Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tràfic d'armes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tràfic d'armes. Mostrar tots els missatges

29 d’ag. 2011

Pressionen a Bashar per obligar-lo a dimitir - Bashar es fa l'orni - Rússia perdria 4000 milions de dòlars si sancionen Síria

Pressionen a Bashar per obligar-lo a dimitir - Bashar es fa l'orni - Rússia perdria 4000 milions de dòlars si sancionen Síria
Pressionen a Bashar per obligar-lo a dimitir
El president Obama ha demanat al dictador sirià que deixi el càrrec immediatament: “Ha arribat el moment que el president Al Asad se'n vagi”. Aquesta petició s'uneix a les del Regne Unit, França. Alemanya i la Unió Europea. També s'anuncien més sancions i més dures.
Nacions Unides han recomanat que la Cort Penal Internacional investigui les denúncies de matances i abusos massius dels drets humans a Síria. Obama considera que Al Asad ha perdut la legitimitat per romandre en el càrrec i creu que “les seves crides al diàleg i la reforma sonen a buit quan es dedica a empresonar, torturar i massacrar al seu propi poble”. Això d'empresonar, torturar i matar als seus conciutadans ja és normal que les facin els dictadors, per això són dictadors, és això el que tothom espera que facin els dictadors. Un dictador que no empresoni, torturi o mati, ¿quina mena de dictador seria?. Obama diu que “hem dit contínuament que el president Al Asad ha d'encapçalar una transició democràtica o fer-se a un costat. No l'ha encapçalat. Pel bé del poble sirià ha arribat el moment que el president Al Asad se'n vagi”. Al Asad no sembla que tingui la intenció de dimitir del càrrec. De moment el president Obama ha aprovat l'enduriment de les sancions contra el règim sirià congelant els bens del govern sirià subjectes a la jurisdicció nord-americana i els nord-americans tenen prohibit participar en qualsevol transacció en què participi el règim sirià. Queda prohibit importar petroli i els seus derivants de Síria, país al que els Estats Units compren 252000 barrils diaris i que ciutadans nord-americans inverteixin a Síria. Els termes emprats en un comunicat conjunt del primer ministre britànic David Cameron de la cancellera alemanya Àngela Merkel i del president de la República Francesa Nicolas Sarkozy no difereixen gaire del president nord-americà. Consideren que el règim de Bashar Al Asad ha perdut legitimitat i que ha d'anar-se'n. “pel bé de Síria i del seu poble”. La xifra de morts en aquestes revoltes ja supera els 2000 morts.
Bashar es fa l'orni
El dictador Bashar Al Asad s'està fent l'orni davant les peticions internacionals que li demanen que deixi el poder i se'n vagi i el patiment del seu poble, diu que “no sent cap inquietud” davant les protestes a l'interior de Síria i està convençut que el seu país no serà atacat per altres països per por a les repercussions a l'Orient Mitjà. Bashar ha anunciat que depenent dels terminis per dur a terme les reformes jurídiques podrien celebrar-se eleccions el febrer de 2012.
Al Asad sembla que no vol entendre que succeeix a Síria ni es planteja la possibilitat de deixar el càrrec i anuncia que la setmana pròxima s'autoritzarà la creació de partits polítics un cop s'hagi creat un comitè que haurà d'estudiar les sol•licituds. Crea també una comissió per revisar la Constitució que, al seu parer, necessitarà de 3 a 6 mesos per a realitzar aquesta tasca..
Comentari: Sempre poden fitxar els magistrats del Tribunal Constitucional espanyol que van necessitar quatre anys per destrossar l'Estatut de Catalunya, i això que aquí no depenia cap dictador d'aquest pronunciament jurídic per mantenir-se al poder, només els va servir als magistrats per mantenir-se al càrrec més enllà del seu mandat, amb aquests magistrats espanyols Asad podria romandre al poder 20 anys més.
Després de recordar les mesures que ha pres en aquest temps ha fet una advertència recordant el pes de Síria en els equilibris de l'Orient Mitjà i advertint que si Síria rep un atac des de l'exterior hi podrien haver “repercussions que ningú pot esperar”. Deu témer que la comunitat internacional decideixi intervenir a Síria com ha fer a Líbia, i per si de cas amenaça de desequilibrar la fràgil estabilitat de la zona.
Bashar no escolta al seu poble però el reprimeix, en canvi si que ha escoltat les peticions d'altres països, principalment occidentals, demanant-li que abandoni el càrrec i deixi que Síria faci una transició cap a la democràcia.
Tinc els meus dubtes que Síria o qualsevol país àrab o musulmà sigui capaç de convertir-se en una democràcia, tampoc estic pensant en una democràcia com les que tenen els països europeus, però si alguna forma de democràcia típica de país sense tradició democràtica, crec que els països àrabs són incompatibles amb un sistema democràtic.
Sempre hi va haver amenaces contra Síria i nosaltres – Bashar Al Asad i la seva camarilla - considerem que la sobirania i la decisió nacional són molt més importants que qualsevol decisió internacional”, diu el sàtrapa sirià. És una llàstima que Bashar i el seu pare i predecessor en el càrrec no creguessin gaire en aquesta opinió quan eren ells els que es dedicaven a potinejar en els assumptes interns dels seus veïns, especialment el Líban. Els sirians van preferir sortir a protestar contra Bashar abans que escoltar les seves declaracions televisades. Els manifestants van refusar el discurs de Bashar Al Asad amb càntics i les forces repressores del règim van respondre disparant contra els manifestants.
Rússia perdria 4000 milions de dòlars si sancionen Síria
Si la comunitat internacional decideix imposar sancions al règim sirià Rússia podria perdre 4000 milions de dòlars d'un contracte de venda d'armes russes al règim de Bashar Al Asad. Hi havia una comanda de 3500 a 3700 milions de dòlars que podria perdre's si s'aproven les sancions de Nacions Unides. Síria suposa el 10% de les exportacions russes d'armament. A això s'ha d'afegir que també l'Iran, un altre fidel consumidor de productes armamentístics russos, també ha estat sancionat per les Nacions Unides i això li està costant als russos, principals venedors, una bona morterada.
Un exemple, segons el director del CAET Makienko és que “dels 70 caces MIG-29 que la corporació aeronàutica MiG ha de subministrar a clients estrangers 24 corresponen a Síria”. Segons Makienko fent un exercici de cinisme, Síria “serà sens dubte la pròxima víctima de les democràcies occidentals i els satèl•lits a la regió que els donen suport”. Deu ser una putada per la indústria armamentística russa perdre tants bons clients ara que cauen els dictadors àrabs, que aquests sàtrapes usin aquestes armes russes per assassinar al seu propi poble als dirigents de la indústria armamentística russa els importa un rave. Rússia reconeix que les sancions a l'Iran els van suposar entre 7000 i 8000 milions de dòlars de pèrdues, és a dir, el doble que en el cas sirià.










Presionan a Bashar para obligarle a dimitir - Bashar se hace el despistado - Rusia perdería 4.000 millones de dólares si sancionan Siria
Presionan a Bashar para obligarle a dimitir
El presidente Obama ha pedido al dictador sirio que deje el cargo inmediatamente: "Ha llegado el momento que el presidente Al Asad se vaya". Esta petición se une a las del Reino Unido, Francia. Alemania y la Unión Europea. También se anuncian más sanciones y más duras.
Naciones Unidas han recomendado que la Corte Penal Internacional investigue las denuncias de matanzas y abusos masivos de los derechos humanos en Siria. Obama considera que el Asad ha perdido la legitimidad para permanecer en el cargo y cree que "sus llamamientos al diálogo y la reforma suenan a hueco cuando se dedica a encarcelar, torturar y masacrar a su propio pueblo". Lo de encarcelar, torturar y matar a sus conciudadanos ya es normal que las hagan los dictadores, por eso son dictadores, eso es lo que todo el mundo espera que hagan los dictadores. Un dictador que no encarcele, torture o mate, ¿qué tipo de dictador sería?. Obama dice que "hemos dicho continuamente que el presidente Al Asad debe encabezar una transición democrática o hacerse a un lado. No la ha encabezado. Por el bien del pueblo sirio ha llegado el momento que el presidente Al Asad se vaya". En Asad no parece que tenga la intención de dimitir del cargo. De momento el presidente Obama ha aprobado el endurecimiento de las sanciones contra el régimen sirio congelando los bienes del gobierno sirio sujetos a la jurisdicción estadounidense y los estadounidenses tienen prohibido participar en cualquier transacción en que participe el régimen sirio. Queda prohibido importar petróleo y sus derivantes de Siria, país al que Estados Unidos compran 252.000 barriles diarios y que ciudadanos estadounidenses inviertan en Siria. Los términos empleados en un comunicado conjunto del primer ministro británico David Cameron de la canciller alemana Angela Merkel y del presidente de la República Francesa Nicolas Sarkozy no difieren mucho del presidente estadounidense. Consideran que el régimen de Bashar Al Asad ha perdido legitimidad y que debe irse. "Por el bien de Siria y de su pueblo". La cifra de muertos en estas revueltas ya supera los 2000 muertos.
Bashar se hace el loco
El dictador Bashar Al Asad está haciendo el loco ante las peticiones internacionales que le piden que deje el poder y se vaya y el sufrimiento de su pueblo, dice que "no siente ninguna inquietud" ante las protestas en el interior de Siria y está convencido de que su país no será atacado por otros países por miedo a las repercusiones en Oriente Medio. Bashar ha anunciado que dependiendo de los plazos para llevar a cabo las reformas jurídicas podrían celebrarse elecciones en febrero de 2012.
En Asad parece que no quiere entender que sucede en Siria ni se plantea la posibilidad de dejar el cargo y anuncia que la semana próxima se autorizará la creación de partidos políticos una vez se haya creado un comité que deberá estudiar las solicitudes solicitudes. Crea también una comisión para revisar la Constitución que, a su juicio, necesitará de 3 a 6 meses para realizar esta tarea ..
Comentario: Siempre pueden fichar a los magistrados del Tribunal Constitucional español que necesitaron cuatro años para destrozar el Estatuto de Cataluña, y eso que aquí no dependía ningún dictador de este pronunciamiento jurídico para mantenerse en el poder, sólo les sirvió a los magistrados para mantenerse en el cargo más allá de su mandato, con estos magistrados españoles Asad podría permanecer en el poder 20 años más.
Tras recordar las medidas que ha tomado en este tiempo ha hecho una advertencia recordando el peso de Siria en los equilibrios de Oriente Medio y advirtiendo que si Siria recibe un ataque desde el exterior podrían haber "repercusiones que nadie puede esperar". Debe temer que la comunidad internacional decida intervenir en Siria como ha hacer en Libia, y por si acaso amenaza de desequilibrar la frágil estabilidad de la zona.
Bashar no escucha a su pueblo pero lo reprime, en cambio si que ha escuchado las peticiones de otros países, principalmente occidentales, pidiéndole que abandone el cargo y deje que Siria haga una transición hacia la democracia.
Tengo mis dudas de que Siria o cualquier país árabe o musulmán sea capaz de convertirse en una democracia, tampoco estoy pensando en una democracia como las que tienen los países europeos, pero si alguna forma de democracia típica de país sin tradición democrática, creo que los países árabes son incompatibles con un sistema democrático.
"Siempre hubo amenazas contra Siria y nosotros - Bashar Al Asad y su camarilla - consideramos que la soberanía y la decisión nacional son mucho más importantes que cualquier decisión internacional", dice el sátrapa sirio. Es una lástima que Bashar y su padre y predecesor en el cargo no creyeran mucho en esta opinión cuando eran ellos los que se dedicaban a jugar en los asuntos internos de sus vecinos, especialmente el Líbano. Los sirios prefirieron salir a protestar contra Bashar antes que escuchar sus declaraciones televisadas. Los manifestantes rechazaron el discurso de Bashar Al Asad con cánticos y las fuerzas represoras del régimen respondieron disparando contra los manifestantes.
Rusia perdería 4.000 millones de dólares si sancionan Siria
Si la comunidad internacional decide imponer sanciones al régimen sirio Rusia podría perder 4.000 millones de dólares de un contrato de venta de armas rusas al régimen de Bashar Al Asad. Había un pedido de 3500 a 3700 millones de dólares que podría perderse si se aprueban las sanciones de Naciones Unidas. Siria supone el 10% de las exportaciones rusas de armamento. A esto hay que añadir que también Irán, otro fiel consumidor de productos armamentísticos rusos, también ha sido sancionado por las Naciones Unidas y eso le está costando a los rusos, principales vendedores, una buena morterada.
Un ejemplo, según el director del CAET Makienko es que "los 70 cazas MIG-29 que la corporación aeronáutica MiG debe suministrar a clientes extranjeros 24 corresponden a Siria". Según Makienko haciendo un ejercicio de cinismo, Siria "será sin duda la próxima víctima de las democracias occidentales y los satélites en la región que los apoyan". Será una putada para la industria armamentística rusa perder tantos buenos clientes ahora que caen los dictadores árabes, que estos sátrapas usen estas armas rusas por asesinar a su propio pueblo a los dirigentes de la industria armamentística rusa les importa un bledo. Rusia reconoce que las sanciones a Irán los supusieron entre 7000 y 8000 millones de dólares de pérdidas, es decir, el doble que en el caso sirio.

19 de jul. 2011

Exploten dos contenidors de municions de Hezbolà a Xipre

Exploten dos contenidors de municions de Hezbolà a Xipre
L’explosió de dos contenidors a la base naval xipriota d’Evangelos Florakis va causar 16 morts i uns 40 ferits. Aquests contenidors van ser requisats per les autoritats xipriotes l’any 2009 d’un vaixell de bandera xipriota que havia partit d’Iran amb destí a Síria. Les autoritats xipriotes van requisar aquests contenidors que duien munició perquè sospitaven que el destinatari últim era Hezbolà. El Ministeri de Defensa i l’Autoritat d’Electricitat estaven estudiant el trasllat d’aquests contenidors pel perill que representaven. El perill s’ha convertit en una realitat.





Explotan dos contenedores de municiones de Hezbolá en Chipre
La explosión de dos contenedores en la base naval chipriota de Evangelos Florakis causó 16 muertos y unos 40 heridos. Estos contenedores fueron requisados por las autoridades chipriotas en 2009 de un barco de bandera chipriota que había partido de Irán con destino a Siria. Las autoridades chipriotas requisaron estos contenedores que llevaban munición para sospechaban que el destinatario último era Hezbolá. El Ministerio de Defensa y la Autoridad de Electricidad estaban estudiando el traslado de estos contenedores por el peligro que representaban. El peligro se ha convertido en una realidad.

31 de març 2011

Armes, potser si, potser no

Armes, potser si, potser no


L'agència turca de notícies Dogan d'Istanbul ha publicat que les autoritats turques van obligar un avió iranià que volava entre l'Iran i Síria a aterrar en un aeroport de la ciutat de Diyabakir. Segons l'agència de notícies l'avió transportava armes relacionades amb el programa nuclear iranià.


Però les autoritats turques neguen en part aquesta notícia, només diuen que aquest és un procediment habitual demanar als avions de càrrega iranians que sobrevolen Turquia que aterrin per procedir a una inspecció.


L'agència oficial turca va informar que l'avió volava des de Teheran (Iran) fins Alepo (Síria), que va ser inspeccionat però que no van trobar "res il·legal" i els van permetre continuar el viatge.


Tres fonts i tres informacions que no coincideixen. L'agència Dogan diu que les autoritats turques van fer aterrar l'avió iranià perquè portava armes vinculades al programa nuclear, les autoritats turques informen que aquest és un procediment habitual però no esclareixen res més i l'agència de notícies oficials diu que van fer aterrar l'avió iranià i després d'inspeccionar-lo diuen que no han trobar "res il·legal".


Armas, quizás si, quizás no


La agencia turca de noticias Dogan de Estambul ha publicado que las autoridades turcas obligaron un avión iraní que volaba entre Irán y Siria a aterrizar en un aeropuerto de la ciudad de Diyabakir. Según la agencia de noticias del avión transportaba armas relacionadas con el programa nuclear iraní.


Pero las autoridades turcas niegan en parte esta noticia, sólo dicen que este es un procedimiento habitual pedir a los aviones de carga iraníes que sobrevuelan Turquía que aterricen para proceder a una inspección.


La agencia oficial turca informó que el avión volaba desde Teherán (Irán) hasta Alepo (Siria), que fue inspeccionado pero que no encontraron "nada ilegal" y les permitieron continuar el viaje.


Tres fuentes y tres informaciones que no coinciden. La agencia Dogan dice que las autoridades turcas hicieron aterrizar el avión iraní porque llevaba armas vinculadas al programa nuclear, las autoridades turcas informan que este es un procedimiento habitual pero no esclarecen nada más y la agencia de noticias oficiales dice que hicieron aterrizar el avión iraní y después de inspeccionarlo dicen que no han encontrar "nada ilegal".

16 de març 2011

Israel captura vaixell liberià que transportava armes iranianes per Hamàs

Israel captura vaixell liberià que transportava armes iranianes per Hamàs

L'Armada israeliana va capturar un vaixell liberià que transportava un carregament d'armes amb destí a la organització terrorista islàmica Hamàs. El "Victoria", que és com es diu el vaixell liberià va ser assaltat per comandos israelians, els mariners del mercant liberià no van resistir-se. El vaixell va ser conduit fins el port d'Ashdod per ser inspeccionat en profunditat.

El vaixell va partir de Mersin, a Turquia, amb destinació al port d'Alexandria, Egipte. L'armament procedia d'Iran i va ser transportat fins a Turquia via Síria i des d'allà a Egipte per mar, per posteriorment ser traslladat per terra fins a Gaza. Aquestes armes han fet un viatge molt llarg però per sort no han arribat a mans dels terroristes d'Hamàs.

No fa gaires setmanes es parlava de dos vaixells iranians que van entrar a la Mediterrània pel Canal de Suez en direcció a Turquia. Tot i que el portaveu israelià d'aquesta operació descarta la implicació de Turquia en aquest tràfic d'armes iranianes amb destí al grup terrorista Hamàs, suposo que deu ser per no escalfar les actuals males relacions entre Turquia i Israel després de l'assalt israelià a la Flotilla de la Llibertat que pretenia entrar a Gaza i que va acabar amb la mort de 9 turcs a mans de les tropes d'assalt, el cert, és que Turquia no està exempta de responsabilitat en aquest assumpte. Aquest vaixell liberià va carregar les armes en un port turc, també la Flotilla va partir de
Turquia, una Flotilla que va demostrar no ser precisament pacífica. Turquia és responsable per acceptar que arribin al seu port vaixells iranians transportant armes, que aquestes siguin transvasades al vaixell liberià i que aquest parteixi en direcció a Egipte carregat d'armes per un grup terrorista islàmic.

Vídeo: Israli Commandos Sieze Arms Carrying Cargo Ship

http://www.youtube.com/watch?v=ZJjKKpn4nig

Vídeo: Israeli Navy Soldiers Board the "Victoria"

http://www.youtube.com/watch?v=u99qJmuP-jw

Vídeo: IDF Intercepts Iranian Weapons Shipment to Gaza

http://www.youtube.com/watch?v=pnI6YnzRdPc

Vídeo: IDF Navy found weapons in the "Victoria"

http://www.youtube.com/watch?v=nATq8kcIT0U

Israel captura barco liberiano que transportaba armas iraníes para Hamas

La Armada israelí capturó un barco liberiano que transportaba un cargamento de armas con destino a la organización terrorista islámica Hamás. El "Victoria", que es como se llama el barco liberiano fue asaltado por comandos israelíes, los marineros del mercante liberiano no resistirse. El barco fue conducido hasta el puerto de Ashdod para ser inspeccionado en profundidad. El barco partió de Mersin, en Turquía, con destino al puerto de Alejandría, Egipto. El armamento procedía de Irán y fue transportado hasta Turquía vía Siria y desde allí a Egipto por mar, para posteriormente ser trasladado por tierra hasta Gaza. Estas armas han hecho un viaje muy largo pero por suerte no han llegado a manos de los terroristas de Hamás. No hace muchas semanas se hablaba de dos barcos iraníes que entraron en el Mediterráneo por el Canal de Suez en dirección a Turquía. Aunque el portavoz israelí de esta operación descarta la implicación de Turquía en este tráfico de armas iraníes con destino al grupo terrorista Hamás, supongo que será por no calentar las actuales malas relaciones entre Turquía e Israel tras el asalto israelí a la Flotilla de la Libertad que pretendía entrar en Gaza y que terminó con la muerte de 9 turcos a manos de las tropas de asalto, lo cierto, es que Turquía no está exenta de responsabilidad en este asunto. Este barco liberiano cargó las armas en un puerto turco, también la Flotilla partió de Turquía, una Flotilla que demostró no ser precisamente pacífica. Turquía es responsable por aceptar que lleguen a su puerto barcos iraníes transportando armas, que éstas sean trasvasadas al barco liberiano y que este parta en dirección a Egipto cargado de armas para un grupo terrorista islámico.

8 de gen. 2011

La dent amb micròfon que mai va existir i el retorn del bruixot i tràfic d’armes

La dent amb micròfon que mai va existir i el retorn del bruixot i tràfic d’armes
La dent amb micròfon que mai va existir

L'Iran arresta una nord-americana
L'agència iraniana de notícies FARS va afirmar ahir que Hall Tayalan, de 55 anys, va ser arrestada a prop de la frontera amb Armènia i acusada d'espionatge. Segons FARS la dona va entrar al país sense visat i duia aparells d'espionatge, com un micròfon implantat en una dent. La TV iraniana va desmentir la detenció. EFE.
Els països islàmics tenen la síndrome de l'espia imaginari. En un article molt recent comentava com les autoritats d'Aràbia Saudita van arrestar un voltor acusat d'espiar per Israel. L'Iran és molt susceptible amb aquest tema, veuen un espia del Mossad a sota de cada llit iranià que vol impedir-los tenir un programa nuclear sobre el que la comunitat internacional sospita que hi ha gat amagat. Des del blocaire Hoder que va ser detingut acusat d'espiar a favor d'Israel, tot i que l'única raó va ser que mesos abans havia visitat aquest país, fet que el règim iranià prohibeix als seus ciutadans, acusació que era un muntatge per poder callar a un blocaire molt crític amb el règim i amb molta influència al país. La notícia diu que, segons l'agència FARS, una nord-americana de 55 anys va ser detinguda a prop de la frontera amb Armènia, segons aquesta agència de notícies iraniana la senyora nord-americana portava aparells d'espionatge, no aclareix quina mena d'aparells, tot i que si la senyora estava fent turisme no seria rar que portés una o vàries càmeres, només diu que la senyora portava un micròfon implantat en una dent. La senyora, segons el breu article, no duia visat. Això del micròfon implantat a la dent em té intrigat. El més sorprenent és que la televisió iraniana va desmentir la notícia. Ara no sabem si hi havia una senyora de 55 nord-americana amb un micròfon a la dent o no.

El retorn del bruixot

El clergue radical xiïta Al-Sadr torna a l'Iraq
Moqtada Al-Sadr va ser rebut a l'aeroport de la seva ciutat natal, Najaf, situada a 170 quilòmetres de Bagdad, després de passar tres anys a l'Iran. Al-Sadr es va convertir, després de la invasió de l'Iraq per les tropes multinacionals liderades pels EUA el març de 2003, en un dur opositor a l'ocupació estrangera. EFE
Ens queixem dels clergues que tenim a les nostres contrades perquè es fiquen allà on no els demana ningú però a l'Iraq dirigeixen directament a gent armada amb AK47 i els envien a immolar-se. La situació d'Iraq és molt complicada, almenys quan estava Saddam al poder se sabia qui era l'enemic, ell, però ara s'ha convertit en un batibull de grupuscles que s'enfronten contra les tropes de la coalició internacional i alhora entre ells. En aquests moments allò s'assembla més aviat al Chicago dels anys 20.


Tràfic d’armes

L’Estat espanyol ha superat la xifra de venda armes arreu del Món de l’any anterior. Segons denuncien Greenpeace, Fundació per la Pau, Intermón i Amnistia Internacional la venda d’armes de fabricació espanyola van pujar l’any 2010 a 2000 milions d’euros, l’any 2009 Espanya va ingressar 1300 milions d’euros per aquest mateix concepte. Aràbia Saudita, Iran, Pakistan, Israel, Tailàndia, Colòmbia, Marroc i Estats Units són els principals destins de les armes de fabricació espanyola. És curiós veure que no tenen problemes a vendre armes tant a Israel com a Iran, dos països que en qualsevol moment podrien embrancar-se en una guerra. D’altra banda cal dir que no és nou aquest fet, en un article de mesos enrere vaig comentar que en un vaixell que havia partit d’Iran amb destinació final a Gaza i que havia declarat transportar ajuda humanitària van trobar-se armes, algunes de fabricació espanyola.



Les armes espanyoles d'Hezbolà

¿Las armas requisadas hablan español o portugués?

El diente con micrófono que nunca existió, el retorno del brujo y tráfico de armas
El diente con micrófono que nunca existió

Irán detiene a una estadounidense
La agencia iraní de noticias FARS afirmó ayer que Hall Tayalan, de 55 años, fue arrestada cerca de la frontera con Armenia y acusada de espionaje. Según FARS la mujer entró en el país sin visado y llevaba aparatos de espionaje, como un micrófono implantado en un diente. La TV iraní desmintió la detención. EFE.
Los países islámicos tienen el síndrome del espía imaginario. En un artículo muy reciente comentaba como las autoridades de Arabia Saudita arrestaron a un buitre acusado de espiar para Israel. Irán es muy susceptible con este tema, ven un espía del Mossad debajo de cada cama iraní que quiere impedirles tener un programa nuclear sobre el que la comunidad internacional sospecha que hay gato encerrado. Desde el blogger Hoder que fue detenido acusado de espiar a favor de Israel, aunque la única razón fue que meses antes había visitado este país, que el régimen iraní prohíbe a sus ciudadanos, acusación que era un montaje para poder callar a un blogger muy crítico con el régimen y con mucha influencia en el país. La noticia dice que, según la agencia FARS, una estadounidense de 55 años fue detenida cerca de la frontera con Armenia, según esta agencia de noticias iraní la señora estadounidense llevaba aparatos de espionaje, no aclara qué tipo de aparatos, aunque si la señora estaba haciendo turismo no sería raro que llevara una o varias cámaras, sólo dice que la señora llevaba un micrófono implantado en un diente. La señora, según el breve artículo, no llevaba visado. Lo del micrófono implantado en el diente me tiene intrigado. Lo más sorprendente es que la televisión iraní desmintió la noticia. Ahora no sabemos si había una señora de 55 estadounidense con un micrófono en el diente o no.

El regreso del brujo

El clérigo radical chií Al Sadr vuelve a Irak
Moqtada Al Sadr fue recibido en el aeropuerto de su ciudad natal, Nayaf, situada a 170 kilómetros de Bagdad, después de pasar tres años en Irán. Al Sadr se convirtió, tras la invasión de Irak por las tropas multinacionales lideradas por EEUU en marzo de 2003, en un duro opositor a la ocupación extranjera. EFE
Nos quejamos de los clérigos que tenemos en nuestras porque se meten donde no les pide nadie pero en Irak dirigen directamente a gente con AK47 y los envían a inmolarse. La situación de Irak es muy complicada, al menos cuando estaba Sadam al poder se sabía quién era el enemigo, él, pero ahora se ha convertido en un batiburrillo de grupúsculos que se enfrentan contra las tropas de la coalición internacional y al mismo tiempo entre ellos. En estos momentos aquello se parece más bien al Chicago de los años 20.

Tráfico de armas

El Estado español ha superado la cifra de venta armas en todo el Mundo del año anterior. Según denuncian Greenpeace, Fundació per la Pau, Intermón y Amnistía Internacional la venta de armas de fabricación española subieron el año 2010 a 2000 millones de euros, el año 2009 España ingresó 1.300 millones de euros por este mismo concepto .Arabia Saudí, Irán, Pakistán, Israel, Tailandia, Colombia, Marruecos y Estados Unidos son los principales destinos de las armas de fabricación española. Es curioso ver que no tienen problemas en vender armas tanto a Israel como Irán, dos países que en cualquier momento podrían enzarzarse en una guerra. Por otra parte hay que decir que no es nuevo este hecho, en un artículo de meses atrás comenté que en un barco que había partido de Irán con destino final en Gaza y que había declarado transportar ayuda humanitaria se encontraron armas, algunas de fabricación española.