Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris psc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris psc. Mostrar tots els missatges

7 d’oct. 2013

VIES

VIES

 

 

Rajoy va dir fa uns dies que no sabia que era això de la tercera via, lògic, ell és un nacionalista espanyol que només entén Espanya com un Estat centralista i culturalment homogeni, on no hi hagi res més que espanyols que parlin en espanyol i pensin com espanyols, però la realitat és tossuda, i a Espanya encara hi ha gent rara i tossuda, com jo, que parlem altres llengües (gallec, aragonès, aranès, èuscara, asturià i català). Polítics de PSOE, PP, C’s i UPyD veuen en la riquesa lingüística i cultural una pobresa, per exemple, la diputada Rosa Díez, lideressa suprema d’UPyD, que va ser membre del govern basc i diputada del Parlament basc sense saber ni una paraula d’èuscara, o l’euromòmia pepera Jaime Mayor Oreja (nascut a Euskadi) que es vanta que el seu avi els prohibís aprendre l’èuscara. Rajoy és un altre d’aquests personatges que sembla que s’avergonyeixi de la llengua del seu propi país perquè mai ha fet cap declaració pública en aquesta llengua.

Innocentment el líder del PSC, Pere Navarro, continua defensant una tercera via, la de l’Espanya federal en què no creu ningú a les Espanyes. Algú li ha dit, crec que ha estat Sánchez Camacho, que la tercera via és una via morta. Doncs miri, vostè, per un cop i sense que serveixi de precedent, estem d’acord, el federalisme, aquesta tercera via que propugna ingènuament en Pere Navarro, és una via morta.

Queden dues vies, una per on circula el tren de la bruixa del centralisme a ultrança, un tren que coneixem molt bé, tren que no va enlloc, i on hi ha gent molt sinistra. L’altre tren, el de la independència, és cert que no sabem com serà el seu recorregut però almenys és més il·lusionant que el tren de la bruixa del centralisme.

Catalunya ha patit el centralisme, la persecució de la llengua i cultura, l’espoli econòmic, i res no ens garanteix que això no torni a succeir, ans al contrari, veient que PSOE, PP i UPyD defensen mantenir l’estatus quo actual o, fins i tot, tornar a situacions pretèrites, i dirigents d’aquestes tres formacions s’han mostrat partidaris de suprimir les institucions catalanes, un altre cop, i han llançat atacs contra la nostra llengua, mai no s’han aturat aquests atacs, que ells veuen un perill per a la seva idea d’Estat, és absurd pensar en terceres vies. Espanya no és federa, s’imposa o prova d’imposar-se, normalment usant la força, i Espanya tampoc sap negociar ni dialogar, no està en els gens dels governants espanyols que són (i han estat històricament) massa estúpids, obtusos, propensos a la violència i ignorants per entendre que la força bruta ja no és una opció per imposar un Estat en decadència i descomposició. La tercera via de Navarro és una via morta, la primera, la que defensen els partits nacionalistes espanyols és una via que ens porta cap al descarrilament.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

VÍAS

 

 

Rajoy dijo hace unos días que no sabía que era eso de la tercera vía, lógico, él es un nacionalista español que sólo entiende España como un Estado centralista y culturalmente homogéneo, donde no haya nada más que españoles que hablen en español y piensen como españoles, pero la realidad es tozuda, y en España todavía hay gente rara y terca, como yo, que hablamos otras lenguas (gallego, aragonés, aranés, euskera, asturiano y catalán). Políticos de PSOE, PP, C 's UPyD ven en la riqueza lingüística y cultural una pobreza, por ejemplo, la diputada Rosa Díez, lideresa suprema de UPyD, que fue miembro del gobierno vasco y diputada del Parlamento vasco sin saber ni una palabra de euskera, o la euromomia pepera Jaime Mayor Oreja (nacido en Euskadi) que se jacta de que su abuelo les prohibiera aprender el euskera. Rajoy es otro de esos personajes que parece que se avergüence de la lengua de su propio país porque nunca ha hecho ninguna declaración pública en esta lengua.

Inocentemente el líder del PSC, Pere Navarro, sigue defendiendo una tercera vía, la de la España federal en la que nadie cree en las Españas. Alguien le ha dicho, creo que ha sido Sánchez Camacho, que la tercera vía es una vía muerta. Pues mire, usted, por un golpe y sin que sirva de precedente , estamos de acuerdo, el federalismo, esta tercera vía que propugna ingenuamente en Pere Navarro, es una vía muerta.

Quedan dos vías, una por donde circula el tren de la bruja del centralismo a ultranza, un tren que conocemos muy bien, tren que no va a ninguna parte, y donde hay gente muy siniestra. El otro tren, el de la independencia, es cierto que no sabemos cómo será su recorrido pero al menos es más ilusionante que el tren de la bruja del centralismo.

Cataluña ha sufrido el centralismo, la persecución de la lengua y cultura, el expolio económico, y nada nos garantiza que esto no vuelva a suceder, al contrario, viendo que PSOE, PP y UPyD defienden mantener el status quo actual o, incluso, volver a situaciones pretéritas, y dirigentes de estas tres formaciones se han mostrado partidarios de suprimir las instituciones catalanas, de nuevo, y han lanzado ataques contra nuestra lengua, nunca se han detenido estos ataques, que ellos ven un peligro para su idea de Estado, es absurdo pensar en terceras vías. España no es federa, impone o prueba de imponerse, normalmente usando la fuerza, y España tampoco sabe negociar ni dialogar, no está en los genes de los gobernantes españoles que son (y han sido históricamente) demasiado estúpidos, obtusos, propensos a la violencia e ignorantes para entender que la fuerza bruta ya no es una opción para imponer un Estado en decadencia y descomposición. La tercera vía de Navarro es una vía muerta, la primera, la que defienden los partidos nacionalistas españoles es una vía que nos lleva hacia el descarrilamiento.

23 de gen. 2013

El Parlament de Catalunya aprova la declaració de sobirania

El Parlament de Catalunya aprova la declaració de sobirania 

Han votat SI 85 diputats (CiU, ERC, ICV i un diputat de la CUP). Han votat NO 41 diputats (PSC, PP i C’s). 5 diputats del PSC han decidit abstenir-se en desacord amb la posició del seu partit que ha votat NO. Els diputats del Partit Popular han abandonat la Cambra abans de fer-se públics els resultats de la votació.

 



Les anècdotes:
Albert Rivera s’ha dirigit a la resta dels diputats del Parlament dient-los “vostès els catalans”, és a dir, ell no es considera català sinó espanyol, com si no ho sabéssim. Gràcies Albert, ja era hora que reconeguessis que no es poden tenir ni servir dues pàtries, i la teva no és Catalunya.

Els diputats del PP han sortit de la Cambra quan la presidenta del Parlament anava a fer públics els resultats de la votació. No se sap si anaven camí de l’Estació de Sants per abandonar el país o algú els esperava a la porta amb sobres.

El PSC s’ha trencat perquè la direcció ha decidit seguir les ordres dictades pel PSOE i votar NO, cinc diputats del PSC han decidit abstenir-se, ja posats a no votar el mateix que el que deia el partit podrien haver votat SI, en lloc d’abstenir-se. Crec que s’han equivocat perquè avui no tocava abstenir-se.

 

 

 

 

 

 

El Parlamento de Cataluña aprueba la declaración de soberanía

Votaron SI 85 diputados (CiU, ERC, ICV y un diputado de la CUP). Votaron NO 41 diputados (PSC, PP y C 's). 5 diputados del PSC han decidido abstenerse en desacuerdo con la posición de su partido que ha votado NO. Los diputados del Partido Popular han abandonado la Cámara antes de hacerse públicos los ressultats de la votación. 



Las anécdotas:
Albert Rivera se ha dirigido al resto de los diputados del Parlamento diciéndoles "ustedes los catalanes", es decir, él no se considera catalán sino español, como si no lo supiéramos. Gracias Albert, ya era hora que reconozcamos que no se pueden tener ni utilizar dos patrias, y la tuya no es Cataluña.
 
Los diputados del PP han salido de la Cámara cuando la presidenta del Parlamento iba a hacer públicos los resultados de la votación. No se sabe si iban camino de la Estación de Sants para abandonar el país o alguien los esperaba en la puerta con sobres.
 
El PSC se ha roto porque la dirección ha decidido seguir las órdenes dictadas por el PSOE y votar NO, cinco diputados del PSC han decidido abstenerse, ya puestos a no votar lo mismo que lo que decía el partido podrían haber votado SI, en lugar de abstenerse. Creo que se han equivocado porque hoy no tocaba abstenerse.

29 de nov. 2012

Sobiranistes 87 – Unionistes 48

Sobiranistes 87 – Unionistes 48 

La nova legislatura es presenta complexa. Mentre a Catalunya tenim un Parlament majoritàriament sobiranista enfront tenim un Estat espanyol molt hostil a Catalunya. Després de llegir aquests dos dies la premsa catalana i espanyola me n’adono que a Espanya continuen sense entendre res, començo a pensar que tenen algun gen que els impedeix entendre res, potser són massa segles imposant les “Leyes de Castilla” sense “que se note el cuidado”, ni volen escoltar, ni volen entendre res, ni saben negociar. Mentre l’inútil president del govern espanyol Mariano “hilillos de plastelina” Rajoy (PP) que no ha complert cap dels acords - en això s’assembla al seu predecessor José Luís “apoyaré-pero-incumpliré-lo-que-apruebe-el-Parlament-de-Catalunya” Rodríguez Zapatero (PSOE) - un cop coneguts els resultats ha tingut la barra de titllar el president Mas de deslleial, mentre la seva sicària Sánchez Camacho amenaçava la Generalitat amb l’ofec econòmic si “s’enfrontava” al govern central. Sánchez Camacho ha volgut recordar que a Madrid mana el PP i que del govern del PP depenen les transferències, amenaça clara, si Mas no es sotmet el govern del PP no enviarà ni un cèntim. El president Mas té un seriós problema ha d’acceptar aquest xantatge del govern central si vol pagar o plantar cara arriscant-se que l’Estat ofegui econòmicament les finances de la Generalitat. Espero que els votants del PP no tinguin la poca vergonya de queixar-se si quan van a sol·licitar algun ajut no se’ls concedeix perquè no hi ha diners, han votat el partit que ha decidit privar dels seus recursos les institucions del seu país i als catalans, clar, que ells són espanyols, doncs que se’n vagin a Espanya i li demanin al seu líder, a veure si “Madrid paga pels serveis prestats”. El president Artur Mas no pot acceptar aquest xantatge d’aquesta gentussa.

Deixem d’anar amb un lliri a les mans, no és possible entendre’ns amb aquests lladres, el govern català ha de crear ja una agència tributària catalana i que els diners dels catalans es quedin a Catalunya, no podem estar exposats al robatori, ofec i xantatge reiterat de l’Estat espanyol. Cada minut que romanguem formant part d’aquest Estat ens apropa més a la mort. 

Els resultats electorals han estat els següents:

CiU à 50 escons
ERC à21 escons
PSC à20 escons
PPà 19 escons
ICV à13 escons
C’s à9 escons
CUP à3 escons 

Si dividim entre sobiranistes i unionistes el Parlament queda així:

Sobiranistes: CiU à 50 escons + ERC à21 escons + ICV à13 escons + CUP à3 escons = 87 escons (64,45%)

Unionistes: PSC à20 escons + PPà 19 escons + C’s à9 escons = 48 escons (35,55%) 

Ha desaparegut del Parlament SI i ha entrat la CUP.

 

 

 

 

Soberanistas 87 - Unionistas 48 

La nueva legislatura se presenta compleja. Mientras en Catalunya tenemos un Parlament mayoritariamente soberanista frente tenemos un Estado muy hostil a Catalunya. Después de leer estos dos días la prensa catalana y española me doy cuenta que en España siguen sin entender nada, empiezo a pensar que tienen algún gen que les impide entender nada, quizás son demasiado siglos imponiendo las "Leyes de Castilla" sin "que se note el cuidado ", ni quieren escuchar, ni quieren entender nada, ni saben negociar. Mientras el inútil presidente del gobierno español Mariano "hilillos de plastilina" Rajoy (PP) que no ha cumplido ninguno de los acuerdos - en eso se parece a su predecesor José Luís "apoyaré-pero-incumpliré-lo-que-apruebe-el -Parlament-de-Catalunya "Rodríguez Zapatero (PSOE) - una vez conocidos los resultados ha tenido la barra de tildar al presidente Mas de desleal, mientras su sicaria Sánchez Camacho amenazaba la Generalitat con el ahogo económico si" se enfrentaba " el gobierno central. Sánchez Camacho ha querido recordar que en Madrid manda el PP y que del gobierno del PP dependen las transferencias, amenaza clara, si Mas no se somete el gobierno del PP no enviará ni un céntimo. El presidente Mas tiene un serio problema debe aceptar este chantaje del gobierno central si quiere pagar o hacer frente arriesgándose que el Estado ahogue económicamente las finanzas de la Generalitat. Espero que los votantes del PP no tengan la poca vergüenza de quejarse si cuando van a solicitar alguna ayuda no se les concede porque no hay dinero, han votado el partido que ha decidido privar de sus recursos las instituciones de su país y los catalanes, claro, que ellos son españoles, pues que se vayan a España y le pidan a su líder, a ver si "Madrid paga por los servicios prestados". El presidente Artur Mas no puede aceptar este chantaje de esta gentuza.

Dejamos de ir con un lirio en las manos, no es posible entendernos con estos ladrones, el gobierno catalán debe crear ya una agencia tributaria catalana y que el dinero de los catalanes se queden en Catalunya, no podemos estar expuestos al robo, ahogo y chantaje reiterado del Estado español. Cada minuto que permanezcamos formando parte de este Estado nos acerca más a la muerte. 

Los resultados electorales han sido los siguientes:

CiU à 50 escaños
ERC à 21 escaños
PSC à 20 escaños
PP à 19 escaños
ICV à 13 escaños
C 's à 9 escaños
CUP à 3 escaños 

Si dividimos entre soberanistas y unionistas el Parlament queda así:

Soberanistas: CiU à 50 escaños + ERC à 21 escaños + ICV à 13 escaños + CUP à 3 escaños = 87 escaños (64,45%)

Unionistas: PSC à 20 escaños + PP à 19 escaños + C 's à 9 escaños = 48 escaños (35,55%) 

Ha desaparecido del Parlament SI y ha entrado la CUP.

3 d’oct. 2012

El rei, Pere Navarro i les quimeres - (La quimèrica carta del rei espanyol)

El rei, Pere Navarro i les quimeres
(La quimèrica carta del rei espanyol) 

Joan Carles I, el paquidermicida, té bloc, i va escriure una carta oberta dies després de la manifestació de la Diada i dies abans de la reunió Mas-Rajoy. Una carta molt desafortunada pels seus termes, ja que el rei que s’hauria de mantenir neutral ha decidit ha decidit prendre partit, i ja us puc dir que no serà per Catalunya. Però en el fons crec que hi ha un punt de la carta que l’hem mal interpretat. Quan el Borbó advertia dels riscos de perseguir quimeres s’ha interpretat que això feia referència a la independència i que es dirigia als catalans, però he fet un anàlisi en profunditat de la carta i en realitat aquesta part de la carta feia referència a Pere Navarro, el rei li ha dit a Pere Navarro que deixi de buscar quimeres, i és que una quimera és un “monstre de la mitologia grega amb el cap i la cua de drac i el cos de cabra”, però també és un “individu que és portador de caràcters propis de dos genotips distints” i una “creació imaginària de l'esperit que es pren per una realitat”. I que té a veure Pere Navarro amb una quimera?. Anem a pams. Pere Navarro fa temps que va anunciar que estava perseguint el federalista espanyol, un ésser fantàstic que mai ningú no ha vist. Fixem-nos, un ésser amb dos genotips diferents: federalista i espanyol. Heus aquí la quimera. El Borbó li ha dit clarament a Pere Navarro que deixi de buscar federalistes a Espanya perquè no existeixen. Com que jo tampoc no he vist mai un federalista espanyol no puc afirmar o negar si tenen cap i cua de drac i cos de cabra, però si que sembla que és una creació imaginària de l’esperit, que en aquest cas, en Pere Navarro creu que si que és real.

 

 

El rey, Pere Navarro y las quimeras
(La quimérica carta del rey español) 

Juan Carlos I, el paquidermicida, tiene bloge, y escribió una carta abierta días después de la manifestación de la Diada y días antes de la reunión Mas-Rajoy. Una carta muy desafortunada por sus términos, ya que el rey que debería mantener neutral ha decidido ha decidido tomar partido, y ya os puedo decir que no será por Catalunya. Pero en el fondo creo que hay un punto de la carta que la hemos mal interpretado. Cuando el Borbón advertía de los riesgos de perseguir quimeras se ha interpretado que esto hacía referencia a la independencia y que se dirigía a los catalanes, pero he hecho un análisis en profundidad de la carta y en realidad esta parte de la carta hacía referencia a Pere Navarro , el rey le dijo a Pedro Navarro que deje de buscar quimeras, y es que una quimera es un "monstruo de la mitología griega con la cabeza y la cola de dragón y el cuerpo de cabra", pero también es un "individuo que es portador de caracteres propios de dos genotipos distintos" y una "creación imaginaria del espíritu que se toma por una realidad". ¿Y que tiene que ver Pere Navarro con una quimera?. Vamos por partes. Pere Navarro hace tiempo que anunció que estaba persiguiendo el federalista español, un ser fantástico que nunca nadie ha visto. Fijémonos, un ser con dos genotipos diferentes: federalista y español. He aquí la quimera. El Borbón le ha dicho claramente a Pere Navarro que deje de buscar federalistas en España porque no existen. Como yo tampoco he visto nunca un federalista español no puedo afirmar o negar si tienen cabeza y cola de dragón y cuerpo de cabra, pero si que parece que es una creación imaginaria del espíritu, que en este caso, Pere Navarro cree que si que es real.

29 de set. 2012

El Parlament aprova moció en favor del referèndum

El Parlament aprova moció en favor del referèndum 

El Parlament de Catalunya ha aprovat la moció a favor que el govern sorgit de les eleccions que s’han de celebrar el 25 de novembre convoqui un referèndum per decidir sobre la independència. La moció s’ha aprovat amb el vot favorable de 84 dels 131 diputats presents al Parlament.

CiU, ICV, ERC, Solidaritat i Joan Laporta van votar afirmativament mentre que els dos partits espanyolistes PP i C’s van votar en contra, el PSC va abstenir-se, exceptuant Ernest Maragall que també va votar a favor de la moció desmarcant-se de la opció del seu partit.

El govern espanyol emparant-se en la sacrosanta Constitució espanyola ha advertit que el Tribunal Constitucional anul·larà la convocatòria del referèndum quan el govern espanyol li demani, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría ha advertit que la celebració de la consulta requereix que l’Estat ho autoritzi i que com què, segons ella, afecta al conjunt dels espanyols “a tots (els espanyols) ens competeix decidir sobre la organització territorial”.

La democràcia espanyola és una ficció, i ho és perquè el partit que governa Espanya amb una majoria absolutista és l’hereu de l’anterior règim. La Transició espanyola va impedir que les institucions fossin depurades ideològicament dels elements de l’anterior règim. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría (Partit Popular), emparada en la Constitució espanyola, indica que l’Estat recorrerà al braç togat del PP, el Tribunal Constitucional per tal que anul·li el referèndum, però per si de cas el seu company de partit, eurodiputat i vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras recomana donar un cop d’Estat que dissolgui el Parlament i la Generalitat de Catalunya. 

 

 

El Parlamento aprueba moción en favor del referéndum 

El Parlamento de Catalunya ha aprobado la moción a favor de que el gobierno surgido de las elecciones que se celebrarán el 25 de noviembre convoque un referéndum para decidir sobre la independencia. La moción se ha aprobado con el voto favorable de 84 de los 131 diputados presentes en el Parlamento.

CiU, ICV, ERC, Solidaritat y Joan Laporta votaron afirmativamente mientras que los dos partidos españolistas PP y C 's votaron en contra, el PSC se abstuvo, exceptuando Ernest Maragall que también votó a favor de la moción desmarcándose de la opción de su partido.

El gobierno español amparándose en la sacrosanta Constitución española ha advertido que el Tribunal Constitucional anulará la convocatoria del referéndum cuando el gobierno español le pida, la vicepresidenta del gobierno español, Soraya Sáenz de Santamaría ha advertido que la celebración de la consulta requiere que el Estado lo autorice y que como el que, según ella, afecta al conjunto de los españoles "a todos (los españoles) nos compete decidir sobre la organización territorial".

La democracia española es una ficción, y lo es porque el partido que gobierna España con una mayoría absolutista es el heredero del anterior régimen. La Transición española impidió que las instituciones fueran depuradas ideológicamente de los elementos del anterior régimen. La vicepresidenta del gobierno español, Soraya Sáenz de Santamaría (PP), amparada en la Constitución española, indica que el Estado recurrirá al brazo togado del PP, el Tribunal Constitucional para que anule el referéndum, pero por si acaso su compañero de partido, eurodiputado y vicepresidente del Parlamento Europeo, Alejo Vidal-Quadras recomienda dar un golpe de Estado que disuelva el Parlamento y la Generalitat de Catalunya.

22 d’ag. 2012

Pere Navarro i la Diada

Pere Navarro i la Diada 

Pere Navarro no vol l’agència tributària pròpia, no vol la independència, no vol que canviï res de l’estatus quo de la relació entre Espanya i Catalunya, i això per a Catalunya és continuar amb una situació nefasta. El primer secretari del PSC ha declarat que “si la manifestació (de l’11 de setembre, la Diada) és per a la independència el PSC no s'hi pot sumar, perquè nosaltres som un partit federalista”. Navarro és una mena d’Indiana Jons a la recerca del federalista espanyol perdut, un ésser fantàstic com el ieti, els gamusins o el monstre del Llac Ness. Navarro afirma que Catalunya ha de llançar “un gran clam en defensa de les llibertats i un millor finançament” i diu que el Govern “ha de fer el que no va fer amb el pacte fiscal i sumar el màxim de forces”. Això seria correcte si a l’altra banda hi hagués un Estat que quan arriba a un acord el compleix, però tant l’anterior Govern socialista com l’actual del PP no destaquen precisament pel compliment dels acords. La submissió del PSC al PSOE desacredita el PSC, i el senyor Navarro, actualment primer secretari del PSC és partidari d’aquesta submissió al PSOE.

Al senyor Navarro no li agrada que la pròxima Diada serveixi per reivindicar la independència, quan donades les actuals circumstàncies si volem avançar haurem de fer avançant cap a l’Estat propi perquè no es pot negociar res amb un Estat que no ha complert cap dels anteriors acords, i que es tanca en banda a negociar res. Si els anteriors acords signats han estat incomplerts reiteradament per l’Estat i no volen negociar res en el futur, només tenim una sortida. Que la prudència (o la covardia) no ens facin traïdors. Si us plau, senyor Navarro, continuï buscant el seu federalista espanyol (i si és possible que tingui paraula), si en troba algun al PSOE comuniqui’ns-ho, anirem a fer fotos a aquest ésser fantàstic.

La Diada d’aquest any ha de servir per reivindicar la independència, i val més que trenquem amb Espanya abans que Espanya ens acabi trencant Catalunya.  Els pactes, fiscals o no, es fan amb gent que té paraula, i no és el cas dels polítics espanyols, és absurd voler arribar a un pacte amb gent que no ha acomplert altres acords. Seguir intentant arribar a un acord amb Espanya és una pèrdua de temps, i tenim pressa.











Pere Navarro y la Diada 

Pere Navarro no quiere la agencia tributaria propia, no quiere la independencia, no quiere que cambie nada del status quo de la relación entre España y Cataluña, y esto para Cataluña es continuar con una situación nefasta. El primer secretario del PSC ha declarado que "si la manifestación (del 11 de septiembre, la Diada) es para la independencia el PSC no se puede sumar, porque nosotros somos un partido federalista". Navarro es una especie de Indiana Jons en busca del federalista español perdido, un ser fantástico como el yeti, los gamusino o el monstruo del Lago Ness. Navarro afirma que Cataluña debe lanzar "un gran clamor en defensa de las libertades y una mejor financiación" y dice que el Gobierno "tiene que hacer lo que no hizo con el pacto fiscal y sumar el máximo de fuerzas". Esto sería correcto si al otro lado hubiera un Estado que cuando llega a un acuerdo lo cumple, pero tanto el anterior Gobierno socialista como el actual del PP no destacan precisamente por el cumplimiento de los acuerdos. La sumisión del PSC al PSOE desacredita el PSC, y el señor Navarro, actualmente primer secretario del PSC es partidario de esta sumisión al PSOE.

Al señor Navarro no le gusta que la próxima Diada sirva para reivindicar la independencia, cuando dadas las actuales circunstancias si queremos avanzar tendremos que hacer avanzando hacia el Estado propio porque no se puede negociar nada con un Estado que no ha cumplido ninguno de los anteriores acuerdos, y que se cierra en banda a negociar nada. Si los anteriores acuerdos firmados han sido incumplidos reiteradamente por el Estado y no quieren negociar nada en el futuro, sólo tenemos una salida. Que la prudencia (o la cobardía) no nos hagan traidores. Por favor, señor Navarro, continúe buscando su federalista español (y si es posible que tenga palabra), si encuentra alguno al PSOE comuníquenoslo, iremos a hacer fotos a este ser fantástico.

La Diada de este año debe servir para reivindicar la independencia, y vale más que rompamos con España antes de que España nos acabe rompiendo Cataluña. Los pactos, fiscales o no, se hacen con gente que tiene palabra, y no es el caso de los políticos españoles, es absurdo querer llegar a un pacto con gente que no ha cumplido otros acuerdos. Seguir intentando llegar a un acuerdo con España es una pérdida de tiempo, y tenemos prisa.

23 de jul. 2012

El Regne (ferroviari) d’Espanya no és d’aquest món

El Regne (ferroviari) d’Espanya no és d’aquest món 

El govern espanyol continua entossudit amb el corredor central, és a dir, aquest corredor ferroviari que travessaria els Pirineus per la comunitat aragonesa. El cost de la obra és monumental, un disbarat, però encara n’hi ha més. Fins ara es parlava d’on acabava el corredor central però si tota serp té una cua també ha de tenir un cap, i el cap, és a dir, l’inici del corredor central havia d’estar en alguna banda.

Abans de continuar us demano que busqueu un mapa d’Espanya que inclogui l’Estret de Gibraltar. El teniu davant dels ulls?.

Sembla que volen posar l’inici del corredor central a Melilla. Melilla és una ciutat (autònoma) (sota jurisdicció) espanyola situada al nord d’Àfrica, igual que Ceuta. Marroc reclama aquestes dues ciutats, però aquest tema no té res a veure amb l’assumpte que ens ocupa. En el punt més estret de l’Estret de Gibraltar hi ha uns 14 quilòmetres de distància. Els corrents marítims són molt forts en aquest punt. Els trens no floten, no existeix cap pont que uneixi les dues ribes, tampoc cap túnel, la connexió entre ambdues ribes es fa per via marítima i aèria. Els trens no floten i tampoc volen, que jo sàpiga. Però allò és Espanya i si foradar els Pirineus per un dels punts més amples pot semblar un disbarat a tothom menys a les (no gaire) pensants ments del govern del Regne d’Espanya, ens hem de sorprendre que, encara que no hagin dit com, la idea sigui construir un pont pel damunt del mar o un túnel sota el mar entre la Península i Ceuta. Segurament la ministra Pastor, actualment ministra de disbarats ferroviaris espanyols, devia créixer escoltant aquella cançó que parlava d’un pont fins a Mallorca, molt popular els anys 60. 

El PSC s’equivoca en contra de Catalunya 

Els diputats del PSC al Congrés dels Diputats havien de votar si s’incloïa el corredor central com a projecte transeuropeu prioritari. I van votar en bloc afirmativament, després han demanat disculpes per haver-se equivocat. La moció presentada per l’Esquerra Plural demana que s’inclogui el corredor central en la xarxa principal de transports d’Europa. La moció ha estat aprovada per 298 vots afirmatius, 21 en contra (CiU, PNB, ERC i ICV) i 6 abstencions. Han votat 325 diputats de 350, on estaven els 25 que faltaven?. 

El Comitè de les Regions d’Europa diu NO 

El Comitè de les Regions d’Europa de la Unió Europea va sotmetre a vot la proposta de dictamen sobre el “connectar Europa”, amb dues esmenes presentades per Extremadura i Aragó. El ponent d’Aragó no s’ha presentat a defensar la seva esmena, el d’Extremadura si. La esmena ha estat tombada per 74 vots en contra, 9 a favor i 2 abstencions. És a dir, la UE li diu a Espanya que s’oblidi del corredor central. El president d’Extremadura, José Antonio “conyongs” Monago va defensar la seva esmena adduint que amb el corredor central s’aconsegueix una millor cohesió territorial i una major competitivitat per a les regions afectades. A la UE és evident que no s’han cregut al president extremeny, a hores d’ara ja saben a la UE que els diners enviats a algunes zones d’Espanya són diners llançats en un forat sense fons, i en una època com l’actual en què els diners no sobren han dit prou. La credibilitat de l’Estat espanyol és zero, a Europa ja no se’ls creuen, els ha costat assabentar-se d’una cosa que els catalans ja sabíem que era així des de fa segles.





El Reino (ferroviario) de España no es de este mundo 

El gobierno español sigue empeñado con el corredor central, es decir, este corredor ferroviario que atravesaría los Pirineos por la comunidad aragonesa. El coste de la obra es monumental, un disparate, pero aún hay más. Hasta ahora se hablaba de donde terminaba el pasillo central pero si toda serpiente tiene una cola también debe tener un jefe, y la cabeza, es decir, el inicio del corredor central debía estar en alguna parte.

Antes de continuar os pido que busque un mapa de España que incluya el Estrecho de Gibraltar. ¿Lo tiene ante los ojos?.

Parece que quieren poner el inicio del corredor central en Melilla. Melilla es una ciudad (autónoma) (bajo jurisdicción) española situada al norte de África, al igual que Ceuta. Marruecos reclama estas dos ciudades, pero este tema no tiene nada que ver con el asunto que nos ocupa. En el punto más estrecho del Estrecho de Gibraltar hay unos 14 kilómetros de distancia. Las corrientes marítimas son muy fuertes en este punto. Los trenes no flotan, no existe ningún puente que una las dos orillas, tampoco ningún túnel, la conexión entre ambas orillas se hace por vía marítima y aérea. Los trenes no flotan y tampoco quieren, que yo sepa. Pero lo es España y si agujerear los Pirineos por uno de los puntos más anchos puede parecer un disparate a todos menos a las (no muy) pensantes mentes del gobierno del Reino de España, nos hemos de sorprender que, aunque no hayan dicho como , la idea sea construir un puente por encima del mar o un túnel bajo el mar entre la Península y Ceuta. Seguramente la ministra Pastor, actualmente ministra de disparates ferroviarios españoles, debía crecer escuchando aquella canción que hablaba de un puente hasta Mallorca, muy popular en los años 60. 

El PSC se equivoca en contra de Cataluña 

Los diputados del PSC en el Congreso de los Diputados debían votar si se incluía el corredor central como proyecto transeuropeo prioritario. Y votaron en bloque afirmativamente, después han pedido disculpas por haberse equivocado. La moción presentada por la Izquierda Plural pide que se incluya el corredor central en la red principal de transportes de Europa. La moción ha sido aprobada por 298 votos afirmativos, 21 en contra (CiU, PNV, ERC e ICV) y 6 abstenciones. Han votado 325 diputados de 350, ¿donde estaban los 25 que faltaban?. 

El Comité de las Regiones de Europa dice NO 

El Comité de las Regiones de Europa de la Unión Europea sometió a voto la propuesta de dictamen sobre el "conectar Europa", con dos enmiendas presentadas por Extremadura y Aragón. El ponente de Aragón no se ha presentado a defender su enmienda, el de Extremadura sí. La enmienda ha sido tumbada por 74 votos en contra, 9 a favor y 2 abstenciones. Es decir, la UE le dice a España que se olvide del corredor central. El presidente de Extremadura, José Antonio "conyongs" Monago defendió su enmienda aduciendo que con el corredor central se consigue una mejor cohesión territorial y una mayor competitividad para las regiones afectadas. En la UE es evidente que no se han creído al presidente extremeño, a estas alturas ya saben a la UE que el dinero enviado a algunas zonas de España es dinero lanzados en un agujero sin fondo, y en una época como la actual en que el dinero no sobran han dicho basta. La credibilidad del Estado español es cero, en Europa ya no se los creen, les ha costado enterarse de algo que los catalanes ya sabíamos que era así desde hace siglos.

8 de febr. 2012

El patetisme de Carmen Chacón

El patetisme de Carmen Chacón


Carmen Chacón s'enfrontava a Alfredo Pérez Rubalcaba en el Congrés que el Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE, que havia de servir per escollir el successor de José Luís Rodríguez Zapatero. Finalment va guanyar Rubalcaba. Això, però, és el menys important. A parer meu el paper representat per Carmen Chacón ha estat patètic en tots els sentits. Sempre que li acostaven un micròfon semblava que estigués demanant disculpes pel pecat d'haver nascut a Catalunya fent proclames exagerades de la seva espanyolitat i renegant de qualsevol element de la terra que la va veure néixer, créixer i formar-se políticament. Dient com n'és de maligne el catalanisme i que ella era una bona espanyola, fent-se dir Carmen, i obrint el seu acte de campanya al poble dels seus pares quasi disculpant-se per venir de Catalunya. Chacón va oblidar un detall important i aquest és que ella és diputada per Barcelona, està molt bé que vagi a un congrés del seu partit i pretengui ser escollida secretària general del partit, però si pot fer-ho és perquè els seus conciutadans la van votar per representar-los ells, no pas als del poblet dels seus pares, i els seus conciutadans són a Barcelona. Però la diputada Carmen Chacón ha oblidat aquest detall i ha oblidat qui la va votar, renega de la terra a la que representa i s'ho intenta fer perdonar. Quan va ser escollida diputada per Barcelona al Congrés dels Diputats se'n va anar cap allà i els seus votants no l'han tornat a veure, no ha concedit entrevistes als mitjans catalans. Carmen Chacón, però, no ha estat la primera que quan trepitja la “Vila i Cort” intenta que li perdonin procedir de Catalunya, tot molt patètic. Potser, Carmen Chacón, ara que ha renegat de Catalunya i ha proclamat la seva espanyolitat i que no ha aconseguit el càrrec de secretària general del partit aspira a aconseguir una cadira al costat d'Alejo Vidal-Quadras en una tertúlia d'Intereconomía. Quin paperot més trist està fent la diputada Chacón. I és probable que algú es pregunti perquè parlo de Carmen i no de Carme, doncs bé, a mi no m'agrada ofendre ningú i si la senyora Carmen Chacón ha decidit durant el seu periple carpetovetònic fer-se dir Carmen jo no tinc cap problema. Si que tinc problemes que una diputada per Barcelona s'oposi amb la vehemència que ella ho ha fet a que Catalunya recapti tots els seus impostos i decideixi quina ha de ser la seva contribució a la solidaritat amb els pobles de les Espanyes, i no com succeeix ara que són els pobles de les Espanyes els que diuen que els donem els nostres calés i després ens titllen d'insolidaris i lladres. Prou greu és que l'Estat ens robi que haguem de veure com alguns dels nostres representants a més de justificar l'espoli i oposar-se a un sistema més just i vagin demanant perdó a tots els espanyols pel pecat d'haver nascut a Catalunya.









El patetismo de Carmen Chacón

Carmen Chacón se enfrentaba a Alfredo Pérez Rubalcaba en el Congreso que el Partido Socialista Obrero Español, PSOE, que debía servir para elegir el sucesor de José Luís Rodríguez Zapatero. Finalmente ganó Rubalcaba. Esto, sin embargo, es lo de menos. En mi opinión el papel representado por Carmen Chacón ha sido patético en todos los sentidos. Siempre que le acercaban un micrófono parecía que estuviera pidiendo disculpas por el pecado de haber nacido en Cataluña haciendo proclamas exageradas de su españolidad y renegando de cualquier elemento de la tierra que la vio nacer, crecer y formarse políticamente. Diciendo cuán maligno el catalanismo y que ella era una buena española, haciéndose llamar Carmen, y abriendo su acto de campaña en el pueblo de sus padres casi disculpándose por venir de Cataluña. Chacón olvidó un detalle importante y este es que ella es diputada por Barcelona, está muy bien que vaya a un congreso de su partido y pretenda ser elegida secretaria general del partido, pero si puede hacerlo es porque sus conciudadanos la votaron para representarlos ellos, no a los de la aldea de sus padres, y sus conciudadanos están en Barcelona. Pero la diputada Carmen Chacón ha olvidado este detalle y ha olvidado que la votó, reniega de la tierra a la que representa y lo intenta hacer perdonar. Cuando fue elegida diputada por Barcelona al Congreso de los Diputados se fue para allá y sus votantes no la han vuelto a ver, no ha concedido entrevistas a los medios catalanes. Carmen Chacón, sin embargo, no ha sido la primera que cuando pisa la "Villa y Corte" intenta que le perdonen proceder de Cataluña, todo muy patético. Quizá, Carmen Chacón, ahora que ha renegado de Cataluña y ha proclamado su españolidad y que no ha conseguido el cargo de secretaria general del partido aspira a conseguir una silla junto a Alejo Vidal-Quadras en una tertulia de Intereconomía. Qué papelón más triste está haciendo la diputada Chacón. Y es probable que alguien se pregunte porque hablo de Carmen y no de Carmen, pues bien, a mí no me gusta ofender a nadie y si la señora Carmen Chacón ha decidido durante su periplo carpetovetónico hacerse llamar Carmen yo no tengo ningún problema . Si que tengo problemas que una diputada por Barcelona se oponga con la vehemencia que ella lo ha hecho a que Cataluña recaude todos sus impuestos y decida cuál debe ser su contribución a la solidaridad con los pueblos de las Españas, y no como sucede ahora que son los pueblos de las Españas los que dicen que les damos nuestros dinero y luego nos tachan de insolidarios y ladrones. Suficientemente grave es que el Estado nos robe que tengamos que ver cómo algunos de nuestros representantes además de justificar el expolio y oponerse a un sistema más justo y vayan pidiendo perdón a todos los españoles por el pecado de haber nacido en Cataluña.

30 de nov. 2011

Si vols ser president digues “Viva España”

Si vols ser president digues “Viva España”


Després del desastre electoral han sortit els ganivets al PSOE. José Bono creu que el pròxim secretari general del PSOE que sigui escollit ha de ser moderat, no dogmàtic i ha de sentir-se espanyol sense complexes que no li faci vergonya dir públicament “Viva España”. Ah, ah, ah, amb això ho arreglen tot els nacionalistes espanyols, s'embolicaran en l'estanquera i cridaran tota l'estona “viva Espanya”. Quina gent, quin nivell intel•lectual, quina camarilla. Bono ha criticat que el PSC hagi mostrat un excés de catalanisme, en especial es refereix a Carme Chacón de la que Bono posa en dubte la seva espanyolitat. Ai, pobra Carme Chacón, ella fent el paperot espanyolista a totes hores, defensant la “bona feina” que va fer el TC amb l'Estatut mentre ordenava posar-se ferms als generalots, però no li serveix de res. Que es pensava?. Segurament ella se sent més espanyola que l'estanquera però està marcada per tota la vida amb la marca del lloc de naixement, un país de gent sospitosa de cometre el delicte ser catalana a Espanya. Ni en el seu partit al que ha servit submisa i fidel se'n refien. Espanya no oblidem-ho mai és Castella, i Castella és cosa de castellans, els indígenes de les colònies són això, indígenes, i on s'ha vist que un indígena governi l'Imperi?.

Diu Bono: “Jo voldria que el secretari general del meu partit no li faci vergonya quan acabi el Congrés cridar “viva España” perquè aquest no és un crit ni de la dreta ni del franquisme. Espanya és mare, no és madrastra”.

Doncs amb una mare com Espanya de vegades és desitjable ser orfe. És patètic l'intent dels nacionalistes espanyols de voler presentar Espanya com la mare dels diversos territoris quan alguns dels territoris tenen una història molt més antiga que Espanya, que amb prou feina té cinc segles, acceptant que Espanya nasqués com a Estat, cosa que no és cert, amb el casament dels Reis Catòlics. Catalunya neix al voltant del 988, la data en què el comte de Barcelona decideix no renovar el seu jurament davant del seu senyor l'Emperador franc per l'incompliment de l'obligació d'ajudar al seu vassall, el comte de Barcelona. Catalunya va anar constituint les seves institucions al llarg dels segles fins que va culminar amb la Generalitat, fundada el 1359, un segle abans ja hi havia Corts (Parlament) que derivava de les Assemblees de Pau i treva, any 1010. I Espanya?. Espanya neix, com he dit cap al segle XV, encara que no com un Estat unitari, en realitat era una unió de diversos territoris cadascun amb les seves pròpies institucions, lleis, costums, etc. Olivares intentar fer una unificació fiscal, militar i política que va fracassar però la si que ho aconsegueix Felip V a principis del XVIII. Per tant, podríem dir que basant-nos en el concepte d'Estat que tenen Bono i els nacionalistes espanyols Espanya només té 300 anys, encara no. Difícilment Espanya amb només 297 anys pot ser mare d'una Catalunya que ja té 1023 anys d'història. Però Espanya s'ha comportat com una madrastra grollera, malcriada i violenta.

No pertanyo al PSC i en conseqüència no sé quines són les seves regles internes. Però porten molt de temps dient que no són el PSOE, i seria bo escoltar-los dir que pertanyen al Partit Socialista Obrer Espanyol, seria la contestació que jo donaria a algú que com vostè em preguntava, “es pot presidir el partit socialista sense formar part d'ell?”. Evidentment que no. El PSC forma part del PSOE?. Jo sempre he cregut que si, però algun dels seus militants s'han esforçat molt en els últims anys a demostrar que no”.

El PSC va cometre un greu error, va apropar-se al PSOE i el PSOE se l'ha cruspit, ara no saben si són els catalans del PSOE o els espanyols del PSC, el PSC no sap si és espanyol o català. El PSC ha perdut el nord, i els convindria decidir que són.

Ja sabia que Bono era un jacobí espanyol recalcitrant, aquestes declaracions no han canviat ni un bri el que ja pensava. Això hauria de servir de lliçó a aquests catalans que militen en partits espanyols i profundament espanyolistes que ells sempre seran els tontos útils mentre siguin útils, però els seus companys no se'n refien d'ells per moltes manifestacions espanyolistes públiques que facin, encara que arribin a maleir la seva terra.





Vídeo: BONO DEMANA MÉS "VIVA ESPAÑA"





Vídeo: CLATELLOT DE BONO AL PSC







Si quieres ser presidente di "Viva España"

Tras el desastre electoral han salido los cuchillos en el PSOE.José Bono cree que el próximo secretario general del PSOE que sea elegido debe ser moderado, no dogmático y debe sentirse español sin complejos que no le dé vergüenza decir públicamente "Viva España". Ah, ah, ah, con eso lo arreglan todo los nacionalistas españoles, se envolverán en la estanquera y gritarán todo el tiempo "viva España". Qué gente, qué nivel intelectual, qué camarilla. Bono ha criticado que el PSC haya mostrado un exceso de catalanismo, en especial se refiere a Carme Chacón de la que Bono pone en duda su españolidad.Ay, pobre Carme Chacón, ella haciendo el papelón españolista a todas horas, defendiendo la "buena labor" que hizo el TC con el Estatuto mientras ordenaba ponerse firmes a generalots, pero no le sirve de nada. Que se pensaba?. Seguramente ella se siente más española que la estanquera pero está marcada para toda la vida con la marca del lugar de nacimiento, un país de gente sospechosa de cometer el delito fue catalana en España.Ni en su partido en el que ha servido sumisa y fiel se fían.España no olvidemos esto nunca es Castilla, y Castilla es cosa de castellanos, los indígenas de las colonias son eso, indígenas, y donde se ha visto que un indígena gobierne el Imperio?.

Dice Bono: "Yo quisiera que el secretario general de mi partido no le dé vergüenza cuando acabe el Congreso llamar" viva España "porque este no es un grito ni la derecha ni del franquismo. España es madre, no es madrastra ".

Pues con una madre como España a veces es deseable ser huérfano. Es patético el intento de los nacionalistas españoles de querer presentar a España como la madre de los diversos territorios cuando algunos de los territorios tienen una historia mucho más antigua que España, que apenas tiene cinco siglos, aceptando que España naciera como Estado, lo que no es cierto, con la boda de los Reyes Católicos. Cataluña nace alrededor del 988, la fecha en que el conde de Barcelona decide no renovar su juramento ante su señor el emperador franco por el incumplimiento de la obligación de ayudar a su vasallo, el conde de Barcelona. Cataluña fue constituyendo sus instituciones a lo largo de los siglos hasta que culminó con la Generalitat, fundada en 1359, un siglo antes ya había Cortes (Parlamento) que derivaba de las Asambleas de Paz y tregua, año 1010. Y España?. España nace, como he dicho hacia el siglo XV, aunque no como un Estado unitario, en realidad era una unión de varios territorios cada uno con sus propias instituciones, leyes, costumbres, etc. Olivares intentar hacer una unificación fiscal, militar y política que fracasó pero si que lo consigue Felipe V a principios del XVIII. Por lo tanto, podríamos decir que basándonos en el concepto de Estado que tienen Bono y los nacionalistas españoles España sólo tiene 300 años, todavía no.Difícilmente España con sólo 297 años puede ser madre de una Cataluña que ya tiene 1023 años de historia. Pero España se ha comportado como una madrastra grosera, malcriada y violenta.

"No pertenezco al PSC y en consecuencia no sé cuáles son sus reglas internas. Pero llevan mucho tiempo diciendo que no son el PSOE, y sería bueno escucharlos decir que pertenecen al Partido Socialista Obrero Español, sería la contestación que yo daría a alguien que como usted me preguntaba, "se puede presidir el partido socialista sin formar parte de él? ".Evidentemente que no. El PSC forma parte del PSOE?. Yo siempre he creído que sí, pero alguno de sus militantes se han esforzado mucho en los últimos años a demostrar que no ".

El PSC cometió un grave error, acercarse al PSOE y el PSOE se lo ha zampado, ahora no saben si son los catalanes del PSOE o los españoles del PSC, el PSC no sabe si es español o catalán. El PSC ha perdido el norte, y les convendría decidir que son.

Ya sabía que Bono era un jacobino español recalcitrante, estas declaraciones no han cambiado ni un ápice lo que ya pensaba. Esto debería servir de lección a estos catalanes que militan en partidos españoles y profundamente españolistas que ellos siempre serán los tontos útiles mientras sean útiles, pero sus compañeros no se fían de ellos por muchas manifestaciones españolistas públicas que hagan, aunque lleguen a maldecir su tierra.

21 de nov. 2011

Chacón te por a debatre

Chacón te por a debatre


Ahir (divendres) a la nit s'havia de celebrar un debat entre els cinc candidats per Barcelona a les eleccions generals a 8TV, debat moderat per Josep Cuní. Havien de debatre Carme Chacón (PSC), Joan Coscubiela (IC), Alfred Bosch (ERC), Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) i Jorge Fernández Díaz (PP), els caps de llista per Barcelona de cadascun dels partits. Finalment Carme Chacón va decidir que no anava, va voler enviar al número dos de la seva llista, cosa que no va ser acceptada per en Cuní.

Carme Chacón, candidata pel PSC i ministra de defensa del govern espanyol (PSOE) ha tingut por, potser a perdre més vots si durant el debat no demostrava ser capaç de confrontar els programes i idees dels altres candidats, però negant-se a participar en el debat pot haver perdut la poca credibilitat que encara podia tenir.

La senyora Chacón que en els seus cartells electorals parlava de fer un esforç no va voler fer l'esforç de participar en un debat amb els altres candidats, ella, probablement, té el cap en objectius més elevats, sembla que se li han pujat els fums dels tancs de l'exèrcit del qual ella és (encara) ministra o veient-se en tan alta responsabilitat ha oblidat que si ella és diputada és perquè va haver-hi gent que a Barcelona la van votar i dels quals ella s'en ha oblidat.






Chacón tiene miedo a debatir

Ayer (viernes) por la noche se iba a celebrar un debate entre loscinco candidatos por Barcelona en las elecciones generales en8TV, debate moderado por Josep Cuní. Tenían que debatirCarme Chacón (PSC), Joan Coscubiela (IC), Alfred Bosch(ERC), Josep Antoni Duran Lleida (CiU) y Jorge Fernández Díaz(PP), los cabezas de lista por Barcelona de cada partido.Finalmente Carme Chacón decidió que no iba, quiso enviar alnúmero dos de su lista, lo que no fue aceptada por en Cuní.

Carme Chacón, candidata por el PSC y ministra de defensa del gobierno español (PSOE) ha tenido miedo, quizá a perder más votos si durante el debate no demostraba ser capaz deconfrontar los programas e ideas de los otros candidatos, peronegándose a participar en el debate puede haber perdido la poca credibilidad que aún podía tener.

La señora Chacón que en sus carteles electorales hablaba de hacer un esfuerzo no quiso hacer el esfuerzo de participar en un debate con los otros candidatos, ella, probablemente, tiene la cabeza en objetivos más elevados, parece que se le han subido los humos de los tanques del ejército del que ella es (todavía) ministra o viéndose en tan alta responsabilidad ha olvidado que si ella es diputada es porque hubo gente que en Barcelona la votaron y de los que ella se ha olvidado.

25 de maig 2011

112 electors boicotegen un intent de frau electoral

112 electors boicotegen un intent de frau electoral


Llegeixo a La Vilella Alta( (Priorat) cap dels 112 electors va anar a votar. La raó és que al candidat Luis Fernández González no el coneix ningú, mai l’han vist. Aquest candidat pel PP viu a les Canàries i un veí del poble opina que aquesta llista del PP “és una llista fantasma, presentada només per cobrar la subvenció de campanya. Aquest senyor ni coneix, ni se’l coneix al poble”. El PSC també va presentar una llista fantasma, la candidata Núria Bondesio tampoc és del poble, viu a Reus, i va decidir retirar-se a última hora, deixant al candidat canari del PP. L’anterior alcalde Josep Maria Rebull (CiU) va decidir no presentar-se a la reelecció. I per això només va quedar el candidat canari del PP. Els veïns van decidir no anar a votar. Ara la Junta Electoral haurà de decidir una junta gestora. Per poder votar un ha d’estar empadronat al municipi, i crec que s’hauria d’exigir un mínim de temps d’empadronament per evitar que algú pugui empadronar-se de cara a unes eleccions determinades que puguin donar en municipis petits la victòria a alcaldes que d’altra manera no guanyarien. Però també hauria de ser obligatori que els candidats estiguin empadronats al municipi des de fa temps. S’hauria de considerar un frau electoral que persones no empadronades en un municipi puguin presentar-se a unes eleccions. I no és la primera vegada que això passa, sembla que el PP acostumava a presentar llistes fantasmes a les eleccions a Euskadi amb gent que ni vivien a Euskadi ni tenien intenció de fer-ho. I ja fa un temps que també ho fan aquí. Crec que va ser a les eleccions municipals de 2007 que van presentar a una senyora de Salamanca o Valladolid en un poblet de Lleida que no tenia cap interès de traslladar-se al poble si era escollida. Sorprèn que el PP que sempre està intentant impedir llistes d’agrupacions electorals que segons ells són llistes fantasma o llistes blanques, darrera de les que hi ha ETA, és curiós que ells presentin gent que no té la més mínima intenció d’exercir el càrrec si resultés escollida. La Junta electoral hauria de sancionar aquest frau electoral.



Todo el pueblo de La Vilella se abstiene
La Vanguardia


Insólito boicot electoral en La Vilella Alta (Priorat). Ninguno de los 112 electores censados acudió a votar, en protesta porqué nadie conoce al único candidato que se presentaba, José Luís Fernández González (PP). Al parecer, Fernández vive en las Canarias. “Es una lista fantasma, presentada solo para cobrar la subvención de campanya. Este señor ni conoce, ni se le conoce en el pueblo”, explicó un vecino. El PSC había presentado su propia candidata, Núria Bondesio, aunque esta vecina de Reus se retiró oficialmente el el viernes. Tampoco optaba a renovar el actual alcalde Josep Maria Rebull (CiU), con lo que el candidato popular quedó como única alternativa. El caso está en manos de la Junta Electoral de la zona, que deberá designar una junta gestora.



112 electores boicotean un intento de fraude electoral


Leo en La Vilella Alta ((Priorat) ninguno de los 112 electores fue a votar. La razón es que el candidato Luis Fernández González no lo conoce nadie, nunca la han visto. Este candidato por el PP vive en Canarias y un vecino del pueblo opina que esta lista del PP "es una lista fantasma, presentada sólo para cobrar la subvención de campaña. Este señor ni conoce, ni le conoce en el pueblo". El PSC también presentó una lista fantasma, la candidata Núria Bondesio tampoco es del pueblo, vive en Reus, y decidió retirarse a última hora, dejando al candidato canario del PP. El anterior alcalde Josep Maria Rebull (CiU) decidió no presentarse a la reelección. Y por eso sólo quedó el candidato canario del PP. Los vecinos decidieron no ir a votar. Ahora la Junta Electoral deberá decidir una junta gestora.Para poder votar uno debe estar empadronado en el municipio, y creo que se debería exigir un mínimo de tiempo de empadronamiento para evitar que alguien pueda empadronarse de cara a unas elecciones determinadas que puedan dar en municipios pequeños la victoria a alcaldes que de otro modo no ganarían.Pero también debería ser obligatorio que los candidatos estén empadronados en el municipio desde hace tiempo. Se debería considerar un fraude electoral que personas no empadronadas en un municipio puedan presentarse a unas elecciones. Y no es la primera vez que esto ocurre, parece que el PP solía presentar listas fantasmas en las elecciones en Euskadi con gente que ni vivían en Euskadi ni tenían intención de hacerlo. Y ya hace un tiempo que también lo hacen aquí. Creo que fue en las elecciones municipales de 2007 que presentaron a una señora de Salamanca o Valladolid en un pueblecito de Lleida que no tenía ningún interés de trasladarse al pueblo si era elegida. Sorprende que el PP que siempre está intentando impedir listas de agrupaciones electorales que según ellos son listas fantasma o listas blancas, detrás de las que hay ETA, es curioso que ellos presenten gente que no tiene la más mínima intención de ejercer el cargo si resultase elegida. La Junta electoral debería sancionar este fraude electoral.

30 d’abr. 2011

Sense paracaigudistes a les eleccions municipals

Sense paracaigudistes a les eleccions municipals



Ho he dit moltes vegades, unes vegades en articles meus, d'altres vegades quan he opinat en articles d'altres blocaires o articles de premsa: només els candidats haurien de fer campanya, així s'evitarien que els veritables candidats quedin tapats per la presència de paracaigudistes vinguts de fora que venen a explicar sopars de duro. Lògicament m'estic referint a dos paracaigudistes molt concrets, José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, i els seguits de tots dos. El PSC ha decidit demanar als dirigents del PSOE que no apareguin, que volen centrar la campanya en els candidats. Com que estem parlant que en el cas de Catalunya només d'eleccions municipals em refereixo a la decisió que el PSC farà les campanyes en clau municipal. Doncs, ben fet. Ara caldria que l'altre partit d'àmbit espanyol decideixi no portar a Rajoy i la resta de camarilla pepera, que els candidats a alcaldes per les llistes del PP a les municipals catalanes siguin els candidats, no un senyor que ara per ara no és candidat a res ja que les eleccions a les que ell aspira encara no han estat convocades ni tenen data. La campanya electoral començarà aviat. Sembla, però, que ja estiguem en campanya malgrat que sembla que la campanya ja hagi començat fa dies, mesos i segons quin partit, anys. Espero que el PP faci el mateix que el PSOE i no ens enviï els seus paracaigudistes des de l'Altiplà castellà.




Sin paracaidistas en las elecciones municipales


Lo he dicho muchas veces, unas veces en artículos míos, otras veces cuando he opinado en artículos de otros bloggers o artículos de prensa: sólo los candidatos deberían hacer campaña, así se evitarían que los verdaderos candidatos queden tapados por la presencia de paracaidistas venidos de fuera que vienen a explicar cuentos chinos. Lógicamente me estoy refiriendo a dos paracaidistas muy concretos, José Luís Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy, y los seguidos de ambos. El PSC ha decidido pedir a los dirigentes del PSOE que no aparezcan, que quieren centrar la campaña en los candidatos. Como estamos hablando de que en el caso de Cataluña sólo de elecciones municipales me refiero a la decisión que el PSC hará las campañas en clave municipal. Pues, bien hecho. Ahora sería necesario que el otro partido de ámbito español decida no llevar a Rajoy y demás camarilla pepera, que los candidatos a alcaldes por las listas del PP en las municipales catalanas sean los candidatos, no un señor que hoy por hoy no es candidato a nada ya que las elecciones a las que él aspira aún no han sido convocadas ni tienen fecha. La campaña electoral comenzará pronto. Sin embargo, parece que ya estemos en campaña a pesar de que parece que la campaña ya haya comenzado hace días, meses y según qué partido, años. Espero que el PP haga lo mismo que el PSOE y no nos envíe sus paracaidistas desde la Meseta castellana.