FONT DE CERES

FONT DE CERES Enllaç del vídeo (Barcinonews): https://youtu.be/o8MdEExJGVY Font situada a la plaça de Sant Jordi. Va ser creada el 1830 per Celdoni Guixà, originalment estava a l'alçada de l'actual Passeig de Gràcia amb el carrer Provença, llavors terme de la Vila de Gràcia (municipi independent en aquell moment), inaugudada el 28 de juny de 1830. La font va ser traslladada l'any 1870 a la Plaça Blasco de Garay (ara Plaça del Sortidor, al Poble Sec) per què al general Eugenio Gaminde la font li molestava per la seva estratègia durant la revolta de les Quintes (1870). Degut a les dimensions d'aquesta font i que la Plaça Blasco de Garay era molt petita, l'Ajuntament de Barcelona va decidir tornar a canviar-la d'indret, aquest cop, i aprofitant el procés d'urbanització de la muntanya de Montjuïc, va ser instal·lada al seu actual emplaçament, la Plaça de Sant Jordi. La font està dedicada a la deesa Ceres, protectora de l'agricultura. L'estil de la font segueix el que era normal en el seu temps, representar personatges mitològics.

BARCELONA A SIMÓN BOLÍVAR (1931), de VICENÇ ANTON I PUIG

BARCELONA A SIMÓN BOLÍVAR (1931), de VICENÇ ANTON I PUIG

Enllaç del vídeo (Canal Barcinonews): Al Carrer de la Foixarda (Montjuïc) trobem el bust de Simón Bolívar sobre un pedestal de pedra amb la inscripció "Barcelona a Simón Bolívar". L'escultor va ser Vicenç Anton i Puig, i va ser inaugurada l'any 1930. Originalment el bust va ser robat el 1946, i el que veiem actualment és una còpia en pedra feta pel mateix autor. Va ser un regal del cònsol de Colòmbia a Barcelona amb motiu del centenari de la mort de Bolívar. Títol: Barcelona a Simón Bolívar (1931) Inauguració: 1930 Materials: -Pedestal de pedra. -Bust original en bronze (va ser robat el 1946). Bust actual en pedra. Situació: Carrer de la Foixarda (Montjuïc). Escultor: Vicenç Anton i Puig. Dimensions: 310 x 100 x 93 cm Inscripció: BARCELONA / A / BOLÍVAR / 1931 Crònica de l'acte d'inauguració d'aquest monument a Simón Bolívar publicada a La Vanguardia el dia 18 de desembre de 1930: EL CENTENARIO DE BOLÍVAR (Hemeroteca La Vanguardia hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/12/13/pagina-7/3... ) 18 de desembre de 1930 Inauguración de un monumento en Montjuich Ayer, por la mañana, se celebró la inauguración del busto erigido a Simón Bolívar, el Libertador americano, en el Parque de Montjuich, Avenida del Marqués de Comillas, junto al Pueblo Español. El busto es una notable obra del escultor don Vicente Antón. Presidió el acto el capitán general, quien tenía a su derecha ni nlonVl^. conde de Güell: y a su izquierda al presidente del Comité pro centenario de Bolívar, señor Arboleda, cónsul general de Colombia. Asistieron además el presidente de la Diputación, señor Maluquer y Viiadot; en representación del gobernador, don Manuel Luengo; los cónsules de Bolivia, Ecuador, Venezuela, Perú y Panamá; el conde de Fígols, la baronesa de Viver, con varias señoras de la Junta de Damas Hispanoamericana, y otras distinguidas personas. El cónsul general de Colombia, señor Arboleda, comisionado por el Comité para hacer la dedicación del acto y la ofrenda del busto a la ciudad, evocó el recuerdo de otro acto solemne presidido por el Rey, en el Paraninfo dé la Universidad, en el cual tuvo la complacencia de hacer una justa reyalua. ción de la obra de España en América, para deducir lo natural que era le fuese permitido ahora traer a la memoria los orígenes del acto que se iba a celebrar, lo cual hizo durante toda la extensión de su discurso, en frases del más férvido patriotismo y de la más exquisita discreción histórica. Exaltó las fiestas patrias, tildando de bochornoso y desteñido el patriotismo abúlico para celebrarlas y sentó como fundamento de haber logrado el éxito de la conmemorativa fiesta, el hecho de que los americanos en España se sienten como en su propia patria. Aludió a la hermosa conjunción de estos pueblos con la madre patria, que si separados un día por causas que ya no era propio recordar, se habían dado y repetían diariamente el abrazo fraternal para la hermosa conjunción que su tradición pujante le asignaba ante los destinos de la humanidad. Ensalzó luego la figura de Bolívar, haciéndola pasar por encima de la de otros grandes capitanes, y afirmó que por haber sido Bolívar español pudo realizar obra de españoles, y que así su gloria lo era de España tanto como de América. Tuvo frases merecidas para Barcelona al ofrecerle el busto, que dijo era un homenaje de América, infinitamente más valioso que los monumentos que había dejado en la Exposición de Sevilla y en torno al cual habrían de verse no muy tarde las figuras de San Martín, Morelo, O'Higins, Hidalgo, etcétera. Y para concluir pidió la transportación espiritual al santuario de San Pedro Alejandrino, constituido en Meca Sagrada del patriotismo, donde todos los pueblos del orbe están representados por ilustres embajadas recibidas personalmente por el primer magistrado del Gobierno de Colombia y sus altos funcionarios, y en cálidas frases nos hizo ver la apoteosis que allí se desarrollaba, y terminó imprecando al Libertador para que escuchara de millones de voces la respuesta pendiente desde hace una centuria a su treno fatal, de que: «Luchar en América era arar en el mar», pues repetían y pregonaban que sólo su siembra pudo hacer surgir de los zureos de ese mar, robusto-, esbelto y majestuoso, el Árbol de la Libertad, de cuyos Rajos le ofrendaba América esa corona símbolo preciso del pasado, del presente y del futuro de su¡,obra. A continuación se 'dio lectura del poema «A Rolívar», del poeta colombiano don Alfredo Gómez Jaime, composición premiada por el Comité del centenario. Luego hizo uso de la palabra en términos muy elocuentes el presidente de la Asociación de la Prensa, señor Ribera Rovira, que exaltó la figura del Libertador. Por último el alcalde, conde de Güell, habló para agradecer en nombre de la ciudad la entrega del busto de Bolívar y dijo que Barcelona sabrá conservarlo como una ofrenda precindísima. Seguídamente sé dio por terminado el acto.

IGNOMÍNIA 29-S

IGNOMÍNIA 29-S

 

 

El pròxim 29 de setembre el sindicat policial ultradretà Jusapol, pròxim al partit ultra C’s (Ciudadanos) es manifestarà pels carrers de Barcelona. Segons ells, es volen fer un homenatge per la seva actuació a Catalunya de fa un any. Si, estan orgullosos d’haver causat 1066 ferits, un dels quals va perdre un ull i un altre quasi mor d’un infart provocat per la salvatge i criminal acció del cos nacional de policia i la guàrdia civil. És a dir, van causar nou (9) vegades més ferits que els que va causar l’atemptat del 17 d’agost de 2017, mes i mig abans.

Fa un any van ser enviats pel Gobierno de Rajoy per impedir la votació de l’1-O. Dels seus llocs d’origen – el lloc on estaven destinats oficialment – van ser acomiadats per discursos oficials dels seus superiors i el crit d’una ciutadania embogida: “A por ellos”.

Aquests policies van arribar a Catalunya, alguns van ser allotjats en tres vaixells, un d’ells decorat amb Piuet (Piolín en castellà, Tweety en anglès). Des del primer moment van queixar-se de les condicions en que van haver d’allotjar-se (vaixells, hotels, etc) i el menjar (les famoses croquetes).

El vaixell amb la imatge del Piuet (Piolín, Tweety) va acabar servint per nomenar a aquests policies violents i de dubtós equilibri mental.

El seu comportament durant els mesos que van viure entre nosaltres només pot considerar-se de semblant als turistes que venen a emborratxar-se i llançar-se a la piscina de l’hotel des del balcó, però aquests no van fer això. Van  causar alguns incidents, set (7) policies nacionals fora de servei i en estat d’embriaguesa van organitzar una incident, causaren danys en un bar, i amenaçaren els cambrers i altres persones presents al local. Quan els cambrers d’origen italià els van demanar que marxessin ja que havien de tancar els policies van posar-se a cridar "¡Somos la puta ley aquí en Barcelona! ¡Cerráis y abrís cuando decimos nosotros!" i pensant-se que els cambrers italians eren catalans van cridar “Barcelona es España”. Veient el comportament d’aquests policies es va avisar als Mossos, una patrulla de Mossos va identificar els policies espanyols aquests els van insultar titllant-los de “ratas” i “putos catalanes”.

Després de la seva actuació extremadament violenta l’1-O alguns ajuntaments van demanar-los que abandonessin el municipi després d’algunes protestes davant dels hotels de gent emprenyada per la presència d’aquests salvatges. L’actitud dels policies va ser, des de pixar-se sobre la gent a sortir a colpejar la gent que protestava usant porres extensibles. Això estan fora de servei i anant de paisà. En presència de les càmeres aquests policies es van poder a cridar com energúmens “que nos dejen actuar”. Es veu que estaven convençuts que no havien fet prou mal a prou gent, volien apallissar més gent.

Aquests individus que van actuar com una banda de caps rapats embogits amb placa i pistola continuen creient que se’ls hauria d’haver donat carta blanca, quan més aviat se’ls hauria d’haver detingut, desposseïts de l’arma i la placa, inhabilitats com a policies i pendents de judici.

Els dirigents de C’s van demanar que aquests energúmens fossin condecorats, 500 d’ells han estat condecorats o seran condecorats pel Gobierno del PSOE, seguint la tradició espanyola de condecorar (i alguns cops, ascendir) policies que torturen o fan bestieses.

Com he dit al començament, Jusapol, el sindicat ultradretà de la policia pròxim a Cs (que va manifestar-se a Barcelona fa uns mesos finançats per C’s) ha decidit tornar a manifestar-se a Barcelona, fer-se un autohomenatge en una ciutat on van colpejar com possessos a persones que només anaven a votar.

Durant el matí membres del cos nacional de policia i de la guàrdia civil van dedicar-se a assaltar escoles, colpejant com possessos milers de persones que havien anat a votar. Si, van aconseguir impedir-ho en alguna escola, van poder requisar alguna urna, molt poques, però van estomacar milers de persones. Només van aturar aquesta violència embogida quan les imatges que es veien arreu del Món d’aquella jornada de votació eren les d’uns salvatges armats colpejaven gent desarmada. Sembla que alguns governs van quedar astorats per aquest grau de violència i van trucar a Rajoy. A la tarda la violència va acabar, la imatge del Regne d’Espanya estava destrossada per l’actuació d’uns psicòpates amb placa i pistola, que diuen que es volen autohomenatjar, que creuen que ho van fer molt bé, ho creuen ells i els tarats dirigents de C’s.

Aquests defensors de la llei, de la seva, van usar armes i munició prohibida a Catalunya, amb la que van buidar l’ull a Roger Español.

Tota l’actuació d’aquests membres del cos nacional de policia i guàrdia civil és una ignomínia, una vergonya, fa molt fàstic, des de que van partir dels seus destins d’origen acomiadats amb l’”a por ellos”, com si els enviessin a la guerra, per una massa enfervorida i embogida plena d’odi atiat pels mitjans espanyols, fins la seva arribada a Catalunya, la seva actuació, no només durant la jornada de l’1-O, una actuació criminal, sinó també quan estaven fora de servei, amenaçant cambrers i passejant-se pels carrers de Catalunya com si fossin els amos, com si fossin policies d’un Estat autoritari. Espero que algun dia aquests agents, si més no els seus caps, i el Gobierno d’Espanya que els va enviar, siguin processats.

El cost reconegut pel Gobierno d’Espanya de tota l’Operació Copèrnic va ser de 87 milions d’euros, 1066 ferits, un ull buidat, danys greus en centres escolars, i la imatge d’Espanya trinxada. El Gobierno que va ordenar aquesta salvatjada ja no hi és, alguns han abandonat la política, tot i que els seus substituts són molt pitjor que ells.

SLEEPY PACOW

SLEEPY PACOW

 

 

L’agost passat va filtrar-se a la premsa que l’Ajuntament de Barcelona, presidit per Ada Colau, instal·laria a les portes del Born dues escultures franquistes, la Victòria i l’escultura eqüestre del dictador Franco. L’argument de la camarilla colauer era fer una mostra per interpretar el franquisme. Que la notícia es filtrés no va agradar l’alcaldessa Colau ni el seu grup, i tampoc no van tenir gaire sort escollint els arguments per explicar aquell despropòsit.

Finalment a inicis d’aquesta setmana operaris de l’Ajuntament van començar a instal·lar les escultures polèmiques. Des del mateix minut que l’escultura va arribar a la Plaça del Comerç – on és el Born – l’escultura ha rebut l’impacte d’ous i altres productes peribles, li han pintat la bandera gai, li han penjat estelades, li han posat un cap de porc i li han posat una nina inflable. És sorprenent que a un dictador feixista, homòfob, catalanòfob, monotesticular, asexual i amb veu de “castrato”, li hagin pintat una bandera gai als lloms del cavall, li hagin posat una bandera estelada – símbol de l’independentisme català – li hagin tirat ous i li hagin posat una nina inflable. S’ha de reconèixer que la gent té un gran sentit de la ironia.

L’escultura eqüestre del dictador ha acabat sent tombada – com ja li va passar, per exemple, a l’escultura d’un altre tirà, en Saddam Hussein, enderrocada també – i l’Ajuntament ha decidit retirar tot el muntatge.

 

LA VICTÒRIA, DE FREDERIC MARÈS

 

La Victòria: Obra de Frederic Marès. Des de 1940 va formar part del monument dels Cinc d’Oros.

Història del monument del Cinc d’Oros: “Monument format per un obelisc i que ha patit tota mena de modificacions en funció de la situació històrica del moment. Situat a la Plaça Joan Carles I, a la cruïlla de l'Avinguda Diagonal amb el Passeig de Gràcia, és obra d'Adolf Florensa i Josep Vilaseca, originalment estava rematat amb una figura nua que sostenia un ram de llorer que representava la República, la I República. Inicialment estava dedicat Pi i Margall que va ser president de la I República. Va ser inaugurat l'any 1936 durant la II República. En produir-se la victòria del feixisme i instaurar-se la dictadura franquista el monument va patir serioses modificacions ordenades per les noves autoritats municipals afins al dictador. La figura que rematava l'obelisc va ser eliminada i a la base del monument va instal·lar-se una nova escultura obra de Frederic Marès. El lloc que ocupava la al·legoria nua de la República va ser substituït per una àliga imperial, retirada uns anys més tard, mentre que l'escultura de Marès va romandre fins el 2011. El monument actualment ha estat desposseït de tota la simbologia, tot i que han instal·lat a la base un escut. Actualment algunes persones nomenen el monument "el llapis" perquè ha quedat l'obelisc sense cap ornamentació. El nom del "cinc d'oros" neix perquè el monument original tenia quatre fanals al voltant de l'obelisc i això va fer que la ciutadania "bategés" el monument com el monument del cinc d'oros.”

 

ESCULTURA EQÜESTRE DE FRANCO, DE JOSEP VILADOMAT

 

L’escultura de Franco va ser inaugurada el 17 de juny de 1963 al pati d’armes del Castell de Montjuïc. Josep Maria de Porcioles, alcalde franquista de Barcelona va encarregar aquesta escultura a Josep Viladomat, amb motiu de la cessió del Castell de Montjuïc a la ciutat. Viladomat va crear aquesta escultura a contracor, a canvi que la Guàrdia Civil li retornés el cotxe d’importació que li havien confiscat. L’escultura va romandre al pati d’armes fins el 1985, quan uns activistes van ruixar-la amb pintura rosa, llavors van decidir amagar-la en una sala del museu militar de Montjuïc, durant l’operació de trasllat van haver de tallar-li una cama perquè no passava per la porta. L’any 2008 l’escultura eqüestre va ser traslladada a un magatzem municipal on es guardaven altres escultures franquistes. L’any 2013 van descobrir que l’havien decapitat.

LA CUP ENVESTEIX CONTRA EL MONUMENT A COLOM / LA CUP EMBISTE CONTRA EL MONUMENTO A COLÓN

LA CUP ENVESTEIX CONTRA EL MONUMENT A COLOM

Però va abstenir-se en la votació contra les escultures franquistes que l’alcaldessa Colau vol col·locar al Born. 

La CUP demana que es retiri del seu emplaçament actual el monument a Colom, situat a la Plaça Portal de la pau, al capdavall de La Rambla, a tocar del Port de Barcelona. La CUP demana enviar l’escultura, la columna, la base i tota la ornamentació a un museu, i substituir aquest monument per un altre que representi "un símbol de la resistència americana contra l'imperialisme, l'opressió i la segregació indígena (i afroamericana". Anem a pams. El monument a Colom fa 60 metres d’alçada, d’aquest, només l’escultura de Colom fa 7 metres. Les dimensions totals d’aquest monument fan impossible traslladar-lo a un museu.

Més avall podeu llegir una breu descripció d’aquest monument, obra de Gaietà Buigas, l’escultura de Colom és obra de Rafael Atché, autor també del monument a Pau Claris situat al Passeig Lluís Companys. El monument a Colom va ser inaugurat el 1888.

Hi ha vegades que la CUP patina, aquesta n’ha estat una. I no són gaire creïbles quan fa un parell de setmanes el grup municipal de la CUP va abstenir-se en la votació sobre la col·locació de l’escultura eqüestre de Franco i la de la Victòria (franquista) a les portes del Born. Podien haver votat en contra de la col·locació de dues escultures franquistes però van abstenir-se. 

Una mica sobre el monument a Colom:

MONUMENT A COLOM

MONUMENT A COLOM (VÍDEO)

Data de càrrega: 28 des. 2007

És una de les imatges de Barcelona més coneguda. Fins i tot qui no ha visitat Barcelona mai però si que ha vist imatges amb tota seguretat aquest monument n'era una d'aquestes imatges.
Visible des de molts punts de la ciutat, sigui la Rambla, Montjuïc o el Tibidabo aquesta escultura ha estat un dels emblemes de la ciutat. Es troba al Portal de la Pau, al final de la Rambla barcelonina. Fa un total de 60 metres i la pròpia escultura de Colom fa uns 7 metres d'alçada. A sota de l'escultura hi ha un mirador des d'on podem veure tota la ciutat i al qual podem accedir amb l'ascensor que puja per la columna. Gaietà Buigas va dissenyar el monument i l'escultura és obra de Rafael Atché. Va inaugurar-se l'1 de juny de 1888. 

Per iniciativa del promotor cultural Antoni Fages i Ferrer, el 1881 l'Ajuntament de Barcelona, presidit per l'alcalde Rius i Taulet, va convocar un concurs per erigir un monument a Cristòfor Colom. Els guanyadors del concurs van ser dos projectes, un de Maurici Auger i l'altre de Gaietà Buigas. Aquest darrer, que tenia un pressupost més ajustat, fou el que finalment es va realitzar. Va ser inaugurat l'1 de juny de 1888. El monument consta d'una columna de ferro, decorada amb grius i caravel·les i al·legories dels quatre continents, obra de Rossend Nobas. Al capdamunt hi ha l'estàtua de bronze de Colom, de 7,20 m, realitzada per Rafael Atché. Recolzat sobre la bola del món, el seu dit assenyala l'Orient (les Índies). Al seu voltant, en front dels contraforts, hi ha quatre estàtues de pedra representant Catalunya, Aragó, Castella i Lleó; i entre els contraforts, quatre estàtues més de catalans que van ajudar Colom en el seu descobriment: Lluís de Santàngel, financer; fra Bernat Boïl, monjo de Montserrat; Jaume Ferrer de Blanes, astrònom, i Pere de Margarit, capità de vaixell. Hi ha també vuit lleons, obra d'Agapit Vallmitjana, i vuit relleus amb escenes de la vida de Colom. En total hi van participar més d'una desena d'artistes, d'entre els més reputats de la Catalunya de l'època, i constitueix, per tant, una bona síntesi de l'escultura catalana de la Restauració. 

 

 

LA CUP EMBISTE CONTRA EL MONUMENTO A COLÓN

Pero se abstuvo en la votación contra las esculturas franquistas que la alcaldesa Colau quiere colocar en el Born. 

La CUP pide que se retire de su emplazamiento actual el monumento a Colón, situado en la Plaça Portal de la Pau, al final de La Rambla, a tocar del Port (Puerto) de Barcelona. La CUP pide enviar la escultura, la columna, la base y toda la ornamentación a un museo, y sustituir este monumento por otro que represente "un símbolo de la resistencia americana contra el imperialismo, la opresión y la segregación indígena (y afroamericana)". Vayamos por partes. el monumento a Colón mide 60 metros de altura, de éste, sólo la escultura de Colón mide 7 metros. Las dimensiones totales de este monumento hacen imposible trasladarlo a un museo.

Más abajo se puede leer una breve descripción de este monumento, obra de Gaietà Buigas, la escultura de Colón es obra de Rafael Atché, autor también del monumento a Pau Claris situado en el Passeig Lluís Companys. El monumento a Colón fue inaugurado en 1888.

Hay veces que la CUP patina, ésta ha sido una. Y no son muy creíbles cuando hace un par de semanas el grupo municipal de la CUP se abstuvo en la votación sobre la colocación de la escultura ecuestre de Franco y la de la Victoria (franquista) a las puertas del Born. Podían haber votado en contra de la colocación de dos esculturas franquistas pero se abstuvieron. 

Un poco sobre el monumento a Colón: 

MONUMENTO A COLÓN 

Foto más arriba.

MONUMENTO A COLÓN (VÍDEO):

Fecha de carga: 28 dic. 2007

Es una de las imágenes de Barcelona más conocida. Incluso quien no ha visitado Barcelona nunca pero si que ha visto imágenes con toda seguridad este monumento era una de esas imágenes.

Visible desde muchos puntos de la ciudad, sea la Rambla, Montjuïc o el Tibidabo esta escultura ha sido uno de los emblemas de la ciudad. Se encuentra en el Portal de la Pau, al final de la Rambla barcelonesa. Mide un total de 60 metros y la propia escultura de Colón mide unos 7 metros de altura. Debajo de la escultura hay un mirador desde donde podemos ver toda la ciudad y al que podemos acceder con el ascensor que sube por la columna. Gaietà Buigas diseñó el monumento y la escultura es obra de Rafael Atché. Se inauguró el 1 de junio de 1888. 

Por iniciativa del promotor cultural Antonio Fages y Ferrer, en 1881 el Ayuntamiento de Barcelona, ​​presidido por el alcalde Rius i Taulet, convocó un concurso para erigir un monumento a Cristóbal Colón. Los ganadores del concurso fueron dos proyectos, uno de Mauricio Auger y el otro de Gaietà Buigas. Este último, que tenía un presupuesto más ajustado, fue el que finalmente se realizó. Fue inaugurado el 1 de junio de 1888. El monumento consta de una columna de hierro, decorada con grifos y carabelas alegorías de los cuatro continentes, obra de Rossend Nobas. En lo alto está la estatua de bronce de Colón, de 7,20 m, realizada por Rafael Atché. Apoyado sobre la bola del mundo, su dedo señala a Oriente (las Indias). A su alrededor, en frente de los contrafuertes, hay cuatro estatuas de piedra representando Cataluña, Aragón, Castilla y León; y entre los contrafuertes, cuatro estatuas más de catalanes que ayudaron Colón en su descubrimiento: Luis de Santángel, financiero; hermano Bernardo Boil, monje de Montserrat; Jaume Ferrer de Blanes, astrónomo, y Pedro de Margarit, capitán de barco. Hay también ocho leones, obra de Agapit Vallmitjana, y ocho relieves con escenas de la vida de Colón. En total participaron más de una decena de artistas, de entre los más reputados de la Catalunya de la época, y constituye, por tanto, una buena síntesis de la escultura catalana de la Restauración.

LA FONT DE CANALETES A LA “PLAZA CANALETAS”, SEGONS TELECINCO / LA FUENTE DE CANALETES EN LA "PLAZA CANALETAS", SEGÚN TELECINCO

LA FONT DE CANALETES A LA “PLAZA CANALETAS”, SEGONS TELECINCO

 

 

 

  href="https://www.flickr.com/photos/yeagovc/14325117580/in/photostream/" title="FONT DE CANALETES - RAMBLA">

 

La font de Canaletes és una font de ferro amb quatre brolladors i quatre fanals. L’actual font data de 1890 quan va ser instal·lada en el mateix lloc on era la font dels Estudis Generals. El nom té el seu origen en els canals d’aigua que alimentaven el barri.

Als peus de la font en una placa podem llegir: “Si beveu aigua de la font de Canaletes /

sempre més sereu / uns enamorat de Barcelona / i per lluny que us n'aneu / tornareu sempre.”

La font està situada al capdamunt de la Rambla, a tocar de la Plaça Catalunya, en el tram que rep el nom de Rambla de Canaletes.

Al voltant d’aquesta font es celebren els triomfs del Barça des dels anys 30, En aquella època en que encara no existia la televisió i la ràdio estava encara en les beceroles, els aficionats del Barça corrien a la Rambla a conèixer els resultats, ja que en aquell punt de la Rambla hi havia la redacció del diari La Rambla, fundat per Josep Sunyol, que va també va ser president del Barça, president del RACC i diputat per ERC, assassinat per l’exèrcit franquista el 1936.

Un cop fet aquest breu apunt històric i situant la font en el seu lloc, la Rambla de Canaletes passaré a comentar un fet que em va xocar de la informació que van donar per Telecinco sobre la celebració del triomf del Barça a Canaletes. La “cadena amiga”, una mena de malnom amb que Telecinco s’autoanomenava a ella mateixa durant els primers anys, van connectar amb el seu reporter a Canaletes, fins aquí tot normal, però en lloc de dir que connectaven des de la font de Canaletes o des de la Rambla de Canaletes, fins i tot, podien haver dit que connectaven des de la Rambla, doncs no, Telecinco va decidir “crear” una nova plaça, la “Plaza Canaletas”. Telecinco i els seus reporters van demostrar un desconeixement absolut sobre Barcelona, van inventar-se un nom que no existeix, Plaza Canaletas, per referir-se a una via el nom de la qual és Rambla Canaletes.

 

 

 

 

 

 

 

 

LA FUENTE DE CANALETES EN LA "PLAZA CANALETAS", SEGÚN TELECINCO

 

 

 

  href="https://www.flickr.com/photos/yeagovc/14325117580/in/photostream/" title="FONT DE CANALETES - RAMBLA">

 

La fuente de Canaletas es una fuente de hierro con cuatro surtidores y cuatro faroles. La actual fuente data de 1890 cuando fue instalada en el mismo lugar donde estaba la fuente de los Estudios Generales. El nombre tiene su origen en los canales de agua que alimentaban el barrio.

A los pies de la fuente en una placa podemos leer: "Si bebe agua de la fuente de Canaletas / siempre seréis / unos enamorado de Barcelona / y por lejos que se vaya / volveréis siempre."

La fuente está situada en lo alto de la Rambla, junto a la Plaça Catalunya, en el tramo que recibe el nombre de Rambla de Canaletes.

Alrededor de esta fuente se celebran los triunfos del Barça desde los años 30, En aquella época en que aún no existía la televisión y la radio estaba todavía en pañales, los aficionados del Barça corrían a la Rambla a conocer los resultados, ya que en ese punto de la Rambla estaba la redacción del diario la Rambla, fundado por Josep Sunyol, que también fue presidente del Barça, presidente del RACC y diputado por ERC, asesinado por el ejército franquista en 1936.

Una vez hecho este breve apunte histórico y situando la fuente en su lugar, la Rambla de Canaletas, pasaré a comentar un hecho que me chocó de la información que dieron por Telecinco sobre la celebración del triunfo del Barça en Canaletes. La "cadena amiga", una especie de mote con que Telecinco autodenominaba ella misma durante los primeros años, conectaron con su reportero en Canaletes, hasta aquí todo normal, pero en lugar de decir que conectaban desde la fuente de canaletas o desde la Rambla de Canaletes, incluso, podían haber dicho que conectaban desde la Rambla, pues no, Telecinco decidió “crear” una nueva plaza, la "plaza canaletas". Telecinco y sus reporteros demostraron un desconocimiento absoluto sobre Barcelona, ​​inventaron un nombre que no existe, Plaza Canaletas, para referirse a una vía cuyo nombre es Rambla Canaletas.

EL BUST DEL REI

EL BUST DEL REI

 

 

 

 

 

Retirar el bust de l’ex-rei, rei abdicat, rei emèrit o rei jubilat d’Espanya ha estat una de les poques decisions encertades, a parer meu, de l’alcaldessa Colau. El bust de Joan Carles I, rei del país veí que va abdicar fa un any, presidia la Sala de Plens de l’Ajuntament des dels inicis dels temps, si fa no fa els últims 40 anys.

El grup municipal del PP va intentar posar en el  lloc del bust de Joan Carles I un retrat del rei Felip VI, hereu de Joan Carles I, però davant del perill que el quadre caigués damunt de l’alcaldessa Colau, seria molt lleig esberlar-li el cap a l’alcaldessa, van optar per posar-lo al damunt d’una cadira, finalment el “nou” retrat va ser retirat també.

Les reaccions, mai més ben dit, no s’han fet esperar a les Espanyes, la premsa ha convertit la retirada del bust en un drama lacrimògen, i el Govern del PP, per boca de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, després d’invocar la Lex Hispanica, un cop més, ha anunciat que enviarien un retrat del nou monarca del país veí. Segons la Lex Hispanica és obligatori tenir un retrat del Cap d’Estat a les sales de plens dels ajuntaments, i pot ser un bust o un retrat pintat.

Rar és que no hagi dit res la virreina (delegada del Govern espanyol a Catalunya) Llanos de Luna, suposo que una cosa és envestir contra ajuntaments petits als alcaldes dels quals pot ser més senzill atemorir, tot i que Llanos de Luna no ha tingut gaire sort en aquesta feina. Suposo que aquesta és la raó que s’hagi implicat la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, quemesos enrere va assumir el càrrec de Lady Protectora Banderil, i que ha anunciat la seva intenció d’enviar un retrat del nou monarca a l’Ajuntament. Sembla que la Lady Protectora Banderil no ha entès el missatge que se li ha enviat des del Cap i Casal de Catalunya.

Ja veig l’entrada de la policia banderil enviada per la Lady Protectora Banderil, Soraya Sáenz de Santamaría, als ajuntaments de Catalunya i de l’enviament de milers de bustos, retrats i estanqueres a tots els ajuntaments i edificis públics de les colònies heretges i territoris assimilats (segons el conegut mapa de 1854) i col·locant banderes i retrats a tort i a dret, ja veig milers de pintors fent retrats del monarca, les foneries d’Espanya fent hores extra per crear els bustos del nou monarca, milers de llocs de treball seran creats per garantir que a tot Espanya hi hagi l’estanquera reglamentària a tots els balcons municipals i els bustos monàrquics pengin sobre el cap d’alcaldes heretges o lleials. I quan a tots els balcons municipals pengi l’estanquera i a totes les sales de plens municipals hi hagi un bust monàrquic, la Lady Protectora Banderil Soraya Sáenz de Santamaría enviarà la seva policia banderil casa per casa, ens inspeccionaran les calces i els calçotets per veure si portem cosida l’estanquera de rigor.

ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

 

 

Totes les ciutats tenen períodes d’auge i de decadència que es van alternant. Aquests períodes poden ser més curts o més llargs. Hi ha fets que marquen aquests períodes, i també persones. Barcelona ha tingut alcaldes de tota mena, a alguns ni se’ls recorda, són a la llista d’alcaldes perquè van ser-ho però no van fer res ni bo ni dolent per ser recordats, d’altres són recordats per haver estat uns pèssims alcaldes, d’altres, els que menys,, són recordats per haver estat grans alcaldes.

Entre els alcaldes que són recordats per nefastos hi ha el franquista José Maria de Porcioles (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt,3 de setembre de 1993), i el lerrouxista Joan Pich i Pon (Barcelona, 1878 - París, 1937). Porcioles va ser alcalde entre 1957 i 1973, Pich i Pon entre gener de 1935 – octubre de 1935.

Hi ha clares diferències, sens dubte. El breu mandat de Pich i Pon es recorda per la corrupció, una de les característiques principals del lerrouxisme, apart de l’anticatalanisme. En Pich i Pon, a diferència del cap líder del Partit Radical, el seu cap, no era un bon orador, més aviat tot el contrari. Era un home quasi analfabet que va ascendir socialment però que quan parlava deia disbarats de l’alçada d’un campanar. El principal llegat que va deixar Pich i Pon van ser les piquiponades, si en Pich i Pon visqués ara, seria l’estrella o víctima d’escarni de programes com l’APM? i del Twitter.

Algunes piquiponades:

-El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac.

-(Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano !

-(Parlant de caviar) ... huevos de centurión !

-(La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre !

-(Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico.

De Josep Maria de Porcioles el que més es recorda és, - com diu la cançó de Serrat, Barcelona i jo : Mil perfums i mil colors. /  Mil cares té Barcelona./  La que en Cerdà somnià,/  la que va esguerrar en Porcioles. – la pèssima gestió dels problemes que tenia la ciutat, la poca sensibilitat cap els problemes dels barcelonins, i els despropòsits urbanístics.

Però també hi ha hagut grans alcaldes, que han marcat moments d’auge de la ciutat. La majoria recordem a Pasqual Maragall (nascut a Barcelona, 13 de gener de 1941), artífex la Barcelona que ara coneixem, ell és l’artífex de la Barcelona actual, mitjançant els Jocs Olímpics del 92 va modernitzar la ciutat i la va posar als mapes.

Altres grans alcaldes van ser el doctor Bartomeu Robert (Tampico (Méxic) 20 d'octubre de 1842 -Barcelona 10 d'abril de 1902) i Francesc de Paula Ríus i Taulet (Barcelona, 1833 - Olèrdola, Barcelona (Aneu.); 1890).

En aquestes últimes eleccions hem hagut d’escollir entre Ada Colau (BeC), Xavier Trias (CiU), Alfred Bosch (ERC), Carina Mejías (C’s), Alberto Fernández Díaz (PP) i Jaume Collboni (PSC). El PP representa el que encara resta del franquisme a Barcelona, C’s és el neolerrouxisme, el PSC ha entrat en decadència després de renegar de l’herència de Maragall i convertir-se en comparsa de neofranquistes (PP) i neolerrouxistes (C’s).

Ada Colau, molt probablement serà alcaldessa de Barcelona. Les declaracions d’Ada Colau em generen molts dubtes. Un dia va dir que volia tancar el MWC i un altre que volia inaugurar el de 2016, que volia tancar l’Avinguda Diagonal i que convertir el Port de Barcelona o una part d’ell en una mena de port de rebuda de pasteres per evitar que la gent mori al mar. Ningú li ha dit a Colau que el Port de Barcelona és lluny de qualsevol ruta de pasteres. Estic d’acord que Barcelona és millorable, una ciutat com Barcelona mereix un alcalde o alcaldessa del nivell de Rius i Taulet o del doctor Bartomeu Robert, no necessitem més alcaldes com Pich i Pon o Porcioles.

ANEU A CAGAR A LA VIA

ANEU A CAGAR A LA VIA

 

Pel matí una avaria informàtica, diuen, ha provocat l’aturada del servei de Rodalies a Catalunya. Des de diversos sectors s’ha criticat l’operador del servei, RENFE, empresa de l’Estat espanyol, que gestiona el servei, especialment els usuaris del servei que han de patir, dia si i dia també, les incidències i els retards dels trens. El fet ha estat tan greu que fins i tot el president de RENFE, Pablo Vázquez ha admès que el servei que la seva companyia ofereix a Catalunya és el pitjor de tot l’Estat. En canvi, des del Govern espanyol, lluny de demanar disculpes han volgut riure’s, com si el tema no fos prou greu, del caos de les Rodalies, l’ínclit ministre de Sanitat, Alfonso Alonso dient que “és sorprenent que en una Catalunya independent no hi haurà embussos. L'únic país al món”. No sé si en una Catalunya independent hi haurà o no embussos, la realitat és que en l’actual situació el servei de Rodalies que depèn del Gobierno de España, en mans del Partit Popular, és un servei ferroviari tercermundista. Els dirigents del PP en general i ministres del Govern espanyol, en concret, amb el President Rajoy al capdavant són incapaços de mostrar empatia cap als seus conciutadans. Senyor ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, ja que parla del tema de les Rodalies faci el favor de demanar disculpes pel servei de merda que ofereix RENFE.

La tarda del mateix dia les línies 9 i 10 del Metro de Barcelona han patit també una falla informàtica. El més normal en un polític és que mostri una mica d’empatia, però crec que pels pepers és impossible, si hi ha un desastre intenten treure alguna mena de benefici personal, tot i que són tan barroers que només queden com uns malparits. Alicia Sánchez Camacho, que quan parla és per dir una estupidesa de l’alçada d’un campanar no s’ha pogut estar. Amb la verborrea descerebrada que la caracteritza, sempre i quan no li toqui explicar embolics camarguians, ha volgut dir la seva bajanada sobre la incidència al Metro, crec que del que ha passat a les Rodalies no ha dit res: “Per que en aquesta campanya Convergència i Unió ha incorporat a una monja en campanya electoral però han tingut el càstig diví, aquesta tarda resulta que la línia 9 i la línia 10 del metro s'ha espatllat, i és competència de la Generalitat de Catalunya.”

Cert, les línies 9 i 10 les gestiona la Generalitat de Catalunya, però les Rodalies pertanyen a RENFE, empresa de l’Estat. Les incidències a les Rodalies són contínues. Fa 8 anys va haver una manifestació massiva pel caos de les Rodalies. Si habitualment les Rodalies es veuen afectades per continues aturades per avaries diverses, fa 8 anys la construcció de la via de l’AVE van causar danys al servei de Rodalies, provocant l’enfonsament parcial de l’andana de l’Estació de Bellvitge, fet que va paralitzar el servei ferroviari per aquell tram. També va afectar el servei dels FGC, el túnel del qual va patir danys. Però sense que calgui que unes obres fetes amb el cul acabin causant danys a altres serveis ferroviaris, el servei de les Rodalies es veu afectat cada dia per incidències diverses, rar és el dia que el servei transcorre sense incidències.

Senyors Alfonso Alonso i Alicia Sánchez Camacho, els diria que han estat desafortunats en aquestes declaracions, però malauradament és la seva línia habitual, són uns bocamolls.

 

 

VÍDEO: ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO (PARTIT POPULAR) SE N'ALEGRADE L'AVARIA DE LES LÍNIES 9 I 10 DEL METRO 

Alicia Sánchez Camacho pixant fora de test, com sempre: "Por que en esta campaña Convergència i Unió ha incorporado a una monja en campaña electoral pero han tenido el castigo divino, esta tarde resulta que la línea 9 y la línea 10 del metro se ha estropeado, y es competencia de la Generalitat de Catalunya."

CARINA MEJÍAS VOL ENDERROCAR EL BORN CENTRE CULTURAL / CARINA MEJÍAS QUIERE DERRIBAR EL BORN CENTRE CULTURAL

CARINA MEJÍAS VOL ENDERROCAR EL BORN CENTRE CULTURAL

 

La candidata a l’alcaldia de la ciutat de Barcelona del partit neolerrouxista Ciudadanos (C’s) diu que vol enderrocar el Born Centre Cultural. A parer de la candidata Mejías el Born Centre Cultural és un sarcòfag de pedres. La ignorància, tot i que habitual, és greu en un polític. No fa gaire, Gregorio Morán, columnista de La Vanguardia, va afirmar que el Born Centre Cultural era el “Valle de los Caídos” dels independentistes.

 

El Valle de los Caídos és el mausoleu megalític on hi reposen les restes del dictador assassí Francisco Franco, un militar espanyol que va aixecar-se en armes contra el Govern de la República, que va ser responsable de tres anys de Guerra Civil, amb el que van col·laborar activament els règims nazi alemany i feixista italià en aquesta guerra, i amb els quals el Règim franquista va col·laborar enviant tropes espanyoles (División Azul) a lluitar enquadrades dins l’exèrcit alemany. Aquest dictador va governar durant quaranta anys Espanya mitjançant la repressió, tortura i assassinat. El Valle de los Caídos és certament un mausoleu, on els franquistes hi van a presentar els seus respectes al criminal allà enterrat. 

I ara parlem del Born Centre Cultural. No és cap mausoleu, no és cap tomba, és un espai on es mostren les restes arqueològiques de les cases del Barri de la Ribera, aquelles construccions van ser enderrocades per construir la Ciutadella, una fortalesa que les autoritats borbòniques van aixecar en l’espai que ara ocupa el Parc de la Ciutadella. Les restes arqueològiques que veiem són el que queda de les cases del Barri de la Ribera que les autoritats borbòniques van obligar a enderrocar als propis veïns, expulsats per les autoritats ocupants. Això succeïa després de l’11 de setembre de 1714. Estem parlant d’un jaciment arqueològic, d’una imatge de com era la ciutat de Barcelona, i més concretament el Barri de la Ribera, fins el segle XVIII. Dins del Born no només hi podem contemplar les restes arqueològiques amb plafons que ens expliquen que estem veient, també hi ha exposicions relacionades amb el conjunt arqueològic.Tot aquest complex es troba en l’edifici que va ser el Mercat del Born, una mostra de l’arquitectura modernista de l’últim quart del segle XIX. 

En un altre article vaig fer un breu resum de la història de l’edifici de l’antic Mercat del Born: “El Mercat del Born és un edificimodernista de 1876 obra de Joan Fontserè i Mestre. Fins l’any 1920 va ser elmercat del barri de la Ribera, i des de 1920 va ser el mercat majorista defruita i verdura, tancant el 1971 quan va obrir Mercabarna a la Zona Franca.Durant els anys 80 va ser rehabilitat i usat per exposicions, després va tancarja que no se sabia quin ús donar-li.” 

El nivell cultural de certs candidats és molt baix, ho demostra que qualifiquin unes restes arqueològiques i un edifici modernista de “sarcòfag de pedres” i de “Valle de los Caídos del independentismo”. Em recorden a un d’aquests personatges televisius, estrella de les teleescombraries que va dir sense avergonyir-se: “”Fui a Roma pero no me gustó porque estaba todo roto”. Fa temps vaig llegir una notícia, fent obres de rehabilitació en un edifici del Carrer Ciutat havien descobert unes restes arqueològiques. Un dia que vaig passar pel davant vaig aprofitar que sortia de l’edifici un paleta per preguntar sobre les restes arqueològiques, la seva resposta em va deixar esmaperdut i garratibat: “Son solo unas piedras viejas”. 

Gens estimada Carina, declaracions d’aquesta mena evidencien que la Història no t’interessa gens, si no saps diferenciar unes restes arqueològiques d’un mausoleu erigit a la major glòria d’un tirà el millor que pots fer és callar per no fer el ridícul. I la meva pregunta és, també faràs enderrocar la Via Sepulcral Romana que hi ha a la Plaça de la Vila de Madrid, a Barcelona?. Allà si que hi ha tombes, romanes, per cert. O potser voldràs enderrocar les muralles romanes que envolten el Barri Gòtic?. Gens estimada Carina, ignores la història de la ciutat de la que aspires a ser alcaldessa, ignores tot de la teva ciutat, això t’hauria d’inhabilitat per aspirar a dirigir aquesta ciutat. Els barcelonins no ens mereixem tenir una alcaldessa amb el mateix nivell cultural que Pich i Pon, alcalde lerrouxista de principis del segle XX, un dels pitjors alcaldes que ha tingut aquesta ciutat, lerrouxista, corrupte i ignorant. De moment tu has demostrat dues d’aquestes característiques, espero que no haguem de comprovar si compleixes amb la tercera.

 

 

POST D’INTERÈS: BORN CENTRE CULTURAL (Antic Mercat del Born)(I)

 

 

VÍDEO: BORN CENTRE CULTURAL (Antic Mercat del Born)

 

 

 

CARINA MEJÍAS QUIERE DERRIBAR EL BORN CENTRE CULTURAL

 

La candidata a la alcaldía de la ciudad de Barcelona del partido neolerrouxista Ciudadanos (C 's) dice que quiere derribar el Born Centre Cultural. A juicio de la candidata Mejías el Born Centre Cultural es un sarcófago de piedras. La ignorancia, aunque habitual, es grave en un político. No hace mucho, Gregorio Morán, columnista de La Vanguardia, afirmó que el Born Centre Cultural era el "Valle de los Caídos" de los independentistas. 

El Valle de los Caídos es el mausoleo megalítico donde reposan los restos del dictador asesino Francisco Franco, un militar español que se levantó en armas contra el Gobierno de la República, que fue responsable de tres años de guerra civil, con el que colaboraron activamente los regímenes nazi alemán y fascista italiano en esta guerra, y con los que el Régimen franquista colaboraró enviando tropas españolas (División Azul) a luchar encuadradas dentro del ejército alemán. Este dictador gobernó durante cuarenta años España mediante la represión, tortura y asesinato. El Valle de los Caídos es ciertamente un mausoleo, donde los franquistas van a presentar sus respetos al criminal allí enterrado. 

Y ahora hablamos del Born Centre Cultural. No es ningún mausoleo, no es ninguna tumba, es un espacio donde se muestran los restos arqueológicos de las casas del Barrio de la Ribera, aquellas construcciones fueron derribadas para construir la Ciudadela, una fortaleza que las autoridades borbónicas levantaron en el espacio que ahora ocupa el Parque de la Ciutadella. Los restos arqueológicos que vemos son lo que queda de las casas del Barrio de la Ribera que las autoridades borbónicas obligaron a derribar a los propios vecinos, expulsados ​​por las autoridades ocupantes. Esto sucedía después del 11 de septiembre de 1714. Estamos hablando de un yacimiento arqueológico, de una imagen de cómo era la ciudad de Barcelona, ​​y más concretamente el Barrio de la Ribera, hasta el siglo XVIII. Dentro del Born no sólo podemos contemplar los restos arqueológicos con paneles que nos explican que estamos viendo, también hay exposiciones relacionadas con el conjunto arqueológico.Todo este complejo se encuentra en el edificio que fue el Mercado del Born, una muestra de la arquitectura modernista del último cuarto del siglo XIX. 

En otro artículo hice un breve resumen de la historia del edificio del antiguo Mercado del Born: "El Mercado del Born es un edificiomodernista de 1876 obra de Joan Fontserè y Mestre. Hasta el año 1920 fue elmercado del barrio de la Ribera, y desde 1920 fue el mercado mayorista de frutay verdura, cerrando en 1971 cuando abrió Mercabarna en la Zona Franca. Durantelos años 80 fue rehabilitado y usado para exposiciones, luego cerró ya que nose sabía qué uso darle." 

El nivel cultural de ciertos candidatos es muy bajo, lo demuestra que califiquen unos restos arqueológicos y un edificio modernista de "sarcófago de piedras" y de "Valle de los Caídos del independentismo". Me recuerdan a uno de estos personajes televisivos, estrella de las telebasura que dijo sin avergonzarse: "Fui a Roma pero no me gustó porque estaba todo roto". Hace tiempo leí una noticia, haciendo obras de rehabilitación en un edificio de la Calle Ciutat habían descubierto unos restos arqueológicos. Un día que pasé por delante aproveché que salía del edificio un albañil para preguntar sobre los restos arqueológicos, su respuesta me dejó desconcertado y patitieso: "Son solo unas piedras viejas". 

Nada estimada Carina, declaraciones de este tipo evidencian que la Historia no te interesa nada, si no sabes diferenciar unos restos arqueológicos de un mausoleo erigido a la mayor gloria de un tirano lo mejor que puedes hacer es callar para no hacer el ridículo. Y mi pregunta es, ¿también harás derribar la Vía Sepulcral Romana que hay en la Plaça de la Vila de Madrid, en Barcelona ?. Allí sí que hay tumbas, romanas, por cierto. ¿O quizás querrás derribar las murallas romanas que rodean el Barrio Gótico?. Nada estimada Carina, ignoras la historia de la ciudad de la que aspiras a ser alcaldesa, ignoras todo de tu ciudad, esto debería inhabilitarte para aspirar a dirigir esta ciudad. Los barceloneses no nos merecemos tener una alcaldesa con el mismo nivel cultural que Pich i Pon, Alcalde lerrouxista de principios del siglo XX, uno de los peores alcaldes que ha tenido esta ciudad, lerrouxista, corrupto e ignorante. De momento tú has demostrado dos de estas características, espero que no tengamos que comprobar si cumples con la tercera.

CARINA MEJÍAS I ADA COLAU (MERIDIANA, DIAGONAL I MEMÒRIA) / CARINA MEJÍAS Y ADA COLAU (MERIDIANA, DIAGONAL Y MEMORIA)

CARINA MEJÍAS I ADA COLAU

MERIDIANA,  DIAGONAL I MEMÒRIA

 

Cal dir que aquestes dues avingudes tenen en comú moltes coses, són dues de les vies més importants de Barcelona, són vies d’entrada i sortida de la ciutat, són carrers amples, i aviat tindran en comú haver estat l’espai on s’han celebrat multitudinàries manifestacions per la independència l’11 de setembre. Cal afegir, com a informació per a qui no conegui Barcelona, que aquestes dues vies es creuen a la Plaça de les Glòries, on també s’hi creua l’altre gran carrer barceloní, també via d’entrada i sortida de la ciutat, i on també s’hi va fer la V (amb la Diagonal), l’any passat.

 

A LA MERIDIANA (AMB) L11(S)

 

Si, dubtava entre dos títols molt semblants: A la Meridiana l’11-S i a la Meridiana amb l’11. El segon pretén ser un joc de paraules. Evidentment l’11, la línia 11 d’autobús no em portaria a la Meridiana des del meu barri, i tampoc arriba a la Meridiana, aquest 11 és una forma de dir que aniré a peu a la Meridiana, l’11 (onze) són les cames. Bé anem al tema. Amb l’11, els peus, o amb el metro. Aquest any la #Via es farà a la Meridiana, podem, doncs, dir-ne #ViaMeridiana. Es de suposar que es farà alguna cosa semblant a la #ViaCatalana que va recórrer Catalunya de nord a sud (o de sud a nord, com més us agradi) i la #V de l’any passat que va omplir la Gran Via de les Corts Catalanes i l’Avinguda Diagonal, amb el vèrtex a la Plaça de les Glòries.

L’alcaldable lerrouxista Carina Mejías ha demanat que es prohibeixi la #ViaMeridiana, l’excusa de la candidata a les eleccions municipals del 24 de maig és que aquest any la Diada caurà enmig de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya. La Diada – ho dic com a informació per a SCC[1] – cau l’11 de setembre, com cada any, i les eleccions són el dia 27 de setembre. Segons la candidata Mejías no es pot fer una manifestació enmig d’una campanya electoral. C’s ja va provar de prohibir la celebració de la #ViaCatalana i de la #V, llavors no van poder posar com excusa la celebració d’unes eleccions perquè no se’n celebrava cap en aquell moment, l’argument era que no es podien bloquejar carreteres i carrers, i altres arguments encara més absurds.

Per cert, quina confiança ens mereix una candidata a qui li pregunten si el seu pare era militar franquista i diu que no ho sap. Disculpi, senyora candidata, jo sé quines eren les idees del meu rebesavi a qui personalment no vaig conèixer, no em crec que vostè no sabés si el seu pare era franquista o no, amb qui va compartir molts dinars.

Carina també va dir que si arribava a ser alcaldessa de Barcelona canviaria el nom de la Plaça dels Països Catalans perquè aquests no existeixen. Anem a pams. Pels que no conegueu la Plaça dels Països Catalans us diré que és aquella plaça tan lletja, de ciment i ferros, que hi ha davant de l’Estació de Sants. Un cop situats al lloc, cal dir, un altre cop, que és una plaça molt lletja. El terme Països Catalans el va crear el valencià de Catarroja, Benvingut Oliver i Esteller, fent referència als territoris de parla catalana, és a dir, Catalunya (Principat), Catalunya Nord, Andorra, País Valencià, la Franja de Ponent, Balears, la comarca murciana del Carxe i la ciutat sarda de l’Alguer. Doncs si, Carina, si que existeixen. El terme va aparèixer per primera vegada a la “Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I” (Madrid, 1876). L’autor era valencià, no un maligne català. Suposo que na Carina prefereix carrers amb noms de generals que maten molta gent, tan habituals en altres èpoques al nomenclàtor de Barcelona, noms que van desaparèixer a casa nostra, a les Espanyes encara hi ha molts carrers dedicats al dictador que ho va deixar tot “atado y bien atado”, i a Barcelona encara queden algunes plaques del “Ministerio de la Vivienda” amb simbologia franquista, que deuen posar molt “morcillona” – puc dir “botifarrona”? – a la candidata lerrouxista. Ai, si fos de la candidata lerrouxista Catalunya passaria a dir-se región del nordeste peninsular.

 

 

 

 

ADA COLAU I LA DIAGONAL

 

Estem en campanya, els candidats fan promeses que després no és probable que compleixin, i molts candidats no tenen intenció de complir el que han promès en campanya, els veiem fent petons a iaies i nens amb bolquers, i fent el ridícul de totes les maneres imaginables. Ada Colau ha fet algunes propostes que passaré a esmentar i comentar.

Tancar la Diagonal al trànsit: Crec que algú s’ha oblidat d’informar a Colau que l’Avinguda Diagonal és una de les tres vies principals d’entrada i sortida de Barcelona, les altres dues vies principals són la Gran Via de les Corts Catalanes i la Meridiana. Eliminar el trànsit d’aquesta via seria un despropòsit de la mida de la Diagonal.

Diu Ada Colau: “Vull una BCN que en comptes de privatitzar el seu port per iots de luxe, tingui un port obert per a la gent que està morint al mar.”. Tot i que és molt lloable tenir bons sentiments cal recordar que el Port de Barcelona és un port comercial. Els creuers amb turistes i el moviment de mercaderies enriqueixen la ciutat. Les persones que moren al mar no són culpa dels iots del Port de Barcelona, port allunyat de les zones on es produeixen aquestes tràgiques morts. Hi ha propostes com aquesta que no tenen caps ni peus.

La candidata Colau ha dit que es veu inaugurant el Mobile World Congress de Barcelona l’any 2016, curiós que ho digui ara això quan fa només tres mesos es mostrava contrària al MWC i a tots els esdeveniments semblants.

 

Una mica de coherència i de senderi, senyores candidates, i si no tenen memòria mengin cues de pansa, que diuen que són bones per la memòria.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CARINA MEJÍAS Y ADA COLAU

MERIDIANA, DIAGONAL Y MEMORIA

 

Debo decir que estas dos avenidas tienen en común muchas cosas, son dos de las vías más importantes de Barcelona, ​​son vías de entrada y salida de la ciudad, son calles anchas, y pronto tendrán en común haber sido el espacio donde se han celebrado multitudinarias manifestaciones por la independencia el 11 de septiembre. Hay que añadir, como información para quien no conozca Barcelona, ​​que estas dos vías se cruzan en la Plaça de las Glòries, donde también se cruza la otra gran calle barcelonesa, también vía de entrada y salida de la ciudad, y donde también se hizo la V (con la Diagonal), el año pasado.

 

LA MERIDIANA (CON) L11 (S)

 

Si, dudaba entre dos títulos muy parecidos: En la Meridiana el 11-S ya la Meridiana con el 11. El segundo pretende ser un juego de palabras. Evidentemente el 11, la línea 11 de autobús no me llevaría a la Meridiana desde mi barrio, y tampoco llega a la Meridiana, este 11 es una forma de decir que iré a pie en la Meridiana, el 11 (once) son las piernas. Bueno vamos al tema. Con el 11, los pies, o con el metro. Este año la #Via se hará en la Meridiana, podemos, pues, decir #ViaMeridiana. Es de suponer que se hará algo similar a la #ViaCatalana que recorrió Catalunya de norte a sur (o de sur a norte, como más os guste) y la #V del año pasado que llenó la Gran Vía de las Corts Catalanes y la Avenida Diagonal, con el vértice en la Plaça de las Glòries.

La alcaldable lerrouxista Carina Mejías ha pedido que se prohíba la #ViaMeridiana, la excusa de la candidata a las elecciones municipales del 24 de mayo es que este año la Diada caerá en medio de la campaña de las elecciones al Parlament de Catalunya. La Diada - lo digo como información para SCC[2] - cae el 11 de septiembre, como cada año, y las elecciones son el día 27 de septiembre. Según la candidata Mejías no se puede hacer una manifestación en medio de una campaña electoral. C 's ya probó de prohibir la celebración de la #ViaCatalana y de la #V, entonces no pudieron poner como excusa la celebración de unas elecciones para que no se celebraba ninguna en ese momento, el argumento era que no se podían bloquear carreteras y calles, y otros argumentos aún más absurdos.

Por cierto, qué confianza nos merece una candidata a la que le preguntan si su padre era militar franquista y dice que no lo sabe. Disculpe, señora candidata, yo sé cuáles eran las ideas de mi tatarabuelo al que personalmente no conocí, no me creo que usted no supiera si su padre era franquista o no, con quien compartió muchos comidas.

Carina también dijo que si llegaba a ser alcaldesa de Barcelona cambiaría el nombre de la Plaça dels Països Catalans porque estos no existen. Vayamos por partes. Para los que no conozcáis la Plaça de los Catalanes Catalanes os diré que es aquella plaza tan fea, de cemento y hierros, que hay delante de la Estación de Sants. Una vez situados en el lugar, hay que decir, de nuevo, que es una plaza muy fea. El término Països Catalans lo creó el valenciano de Catarroja, Benvingut Oliver i Esteller, haciendo referencia a los territorios de habla catalana, es decir, Catalunya (Principat), Catalunya Nord, Andorra, Valencia, la Franja, Baleares, la comarca murciana del Carche y la ciudad sarda de Alguer. Pues si, Carina, si que existen. El término apareció por primera vez en la "Historia del Derecho en Catalunya, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I "(Madrid, 1876). El autor era valenciano, no un maligno catalán. Supongo que Carina prefiere calles con nombres de generales que matan mucha gente, tan habituales en otras épocas en el nomenclátor de Barcelona, ​​nombres que desaparecieron en nuestro país, en las Españas todavía hay muchas calles dedicadas al dictador que lo dejó todo "atado y bien atado", y en Barcelona aún quedan algunas placas del "Ministerio de la Vivienda" con simbología franquista, que deben poner muy "morcillona" a la candidata lerrouxista. Ay, si fuera de la candidata lerrouxista Catalunya pasaría a llamarse región del nordeste peninsular.

 

 

 

 

ADA COLAU Y LA DIAGONAL

 

Estamos en campaña, los candidatos hacen promesas que luego no es probable que cumplan, y muchos candidatos no tienen intención de cumplir lo que han prometido en campaña, los vemos besando a abuelas y niños con pañales, y haciendo el ridículo de todas las maneras imaginables. Ada Colau ha hecho algunas propuestas que pasaré a mencionar y comentar.

Cerrar la Diagonal al tráfico: Creo que alguien se ha olvidado de informar a Colau que la Avenida Diagonal es una de las tres vías principales de entrada y salida de Barcelona, ​​las otras dos vías principales son la Gran Vía de las Cortes catalanas y la Meridiana. Eliminar el tráfico de esta vía sería un despropósito del tamaño de la Diagonal.

Dice Ada Colau: "Quiero una BCN que en vez de privatizar su puerto para yates de lujo, tenga un puerto abierto para la gente que está muriendo en el mar.". Aunque es muy loable tener buenos sentimientos hay que recordar que el Puerto de Barcelona es un puerto comercial. Los cruceros con turistas y el movimiento de mercancías enriquecen la ciudad. Las personas que mueren en el mar no son culpa de los yates del Puerto de Barcelona, ​​puerto alejado de las zonas donde se producen estas trágicas muertes. Hay propuestas como esta que no tienen jefes ni cabeza.

La candidata Colau ha dicho que se ve inaugurando el Mobile World Congress de Barcelona el año 2016, curioso que lo diga ahora ésto cuando hace sólo tres meses se mostraba contraria al MWC y a todos los eventos semejantes.

 

Un poco de coherencia y de sentido común, señoras candidatas, y si no tienen memoria coman colas de pasa, que dicen que son buenas para la memoria.

---

[1] Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, 23 d’abril, el grupuscle ultradreta espanyolista SCC (Sociedad Civil Catalana) va publicar un anunci sobre la Diada de Sant Jordi dient que aquest any se celebrava el 23 d’abril, com si ells creguessin que Sant Jordi canvia de data depenent de l’any. L’error va provocar entre els habituals de la xarxa comentaris dirigits a SCC molt irònics.

[2] Con motivo de la Diada de Sant Jordi, 23 de abril, el grupúsculo ultraderecha españolista SCC (Sociedad Civil Catalana) publicó un anuncio sobre la Diada de Sant Jordi diciendo que este año se celebraba el 23 de abril, como si ellos creyeran que San Jordi cambia de fecha dependiendo del año. El error provocó entre los habituales de la red comentarios dirigidos a SCC muy irónicos.