"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover. 123è President de la Generalitat de Catalunya.
7 d’oct. 2013
VIES
23 de gen. 2013
El Parlament de Catalunya aprova la declaració de sobirania
29 de nov. 2012
Sobiranistes 87 – Unionistes 48
3 d’oct. 2012
El rei, Pere Navarro i les quimeres - (La quimèrica carta del rei espanyol)
29 de set. 2012
El Parlament aprova moció en favor del referèndum
22 d’ag. 2012
Pere Navarro i la Diada
23 de jul. 2012
El Regne (ferroviari) d’Espanya no és d’aquest món
8 de febr. 2012
El patetisme de Carmen Chacón
Carmen Chacón s'enfrontava a Alfredo Pérez Rubalcaba en el Congrés que el Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE, que havia de servir per escollir el successor de José Luís Rodríguez Zapatero. Finalment va guanyar Rubalcaba. Això, però, és el menys important. A parer meu el paper representat per Carmen Chacón ha estat patètic en tots els sentits. Sempre que li acostaven un micròfon semblava que estigués demanant disculpes pel pecat d'haver nascut a Catalunya fent proclames exagerades de la seva espanyolitat i renegant de qualsevol element de la terra que la va veure néixer, créixer i formar-se políticament. Dient com n'és de maligne el catalanisme i que ella era una bona espanyola, fent-se dir Carmen, i obrint el seu acte de campanya al poble dels seus pares quasi disculpant-se per venir de Catalunya. Chacón va oblidar un detall important i aquest és que ella és diputada per Barcelona, està molt bé que vagi a un congrés del seu partit i pretengui ser escollida secretària general del partit, però si pot fer-ho és perquè els seus conciutadans la van votar per representar-los ells, no pas als del poblet dels seus pares, i els seus conciutadans són a Barcelona. Però la diputada Carmen Chacón ha oblidat aquest detall i ha oblidat qui la va votar, renega de la terra a la que representa i s'ho intenta fer perdonar. Quan va ser escollida diputada per Barcelona al Congrés dels Diputats se'n va anar cap allà i els seus votants no l'han tornat a veure, no ha concedit entrevistes als mitjans catalans. Carmen Chacón, però, no ha estat la primera que quan trepitja la “Vila i Cort” intenta que li perdonin procedir de Catalunya, tot molt patètic. Potser, Carmen Chacón, ara que ha renegat de Catalunya i ha proclamat la seva espanyolitat i que no ha aconseguit el càrrec de secretària general del partit aspira a aconseguir una cadira al costat d'Alejo Vidal-Quadras en una tertúlia d'Intereconomía. Quin paperot més trist està fent la diputada Chacón. I és probable que algú es pregunti perquè parlo de Carmen i no de Carme, doncs bé, a mi no m'agrada ofendre ningú i si la senyora Carmen Chacón ha decidit durant el seu periple carpetovetònic fer-se dir Carmen jo no tinc cap problema. Si que tinc problemes que una diputada per Barcelona s'oposi amb la vehemència que ella ho ha fet a que Catalunya recapti tots els seus impostos i decideixi quina ha de ser la seva contribució a la solidaritat amb els pobles de les Espanyes, i no com succeeix ara que són els pobles de les Espanyes els que diuen que els donem els nostres calés i després ens titllen d'insolidaris i lladres. Prou greu és que l'Estat ens robi que haguem de veure com alguns dels nostres representants a més de justificar l'espoli i oposar-se a un sistema més just i vagin demanant perdó a tots els espanyols pel pecat d'haver nascut a Catalunya.
El patetismo de Carmen Chacón
Carmen Chacón se enfrentaba a Alfredo Pérez Rubalcaba en el Congreso que el Partido Socialista Obrero Español, PSOE, que debía servir para elegir el sucesor de José Luís Rodríguez Zapatero. Finalmente ganó Rubalcaba. Esto, sin embargo, es lo de menos. En mi opinión el papel representado por Carmen Chacón ha sido patético en todos los sentidos. Siempre que le acercaban un micrófono parecía que estuviera pidiendo disculpas por el pecado de haber nacido en Cataluña haciendo proclamas exageradas de su españolidad y renegando de cualquier elemento de la tierra que la vio nacer, crecer y formarse políticamente. Diciendo cuán maligno el catalanismo y que ella era una buena española, haciéndose llamar Carmen, y abriendo su acto de campaña en el pueblo de sus padres casi disculpándose por venir de Cataluña. Chacón olvidó un detalle importante y este es que ella es diputada por Barcelona, está muy bien que vaya a un congreso de su partido y pretenda ser elegida secretaria general del partido, pero si puede hacerlo es porque sus conciudadanos la votaron para representarlos ellos, no a los de la aldea de sus padres, y sus conciudadanos están en Barcelona. Pero la diputada Carmen Chacón ha olvidado este detalle y ha olvidado que la votó, reniega de la tierra a la que representa y lo intenta hacer perdonar. Cuando fue elegida diputada por Barcelona al Congreso de los Diputados se fue para allá y sus votantes no la han vuelto a ver, no ha concedido entrevistas a los medios catalanes. Carmen Chacón, sin embargo, no ha sido la primera que cuando pisa la "Villa y Corte" intenta que le perdonen proceder de Cataluña, todo muy patético. Quizá, Carmen Chacón, ahora que ha renegado de Cataluña y ha proclamado su españolidad y que no ha conseguido el cargo de secretaria general del partido aspira a conseguir una silla junto a Alejo Vidal-Quadras en una tertulia de Intereconomía. Qué papelón más triste está haciendo la diputada Chacón. Y es probable que alguien se pregunte porque hablo de Carmen y no de Carmen, pues bien, a mí no me gusta ofender a nadie y si la señora Carmen Chacón ha decidido durante su periplo carpetovetónico hacerse llamar Carmen yo no tengo ningún problema . Si que tengo problemas que una diputada por Barcelona se oponga con la vehemencia que ella lo ha hecho a que Cataluña recaude todos sus impuestos y decida cuál debe ser su contribución a la solidaridad con los pueblos de las Españas, y no como sucede ahora que son los pueblos de las Españas los que dicen que les damos nuestros dinero y luego nos tachan de insolidarios y ladrones. Suficientemente grave es que el Estado nos robe que tengamos que ver cómo algunos de nuestros representantes además de justificar el expolio y oponerse a un sistema más justo y vayan pidiendo perdón a todos los españoles por el pecado de haber nacido en Cataluña.
30 de nov. 2011
Si vols ser president digues “Viva España”
Després del desastre electoral han sortit els ganivets al PSOE. José Bono creu que el pròxim secretari general del PSOE que sigui escollit ha de ser moderat, no dogmàtic i ha de sentir-se espanyol sense complexes que no li faci vergonya dir públicament “Viva España”. Ah, ah, ah, amb això ho arreglen tot els nacionalistes espanyols, s'embolicaran en l'estanquera i cridaran tota l'estona “viva Espanya”. Quina gent, quin nivell intel•lectual, quina camarilla. Bono ha criticat que el PSC hagi mostrat un excés de catalanisme, en especial es refereix a Carme Chacón de la que Bono posa en dubte la seva espanyolitat. Ai, pobra Carme Chacón, ella fent el paperot espanyolista a totes hores, defensant la “bona feina” que va fer el TC amb l'Estatut mentre ordenava posar-se ferms als generalots, però no li serveix de res. Que es pensava?. Segurament ella se sent més espanyola que l'estanquera però està marcada per tota la vida amb la marca del lloc de naixement, un país de gent sospitosa de cometre el delicte ser catalana a Espanya. Ni en el seu partit al que ha servit submisa i fidel se'n refien. Espanya no oblidem-ho mai és Castella, i Castella és cosa de castellans, els indígenes de les colònies són això, indígenes, i on s'ha vist que un indígena governi l'Imperi?.
Diu Bono: “Jo voldria que el secretari general del meu partit no li faci vergonya quan acabi el Congrés cridar “viva España” perquè aquest no és un crit ni de la dreta ni del franquisme. Espanya és mare, no és madrastra”.
Doncs amb una mare com Espanya de vegades és desitjable ser orfe. És patètic l'intent dels nacionalistes espanyols de voler presentar Espanya com la mare dels diversos territoris quan alguns dels territoris tenen una història molt més antiga que Espanya, que amb prou feina té cinc segles, acceptant que Espanya nasqués com a Estat, cosa que no és cert, amb el casament dels Reis Catòlics. Catalunya neix al voltant del 988, la data en què el comte de Barcelona decideix no renovar el seu jurament davant del seu senyor l'Emperador franc per l'incompliment de l'obligació d'ajudar al seu vassall, el comte de Barcelona. Catalunya va anar constituint les seves institucions al llarg dels segles fins que va culminar amb la Generalitat, fundada el 1359, un segle abans ja hi havia Corts (Parlament) que derivava de les Assemblees de Pau i treva, any 1010. I Espanya?. Espanya neix, com he dit cap al segle XV, encara que no com un Estat unitari, en realitat era una unió de diversos territoris cadascun amb les seves pròpies institucions, lleis, costums, etc. Olivares intentar fer una unificació fiscal, militar i política que va fracassar però la si que ho aconsegueix Felip V a principis del XVIII. Per tant, podríem dir que basant-nos en el concepte d'Estat que tenen Bono i els nacionalistes espanyols Espanya només té 300 anys, encara no. Difícilment Espanya amb només 297 anys pot ser mare d'una Catalunya que ja té 1023 anys d'història. Però Espanya s'ha comportat com una madrastra grollera, malcriada i violenta.
“No pertanyo al PSC i en conseqüència no sé quines són les seves regles internes. Però porten molt de temps dient que no són el PSOE, i seria bo escoltar-los dir que pertanyen al Partit Socialista Obrer Espanyol, seria la contestació que jo donaria a algú que com vostè em preguntava, “es pot presidir el partit socialista sense formar part d'ell?”. Evidentment que no. El PSC forma part del PSOE?. Jo sempre he cregut que si, però algun dels seus militants s'han esforçat molt en els últims anys a demostrar que no”.
El PSC va cometre un greu error, va apropar-se al PSOE i el PSOE se l'ha cruspit, ara no saben si són els catalans del PSOE o els espanyols del PSC, el PSC no sap si és espanyol o català. El PSC ha perdut el nord, i els convindria decidir que són.
Ja sabia que Bono era un jacobí espanyol recalcitrant, aquestes declaracions no han canviat ni un bri el que ja pensava. Això hauria de servir de lliçó a aquests catalans que militen en partits espanyols i profundament espanyolistes que ells sempre seran els tontos útils mentre siguin útils, però els seus companys no se'n refien d'ells per moltes manifestacions espanyolistes públiques que facin, encara que arribin a maleir la seva terra.
Vídeo: BONO DEMANA MÉS "VIVA ESPAÑA"
Vídeo: CLATELLOT DE BONO AL PSC
Si quieres ser presidente di "Viva España"
Tras el desastre electoral han salido los cuchillos en el PSOE.José Bono cree que el próximo secretario general del PSOE que sea elegido debe ser moderado, no dogmático y debe sentirse español sin complejos que no le dé vergüenza decir públicamente "Viva España". Ah, ah, ah, con eso lo arreglan todo los nacionalistas españoles, se envolverán en la estanquera y gritarán todo el tiempo "viva España". Qué gente, qué nivel intelectual, qué camarilla. Bono ha criticado que el PSC haya mostrado un exceso de catalanismo, en especial se refiere a Carme Chacón de la que Bono pone en duda su españolidad.Ay, pobre Carme Chacón, ella haciendo el papelón españolista a todas horas, defendiendo la "buena labor" que hizo el TC con el Estatuto mientras ordenaba ponerse firmes a generalots, pero no le sirve de nada. Que se pensaba?. Seguramente ella se siente más española que la estanquera pero está marcada para toda la vida con la marca del lugar de nacimiento, un país de gente sospechosa de cometer el delito fue catalana en España.Ni en su partido en el que ha servido sumisa y fiel se fían.España no olvidemos esto nunca es Castilla, y Castilla es cosa de castellanos, los indígenas de las colonias son eso, indígenas, y donde se ha visto que un indígena gobierne el Imperio?.
Dice Bono: "Yo quisiera que el secretario general de mi partido no le dé vergüenza cuando acabe el Congreso llamar" viva España "porque este no es un grito ni la derecha ni del franquismo. España es madre, no es madrastra ".
Pues con una madre como España a veces es deseable ser huérfano. Es patético el intento de los nacionalistas españoles de querer presentar a España como la madre de los diversos territorios cuando algunos de los territorios tienen una historia mucho más antigua que España, que apenas tiene cinco siglos, aceptando que España naciera como Estado, lo que no es cierto, con la boda de los Reyes Católicos. Cataluña nace alrededor del 988, la fecha en que el conde de Barcelona decide no renovar su juramento ante su señor el emperador franco por el incumplimiento de la obligación de ayudar a su vasallo, el conde de Barcelona. Cataluña fue constituyendo sus instituciones a lo largo de los siglos hasta que culminó con la Generalitat, fundada en 1359, un siglo antes ya había Cortes (Parlamento) que derivaba de las Asambleas de Paz y tregua, año 1010. Y España?. España nace, como he dicho hacia el siglo XV, aunque no como un Estado unitario, en realidad era una unión de varios territorios cada uno con sus propias instituciones, leyes, costumbres, etc. Olivares intentar hacer una unificación fiscal, militar y política que fracasó pero si que lo consigue Felipe V a principios del XVIII. Por lo tanto, podríamos decir que basándonos en el concepto de Estado que tienen Bono y los nacionalistas españoles España sólo tiene 300 años, todavía no.Difícilmente España con sólo 297 años puede ser madre de una Cataluña que ya tiene 1023 años de historia. Pero España se ha comportado como una madrastra grosera, malcriada y violenta.
"No pertenezco al PSC y en consecuencia no sé cuáles son sus reglas internas. Pero llevan mucho tiempo diciendo que no son el PSOE, y sería bueno escucharlos decir que pertenecen al Partido Socialista Obrero Español, sería la contestación que yo daría a alguien que como usted me preguntaba, "se puede presidir el partido socialista sin formar parte de él? ".Evidentemente que no. El PSC forma parte del PSOE?. Yo siempre he creído que sí, pero alguno de sus militantes se han esforzado mucho en los últimos años a demostrar que no ".
El PSC cometió un grave error, acercarse al PSOE y el PSOE se lo ha zampado, ahora no saben si son los catalanes del PSOE o los españoles del PSC, el PSC no sabe si es español o catalán. El PSC ha perdido el norte, y les convendría decidir que son.
Ya sabía que Bono era un jacobino español recalcitrante, estas declaraciones no han cambiado ni un ápice lo que ya pensaba. Esto debería servir de lección a estos catalanes que militan en partidos españoles y profundamente españolistas que ellos siempre serán los tontos útiles mientras sean útiles, pero sus compañeros no se fían de ellos por muchas manifestaciones españolistas públicas que hagan, aunque lleguen a maldecir su tierra.
21 de nov. 2011
Chacón te por a debatre
Ahir (divendres) a la nit s'havia de celebrar un debat entre els cinc candidats per Barcelona a les eleccions generals a 8TV, debat moderat per Josep Cuní. Havien de debatre Carme Chacón (PSC), Joan Coscubiela (IC), Alfred Bosch (ERC), Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) i Jorge Fernández Díaz (PP), els caps de llista per Barcelona de cadascun dels partits. Finalment Carme Chacón va decidir que no anava, va voler enviar al número dos de la seva llista, cosa que no va ser acceptada per en Cuní.
Carme Chacón, candidata pel PSC i ministra de defensa del govern espanyol (PSOE) ha tingut por, potser a perdre més vots si durant el debat no demostrava ser capaç de confrontar els programes i idees dels altres candidats, però negant-se a participar en el debat pot haver perdut la poca credibilitat que encara podia tenir.
La senyora Chacón que en els seus cartells electorals parlava de fer un esforç no va voler fer l'esforç de participar en un debat amb els altres candidats, ella, probablement, té el cap en objectius més elevats, sembla que se li han pujat els fums dels tancs de l'exèrcit del qual ella és (encara) ministra o veient-se en tan alta responsabilitat ha oblidat que si ella és diputada és perquè va haver-hi gent que a Barcelona la van votar i dels quals ella s'en ha oblidat.
Chacón tiene miedo a debatir
Ayer (viernes) por la noche se iba a celebrar un debate entre loscinco candidatos por Barcelona en las elecciones generales en8TV, debate moderado por Josep Cuní. Tenían que debatirCarme Chacón (PSC), Joan Coscubiela (IC), Alfred Bosch(ERC), Josep Antoni Duran Lleida (CiU) y Jorge Fernández Díaz(PP), los cabezas de lista por Barcelona de cada partido.Finalmente Carme Chacón decidió que no iba, quiso enviar alnúmero dos de su lista, lo que no fue aceptada por en Cuní.
Carme Chacón, candidata por el PSC y ministra de defensa del gobierno español (PSOE) ha tenido miedo, quizá a perder más votos si durante el debate no demostraba ser capaz deconfrontar los programas e ideas de los otros candidatos, peronegándose a participar en el debate puede haber perdido la poca credibilidad que aún podía tener.
La señora Chacón que en sus carteles electorales hablaba de hacer un esfuerzo no quiso hacer el esfuerzo de participar en un debate con los otros candidatos, ella, probablemente, tiene la cabeza en objetivos más elevados, parece que se le han subido los humos de los tanques del ejército del que ella es (todavía) ministra o viéndose en tan alta responsabilidad ha olvidado que si ella es diputada es porque hubo gente que en Barcelona la votaron y de los que ella se ha olvidado.
25 de maig 2011
112 electors boicotegen un intent de frau electoral
Llegeixo a La Vilella Alta( (Priorat) cap dels 112 electors va anar a votar. La raó és que al candidat Luis Fernández González no el coneix ningú, mai l’han vist. Aquest candidat pel PP viu a les Canàries i un veí del poble opina que aquesta llista del PP “és una llista fantasma, presentada només per cobrar la subvenció de campanya. Aquest senyor ni coneix, ni se’l coneix al poble”. El PSC també va presentar una llista fantasma, la candidata Núria Bondesio tampoc és del poble, viu a Reus, i va decidir retirar-se a última hora, deixant al candidat canari del PP. L’anterior alcalde Josep Maria Rebull (CiU) va decidir no presentar-se a la reelecció. I per això només va quedar el candidat canari del PP. Els veïns van decidir no anar a votar. Ara la Junta Electoral haurà de decidir una junta gestora. Per poder votar un ha d’estar empadronat al municipi, i crec que s’hauria d’exigir un mínim de temps d’empadronament per evitar que algú pugui empadronar-se de cara a unes eleccions determinades que puguin donar en municipis petits la victòria a alcaldes que d’altra manera no guanyarien. Però també hauria de ser obligatori que els candidats estiguin empadronats al municipi des de fa temps. S’hauria de considerar un frau electoral que persones no empadronades en un municipi puguin presentar-se a unes eleccions. I no és la primera vegada que això passa, sembla que el PP acostumava a presentar llistes fantasmes a les eleccions a Euskadi amb gent que ni vivien a Euskadi ni tenien intenció de fer-ho. I ja fa un temps que també ho fan aquí. Crec que va ser a les eleccions municipals de 2007 que van presentar a una senyora de Salamanca o Valladolid en un poblet de Lleida que no tenia cap interès de traslladar-se al poble si era escollida. Sorprèn que el PP que sempre està intentant impedir llistes d’agrupacions electorals que segons ells són llistes fantasma o llistes blanques, darrera de les que hi ha ETA, és curiós que ells presentin gent que no té la més mínima intenció d’exercir el càrrec si resultés escollida. La Junta electoral hauria de sancionar aquest frau electoral.
Todo el pueblo de La Vilella se abstiene
La Vanguardia
Insólito boicot electoral en La Vilella Alta (Priorat). Ninguno de los 112 electores censados acudió a votar, en protesta porqué nadie conoce al único candidato que se presentaba, José Luís Fernández González (PP). Al parecer, Fernández vive en las Canarias. “Es una lista fantasma, presentada solo para cobrar la subvención de campanya. Este señor ni conoce, ni se le conoce en el pueblo”, explicó un vecino. El PSC había presentado su propia candidata, Núria Bondesio, aunque esta vecina de Reus se retiró oficialmente el el viernes. Tampoco optaba a renovar el actual alcalde Josep Maria Rebull (CiU), con lo que el candidato popular quedó como única alternativa. El caso está en manos de la Junta Electoral de la zona, que deberá designar una junta gestora.
112 electores boicotean un intento de fraude electoral
Leo en La Vilella Alta ((Priorat) ninguno de los 112 electores fue a votar. La razón es que el candidato Luis Fernández González no lo conoce nadie, nunca la han visto. Este candidato por el PP vive en Canarias y un vecino del pueblo opina que esta lista del PP "es una lista fantasma, presentada sólo para cobrar la subvención de campaña. Este señor ni conoce, ni le conoce en el pueblo". El PSC también presentó una lista fantasma, la candidata Núria Bondesio tampoco es del pueblo, vive en Reus, y decidió retirarse a última hora, dejando al candidato canario del PP. El anterior alcalde Josep Maria Rebull (CiU) decidió no presentarse a la reelección. Y por eso sólo quedó el candidato canario del PP. Los vecinos decidieron no ir a votar. Ahora la Junta Electoral deberá decidir una junta gestora.Para poder votar uno debe estar empadronado en el municipio, y creo que se debería exigir un mínimo de tiempo de empadronamiento para evitar que alguien pueda empadronarse de cara a unas elecciones determinadas que puedan dar en municipios pequeños la victoria a alcaldes que de otro modo no ganarían.Pero también debería ser obligatorio que los candidatos estén empadronados en el municipio desde hace tiempo. Se debería considerar un fraude electoral que personas no empadronadas en un municipio puedan presentarse a unas elecciones. Y no es la primera vez que esto ocurre, parece que el PP solía presentar listas fantasmas en las elecciones en Euskadi con gente que ni vivían en Euskadi ni tenían intención de hacerlo. Y ya hace un tiempo que también lo hacen aquí. Creo que fue en las elecciones municipales de 2007 que presentaron a una señora de Salamanca o Valladolid en un pueblecito de Lleida que no tenía ningún interés de trasladarse al pueblo si era elegida. Sorprende que el PP que siempre está intentando impedir listas de agrupaciones electorales que según ellos son listas fantasma o listas blancas, detrás de las que hay ETA, es curioso que ellos presenten gente que no tiene la más mínima intención de ejercer el cargo si resultase elegida. La Junta electoral debería sancionar este fraude electoral.
30 d’abr. 2011
Sense paracaigudistes a les eleccions municipals
Ho he dit moltes vegades, unes vegades en articles meus, d'altres vegades quan he opinat en articles d'altres blocaires o articles de premsa: només els candidats haurien de fer campanya, així s'evitarien que els veritables candidats quedin tapats per la presència de paracaigudistes vinguts de fora que venen a explicar sopars de duro. Lògicament m'estic referint a dos paracaigudistes molt concrets, José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, i els seguits de tots dos. El PSC ha decidit demanar als dirigents del PSOE que no apareguin, que volen centrar
la campanya en els candidats. Com que estem parlant que en el cas de Catalunya només d'eleccions municipals em refereixo a la decisió que el PSC farà les campanyes en clau municipal. Doncs, ben fet. Ara caldria que l'altre partit d'àmbit espanyol decideixi no portar a Rajoy i la resta de camarilla pepera, que els candidats a alcaldes per les llistes del PP a les municipals catalanes siguin els candidats, no un senyor que ara per ara no és candidat a res ja que les eleccions a les que ell aspira encara no han estat convocades ni tenen data. La campanya electoral començarà aviat. Sembla, però, que ja estiguem en campanya malgrat que sembla que la campanya ja hagi començat fa dies, mesos i segons quin partit, anys. Espero que el PP faci el mateix que el PSOE i no ens enviï els seus paracaigudistes des de l'Altiplà castellà.
Sin paracaidistas en las elecciones municipales
Lo he dicho muchas veces, unas veces en artículos míos, otras veces cuando he opinado en artículos de otros bloggers o artículos de prensa: sólo los candidatos deberían hacer campaña, así se evitarían que los verdaderos candidatos queden tapados por la presencia de paracaidistas venidos de fuera que vienen a explicar cuentos chinos. Lógicamente me estoy refiriendo a dos paracaidistas muy concretos, José Luís Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy, y los seguidos de ambos. El PSC ha decidido pedir a los dirigentes del PSOE que no aparezcan, que quieren centrar la campaña en los candidatos. Como estamos hablando de que en el caso de Cataluña sólo de elecciones municipales me refiero a la decisión que el PSC hará las campañas en clave municipal. Pues, bien hecho. Ahora sería necesario que el otro partido de ámbito español decida no llevar a Rajoy y demás camarilla pepera, que los candidatos a alcaldes por las listas del PP en las municipales catalanas sean los candidatos, no un señor que hoy por hoy no es candidato a nada ya que las elecciones a las que él aspira aún no han sido convocadas ni tienen fecha. La campaña electoral comenzará pronto. Sin embargo, parece que ya estemos en campaña a pesar de que parece que la campaña ya haya comenzado hace días, meses y según qué partido, años. Espero que el PP haga lo mismo que el PSOE y no nos envíe sus paracaidistas desde la Meseta castellana.






