LA GENERALITAT DE VICHY

LA GENERALITAT DE VICHY

 

El Govern de Vichy va ser el Règim que va governar França durant l’ocupació alemanya de França. Era un govern format per francesos que col·laboraven amb els ocupants, i sovint exercien una repressió més dura que els ocupants nazis. Entre d’altres figures cal destacar el mariscal Petain, heroi de la Primera Guerra Mundial.

L’1 d’octubre va celebrar-se a Catalunya un referèndum per votar si volíem ser independents. La papereta en català, castellà i aranès duia el següent text:

 

 

Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?

¿Quiere que Cataluña sea un estado independiente en forma de república?

Volets que Catalonha vengue un estat independent en forma de republica?

 

Sí/Òc - No/Non

 

La jornada de votació va iniciar-se amb problemes tècnics ja que el Gobierno de España va posar moltes dificultats al funcionament de les xarxes i els webs, però ningú s’esperava el que va passar. Al llarg del dia membres de la policia espanyola i de la guàrdia civil van dedicar-se a assaltar els centres de votació colpejant a tothom que es trobaven pel camí. Van colpejar amb les porres, donar puntades de peu, tota mena de cops, estirar dels cabells, torçar braços i disparar diverses menes de projectils contra gent desarmada i pacífica. 893 persones van resultar ferides de diversa consideració. Malgrat que el Gobierno de España i els seus mitjans afins neguessin aquest nombre de ferits, probablement aquestes persones són aquelles que van precisar atenció mèdica i de la que hi ha registre de les ferides. Probablement moltes altres persones van rebre cops però no van requerir atenció mèdica. Crec, doncs, que van ser molts més els ferits.

La dura i criminal repressió exercida per la policia espanyola i guàrdia civil va portar a una manifestació massiva el dia 3 contra la repressió violenta d’aquests dos cossos.

El Gobierno de España va negar que existissin tants ferits, i de fet van negar que s’hagués produït la repressió, malgrat les imatges. Més lamentable és la premsa espanyola que va “comprar” la tesi oficial del Règim Rajoyista.

El Gobierno de España i la seva premsa neguen la realitat però es van gravar milers de vídeos que fan feredat a qualsevol persona normal, això no inclou, és clar, als psicòpates del Gobierno de España, ni als mitjans afins, tan psicòpates com els ministres del Règim, ni als membres de la policia espanyola i guàrdia civil que van actuar també com un psicòpates contra la població civil de Catalunya. Hi ha sospites que aquests psicòpates amb porra i placa haguessin pogut actuar sota l’efecte de l’alcohol o les drogues, si no resulta incomprensible la violència rabiosa que van emprar contra la gent.

Que el Gobierno de España, els comandaments policials i la premsa afí al Règim Rajoyista neguin els fets és ridícul, la premsa estrangera ho va poder veure i gravar. I les portades del dia després de la premsa estrangera no són gens complaents amb el Règim Rajoyista. Però Rajoy, el seu Règim i la premsa espanyola segueixen en la seva realitat paral·lela.

Un apunt:

El 17 d’agost de 2017 va produir-se a Barcelona i Cambrils un atemptat terrorista que va causar 16 morts i 152 ferits.

La càrrega de la policia espanyola i guàrdia civil també contra civils desarmats i pacífics va causar 893 ferits.

És a dir, els dos cossos de policia de l’Estat, acomiadats dels seus llocs d’origen al crit de “a por ellos” van provocar més ferits que els terroristes.

LA GENERALITAT DE VICHY: Els polítics espanyolistes, inclòs alguns nascuts a Catalunya com Albert Rivera, demanen que el Règim Rajoyista apliqui l’article 155. Aquest article implicaria que l’Estat espanyol prendria el control de les institucions catalanes, tot i que no se sap ben bé el mecanisme. Alguns polítics espanyolistes com Rivera, Arrimadas o García Albiol propugnen que s’apliqui el 155 amb l’esperança que Rajoy els posi a un d’ells al capdavant de la Generalitat, això seria la Generalitat de Vichy. El Règim Rajoyista no dissoldria les institucions catalanes però en prendria control, col·locaria col·laboracionistes al capdavant – probablement empresonant el President i vicepresident de la Generalitat, la Presidenta del Parlament i alcaldes no afins al Règim, que són la immensa majoria. Això es traduiria en una aparença de normalitat, aparença només.

CORRUPCIONS, DEPENDÈNCIA I INDEPENDÈNCIA

 

 

 

 

 

El nostre món no és ideal, per sort, i les persones poden caure fàcilment en el mal de la corrupció, es podria dir parafrasejant Orwell que “totes les persones són presumptament corruptibles però algunes persones són certament corruptes”. I ara anem per feina. I Catalunya no ha estat, no és, i no serà mai perfecta, però faria bé el nacionalisme espanyol en no anar donant lliçons d’honestedat perquè l’honestedat no ha estat i no és part de la seva mentalitat, espero que algun dia ho sigui, però tinc els meus dubtes.

Fa uns dies un de NNGG del PP de Madrid deia que Catalunya és la comunitat autònoma més corrupta d’Espanya i CDC el partit más corrupto. Ser del PP de Madrid i fer aquestes afirmacions és no tenir vergonya.

Les dades són les següents:

http://public.tableau.com/profile/el.mundo.datos#!/vizhome/corruptos_analisis/partidosD

El PP és el partit més corrupte d’Espanya, la corrupció del PP suposa el 50% de la de tot l’Estat, el 30% dels casos de corrupció corresponen al PSOE, CDC (en realitat les xifres corresponen a CiU, és a dir, CDC i UDC) representa el 5% dels casos de corrupció a tot l’Estat.

http://public.tableau.com/profile/el.mundo.datos#!/vizhome/corruptos_analisis/TasaD

Madrid, d’on és aquest noi de NNGG, és la setena comunitat autònoma on més casos de corrupció hi ha hagut, de les 7 primeres CCAA amb més casos de corrupció 5 estaven governades pel PP. Catalunya és la cinquena comunitat autònoma menys corrupta.

Com podeu veure les dades les publica El Mundo, un diari que no destaca precisament ni pel seu amor per Catalunya (i menys pel catalanisme) i si per ser profundament espanyolista (no hi ha cap mal en ser espanyolista si s’és respectuós amb altres opcions ideològiques, cosa que El Mundo mai ha estat).

Diuen els unionistes que CDC ha impulsat la independència per amagar els seus casos de corrupció (5% del total de tot l’Estat). La teoria falla quan hi ha gent que vota ERC i la CUP, partits independentistes. D’acord, CDC i ERC són el nucli dur de Junts pel SI. Però l’argument se’ls podria girar en contra als unionistes perquè PP (50% dels casos de corrupció de tot l’Estat), PSOE (30%)... per cert, UDC que s’ha passat al bàndol unionista també té casos de corrupció, i C’s no són precisament exemplars.

Podríem resumir-ho de la següent manera: Si segons els casos de corrupció de CDC (5%) són un motiu per deixar de ser independentista, els casos de corrupció del bàndol unionista (més del 80%) són el millor argument per independitzar-nos.

La corrupció no és només l’econòmica, que és de la que fins ara he estat parlant, també hi ha una corrupció del propi Estat. El PP, partit que governa amb majoria absoluta ha confós tenir majoria absoluta amb tenir poder absolut. Ja sabem que el poder corromp, en aquest cas el poder absolut tal i com ha estat emprat pel PP confirma que el poder absolut corromp absolutament.

En les anteriors eleccions els mitjans afins al Règim del PP van publicar informes sobre el President Mas, informes fabricats per la UDEF, depenent del Ministeri de l’Interior, informes dels quals, passades les eleccions, ningú se’n va voler fer responsable. Després la UDEF va fabricar informes falsos sobre l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, informes que després es van demostrar falsos, i molt barroers.

El Règim ha enviat la Guàrdia Civil a registrar la seu de CDC. Van enviar 17 guàrdies civils a registrar un despatx de 6 m2, el Circ du Soleil vol contractar aquests 17 guàrdies civils per fer un número de contorsionisme.

Per si tot això falla, fabricar informes falsos i filtrar-los als mitjans afins, dels quals ningú no se’n fa responsable ni es demana disculpes, el Règim Rajoyista fa una llei d’urgència que li permetria inhabilitar Mas. Fer lleis a mida no és cosa nova en el PP. L’any 2002 van fer una llei de partits que els va permetre il·legalitzar l’esquerra abertzale, i de pas, tancar el diari Egunkaria, i empresonada la direcció. Cal dir que l’Estat espanyol va ser condemnat.

Tampoc no és la primera vegada que l’Estat espanyol resulta condemnat per haver comés una arbitrarietat. Va ser condemnat per haver torturat els independentistes detinguts el 1992.

 

Jo vull independitzar-me d’aquest Estat corrupte, autoritari, que empresona i tortura la gent per les seves idees, que fa lleis a mida per convertir en legal el que ells saben que és il·legal, i en il·legal el que és legal, que fabrica informes falsos per enfonsar oponents polítics, vull independitzar-me d’aquest Estat espanyol on qui era president del govern va ordenar assassinar persones i enterrar-les en cal viva té la poca vergonya de titllar-nos de nazis a qui només volem votar.

 

 

 

 

 

 

 

 

CORRUPCIONES, DEPENDENCIA E INDEPENDENCIA

 

 

 

 

 

Nuestro mundo no es ideal, por suerte, y las personas pueden caer fácilmente en el mal de la corrupción, se podría decir parafraseando a Orwell que "todas las personas son presuntamente corruptibles pero algunas personas son ciertamente corruptas". Y ahora vamos al grano. Y Cataluña no ha sido, no es, y nunca será perfecta, pero haría bien el nacionalismo español en no ir dando lecciones de honestidad porque la honestidad no ha sido y no es parte de su mentalidad, espero que algún día lo sea, pero tengo mis dudas.

Hace unos días uno de NNGG del PP de Madrid decía que Cataluña es la comunidad autónoma más corrupta de España y CDC el partido más corrupto. Ser del PP de Madrid y hacer estas afirmaciones es no tener vergüenza.

Los datos son los siguientes:

http://public.tableau.com/profile/el.mundo.datos#!/vizhome/corruptos_analisis/partidosD

El PP es el partido más corrupto de España, la corrupción del PP supone el 50% de la de todo el Estado, el 30% de los casos de corrupción corresponden al PSOE, CDC (en realidad las cifras corresponden a CiU, es decir, CDC y UDC) representa el 5% de los casos de corrupción en todo el Estado.

http://public.tableau.com/profile/el.mundo.datos#!/vizhome/corruptos_analisis/TasaD

Madrid, de donde es este chico de NNGG, es la séptima comunidad autónoma donde más casos de corrupción ha habido, de las 7 primeras CCAA con más casos de corrupción 5 estaban gobernadas por el PP. Cataluña es la quinta comunidad autónoma menos corrupta.

Como puede ver los datos los publica El Mundo, un diario que no destaca precisamente ni por su amor por Cataluña (y menos por el catalanismo) y si por ser profundamente españolista (no hay nada de malo en ser españolista si se es respetuoso con otros opciones ideológicas, lo que El Mundo nunca ha sido).

Dicen los unionistas que CDC ha impulsado la independencia para ocultar sus casos de corrupción (5% del total de todo el Estado). La teoría falla cuando hay gente que vota ERC y la CUP, partidos independentistas. De acuerdo, CDC y ERC son el núcleo duro de Juntos por el SI. Pero el argumento se podría volver en contra a los unionistas para PP (50% de los casos de corrupción de todo el Estado), PSOE (30%) ... por cierto, UDC que se ha pasado al bando unionista también tiene casos de corrupción, y C 's no son precisamente ejemplares.

Podríamos resumirlo de la siguiente manera: Si según los casos de corrupción de CDC (5%) son un motivo para dejar de ser independentista, los casos de corrupción del bando unionista (más del 80%) son el mejor argumento para independizarse.

La corrupción no es sólo la económica, que es de la que hasta ahora he estado hablando, también hay una corrupción del propio Estado. El PP, partido que gobierna con mayoría absoluta ha confundido tener mayoría absoluta con tener poder absoluto. Ya sabemos que el poder corrompe, en este caso el poder absoluto tal como ha sido empleado por el PP confirma que el poder absoluto corrompe absolutamente.

En las anteriores elecciones los medios afines al Régimen del PP publicaron informes sobre el Presidente Mas, informes fabricados por la UDEF, dependiente del Ministerio del Interior, informes de los que, pasadas las elecciones, nadie se quiso hacer responsable. Luego la UDEF fabricó informes falsos sobre el alcalde de Barcelona, ​​Xavier Trias, informes que luego se demostraron falsos, y muy torpes.

El Régimen ha enviado la Guardia Civil a registrar la sede de CDC. Enviaron 17 guardias civiles registrar un despacho de 6 m2, el Circo du Soleil quiere contratar estos 17 guardias civiles para hacer un número de contorsionismo.

Por si todo esto falla, fabricar informes falsos y filtrarlos a los medios afines, de los que nadie se hace responsable ni se pide disculpas, el Régimen Rajoyista hace una ley de urgencia que le permitiría desactivar a Mas. Hacer leyes a medida no es algo nuevo en el PP. En 2002 hicieron una ley de partidos que les permitió ilegalizar la izquierda abertzale, y de paso, cerrar el diario Egunkaria, y encarcelar la dirección. Hay que decir que el Estado español fue condenado.

Tampoco es la primera vez que España resulta condenado por haber cometido una arbitrariedad. Fue condenado por haber torturado a los independentistas detenidos en 1992.

 

Yo quiero independizarme de este Estado corrupto, autoritario, que encarcela y tortura a la gente por sus ideas, que hace leyes a medida para convertir en legal lo que ellos saben que es ilegal, y en ilegal lo que es legal, que fabrica informes falsos para hundir oponentes políticos, quiero independizarme de este Estado español donde quien era presidente del gobierno ordenó asesinar personas y enterrarlas en cal viva tiene la poca vergüenza de llamar hacernos de nazis a quien sólo queremos votar.

ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO I MARIANO RAJOY BREY, VIDES PARAL·LELES O CAGADES PARAL·LELES

ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO I MARIANO RAJOY BREY, VIDES PARAL·LELES O CAGADES PARAL·LELES

 

 

 

 

Mariano Rajoy, President del Govern d’Espanya, va fer ahir aquestes declaracions sobre Catalunya. He decidit analitzar-les des de diversos punts de vista. Primer les declaracions.

 

Vídeo: Rajoy avisa a Mas de que hará cumplir la ley

 

DECLARACIONS DE MARIANO RAJOY: “El Estado está absolutamente preparado para hacer cumplir la ley cuando alguien la viole, por lo tanto no le quepa a usted la menor duda. Quisiera añadir algunas otras consideraciones: Estamos hablando de elecciones, las que se celebran en Cataluña, cuando las convoque, tiene el derecho a hacerlo el Presidente de la Generalitat, autonómicas. Lo único que se elige allí son diputados y un Parlamento autonómico, por tanto, allí ni se elige ni se decide otra cosa.

Segundo lugar, como le acabo de señalar, el Gobierno le garantiza al conjunto de los españoles que velará por el cumplimiento de la ley. Por lo tanto la ley se va a cumplir en Cataluña y en cualquier lugar de España.

Quiero decir también algo que me parece importante, y pienso que es una de las lecciones que algunos deberían aprender de la crisis que se ha producido en Grecia en las últimas fechas: Cuando se promete o se ofrecen algunas cosas que luego en la práctica van a quedar en nada. Creo que los gobernantes deben actuar con responsabilidad, con prudencia, con sensatez, sabiendo que pueden hacer y sabiendo que no pueden hacer.

No va a haber independencia de Cataluña, no la va a haber. Y quiero decir también que tampoco Cataluña se va a ir de Europa, que es lo que se le está proponiendo a los ciudadanos de Cataluña. Es exactamente eso, irse de Europa. Y por tanto el Partido Popular, y el Gobierno, y la gran mayoría de los españoles garantizarán que en Cataluña se va a cumplir la ley, y además garantizarán también que nadie va a obligar a ningún ciudadano de Cataluña a elegir entre su condición de catalán, español y europeo. Por que las tres son las que le enriquecen.”

 

El discurs està compost per 294 paraules, 1361 caràcters o 1651 caràcters si comptem els espais. Quatre vegades fa referència al “compliment de la llei”, és a dir, que ells faran que els catalans complim la llei espanyola, no pas que el Govern d’Espanya o el Partit Popular pensin complir i respectar lleis i acords signats, per a això ja tenen el TC que garanteix que el Govern espanyol no estigui obligar a respectar cap acord.

Rajoy afirma que ningú pot obligar els catalans a haver d’escollir entre ser català i espanyol (i europeu). La condició d’europeu no ens la pot treure ni Rajoy ni ningú, tècnicament no existeix una nacionalitat europea, encara que alguns pensin que si, i, per molt que la ment malaltissa del ministre Margallo ho imaginés, Catalunya no sortirà volant cap a l’espai exterior en cas d’independència, continuarà formant part d’Europa, del Continent europeu. Rajoy ens diu que ningú no ens pot obligar a escollir entre ser catalans i espanyols, no, és clar, en Rajoy prefereix obligar-nos a ser espanyols, ens agradi o no.

Home, que Rajoy, president del partit polític més corrupte d'Espanya (i potser d'Europa), la corrupció, per cert, si és un delicte, digui que ningú no pot saltar-se la llei i que ells garantiran el seu compliment és d’un cinisme desvergonyit. Seria com si un policia en un evident estat d’embriaguesa pretengués sotmetre’ns a la prova de l’alcoholèmia.

Rajoy em recorda a Cánovas del Castillo, que també va ser President del Govern espanyol, en aquell temps el títol era President del Consell de Ministres d’Espanya.

Antonio Cánovas del Castillo va néixer a Màlaga un 8 de febrer de 1828, va morir a Mondragón, Guipúscoa el 8 d’agost de 1897. Va ser polític, historiador i va ocupar diversos ministeris al llarg de la seva carrera, incloent el càrrec de President del Consell de Ministres d’Espanya en diversos períodes: 9 gener a 12 de setembre de 1875, 1875–1879, 1879–1881, 1884–1885, 1890–1892 i 1895–1897.

El 21 de novembre de 1896, Canovas del Castillo va fer un discurs sobre Cuba que va recollir el diari La Vanguardia:

 

Discurs d'Antonio Cánovas del Castillo del 21 de noviembre de 1896: “Yo creo saber, yo sé, que en los Estados Unidos no hay un sólo hombre de Estado serio é influyente, que desee, en realidad, la independencia de Cuba, pues se dan perfecta cuenta de que la isla independiente vendría á ser en seguida una nueva República dominicana: una segunda Liberia, que retrogradaría de la civilización á la anarquía. Si el ejército español abandonara á Cuba serían las ideas sabias, fecundas, liberales, progresistas de Europa las que abandonarían aquel país, que ha sido el más rico, el más próspero de la América española.”

 

[…] ¿Nuestras relaciones con los Estados Unidos? Son excelentes; como con todas las demás naciones. No tenemos más que alabanzas hacia la conducta de todas las Repúblicas latinas de América. Ninguna ha prestado el menor apoyo á los revoltosos cubanos, y tengo un telegrama del Gobierno de Bolivia, á la que se había presentado como aliada de los insurrectos, negando toda relación con ellos.

 

Es menester no dar importancia a las fantasías de la prensa de los Estados Unidos, que publica sin confrontación las noticias que al día siguiente desmiente. Se ha hablado de una nota que nos había sido remitida por dicha nación, de un ultimátum que habíamos dirigido á su gobierno! Esto es absurdo. ¿Por qué hemos de incitar á los americanos a tomar la defensa de los sublevados? Ningún hombre sensato haría esto. No ignoro los envíos de dinero, de hombres, de municiones y de armas que los filibusteros de la Florida han hecho á Cuba. Lo hemos sabido pero nunca hemos hallado al Gobierno de los Estados Unidos en falta; le es difícil de vigilar todo su inmenso territorio. Son los descendientes de los españoles de la Florida los que ayudan á los rebeldes cubanos. ¿Por qué? pues por razones de razas, relaciones de familia y el deseo de hacernos perder el último resto de tierra americana… Pero el Gobierno de los Estados Unidos mantiene frente á nosotros una actitud correcta.”

 

Después de todo, la gran República está fundada en el respeto á la Ley, al cual no ha faltado hasta ahora y esperamos que respetará siempre nuestro derecho. La cuestión de Cuba es para España una cuestión interior.

 

No doy importancia a las palabras autorizadas de algunos oradores populares de los Estados Unidos, a sus frases irreflexivas, hechas para adular al populacho. […] Para hacer lo que algunos les aconsejan necesitarían un ejército, una armada poderosa y no veo se lancen por este camino para favorecer á los negros. En todo caso, Dios no lo quiera, si esta grave eventualidad que está muy, pero muy lejos, ser realizara; si se viera á la República Norte Americana tomar partido por los negros de Cuba, sabríamos hacer respetar nuestros derechos y afrontaríamos el porvenir con tanta intrepidez como sangre fría. Yo creo que en este punto, España está unánime: nada de concesiones, nada de debilidades, ninguna abdicación.”

 

Cánovas també invoca la llei, diu que Cuba serà el cul del món, afirma que si Espanya abandonava Cuba se n’anirien les idees “sabias, fecundas, liberales, progresistas de Europa” i que Espanya no acceptarà mai la independència de Cuba. Anem a pams, Espanya, ha fet mans i mànigues per mantenir-se al marge de les idees progressistes que poguessin arribar des d’Europa. El segle XIX, durant el qual en Cánovas del Castillo va ser president del Govern espanyol (president del consell de ministres d’Espanya) és el període de l’esfondrament de l’imperi colonial espanyol i la pèrdua dels últims territoris d’ultramar, amb un afegit, en aquell moment Cuba, Filipines i Puerto Rico eren províncies, no colònies, per tant, la pèrdua d’aquests territoris encara els va fer més mal.

 

Les declaracions de Cánovas del Castillo són del 96. La fatxenderia espanyola va rebre un cop molt dur, la llarga guerra de terror i desgast que van fer els soldats espanyols contra els independentistes cubans els va comportar moltes baixes, si a això afegim que s’hi van ficar a la guerra els Estats Units que van destrossar l’Armada espanyola, en menys de dos mesos les paraules de Cánovas del Castillo van quedar com una prova de la fatxenderia dels governants espanyols. El 1898 Espanya es rendia. Cuba va proclamar-se independent el 20 de maig de 1902.

 

Rajoy invoca la llei però si hem arribat a aquest punt és, en bona part, culpa seva, ell que recollia signatures contra Catalunya l’any 2005 i que va recórrer l’Estatut de Catalunya de 2006 davant del TC que el va acabar de trinxar, i que del que en va quedar, l’Estat no en sentia cap obligació de complir cap acord lligat a l’Estatut. Per tant, quan el senyor Rajoy invoca la llei i el seu compliment fa trampes.

 

Tots dos invocaven la llei, i la força per aplicar-la, tots dos van perdre. L’error dels governants espanyols sempre ha estat pensar que amb la força se soluciona tot, i són massa estúpids per aprendre dels errors dels seus predecessors. Rajoy no hauria d’advertir Mas ni ningú, qui recollia signatures contra Catalunya fa 10 anys no té dret a exigir res als catalans. El senyor Rajoy s’hauria d’estalviar el seu caduc paternalisme dels XIX, ens falta el respecte.

 

En Cánovas del Castillo va voler aturar la independència cubana a canonades, va fracassar, va perdre d’un sol cop Cuba, Filipines i Puerto Rico (i alguns altres territoris menors), l’exèrcit va ser derrotat i l’Armada va queda trinxada. Les paraules de Cánovas van ser només una estúpida mostra de fatxenderia espanyola amb un resultat desastrós per el Regne d’Espanya. Rajoy fa un discurs semblant a Cánovas, invoca la llei, a Cánovas no li va servir de res, tot i que va voler imposar la llei espanyola als cubans a canonades. Serà Rajoy tan insensat de voler emprar la força contra Catalunya?

 

Rajoy demana que els altres actuïn amb prudència i sensatesa, ell, però no va ser prudent ni sensat l’any 2005, fent declaracions com les que fa tampoc. Ell, que és en bona part responsable de la situació actual no és qui per demanar sensatesa i prudència.

#unpaisnou #FemUnPasEndevant

#unpaisnou  #FemUnPasEndevant

 

 

110.000 independentistes, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, ens hem aplegat a la Plaça Catalunya, a Barcelona, convocats per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) per exigir als partits polítics “unitat” d’acció en el procés cap a la independència i que es deixin de partidismes.

La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals ha dit: "Exigim als partits polítics que refacin la unitat. El país es mereix que torneu a seure a la mateixa taula".

Carme Forcadell, presidenta de l’ANC ha dit que des de la societat civil “ens sentim legitimats per demanar unitat” als polítics presents a l’acte i també als que no hi eren.

Després de la manifestació de l’11 de setembre de 2012, de la Via Catalana de 2013, de la V d’aquest 11 de setembre passat els nostres polítics haurien de tenir clar que tenen el suport dels catalans, però han de ser ells qui facin el pas definitiu, la Declaració Unilateral d’Independència, i deixar de perdre el temps i de fer-nos perdre el temps a tots.

Els nostres polítics tenen l’oportunitat de fer Història com els Pares Fundadors de la República Catalana, com són considerats Pares Fundadors dels Estats Units John Adams, Benjamin Franklin, Alexander Hamilton, John Jay, Thomas Jefferson, James Madison,i George Washington o que la Història els recordi com uns traïdors com Petain (França) o Vidqun Quisling (Noruega).

Continuo creient que el 9 de novembre s’havia de votar com estava previst, i si l’Estat prova d’impedir-ho s’haurà d’arriscar a veuré les imatges (fotos i vídeos) de funcionaris de l’Estat provant d’impedir que la gent voti, emportant-se les urnes o impedint l’accés als col·legis electorals, una imatge que seria demolidora per la imatge del Regne d’Espanya, encara més si els funcionaris de l’Estat decideixen recórrer a l’ús de la força.

 

 

Vídeo: #unpaisnou #FemUnPasEndevant

 

 

Vídeo: #unpaisnou #FemUnPasEndevant - Declaració de sobiraniai el dret a decidir del poble de Catalunya

 

 

Vídeo: #unpaisnou #FemUnPasEndevant - Miquel Calçada

 

 

Vídeo: #unpaisnou #FemUnPasEndevant - Carme ForcadellPresidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC)

 

 

Vídeo: #unpaisnou #FemUnPasEndevant - Muriel CasalsPresidenta d'Òmnium Cultural

 

 

 

#unpaisnou  #FemUnPasEndevant

 

 

 

110.000 independentistas, según la Guardia Urbana de Barcelona, nos hemos reunido en la Plaça Catalunya, en Barcelona, ​​convocados por Òmnium Cultural y la Assemblea Nacional de Catalunya (Asamblea Nacional de Catalunya) (ANC) para exigir a los partidos políticos "unidad" de acción en el proceso hacia a la independencia y que se dejen de partidismos.

La presidenta de Òmnium Cultural, Muriel Casals dijo: "Exigimos a los partidos políticos que rehagan la unidad. El país se merece que vuelvan a sentarse en la misma mesa".

Carmen Forcadell, presidenta de la ANC ha dicho que desde la sociedad civil "nos sentimos legitimados para pedir unidad" a los políticos presentes en el acto y también a los que no estaban.

Tras la manifestación del 11 de septiembre de 2012, de la Vía Catalana de 2013, de la V de este 11 de septiembre nuestros políticos deberían tener claro que tienen el apoyo de los catalanes, pero deben ser ellos quienes den el paso definitivo, la Declaración Unilateral de Independencia, y dejar de perder el tiempo y de hacernos perder el tiempo a todos.

Nuestros políticos tienen la oportunidad de hacer Historia como los Padres Fundadores de la República Catalana, como son considerados Padres Fundadores de los Estados Unidos John Adams, Benjamin Franklin, Alexander Hamilton, John Jay, Thomas Jefferson, James Madison, y George Washington o que la Historia les recuerde como unos traidores como Petain (Francia) o Vidqun Quisling (Noruega).

Sigo creyendo que el 9 de noviembre se debería votar como estaba previsto, y si el Estado prueba de impedirlo deberá arriesgar a veré las imágenes (fotos y vídeos) de funcionarios del Estado tratando de impedir que la gente vote, llevándose las urnas o impidiendo el acceso a los colegios electorales, una imagen que sería demoledora para la imagen del Reino de España, aún más si los funcionarios del Estado deciden recurrir al uso de la fuerza.

Manifestació contra la prohibició de la consulta del #9N

Manifestació contra la prohibició de la consulta del #9N
 
Avui a les 19 hores milers de persones ens hem concentrat davant dels nostres ajuntaments per protestar contra la prohibició de votar el 9 de novembre ordenada pel deslegitimat Tribunal Constitucional espanyol braç togat del Govern del neofranquista Partit Popular. A Barcelona milers de persones sota la pluja han omplert la Plaça sant Jaume (i els carrers adjacents), on hi ha l’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat.
 
 
Vídeo: Manifestació contra la prohibició de la consulta del #9N (Youtube)

 
Vídeo: Manifestació contra la prohibició de la consulta del #9N (Vimeo)

#9N: 9 DE NOVEMBRE (I)

#9N: 9 DE NOVEMBRE (I)

 

 

 

El 9 de novembre se celebrarà la consulta (o referèndum) o està previst que així sigui. Pot succeir que el Govern espanyol faci mans i mànigues per impedir-ho. Ho pot prohibir però pot trobar-se que no li fem cap cas, i això obligaria l’Estat a fer un desplegament policial (i qui sap, si militar) a Catalunya que posaria catxondo qualsevol dictador de república bananera. Veure funcionaris espanyols escortats per policies espanyols o per militars espanyols obrint-se pas entre la gent a cops de porra per intentar endur-se les urnes seria una imatge que acabaria amb l’ara ja minvat prestigi que li queda al Regne d’Espanya.

L’única possibilitat i l’única sortida honorable que encara li queda a Espanya és permetre que se celebri el referèndum el 9 de novembre, i que aquest sigui supervisat per observadors de la UE, de l’ONU i d’Estats democràtics. En una votació encara podrien guanyar els unionistes, els partidaris del NO, les enquestes, però, diuen que guanyarà el SI. Si el Regne d’Espanya no permet votar hauran perdut, i si proven d’impedir votar amb violència hauran perdut també.

El prestigi de cap país resisteix la imatge de gent detinguda per policies porra en mà i cara de policia de dictadura tercermundista per haver volgut exercir un dret tan fonamental com el del vot. La imatge de policies i funcionaris del Govern espanyol obrint-se pas a garrotades per intentar sostreure les urnes seria demolidora per a la imatge del Govern espanyol, i si, com avui he vist en una piulada, detenen gent pacífica. Entenc que aquestes amenaces busquen que nosaltres ens desdiguem de voler votar, però han d’entendre que no ho fem. Parafrasejant Golda Meir, que va ser primera ministra d’Israel, responc als que no volen que votem, als que ens volen assimilar i als que ens voldrien anihilar: “Puc entendre que els espanyolistes no vulguin que votem, ens vulguin assimilar o ens vulguin anihilar. Però, ¿és que realment pretenen que cooperem amb ells en això?(1)”.

El 9 de novembre hem de votar, si el Govern del Regne d’Espanya ho vol impedir que ho provin, però ni la Constitució espanyola ni la tan cloquejada “indissoluble unió de la nació espanyola” els servirà d’escut si fan alguna bajanada contra els catalans. Estem en el segle XXI, qualsevol animalada que la policia del Règim Rajoyà faci estarà recorrent la xarxa un segon després.

I com he dit altres cops, a la UE molt probablement no li fa cap maleïda gràcia la independència de Catalunya però encara li faria menys gràcia que un dels seus Estats membres, el Regne d’Espanya, es dediqui a respondre amb porres i pistoles al desig pacífic i democràtic dels catalans, que mentre no ens hagin fet fora continuem sent ciutadans de la Unió Europea, i, encara que a alguns no els agradi, continuarem sent europeus, encara que ens facin fora de la Unió Europea. No confonguin la política amb la geografia.

 

(1)La frase de Golda Meir és:  “Podria entendre que els àrabs vulguin esborrar-nos del mapa. Però, ¿és que realment pretenen que cooperem amb ells en això?"

 

 

 

 

 

#9N: 9 DE NOVIEMBRE (I)

 

 

 

El 9 de noviembre se celebrará la consulta (o referéndum) o está previsto que así sea. Puede suceder que el Gobierno español haga todo lo posible para impedirlo. Lo puede prohibir pero puede encontrarse con que no le hagamos ningún caso, y ésto obligaría al Estado a hacer un despliegue policial (y quién sabe, si militar) en Catalunya que pondría cachondo cualquier dictador de república bananera. Ver funcionarios españoles escoltados por policías españoles o por militares españoles abriéndose paso entre la gente a porrazos para intentar llevarse las urnas sería una imagen que acabaría con el ahora ya menguado prestigio que le queda al Reino de España.

La única posibilidad y la única salida honorable que aún le queda a España es permitir que se celebre el referéndum el 9 de noviembre, y que éste sea supervisado por observadores de la UE, de la ONU y de Estados democráticos. En una votación aún podrían ganar los unionistas, los partidarios del NO, las encuestas, pero, dicen que ganará el SI. Si el Reino de España no permite votar habrán perdido, y si intentan impedir votar usando la violencia habrán perdido también.

El prestigio de ningún país resiste la imagen de gente detenida por policías porra en mano y cara de policía de dictadura tercermundista por haber querido ejercer un derecho tan fundamental como el del voto. La imagen de policías y funcionarios del Gobierno abriéndose paso a palos para intentar sustraer las urnas sería demoledora para la imagen del Gobierno español, y si, como hoy he visto en un tuit, detienen gente pacífica. Entiendo que estas amenazas buscan que nosotros nos desdigamos de querer votar, pero deben entender que no lo hagamos. Parafraseando Golda Meir, que fue primera ministra de Israel, respondo a los que no quieren que votemos, a los que nos quieren asimilar y los que nos quisieran aniquilar: "Puedo entender que los españolistas no quieran que votemos, nos quieran asimilar o nos quieran aniquilar. Pero, ¿es que realmente pretenden que cooperemos con ellos en eso?(1)".

El 9 de noviembre tenemos que votar, si el Gobierno del Reino de España lo quiere impedir que lo prueben, pero ni la Constitución española ni la tan cacareada "indisoluble unión de la nación española" les servirá de escudo si hacen alguna tropelía contra los catalanes. Estamos en el siglo XXI, cualquier animalada que la policía del Régimen Rajoyano haga estará recorriendo la red un segundo después.

Y como he dicho otras veces, a la UE muy probablemente no le hace ninguna maldita gracia la independencia de Catalunya pero aún le haría menos gracia que uno de sus Estados miembros, el Reino de España, se dedique a responder con porras y pistolas al deseo pacífico y democrático de los catalanes, que mientras no nos hayan echado seguimos siendo ciudadanos de la Unión Europea, y, aunque a algunos no les guste, seguiremos siendo europeos, aunque nos echen de la Unión Europea. No confundan la política con la geografía.

 

(1)La frase de Golda Meir es: "Podría entender que los árabes quieran borrarnos del mapa. Pero, ¿es que realmente pretenden que cooperemos con ellos en eso?"

Unilateralitats de Rajoy / Unilateralidades de Rajoy

Unilateralitats de Rajoy

 

El 9 de novembre de 2014 se celebrarà el referèndum o consulta per la independència de Catalunya. Així es va decidir el passat novembre. El govern espanyol ha reaccionat a la situació com sempre fan, posant-se molt nerviosos i anunciant-nos totes les plagues bíbliques. Dijous 14 de gener de 2014 el Parlament de Catalunya ha aprovat per 87 (65%) vots a favor, 43 vots (32%) en contra i 3 (2%) abstencions demanar a l’Estat que s’autoritzi la consulta. Rajoy ha respost que s’oposa a aquest “acte unilateral” del Parlament de Catalunya.

 

 

 

 

 

 

 

Anem a pams. L’any 2006 el PP amb Rajoy al capdavant, de manera unilateral, i passant pel damunt de la voluntat democràticament expressada pels catalans en el referèndum de l’Estatut va presentar un recurs davant del tribunal de confiança del PP, també conegut com Tribunal Constitucional. En aquell període el senyor Rajoy va dedicar-se a recollir firmes “contra Catalunya”.

 

Però expliquem el que si va ser un acte unilateral per part del PP de Rajoy: L’Estatut de Catalunya va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el setembre de 2005, després va ser trinxat pel Congrés dels Diputats i el Senat espanyols, sancionat pel Cap de l’Estat espanyol i referendat el text trinxat pels catalans a les urnes. En aquest moment el PP de manera unilateral va decidir que ells estaven pel damunt dels catalans, dels espanyols, de les Corts espanyoles i del Cap d’Estat, i va usar el seu tribunal de confiança, el Tribunal Constitucional per imposar de manera unilateral els seus desitjos.

 

Tenim davant nostre un Estat que no sap ni vol (i potser no pot) negociar, ens ho ha demostrat reiteradament. En altres èpoques no gaire llunyanes enviaven l’exèrcit, i això si que era un acte no només unilateral sinó també violent que ha provocat la mort de milers de catalans. Els catalans volem votar, és l’Estat espanyol el que ens nega aquest dret i parlen d’unilateralitat. Un vot en una urna no mata, les bombes de l’exèrcit espanyol si que mataven.

 

Rajoy diu que està obert al diàleg sempre que no sigui parlar ni de la independència ni de votar. Coneixent al senyor Rajoy el més probable és que l’únic tema del que vulgui parlar sigui de ciclisme. També va afirmar ahir en una entrevista a Antena 3 que mentre ell sigui president del govern espanyol no s’independitzarà cap territori espanyol, amb aquestes paraules podria estar reconeixent que Catalunya no és, no és de i no és part d’Espanya.

 

Alguns diuen que quan vegin que tot això de la independència va de debò es trauran un acord de la màniga, oferiran a Catalunya un pacte, un pacte que seria un greu error que fos acceptat per Catalunya, un suïcidi, ja que sabem molt bé que el Regne d’Espanya no té gaire costum de complir els acords que signa, especialment els acords amb Catalunya. La frase que Virgili posa en boca de Laocoont (L’Eneida) “no confieu en el cavall, troians! Sigui el que sigui, temo els dànaus (grecs) fins i tot si porten regals”. El govern espanyol podria oferir a Catalunya alguna mena d’acord generós amb el propòsit o condició que els catalans renunciéssim a la independència però sense cap intenció de complir la seva part, però no ho crec, complir no és ni ha estat mai l’estil dels governants espanyols, el seu estil és més aviat provar de solucionar els problemes a canonades, sense èxit, com demostra que amb totes les bombes que ens han caigut encara no ens hagin “convençut” de les (presumptes) bondats de convertir-nos en “bons” espanyols.

 

 

 

 

 

 

Unilateralidades de Rajoy

 

El 9 de noviembre de 2014 se celebrará el referéndum o consulta por la independencia de Catalunya. Así se decidió el pasado noviembre. El gobierno español ha reaccionado a la situación como siempre hacen, poniéndose muy nerviosos y anunciándonos todas las plagas bíblicas. El jueves 14 de enero de 2014 el Parlamento de Catalunya ha aprobado por 87 (65%) votos a favor, 43 votos (32%) en contra y 3 (2% ) abstenciones pedir al Estado que autorice la consulta. Rajoy ha respondido que se opone a este "acto unilateral" del Parlamento de Catalunya.

 

Vayamos por partes. En 2006 el PP con Rajoy a la cabeza, de manera unilateral, y pasando por encima de la voluntad democráticamente expresada por los catalanes en el referéndum del Estatut presentó un recurso ante el tribunal de confianza del PP, también conocido como Tribunal Constitucional. En ese periodo el señor Rajoy se dedicó a recoger firmas "contra Catalunya".

 

Pero expliquemos lo que si fue un acto unilateral por parte del PP de Rajoy: El Estatuto de Catalunya fue aprobado por el Parlament de Catalunya en septiembre de 2005, después fue troceado por el Congreso y el Senado españoles, sancionado por el Jefe del Estado español y refrendado el texto trinchado por los catalanes en las urnas. En este momento el PP de manera unilateral decidió que ellos estaban por encima de los catalanes, los españoles, de las Cortes y del Jefe de Estado, y usó su tribunal de confianza, el Tribunal Constitucional para imponer de manera unilateral sus deseos.

 

Tenemos ante nosotros un Estado que no sabe ni quiere  (y quizá no puede) negociar, nos lo ha demostrado reiteradamente. En otras épocas no muy lejanas enviaban al ejército, y eso si que era un acto no sólo unilateral sino también violento que ha provocado la muerte de miles de catalanes. Los catalanes queremos votar, es el Estado español el que nos niega este derecho y hablan de unilateralidad. Un voto en una urna no mata, las bombas del ejército español si que mataban.

 

Rajoy dice que está abierto al diálogo siempre que no sea hablar ni de la independencia ni de votar. Conociendo al señor Rajoy lo más probable es que el único tema del que quiera hablar sea de ciclismo. También afirmó ayer en una entrevista en Antena 3 que mientras él sea presidente del gobierno español no se independizará ningún territorio español, con estas palabras podría estar reconociendo que Catalunya no es, no es de y no es parte de España.

 

Algunos dicen que cuando vean que todo esto de la independencia va de veras se sacarán un acuerdo de la manga, ofrecerán en Catalunya un pacto, un pacto que sería un grave error que fuera aceptado por Catalunya, un suicidio, ya que sabemos muy bien que el Reino de España no tiene mucho costumbre de cumplir los acuerdos que firma, especialmente los acuerdos con Catalunya. La frase que Virgilio pone en boca de Laocoonte ( La Eneida ) "no confíéis en el caballo, troyanos! Sea lo que sea, temo a los Danaos (griegos) incluso si llevan regalos". El Gobierno podría ofrecer a Catalunya algún tipo de acuerdo generoso con el propósito o condición que los catalanes renunciásemos a la independencia pero sin ninguna intención de cumplir su parte, pero no lo creo, cumplir no es ni ha sido nunca el estilo los gobernantes españoles, su estilo es más bien intentar solucionar los problemas a cañonazos, sin éxito, como demuestra que con todas las bombas que nos han caído aún no nos hayan "convencido "de las (supuestas) bondades de convertirnos en "buenos" españoles.

Sánchez Camacho vol jugar amb les urnes marcades

Sánchez Camacho vol jugar amb les urnes marcades

 

Sánchez Camacho, lideressa del PP a Catalunya per la Gràcia i el dit del cabdill Rajoy, s’oposa a la celebració del referèndum d’independència el pròxim 9 de novembre, i alhora ha iniciat una campanya pel NO. Si segons Sánchez Camacho el referèndum no se celebrarà perquè la sacrosanta Constitució espanyola, la Bíblia i el Kamasutra no ho permeten, bé el Kamasutra no en diu res d’aquest tema però és molt més interessant que la Constitució, i més útil, perquè han iniciat una campanya per convèncer-nos que votem NO?

Per si de cas, si ni la Constitució ni la cabra de la Legió poden impedir la celebració del referèndum, la diputada, senadora, lideressa pepera a la Regió Nord-est s’ha tret una nova ocurrència de la màniga, no permetre que es pugui usar el padró. El PP governa a Catalunya deu municipis. Però Sánchez Camacho, i no és la primera vegada que ho fa, també ha demanat al PSC que no cedeixi les dades del padró a l’Idescat. L’ego de Sánchez Camacho està tan inflat per un abús amb el bòtox que el PP se li queda petit i ja s’atreveix a donar ordres a un PSC que ha perdut el nord, l’est, l’oest, el sud i la brúixola.

Estar en contra de la celebració del referèndum, alhora fer campanya pel NO i impedir les dades del padró, és a dir, la llista de les persones amb dret a votar no té cap lògica, és jugar amb les cartes marcades, senyora Sánchez Camacho.

Hem arribat a aquesta situació perquè l’any 2006 el PP va presentar el recurs contra un Estatut que havia aprovat per majoria absoluta el Parlament de Catalunya el 2005, un Estatut al que a les Corts espanyoles li van passar el ribot, és a dir, el van trinxar, i el text resultant del trinxament a les Corts espanyoles vam votar i  aprovar els catalans en un referèndum, i que finalment va sancionar el Cap d’Estat espanyol. Però el partit de la senyora Sánchez Camacho va recórrer considerant-se a ells mateixos, és a dir, el PP, per sobre dels catalans, dels espanyols, de les Corts espanyoles, del Parlament de Catalunya i del monarca. Mentrestant l’actualment president del govern espanyol, Mariano Rajoy, líder suprem del PP i cabdill de les Espanyes per la Gràcia d’Aznar, va passejar-se per les Espanyes recollint signatures contra Catalunya”.

L’any 2010 un Tribunal Constitucional amb el seu prestigi discutit per tothom va considerar que ells estaven pel damunt de tothom i van acabar de trinxar el que quedava. Des d’aquell moment el nombre d’independentistes no ha fet més que créixer. I cada llei del Parlament de Catalunya recorreguda pel PP i anul·lada pel Tribunal Constitucional de confiança de Sánchez Camacho.

Ja sabem que ens espera si seguim “sent propietat d’Espanya”, que les lleis del nostre Parlament siguin derogades pel Tribunal Constitucional de confiança de Sánchez Camacho, que les eleccions puguin ser adulterades pels mecanismes de l’Estat que van impedir que votessin els 150000 catalans que viuen a l’estranger, que als mitjans de comunicació afins al PP se’ns digui el nom del porc dia si i dia també, que s’amenaci el president de la Generalitat amb la presó o a la pròpia Generalitat amb la supressió o l’ofec econòmic. Ja sabem que ens pot “oferir” Espanya. Des dels temps del comte-duc d’Olivares, el Rajoy del segle XVII, ens ho han deixat ben clar.

El PP anuncia que tots els seus dirigents desembarcaran a Catalunya per explicar el sopar de duro que és molt bo seguir sent espanyols i que si ens independitzen anirem a l’infern. També el PSOE anuncia un desembarcament dels seus dirigents que ens vindran a oferir una Espanya federal en la que ni ells creuen.

Mentrestant la senyora Sánchez Camacho després de titllar de boig el president Mas adverteix que es podria fer un boicot als productes catalans. No recorda que el seu partit ja el va fer l’any 2006.

Resumint: Sánchez Camacho no vol que els catalans puguem votar, per si de cas ella i el seu partit fan campanya pel NO, i per si de cas demana als alcaldes del PP – el seu propi partit – i als alcaldes del PSC que no cedeixin el padró municipal. Sánchez Camacho té a les seves mans els mecanismes de l’Estat per impedir que se celebri la consulta, una altra carta marcada, podria intentar perpetrar una tupinada massiva si no pot impedir-ho, i tot i així, jo crec que Sánchez Camacho sap que la consulta se celebrarà i que ni ella ni l’Estat al que ella serveix podran impedir-ho.

 

 

 

 

 

 

 

Sánchez Camacho quiere jugar con las urnas marcadas

 

Sánchez Camacho, lideresa del PP en Catalunya por la Gracia y el dedo del caudillo Rajoy, se opone a la celebración del referéndum de independencia el próximo 9 de noviembre, al tiempo ha iniciado una campaña por el NO. Si según Sánchez Camacho el referéndum no se celebrará porque la sacrosanta Constitución, la Biblia y el Kamasutra no lo permiten, bien el Kamasutra no dice nada de este tema pero es mucho más interesante que la Constitución, y más útil, ¿porque han iniciado una campaña para convencernos de que votemos NO?

Por si acaso, si ni la Constitución ni la cabra de la Legión pueden impedir la celebración del referéndum, la diputada, senadora, lideresa pepera en la Región Noreste se ha sacado una nueva ocurrencia de la manga, no permitir que se pueda usar el padrón. El PP gobierna en Catalunya diez municipios. Pero Sánchez Camacho, y no es la primera vez que lo hace, también ha pedido al PSC que no ceda los datos del padrón en el Idescat. El ego de Sánchez Camacho está tan hinchado por un abuso con el botox que el PP se le queda pequeño y ya se atreve a dar órdenes a un PSC que ha perdido el norte, el este, el oeste, el sur y la brújula.

Estar en contra de la celebración del referéndum, a la vez hacer campaña por el NO e impedir los datos del padrón, es decir, la lista de las personas con derecho a votar no tiene ninguna lógica, es jugar con las cartas marcadas, señora Sánchez Camacho.

Hemos llegado a esta situación porque en 2006 el PP presentó el recurso contra un Estatuto que había aprobado por mayoría absoluta el Parlament de Catalunya en 2005, un Estatuto al que en las Cortes españolas le pasaron el cepillo, es decir, lo trincharon, y el texto resultante del troceamiento en las Cortes españolas lo votamos y aprobamos los catalanes en un referéndum, y que finalmente sancionó el Jefe de Estado español. Pero el partido de la señora Sánchez Camacho recurrió considerándose a sí mismos, es decir, el PP, por encima de los catalanes, los españoles, de las Cortes españolas, del Parlament de Catalunya y del monarca. Mientras el actualmente presidente del gobierno español, Mariano Rajoy, líder supremo del PP y caudillo de las Españas por la Gracia de Aznar, se paseó por las Españas recogiendo firmas “contra Catalunya".

En 2010 un Tribunal Constitucional con su prestigio discutido por todo el mundo consideró que ellos estaban por encima de todos y terminaron de trinchar lo que quedaba. Desde ese momento el número de independentistas no ha hecho más que crecer. Y cada ley del Parlament de Catalunya recorrida por el PP y anulada por el Tribunal Constitucional de confianza de Sánchez Camacho.

Ya sabemos que nos espera si seguimos "siendo propiedad de España", que las leyes de nuestro Parlament sean derogadas por el Tribunal Constitucional de confianza de Sánchez Camacho, que las elecciones puedan ser adulteradas por los mecanismos del Estado que impidieron que votaran los 150000 catalanes que viven en el extranjero, que los medios de comunicación afines al PP nos calumnien día sí y día también, que se amenace el presidente de la Generalitat con la cárcel o a la propia Generalitat con la supresión o el ahogo económico. Ya sabemos que nos puede "ofrecer" España. Desde los tiempos del conde-duque de Olivares, el Rajoy del siglo XVII, nos lo han dejado claro.

El PP anuncia que todos sus dirigentes desembarcarán en Catalunya para explicarnos el cuento chino de que es muy bueno seguir siendo españoles y que si nos independizamos iremos al infierno. También el PSOE anuncia un desembarco de sus dirigentes que nos vendrán a ofrecer una España federal en la que ni ellos creen.

Mientras la señora Sánchez Camacho tras tachar de loco al presidente Mas advierte de que se podría hacer un boicot a los productos catalanes. No recuerda que su partido ya lo hizo en 2006.

Resumiendo: Sánchez Camacho no quiere que los catalanes podamos votar, por si acaso ella y su partido hacen campaña por el NO, y por si acaso, pide a los alcaldes del PP - su propio partido - y a los alcaldes del PSC que no cedan el padrón municipal. Sánchez Camacho tiene en sus manos los mecanismos del Estado para impedir que se celebre la consulta, otra carta marcada, podría intentar perpetrar un pucherazo masivo si no puede impedirla, y aún así, yo creo que Sánchez Camacho sabe que la consulta se celebrará y que ni ella ni el Estado al que ella sirve podrán impedirlo.