Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jerusalem. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jerusalem. Mostrar tots els missatges

6 de jul. 2012

Notícies d’Israel: 25 de juny al 4 de juliol

Notícies d’Israel: 25 de juny al 4 de juliol

Mor Itzjak Shamir 

Itzjak Shamir (96 anys) que va ser primer ministre d’Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992, va morir el passat dissabte després d’una llarga malaltia. Va néixer amb el nom Itzjak Jazernicki l’any 1915 en un territori que avui es correspon amb Bielorrússia i llavors era part de l’Imperi Rus. Va formar-se a Polònia i l’any 1935 va emigrar a Palestina, on va iniciar la seva militància política i les seves activitats en el moviment sionista. Va ser una de les figures cabdals del partit més important de la dreta israeliana, el Likud, va oposar-se a la proposta nord-americana de pau per territoris que presumptament havia de resoldre el conflicte arab-israelià. Va formar part dels serveis d’intel·ligència israelians, president de la Kneset i ministre d’Exteriors, abans de ser nomenant primer ministre en substitució de Menajem Begin l’any 1983.
Una vegada s’ha fet públic l’òbit hi ha hagut reaccions. L’actual primer ministre d’Israel Binyamin Netanyahu ha declarat que “Itzjak Shamir pertany a la generació de gegants que van fundar l’Estat d’Israel i lluitaren per la llibertat del poble jueu a la seva pròpia terra”. El portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney ha dit que “Itzjak Shamir va dedicar la seva vida a l’Estat d’Israel. Des dels seus dies impulsant la independència d’Israel al seu servei com primer ministre, ell va enfortir la seguretat d’Israel i va impulsar l’aliança entre Estats Units i Israel. Els nostres pensaments i oracions estan amb la seva família i amb el poble d’Israel”.
Els seus partidaris destaquen la seva fermesa a l’hora d’enfrontar les protestes i revoltes palestines però els seus detractors el consideren un radical que va fer impedir una solució negociada amb els àrabs.
Res del que han fet els palestins, començant per la seva renúncia a proclamar el seu Estat l’any 1948 i seguint pels actes de terrorisme, la col·laboració de les organitzacions terroristes palestines amb diversos Estats àrabs enemics d’Israel, etc. ha buscat una solució negociada amb Israel. I quan Israel ha demostrat debilitat amb els àrabs han mort ciutadans israelians.
Shamir ha hagut de fer front a la primera Intifada palestina i a la Guerra d’Irak, període en què el règim iraquià va llançar 44 míssils SCUD contra el territori israelià, i va haver d’abstenir-se de respondre a l’atac a petició del president nord-americà George Bush (pare) que temia que si Israel decidia respondre els aliats àrabs podrien trencar amb la coalició que s’enfrontava al règim de Saddam Hussein.
Shamir va participar en la Cimera de Madrid on els israelians van asseure`s a la mateixa taula de negociacions amb palestins, sirians, jordans i libanesos. La Cimera de Madrid va facilitar les converses secretes d’Oslo que van concloure amb la creació de l’Autoritat Nacional Palestina. Han passat molts anys des de la Cimera de Madrid i les converses d’Oslo, i no s’ha assolit la pau, les organitzacions (terroristes) palestines només han guanyat temps per armar-se millor. Shamir, molt probablement ja ho sabia que la pau amb els àrabs és impossible mentre les organitzacions terroristes palestines que controlen Gaza i Cisjordània, i els règims totalitaris que els donen suport, financen i armen continuïn econòmica i militarment forts. 

Israel va demanar un crèdit al FMI per evitar l’enfonsament de l’Autoritat Palestina 

La situació econòmica de l’Autoritat Palestina és molt greu, té un dèficit de més de 1000 milions de dòlars, el triple del que estava previst, degut principalment a l’incompliment dels països àrabs. S’ha de dir que els països àrabs que tant s’estimen als palestins prefereixen donar diners a les diverses organitzacions terroristes i armar-les que no pas donar diners al (presumpte) govern palestí, l’Autoritat Nacional Palestina. Palestina no és un Estat reconegut enlloc i l’AP no pot sol·licitar crèdits al FMI. El primer ministre Binyamin Netanyahu va encarregar al president del Banc d’Israel que fes la sol·licitud d’un crèdit  de 100 milions de dòlars (79 milions d’euros) al FMI per l’AP, i d’aquesta manera impedir que s’enfonsi. Sembla que ni la banca palestina se’n refia del seu “govern” i li ha tancat l’aixeta creditícia.
L’AP va augmentar els impostos i va retallar la despesa pública per provar de tapar el forat financer de 1100 milions de dòlars en préstecs bancaris i 400 milions de dòlars en impagaments al sector privat. L’AP té grans dificultats per pagar els sous dels seus funcionaris.
Fischer, president del Banc d’Israel, i Salam Fayad, primer ministre de l’Autoritat Palestina van coincidir al Fons Monetari Internacional i es coneixen bé, Fayad va demanar a Fischer que l’ajudés a aconseguir un préstec. Fayad i Fischer creuen que en aquest moment ni la UE ni els Estats Units augmentin la seva contribució als fons palestins. I perquè no li demanen diners a l’Iran i l’Aràbia Saudita?. Segurament l’Iran ja té prou feina finançant a Hamàs i Hezbolà.
El FMI per una vegada va actuar com cal refusant la concessió del crèdit al·legant que no vol crear un precedent concedint un crèdit, encara que sigui indirectament, perquè Palestina no és un Estat. El pla era que Israel sol·licités el crèdit per a l’Autoritat Palestina, i que l’AP aniria tornant el crèdit a través d’Israel. És a dir, l’Estat d’Israel havia d’avalar un crèdit per a l’AP, un “govern” els dirigents del qual declaren que volen destruir l’Estat d’Israel. Si l’AP ha de caure que caigui, i si les diverses organitzacions terroristes palestines decideixen matar-se mútuament crec que Israel no ha d’intervenir en favor de cap d’aquestes organitzacions. 

Israel destrueix un dispositiu d’espionatge col·locat al Líban 

Un avió no tripulat israelià va disparar un míssil contra un dispositiu d’espionatge que havien instal·lat en un cable de telecomunicacions d’Hezbolà entre les aldees libaneses de Zrariyeh i Tayr Filsay. Hezbolà és una organització terrorista xiïta libanesa que controla una part important del Líban i que a més forma part del govern libanès. I això sembla que els permet tenir una línia de comunicació. Algú s’imagina que ETA o les Brigades Roges s’haguessin instal·lat la seva pròpia xarxa de telecomunicacions?. Sembla que el dispositiu d’espionatge israelià va ser descobert pels terroristes xiïtes i la Força Aèria israeliana va rebre l’ordre de destruir-lo.
Dos avions israelians van realitzar vols a baixa altura simulant atacs, això va fer que els terroristes d’Hezbolà decidissin encerclar la zona, un tercer aparell va fer explotar el dispositiu d’espionatge israelià, durant l’atac no va resultar ferit ningú. 

Hezbolà vol imposar un bloqueig naval a Israel 

Hezbolà planeja establir un bloqueig dels ports israelians mitjançant l’atac contra els bucs mercants civils que naveguin per la zona, fet que perjudicaria greument a Israel perquè la majoria de les importacions arriben a Israel per via marítima. La organització terrorista xiïta libanesa atacaria els vaixells que es dirigissin als ports d’Ashdod i Haifa. L’any 2006 durant la segona guerra del Líban Hezbolà va disparar un míssil contra el vaixell de guerra israelià INS Hanit matant quatre mariners i provocant danys considerables, també van enfonsar un mercant. Hezbolà té un ampli arsenal de míssils antibuc de fabricació xinesa. Es tem que Hezbolà pugui haver rebut de Síria míssils antibuc russos adquirits pel règim sirià recentment. Els russos malgrat la situació que es viu a Síria continua subministrant armes al règim de Bashar al Asad, armes que el règim sirià podria estar subministrant a la organització terrorista xiïta libanesa Hezbolà. 

Un ultraortodox jueu imputat per les pintades antisemites al Museu de l’Holocaust 

Elhanan Esterovitch, jueu ultraortodox i membre d’una corrent radical antisionista ha estat imputat en un tribunal de Jerusalem d’haver pintat al Museu de l’Holocaust consignes antisemites i lloances a Hitler. Durant els interrogatoris Esterovich va declarar: “Tant de bo hagués pogut volar el Parlament, la Cort Suprema i vàries bases de l’Exèrcit de Defensa d’Israel”.
A Esterovich, de 31 anys i resident a Jerusalem el van detenir la setmana passada i se l’acusa de violació, vandalisme, danys a la propietat pública i ofenses a la bandera. El fiscal demana que romangui a la presó perquè “no ha mostrat cap penediment i fins i tot ha declarat des de la seva cel·la la seva intenció de continuar amb les seves activitats”. Uns altres tres individus membres del mateix grup de fanàtics, els Guardians de la Ciutat (Neturei Karta) estan sota arrest domiciliari.
Esterovich va pintar el passat 11 de juny a la plaça principal del Museu de l’Holocaust de Jerusalem una desena de missatges: “Hitler, gràcies per l’Holocaust” o “Si Hitler no hagués existir, els sionistes haurien d'haver-lo inventat”. Aquestes pintades apareixien signades per un grup autoanomenat “judaisme ultraortodox mundial”. La policia sospita que Esterovich podria estar darrera d’almenys quatre actes de vandalisme semblants contra monuments de record a soldats caiguts i en un intent de cremar la bandera d’Israel.
Tots els pobles tenen individus que demostren un odi furibund – autoodi - contra el poble del qual formen part.  Si Esterovich fos català segurament estaria afiliat algun grup ultradretà espanyolista. Per a Esterovich, els enemics són els sionistes, oblidant que l’actual Israel existeix principalment pel sacrifici i la feina de persones que es consideraven i es consideren sionistes.













Noticias de Israel: 25 de junio al 4 de julio 

Muere Itzjak Shamir 

Itzjak Shamir (96 años) que fue primer ministro de Israel de 1983 a 1984 y de 1986 a 1992, falleció el pasado sábado tras una larga enfermedad. Nació con el nombre Itzjak Jazernicki el año 1915 en un territorio que hoy se corresponde con Bielorrusia y entonces era parte del Imperio Ruso. Se formó en Polonia y en 1935 emigró a Palestina, donde inició su militancia política y sus actividades en el movimiento sionista. Fue una de las figuras capitales del partido más importante de la derecha israelí, el Likud, se opuso a la propuesta norteamericana de paz por territorios que presuntamente debía resolver el conflicto árabe-israelí. Formó parte de los servicios de inteligencia israelíes, presidente de la Kneset y ministro de Exteriores, antes de ser nombrando primer ministro en sustitución de Menajem Begin en 1983.
Una vez se ha hecho público el óbito ha habido reacciones. El actual primer ministro de Israel Binyamin Netanyahu ha declarado que "Itzjak Shamir pertenece a la generación de gigantes que fundaron el Estado de Israel y lucharon por la libertad del pueblo judío en su propia tierra". El portavoz de la Casa Blanca, Jay Carney dijo que "Itzjak Shamir dedicó su vida al Estado de Israel. Desde sus días impulsando la independencia de Israel a su servicio como primer ministro, él fortaleció la seguridad de Israel e impulsó la alianza entre Estados Unidos e Israel. Nuestros pensamientos y oraciones están con su familia y con el pueblo de Israel".
Sus partidarios destacan su firmeza a la hora de enfrentar las protestas y revueltas palestinas pero sus detractores lo consideran un radical que hizo impedir una solución negociada con los árabes.
Nada de lo que han hecho los palestinos, empezando por su renuncia a proclamar su Estado en el año 1948 y siguiendo por los actos de terrorismo, la colaboración de las organizaciones terroristas palestinas con varios Estados árabes enemigos de Israel, etc. ha buscado una solución negociada con Israel. Y cuando Israel ha demostrado debilidad con los árabes han muerto ciudadanos israelíes.
Shamir ha tenido que hacer frente a la primera Intifada palestina y a la Guerra de Irak, periodo en que el régimen iraquí lanzó 44 misiles SCUD contra el territorio israelí, y tuvo que abstenerse de responder al ataque a petición del presidente estadounidense George Bush (padre) que temía que si Israel decidía responder los aliados árabes podrían romper con la coalición que se enfrentaba al régimen de Sadam Husein.
Shamir participó en la Cumbre de Madrid donde los israelíes sentaron a la misma mesa de negociaciones con palestinos, sirios, jordanos y libaneses. La Cumbre de Madrid facilitó las conversaciones secretas de Oslo que concluyeron con la creación de la Autoridad Nacional Palestina. Han pasado muchos años desde la Cumbre de Madrid y las conversaciones de Oslo, y no se ha alcanzado la paz, las organizaciones (terroristas) palestinas sólo han ganado tiempo para armarse mejor. Shamir, muy probablemente ya lo sabía que la paz con los árabes es imposible mientras las organizaciones terroristas palestinas que controlan Gaza y Cisjordania, y los regímenes totalitarios que los apoyan, financian y arman continúen económica y militarmente fuertes. 

Israel pidió un crédito al FMI para evitar el hundimiento de la Autoridad Palestina 

La situación económica de la Autoridad Palestina es muy grave, tiene un déficit de más de 1000 millones de dólares, el triple de lo previsto, debido principalmente al incumplimiento de los países árabes. Hay que decir que los países árabes que tanto estiman los palestinos prefieren dar dinero a las diversas organizaciones terroristas y armarlas que no dar dinero al (presunto) gobierno palestino, la Autoridad Nacional Palestina. Palestina no es un Estado reconocido en ninguna parte y la AP no puede solicitar créditos al FMI. El primer ministro Binyamin Netanyahu encargó al presidente del Banco de Israel que hiciera la solicitud de un crédito de 100 millones de dólares (79 millones de euros) al FMI para la AP, y de esta manera impedir que se hunda.
Parece que ni la banca palestina se fía de su "gobierno" y le ha cerrado el grifo crediticio.
La AP aumentó los impuestos y recortó el gasto público para tratar de tapar el agujero financiero de 1.100 millones de dólares en préstamos bancarios y 400 millones de dólares en impagos al sector privado. La AP tiene grandes dificultades para pagar los sueldos de sus funcionarios.
Fischer, presidente del Banco de Israel, y Salam Fayad, primer ministro de la Autoridad Palestina coincidieron al Fondo Monetario Internacional y se conocen bien, Fayad pidió a Fischer que le ayudara a conseguir un préstamo. Fayad y Fischer creen que en este momento ni la UE ni los Estados Unidos aumenten su contribución a los fondos palestinos. ¿Y porque no le piden dinero a Irán y Arabia Saudí?. Seguramente Irán ya tiene suficiente trabajo financiando a Hamás y Hezbolá.
El FMI por una vez actuó como es debido rechazando la concesión del crédito alegando que no quiere sentar un precedente concediendo un crédito, aunque sea indirectamente, porque Palestina no es un Estado. El plan era que Israel solicitara el crédito para la Autoridad Palestina, y que la AP iría volviendo el crédito a través de Israel. Es decir, el Estado de Israel debía avalar un crédito para la AP, un "gobierno" cuyos dirigentes declaran que quieren destruir el Estado de Israel. Si la AP debe caer que caiga, y si las diversas organizaciones terroristas palestinas deciden matarse mutuamente creo que Israel no debe intervenir en favor de ninguna de estas organizaciones. 

Israel destruye un dispositivo de espionaje colocado en el Líbano 

Un avión no tripulado israelí disparó un misil contra un dispositivo de espionaje que habían instalado en un cable de telecomunicaciones de Hezbolá entre las aldeas libanesas de Zrariyeh y Tayra Filsay. Hezbolá es una organización terrorista chií libanesa que controla una parte importante del Líbano y que además forma parte del gobierno libanés. Y eso parece que les permite tener una línea de comunicación. Alguien se imagina que ETA o las Brigadas Rojas se hubieran instalado su propia red de telecomunicaciones?. Parece que el dispositivo de espionaje israelí fue descubierto por los terroristas chiítas y la Fuerza Aérea israelí recibió la orden de destruirlo.
Dos aviones israelíes realizaron vuelos a baja altura simulando ataques, esto hizo que los terroristas de Hezbolá decidieran rodear la zona, un tercer aparato hizo explotar el dispositivo de espionaje israelí, durante el ataque no resultó herido nadie. 

Hezbolá quiere imponer un bloqueo naval en Israel 

Hezbolá planea establecer un bloqueo de los puertos israelíes mediante el ataque contra los buques mercantes civiles que naveguen por la zona, lo que perjudicaría gravemente a Israel porque la mayoría de las importaciones llegan a Israel por vía marítima. La organización terrorista chií libanesa atacaría los buques que se dirigieran a los puertos de Ashdod y Haifa. En el año 2006 durante la segunda guerra del Líbano Hezbolá disparó un misil contra el buque de guerra israelí INS Hanit matando a cuatro marineros y provocando daños considerables, también hundieron un mercante. Hezbolá tiene un amplio arsenal de misiles antibuque de fabricación china. Se teme que Hezbolá pueda haber recibido de Siria misiles antibuque rusos adquiridos por el régimen sirio recientemente. Los rusos a pesar de la situación que se vive en Siria continúa suministrando armas al régimen de Bashar al Asad, armas que el régimen sirio podría estar suministrando a la organización terrorista chií libanesa Hezbolá. 

Un ultraortodoxo judío imputado por las pintadas antisemitas en el Museo del Holocausto 

Elhanan Esterovitch, judío ultraortodoxo y miembro de una corriente radical antisionista ha sido imputado en un tribunal de Jerusalén haber pintado al Museo del Holocausto consignas antisemitas y alabanzas a Hitler. Durante los interrogatorios Esterovich declaró: "Ojalá hubiera podido volar el Parlamento, la Corte Suprema y varias bases del Ejército de Defensa de Israel".
A Esterovich, de 31 años y residente en Jerusalén lo detuvieron la semana pasada y se le acusa de violación, vandalismo, daños a la propiedad pública y ofensas a la bandera. El fiscal pide que permanezca en la cárcel porque "no ha mostrado ningún arrepentimiento e incluso ha declarado desde su celda su intención de continuar con sus actividades". Otros tres individuos miembros del mismo grupo de fanáticos, los Guardianes de la Ciudad (Neturei Karta) están bajo arresto domiciliario.
Esterovich pintó el pasado 11 de junio en la plaza principal del Museo del Holocausto de Jerusalén una decena de mensajes: "Hitler, gracias por el Holocausto" o "Si Hitler no hubiera existir, los sionistas deberían haberlo inventado". Estas pintadas aparecían firmadas por un grupo autodenominado "judaísmo ultraortodoxo mundial". La policía sospecha que Esterovich podría estar detrás de al menos cuatro actos de vandalismo similares contra monumentos de recuerdo a soldados caídos y en un intento de quemar la bandera de Israel.
Todos los pueblos tienen individuos que demuestran un odio furibundo - autoodio - contra el pueblo del que forman parte. Si Esterovich fuera catalán seguramente estaría afiliado algún grupo ultraderechista españolista. Para Esterovich, los enemigos son los sionistas, olvidando que el actual Israel existe principalmente por el sacrificio y el trabajo de personas que se consideraban y se consideran sionistas.

20 de maig 2012

Jerusalem (I): Història breu de la ciutat / Jerusalem (II): Celebració de la reunificació de la ciutat

Jerusalem (I): Història breu de la ciutat



Jerusalem (I): Història breu de la ciutat


Història breu de la ciutat
Hi ha evidències arqueològiques anteriors a la conquesta de la ciutat pel Rei David. Entre elles es pot constatar que al Segle XVII AEC, els cananeus havien construït murs massius (4 i 5 tones de roques, de 26 metres d'altura) a la part oriental de Jerusalem per protegir el seu sistema antic d'aigua.
Pel 1550-1400 AEC, Jerusalem va caure sota domini egipci. Les inscripcions d'Amarna contenen correspondència entre Abdi-Heba, cap de "Urusalim" i el seu sobirà Amenhotep III.


El poder dels egipcis a la regió va començar a declinar al Segle XII AEC, durant el col · lapse de l'Edat del Bronze. La batalla de Djahy (Djahy era el nom egipci de Canaan) en 1178 abans de Crist, entre Ramsès III i els Pobles del Mar, va marcar l'inici d'aquesta disminució. La pèrdua gradual d'un poder central va donar lloc a regnes independents a la regió. Segons la Bíblia, Jerusalem en aquell moment era coneguda com Jebús i els seus independents cananeus que habitaven en aquest moment eren coneguts com els jebuseus.

Segons la Bíblia, la història d'Israel a la ciutat va començar en el 1000 AC, amb la conquesta del Rei David de Jerusalem, després d'això Jerusalem es va convertir en la ciutat de David i la capital del Regne Unit d'Israel. D'acord amb els llibres de Samuel, els jebuseus han aconseguit resistir els intents dels israelites de capturar la ciutat i el rei David es burla de tals intents, al·legant que fins als cecs i els coixos poden derrotar l'exèrcit israelita.

Quan el regne de Judà es va separar del regne més gran d'Israel (que la Bíblia col·loca prop del final del regnat de Salomó, 930 AEC, Jerusalem es va convertir en la capital del regne de Judà, mentre que el Regne d'Israel va tenir la seva capital en Shjem, en Shomrón (Samaria).
Tant la Bíblia com l'evidència arqueològica regional, suggereixen que a la regió havia inestabilitat política durant el període de 925-732 AEC. En el 925 AEC, la regió va ser envaïda pel faraó egipci que Sheshonk. Al voltant de 75 anys després, les forces de Jerusalem estaven implicades en una batalla indecisa contra el rei assiri Salmanasar III. Segons la Bíblia, Josafat de Judà, es va a Acab del regne del nord d'Israel en aquest moment.


La Bíblia registra que poc després d'aquesta batalla, Jerusalem va ser saquejada pels filisteus, els àrabs i etíops, que van saquejar la casa del rei Joram. Dues dècades més tard, la major part de Canaan, inclosa Jerusalem va ser conquerida per Hazael d'Aram, Damasc. Segons la Bíblia, Joaix de Judà, li va donar tots els tresors de Jerusalem com a tribut, però Hazael va procedir a destruir la ciutat. I mig segle més tard, la ciutat va ser saquejada per Joaix d'Israel, que va destruir els murs i va prendre presoner a Amasies, rei de Judà.

Al final del període del Primer Temple, Jerusalem era l'únic lloc sagrat en el qual era seu d'un regne i un centre de peregrinació habitual, fet que els arqueòlegs corroboren amb evidències.
L'any 538 AC, després de 50 anys de captiveri a Babilònia, rei persa Cirus el Gran va convidar els jueus a tornar a Judà per reconstruir el Temple. La construcció del Segon Temple va ser acabada en el 516 AC, durant el regnat de Darius, el Gran. Aquesta va ser la darrera reconstrucció fins a 1967 de la nostra era.


Jerusalem (II): Celebració de la reunificació de la ciutat

Celebració de la reunificació de la ciutat

“Si t'oblidés, oh Jerusalem "...
Iom Ierushalaim (Dia de Jerusalem) és la més recent addició al calendari hebreu. Cau aquest 20 de maig, equivalent al dia 28 de Iyar (sis setmanes després del sopar de la Pasqua, i una setmana abans de la vigília de Shavuot). L'enyorança de Sió i Jerusalem ha acompanyat el poble jueu en el seu exili durant més de 2.500 anys, des dels temps de Nabucodonosor i la captivitat de Babilònia (598-537 AEC), i més tard en la conquesta de Jerusalem i la destrucció del Temple per les legions de Tito en l'any 70 EC, amb les quals es va iniciar la gran dispersió del poble jueu. L'enyorança de Jerusalem s'esmenta més de mil vegades en la Bíblia, al Talmud i en les oracions quotidianes i festives. La seva expressió resumida d'anhel i esperança pot trobar en aquesta invocació de la Hagadà, el text ritual que es llegeix en el sopar de Pesaj: "L'any que ve, a Jerusalem". Algunes de les expressions més emotives d'aquest sentiment es deuen al salmista:

"Al costat dels rius de Babilònia, allà ens assèiem, i encara ploràvem, recordant de Sió. Sobre els salzes dins d'ella, pengem les nostres arpes "(137, 1-2).

"Si t’oblidés, oh Jerusalem, se m’oblidi la meva dreta. Enganxis la meva llengua al paladar si no us recordaré, si no aixeca a Jerusalem al capdavant dels meus alegries.
(137, 5-7).

"Lloa, oh Jerusalem, l'Etern, lloa al teu Déu, oh Sió" (147, 12).

Tot i Jerusalem ha estat considerada com la capital del poble jueu des dels temps del Rei David, en el 1000 aEC, tot i que la van conquistar diferents potències estrangeres - mai es va fixar un dia especial en honor de la ciutat fins que l'exèrcit israelià es va fer càrrec de la part antiga, a l'est de la ciutat en el tercer dia de la Guerra dels Sis Dies al juny de 1967. Después de la Guerra dels Sis Dies, la ciutat va ser reunificada, posant fi a 19 anys de separació vigent entre els barris predominantment àrabs i jueus, després de la Guerra de la Independència el 1948.
A causa de la curta edat d'aquesta festa, encara no hi ha molt del que la fa única en termes de costums i tradicions. S'està convertint gradualment en una "peregrinació", quan milers d'israelians viatgen (alguns fan caminada) a Jerusalem per mostrar la seva solidaritat amb la ciutat. Aquesta mostra de solidaritat és d'especial
importància per a l'Estat d'Israel, ja que la comunitat internacional no ha aprovat la "reunificació" de la ciutat sota sobirania israeliana, i molts països no han reconegut a Jerusalem com la capital de l'Estat jueu (les Nacions Unides en el seu pla de partició de novembre de 1947 (que consistia en l'establiment d'un estat jueu i un altre àrab) li assigna un estatus de "Ciutat Internacional" a Jerusalem).
Una cita bíblica habitual en les celebracions de Yom Yerushalayim a Israel és la cita del Salm 122:4: Anar shehubrah lah yahdaiv - "una ciutat que està unida entre si" o "una ciutat que uneix a tots". (Aquesta traducció està probablement influïda per un midrash rabínic sobre aquest versicle, que va interpretar la frase per reflectir els esdeveniments en els temps rabínics. En l'ús de la cita d'avui, un midrash modern s'ha construït sobre la interpretació rabínica).
Història de la batalla de Jerusalem
Jerusalem va estar dividida des de la Guerra de la Independència de 1948 i dinou anys més tard es va reunir com a conseqüència de la guerra de sis dies el 1967.
La batalla de Jerusalem va començar en el matí del 5 de juny de 1967, quan els jordans van obrir foc al llarg de tota la línia de cessament al foc. A la tarda, els jordans van ocupar el Palau del Governador.
El Comandament Central de l'Exèrcit israelià, sota el comandament del general Uzi Narkis, va traslladar el "Har'el", brigada al capdavant de Jerusalem. Aquesta força va travessar les posicions enemigues de "Har Adar" i "Abdul Aziz" i ha conquistat "Nebi Samuel".
En el matí del 6 de juny aquesta força va arribar a la carretera de Jerusalem a Rammalah i va prendre per assalt "Tel-El" i "Givat Hamivtar". A més, es va avançar una brigada de paracaigudistes. Les seves instruccions eren obrir el camí a la Muntanya Scopus i el Museu Rockefeller per tal de posicionar-se per obrir-se pas cap a la Ciutat Vella de Jerusalem, en un termini molt curt.
El 7 de juny l'Estat Major va donar l'ordre d'alliberar la Ciutat Vella. La comanda central va activar la brigada de paracaigudistes que havien conquistat la Muntanya de les Oliveres i la cresta de la Muntanya Scopus. Aquestes tropes es van obrir pas a la "Ciutat Vella", a través de la porta dels Lleons i va hissar la bandera d'Israel sobre el "Mur dels Laments" (l'últim vestigi supervivent del Segon Temple).
Després de la victòria en la Guerra de 6 dies, el 27 de juny de 1967, el Govern va presentar a la Knesset la llei que determina que Jerusalem és la capital d'Israel.








Historia breve de la ciudad

Hay evidencias arqueológicas anteriores a la conquista de la ciudad por el Rey David. Entre ellas se puede constatar que en el Siglo XVII AEC, los cananeos habían construido muros masivos (4 y 5 toneladas de rocas, de 26 metros de altura) en la parte oriental de Jerusalén para proteger su sistema antiguo de agua.

Por el 1550-1400 AEC, Jerusalén cayó bajo dominio egipcio. Las inscripciones de Amarna contienen correspondencia entre Abdi-Heba, jefe de de “Urusalim” y su soberano Amenhotep III.

El poder de los egipcios en la región comenzó a declinar en el Siglo XII AEC, durante el colapso de la Edad del Bronce. La batalla de Djahy (Djahy era el nombre egipcio de Canaán) en 1178 antes de Cristo, entre Ramsés III y los Pueblos del Mar, marcó el inicio de esta disminución. La pérdida gradual de un poder central dio lugar a reinos independientes en la región. Según la Biblia, Jerusalén en ese momento era conocida como Jebús y sus independientes cananeos que habitaban en este momento eran conocidos como los jebuseos.

Según la Biblia, la historia de Israel en la ciudad comenzó en el 1000 AC, con la conquista del Rey David de Jerusalén, tras lo cual Jerusalén se convirtió en la ciudad de David y la capital del Reino Unido de Israel. De acuerdo con los libros de Samuel, los jebuseos han logrado resistir los intentos de los israelitas de capturar la ciudad y el rey David se burla de tales intentos, alegando que hasta los ciegos y los cojos pueden derrotar al ejército israelita.

Cuando el reino de Judá se separó del reino más grande de Israel (que la Biblia coloca cerca del final del reinado de Salomón, 930 AEC, Jerusalén se convirtió en la capital del reino de Judá, mientras que el Reino de Israel tuvo su capital en Shjem, en Shomrón (Samaria).

Tanto la Biblia como la evidencia arqueológica regional, sugieren que en la región había inestabilidad política durante el período de 925-732 AEC. En el 925 AEC, la región fue invadida por el faraón egipcio que Sheshonk. Alrededor de 75 años después, las fuerzas de Jerusalén estaban implicadas en una batalla indecisa contra el rey asirio Salmanasar III. Según la Biblia, Josafat de Judá, se alió a Acab del reino del norte de Israel en este momento.

La Biblia registra que poco después de esta batalla, Jerusalén fue saqueada por los filisteos, los árabes y etíopes, que saquearon la casa del rey Joram. Dos décadas más tarde, la mayor parte de Canaán, incluida Jerusalén fue conquistada por Hazael de Aram, Damasco. Según la Biblia, Joás de Judá, le dio todos los tesoros de Jerusalén como tributo, pero Hazael procedió a destruir la ciudad. Y medio siglo más tarde, la ciudad fue saqueada por Joás de Israel, que destruyó los muros y tomó prisionero a Amasías, rey de Judá.

Al final del período del Primer Templo, Jerusalén era el único lugar sagrado en el que era sede de un reino y un centro de peregrinación habitual, hecho que los arqueólogos corroboran con evidencias.

En el año 538 AC, después de 50 años de cautiverio en Babilonia, rey persa Ciro el Grande invitó a los judíos a regresar a Judá para reconstruir el Templo. La construcción del Segundo Templo fue terminada en el 516 AC, durante el reinado de Darío el Grande. Esa fue la última reconstrucción hasta 1967 de nuestra era.
 
Jerusalén (II): Celebración de la reunificación de la ciudad
 
Celebración de la reunificación de la ciudad“

Si te olvidaré, oh Jerusalén”…

Iom Ierushalaim (Día de Jerusalén) es la más reciente adición al calendario hebreo. Cae este 20 de mayo, equivalente al día 28 de Iyar (seis semanas después de la cena de la Pascua, y una semana antes de la víspera de Shavuot). La añoranza de Sión y Jerusalén ha acompañado al pueblo judío en su exilio durante más de 2.500 años, desde los tiempos de Nabucodonosor y la cautividad de Babilonia (598-537 AEC), y más tarde desde la conquista de Jerusalén y la destrucción del Templo por las legiones de Tito en el año 70 EC, con las que se inició la gran dispersión del pueblo judío. La añoranza de Jerusalén se menciona más de mil veces en la Biblia, en el Talmud y en las oraciones cotidianas y festivas. Su expresión resumida de anhelo y esperanza puede encontrarse en esta invocación de la Hagadá, el texto ritual que se lee en la cena de Pesaj: “El año que viene, en Jerusalén”. Algunas de las expresiones más emotivas de este sentimiento se deben al salmista:

“Junto a los ríos de Babilonia, allí nos sentábamos, y aun llorábamos, acordándonos de Sión. Sobre los sauces en medio de ella, colgamos nuestras arpas” (137, 1-2).

“Si te olvidare, oh Jerusalén, olvídeseme mi diestra. Péguese mi lengua al paladar si no te recordare, si no alzare a Jerusalén a la cabeza de mis alegrías” (137, 5-7).

“Loa, oh Jerusalén, al Eterno, Alaba a tu Dios, oh Sión” (147, 12).

A pesar de Jerusalén ha sido considerada como la capital del pueblo judío desde los tiempos del Rey David, en el 1000 aEC, a pesar de que la conquistaron distintas potencias extranjeras- nunca se fijó un día especial en honor de la ciudad hasta que el ejército israelí se hizo cargo de la parte antigua, en el este de la ciudad en el tercer día de la Guerra de los Seis Días en junio de 1967.Después de la Guerra de los Seis Días, la ciudad fue reunificada, poniendo fin a 19 años de separación vigente entre los barrios predominantemente árabes y judíos, después de la Guerra de la Independencia en 1948.

Debido a la corta edad de esta fiesta, todavía no hay mucho de lo que la hace única en términos de costumbres y tradiciones. Se está convirtiendo gradualmente en una “peregrinación”, cuando miles de israelíes viajan (algunos hacen caminata) a Jerusalén para mostrar su solidaridad con la ciudad. Esta muestra de solidaridad es de especial

importancia para el Estado de Israel, ya que la comunidad internacional nunca ha aprobado la “reunificación” de la ciudad bajo soberanía israelí, y muchos países no han reconocido a Jerusalén como la capital del Estado judío (las Naciones Unidas en su plan de partición de noviembre de 1947 (que consistía en el establecimiento de un estado judío y otro árabe) le asigna un status de “Ciudad Internacional” a Jerusalén).

Una cita bíblica habitual en las celebraciones de Yom Yerushalayim en Israel es la cita del Salmo 122:4: Ir shehubrah lah yahdaiv - “una ciudad que está unida entre sí” o “una ciudad que une a todos”. (Esta traducción está probablemente influida por un midrash rabínico sobre este versículo, que interpretó la frase para reflejar los eventos en los tiempos rabínicos. En el uso de la cita de hoy, un midrash moderno se ha construido sobre la interpretación rabínica).

Historia de la batalla de Jerusalén

Jerusalén estuvo dividida desde la Guerra de la Independencia de 1948 y diecinueve años más tarde se reunió como consecuencia de la guerra de seis días en 1967.

La batalla de Jerusalén comenzó en la mañana del 5 de junio de 1967, cuando los jordanos abrieron fuego a lo largo de toda la línea de cese al fuego. Por la tarde, los jordanos ocuparon el Palacio del Gobernador.

El Comando Central del Ejército israelí, bajo el mando del general Uzi Narkis, trasladó el “Har'el”, brigada al frente de Jerusalén. Esta fuerza atravesó las posiciones enemigas de “Har Adar” y “Abdul Aziz” y ha conquistado “Nebi Samuel”.

En la mañana del 6 de junio esta fuerza llegó a la carretera de Jerusalén a Rammalah y tomó por asalto “Tel-El” y “ Givat Hamivtar ”. Además, se adelantó una brigada de paracaidistas. Sus instrucciones eran abrir el camino al Monte Scopus y el Museo Rockefeller con el fin de posicionarse para abrirse paso hacia la Ciudad Vieja de Jerusalén, en un plazo muy corto.

El 7 de junio el Estado Mayor dio la orden de liberar la Ciudad Vieja. El comando central activó la brigada de paracaidistas que habían conquistado el Monte de los Olivos y la cresta del Monte Scopus. Estas tropas se abrieron paso a la “Ciudad Vieja”, a través de la puerta de los Leones e izó la bandera de Israel sobre el “Muro de los Lamentos” (el último vestigio superviviente del Segundo Templo).

Tras la victoria en la Guerra de 6 días, el 27 de junio de 1967, el Gobierno presentó a la Knesset la ley que determina que Jerusalén es la capital de Israel.

4 d’abr. 2012

Israel sota amenaça

Israel sota amenaça



Abatut un terrorista al costat del mur


Soldats del Tzáhal van abatre un terrorista que intentava col•locar una càrrega explosiva al costat del mur que separa Gaza d'Israel. El terrorista va ser vist ajupit al costat del mur fent un forat, els soldats van provar d'allunyar-lo disparant i com que no feia cas el van abatre. Després van anar a buscar-lo. Van trobar-lo al costat d'un Kalashnikov AK-47 i tres artefactes explosius. Com se sol fer habitualment els explosius van ser detonats de manera controlada pels artificiers. Els grups terroristes palestins proven d'obrir forats amb explosius al mur per tal de poder fer incursions en territori israelià per segrestar soldats o cometre atemptats terroristes.


Un jove àrab ataca un jueu ultraortodox de 60 anys amb una destral


A Jerusalem, a prop de la Porta Schjem o Porta de Damasc, un jove àrab va atacar amb una destral un jueu ultraortodox de 60 anys que va resultar lleugerament ferit. L'agressor àrab va fugir a peu i la policia va iniciar la seca cerca. L'home de 60 anys es dirigia a la Ciutat Vella de Jerusalem a pregar. No és el primer incident d'aquestes característiques que s'ha produït: La setmana passada l'àrab Muhàmmad Shuman de 18 anys va ser jutjat per intentar assassinar a la soldat israeliana Iehudit Aharón al tramvia de Jerusalem clavant-li un ganivet al pit, a prop del cor i causar-li ferides en una mà. Shuman va ser detingut en un control de carretera. Shuman va al•legar que ho va fer perquè estava frustrat per la situació dels palestins i els controls exhaustius de l'encreuament de Qalandia. I provar d'assassinar aquesta noia israeliana ell creia que faria desaparèixer els controls. Aquest noi àrab hauria de buscar responsables dels mals dels palestins entre els dirigents àrabs, començant pels dirigents palestins.


Barghouti fa crides a una nova Intifada contra Israel des de la presó


El líder de Fatah, Marwan Barghouti va ser confinat en una cel•la en solitari per haver fet crides a una nova Intifada i a tallar tots els lligams amb Israel. Barghouti compleix cinc cadenes perpètues en una presó israeliana acusat d'ordenar una sèrie d'atemptats terroristes durant la segona Intifada. Romandrà empresonat en solitari durant una setmana i tindrà prohibida la cantina de la presó durant un mes. Segons Barghouti “l'experiència demostra que els palestins no tenen un soci per a la pau amb Israel”. Això ho diu un individu que va ordenar atemptats terroristes tot i que és cert, els palestins no volen la pau i crec que Israel hauria de tallar qualsevol lligam amb Fatah, Fatah no duraria ni una setmana, i Barghouti és dirigent de Fatah. Cisjordània acabaria en mans d'Hamàs. Crec que haurien d'enviar a aquest terrorista a casa seva i trencar qualsevol relació amb els palestins, tancant les fronteres. Molts palestins creuen la frontera i són assistits en hospitals israelians per metges israelians.


Detinguts tretze terroristes palestins a prop de Ramallah


Tretze terroristes que habitualment viuen al camp de refugiats Amari, a prop de Ramallah, per haver participat en un atac el dia 20 de gener contra soldats israelians en què no van haver-hi ferits però si un vehicle militar danyat. Entre els detinguts hi ha Salaj Barael, de 23 anys, guàrdia del servei d'emergències de la Mitja Lluna Roja, i el també treballador de la Mitja Lluna Roja Omar Abu Rwayyis, Abu Rwayyis, porter de l'equip olímpic de futbol palestí i membre d'Hamàs. Van usar AK-47 per atacar els soldats israelians, després van amagar aquests fusells en un edifici abandonat i finalment Abu Rwayyis va entregar les armes a Ahmet Hattav, també membre de la Mitja Lluna Roja, i aquest va donar les armes a Mansur Abbas, membre de la intel•ligència palestina i responsable de la seguretat de la Mitja Lluna Roja. Em sembla que la Mitja Lluna Roja té un seriós problema a Cisjordània, la neutralitat d'aquesta ONG està molt compromesa per les activitats d'alguns dels seus treballadors.


"Un atac amb míssils provocarà menys de 300 morts a Israel"


Segons una estimació dels oficials del Tzáhal si Israel patís un atac massiu coordinat amb míssils no superaria les 300 víctimes, xifra inferior a les 500 que va dir el ministre de defensa Ehud Barak. El supòsit exposat per un alt oficial de la Força Aèria israeliana és que es produís un atac coordinat massiu durant tres setmanes contra Israel amb milers de míssils disparats per Hezbolà des del Líban, l'exèrcit sirià, les organitzacions terroristes de Gaza i probablement la Guàrdia Revolucionària iraniana. El nombre de víctimes mortals estimat seria de 300, hi hauria centenars de persones ferides, les propietats i les infraestructures serien greument afectades. Aquesta és una estimació per l'any 2012 i en el futur aquestes estimacions s'hauran de canviar.














Israel bajo amenaza


Abatido un terrorista junto al muro


Soldados del Tzahal abatieron un terrorista que intentaba colocar una carga explosiva junto al muro que separa Gaza de Israel. El terrorista fue visto agachado junto al muro haciendo un agujero, los soldados intentaron alejarlo disparando y como no hacía caso el abatieron. Después fueron a buscarlo. Dieron con él junto a un Kalashnikov AK-47 y tres artefactos explosivos. Como se suele hacer habitualmente los explosivos fueron detonados de forma controlada por artificieros. Los grupos terroristas palestinos intentan abrir agujeros con explosivos en el muro para poder hacer incursiones en territorio israelí para secuestrar soldados o cometer atentados terroristas.


Un joven árabe ataca un judío ultraortodoxo de 60 años con un hacha


En Jerusalén, cerca de la Puerta Schjem o Puerta de Damasco, un joven árabe atacó con un hacha un judío ultraortodoxo de 60 años que resultó ligeramente herido. El agresor árabe huyó a pie y la policía inició la seca búsqueda. El hombre de 60 años se dirigía a la Ciudad Vieja de Jerusalén a orar. No es el primer incidente de estas características que se ha producido: La semana pasada el árabe Muhammad Shuman de 18 años fue juzgado por intentar asesinar a soldado israelí Yehuda Aarón al tranvía de Jerusalén clavándole un cuchillo en el pecho, cerca del corazón y causarle heridas en una mano. Shuman fue detenido en un control de carretera. Shuman alegó que lo hizo porque estaba frustrado por la situación de los palestinos y los controles exhaustivos del cruce de Qalandia. Y tratar de asesinar esta chica israelí él creía que haría desaparecer los controles. Este chico árabe debería buscar responsables de los males de los palestinos entre los dirigentes árabes, empezando por los dirigentes palestinos.


Barghouti hace llamamientos a una nueva Intifada contra Israel desde la cárcel


El líder de Fatah, Marwan Barghouti fue confinado en una celda en solitario por haber hecho llamamientos a una nueva Intifada ya cortar todos los lazos con Israel. Barghouti cumple cinco cadenas perpetuas en una cárcel israelí acusado de ordenar una serie de atentados terroristas durante la segunda Intifada. Permanecerá encarcelado en solitario durante una semana y tendrá prohibida la cantina de la cárcel durante un mes. Según Barghouti "la experiencia demuestra que los palestinos no tienen un socio para la paz con Israel". Esto lo dice un individuo que ordenó atentados terroristas aunque es cierto, los palestinos no quieren la paz y creo que Israel debería cortar cualquier vínculo con Fatah, Fatah no duraría ni una semana, y Barghouti es dirigente de Fatah.Cisjordania acabaría en manos de Hamás. Creo que deberían enviar a este terrorista en su casa y romper cualquier relación con los palestinos, cerrando las fronteras. Muchos palestinos cruzan la frontera y son asistidos en hospitales israelíes por médicos israelíes.


Detenidos trece terroristas palestinos cerca de Ramallah


Trece terroristas que habitualmente viven en el campo de refugiados Amari, cerca de Ramallah, por haber participado en un ataque el día 20 de enero contra soldados israelíes en el que no hubo heridos pero si un vehículo militar dañado. Entre los detenidos hay Salaj Barael, de 23 años, guardia del servicio de emergencias de la Media Luna Roja, y el también trabajador de la Media Luna Roja Omar Abu Rwayyis, Abu Rwayyis, portero del equipo olímpico de fútbol palestino y miembro de Hamás. Usaron AK-47 para atacar a los soldados israelíes, después escondieron estos fusiles en un edificio abandonado y finalmente Abu Rwayyis entregó las armas a Ahmet Hattav, también miembro de la Media Luna Roja, y éste dio las armas a Mansur Abbas, miembro de la inteligencia palestina y responsable de la seguridad de la Media Luna Roja. Me parece que la Media Luna Roja tiene un serio problema en Cisjordania, la neutralidad de esta ONG está muy comprometida por las actividades de algunos de sus trabajadores.


"Un ataque con misiles provocará menos de 300 muertos en Israel"


Según una estimación de los oficiales del Tzahal si Israel sufriera un ataque masivo coordinado con misiles no superaría las 300 víctimas, cifra inferior a las 500 que dijo el ministro de defensa Ehud Barak. El supuesto expuesto por un alto oficial de la Fuerza Aérea israelí es que se produjera un ataque coordinado masivo durante tres semanas contra Israel con miles de misiles disparados por Hezbolá desde el Líbano, el ejército sirio, las organizaciones terroristas de Gaza y probablemente la Guardia Revolucionaria iraní. El número de víctimas mortales estimado sería de 300, habría cientos de personas heridas, las propiedades y las infraestructuras serían gravemente afectadas. Esta es una estimación para el año 2012 y en el futuro estas estimaciones deberán cambiar.

 

25 de març 2011

Conflicte palestí-israelià

Conflicte palestí-israelià

Atemptat a Jerusalem (I)

Més de 30 persones ferides de diversa gravetat i una morta han estat les tràgiques conseqüències d'un atemptat terrorista que s'ha produït a Jerusalem. Segons les autoritats un dels ferits va veure un paquet sospitós al costat de la parada d'autobús, a prop del telèfon públic, aparentment amagat dins d'una bossa. "Ell va veure una bossa sospitosa, li va dir als joves que s'allunyessin i va telefonar la policia" però mentre parlava l'artefacte va explotar causant més de trenta ferits i la mort a una dona. La potència de l'artefacte explosiu era tan gran que va sentir-se a tota la ciutat i va trencar els vidres de l'autobús que fa la ruta. Els ferits van ser traslladats a l'hospital Hadassa Ein Kerem.

Atemptat a Jerusalem (II)

La dona assassinada a Jerusalem en l’atemptat terrorista era una turista britànica de 56 anys, Mary Jane Gardner, que en un primer moment no va poder ser identificada perquè no duia al damunt cap document. L’atemptat va produir-se cap a les 15 hores (hora de Jerusalem) a prop del centre de convencions i congressos de Jerusalem, Binianei Haumá i de l’estació d’autobusos de la ciutat. La zona on va produir-se l’atemptat és una zona molt concorreguda per això sorprèn que l’atemptat només causés una víctima mortal i una quarantena de ferits de diversa gravetat, la bomba amb un o dos quilos d’explosius podia haver provocat una massacre entre la molta gent que transita per la zona a peu o en autobusos. La bomba va explotar just en el moment en què passaven dos autobusos de línia regular plens de passatgers. Cap grup concret havia reivindicat l’autoria de l’atemptat però a Gaza ho van celebrar diversos grups terroristes palestins.

Palestí apunyalat per uns colons

Un palestí va ser apunyalat al costat d’un assentament jueu a Cisjordània. L’Autoritat Palestina denuncia que aquest és un nou acte de venjança dels colons jueus després de l’assassinat de cinc membres d’una mateixa família jueva a Itamar, van ser assassinats per un palestí que va introduir-se aprofitant la foscor de la nit i va assassinar els pares, dos fills adolescents i un nadó aprofitant que dormien. Mahmud Ibrahim Awad, de 33 anys va resultar ferit de gravetat després de ser apunyalat diversos cops quan es trobava a prop de la colònia Havat Maon, al sud de la ciutat d’Hebrón.

És sorprenent que l’Autoritat Palestina acusi al govern d’Israel de tolerar l’agressió contra aquest palestí, el govern israelià podria responsabilitzar a l’Autoritat Palestina de l’assassinat d’aquelles cinc persones a Itamar. L’AP denuncia diversos casos de violència dels colons jueus contra els palestins, encara que acaba reconeixent que aquests atacs es produeixen com a resposta per l’assassinat d’Itamar.

L’aviació israeliana ataca els túnels d’Hamàs (I)

La Força Aèria Israeliana va bombardejar els túnels que Hamàs usa per introduir armes i explosius a Gaza, i terroristes a Israel. També altres grups terroristes de la zona empren aquests túnels tant per introduir subministraments de tota mena com per realitzar incursions dins d’Israel. Aquesta operació es va realitzar conjuntament entre la Força Aèria i el Tzáhal que van atacar a membres d’Hamàs. El portaveu militar va informar que aquesta era una resposta al llançament efectuat per Hamàs amb 50 projectils de morter i dos míssils antitancs contra el territori israelià. El temor del Tzáhal és què Hamàs estigui excavant túnels per introduir-se a Israel per cometre atemptats terroristes. Doncs sembla que el primer exemple que demostraria aquest temor podria ser l’atemptat a Jerusalem.

L’aviació israeliana ataca els túnels d’Hamàs (II)

Després dels atacs amb coets i projectils de morter Israel va atacar els túnels pels quals Hamàs i altres grups terroristes palestins introdueixen armes i explosius que després usen contra territori israelià. Portaveus d’Hamàs han reconegut que la Força Aèria israeliana va destruir els túnels d’Hamàs usats pel contraban d’armes a la frontera de Gaza amb Egipte. També han reconegut que l’atac israelià va destruir un transformador d’energia elèctrica provocant talls en el subministrament En aquest cas els palestins no reconeixen haver patit ferits.

Hamàs ataca Israel amb 50 coets

El grup terrorista palestí Hamàs ha realitzat un atac amb 50 coets i projectils de morter sobre el sud d’Israel des de la Franja de Gaza. Dos israelians van resultar ferits i dues cases van patir danys però per sort la majoria dels projectils van caure sobre zones despoblades. Els residents de l’àrea atacada van rebre ordres de romandre a casa seva o als refugis.

El ministre d’Exteriors Avigdor Lieberman va instruir al representant a les Nacions Unides per elevar una queixa formal: “L’ofensiva d’aquest matí que s’està duent a terme mentre l’Autoritat Palestina i Hamàs estan parlant de reunificació mostra que el recolzament internacional a l’Estat Palestí que estan tractant d’aconseguir, és en realitat el recolzament a la creació d’un Estat terrorista”. Aquestes paraules poden ser dures però no estan mancades de raó, tot i així no crec que les queixes israelianes siguin ateses per les Nacions Unides massa sotmesa als Països Àrabs. Fa un mes el grup terrorista Hamàs va llençar dos coets Grad contra la ciutat de Be’er Sheva. Cal recordar que l’origen de la dura resposta que va ser l’Operació Plom Fos contra la Franja de Gaza va ser causada per una onada d’atacs amb coets Qasam
contra el territori israelià. Una operació molt criticada per la mateixa comunitat internacional que havia mirat cap a una altra banda mentre els coets d’Hamàs queien sobre territori israelià. Opino que Israel ha de defensar els seus ciutadans sense preocupar-se del que digui la comunitat internacional, amb totes les implicacions que aquestes paraules tinguin.

Tres terroristes palestins morts

Dos F-16 de l’aviació israeliana van atacar amb dos míssils la zona des de la que terroristes d’Hamàs van llençar un projectil que va caure al Consell Regional del Neguev, els dos míssils israelians van matar tres terroristes d’Hamàs i en va ferir uns altres quatre després de realitzar el llançament d’un coet sobre Israel. O la resposta és quasi immediata o els terroristes d’Hamàs són molt terroristes però completament tontos per quedar-se en el mateix lloc des del que van llençar el projectil sabent que els israelians solen bombardejar els llocs des dels que es fan els llançaments. El Tzáhal ha advertit que no permetrà que la població del sud d’Israel visqui sota l’amenaça constant dels atacs i que respondrà amb contundència.

Avís del primer ministre

Després de l’atemptat terrorista comés a Jerusalem el primer ministre israelià Binyamin Netanyahu va advertir que Israel actuarà amb “determinació” i “voluntat de ferro” per garantir la seguretat d’Israel Els que tracten de trencar la calma descobriran que El Govern, l'Exèrcit i el Públic tenen voluntat de ferro de defendre al país i als seus ciutadans”.

Armament iranià per a Hamàs

Un carregament d’armes procedent de l’Iran va ser embarcat en un vaixell liberià en un port de Turquia i va partir en direcció a Egipte però va ser capturat per Israel que va portar-lo a un port israelià per sotmetre’l a una inspecció en profunditat. En total hi havia 50 tones d’armament que havia de servir a les organitzacions terroristes palestines per atacar a Israel. Entre les armes que transportava el vaixell hi havia sis míssils C-704 anti-buc. El primer ministre Netanyahu va dir que “tots aquells que qüestionen per què Israel ha de detenir i inspeccionar els vaixells en ruta cap a Gaza poden trobar una resposta directa aquí a Ashdod. [...] Les armes estaven en camí cap a les organitzacions terroristes a Gaza però l’objectiu últim és la població israeliana”. El carregament d’armes estava amagat en tres contenidors dins de bosses de cotó i llenties produïts a Síria. El Tzáhal va exposar les armes al moll on estava atracat el vaixell liberià capturat. Entre les armes hi havia dos llançadors de coets, 230 projectils de morters d'un abast de fins a deu quilòmetres, 2.260 petits morters amb un abast de 2.5 quilòmetres, nombrosos projectils de morter de 60 i 120 mil·límetres, quatre míssils creuers antibuc C-704 de fabricació xinesa amb un abast de 35 quilòmetres i 78.889 bales per a metralladores Kalashnikov. També hi havia un manual d’instruccions en llengua farsi. Al mateix temps l’exèrcit egipci van capturar cinc camions procedents del Sudan i amb direcció a la Franja de Gaza, carregats d’armes: gran quantitat de morters, propulsors de granades, metralladores i explosius.

El vaixell liberià va ser detectat a 200 milles de les costes d’Israel, van detectar que el vaixell va sortir del port turc de Mersin fins al port egipci d’Alexandria, un cop interrogat el capità van saber que el vaixell havia estat abans al port de Beirut (Líban). El portaveu israelià va mostrar certa preocupació per la possibilitat que els míssils anti-buc C-704 arribessin a Gaza, fet que es va poder evitar. Durant la segona guerra del Líban el grup terrorista Hezbolà (Líban) va aconseguir míssils anti-buc C-802 que van disparar contra un vaixell israelià causant-li danys.

El fet que els grups terroristes del Líban (Hezbolà) i Gaza (Hamàs) puguin aconseguir armes cada cop més pesades –míssils anti-buc, míssils SCUD, etc – em sembla un autèntic disbarat i una irresponsabilitat molt greu. Un govern, fins i tot aquells que són règims autoritaris, fins i tot aquells que no destaquen pel seu respecte als acords internacionals pot tenir una certa contenció, un grup terrorista no té res a perdre, i més en casos com els d’Hamàs o Hezbolà en què
el nihilisme és un dels components bàsics de la seva ideologia.

Investigació de grups pro-palestins

Els serveis d’intel·ligència israelians han creat un grup que investigarà els grups que es dediquin a la propaganda contra l’Estat d’Israel. Recolliran informació de forma passiva d’organitzacions que promouen boicots contra l’Estat d’Israel o organitzen flotilles per trencar el bloqueig de Gaza, grups que impulsin acusacions de crims contra la Humanitat contra polítics i oficials israelians. Aquesta unitat investigarà els vincles entre aquests grups i organitzacions terroristes. Suposava que això ja ho feien però suposo que aquest nou servei serà específic per a aquesta tasca. Es limiten a recaptar la informació de manera passiva.

Conflicto palestino-israelí
Atentado en Jerusalén (I)

Más de 30 personas heridas de diversa gravedad y una muerta han sido las trágicas consecuencias de un atentado terrorista que se ha producido en Jerusalén. Según las autoridades uno de los heridos vio un paquete sospechoso junto a la parada de autobús, cerca del teléfono público, aparentemente escondido dentro de una bolsa. "Él vio una bolsa sospechosa, le dijo a los jóvenes que se alejaran y llamó la policía" pero mientras hablaba el artefacto explotó causando más de treinta heridos y la muerte a una mujer. La potencia del artefacto explosivo era tan grande que se sintió en toda la ciudad y rompió los cristales del autobús que hace la ruta. Los heridos fueron trasladados al
hospital Hadassa Ein Kerem.

Atentado en Jerusalén (II)

La mujer asesinada en Jerusalén en el atentado terrorista era una turista británica de 56 años, Mary Jane Gardner, que en un primer momento no pudo ser identificada porque no llevaba encima ningún documento. El atentado se produjo hacia las 15 horas (hora de Jerusalén) cerca del centro de convenciones y congresos de Jerusalén, Binianei Haumá y de la estación de autobuses de la ciudad. La zona donde se produjo el atentado es una zona muy concurrida por eso sorprende que el atentado sólo causara una víctima mortal y una cuarentena de heridos de diversa gravedad, la bomba con uno o dos kilos de explosivos podía haber provocado una masacre entre la mucha gente que transita por la zona a pie o en autobuses. La bomba explotó justo en el momento en que pasaban dos autobuses de línea regular llenos de pasajeros. Ningún grupo concreto había reivindicado la autoría del atentado pero en Gaza lo celebraron varios grupos terroristas palestinos.

Palestino apuñalado por unos colonos

Un palestino fue apuñalado junto a un asentamiento judío en Cisjordania. La Autoridad Palestina denuncia que este es un nuevo acto de venganza de los colonos judíos tras el asesinato de cinco miembros de una misma familia judía en Itamar, fueron asesinados por un palestino que se introdujo aprovechando la oscuridad de la noche y asesinó a los padres, dos hijos adolescentes y un bebé aprovechando que dormían. Mahmud Ibrahim Awad, de 33 años resultó herido de gravedad tras ser apuñalado varias veces cuando se encontraba cerca de la colonia Havat Maón, al sur de la ciudad de Hebrón. Es sorprendente que la Autoridad Palestina acuse al gobierno de Israel de tolerar la agresión contra este palestino, el gobierno israelí podría responsabilizar a la Autoridad Palestina del asesinato de aquellas cinco personas a Itamar. La AP denuncia varios casos de violencia de los colonos judíos contra los palestinos, aunque acaba reconociendo que estos ataques se producen como respuesta por el asesinato de Itamar.


La aviación israelí ataca los túneles de Hamas (I)

La Fuerza Aérea Israelí bombardeó los túneles que Hamás usa para introducir armas y explosivos a Gaza, y terroristas en Israel. También otros grupos terroristas de la zona emplean estos túneles tanto para introducir suministros de todo tipo como para realizar incursiones dentro de Israel. Esta operación se realizó conjuntamente entre la Fuerza Aérea y el Tzáhal que atacaron a miembros de Hamás. El portavoz militar informó que ésta era una respuesta al lanzamiento efectuado por Hamás con 50 proyectiles de mortero y dos misiles antitanques contra el territorio israelí. El temor del Tzáhal es que Hamás esté excavando túneles para introducirse en Israel para cometer atentados terroristas. Pues parece que el primer ejemplo que demostraría ese temor podría ser el atentado en Jerusalén.

La aviación israelí ataca los túneles de Hamas (II)

Después de los ataques con cohetes y proyectiles de mortero Israel atacó los túneles por los que Hamás y otros grupos terroristas palestinos introducen armas y explosivos que después usan contra territorio israelí. Portavoces de Hamás han reconocido que la Fuerza Aérea israelí destruyó los túneles de Hamás usados ​​por el contrabando de armas en la frontera de Gaza con Egipto. También han reconocido que el ataque israelí destruyó un transformador de energía eléctrica provocando cortes en el suministro en este caso los palestinos no reconocen haber sufrido heridos.

Hamás ataca Israel con 50 cohetes

El grupo terrorista palestino Hamás ha realizado un ataque con 50 cohetes y proyectiles de mortero sobre el sur de Israel desde la Franja de Gaza. Dos israelíes resultaron heridos y dos casas sufrieron daños pero por suerte la mayoría de los proyectiles cayeron sobre zonas despobladas. Los residentes del área atacada recibieron órdenes de permanecer en su casa o en los refugios. El ministro de Exteriores Avigdor Lieberman instruyó al representante en las Naciones Unidas para elevar una queja formal: "La ofensiva de esta mañana que se está llevando a cabo mientras la Autoridad Palestina y Hamás están hablando de reunificación muestra que el apoyo internacional al Estado Palestino que están tratando de conseguir, es en realidad el apoyo a la creación de un Estado terrorista ". Estas palabras pueden ser duras pero no carecen de razón, aún así no creo que las quejas israelíes sean atendidas por las Naciones Unidas demasiado sometida a los Países Árabes Hace un mes el grupo terrorista Hamás lanzó dos cohetes Grad contra la ciudad de Be'er Sheva. Hay que recordar que el origen de la dura respuesta que fue la Operación Plomo Fundido contra la Franja de Gaza fue causada por una ola de ataques con cohetes Qasam contra el
territorio israelí. Una operación muy criticada por la misma comunidad internacional que había mirado hacia otro lado mientras los cohetes de Hamás caían sobre territorio israelí. Opino que Israel debe defender a sus ciudadanos sin preocuparse de lo que diga la comunidad internacional, con todas las implicaciones que estas palabras tengan.

Tres terroristas palestinos muertos

Dos F-16 de la aviación israelí atacaron con dos misiles la zona desde la que terroristas de Hamás lanzaron un proyectil que cayó en el Consejo Regional del Neguev, los dos misiles israelíes mataron a tres terroristas de Hamás y en hirió otros cuatro después de realizar el lanzamiento de un cohete sobre Israel. O la respuesta es casi inmediata o los terroristas de Hamás son muy terroristas pero completamente tontos para quedarse en el mismo lugar desde el que lanzaron el proyectil sabiendo que los israelíes suelen bombardear los lugares desde los que se hacen los lanzamientos. El Tzáhal advirtió que no permitirá que la población del sur de Israel viva bajo la amenaza constante de los ataques y que responderá con contundencia.

Aviso del primer ministro

Tras el atentado terrorista cometido en Jerusalén el primer ministro israelí Binyamin Netanyahu advirtió que Israel actuará con "determinación" y "voluntad de hierro" para garantizar la seguridad de Israel "Los que tratan de romper la calma descubrirán que el Gobierno, el Ejército y el Público tienen voluntad de hierro de defender el país ya sus ciudadanos".

Armamento iraní para Hamás

Un cargamento de armas procedente de Irán fue embarcado en un barco liberiano en un puerto de Turquía y partió en dirección a Egipto pero fue capturado por Israel que llevó a un puerto israelí para someterlo a una inspección en profundidad. En total había 50 toneladas de armamento que debía servir a las organizaciones terroristas palestinas para atacar a Israel. Entre las armas que transportaba el barco había seis misiles C-704 anti-buque. El primer ministro Netanyahu dijo que "todos aquellos que cuestionan por qué Israel debe detener e inspeccionar los barcos en ruta hacia Gaza pueden encontrar una respuesta directa dentro de Ashdod. [...] Las armas estaban en camino hacia las organizaciones terroristas en Gaza pero el objetivo último es la población israelí ". El cargamento de armas estaba escondido en tres contenedores dentro de bolsas de algodón y lentejas producidos en Siria. El Tzáhal expuso las armas en el muelle donde estaba atracado el barco liberiano capturado. Entre las armas había dos lanzadores de cohetes, 230 proyectiles de morteros de un alcance de hasta diez kilómetros, 2.260 pequeños morteros con un alcance de 2.5 kilómetros, numerosos proyectiles de mortero de 60 y 120 milímetros, cuatro misiles cruceros antibuc C-704 de fabricación china con un alcance de 35
kilómetros y 78.889 balas para ametralladoras Kalashnikov. También había un manual de instrucciones en lengua farsi. Al mismo tiempo el ejército egipcio capturaron cinco camiones procedentes de Sudán y con dirección a la Franja de Gaza, cargados de armas: gran cantidad de morteros, propulsores de granadas, ametralladoras y explosivos. El barco liberiano fue detectado a 200 millas de las costas de Israel, detectaron que el barco salió del puerto turco de Mersin hasta el puerto egipcio de Alejandría, una vez interrogado el capitán supieron que el barco había estado antes en el puerto de Beirut (Líbano). El portavoz israelí mostró cierta preocupación por la posibilidad de que los misiles anti-buque C-704 llegaran a Gaza, lo que se pudo evitar. Durante la segunda guerra del Líbano el grupo terrorista Hezbolá (Líbano) consiguió misiles anti-buque C-802 que dispararon contra un barco israelí causándole daños. El hecho de que los grupos terroristas del Líbano (Hezbolá) y Gaza (Hamás) puedan conseguir armas cada vez más pesadas-misiles anti-buque, misiles SCUD, etc - me parece un auténtico disparate y una irresponsabilidad muy grave. Un gobierno, incluso aquellos que son regímenes autoritarios, incluso aquellos que no destacan por su respeto a los acuerdos internacionales puede tener una cierta contención, un grupo terrorista no tiene nada que perder, y más en casos como los de Hamás o Hezbolá en el que el nihilismo es uno de los componentes básicos de su ideología.

Investigación de grupos pro-palestinos

Los servicios de Inteligencia israelíes han creado un grupo que investigará los grupos que se dediquen a la propaganda contra el Estado de Israel. Recogerán información de forma pasiva de organizaciones que promueven boicots contra el Estado de Israel o organizan flotillas para romper el bloqueo de Gaza, grupos que impulsen acusaciones de crímenes contra la Humanidad contra políticos y oficiales israelíes. Esta unidad investigará los vínculos entre estos grupos y organizaciones terroristas. Suponía que eso ya lo hacían pero supongo que este nuevo servicio será específico para esta tarea. Se limitan a recabar la información de manera pasiva.