"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover. 123è President de la Generalitat de Catalunya.
2 d’oct. 2013
QUÈ N’HI HA ALGÚ?
17 de nov. 2012
El PSOE pixa hipernazionalisticament damunt dels catalans
30 de nov. 2011
Si vols ser president digues “Viva España”
Després del desastre electoral han sortit els ganivets al PSOE. José Bono creu que el pròxim secretari general del PSOE que sigui escollit ha de ser moderat, no dogmàtic i ha de sentir-se espanyol sense complexes que no li faci vergonya dir públicament “Viva España”. Ah, ah, ah, amb això ho arreglen tot els nacionalistes espanyols, s'embolicaran en l'estanquera i cridaran tota l'estona “viva Espanya”. Quina gent, quin nivell intel•lectual, quina camarilla. Bono ha criticat que el PSC hagi mostrat un excés de catalanisme, en especial es refereix a Carme Chacón de la que Bono posa en dubte la seva espanyolitat. Ai, pobra Carme Chacón, ella fent el paperot espanyolista a totes hores, defensant la “bona feina” que va fer el TC amb l'Estatut mentre ordenava posar-se ferms als generalots, però no li serveix de res. Que es pensava?. Segurament ella se sent més espanyola que l'estanquera però està marcada per tota la vida amb la marca del lloc de naixement, un país de gent sospitosa de cometre el delicte ser catalana a Espanya. Ni en el seu partit al que ha servit submisa i fidel se'n refien. Espanya no oblidem-ho mai és Castella, i Castella és cosa de castellans, els indígenes de les colònies són això, indígenes, i on s'ha vist que un indígena governi l'Imperi?.
Diu Bono: “Jo voldria que el secretari general del meu partit no li faci vergonya quan acabi el Congrés cridar “viva España” perquè aquest no és un crit ni de la dreta ni del franquisme. Espanya és mare, no és madrastra”.
Doncs amb una mare com Espanya de vegades és desitjable ser orfe. És patètic l'intent dels nacionalistes espanyols de voler presentar Espanya com la mare dels diversos territoris quan alguns dels territoris tenen una història molt més antiga que Espanya, que amb prou feina té cinc segles, acceptant que Espanya nasqués com a Estat, cosa que no és cert, amb el casament dels Reis Catòlics. Catalunya neix al voltant del 988, la data en què el comte de Barcelona decideix no renovar el seu jurament davant del seu senyor l'Emperador franc per l'incompliment de l'obligació d'ajudar al seu vassall, el comte de Barcelona. Catalunya va anar constituint les seves institucions al llarg dels segles fins que va culminar amb la Generalitat, fundada el 1359, un segle abans ja hi havia Corts (Parlament) que derivava de les Assemblees de Pau i treva, any 1010. I Espanya?. Espanya neix, com he dit cap al segle XV, encara que no com un Estat unitari, en realitat era una unió de diversos territoris cadascun amb les seves pròpies institucions, lleis, costums, etc. Olivares intentar fer una unificació fiscal, militar i política que va fracassar però la si que ho aconsegueix Felip V a principis del XVIII. Per tant, podríem dir que basant-nos en el concepte d'Estat que tenen Bono i els nacionalistes espanyols Espanya només té 300 anys, encara no. Difícilment Espanya amb només 297 anys pot ser mare d'una Catalunya que ja té 1023 anys d'història. Però Espanya s'ha comportat com una madrastra grollera, malcriada i violenta.
“No pertanyo al PSC i en conseqüència no sé quines són les seves regles internes. Però porten molt de temps dient que no són el PSOE, i seria bo escoltar-los dir que pertanyen al Partit Socialista Obrer Espanyol, seria la contestació que jo donaria a algú que com vostè em preguntava, “es pot presidir el partit socialista sense formar part d'ell?”. Evidentment que no. El PSC forma part del PSOE?. Jo sempre he cregut que si, però algun dels seus militants s'han esforçat molt en els últims anys a demostrar que no”.
El PSC va cometre un greu error, va apropar-se al PSOE i el PSOE se l'ha cruspit, ara no saben si són els catalans del PSOE o els espanyols del PSC, el PSC no sap si és espanyol o català. El PSC ha perdut el nord, i els convindria decidir que són.
Ja sabia que Bono era un jacobí espanyol recalcitrant, aquestes declaracions no han canviat ni un bri el que ja pensava. Això hauria de servir de lliçó a aquests catalans que militen en partits espanyols i profundament espanyolistes que ells sempre seran els tontos útils mentre siguin útils, però els seus companys no se'n refien d'ells per moltes manifestacions espanyolistes públiques que facin, encara que arribin a maleir la seva terra.
Vídeo: BONO DEMANA MÉS "VIVA ESPAÑA"
Vídeo: CLATELLOT DE BONO AL PSC
Si quieres ser presidente di "Viva España"
Tras el desastre electoral han salido los cuchillos en el PSOE.José Bono cree que el próximo secretario general del PSOE que sea elegido debe ser moderado, no dogmático y debe sentirse español sin complejos que no le dé vergüenza decir públicamente "Viva España". Ah, ah, ah, con eso lo arreglan todo los nacionalistas españoles, se envolverán en la estanquera y gritarán todo el tiempo "viva España". Qué gente, qué nivel intelectual, qué camarilla. Bono ha criticado que el PSC haya mostrado un exceso de catalanismo, en especial se refiere a Carme Chacón de la que Bono pone en duda su españolidad.Ay, pobre Carme Chacón, ella haciendo el papelón españolista a todas horas, defendiendo la "buena labor" que hizo el TC con el Estatuto mientras ordenaba ponerse firmes a generalots, pero no le sirve de nada. Que se pensaba?. Seguramente ella se siente más española que la estanquera pero está marcada para toda la vida con la marca del lugar de nacimiento, un país de gente sospechosa de cometer el delito fue catalana en España.Ni en su partido en el que ha servido sumisa y fiel se fían.España no olvidemos esto nunca es Castilla, y Castilla es cosa de castellanos, los indígenas de las colonias son eso, indígenas, y donde se ha visto que un indígena gobierne el Imperio?.
Dice Bono: "Yo quisiera que el secretario general de mi partido no le dé vergüenza cuando acabe el Congreso llamar" viva España "porque este no es un grito ni la derecha ni del franquismo. España es madre, no es madrastra ".
Pues con una madre como España a veces es deseable ser huérfano. Es patético el intento de los nacionalistas españoles de querer presentar a España como la madre de los diversos territorios cuando algunos de los territorios tienen una historia mucho más antigua que España, que apenas tiene cinco siglos, aceptando que España naciera como Estado, lo que no es cierto, con la boda de los Reyes Católicos. Cataluña nace alrededor del 988, la fecha en que el conde de Barcelona decide no renovar su juramento ante su señor el emperador franco por el incumplimiento de la obligación de ayudar a su vasallo, el conde de Barcelona. Cataluña fue constituyendo sus instituciones a lo largo de los siglos hasta que culminó con la Generalitat, fundada en 1359, un siglo antes ya había Cortes (Parlamento) que derivaba de las Asambleas de Paz y tregua, año 1010. Y España?. España nace, como he dicho hacia el siglo XV, aunque no como un Estado unitario, en realidad era una unión de varios territorios cada uno con sus propias instituciones, leyes, costumbres, etc. Olivares intentar hacer una unificación fiscal, militar y política que fracasó pero si que lo consigue Felipe V a principios del XVIII. Por lo tanto, podríamos decir que basándonos en el concepto de Estado que tienen Bono y los nacionalistas españoles España sólo tiene 300 años, todavía no.Difícilmente España con sólo 297 años puede ser madre de una Cataluña que ya tiene 1023 años de historia. Pero España se ha comportado como una madrastra grosera, malcriada y violenta.
"No pertenezco al PSC y en consecuencia no sé cuáles son sus reglas internas. Pero llevan mucho tiempo diciendo que no son el PSOE, y sería bueno escucharlos decir que pertenecen al Partido Socialista Obrero Español, sería la contestación que yo daría a alguien que como usted me preguntaba, "se puede presidir el partido socialista sin formar parte de él? ".Evidentemente que no. El PSC forma parte del PSOE?. Yo siempre he creído que sí, pero alguno de sus militantes se han esforzado mucho en los últimos años a demostrar que no ".
El PSC cometió un grave error, acercarse al PSOE y el PSOE se lo ha zampado, ahora no saben si son los catalanes del PSOE o los españoles del PSC, el PSC no sabe si es español o catalán. El PSC ha perdido el norte, y les convendría decidir que son.
Ya sabía que Bono era un jacobino español recalcitrante, estas declaraciones no han cambiado ni un ápice lo que ya pensaba. Esto debería servir de lección a estos catalanes que militan en partidos españoles y profundamente españolistas que ellos siempre serán los tontos útiles mientras sean útiles, pero sus compañeros no se fían de ellos por muchas manifestaciones españolistas públicas que hagan, aunque lleguen a maldecir su tierra.
25 de nov. 2011
Bono, tot per i per a la Pàtria, la seva
Vídeo: Bono, tot per i per a la Pàtria, la sevaUna cosa que té José Bono és que almenys és honest i diu el que pensa, d'altres pensen igual que ell, ho diuen i després es fan enrere i neguen que ho són encara que les seves paraules deixin clar que si que ho són. Que Bono és un nacionalista espanyol exacerbat, un ultranacionalista espanyol, no es pot negar. Recentment ha dit “Crec que hem d'apostar a la gran, és a dir, per Espanya, i no apostar a la xica que són els territoris que integren Espanya. Aquesta és per a mi la clau per damunt de qualsevol altra consideració”. Aquest és el problema, ell és castellà manxec, i pensa com un castellà imperialista, estendre el poder de Castella més enllà del seu territori, no és que pensi en gran, pensa en engrandir-se encara que sigui esclafant els altres i negant-los el seu dret a existir. El menyspreu que demostra quan parla de territoris, com si en aquests “territoris” no hi visqués ningú és una mostra de la típica prepotència castellana i d'uns aires de superioritat d'un Estat que pretenen ser cada vegada més gran va veient com cada vegada és més petit. El gran fracàs d'Espanya com Estat és no haver sabut entendre ni respectar la diversitat de pobles que el conformaven, un fracàs del qual és responsable un nacionalisme castellà que els fa creure als castellans que estan pel damunt de tots els altres pobles i que aquests han de convertir-se o morir. La frase final és un exemple, “per damunt de qualsevol altra consideració”. La mentalitat d'Olivares de reduir a tots els pobles a “les lleis i els costums de Castella” sembla ser el leitmotiv del nacionalisme castellà (espanyol).
Bono, todo por y para la Patria, la suya
Algo que tiene José Bono es que al menos es honesto y dice lo que piensa, otros piensan igual que él, lo dicen y luego se echan atrás y niegan que lo son aunque sus palabras dejen claro que sí lo son. Que Bono es un nacionalista español exacerbado, un ultranacionalista español, no se puede negar. Recientemente ha dicho "Creo que debemos apostar a la grande, es decir, por España, y no apostar a la chica que son los territorios que integran España. Esta es para mí la clave por encima de cualquier otra consideración ". Este es el problema, él escastellano manchego, y piensa como un castellano imperialista, extender el poder de Castilla más allá de su territorio, no es que piense en grande, piensa en agrandarse aunque sea aplastando a los demás y negándoles su derecho a existir. El desprecio que demuestra cuando habla de territorios, como si en estos"territorios" no viviera nadie es una muestra de la típica prepotencia castellana y de unos aires de superioridad de un Estado que pretendiendo ser cada vez más grande va viendo como cada vez es más pequeño. El gran fracaso de España como Estado es no haber sabido entender ni respetar la diversidad de pueblos que lo conformaban, un fracaso del que es responsable un nacionalismo castellano que les hace creer a los castellanos que están por encima de todos los demás pueblos y que estos deben convertirse o morir. La frase final es un ejemplo, "por encima de cualquier otra consideración". La mentalidad de Olivares de reducir a todos los pueblos a "las leyes y las costumbres de Castilla" parece ser el leitmotiv del nacionalismo castellano (español).
23 de març 2011
Llengua catalana al Congrés dels Diputats
Al nacionalisme espanyol li costa acceptar l'existència d'altres llengües, no diguem ja l'ús habitual d'aquestes, i li és impossible acceptar que aquestes altres llengües (català, èuscara i gallec) s'emprin dins del Senat i el Congrés dels Diputats. I aquesta oposició a l'ús de les altres llengües és una posició comú de tots els partits nacionalistes espanyols (PSOE, PP i UPYD).
ERC ha fet una proposta per reformar l'article 6 del Reglament del Congrés dels Diputats per permetre que els diputats gallecs, bascos i catalans puguin usar les llengües oficials en les activitats parlamentàries. Aquesta proposta d'Esquerra té el suport de CIU, PNB, BNG, IU-ICV i Nafarroa Bai.
La proposta diu que es podran presentar escrits i iniciatives parlamentàries en gallec, català i èuscara adjuntant la traducció en castellà. I es podran fer intervencions davant el Ple, la Diputació Permanent i les comissions parlamentàries. La proposta d'Esquerra també defensa que ciutadans i institucions puguin dirigir-se al Congrés dels Diputats emprant qualsevol de les llengües oficials en les Comunitats Autònomes. Fa un any Esquerra ja va provar d'introduir una proposta similar convidant les altres formacions polítiques a subscriure-la però llavors no va arribar a ser registrada en els serveis de la Cambra. Aquest cop si que ha rebut el suport d'altres forces polítiques.
Però els partits nacionalistes espanyols (PSOE, PP, UPYD i UPN) no hi estan d'acord. El portaveu socialista José Antonio Alonso defensa que l'única llengua que s'empri al Congrés sigui la castellana. Ja ens podem imaginar que si els socialistes espanyols s'hi oposen amb aquests arguments, i aquests són els nacionalistes espanyols moderats, l'oposició dels ultranacionalistes espanyols (PP i UPYD) deu ser molt més intransigent.
José Bono un socialista que de tan nacionalista espanyol que és sembla que sigui del PP no ha estat gaire encertat. Quan el diputat del PNB Aitor Esteban ha acabat la seva intervenció en èuscara va “agrair-li les seves paraules dient que el fet que a la Cambra es permeti usar les altres llengües de l'Estat és una “mostra del respecte de la Cambra” a les diferents identitats de l'Estat.. Si bé és cert que no ha interromput la intervenció del diputat basc, acabada la intervenció d'aquest, Bono ha dit que “no ha interromput el diputat durant el temps de la seva intervenció, bàsicament, per demostrar que som molts els que no ens molesta sentir parlar en èuscara. Al contrari, pensava més que en el que deia, en el que la nostra Constitució diu" sobre el "especial respecte que hem de tenir per les llengües diferents del castellà". Després ha advertit als partits que recolzaven la modificació del reglament de la Cambra que “els qui fem les lleis hem de saber que hi ha molts ciutadans que no els agraden les lleis que fem i que malgrat això les compleixen, com la del tabac. Si volen parlar en un idioma diferent, han de canviar la llei". Per a la salut de moltes llengües si que és cert que el castellà pot ser nociu, és això el que està reconeixent el president de la Cambra?. Hi ha vegades que crec que a aquests nacionalistes espanyols els perd el vocabulari sense adonar-se que el llenguatge se'ls pot girar en contra i el que ells potser pretenen convertir en una ofensa pels seus contraris pot acabar ofenent-los a ells. Si, les lleis s'han de complir, això s'ho haurien d'aplicar a ells mateixos.
Joan Tardà (ERC) va iniciar la seva intervenció en castellà però poc després va canviar al català i van obrir-se les portes de l'avern, bé, les va obrir el diputat andalús del PP Ricardo Tarno que s'ha aixecat en el seu escó i li ha dit al president de la Cambra José Bono que “és intolerable, president, això és intolerable”.
Bono ha cridat a l'odre l'intolerant diputat peper però després ha dit que ho ha fet per demostrar qui fa demagògia amb les llengües de l'Estat i impedir que poguessin dir que al Congrés s'impedeix la llibertat. Després ha dit que l'única llengua oficial al Congrés és la castellana apel·lant a la intel·ligència de Joan Tardà perquè fos conscient que “parlar en català el fa menys comprensible”. Després ha advertit que per emprar les llengües cooficials cal canviar l'article 3 de la Constitució i que “no em tornin a posar en la tessitura d'haver d'adoptar mesures reglamentàries". Si que hi ha qui fa demagògia amb les llengües, el senyor Bono és un gran demagog en aquest assumpte, fa un joc de mans estrany per evitar que li donin la culpa d'impedir-ne l'ús de les altres llengües, dóna les culpes a qui les fa servir i els “renya” per fer-ho, i després li falta el respecte a un diputat, a en Tardà, que pel fet parlar en català és menys comprensible després d'apel·lar a la intel·ligència d'aquest. La intel·ligència minvada, senyor Bono, és la de qui no entén, no de qui no és entès, i també és poc intel·ligent qui falta el respecte als altres pel fet de parlar una altra llengua.
2 de maig 2010
Bono cara al sol a Shangai
El pes del franquisme a la Història de l'Estat espanyol és enorme. Alguns dirigents de la dreta espanyola van iniciar la seva carrera política dins de l'anterior règim, alguns tenen un passat familiar i/o personal que està lligat al règim. Només cal llençar una crítica per tova que sigui davant d'un dirigent del PP per a què els surti el fatxa que porten dins. L'Estat espanyol ha tingut abans altres desencerts a l'hora de mostrar elements distintius davant d'institucions de les que l'Estat forma part, recordem aquella Constitució espanyola que en la primera pàgina encara es pot veure l'escut amb el pollastre i els jou i les fletxes que Espanya exposava en el museu del Parlament europeu. Però els quaranta anys de franquisme sembla que també influeixen a polítics d'altres opcions, en aquest cas ha sigut José Bono, president del Congrés dels Diputats i dirigent del PSOE que en la inauguració del pavelló espanyol a l'Exposició Universal de Shangai va patir un lapsus. Llegir la notícia següent:
Bono obre el pavelló espanyol “cara al sol”
La Vanguardia – Internacional – 2 de maig del 2010
L'anècdota del dia la va posar el president del Congrés dels Diputats, José Bono, a l'usar l'expressió “cara al sol” en la seva breu intervenció a l'inaugurar al pavelló espanyol. “Els agraeixo molt la seva presència a aquesta hora del matí i, posats cara al sol els dic (...). Benvinguts a aquest pavelló”, va dir Bono davant d'un sol radiant.
Amb lo dolent que és mirar el sol directament....
El lapsus de Bono
Video: El lapsus de Bono (TV3)
El pavelló espanyol l'ha inaugurat el president del Congrés, José Bono, que ha dit que el món estaria incomplet sense la Xina, de la mateixa manera que ho estaria sense Espanya. El que ha sobtat més del seu discurs, però, ha estat una expressió que ha utilitzat i que ha recordat uns altres temps: "cara al sol".
El pabellón español ha sido inaugurado por el presidente del Congreso, José Bono, que ha dicho que el mundo estaría incompleto sin la China, del mismo modo que lo estaría sin España. Lo que ha sorprendido más de su discurso, sin embargo, ha sido una expresión que ha utilizado y que ha recordado otros tiempos: "cara al sol".
Bono cara al sol en Shangai
El peso del franquismo en la Historia de España es enorme. Algunos dirigentes de la derecha española iniciaron su carrera política dentro del anterior régimen, algunos tienen un pasado familiar y / o personal que está ligado al régimen. Sólo hay que lanzar una crítica por blanda que sea ante un dirigente del PP para que les salga el facha que llevan dentro. El Estado español ha tenido antes otros desaciertos a la hora de mostrar elementos distintivos ante instituciones de las que el Estado forma parte, recordamos aquella Constitución española que en la primera página aún se puede ver el escudo con el pollo y los yugo y las flechas que España exponía en el museo del Parlamento europeo. Pero los cuarenta años de franquismo parece que también influyen a políticos de otras opciones, en este caso ha sido José Bono, presidente del Congreso de los Diputados y dirigente del PSOE que en la inauguración del pabellón español en la Exposición Universal de Shangai sufrió un lapsus. Leer la noticia siguiente:
Bono abre el pabellón español "cara al sol"
La Vanguardia - Internacional - 2 de mayo de 2010
La anécdota del día la puso el presidente del Congreso de los Diputados, José Bono, al usar la expresión "cara al sol" en su breve intervención en el inaugurar el pabellón español. "Les agradezco mucho su presencia en esta hora de la mañana y, puestos cara al sol les digo (...). Bienvenidos a este pabellón ", dijo Bono ante un sol radiante.
Con lo malo que es mirar el sol directamente ....
6 de gen. 2010
Esglèsia i José Bono
Esglèsia i José Bono
La Conferència Episcopal Espanyola nega el dret a la comunió a José Bono, president del Congrés de Diputats, un declarat catòlic i destacat dirigent socialista. L'Església espanyola diu que si ha votat en favor de la nova llei de l'avortament no pot combregar. Bono va declarar que “la nova llei reduirà el nombre d'avortaments” perquè “és més limitadora que l'actual” en “introduir un límit temporal del supost psíquic” al qual “s'acull el 97% de les dones”. Després parla de l'EnciÍclica Evangelium Vitae que “estableix que els polítics poden votar lleis que regulen l'avortament si creuen que estan reduint el mal que significa”. Els bisbes diuen que aquesta llei tracta l'avortament com un dret de la dona i l'entén com a benestar social, segons els bisbes això suposa un retrocés en la protecció de la vida. És a dir, que els drets de la dona als senyors bisbes tant se'ls enfot, en la mentalitat dels bisbes espanyols encara existeix el concepte que la dona ha de rentar plats, deixar-se prenyar i callar.
L'Església a Espanya hauria de fer un examen de conSciència i fer un repàs a la seva història, no dubto que ells no veuran res de dolent en tot el mal que han fet. Aquests bisbes la vida tant se'ls refot, aquí el problema que ells tenen és que no entenen que les dones hagin de tenir drets, cal escoltar com algun bisbe espanyol no fa gaire temps justificava el maltractament que pateixen les dones i fins i tot que elles s'ho buscaven.
Articles de premsa:
Sobre mitras y sinvergüenzas (Diario de la Sierra): Monseñor Martínez afirma que la mujer que aborta abre la puerta que legitima el abuso del varón.(...) En consecuencia, es la Iglesia misma la que entiende que si una mujer aborta, “el varón tiene entonces autoridad absoluta para hacer lo que quiera con ella y con su cuerpo“.
Feministas y gays critican al obispo por su visión del maltrato y la homosexualidad (Información.es): Colectivos femeninos, homosexuales y partidos políticos mostraron ayer su indignación por las declaraciones del obispo de la Diócesis Orihuela-Alicante, Rafael Palmero, en las que aseguraba que la "homosexualidad normalmente es una enfermedad". En una entrevista publicada en INFORMACION este domingo, el obispo afirmó respecto a la lacra de la violencia de género que "en otras épocas ha habido mayor paciencia y espíritu de sacrificio que ahora".
El arzobispo de Granada dice que el preservativo ha propagado el sida en África (El País): El arzobispo de Granada también ha alertado de que la sociedad de hoy se dirige hacia el "hormiguero industrioso al servicio de los intereses económicos y políticos de los poderosos" y ha comparado esta actitud "tan alegre y confiada" con la de unos párvulos "a los que sus maestros llevan de excursión".
El arzobispado de Granada rechaza a dos religiosas por ser extranjeras (El País): Dos religiosas procedentes de India no podrán ingresar en la orden de las Madres Dominicas de Granada por su origen: una normativa adoptada por el actual arzobispo granadino prohíbe la incorporación a la Diócesis de monjas extranjeras.
El arzobispo de Granada: "Si la mujer aborta, el varón puede abusar de ella" (Elcorreoweb.es): El arzobispo de Granada, Javier Martínez, pronunció el pasado domingo una homilía en la Catedral en la que comparó la reforma de la Ley del Aborto con el régimen de Hitler, alegando que los crímenes nazis no eran tan "repugnantes" como los que permite cometer dicha ley. Acto seguido, Martínez dio a entender que la mujer que aborta "mata a un niño indefenso" y, por tanto, "da a los varones la licencia absoluta, sin límites, de abusar" de su cuerpo.
El arzobispo de Granada compara el aborto con un "genocidio" que obliga a los médicos a actuar en "campos de concentración" (Público.es): En su homilía, el arzobispo incidió en que tras la promulgación de la ley los sanitarios se ven sometidos a unas "obligaciones" parecidas a las que tenían los soldados bajo el régimen de Hitler o de Stalin, "o en cualquiera de las dictaduras que existieron en el siglo XX y que realmente establecieron la legalidad de otros crímenes, menos repugnantes que el del aborto".
Los obispos censuran que Bono se defienda con la Evangelium Vitae y presuma de haber comulgado (Religión en libertad): Del mismo modo, los obispos españoles, a través de su órgano colegiado, recuerdan que la Conferencia Episcopal, «según su deber y como era de esperar, ha explicado la doctrina de la Iglesia sobre estas materias, válida en todo el mundo para cualquier católico con independencia de filiaciones políticas y sin mencionar, en ningún caso, a nadie en particular».Los obispos ven motivos para negar la comunión a José Bono (El Mundo): Los obispos mantienen que hay razones para no darle la comunión al presidente del Congreso.
La Conferencia Episcopal Española niega el derecho a la comunión a José Bono, presidente del Congreso de Diputados, un declarado católico y destacado dirigente socialista. La Iglesia española dice que si ha votado en favor de la nueva ley del aborto no puede comulgar. Bono declaró que "la nueva ley reducirá el número de abortos" porque "es más limitativa que la actual" en "introducir un límite temporal del supuesto psíquico" al que "se acoge el 97% de las mujeres". Después habla del EnciÍclica Evangelium Vitae que "establece que los políticos pueden votar leyes que regulan el aborto si creen que están reduciendo el daño que significa".Los obispos dicen que esta ley trata el aborto como un derecho de la mujer y la entiende como bienestar social, según los obispos lo que supone un retroceso en la protección de la vida. Es decir, que los derechos de la mujer a los señores obispos tanto les enfot, en la mentalidad de los obispos españoles aún existe el concepto que la mujer debe lavar platos, dejarse preñar y callar.La Iglesia en España debería hacer un examen de conciencia y hacer un repaso a su historia, no dudo que ellos no verán nada de malo en todo el mal que han hecho. Estos obispos la vida tanto se les da la mismo, aquí el problema que ellos tienen es que no entienden que las mujeres deban tener derechos, hay que escuchar como algún obispo español no hace mucho tiempo justificaba el maltrato que sufren las mujeres e incluso que ellas lo buscaban.
4 de set. 2009
El discutible encaix d'una llengua

Segons el president del Congrés dels Diputats espanyol José Bono l'ús del català, euskera i gallec té un “encaix jurídic molt discutible”. Bono ha volgut dir que no forçarà la situació legal per permetre l'ús de les altres llengües de l'Estat. Vol dir que el català, el gallec i l'euskera són encara il·legals en la cambra que ha de garantir els drets dels ciutadans de tot l'Estat, doncs comencem malament si no només no garanteix el dret dels diputats a expressar-se en la seva llengua dins del Congrés dels Diputats. El senyor Bono hauria de prendre nota del Parlament de Catalunya on els diputats poden parlar en català, castellà i aranès.
El discutible encaje de una lengua
Según el presidente del Congreso de los Diputados español José Bono el uso del catalán, euskera y gallego tiene un “encaje jurídico muy discutible”. Bono ha querido decir que no forzará la situación legal para permitir el uso de las otras lenguas del Estado. Quiere decir que el catalán, el gallego y el euskera son aún ilegales en la cámara que debe garantizar los derechos de los ciudadanos de todo el Estado, pues empezamos mal si no solo no garantiza el derecho de los diputados a expresarse en su lengua dentro del Congreso de los Diputados. El señor Bono debería tomar nota del Parlament de Catalunya donde los diputados pueden hablar en catalán, castellano y aranés.




