Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris josé bono. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris josé bono. Mostrar tots els missatges

2 d’oct. 2013

QUÈ N’HI HA ALGÚ?

QUÈ N’HI HA ALGÚ?




 

Fa molts anys a Tv3 la Vicenteta entrava en escena dient “que n’hi ha algú?”, ara, però la pregunta que podríem fer mirant cap a Espanya seria “que n’hi ha algú que sigui demòcrata a Espanya?” i segurament la resposta llunyana que arribaria a les nostres oïdes seria els udols i lladrucs enfurismats.

Trobar un demòcrata als tres principals partits espanyolistes (PP, PSOE i UPyD) és missió impossible, si fa no fa com buscar un federalista a Espanya. El discurs d’UPyD s’assembla cada vegada més al dels líders ultranacionalistes serbis com Milosevic, un vòmit verinós que la lideressa Rosa Díez escampa com si fos la nena de l’exorcista. I això dit per mi, podria ser exagerat, però no sóc jo només qui afirma que Espanya cada vegada s’assembla més a l’Antiga Iugoslàvia i que molts polítics espanyols tenen un discurs referit a Catalunya semblant al que Milosevic feia referit als altres pobles de l’Antiga Iugoslàvia, ha estat l’exministre d’Afers Estrangers de Macedònia, Emil Kirjas, qui acusa el nacionalisme espanyol d’actuar com el nacionalisme serbi que va arrossegar l’Antiga Iugoslàvia a una terrible guerra per tractar d’impedir la descomposició de Iugoslàvia, cosa que no va poder evitar, i va ensangonar durant els anys 90 les repúbliques iugoslaves causant milers de morts: “No puc creure que vint anys després (de la Guerra dels Balcans) escoltem la mateixa retòrica des de Madrid que el nacionalisme serbi”. Algú li hauria de dir a la Milosevic d’Espanya que Milosevic va acabar morint a la garjola mentre se l’estava jutjant per crims de lesa humanitat.

El nacionalisme espanyol també té els seus representants a casa nostra: Alicia Sánchez Camacho i Alejo Vidal-Quadras del Partit Popular, i Albert Rivera del partit neolerrouxista Ciutadans (C’s), que semblen competir per ser els Karadžić

 () espanyols. A aquest també se l’està jutjant per crims de lesa humanitat. Rivera va justificar les paraules del coronel Alamán que demanava fer un cop d’Estat per derrocar el govern de la Generalitat de Catalunya, després va intentar retractar-se però fent-ho a mitges.

Del Partit Popular no ens ha de sorprendre gens la seva afició al colpisme, no debades aquest partit el van fundar persones que van ser alts càrrecs de la dictadura franquista, la mateixa dictadura que va assassinar al president Lluís Companys. El PP no només es negaa condemnar el règim franquista i els seus crims, les seves joventuts hanprotagonitzat aquest estiu unes escenes d’exaltació feixista i, l’escàndol va més enllà, les Nacions Unides han demanat a l’Estat espanyol que jutgi els crims del franquisme i que derogui la llei d’amnistia de 1977. Mentrestant diversos dirigents del PP com la delegada del govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna,prefereixen participar en actes d’homenatge al franquisme i al nazisme.

L’Estat espanyol està en una espiral perillosa, el vídeo “NENS ESPANYOLS REPRESENTEN L'INVASIÓ IAFUSELLAMENT DE GIBRALTARENYS”, on uns nens d’una escola d’Osca representen la invasió de Gibraltar i l’afusellament de gibraltarenys és un motiu que ens ha de preocupar, als britànics no els ha fet cap gràcia, i això se suma als controls exhaustius a la frontera amb Gibraltar que el govern espanyol ha ordenat, complicant les relacions diplomàtiques entre ambdós Estats. A cap país li agrada que afusellin els seus ciutadans, encara que sigui de broma.

 

Rar és el dia que des d’algun canal de televisió, emissora de ràdio, diari convencional o digital de la caverna (COPE, 13TV, La Gaceta, Intereconomía, La Razón, ABC, Alerta Digital, etc) no es demana fer un cop d’Estat a Catalunya o es justifica l’empresonament del govern català actual o, fins i tot, l’assassinat del president Companys perpetrat pel Règim franquista. La COPE, l’emissora de laConferència Episcopal Espanyola s’ha destacat pel seu furibund odi contraCatalunya, la seva cultura, identitat, i els seus representants electes,arribant a justificar l’afusellament de Companys.

 
Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP (partit espanyolista) a Catalunya perla gràcia del dit de Rajoy, habitual tertuliana d’Intereconomía ha demanat quese suspengui l’autonomia catalana. (). Incomprensiblement aquesta senyora continua sent diputada del Parlament de Catalunya, del Parlament que seria tancat si es fes el que ella demana.

El difunt Peces Barba (PSOE), que va ser president del Congrés dels Diputats, durant un Congrés d’advocats va tenir la desafortunada idea de dir "no sóc pessimista, estarem en millors condicions que en altres èpoques. No sé quantes vegades va caldre bombardejarBarcelona. (...) Crec que aquesta vegada es resoldrà sense necessitat debombardejar Barcelona”. Peces Barba feia referència a una frase del president de la República Espanyola, Manuel Azaña, un altre “demòcrata” espanyol que va dir l’any 1938 que “una persona del meu coneixement assegura que és una llei de la història d'Espanya la necessitat de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. El sistema de Felip V era injust i dur, però sòlid i còmode. Ha valgut per a dos segles”. Aquesta dèria dels nacionalistes espanyols, fins i tot aquells que són presumptament demòcrates, de voler empresonar i/o afusellar presidents de la Generalitat, i/o bombardejar la capital de Catalunya és malaltissa. El pensament únic del qual tant se’n parla referint-se a Catalunya és en realitat una qualitat de tot el nacionalisme espanyol (PP, PSOE, UPyD i C’s), una dèria de voler imposar-nos el seu pensament sigui executant els nostres representants electes o bombardejant les ciutats de Catalunya.

El nacionalisme espanyol també demostra una profunda ignorància en matèria històrica que el porta a fer una banalització obscena del nazisme, obviant que va ser precisament el franquisme, un règim nacionalista espanyol autoritari i criminal que va arribar al poder amb l’ajut del nazisme, que va col·laborar amb el nazisme enviant la Divisió Blava, tropes espanyoles enrolades a l’exèrcit alemany, i que va ser la Gestapo alemanya la que va capturar el president Companys i el va entregar al Règim franquista que el va assassinar, però molts polítics espanyolistes (de PSOE, PP, UPyD i C’s) amb nuls coneixements d’història i molt poca vergonya, han tingut la barra d’acusar-nos de nazis als independentistes, per exemple,José Bono (PSOE). L’últim que s’ha afegit a aquesta llista d’amenaces i insults ha estat JuanAlberto Belloch (PSOE), alcalde de Saragossa, que ha demanat al Senat quesuspengui l’autonomia de Catalunya.

 

I repeteixo la pregunta: “que n’hi ha algú que sigui demòcrata a Espanya?”. Ara seriosament, encara hi ha algú a Catalunya, apart d’en Navarro, Sánchez Camacho, Rivera i Millo, que veient aquest panorama a Espanya encara es cregui que no ens hem d’independitzar d’Espanya?. Si us plau, deixem de perdre el temps i declarem la independència ja.

 

 

 

 

¿QUÉ HAY ALGUIEN?
 
 
 
 

 

Hace muchos años en TV3 la Vicenteta entraba en escena diciendo "¿que hay alguien?", ahora , pero, la pregunta que podríamos hacer mirando hacia España sería "¿que hay alguien que sea demócrata en España?". Y seguramente la respuesta lejana que llegaría a nuestros oídos sería los aullidos y ladridos enfurecidos.

Encontrar un demócrata en los tres principales partidos españolistas (PP, PSOE y UPyD) es misión imposible, más o menos como buscar un federalista en España  El discurso de UPyD se parece cada vez más al de los líderes ultranacionalistas serbios como Milosevic , un vómito venenoso que la lideresa Rosa Díez esparce como si fuera la niña del exorcista. Y esto dicho por mí , podría ser exagerado, pero no soy yo sólo quien afirma que España cada vez se parece más a la antigua Yugoslavia y que muchos políticos españoles tienen un discurso referido a Catalunya similar al que Milosevic hacía referido a los otros pueblos de la Antigua Yugoslavia, ha sido el exministro de Asuntos Exteriores de Macedonia, Emil Kirjas, que acusa el nacionalismo español de actuar como el nacionalismo serbio que arrastró la Antigua Yugoslavia en una terrible guerra para tratar de impedir la descomposición de Yugoslavia, lo que no pudo evitar, y ensangrentó durante los años 90 las repúblicas yugoslavas causando miles de muertos: "No puedo creer que veinte años después (de la Guerra de los Balcanes) escuchamos la misma retórica desde Madrid que el nacionalismo serbio". Alguien le debería decir a la Milosevic de España que Milosevic acabó muriendo en la cárcel mientras se lo estaba juzgando por crímenes de lesa humanidad.

El nacionalismo español también tiene sus representantes en nuestra casa: Alicia Sánchez Camacho y Alejo Vidal- Quadras del PP , y Albert Rivera del partido neolerrouxista Ciudadanos (C 's) , que parecen competir por ser los Karadžić españoles. A este también se le está juzgando por crímenes de lesa humanidad. Rivera justificó las palabras del coronel Alamán que pedía dar un golpe de Estado para derrocar el gobierno de la Generalitat de Catalunya, después intentó retractarse pero haciéndolo a medias.

Del PP no nos debe sorprender nada su afición al golpismo, no en vano este partido lo fundaron personas que fueron altos cargos de la dictadura franquista, la misma dictadura que asesinó al presidente Lluís Companys. El PP no sólo se niega a condenar elrégimen franquista y sus crímenes, sus juventudes han protagonizado este veranounas escenas de exaltación fascista y, el escándalo va más allá, las Naciones Unidas han pedido a España que juzgue los crímenes del franquismo y que derogue la ley de amnistía de 1977. Mientras varios dirigentes del PP como la delegada delGobierno español en Catalunya, Llanos de Luna prefieren participar en actos dehomenaje al franquismo y al nazismo.

El Estado español está en una espiral peligrosa, el vídeo "NIÑOS ESPAÑOLES REPRESENTAN EL INVASIÓN YFUSILAMIENTO DE GIBRALTAREÑOS" donde unos niños de una escuela de Huesca representan la invasión de Gibraltar y el fusilamiento de gibraltareños es un motivo que nos debe preocupar, los británicos no les ha hecho ninguna gracia, y esto se suma a los controles exhaustivos en la frontera con Gibraltar que el gobierno español ha ordenado, complicando las relaciones diplomáticas entre ambos Estados. En ningún país le gusta que fusilen a sus ciudadanos, aunque sea en broma.

 

Raro es el día que desde algún canal de televisión, emisora ​​de radio, diario convencional o digital de la caverna ( COPE, 13TV , La Gaceta , Intereconomía , La Razón , ABC , Alerta Digital , etc ) no se pide dar un Golpe de Estado en Catalunya o se justifica el encarcelamiento del gobierno catalán actual o, incluso ,el asesinato del presidente Companys perpetrado por el Régimen franquista. La COPE , la emisora​​de la Conferencia Episcopal Española ha destacado por su furibundo odiocontra Catalunya, su cultura, identidad, y sus representantes electos, llegandoa justificar el fusilamiento de Companys.


El difunto Peces Barba ( PSOE ), que fue presidente del Congreso de los Diputados, durante un Congreso de abogados tuvo la desafortunada idea de decir "no soy pesimista,estaremos en mejores condiciones que en otras épocas. No sé cuántas veces fuenecesario bombardear Barcelona. ( ... )Creo que esta vez se resolverá sin necesidadde bombardear Barcelona". Peces Barba hacía referencia a una frase del presidente de la República Española, Manuel Azaña, otro " demócrata" español que dijo en 1938 que "una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos" . Esta obsesión de los nacionalistas españoles, incluso aquellos que son presuntamente demócratas, de querer aprisionar y/o fusilar presidentes de la Generalitat, y/o bombardear la capital de Catalunya es enfermiza. El pensamiento único del que tanto se habla refiriéndose a Catalunya es en realidad una calidad de todo el nacionalismo español (PP, PSOE, UPyD y C 's), una obsesión de querer imponernos su pensamiento sea ejecutando nuestros representantes electos o bombardeando las ciudades de Catalunya.

El nacionalismo español también demuestra una profunda ignorancia en materia histórica que le lleva a hacer una banalización obscena del nazismo, obviando que fue precisamente el franquismo, un régimen nacionalista español autoritario y criminal que llegó al poder con la ayuda del nazismo, que colaboró ​​con el nazismo enviando la División Azul, tropas españolas enroladas en el ejército alemán, y que fue la Gestapo alemana la que capturó el presidente Companys y lo entregó al Régimen franquista que lo asesinó, pero muchos políticos españolistas (de PSOE, PP, UPyD y C 's) con nulos conocimientos de historia y muy poca vergüenza , han tenido la barra de acusarnos de nazis a los independentistas, por ejemplo, José Bono (PSOE). Lo último que se ha añadido a esta lista de amenazas e insultos ha sido Juan Alberto Belloch( PSOE ) , alcalde de Zaragoza , que ha pedido al Senado que suspenda laautonomía de Catalunya.

 

Y repito la pregunta: "¿Que hay alguien que sea demócrata en España?". Ahora en serio, ¿todavía hay alguien en Catalunya, aparte de Navarro, Sánchez Camacho, Rivera y Millo, que viendo este panorama en España todavía se crea que no hay que independizarse de España?. Por favor, dejemos de perder el tiempo y declaramos la independencia ya.

17 de nov. 2012

El PSOE pixa hipernazionalisticament damunt dels catalans

El PSOE pixa hipernazionalisticament damunt dels catalans

Durant les campanyes electorals se solen dir moltes bestieses però en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya s’estan dient bajanades a dojo. Els dos partits espanyolistes del Parlament de Catalunya, PSOE i PP, estan demostrant un excessiu nerviosisme. Si, he dit PSOE i no PSC perquè el PSC definitivament ha mort buscant federalistes a les Espanyes. 

Bono fa una cantada 

Llegeixo que el dirigent del PSOE José Bono afirma que: “Quan a Alemanya va començar a ser sospitós tenir dues identitats, les coses van començar a anar malament”.

Senyor Bono, a Alemanya el que van fer els nazis va ser privar de la nacionalitat alemanya als jueus, convertint-los en apàtrides, els van expulsar de les universitats, de les escoles, de l’Exèrcit, de la funció pública, i finalment els va exterminar.

Centrem-nos a Espanya. Quan la Guerra Civil ja concloïa milers i milers d’espanyols (i catalans) van fugir davant l’avanç de les tropes feixistes, van acabar refugiant-se a França, on no van ser gaire ben tractats, per cert. Quan l’Alemanya nazi va ocupar França tots aquests espanyols i catalans van caure a les mans dels nazis. Els nazis van preguntar a Franco si volia que li tornessin aquells espanyols, aquest va dir-los que a aquelles persones se’ls va retirar la seva nacionalitat convertint-los en apàtrides, això va condemnar-los als camps d’extermini nazis.

La por o la estupidesa està fent que els polítics nacionalistes espanyols diguin massa estupideses. I no crec que els polítics nacionalistes espanyols tinguin moralment cap dret a acusar de nazis als catalanistes, quan el catalanisme ha demostrat històricament ser democràtic, a diferència del nacionalisme espanyol que té les mans tacades de sang.

Durant la negociació de l’Estatut de Catalunya a les portes dels Caprabo de Madrid van aparèixer pintades que indicaven que aquella era una empresa catalana, tal com feien els nazis amb els negocis dels jueus alemanys, i alguns correus electrònics demanant el boicot contra els productes catalans van ser enviats des dels comptes de correu de dirigents del PP. Els nazis, senyor Bono, no els busqui a Catalunya, i vostè és encara més el menys capacitat ja que el seu pare va ser membre de la organització feixista Falange. Ja n’hi ha prou. 

Marcel·lí Iglesias no veu la biga hipernacionalista al seu propi ull 

Un altre dirigent del PSOE, Marcel·lí Iglesias ha afirmat que els hipernacionalismes alemany i francès van causar més de 100 milions de morts entre la I i la II Guerra Mundial. Convindria que hagués inclòs també la Guerra Francoprussiana que enfrontava els mateixos països.

Que això ho digui un espanyol és ridícul perquè el nacionalisme espanyol té les mans tacades de sang, de molta sang. El nacionalisme català és pacífic i democràtic, cosa que no pot dir ningú del nacionalisme espanyol. El nacionalisme català té un caire cultural, econòmic i polític, i en el terreny polític és totalment democràtic, el nacionalisme espanyol, ans al contrari, és autoritari, antidemocràtic, racista i violent.

Mentre aquí parlem de decidir el nostre futur votant, els nacionalistes espanyols parlen d’enviar tancs, de detenir el president de la Generalitat de Catalunya. Mentre aquí parlem del dret a decidir ells citen a Hitler, amb el que ideològicament té molt en comú el Partit Popular. Els nacionalistes espanyols tenen por de la democràcia perquè no han estat mai demòcrates, alguns només porten posada la màscara de demòcrata, sempre que creguin que a les eleccions sortirà el que ells volen. 

El procés cap a la independència de Catalunya està posant en evidència les deficiències de la democràcia espanyola però també les deficiències democràtiques dels partits espanyolistes.  Allunyem-nos d’aquesta gentussa. PSOE, PP, C’s i UPyD són la mateixa merda espanyolista. I ja que parlem del PSOE, recomanaria que els dirigents del PSOE no acusin de nazis els catalanistes, perquè no costaria gens ni mica trobar importants dirigents del PSOE vestint la camisa blava de la falange i fent la salutació feixista. En aquella mateixa època molts dirigents catalanistes eren empresonats i torturats pel règim franquista. 

La imatge de José Bono que il·lustra aquest article és un fotomuntatge, si que és cert, però que Bono ha declarat sovint que el seu pare va ser falangista, ocupant el càrrec d’alcalde durant la dictadura.

 

 


 

 

 

 

 

 

El PSOE mea hipernazionalisticamente encima de los catalanes 

Durante las campañas electorales se suelen decir muchas tonterías pero en estas elecciones al Parlament de Catalunya están diciendo tonterías a raudales. Los dos partidos españolistas del Parlamento de Catalunya, PSOE y PP, están demostrando un excesivo nerviosismo. Si, he dicho PSOE y no PSC porque el PSC definitivamente ha muerto buscando federalistas en las Españas. 

Bono hace una cantada 

Leo que el dirigente del PSOE José Bono afirma que: "Cuando en Alemania empezó a ser sospechoso tener dos identidades, las cosas empezaron a ir mal".

Señor Bono, en Alemania lo que hicieron los nazis fue privar de la nacionalidad alemana a los judíos, convirtiéndolos en apátridas, los expulsaron de las universidades, de las escuelas, del Ejército, de la función pública, y finalmente los exterminó.

Centrémonos en España. Cuando la Guerra Civil ya concluía miles y miles de españoles (y catalanes) huyeron ante el avance de las tropas fascistas, acabaron refugiándose en Francia, donde no fueron muy bien tratados, por cierto. Cuando la Alemania nazi ocupó Francia todos estos españoles y catalanes cayeron en manos de los nazis. Los nazis preguntaron a Franco si quería que le devolvieran aquellos españoles, éste les respondió que aquellas personas se les retiró su nacionalidad convirtiéndolos en apátridas, esto les condenó a los campos de exterminio nazis.

El miedo o la estupidez está haciendo que los políticos nacionalistas españoles digan demasiado estupideces. Y no creo que los políticos nacionalistas españoles tengan moralmente derecho a acusar de nazis a los catalanistas, cuando el catalanismo ha demostrado históricamente ser democrático, a diferencia del nacionalismo español que tiene las manos manchadas de sangre.

Durante la negociación del Estatuto de Catalunya a las puertas de los Caprabo de Madrid aparecieron pintadas que indicaban que aquella era una empresa catalana, tal y como hacían los nazis con los negocios de los judíos alemanes, y algunos correos electrónicos pidiendo el boicot contra los productos catalanes fueron enviados desde las cuentas de correo de dirigentes del PP. Los nazis, señor Bono, no los busque en Catalunya, y usted es aún más el menos capacidad ya que su padre fue miembro de la organización fascista Falange. Ya basta. 

Marcelino Iglesias no ve la viga hipernacionalista en su propio ojo 

Otro dirigente del PSOE, Marcelino Iglesias ha afirmado que los hipernacionalismes alemán y francés causaron más de 100 millones de muertos entre la I y la II Guerra Mundial. Convendría que hubiera incluido también la guerra franco que enfrentaba los mismos países.

Que esto lo diga un español es ridículo porque el nacionalismo español tiene las manos manchadas de sangre, de mucha sangre. El nacionalismo catalán es pacífico y democrático, lo que no puede decir nadie del nacionalismo español. El nacionalismo catalán tiene un carácter cultural, económico y político, y en el terreno político es totalmente democrático, el nacionalismo español, al contrario, es autoritario, antidemocrático, racista y violento.

Mientras aquí hablamos de decidir nuestro futuro votando, los nacionalistas españoles hablan de enviar tanques, de detener al presidente de la Generalitat de Catalunya. Mientras aquí hablamos del derecho a decidir ellos citan a Hitler, con el que ideológicamente tiene mucho en común el Partido Popular. Los nacionalistas españoles tienen miedo a la democracia porque no han sido nunca demócratas, algunos sólo llevan puesta la máscara de demócrata, siempre que crean que en las elecciones saldrá lo que ellos quieren. 

El proceso hacia la independencia de Catalunya está poniendo en evidencia las deficiencias de la democracia española pero también las deficiencias democráticas de los partidos españolistas. Alejémonos de esta gentuza. PSOE, PP, C 's y UPyD son la misma mierda españolista. Y ya que hablamos del PSOE, recomendaría que los dirigentes del PSOE no acusen de nazis los catalanistas, porque no costaría nada encontrar importantes dirigentes del PSOE vistiendo la camisa azul de la falange y haciendo el saludo fascista. En esa misma época muchos dirigentes catalanistas eran encarcelados y torturados por el régimen franquista. 

La imagen de José Bono que ilustra este artículo es un fotomontaje, si que es cierto, pero, que Bono ha declarado a menudo que su padre fue falangista, ocupando el cargo de alcalde durante la dictadura.

30 de nov. 2011

Si vols ser president digues “Viva España”

Si vols ser president digues “Viva España”


Després del desastre electoral han sortit els ganivets al PSOE. José Bono creu que el pròxim secretari general del PSOE que sigui escollit ha de ser moderat, no dogmàtic i ha de sentir-se espanyol sense complexes que no li faci vergonya dir públicament “Viva España”. Ah, ah, ah, amb això ho arreglen tot els nacionalistes espanyols, s'embolicaran en l'estanquera i cridaran tota l'estona “viva Espanya”. Quina gent, quin nivell intel•lectual, quina camarilla. Bono ha criticat que el PSC hagi mostrat un excés de catalanisme, en especial es refereix a Carme Chacón de la que Bono posa en dubte la seva espanyolitat. Ai, pobra Carme Chacón, ella fent el paperot espanyolista a totes hores, defensant la “bona feina” que va fer el TC amb l'Estatut mentre ordenava posar-se ferms als generalots, però no li serveix de res. Que es pensava?. Segurament ella se sent més espanyola que l'estanquera però està marcada per tota la vida amb la marca del lloc de naixement, un país de gent sospitosa de cometre el delicte ser catalana a Espanya. Ni en el seu partit al que ha servit submisa i fidel se'n refien. Espanya no oblidem-ho mai és Castella, i Castella és cosa de castellans, els indígenes de les colònies són això, indígenes, i on s'ha vist que un indígena governi l'Imperi?.

Diu Bono: “Jo voldria que el secretari general del meu partit no li faci vergonya quan acabi el Congrés cridar “viva España” perquè aquest no és un crit ni de la dreta ni del franquisme. Espanya és mare, no és madrastra”.

Doncs amb una mare com Espanya de vegades és desitjable ser orfe. És patètic l'intent dels nacionalistes espanyols de voler presentar Espanya com la mare dels diversos territoris quan alguns dels territoris tenen una història molt més antiga que Espanya, que amb prou feina té cinc segles, acceptant que Espanya nasqués com a Estat, cosa que no és cert, amb el casament dels Reis Catòlics. Catalunya neix al voltant del 988, la data en què el comte de Barcelona decideix no renovar el seu jurament davant del seu senyor l'Emperador franc per l'incompliment de l'obligació d'ajudar al seu vassall, el comte de Barcelona. Catalunya va anar constituint les seves institucions al llarg dels segles fins que va culminar amb la Generalitat, fundada el 1359, un segle abans ja hi havia Corts (Parlament) que derivava de les Assemblees de Pau i treva, any 1010. I Espanya?. Espanya neix, com he dit cap al segle XV, encara que no com un Estat unitari, en realitat era una unió de diversos territoris cadascun amb les seves pròpies institucions, lleis, costums, etc. Olivares intentar fer una unificació fiscal, militar i política que va fracassar però la si que ho aconsegueix Felip V a principis del XVIII. Per tant, podríem dir que basant-nos en el concepte d'Estat que tenen Bono i els nacionalistes espanyols Espanya només té 300 anys, encara no. Difícilment Espanya amb només 297 anys pot ser mare d'una Catalunya que ja té 1023 anys d'història. Però Espanya s'ha comportat com una madrastra grollera, malcriada i violenta.

No pertanyo al PSC i en conseqüència no sé quines són les seves regles internes. Però porten molt de temps dient que no són el PSOE, i seria bo escoltar-los dir que pertanyen al Partit Socialista Obrer Espanyol, seria la contestació que jo donaria a algú que com vostè em preguntava, “es pot presidir el partit socialista sense formar part d'ell?”. Evidentment que no. El PSC forma part del PSOE?. Jo sempre he cregut que si, però algun dels seus militants s'han esforçat molt en els últims anys a demostrar que no”.

El PSC va cometre un greu error, va apropar-se al PSOE i el PSOE se l'ha cruspit, ara no saben si són els catalans del PSOE o els espanyols del PSC, el PSC no sap si és espanyol o català. El PSC ha perdut el nord, i els convindria decidir que són.

Ja sabia que Bono era un jacobí espanyol recalcitrant, aquestes declaracions no han canviat ni un bri el que ja pensava. Això hauria de servir de lliçó a aquests catalans que militen en partits espanyols i profundament espanyolistes que ells sempre seran els tontos útils mentre siguin útils, però els seus companys no se'n refien d'ells per moltes manifestacions espanyolistes públiques que facin, encara que arribin a maleir la seva terra.





Vídeo: BONO DEMANA MÉS "VIVA ESPAÑA"





Vídeo: CLATELLOT DE BONO AL PSC







Si quieres ser presidente di "Viva España"

Tras el desastre electoral han salido los cuchillos en el PSOE.José Bono cree que el próximo secretario general del PSOE que sea elegido debe ser moderado, no dogmático y debe sentirse español sin complejos que no le dé vergüenza decir públicamente "Viva España". Ah, ah, ah, con eso lo arreglan todo los nacionalistas españoles, se envolverán en la estanquera y gritarán todo el tiempo "viva España". Qué gente, qué nivel intelectual, qué camarilla. Bono ha criticado que el PSC haya mostrado un exceso de catalanismo, en especial se refiere a Carme Chacón de la que Bono pone en duda su españolidad.Ay, pobre Carme Chacón, ella haciendo el papelón españolista a todas horas, defendiendo la "buena labor" que hizo el TC con el Estatuto mientras ordenaba ponerse firmes a generalots, pero no le sirve de nada. Que se pensaba?. Seguramente ella se siente más española que la estanquera pero está marcada para toda la vida con la marca del lugar de nacimiento, un país de gente sospechosa de cometer el delito fue catalana en España.Ni en su partido en el que ha servido sumisa y fiel se fían.España no olvidemos esto nunca es Castilla, y Castilla es cosa de castellanos, los indígenas de las colonias son eso, indígenas, y donde se ha visto que un indígena gobierne el Imperio?.

Dice Bono: "Yo quisiera que el secretario general de mi partido no le dé vergüenza cuando acabe el Congreso llamar" viva España "porque este no es un grito ni la derecha ni del franquismo. España es madre, no es madrastra ".

Pues con una madre como España a veces es deseable ser huérfano. Es patético el intento de los nacionalistas españoles de querer presentar a España como la madre de los diversos territorios cuando algunos de los territorios tienen una historia mucho más antigua que España, que apenas tiene cinco siglos, aceptando que España naciera como Estado, lo que no es cierto, con la boda de los Reyes Católicos. Cataluña nace alrededor del 988, la fecha en que el conde de Barcelona decide no renovar su juramento ante su señor el emperador franco por el incumplimiento de la obligación de ayudar a su vasallo, el conde de Barcelona. Cataluña fue constituyendo sus instituciones a lo largo de los siglos hasta que culminó con la Generalitat, fundada en 1359, un siglo antes ya había Cortes (Parlamento) que derivaba de las Asambleas de Paz y tregua, año 1010. Y España?. España nace, como he dicho hacia el siglo XV, aunque no como un Estado unitario, en realidad era una unión de varios territorios cada uno con sus propias instituciones, leyes, costumbres, etc. Olivares intentar hacer una unificación fiscal, militar y política que fracasó pero si que lo consigue Felipe V a principios del XVIII. Por lo tanto, podríamos decir que basándonos en el concepto de Estado que tienen Bono y los nacionalistas españoles España sólo tiene 300 años, todavía no.Difícilmente España con sólo 297 años puede ser madre de una Cataluña que ya tiene 1023 años de historia. Pero España se ha comportado como una madrastra grosera, malcriada y violenta.

"No pertenezco al PSC y en consecuencia no sé cuáles son sus reglas internas. Pero llevan mucho tiempo diciendo que no son el PSOE, y sería bueno escucharlos decir que pertenecen al Partido Socialista Obrero Español, sería la contestación que yo daría a alguien que como usted me preguntaba, "se puede presidir el partido socialista sin formar parte de él? ".Evidentemente que no. El PSC forma parte del PSOE?. Yo siempre he creído que sí, pero alguno de sus militantes se han esforzado mucho en los últimos años a demostrar que no ".

El PSC cometió un grave error, acercarse al PSOE y el PSOE se lo ha zampado, ahora no saben si son los catalanes del PSOE o los españoles del PSC, el PSC no sabe si es español o catalán. El PSC ha perdido el norte, y les convendría decidir que son.

Ya sabía que Bono era un jacobino español recalcitrante, estas declaraciones no han cambiado ni un ápice lo que ya pensaba. Esto debería servir de lección a estos catalanes que militan en partidos españoles y profundamente españolistas que ellos siempre serán los tontos útiles mientras sean útiles, pero sus compañeros no se fían de ellos por muchas manifestaciones españolistas públicas que hagan, aunque lleguen a maldecir su tierra.

25 de nov. 2011

Bono, tot per i per a la Pàtria, la seva

Bono, tot per i per a la Pàtria, la seva


Una cosa que té José Bono és que almenys és honest i diu el que pensa, d'altres pensen igual que ell, ho diuen i després es fan enrere i neguen que ho són encara que les seves paraules deixin clar que si que ho són. Que Bono és un nacionalista espanyol exacerbat, un ultranacionalista espanyol, no es pot negar. Recentment ha dit “Crec que hem d'apostar a la gran, és a dir, per Espanya, i no apostar a la xica que són els territoris que integren Espanya. Aquesta és per a mi la clau per damunt de qualsevol altra consideració”. Aquest és el problema, ell és castellà manxec, i pensa com un castellà imperialista, estendre el poder de Castella més enllà del seu territori, no és que pensi en gran, pensa en engrandir-se encara que sigui esclafant els altres i negant-los el seu dret a existir. El menyspreu que demostra quan parla de territoris, com si en aquests “territoris” no hi visqués ningú és una mostra de la típica prepotència castellana i d'uns aires de superioritat d'un Estat que pretenen ser cada vegada més gran va veient com cada vegada és més petit. El gran fracàs d'Espanya com Estat és no haver sabut entendre ni respectar la diversitat de pobles que el conformaven, un fracàs del qual és responsable un nacionalisme castellà que els fa creure als castellans que estan pel damunt de tots els altres pobles i que aquests han de convertir-se o morir. La frase final és un exemple, “per damunt de qualsevol altra consideració”. La mentalitat d'Olivares de reduir a tots els pobles a “les lleis i els costums de Castella” sembla ser el leitmotiv del nacionalisme castellà (espanyol).
Vídeo: Bono, tot per i per a la Pàtria, la seva


Bono, todo por y para la Patria, la suya

Algo que tiene José Bono es que al menos es honesto y dice lo que piensa, otros piensan igual que él, lo dicen y luego se echan atrás y niegan que lo son aunque sus palabras dejen claro que sí lo son. Que Bono es un nacionalista español exacerbado, un ultranacionalista español, no se puede negar. Recientemente ha dicho "Creo que debemos apostar a la grande, es decir, por España, y no apostar a la chica que son los territorios que integran España. Esta es para mí la clave por encima de cualquier otra consideración ". Este es el problema, él escastellano manchego, y piensa como un castellano imperialista, extender el poder de Castilla más allá de su territorio, no es que piense en grande, piensa en agrandarse aunque sea aplastando a los demás y negándoles su derecho a existir. El desprecio que demuestra cuando habla de territorios, como si en estos"territorios" no viviera nadie es una muestra de la típica prepotencia castellana y de unos aires de superioridad de un Estado que pretendiendo ser cada vez más grande va viendo como cada vez es más pequeño. El gran fracaso de España como Estado es no haber sabido entender ni respetar la diversidad de pueblos que lo conformaban, un fracaso del que es responsable un nacionalismo castellano que les hace creer a los castellanos que están por encima de todos los demás pueblos y que estos deben convertirse o morir. La frase final es un ejemplo, "por encima de cualquier otra consideración". La mentalidad de Olivares de reducir a todos los pueblos a "las leyes y las costumbres de Castilla" parece ser el leitmotiv del nacionalismo castellano (español).

23 de març 2011

Llengua catalana al Congrés dels Diputats

Llengua catalana al Congrés dels Diputats

Al nacionalisme espanyol li costa acceptar l'existència d'altres llengües, no diguem ja l'ús habitual d'aquestes, i li és impossible acceptar que aquestes altres llengües (català, èuscara i gallec) s'emprin dins del Senat i el Congrés dels Diputats. I aquesta oposició a l'ús de les altres llengües és una posició comú de tots els partits nacionalistes espanyols (PSOE, PP i UPYD).

Proposta d'Esquerra

ERC ha fet una proposta per reformar l'article 6 del Reglament del Congrés dels Diputats per permetre que els diputats gallecs, bascos i catalans puguin usar les llengües oficials en les activitats parlamentàries. Aquesta proposta d'Esquerra té el suport de CIU, PNB, BNG, IU-ICV i Nafarroa Bai.
La proposta diu que es podran presentar escrits i iniciatives parlamentàries en gallec, català i èuscara adjuntant la traducció en castellà. I es podran fer intervencions davant el Ple, la Diputació Permanent i les comissions parlamentàries. La proposta d'Esquerra també defensa que ciutadans i institucions puguin dirigir-se al Congrés dels Diputats emprant qualsevol de les llengües oficials en les Comunitats Autònomes. Fa un any Esquerra ja va provar d'introduir una proposta similar convidant les altres formacions polítiques a subscriure-la però llavors no va arribar a ser registrada en els serveis de la Cambra. Aquest cop si que ha rebut el suport d'altres forces polítiques.

Oposició del nacionalisme espanyol

Però els partits nacionalistes espanyols (PSOE, PP, UPYD i UPN) no hi estan d'acord. El portaveu socialista José Antonio Alonso defensa que l'única llengua que s'empri al Congrés sigui la castellana. Ja ens podem imaginar que si els socialistes espanyols s'hi oposen amb aquests arguments, i aquests són els nacionalistes espanyols moderats, l'oposició dels ultranacionalistes espanyols (PP i UPYD) deu ser molt més intransigent.

Intransigència i cinisme de Bono

José Bono un socialista que de tan nacionalista espanyol que és sembla que sigui del PP no ha estat gaire encertat. Quan el diputat del PNB Aitor Esteban ha acabat la seva intervenció en èuscara va “agrair-li les seves paraules dient que el fet que a la Cambra es permeti usar les altres llengües de l'Estat és una “mostra del respecte de la Cambra” a les diferents identitats de l'Estat.. Si bé és cert que no ha interromput la intervenció del diputat basc, acabada la intervenció d'aquest, Bono ha dit que “no ha interromput el diputat durant el temps de la seva intervenció, bàsicament, per demostrar que som molts els que no ens molesta sentir parlar en èuscara. Al contrari, pensava més que en el que deia, en el que la nostra Constitució diu" sobre el "especial respecte que hem de tenir per les llengües diferents del castellà". Després ha advertit als partits que recolzaven la modificació del reglament de la Cambra que “els qui fem les lleis hem de saber que hi ha molts ciutadans que no els agraden les lleis que fem i que malgrat això les compleixen, com la del tabac. Si volen parlar en un idioma diferent, han de canviar la llei". Per a la salut de moltes llengües si que és cert que el castellà pot ser nociu, és això el que està reconeixent el president de la Cambra?. Hi ha vegades que crec que a aquests nacionalistes espanyols els perd el vocabulari sense adonar-se que el llenguatge se'ls pot girar en contra i el que ells potser pretenen convertir en una ofensa pels seus contraris pot acabar ofenent-los a ells. Si, les lleis s'han de complir, això s'ho haurien d'aplicar a ells mateixos.

Tardà interromput per un intolerant diputat andalús del PP

Joan Tardà (ERC) va iniciar la seva intervenció en castellà però poc després va canviar al català i van obrir-se les portes de l'avern, bé, les va obrir el diputat andalús del PP Ricardo Tarno que s'ha aixecat en el seu escó i li ha dit al president de la Cambra José Bono que “és intolerable, president, això és intolerable”.

Demagògia de Bono

Bono ha cridat a l'odre l'intolerant diputat peper però després ha dit que ho ha fet per demostrar qui fa demagògia amb les llengües de l'Estat i impedir que poguessin dir que al Congrés s'impedeix la llibertat. Després ha dit que l'única llengua oficial al Congrés és la castellana apel·lant a la intel·ligència de Joan Tardà perquè fos conscient que “parlar en català el fa menys comprensible”. Després ha advertit que per emprar les llengües cooficials cal canviar l'article 3 de la Constitució i que “no em tornin a posar en la tessitura d'haver d'adoptar mesures reglamentàries". Si que hi ha qui fa demagògia amb les llengües, el senyor Bono és un gran demagog en aquest assumpte, fa un joc de mans estrany per evitar que li donin la culpa d'impedir-ne l'ús de les altres llengües, dóna les culpes a qui les fa servir i els “renya” per fer-ho, i després li falta el respecte a un diputat, a en Tardà, que pel fet parlar en català és menys comprensible després d'apel·lar a la intel·ligència d'aquest. La intel·ligència minvada, senyor Bono, és la de qui no entén, no de qui no és entès, i també és poc intel·ligent qui falta el respecte als altres pel fet de parlar una altra llengua.

2 de maig 2010

Bono cara al sol a Shangai

Bono cara al sol a Shangai

El pes del franquisme a la Història de l'Estat espanyol és enorme. Alguns dirigents de la dreta espanyola van iniciar la seva carrera política dins de l'anterior règim, alguns tenen un passat familiar i/o personal que està lligat al règim. Només cal llençar una crítica per tova que sigui davant d'un dirigent del PP per a què els surti el fatxa que porten dins. L'Estat espanyol ha tingut abans altres desencerts a l'hora de mostrar elements distintius davant d'institucions de les que l'Estat forma part, recordem aquella Constitució espanyola que en la primera pàgina encara es pot veure l'escut amb el pollastre i els jou i les fletxes que Espanya exposava en el museu del Parlament europeu. Però els quaranta anys de franquisme sembla que també influeixen a polítics d'altres opcions, en aquest cas ha sigut José Bono, president del Congrés dels Diputats i dirigent del PSOE que en la inauguració del pavelló espanyol a l'Exposició Universal de Shangai va patir un lapsus. Llegir la notícia següent:
Bono obre el pavelló espanyol “cara al sol”
La Vanguardia – Internacional – 2 de maig del 2010
L'anècdota del dia la va posar el president del Congrés dels Diputats, José Bono, a l'usar l'expressió “cara al sol” en la seva breu intervenció a l'inaugurar al pavelló espanyol. “Els agraeixo molt la seva presència a aquesta hora del matí i, posats cara al sol els dic (...). Benvinguts a aquest pavelló”, va dir Bono davant d'un sol radiant.
Amb lo dolent que és mirar el sol directament....




El lapsus de Bono
Video:
El lapsus de Bono (TV3)
El pavelló espanyol l'ha inaugurat el president del Congrés, José Bono, que ha dit que el món estaria incomplet sense la Xina, de la mateixa manera que ho estaria sense Espanya. El que ha sobtat més del seu discurs, però, ha estat una expressió que ha utilitzat i que ha recordat uns altres temps: "cara al sol".
El pabellón español ha sido inaugurado por el presidente del Congreso, José Bono, que ha dicho que el mundo estaría incompleto sin la China, del mismo modo que lo estaría sin España. Lo que ha sorprendido más de su discurso, sin embargo, ha sido una expresión que ha utilizado y que ha recordado otros tiempos: "cara al sol".



Bono cara al sol en Shangai
El peso del franquismo en la Historia de España es enorme. Algunos dirigentes de la derecha española iniciaron su carrera política dentro del anterior régimen, algunos tienen un pasado familiar y / o personal que está ligado al régimen. Sólo hay que lanzar una crítica por blanda que sea ante un dirigente del PP para que les salga el facha que llevan dentro. El Estado español ha tenido antes otros desaciertos a la hora de mostrar elementos distintivos ante instituciones de las que el Estado forma parte, recordamos aquella Constitución española que en la primera página aún se puede ver el escudo con el pollo y los yugo y las flechas que España exponía en el museo del Parlamento europeo. Pero los cuarenta años de franquismo parece que también influyen a políticos de otras opciones, en este caso ha sido José Bono, presidente del Congreso de los Diputados y dirigente del PSOE que en la inauguración del pabellón español en la Exposición Universal de Shangai sufrió un lapsus. Leer la noticia siguiente:
Bono abre el pabellón español "cara al sol"
La Vanguardia - Internacional - 2 de mayo de 2010
La anécdota del día la puso el presidente del Congreso de los Diputados, José Bono, al usar la expresión "cara al sol" en su breve intervención en el inaugurar el pabellón español. "Les agradezco mucho su presencia en esta hora de la mañana y, puestos cara al sol les digo (...). Bienvenidos a este pabellón ", dijo Bono ante un sol radiante.

Con lo malo que es mirar el sol directamente ....

6 de gen. 2010

Esglèsia i José Bono

Esglèsia i José Bono

La Conferència Episcopal Espanyola nega el dret a la comunió a José Bono, president del Congrés de Diputats, un declarat catòlic i destacat dirigent socialista. L'Església espanyola diu que si ha votat en favor de la nova llei de l'avortament no pot combregar. Bono va declarar que “la nova llei reduirà el nombre d'avortaments” perquè “és més limitadora que l'actual” en “introduir un límit temporal del supost psíquic” al qual “s'acull el 97% de les dones”. Després parla de l'EnciÍclica Evangelium Vitae que “estableix que els polítics poden votar lleis que regulen l'avortament si creuen que estan reduint el mal que significa”. Els bisbes diuen que aquesta llei tracta l'avortament com un dret de la dona i l'entén com a benestar social, segons els bisbes això suposa un retrocés en la protecció de la vida. És a dir, que els drets de la dona als senyors bisbes tant se'ls enfot, en la mentalitat dels bisbes espanyols encara existeix el concepte que la dona ha de rentar plats, deixar-se prenyar i callar.

L'Església a Espanya hauria de fer un examen de conSciència i fer un repàs a la seva història, no dubto que ells no veuran res de dolent en tot el mal que han fet. Aquests bisbes la vida tant se'ls refot, aquí el problema que ells tenen és que no entenen que les dones hagin de tenir drets, cal escoltar com algun bisbe espanyol no fa gaire temps justificava el maltractament que pateixen les dones i fins i tot que elles s'ho buscaven.

Articles de premsa:

Sobre mitras y sinvergüenzas (Diario de la Sierra): Monseñor Martínez afirma que la mujer que aborta abre la puerta que legitima el abuso del varón.(...) En consecuencia, es la Iglesia misma la que entiende que si una mujer aborta, “el varón tiene entonces autoridad absoluta para hacer lo que quiera con ella y con su cuerpo“.

Feministas y gays critican al obispo por su visión del maltrato y la homosexualidad (Información.es): Colectivos femeninos, homosexuales y partidos políticos mostraron ayer su indignación por las declaraciones del obispo de la Diócesis Orihuela-Alicante, Rafael Palmero, en las que aseguraba que la "homosexualidad normalmente es una enfermedad". En una entrevista publicada en INFORMACION este domingo, el obispo afirmó respecto a la lacra de la violencia de género que "en otras épocas ha habido mayor paciencia y espíritu de sacrificio que ahora".

El arzobispo de Granada dice que el preservativo ha propagado el sida en África (El País): El arzobispo de Granada también ha alertado de que la sociedad de hoy se dirige hacia el "hormiguero industrioso al servicio de los intereses económicos y políticos de los poderosos" y ha comparado esta actitud "tan alegre y confiada" con la de unos párvulos "a los que sus maestros llevan de excursión".

El arzobispado de Granada rechaza a dos religiosas por ser extranjeras (El País): Dos religiosas procedentes de India no podrán ingresar en la orden de las Madres Dominicas de Granada por su origen: una normativa adoptada por el actual arzobispo granadino prohíbe la incorporación a la Diócesis de monjas extranjeras.

El arzobispo de Granada: "Si la mujer aborta, el varón puede abusar de ella" (Elcorreoweb.es): El arzobispo de Granada, Javier Martínez, pronunció el pasado domingo una homilía en la Catedral en la que comparó la reforma de la Ley del Aborto con el régimen de Hitler, alegando que los crímenes nazis no eran tan "repugnantes" como los que permite cometer dicha ley. Acto seguido, Martínez dio a entender que la mujer que aborta "mata a un niño indefenso" y, por tanto, "da a los varones la licencia absoluta, sin límites, de abusar" de su cuerpo.

El arzobispo de Granada compara el aborto con un "genocidio" que obliga a los médicos a actuar en "campos de concentración" (Público.es): En su homilía, el arzobispo incidió en que tras la promulgación de la ley los sanitarios se ven sometidos a unas "obligaciones" parecidas a las que tenían los soldados bajo el régimen de Hitler o de Stalin, "o en cualquiera de las dictaduras que existieron en el siglo XX y que realmente establecieron la legalidad de otros crímenes, menos repugnantes que el del aborto".

Los obispos censuran que Bono se defienda con la Evangelium Vitae y presuma de haber comulgado (Religión en libertad): Del mismo modo, los obispos españoles, a través de su órgano colegiado, recuerdan que la Conferencia Episcopal, «según su deber y como era de esperar, ha explicado la doctrina de la Iglesia sobre estas materias, válida en todo el mundo para cualquier católico con independencia de filiaciones políticas y sin mencionar, en ningún caso, a nadie en particular».

Los obispos ven motivos para negar la comunión a José Bono (El Mundo): Los obispos mantienen que hay razones para no darle la comunión al presidente del Congreso.


Iglesia y José Bono
La Conferencia Episcopal Española niega el derecho a la comunión a José Bono, presidente del Congreso de Diputados, un declarado católico y destacado dirigente socialista. La Iglesia española dice que si ha votado en favor de la nueva ley del aborto no puede comulgar. Bono declaró que "la nueva ley reducirá el número de abortos" porque "es más limitativa que la actual" en "introducir un límite temporal del supuesto psíquico" al que "se acoge el 97% de las mujeres". Después habla del EnciÍclica Evangelium Vitae que "establece que los políticos pueden votar leyes que regulan el aborto si creen que están reduciendo el daño que significa".Los obispos dicen que esta ley trata el aborto como un derecho de la mujer y la entiende como bienestar social, según los obispos lo que supone un retroceso en la protección de la vida. Es decir, que los derechos de la mujer a los señores obispos tanto les enfot, en la mentalidad de los obispos españoles aún existe el concepto que la mujer debe lavar platos, dejarse preñar y callar.
La Iglesia en España debería hacer un examen de conciencia y hacer un repaso a su historia, no dudo que ellos no verán nada de malo en todo el mal que han hecho. Estos obispos la vida tanto se les da la mismo, aquí el problema que ellos tienen es que no entienden que las mujeres deban tener derechos, hay que escuchar como algún obispo español no hace mucho tiempo justificaba el maltrato que sufren las mujeres e incluso que ellas lo buscaban.

4 de set. 2009

El discutible encaix d'una llengua

El discutible encaix d'una llengua


Segons el president del Congrés dels Diputats espanyol José Bono l'ús del català, euskera i gallec té un “encaix jurídic molt discutible”. Bono ha volgut dir que no forçarà la situació legal per permetre l'ús de les altres llengües de l'Estat. Vol dir que el català, el gallec i l'euskera són encara il·legals en la cambra que ha de garantir els drets dels ciutadans de tot l'Estat, doncs comencem malament si no només no garanteix el dret dels diputats a expressar-se en la seva llengua dins del Congrés dels Diputats. El senyor Bono hauria de prendre nota del Parlament de Catalunya on els diputats poden parlar en català, castellà i aranès.

El discutible encaje de una lengua

Según el presidente del Congreso de los Diputados español José Bono el uso del catalán, euskera y gallego tiene un “encaje jurídico muy discutible”. Bono ha querido decir que no forzará la situación legal para permitir el uso de las otras lenguas del Estado. Quiere decir que el catalán, el gallego y el euskera son aún ilegales en la cámara que debe garantizar los derechos de los ciudadanos de todo el Estado, pues empezamos mal si no solo no garantiza el derecho de los diputados a expresarse en su lengua dentro del Congreso de los Diputados. El señor Bono debería tomar nota del Parlament de Catalunya donde los diputados pueden hablar en catalán, castellano y aranés.