"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover. 123è President de la Generalitat de Catalunya.
23 de gen. 2013
El Parlament de Catalunya aprova la declaració de sobirania
29 de nov. 2012
Sobiranistes 87 – Unionistes 48
29 de set. 2012
El Parlament aprova moció en favor del referèndum
10 de juny 2012
Defensant la llengua a Girona i l’autoderminació al Congrés dels Diputats i adquisició de dos trens nous per a la línia de Lleida i La Pobla
21 de nov. 2011
Chacón te por a debatre
Ahir (divendres) a la nit s'havia de celebrar un debat entre els cinc candidats per Barcelona a les eleccions generals a 8TV, debat moderat per Josep Cuní. Havien de debatre Carme Chacón (PSC), Joan Coscubiela (IC), Alfred Bosch (ERC), Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) i Jorge Fernández Díaz (PP), els caps de llista per Barcelona de cadascun dels partits. Finalment Carme Chacón va decidir que no anava, va voler enviar al número dos de la seva llista, cosa que no va ser acceptada per en Cuní.
Carme Chacón, candidata pel PSC i ministra de defensa del govern espanyol (PSOE) ha tingut por, potser a perdre més vots si durant el debat no demostrava ser capaç de confrontar els programes i idees dels altres candidats, però negant-se a participar en el debat pot haver perdut la poca credibilitat que encara podia tenir.
La senyora Chacón que en els seus cartells electorals parlava de fer un esforç no va voler fer l'esforç de participar en un debat amb els altres candidats, ella, probablement, té el cap en objectius més elevats, sembla que se li han pujat els fums dels tancs de l'exèrcit del qual ella és (encara) ministra o veient-se en tan alta responsabilitat ha oblidat que si ella és diputada és perquè va haver-hi gent que a Barcelona la van votar i dels quals ella s'en ha oblidat.
Chacón tiene miedo a debatir
Ayer (viernes) por la noche se iba a celebrar un debate entre loscinco candidatos por Barcelona en las elecciones generales en8TV, debate moderado por Josep Cuní. Tenían que debatirCarme Chacón (PSC), Joan Coscubiela (IC), Alfred Bosch(ERC), Josep Antoni Duran Lleida (CiU) y Jorge Fernández Díaz(PP), los cabezas de lista por Barcelona de cada partido.Finalmente Carme Chacón decidió que no iba, quiso enviar alnúmero dos de su lista, lo que no fue aceptada por en Cuní.
Carme Chacón, candidata por el PSC y ministra de defensa del gobierno español (PSOE) ha tenido miedo, quizá a perder más votos si durante el debate no demostraba ser capaz deconfrontar los programas e ideas de los otros candidatos, peronegándose a participar en el debate puede haber perdido la poca credibilidad que aún podía tener.
La señora Chacón que en sus carteles electorales hablaba de hacer un esfuerzo no quiso hacer el esfuerzo de participar en un debate con los otros candidatos, ella, probablemente, tiene la cabeza en objetivos más elevados, parece que se le han subido los humos de los tanques del ejército del que ella es (todavía) ministra o viéndose en tan alta responsabilidad ha olvidado que si ella es diputada es porque hubo gente que en Barcelona la votaron y de los que ella se ha olvidado.
14 de nov. 2010
Resultats del vot i qualificació dels candidats
Estimació del vot
Valoracions dels candidatsLa Vanguardia publica una enquesta electoral. En aquesta enquesta les dades són les següents:
CiU obtindria 59 escons, ara en té 48; PSC obtindria 32 escons, ara en té 37; ERC obtindria 15 a 16 escons, ara en té 21; PP obtindria 13 a 14 escons, ara en té 14; ICV obtindria 11 escons, ara en té 12; C's obtindria 3 escons, ara en té 3.
PSC i Esquerra són els dos partits més afectats, especialment Esquerra, per la tasca de govern en la que s'han comés massa errors i s'ha transmés una imatge poc seriosa, tot i que en el cas d'Esquerra els seus votants molt probablement estan molestos pel suport a un govern amb un PSC que ha donat la sensació d'actuar més pels interessos dels PSOE davant de Catalunya que de Catalunya davant del PSOE i Espanya. Haver tingut dos ministres del PSC al govern central no ha servit de gaire, i els 25 diputats del PSC integrats dins del grup socialista han sigut dòcils, quan haurien d'haver fet alguna cosa per Catalunya han preferit romandre callats. Esquerra ha emprenyat a la seva base electoral. Dels tres membres del Tripartit qui menys perjudicat sembla que sortirà serà ICV malgrat les moltes polèmiques en què especialment Joan Saura ha estat ficat. CiU segons l'enquesta obtindria 59 escons, per aconseguir la majoria absoluta li calen 68. El PP podria perdre un escó, és de suposar que la campanya d'Alícia Sánchez Camacho no està aconseguint el seu propòsit d'augmentar el nombre d'escons, probablement degut a la dèria de recórrer totes les lleis que s'aproven en el Parlament de Catalunya i a la sentència de l'Estatut, també a la demagògia antiimmigració que des de fa uns mesos és l'element principal del programa del Partit Popular a Catalunya. La senyora Sánchez Camacho està intentant fer la seva campanya en clau excessivament espanyola amb la presència quasi permanent de Mariano Rajoy que espera que la campanya electoral catalana l'impulsi cap a la Moncloa. Greu error i falta de respecte cap a les institucions catalanes pensar que això és el trampolí de Rajoy cap a la Moncloa, que tot sigui dit, no és candidat per cap de les circumscripcions catalanes. C's continua en la seva línia habitual de demagògia lerrouxista, mentides i bajanades diverses. Un exemple és que ara els defensors del bilingüisme s'han reconvertit en defensors del trilingüisme, això si, no volen el català als cinemes ni al comerç ni a les institucions. Sota aquesta defensa del trilingüisme continua la mateixa enganyifa que quan defensaven el bilingüisme.
AnnexArtur Mas (CIU) 5,33; Joan Herrera (ICV) 4,57; José Montilla (PSC) 4,37; Joan Puigcercós (ERC) 3,89; Albert Rivera (C's) 3,02; Alícia Sánchez Camacho (PP) 2,42.
Els dos candidats espanyolistes - Rivera i Sánchez Camacho - són els que obtenen la pitjor puntuació. Si la tasca de govern i els errors comesos han cremat a PSC, ERC i ICV i els han fet perdre vots, sembla que al PP d'Alícia Sánchez Camacho el que li fa perdre suport és l'excés de demagògia, de discurs xenòfob i d'anticatalanisme que destil·la tot el seu discurs, i encara sorprén que la pinya no hagi sigut més forta. Rivera de C's i Sánchez Camacho del PP són els dos candidats amb pitjor nota, curiosament els dos candidats nacionalistes espanyols que practiquen una demagògia anticatalana moltes vegades carregada d'un autoodi malaltís.
Fa temps que opino que a les campanyes electorals només haurien de participar aquelles persones que són candidats, sense la presència de bolets estranys com Zapatero o Rajoy que distorsionen en aquest cas aquesta campanya electoral que no hem d'oblidar que és per escollir als diputats del Parlament de Catalunya. Per tant la presència d'un Rajoy que demana el vot pel seu partit perquè això és un pas per convertir-lo a ell en president del govern espanyol, és un insult per al Parlament de Catalunya, Rajoy no serà president del govern en funció dels resultats que es produeixin en aquestes eleccions, això només serà possible si guanya unes eleccions previstes, en principi, pel març de 2012, i considerant que encara falta molt i que Rajoy ja va perdre dues eleccions anteriors que ell creia guanyades, em sembla que hauria d'anar revisant el seu discurs i potser agafar l'escombra i començar a netejar la porqueria que hi ha al seu partit.
16 de nov. 2009
Els partits polítics i el Tribunal Constitucional
Els partits polítics i el Tribunal Constitucional

S'ha de reconèixer que el Tribunal Constitucional ha aconseguit que tots els partits polítics catalans i espanyols estiguin d'acord en una cosa: les deliberacions del TC s'estan allargant massa. I sembla que la cosa encara pot anar per llarg, ara diuen que no hi haurà sentència abans de 2011, encara que de tant en tant filtren que potser s'han carregat un altre article. És comprensible que els partits catalans que van redactar l'Estatut comencin a estar-ne farts de les dilacions del TC, jo com a ciutadà també, és més crec que l'Estatut mai hauria d'haver sigut recorregut una vegada va ser aprovat pels ciutadans en referèndum, però hi va haver uns irresponsables, el PP, que van decidir que allò que opinem els ciutadans de Catalunya i tres cambres legislatives no val una merda i que ells han d'imposar la seva llei a la majoria peti qui peti. I en aquestes estem.Joan Ridao (ERC): “Si Catalunya fos realment prioritària per al PP el primer que hauria de fer és retirar el recurs contra l'Estatut i en segon lloc reconèixer que a Catalunya no vivim una situació de conflicte lingüístic“.
Joan Ridao no ho diu amb aquestes paraules però ho diu i és que si el PP tingués un interés responsable per Catalunya hauria de retirar el recurs i no seguir intentant promoure un conflicte sigui dins del nostre país atiant els enfrontaments entre els catalans, en això per sort han fracassat, o atiant els odis viscerals en altres CCAA espanyoles contra Catalunya i els catalans. Esperar que els irresponsables dirigents del PP entrin en raó sembla que és demanar massa.
Certament no vivim en el conflicte lingüístic del que tant parlen a Espanya i que fins i tot s'ha creat un partit polític expresament per promoure'l.
Joan Herrera (ICV): “El Partit Popular no necessita explicar millor el missatge, el que necessita és no ser el partit anticatalà per excel·lència, i el que necessita és ser un partit més moderat“.
L'anticatalanisme dóna vots en alguns racons d'Espanya, com donava l'antisemitisme en altres països, el principal partit anticatalà i catalanòfob és el PP, però també el PSOE n'ha fet ús de l'anticatalanisme. Joan Herrera demana moderació al PP però els problemes són que l'única manera d'atreure votants és fer un discurs ultra i molt agressiu, atiant l'anticatalanisme tapa la seva manca d'idees. Si els catalans no existíssim el PP faria servir d'ase dels cops a uns altres. Ja no es tracta de demanar al PP que es moderi i que deixin de comportar-se com uns ultres catalanòfobs, el que se'ls ha de demanar és que si no tenen propostes que pleguin. Els problemes mai se solucionen atiant odis contra les minories.
Artur Màs: “I si un Tribunal Constitucional no és capaç de fer la seva feina, i a més a més té gent que ja està amortitzada, que està caducada, que ja haurien d'haver plegat per mandat, per la pròpia llei, escolteu, un Tribunal Constitucional que no pot fer la seva feina el que ha de fer és dimitir, i que se'n faci un de nou“.
No és que els membres del TC hagin caducat com si fossin iogurts, certament el seu mandat fa molt que ha expirat, el que succeeix és que no es tracta d'un òrgan independent, han traslladat les picabaralles dels partits polítics – les de PSOE i PP concretament - a les sales de reunió del TC. Han perdut tota legitimitat per això i pel fet que el seu mandat fa molt que va finalitzar. D'altra banda em sembla una greu irresponsabilitat que es presentés un recurs contra una llei que ja va ser votada pels ciutadans després del seu estudi en tres cambres legislatives. De l'actual situació en tenim tres responsables, el Partit Popular i el Defensor del Poble Espanyol que han presentat fins a set recursos i el Tribunal Constitucional que va acceptar els set recursos.
Alicia Sánchez Camacho (PP): “L'endarreriment d'aquesta sentència va en contra de l'estabilitat institucional que necessitem a Catalunya, per tant nosaltres demanem, preguem i exigim que aquesta sentència surti el més aviat possible. Són tres anys de deliberacions, tres anys de valoracions, i ja han tingut prou temps per poder donar un resultat davant dels recursos presentats“.
Primer començaré per una cosa que la senyora Sánchez Camacho no diu en l'àudio però que ha sigut recollit per la premsa: la senyora Sánchez Camacho diu que els partits catalans han de deixar d'interferir i que ella és l'única amb legitimitat per a demanar al TC que dicti la sentència lo més ràpidament possible. De legitimitat la senyora Sánchez Camacho no en té, el que si que és la senyora Sánchez Camacho com a presidenta del PP, el partit que va presentar el recurs contra l'Estatut, una irresponsable per haver-lo presentat, la seva responsabilitat està en el fet d'haver provocat una situació molt greu ja que no va respectar la voluntat del poble de Catalunya. I ara anem al que si que podeu escoltar en l'àudio que acompanya aquest article. L'estabilitat institucional a Catalunya ha sigut trastocada per la irresponsable presentació d'un recurs aprovat pel poble de Catalunya que va – vàrem – aprovar un text molt retallat per les Corts espanyoles respecte del text sortit del Parlament de Catalunya. Ha sigut el PP qui ha conculcat la voluntat dels ciutadans de Catalunya en presentar aquest recurs. Les lleis s'aproven o no en els parlaments i en alguns casos les refrenden els ciutadans, pot agradar o no una llei però les lleis s'aproven per majoria, quan les minories (PP) recorren a altres instàncies per tombar lleis ja que no han pogut imposar la seva voluntat es crea un greu problema, no es tracta de demanar, pregar o exigir que la sentència surti aviat, si en el PP encara els quedés una engruna de decència retirarien tots els recursos contra l'Estatut, recursos que mai havien d'haver presentat si fossin un partit responsable però com han demostrat de forma sobrada de responsables no en tenen res.
Federico Trillo (PP): “Cal revisar que ocorre amb un Tribunal Constitucional que és el cridat a garantir que els espanyols tinguin el dret fonamental a una justícia ràpida i eficaç, i empri a analitzar l'Estatut de Catalunya, el doble de temps del procés legislatiu que va tardar el Parlament de Catalunya i les Corts Generals a aprovar-lo, i el triple de temps que l'aprovació de la Constitució sencera“.
Haig de reconèixer que estic d'acord amb tot el que diu Trillo en aquest paràgraf. Federico “Viva Honduras” Trill Figueroa, del Partit Popular, encara que no ho sembli per les seves paraules assenyades diu unes quantes coses molt ben dites. Però potser hauria de rumiar-se fins a quin punt el seu partit – el PP – té responsabilitats en què el TC funcioni com funciona, és a dir, que no funcioni gens ni mica.
El Tribunal Constitucional ha de vetllar per la constitucionalitat de les lleis, si, però un cop referendades pels ciutadans no pot retallar ni modificar allò que és la decisió del poble, el TC no està per sobre dels ciutadans perquè si fos així això vol dir que Espanya no és una democràcia – govern del poble - sinó una judicocràcia, ni està al servei d'un partit – el PP - que recorre totes les lleis que s'aproven en les cambres legislatives i que no aconsegueix tombar ja que sol quedar-se en minoria. Últimament se'n parla molt de la partitocràcia però sembla que el PP pretén imposar la judicocràcia. I seria molt irresponsable confiar en el govern que governa a base de sentències.
Vídeo: L'ESTATUT DE CATALUNYA i EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Los partidos políticos y el Tribunal Constitucional
Se ha de reconocer que el Tribunal Constitucional ha logrado que todos los partidos políticos catalanes y españoles estén de acuerdo en una cosa: las deliberaciones del TC se están alargando demasiado. Y parece que la cosa aún puede ir para largo, ahora dicen que no habrá sentencia antes de 2011, aunque de vez en cuando filtren que quizá se han cargado otro artículo. Es comprensible que los partidos catalanes que redactaron el Estatut empiecen a estar hartos de las dilaciones del TC, yo como ciudadano también, es más creo que el Estatut nunca debería haber sido recurrido una vez fue aprobado por los ciudadanos en referéndum, pero hubo unos irresponsables, el PP, que decidieron que aquello que opinemos los ciudadanos de Catalunya y tres cámaras legislativas no vale una mierda y que ellos deben imponer su ley a la mayoría palme quien palme. Y en estas estamos.
Joan Ridao (ERC): “Si Catalunya fuese realmente prioritaria para el PP lo primero que debería hacer es retirar el recurso contra el Estatut y en segundo lugar reconocer que en Catalunya no vivimos una situación de conflicto lingüístico“.
Joan Ridao no lo dice con estas palabras pero lo dice y es que si el PP tuviese un interés responsable por Catalunya debería retirar el recurso y no seguir intentando promover un conflicto sea dentro de nuestro país atizando los enfrentamientos entre los catalanes, en esto por suerte han fracasado, o atizando los odios viscerales en otras CCAA españolas contra Catalunya y los catalanes. Esperar que los irresponsables dirigentes del PP entren en razón parece que es pedir demasiado.
Ciertamente no vivimos en el conflicto lingüístico del que tanto hablan en España y que hasta se ha creado un encuentro político expresamente para promoverlo.
Joan Herrera (ICV): “El Partido Popular no necesita explicar mejor el mensaje, lo que necesita es no ser el partido anticatalán por excelencia, y lo que necesita es ser un partido más moderado“.
El anticatalanismo da votos en algunos rincones de España, como daba el antisemitismo en otros países, el principal partido anticatalán y catalanófobo es el PP, pero también el PSOE ha hecho uso del anticatalanismo. Joan Herrera pide moderación al PP pero que los problemas son la única manera de atraer votantes es hacer un discurso ultra y muy agresivo, atizando la anticatalanismo para tapar su falta de ideas. Si los catalanes no existiésemos el PP usaría de asno de los golpes a otros. Ya no se trata de pedir al PP que se modere y que dejen de comportarse como unos ultras catalanófobos, lo que se debe pedir es que si no tienen propuestas que cesen. Los problemas nunca se solucionan atizando odios contra las minorías.
Artur Mas: “Y si un Tribunal Constitucional no es capaz de hacer su faena, y además además tiene gente que ya está amortizada, que está caducada, que ya deberían haber cesado por mandato, por la propia ley, escuchad, un Tribunal Constitucional que no puede hacer su faena lo que debe hacer es dimitir, y que se haga un de nuevo“.
No es que los miembros del TC hayan caducado como si fuesen yogures, ciertamente su mandato hace mucho que ha expirado, lo que sucede es que no se trata de un órgano independiente, han trasladado las rencillas de los partidos políticos – las de PSOE y PP concretamente - a las salas de reunión del TC. Han perdido toda legitimidad por eso y debido a que su mandato hace mucho que finalizó. Por otro lado me parece una grave irresponsabilidad que se presenten un recurso contra una ley que ya fue votada por los ciudadanos después de su estudio en tres cámaras legislativas. De la actual situación tenemos tres responsables, el Partido Popular y el Defensor del Pueblo Español que han presentado hasta siete recursos y el Tribunal Constitucional que aceptó los siete recursos.
Alicia Sánchez Camacho (PP): “El retraso de esta sentencia va en contra de la estabilidad institucional que necesitamos en Catalunya, por lo tanto nosotros pedimos, rogamos y exigimos que esta sentencia salga lo más pronto posible. Son tres años de deliberaciones, tres años de valoraciones, y ya han tenido suficiente tiempo para poder dar un resultado ante de los recursos presentados“.
Primero comenzaré por una cosa que la señora Sánchez Camacho no dice en el audio pero que ha sido recogido por la prensa: la señora Sánchez Camacho dice que los partidos catalanes deben dejar de interferir y que ella es la única con legitimidad para pedir al TC que dicte la sentencia lo más rápidamente posible. De legitimidad la señora Sánchez Camacho no tiene, lo que si que es la señora Sánchez Camacho como presidenta del PP, el partido que presentó el recurso contra el Estatut, una irresponsable por haberlo presentado, su responsabilidad está en el hecho de haber provocado una situación muy grave ya que no respetó la voluntad del pueblo de Catalunya. Y ahora vayamos al que si que podéis escuchar en el audio que acompaña este artículo. La estabilidad institucional en Catalunya ha sido trastocada por la irresponsable presentación de un recurso aprobado por el pueblo de Catalunya que aprobó – aprobamos – un texto muy recortado por los Cortes españolas respeto del texto salido del Parlament de Catalunya. Ha sido el PP quien ha conculcado la voluntad de los ciudadanos de Catalunya al presentar este recurso. Las leyes se aprueban o no en los parlamentos y en algunos casos las refrendan los ciudadanos, puede gustar o no una ley pero las leyes se aprueban por mayoría, cuando las minorías (PP) recorren a otras instancias por tumbar leyes ya que no han podido imponer su voluntad se crea un grave problema, no se trata de pedir, rogar o exigir que la sentencia salga pronto, si en el PP aún les quedase una migaja de decencia retirarían todos los recursos contra el Estatut, recursos que nunca debían haber presentado si fuesen un encuentro responsable pero como han demostrado de forma sobrada de responsables no tienen nada.
Federico Trillo (PP): “Hay que revisar que ocurre con un Tribunal Constitucional que es el llamado a garantizar que los españoles tengan el derecho fundamental a una justicia rápida y eficaz, y emplee en analizar el Estatut de Catalunya, el doble de tiempo del proceso legislativo que tardó el Parlamento de Catalunya y los Cortes generales a aprobarlo, y el triple de tiempo que la aprobación de la Constitución entera“.
He de reconocer que estoy de acuerdo con todo el que dice Trillo en este párrafo. Federico “Viva Honduras” Trillo Figueroa, del Partido Popular, aunque no lo parezca por sus palabras cuerdas dice unas cuantas cosas mucho bien dichas. Pero quizá debería rumiarse hasta que punto su partido – el PP – tiene responsabilidades en que el TC funcioné como funciona, es decir, que no funcioné nada de nada.
El Tribunal Constitucional debe velar por la constitucionalidad de las leyes, si, pero una vez refrendadas por los ciudadanos no puede recortar ni modificar aquello que es la decisión del pueblo, el TC no está por encima de los ciudadanos porqué que si fuese así eso quiere decir que España no es una democracia – gobierno del pueblo - sino una judicocracia, ni está al servicio de un partido – el PP - que recurre todas las leyes que se aprueben en las cámaras legislativas y que no logra tumbar ya que suele quedarse en minoría. Últimamente se habla mucho de la partitocracia pero parece que el PP pretende imponer la judicocracia. Y sería muy irresponsable confíar en el gobierno que gobierna a base de sentencias.



