El patetisme de Carmen Chacón

El patetisme de Carmen Chacón

Carmen Chacón s'enfrontava a Alfredo Pérez Rubalcaba en el Congrés que el Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE, que havia de servir per escollir el successor de José Luís Rodríguez Zapatero. Finalment va guanyar Rubalcaba. Això, però, és el menys important. A parer meu el paper representat per Carmen Chacón ha estat patètic en tots els sentits. Sempre que li acostaven un micròfon semblava que estigués demanant disculpes pel pecat d'haver nascut a Catalunya fent proclames exagerades de la seva espanyolitat i renegant de qualsevol element de la terra que la va veure néixer, créixer i formar-se políticament. Dient com n'és de maligne el catalanisme i que ella era una bona espanyola, fent-se dir Carmen, i obrint el seu acte de campanya al poble dels seus pares quasi disculpant-se per venir de Catalunya. Chacón va oblidar un detall important i aquest és que ella és diputada per Barcelona, està molt bé que vagi a un congrés del seu partit i pretengui ser escollida secretària general del partit, però si pot fer-ho és perquè els seus conciutadans la van votar per representar-los ells, no pas als del poblet dels seus pares, i els seus conciutadans són a Barcelona. Però la diputada Carmen Chacón ha oblidat aquest detall i ha oblidat qui la va votar, renega de la terra a la que representa i s'ho intenta fer perdonar. Quan va ser escollida diputada per Barcelona al Congrés dels Diputats se'n va anar cap allà i els seus votants no l'han tornat a veure, no ha concedit entrevistes als mitjans catalans. Carmen Chacón, però, no ha estat la primera que quan trepitja la “Vila i Cort” intenta que li perdonin procedir de Catalunya, tot molt patètic. Potser, Carmen Chacón, ara que ha renegat de Catalunya i ha proclamat la seva espanyolitat i que no ha aconseguit el càrrec de secretària general del partit aspira a aconseguir una cadira al costat d'Alejo Vidal-Quadras en una tertúlia d'Intereconomía. Quin paperot més trist està fent la diputada Chacón. I és probable que algú es pregunti perquè parlo de Carmen i no de Carme, doncs bé, a mi no m'agrada ofendre ningú i si la senyora Carmen Chacón ha decidit durant el seu periple carpetovetònic fer-se dir Carmen jo no tinc cap problema. Si que tinc problemes que una diputada per Barcelona s'oposi amb la vehemència que ella ho ha fet a que Catalunya recapti tots els seus impostos i decideixi quina ha de ser la seva contribució a la solidaritat amb els pobles de les Espanyes, i no com succeeix ara que són els pobles de les Espanyes els que diuen que els donem els nostres calés i després ens titllen d'insolidaris i lladres. Prou greu és que l'Estat ens robi que haguem de veure com alguns dels nostres representants a més de justificar l'espoli i oposar-se a un sistema més just i vagin demanant perdó a tots els espanyols pel pecat d'haver nascut a Catalunya.

El patetismo de Carmen Chacón

Carmen Chacón se enfrentaba a Alfredo Pérez Rubalcaba en el Congreso que el Partido Socialista Obrero Español, PSOE, que debía servir para elegir el sucesor de José Luís Rodríguez Zapatero. Finalmente ganó Rubalcaba. Esto, sin embargo, es lo de menos. En mi opinión el papel representado por Carmen Chacón ha sido patético en todos los sentidos. Siempre que le acercaban un micrófono parecía que estuviera pidiendo disculpas por el pecado de haber nacido en Cataluña haciendo proclamas exageradas de su españolidad y renegando de cualquier elemento de la tierra que la vio nacer, crecer y formarse políticamente. Diciendo cuán maligno el catalanismo y que ella era una buena española, haciéndose llamar Carmen, y abriendo su acto de campaña en el pueblo de sus padres casi disculpándose por venir de Cataluña. Chacón olvidó un detalle importante y este es que ella es diputada por Barcelona, está muy bien que vaya a un congreso de su partido y pretenda ser elegida secretaria general del partido, pero si puede hacerlo es porque sus conciudadanos la votaron para representarlos ellos, no a los de la aldea de sus padres, y sus conciudadanos están en Barcelona. Pero la diputada Carmen Chacón ha olvidado este detalle y ha olvidado que la votó, reniega de la tierra a la que representa y lo intenta hacer perdonar. Cuando fue elegida diputada por Barcelona al Congreso de los Diputados se fue para allá y sus votantes no la han vuelto a ver, no ha concedido entrevistas a los medios catalanes. Carmen Chacón, sin embargo, no ha sido la primera que cuando pisa la "Villa y Corte" intenta que le perdonen proceder de Cataluña, todo muy patético. Quizá, Carmen Chacón, ahora que ha renegado de Cataluña y ha proclamado su españolidad y que no ha conseguido el cargo de secretaria general del partido aspira a conseguir una silla junto a Alejo Vidal-Quadras en una tertulia de Intereconomía. Qué papelón más triste está haciendo la diputada Chacón. Y es probable que alguien se pregunte porque hablo de Carmen y no de Carmen, pues bien, a mí no me gusta ofender a nadie y si la señora Carmen Chacón ha decidido durante su periplo carpetovetónico hacerse llamar Carmen yo no tengo ningún problema . Si que tengo problemas que una diputada por Barcelona se oponga con la vehemencia que ella lo ha hecho a que Cataluña recaude todos sus impuestos y decida cuál debe ser su contribución a la solidaridad con los pueblos de las Españas, y no como sucede ahora que son los pueblos de las Españas los que dicen que les damos nuestros dinero y luego nos tachan de insolidarios y ladrones. Suficientemente grave es que el Estado nos robe que tengamos que ver cómo algunos de nuestros representantes además de justificar el expolio y oponerse a un sistema más justo y vayan pidiendo perdón a todos los españoles por el pecado de haber nacido en Cataluña.

Bono, tot per i per a la Pàtria, la seva

Bono, tot per i per a la Pàtria, la seva

Una cosa que té José Bono és que almenys és honest i diu el que pensa, d'altres pensen igual que ell, ho diuen i després es fan enrere i neguen que ho són encara que les seves paraules deixin clar que si que ho són. Que Bono és un nacionalista espanyol exacerbat, un ultranacionalista espanyol, no es pot negar. Recentment ha dit “Crec que hem d'apostar a la gran, és a dir, per Espanya, i no apostar a la xica que són els territoris que integren Espanya. Aquesta és per a mi la clau per damunt de qualsevol altra consideració”. Aquest és el problema, ell és castellà manxec, i pensa com un castellà imperialista, estendre el poder de Castella més enllà del seu territori, no és que pensi en gran, pensa en engrandir-se encara que sigui esclafant els altres i negant-los el seu dret a existir. El menyspreu que demostra quan parla de territoris, com si en aquests “territoris” no hi visqués ningú és una mostra de la típica prepotència castellana i d'uns aires de superioritat d'un Estat que pretenen ser cada vegada més gran va veient com cada vegada és més petit. El gran fracàs d'Espanya com Estat és no haver sabut entendre ni respectar la diversitat de pobles que el conformaven, un fracàs del qual és responsable un nacionalisme castellà que els fa creure als castellans que estan pel damunt de tots els altres pobles i que aquests han de convertir-se o morir. La frase final és un exemple, “per damunt de qualsevol altra consideració”. La mentalitat d'Olivares de reduir a tots els pobles a “les lleis i els costums de Castella” sembla ser el leitmotiv del nacionalisme castellà (espanyol).

Vídeo: Bono, tot per i per a la Pàtria, la seva


Bono, todo por y para la Patria, la suya

Algo que tiene José Bono es que al menos es honesto y dice lo que piensa, otros piensan igual que él, lo dicen y luego se echan atrás y niegan que lo son aunque sus palabras dejen claro que sí lo son. Que Bono es un nacionalista español exacerbado, un ultranacionalista español, no se puede negar. Recientemente ha dicho "Creo que debemos apostar a la grande, es decir, por España, y no apostar a la chica que son los territorios que integran España. Esta es para mí la clave por encima de cualquier otra consideración ". Este es el problema, él escastellano manchego, y piensa como un castellano imperialista, extender el poder de Castilla más allá de su territorio, no es que piense en grande, piensa en agrandarse aunque sea aplastando a los demás y negándoles su derecho a existir. El desprecio que demuestra cuando habla de territorios, como si en estos"territorios" no viviera nadie es una muestra de la típica prepotencia castellana y de unos aires de superioridad de un Estado que pretendiendo ser cada vez más grande va viendo como cada vez es más pequeño. El gran fracaso de España como Estado es no haber sabido entender ni respetar la diversidad de pueblos que lo conformaban, un fracaso del que es responsable un nacionalismo castellano que les hace creer a los castellanos que están por encima de todos los demás pueblos y que estos deben convertirse o morir. La frase final es un ejemplo, "por encima de cualquier otra consideración". La mentalidad de Olivares de reducir a todos los pueblos a "las leyes y las costumbres de Castilla" parece ser el leitmotiv del nacionalismo castellano (español).