'ordre d'arrest contra quatre terroristes damunt la taula, quatre terroristes que són membres d'Hezbolà, organització terrorista islàmica xiïta que controla més territori libanés que el govern libanés, i que no crec que entregui als quatre individus, i un intent per part de les autoritats libaneses de capturar-los podria provocar una guerra oberta entre el govern libanés i Hezbolà.

Oriente Medio: Turquía, Siria, Líbano, Israel, Palestina y Libia

Destruido un oleoducto en Siria

La explosión de un oleoducto en Siria causó un agujero de 15 metros de diámetro y el derrame de petróleo en la zona de Tel Kalaj. Esta explosión provocó que los habitantes de la zona huyeran. Las autoridades sirias consideran que se trata de un acto de sabotaje, reconocen, sin embargo, que los terroristas, así los califica el gobernador de la provincia de Homs, cometieron este acto de sabotaje en un momento en que no había nadie en la zona. El gobernador cree que los saboteadores han querido causar un gran daño material al oleoducto pero parece que el que los saboteadores no buscaban era matar a nadie. Se han tomado las medidas necesarias para impedir que la fuga de petróleo llegue al agua del embalse de Tal Hos.

Nota: Desde que han empezado las revueltas en los países árabes varios oleoductos de varios países han explotado.

Negociaciones con los palestinos

El presidente de Israel, Shimon Peres ha mantenido discretas conversaciones con la Autoridad Palestina en un intento de reactivar las negociaciones de paz pero también de impedir que los palestinos pidan a las Naciones Unidas el reconocimiento de Palestina como Estado.

Entre los temas que Peres ha tratado con representante palestino está en el de las fronteras, para intentar ir más allá del callejón sin salida en que están las negociaciones por el asunto de las líneas de armisticio de 1967. Entre las propuestas consideradas hay realizar un intercambio de territorios y también compensar a los palestinos por los asentamientos.

Dimisión de la cúpula del ejército turco

La cúpula del ejército turco ha presentado su dimisión para mostrar su desacuerdo con el gobierno que preside el islamista Recep Tayip Erdogan presentando su carta al primer ministro y pidiendo pasar a la reserva. El ejército turco tutelaba las instituciones de gobierno para impedir que el país y especialmente el gobierno cayera en manos de los islamistas e impedir que Turquía se convierta en una República islámica.

Yunis, asesinado por traidor o por incompetente

El general Abdelfatah Yunis, jefe del ejército libio fue asesinado. Una fuente que prefiere mantenerse en el anonimato, dijo que el general Yunis fue convocado para ser interrogado sobre asuntos militares, aparentemente se sospechaba que podría trabajar para Gadafi. Otras fuentes, sin embargo, dicen que se quería interrogar a Yunis sobre errores durante la ofensiva de Lidia en el que ordenó a sus hombres avanzar por un campo minado, lo que provocó muchas bajas. O era un agente de Gadafi o un estratega incompetente. Según el CNT el cabecilla de los autores de la muerte de Yunis ha sido detenido. Yunis había sido el segundo hombre del régimen de Gadafi hasta que cambiarse de bando, pasando a los sublevados. La autoría de la muerte de Yunis y las razones no están muy claras.

El TEL hace público el nombre de los asesinos de Hariri

El Tribunal Especial para el Líbano ha hecho público el nombre de los autores materiales del asesinato de Rafic Hariri, ex primer ministro del Líbano. Los autores son miembros de la organización terrorista libanesa chií Hezbolá. El juez instructor Daniel Fransen ha levantado el secreto del sumario en el que la identidad de los asesinos se refiere. El fiscal del TEL, Daniel Bellmare, acusó a Salim Jamil Ayyash, Mustafa Amine Badreddine, Hussein Hassan Oneissi, Assad Hassan Sabra del atentado con coche bomba que el 14 de febrero de 2005 mató a Rafic Hariri y 22 personas más.

El fiscal considera que el hecho de publicar los nombres de los cuatro terroristas puede facilitar que sean detenido pronto. Es decir, están en libertad. El resto de la acusación y el sumario permanecerá bajo secreto de sumario. Las autoridades libanesas recibieron el acta de acusación y las órdenes de arresto de los cuatro terroristas antes citados.

El juez Fransen emitió una orden internacional de arresto contra los cuatro acusados y ha autorizado al fiscal que transfiera toda la información pertinente a la Interpol para que emita una "notificación roja" contra los cuatro terroristas de Hezbolá. Desde ahora las autoridades libanesas están obligadas a informar al TEL sobre las gestiones para detener a los cuatro terroristas. Las autoridades libanesas tienen un problema muy grande, tienen la orden de arresto contra cuatro terroristas sobre la mesa, cuatro terroristas que son miembros de Hezbolá, organización terrorista islámica chií que controla más territorio libanés que el gobierno libanés, y que no creo que entregue a los cuatro individuos, y un intento por parte de las autoridades libanesas de capturarlos podría provocar una guerra abierta entre el gobierno libanés y Hezbolá.

Els tirans del Món àrab, una amenaça global

Els tirans del Món àrab, una amenaça global

Líbia: Gadafi, un boig perillós

Crida de Gadafi al poble libi per portar la guerra a Europa

Generalment aquells que han tingut el poder absolut quan han temut perdre'l han estat disposats a immolar-se juntament amb el seu poble i si els fos possible amb l'univers. Gadafi ha fet una crida “al gran poble libi” mitjançant la televisió del país “ a dur la guerra al mar Mediterrani i a Europa”. Ens amenaça als europeus dient-nos que “les vostres cases i oficines es convertiran en objectius militars legítims com vosaltres heu fet amb les nostres oficines, seus, cases i nens”. No hem de témer una guerra en sentit convencional, no veurem els tancs de Gadafi passejant pel Passeig de Gràcia, els Camps Elisis, la Plaça del Sol, la Piazza del Poppolo o Times Square, i tampoc veurem els avions de Gadafi o l'Armada de Gadafi atacant les nostres ciutats, no ho veurem perquè no tenen aquesta capacitat. Gadafi serà militar però també és un ignorant. Que podem témer?. Bé, podem témer que Gadafi financi-hi actes de terrorisme, té molta experiència en aquesta matèria.

“Si volguéssim podríem traslladar-nos a Europa com les llagostes, com les abelles. No obstant, els aconsellem que facin marxa enrere abans que es desencadeni sobre vostès una catàstrofe”, adverteix el dictador libi.

Llençar aquestes amenaces contra Europa quan en aquests moments no controla ja ni el seu propi país només pot ser cosa d'un boig. Si Neró tocava la lira mentre cremava Roma i Hitler ordenava enviar divisions a lluitar que ja no existien, Gadafi amenaça amb envair Europa. Les tropes enviades a la missió de Líbia és un contingent relativament petit format per tropes de varis països. Estan actuant de manera molt limitada però tenen capacitat per esborrar del mapa l'exèrcit libi i a Gadafi amb ell però tenen ordres de no matar a Gadafi.

Ordre d'arrest contra Gadafi i la seva camarilla

La Cort Penal Internacional ha ordenat l'arrest de Gadafi, del seu segon fill, Saif al Islam, i del seu cunyat Abdulà al Senusi, cap de la intel•ligència militar líbia pel delicte de crims de lesa humanitat comesos pel règim des del mes de febrer en què van començar les revoltes. La presidenta de la sala, la jutgessa Mmasenono considera que l'arrest d'aquests tres individus impedirà que se segueixin cometent crims.

Ara caldrà que els detinguin per poder-los asseure a la banqueta dels acusats. El cunyat és considerat responsable directe dels crims ja que ell dirigia les operacions repressives.

Annex

Alguns dels bombardejos de les forces internacionals han mort població civil líbia, un fet tràgic, lamentable, condemnable i que s'hauria d'evitar que es repetís, però la repressió ordenada pel boig del Gadafi contra el seu propi poble ha causat moltes més víctimes. Si, el poble libi hauria de caure com una plaga de llagostes cap a qui els ha dut a aquesta tràgica situació, el dictador que els ha estat oprimint i assassinant durant 40 anys i que segueix reprimint-los i assassinant-los.

Iran: Del masclisme al cinisme passant pel militarisme

El règim iranià deté una reportera

Maryam Majd, fotoreportera va ser detinguda per la policia a l'aeroport de Teheran quan estava a punt de pujar a l'avió amb destinació a Alemanya, on havia de cobrir el Mundial de Futbol femení que se celebra allà.

I també una directora de cinema

La directora de cinema iraniana Mahnaz Mohammadi va ser detinguda al seu domicili per la policia del règim.

Aquestes dues dones a més de per la seva feina s'han destacat per la seva posició en defensa dels drets humans.

Una altra activista dels drets humans, Haleh Sahabi va morir en entranyes circumstàncies mentre estava a la presó fet que ha portat a 18 presos polítics a iniciar una vaga de fam per protestar per aquesta mort.

Iran prova els seu armament

La guàrdia revolucionària iraniana va llençar 14 míssils de diversos tipus. Són míssils terra-terra de fabricació iraniana i empren un sistema de guia intel•ligent que els permet perseguir objectius. Segons declaracions del cap de la Força Aèria de la Guàrdia revolucionària Iran no té res contra els seus veïns més pròxims, que el seu problema és amb Israel i els Estats Units i que no necessita míssils amb un abast superior als 2000 kilòmetres. Segons aquest cap de la Força Aèria israeliana “els míssils iranians estan dissenyats contra els objectius dels Estats Units a la zona i el règim sionista, i amb la consideració que el règim sionista de 1200 kilòmetres de distància a l'Iran, nosaltres en el cas d'alguna amenaça pràctica tenim la capacitat d'atacar aquest règim amb míssils de 2000 kilòmetres”. Bé, cal dir que Estats Units té tropes a l'Aràbia Saudita, l'Iraq i algun altre país més de la zona, no crec que a cap d'aquests països els agradés que l'Iran llancés míssils contra el seu territori. L'Iran és ara ja una amenaça per a la pau a la zona, una amenaça que hauria de ser destruïda, em refereixo al seu armament, no pas el país, s'hauria d'haver fet abans que aconseguís tenir aquest armament que amenaça Israel, no s'ha fet i això ha estat un greu error.

L'11-S i l'Holocaust segons Ahmadinejad

És una broma que a Teheran celebrin una Conferència Internacional de Lluita contra el Terrorisme organitzada per un règim que ha promogut i finançat atemptats terroristes – AMIA i Ambaixada d'Israel a l'Argentina – i ha promogut, armat i finançat a grups terroristes que han comés atemptats contra Israel, però també contra els libanesos, cas d'Hezbolà i contra els palestins, cas de Hamàs. Que aquesta conferència la presideixi Ahmadinejad és el súmmum del cinisme considerant que Ahmadinejad aprofita tots els seus discursos per amenaçar amb el terror a Israel i a altres països. Ahmadinejad se serveix d'aquesta conferència per estendre les tesis revisionistes. Diu el sàtrapa iranià que “si la caixa negra dels incidents de l'11 de setembre i de l'Holocaust fossin obertes, quelcom de la veritat sortiria a la llum però els Estats Units no ho permet”. Segons Ahmadinejad els atemptats terroristes de l'11 de setembre i l'Holocaust van servir per sotmetre al poble àrab. Per començar aquest sinistre dictador sonat qualifica els atemptats de l'11-S d'”incident” i no d'atemptat terrorista. És sorprenent que aprofiti una conferència sobre el terrorisme per rebaixar la importància d'un conjunt d'atemptats que van causar la mort de 4000 persones. Però encara és més greu que digui que l'assassinat de sis milions de jueus i quatre milions d'altres grups ètnics fos una via per “sotmetre als àrabs”. I això ho diu un individu que és el cap visible d'un règim que promou i finança tant atemptats terroristes com els grups que cometen atemptats terroristes a l'Orient Mitjà. Torno a recordar la relació del règim iranià amb Hezbolà i Hamàs, i que aquest règim està darrera dels atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i la seu de l'AMIA a Buenos Aires, i que alguns dels autors d'aquell atemptat són membres del govern que presideix Ahmadinejad. Per tant, aquesta conferència és una befa. Entre els diversos participants a la conferència hi ha també Omar Hasan al Bachir, president de Sudan, al que diversos països acusen de fomentar el terrorisme. És rar que no hagin convidat a Bashar al Asad, a representants d'Hezbolà i Hamàs i a Gadafi, així estaria tota la camarilla terrorista reunida.

Los tiranos del mundo árabe, una amenaza global

Libia: Gadafi, un loco peligroso

Llamamiento de Gadafi al pueblo libio por llevar la guerra en Europa

Generalmente aquellos que han tenido el poder absoluto cuando han temido perderlo han estado dispuestos a inmolarse junto con su pueblo y si les fuera posible con el universo. Gadafi ha hecho un llamamiento "al gran pueblo libio" mediante la televisión del país "llevar la guerra al mar Mediterráneo y en Europa". Nos amenaza a los europeos diciendo que "sus casas y oficinas se convertirán en objetivos militares legítimos como vosotros habéis hecho con nuestras oficinas, sedes, casas y niños". No debemos temer una guerra en sentido convencional, no veremos los tanques de Gadafi paseando por el Paseo de Gracia, los Campos Elíseos, la Plaza del Sol, la Piazza del Poppolo o Times Square, y tampoco veremos los aviones de Gadafi o la Armada de Gadafi atacante nuestras ciudades, no lo veremos porque no tienen esta capacidad. Gadafi será militar pero también es un ignorante. ¿Que podemos temer?. Bueno, podemos temer que Gadafi financie-hay actos de terrorismo, tiene mucha experiencia en esta materia.

"Si quisiéramos podríamos trasladarnos a Europa como las langostas, como las abejas. Sin embargo, les aconsejamos que hagan marcha atrás antes de que se desencadene sobre ustedes una catástrofe ", advierte el dictador libio.

Lanzar estas amenazas contra Europa cuando en estos momentos no controla ya ni su propio país sólo puede ser cosa de un loco. Si Nerón tocaba la lira mientras ardía Roma y Hitler ordenaba enviar divisiones a luchar que ya no existían, Gadafi amenaza con invadir Europa. Las tropas enviadas a la misión de Libia es un contingente relativamente pequeño formado por tropas de varios países. Están actuando de manera muy limitada pero tienen capacidad para borrar del mapa el ejército libio y Gadafi con él pero tienen órdenes de no matar a Gadafi.

Orden de arresto contra Gadafi y su camarilla

La Corte Penal Internacional ha ordenado el arresto de Gadafi, de su segundo hijo, Saif al Islam, y de su cuñado Abdulá al Senusi, jefe de la inteligencia militar libia por el delito de crímenes de lesa humanidad cometidos por el régimen desde el mes de febrero en que comenzaron las revueltas. La presidenta de la sala, la jueza Mmasenono considera que el arresto de estos tres individuos impedirá que se sigan cometiendo crímenes.

Ahora será necesario que los detengan para poder sentarse en el banquillo de los acusados. El cuñado es considerado responsable directo de los crímenes ya que él dirigía las operaciones represivas.

Anexo

Algunos de los bombardeos de las fuerzas internacionales han muerto población civil libia, un hecho trágico, lamentable, condenable y que se debería evitar que se repitiera, pero la represión ordenada por el loco del Gadafi contra su propio pueblo ha causado muchas más víctimas . Si el pueblo libio debería caer como una plaga de langostas hacia quien les ha llevado a esta trágica situación, el dictador que les ha sido oprimiendo y asesinando durante 40 años y que sigue reprimiendo los mismos y asesinándolos.

Irán: Del machismo al cinismo pasando por el militarismo

El régimen iraní detiene a una reportera

Maryam Majd, fotorreporteros fue detenida por la policía en el aeropuerto de Teherán cuando estaba a punto de subir al avión con destino a Alemania, donde había de cubrir el Mundial de Fútbol femenino que se celebra allí.

Y también una directora de cine

La directora de cine iraní Mahnaz Mohammadi fue detenida en su domicilio por la policía del régimen.

Estas dos mujeres además de por su trabajo se han destacado por su posición en defensa de los derechos humanos.

Otra activista de los derechos humanos, Haleh Sahabi murió en entrañas circunstancias mientras estaba en prisión lo que ha llevado a 18 presos políticos a iniciar una huelga de hambre para protestar por esta muerte.

Irán prueba su armamento

La guardia revolucionaria iraní lanzó 14 misiles de diversos tipos. Son misiles tierra-tierra de fabricación iraní y emplean un sistema de guía inteligente que les permite perseguir objetivos. Según declaraciones del jefe de la Fuerza Aérea de la Guardia revolucionaria Irán no tiene nada contra sus vecinos más próximos, que su problema es con Israel y los Estados Unidos y que no necesita misiles con un alcance superior a los 2000 kilómetros. Según este jefe de la Fuerza Aérea israelí "los misiles iraníes están diseñados contra los objetivos de Estados Unidos en la zona y el régimen sionista, y con la consideración de que el régimen sionista de 1200 kilómetros de distancia en Irán, nosotros en el caso de alguna amenaza práctica tenemos la capacidad de atacar este régimen con misiles de 2000 kilómetros ". Bueno, hay que decir que Estados Unidos tiene tropas en Arabia Saudí, Irak y algún otro país además de la zona, no creo que a ninguno de estos países les gustara que Irán lanzara misiles contra su territorio. Irán es ahora una amenaza para la paz en la zona, una amenaza que debería ser destruida, me refiero a su armamento, no el país, se debería haber hecho antes de que consiguiera tener este armamento que amenaza Israel, no se ha hecho y esto ha sido un grave error.

El 11-S y el Holocausto según Ahmadineyad

Es una broma que en Teherán celebren una Conferencia Internacional de Lucha contra el Terrorismo organizada por un régimen que ha promovido y financiado atentados terroristas - AMIA y Embajada de Israel en Argentina - y ha promovido, armado y financiado a grupos terroristas que han cometido atentados contra Israel, pero también contra los libaneses, caso de Hezbolá y contra los palestinos, caso de Hamás. Que esta conferencia la presida Ahmadineyad es el colmo del cinismo considerando que Ahmadineyad aprovecha todos sus discursos para amenazar con el terror en Israel y otros países. Ahmadineyad se sirve de esta conferencia para extender las tesis revisionistas. Dice el sátrapa iraní que "si la caja negra de los incidentes del 11 de septiembre y del Holocausto fueran abiertas, algo de la verdad saldría a la luz pero los Estados Unidos no lo permite". Según Ahmadineyad los atentados terroristas del 11 de septiembre y el Holocausto sirvieron para someter al pueblo árabe. Para empezar este siniestro dictador sonado califica los atentados del 11-S de "incidente" y no de atentado terrorista. Es sorprendente que aproveche una conferencia sobre el terrorismo para rebajar la importancia de un conjunto de atentados que causaron la muerte de 4000 personas. Pero aún es más grave que diga que el asesinato de seis millones de judíos y cuatro millones de otros grupos étnicos fuera una vía para "someter a los árabes". Y esto lo dice un individuo que es la cabeza visible de un régimen que promueve y financia tanto atentados terroristas como los grupos que cometen atentados terroristas en Oriente Medio. Vuelvo a recordar la relación del régimen iraní con Hezbolá y Hamás, y que este régimen está detrás de los atentados contra la Embajada de Israel y la sede de la AMIA en Buenos Aires, y que algunos de los autores de aquel atentado son miembros del gobierno que preside Ahmadineyad. Por tanto, esta conferencia es una burla. Entre los diversos participantes en la conferencia hay también Omar Hasan al Bachir, presidente de Sudán, al que varios países acusan de fomentar el terrorismo. Es raro que no hayan invitado a Bashar al Asad, a representantes de Hezbolá y Hamás y Gadafi, así estaría toda la camarilla terrorista reunida.