Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CUP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CUP. Mostrar tots els missatges

26 de set. 2016

LA CUP ENVESTEIX CONTRA EL MONUMENT A COLOM / LA CUP EMBISTE CONTRA EL MONUMENTO A COLÓN


LA CUP ENVESTEIX CONTRA EL MONUMENT A COLOM

Però va abstenir-se en la votació contra les escultures franquistes que l’alcaldessa Colau vol col·locar al Born. 

La CUP demana que es retiri del seu emplaçament actual el monument a Colom, situat a la Plaça Portal de la pau, al capdavall de La Rambla, a tocar del Port de Barcelona. La CUP demana enviar l’escultura, la columna, la base i tota la ornamentació a un museu, i substituir aquest monument per un altre que representi "un símbol de la resistència americana contra l'imperialisme, l'opressió i la segregació indígena (i afroamericana". Anem a pams. El monument a Colom fa 60 metres d’alçada, d’aquest, només l’escultura de Colom fa 7 metres. Les dimensions totals d’aquest monument fan impossible traslladar-lo a un museu.

Més avall podeu llegir una breu descripció d’aquest monument, obra de Gaietà Buigas, l’escultura de Colom és obra de Rafael Atché, autor també del monument a Pau Claris situat al Passeig Lluís Companys. El monument a Colom va ser inaugurat el 1888.

Hi ha vegades que la CUP patina, aquesta n’ha estat una. I no són gaire creïbles quan fa un parell de setmanes el grup municipal de la CUP va abstenir-se en la votació sobre la col·locació de l’escultura eqüestre de Franco i la de la Victòria (franquista) a les portes del Born. Podien haver votat en contra de la col·locació de dues escultures franquistes però van abstenir-se. 

Una mica sobre el monument a Colom:

MONUMENT A COLOM

MONUMENT A
COLOM


Data de càrrega: 28 des. 2007

És una de les imatges de Barcelona més coneguda. Fins i tot qui no ha visitat Barcelona mai però si que ha vist imatges amb tota seguretat aquest monument n'era una d'aquestes imatges.
Visible des de molts punts de la ciutat, sigui la Rambla, Montjuïc o el Tibidabo aquesta escultura ha estat un dels emblemes de la ciutat. Es troba al Portal de la Pau, al final de la Rambla barcelonina. Fa un total de 60 metres i la pròpia escultura de Colom fa uns 7 metres d'alçada. A sota de l'escultura hi ha un mirador des d'on podem veure tota la ciutat i al qual podem accedir amb l'ascensor que puja per la columna. Gaietà Buigas va dissenyar el monument i l'escultura és obra de Rafael Atché. Va inaugurar-se l'1 de juny de 1888.
 

Per iniciativa del promotor cultural Antoni Fages i Ferrer, el 1881 l'Ajuntament de Barcelona, presidit per l'alcalde Rius i Taulet, va convocar un concurs per erigir un monument a Cristòfor Colom. Els guanyadors del concurs van ser dos projectes, un de Maurici Auger i l'altre de Gaietà Buigas. Aquest darrer, que tenia un pressupost més ajustat, fou el que finalment es va realitzar. Va ser inaugurat l'1 de juny de 1888. El monument consta d'una columna de ferro, decorada amb grius i caravel·les i al·legories dels quatre continents, obra de Rossend Nobas. Al capdamunt hi ha l'estàtua de bronze de Colom, de 7,20 m, realitzada per Rafael Atché. Recolzat sobre la bola del món, el seu dit assenyala l'Orient (les Índies). Al seu voltant, en front dels contraforts, hi ha quatre estàtues de pedra representant Catalunya, Aragó, Castella i Lleó; i entre els contraforts, quatre estàtues més de catalans que van ajudar Colom en el seu descobriment: Lluís de Santàngel, financer; fra Bernat Boïl, monjo de Montserrat; Jaume Ferrer de Blanes, astrònom, i Pere de Margarit, capità de vaixell. Hi ha també vuit lleons, obra d'Agapit Vallmitjana, i vuit relleus amb escenes de la vida de Colom. En total hi van participar més d'una desena d'artistes, d'entre els més reputats de la Catalunya de l'època, i constitueix, per tant, una bona síntesi de l'escultura catalana de la Restauració. 

 

 

LA CUP EMBISTE CONTRA EL MONUMENTO A COLÓN

Pero se abstuvo en la votación contra las esculturas franquistas que la alcaldesa Colau quiere colocar en el Born. 

La CUP pide que se retire de su emplazamiento actual el monumento a Colón, situado en la Plaça Portal de la Pau, al final de La Rambla, a tocar del Port (Puerto) de Barcelona. La CUP pide enviar la escultura, la columna, la base y toda la ornamentación a un museo, y sustituir este monumento por otro que represente "un símbolo de la resistencia americana contra el imperialismo, la opresión y la segregación indígena (y afroamericana)". Vayamos por partes. el monumento a Colón mide 60 metros de altura, de éste, sólo la escultura de Colón mide 7 metros. Las dimensiones totales de este monumento hacen imposible trasladarlo a un museo.

Más abajo se puede leer una breve descripción de este monumento, obra de Gaietà Buigas, la escultura de Colón es obra de Rafael Atché, autor también del monumento a Pau Claris situado en el Passeig Lluís Companys. El monumento a Colón fue inaugurado en 1888.

Hay veces que la CUP patina, ésta ha sido una. Y no son muy creíbles cuando hace un par de semanas el grupo municipal de la CUP se abstuvo en la votación sobre la colocación de la escultura ecuestre de Franco y la de la Victoria (franquista) a las puertas del Born. Podían haber votado en contra de la colocación de dos esculturas franquistas pero se abstuvieron. 

Un poco sobre el monumento a Colón: 

MONUMENTO A COLÓN 

Foto más arriba.


Fecha de carga: 28 dic. 2007

Es una de las imágenes de Barcelona más conocida. Incluso quien no ha visitado Barcelona nunca pero si que ha visto imágenes con toda seguridad este monumento era una de esas imágenes.

Visible desde muchos puntos de la ciudad, sea la Rambla, Montjuïc o el Tibidabo esta escultura ha sido uno de los emblemas de la ciudad. Se encuentra en el Portal de la Pau, al final de la Rambla barcelonesa. Mide un total de 60 metros y la propia escultura de Colón mide unos 7 metros de altura. Debajo de la escultura hay un mirador desde donde podemos ver toda la ciudad y al que podemos acceder con el ascensor que sube por la columna. Gaietà Buigas diseñó el monumento y la escultura es obra de Rafael Atché. Se inauguró el 1 de junio de 1888. 

Por iniciativa del promotor cultural Antonio Fages y Ferrer, en 1881 el Ayuntamiento de Barcelona, ​​presidido por el alcalde Rius i Taulet, convocó un concurso para erigir un monumento a Cristóbal Colón. Los ganadores del concurso fueron dos proyectos, uno de Mauricio Auger y el otro de Gaietà Buigas. Este último, que tenía un presupuesto más ajustado, fue el que finalmente se realizó. Fue inaugurado el 1 de junio de 1888. El monumento consta de una columna de hierro, decorada con grifos y carabelas alegorías de los cuatro continentes, obra de Rossend Nobas. En lo alto está la estatua de bronce de Colón, de 7,20 m, realizada por Rafael Atché. Apoyado sobre la bola del mundo, su dedo señala a Oriente (las Indias). A su alrededor, en frente de los contrafuertes, hay cuatro estatuas de piedra representando Cataluña, Aragón, Castilla y León; y entre los contrafuertes, cuatro estatuas más de catalanes que ayudaron Colón en su descubrimiento: Luis de Santángel, financiero; hermano Bernardo Boil, monje de Montserrat; Jaume Ferrer de Blanes, astrónomo, y Pedro de Margarit, capitán de barco. Hay también ocho leones, obra de Agapit Vallmitjana, y ocho relieves con escenas de la vida de Colón. En total participaron más de una decena de artistas, de entre los más reputados de la Catalunya de la época, y constituye, por tanto, una buena síntesis de la escultura catalana de la Restauración.

23 de gen. 2013

El Parlament de Catalunya aprova la declaració de sobirania

El Parlament de Catalunya aprova la declaració de sobirania 

Han votat SI 85 diputats (CiU, ERC, ICV i un diputat de la CUP). Han votat NO 41 diputats (PSC, PP i C’s). 5 diputats del PSC han decidit abstenir-se en desacord amb la posició del seu partit que ha votat NO. Els diputats del Partit Popular han abandonat la Cambra abans de fer-se públics els resultats de la votació.

 



Les anècdotes:
Albert Rivera s’ha dirigit a la resta dels diputats del Parlament dient-los “vostès els catalans”, és a dir, ell no es considera català sinó espanyol, com si no ho sabéssim. Gràcies Albert, ja era hora que reconeguessis que no es poden tenir ni servir dues pàtries, i la teva no és Catalunya.

Els diputats del PP han sortit de la Cambra quan la presidenta del Parlament anava a fer públics els resultats de la votació. No se sap si anaven camí de l’Estació de Sants per abandonar el país o algú els esperava a la porta amb sobres.

El PSC s’ha trencat perquè la direcció ha decidit seguir les ordres dictades pel PSOE i votar NO, cinc diputats del PSC han decidit abstenir-se, ja posats a no votar el mateix que el que deia el partit podrien haver votat SI, en lloc d’abstenir-se. Crec que s’han equivocat perquè avui no tocava abstenir-se.

 

 

 

 

 

 

El Parlamento de Cataluña aprueba la declaración de soberanía

Votaron SI 85 diputados (CiU, ERC, ICV y un diputado de la CUP). Votaron NO 41 diputados (PSC, PP y C 's). 5 diputados del PSC han decidido abstenerse en desacuerdo con la posición de su partido que ha votado NO. Los diputados del Partido Popular han abandonado la Cámara antes de hacerse públicos los ressultats de la votación. 



Las anécdotas:
Albert Rivera se ha dirigido al resto de los diputados del Parlamento diciéndoles "ustedes los catalanes", es decir, él no se considera catalán sino español, como si no lo supiéramos. Gracias Albert, ya era hora que reconozcamos que no se pueden tener ni utilizar dos patrias, y la tuya no es Cataluña.
 
Los diputados del PP han salido de la Cámara cuando la presidenta del Parlamento iba a hacer públicos los resultados de la votación. No se sabe si iban camino de la Estación de Sants para abandonar el país o alguien los esperaba en la puerta con sobres.
 
El PSC se ha roto porque la dirección ha decidido seguir las órdenes dictadas por el PSOE y votar NO, cinco diputados del PSC han decidido abstenerse, ya puestos a no votar lo mismo que lo que decía el partido podrían haber votado SI, en lugar de abstenerse. Creo que se han equivocado porque hoy no tocaba abstenerse.

29 de nov. 2012

Sobiranistes 87 – Unionistes 48

Sobiranistes 87 – Unionistes 48 

La nova legislatura es presenta complexa. Mentre a Catalunya tenim un Parlament majoritàriament sobiranista enfront tenim un Estat espanyol molt hostil a Catalunya. Després de llegir aquests dos dies la premsa catalana i espanyola me n’adono que a Espanya continuen sense entendre res, començo a pensar que tenen algun gen que els impedeix entendre res, potser són massa segles imposant les “Leyes de Castilla” sense “que se note el cuidado”, ni volen escoltar, ni volen entendre res, ni saben negociar. Mentre l’inútil president del govern espanyol Mariano “hilillos de plastelina” Rajoy (PP) que no ha complert cap dels acords - en això s’assembla al seu predecessor José Luís “apoyaré-pero-incumpliré-lo-que-apruebe-el-Parlament-de-Catalunya” Rodríguez Zapatero (PSOE) - un cop coneguts els resultats ha tingut la barra de titllar el president Mas de deslleial, mentre la seva sicària Sánchez Camacho amenaçava la Generalitat amb l’ofec econòmic si “s’enfrontava” al govern central. Sánchez Camacho ha volgut recordar que a Madrid mana el PP i que del govern del PP depenen les transferències, amenaça clara, si Mas no es sotmet el govern del PP no enviarà ni un cèntim. El president Mas té un seriós problema ha d’acceptar aquest xantatge del govern central si vol pagar o plantar cara arriscant-se que l’Estat ofegui econòmicament les finances de la Generalitat. Espero que els votants del PP no tinguin la poca vergonya de queixar-se si quan van a sol·licitar algun ajut no se’ls concedeix perquè no hi ha diners, han votat el partit que ha decidit privar dels seus recursos les institucions del seu país i als catalans, clar, que ells són espanyols, doncs que se’n vagin a Espanya i li demanin al seu líder, a veure si “Madrid paga pels serveis prestats”. El president Artur Mas no pot acceptar aquest xantatge d’aquesta gentussa.

Deixem d’anar amb un lliri a les mans, no és possible entendre’ns amb aquests lladres, el govern català ha de crear ja una agència tributària catalana i que els diners dels catalans es quedin a Catalunya, no podem estar exposats al robatori, ofec i xantatge reiterat de l’Estat espanyol. Cada minut que romanguem formant part d’aquest Estat ens apropa més a la mort. 

Els resultats electorals han estat els següents:

CiU à 50 escons
ERC à21 escons
PSC à20 escons
PPà 19 escons
ICV à13 escons
C’s à9 escons
CUP à3 escons 

Si dividim entre sobiranistes i unionistes el Parlament queda així:

Sobiranistes: CiU à 50 escons + ERC à21 escons + ICV à13 escons + CUP à3 escons = 87 escons (64,45%)

Unionistes: PSC à20 escons + PPà 19 escons + C’s à9 escons = 48 escons (35,55%) 

Ha desaparegut del Parlament SI i ha entrat la CUP.

 

 

 

 

Soberanistas 87 - Unionistas 48 

La nueva legislatura se presenta compleja. Mientras en Catalunya tenemos un Parlament mayoritariamente soberanista frente tenemos un Estado muy hostil a Catalunya. Después de leer estos dos días la prensa catalana y española me doy cuenta que en España siguen sin entender nada, empiezo a pensar que tienen algún gen que les impide entender nada, quizás son demasiado siglos imponiendo las "Leyes de Castilla" sin "que se note el cuidado ", ni quieren escuchar, ni quieren entender nada, ni saben negociar. Mientras el inútil presidente del gobierno español Mariano "hilillos de plastilina" Rajoy (PP) que no ha cumplido ninguno de los acuerdos - en eso se parece a su predecesor José Luís "apoyaré-pero-incumpliré-lo-que-apruebe-el -Parlament-de-Catalunya "Rodríguez Zapatero (PSOE) - una vez conocidos los resultados ha tenido la barra de tildar al presidente Mas de desleal, mientras su sicaria Sánchez Camacho amenazaba la Generalitat con el ahogo económico si" se enfrentaba " el gobierno central. Sánchez Camacho ha querido recordar que en Madrid manda el PP y que del gobierno del PP dependen las transferencias, amenaza clara, si Mas no se somete el gobierno del PP no enviará ni un céntimo. El presidente Mas tiene un serio problema debe aceptar este chantaje del gobierno central si quiere pagar o hacer frente arriesgándose que el Estado ahogue económicamente las finanzas de la Generalitat. Espero que los votantes del PP no tengan la poca vergüenza de quejarse si cuando van a solicitar alguna ayuda no se les concede porque no hay dinero, han votado el partido que ha decidido privar de sus recursos las instituciones de su país y los catalanes, claro, que ellos son españoles, pues que se vayan a España y le pidan a su líder, a ver si "Madrid paga por los servicios prestados". El presidente Artur Mas no puede aceptar este chantaje de esta gentuza.

Dejamos de ir con un lirio en las manos, no es posible entendernos con estos ladrones, el gobierno catalán debe crear ya una agencia tributaria catalana y que el dinero de los catalanes se queden en Catalunya, no podemos estar expuestos al robo, ahogo y chantaje reiterado del Estado español. Cada minuto que permanezcamos formando parte de este Estado nos acerca más a la muerte. 

Los resultados electorales han sido los siguientes:

CiU à 50 escaños
ERC à 21 escaños
PSC à 20 escaños
PP à 19 escaños
ICV à 13 escaños
C 's à 9 escaños
CUP à 3 escaños 

Si dividimos entre soberanistas y unionistas el Parlament queda así:

Soberanistas: CiU à 50 escaños + ERC à 21 escaños + ICV à 13 escaños + CUP à 3 escaños = 87 escaños (64,45%)

Unionistas: PSC à 20 escaños + PP à 19 escaños + C 's à 9 escaños = 48 escaños (35,55%) 

Ha desaparecido del Parlament SI y ha entrado la CUP.

Vidal-Quadras contra la CUP

Vidal-Quadras contra la CUP

La CUP ha entrat al Parlament amb tres escons. Això no ha agradat al colpista ultra eurodiputat del PP i vicepresident del Parlament Europeu – per a vergonya d’aquesta institució - Alejo Vidal-Quadras. Segons Vidal-Quadras la CUP són “batasunos amb barretina” i segons Alejo, el fatxa, “s'encén un senyal d'alarma que seria suïcida ignorar. Catalunya aprofundeix la seva fallida”. Després ha demanat la dimissió d’Artur Mas afirmant que “si Catalunya fos normal, el cap de les files de la coalició nacionalista hauria de dimitir”. Si Espanya fos un país normal algú com Vidal-Quadras fa temps que estaria fora de la política, i si en el Parlament Europeu fos una institució normal Vidal-Quadras hauria estat cessat del seu càrrec de vicepresident de l’Europarlament per haver demanat que l’exèrcit fes un cop d’Estat contra la Generalitat de Catalunya, però malgrat les seves paraules aquest sinistre personatge continua ocupant la vicepresidència del Parlament Europeu, fet que desprestigia aquesta institució i la Unió Europea.

Vidal-Quadras lloa als neolerrouxistes d’en Rivera i al propi Rivera, ambdós tenen molt en comú, també en el seu moment en Rivera va justificar les amenaces colpistes del coronel Alamán, encara que a posteriori amagués la mà després d’haver tirat la pedra colpista. Se li ha de reconèixer que almenys en això Alejo és molt més honest que Rivera.

 
 
 
Vidal-Quadras contra la CUP

La CUP ha entrado en el Parlament con tres escaños. Ésto no ha gustado al golpista ultra eurodiputado del PP y vicepresidente del Parlamento Europeo - para vergüenza de esta institución - Alejo Vidal-Quadras. Según Vidal-Quadras la CUP son "batasunos con barretina" y según Alejo, el facha, "enciende una señal de alarma que sería suicida ignorar. Cataluña profundiza su quiebra". Luego pidió la dimisión de Artur Mas afirmando que "si Cataluña fuera normal, el jefe de las filas de la coalición nacionalista debería dimitir". Si España fuera un país normal alguien como Vidal-Quadras hace tiempo que estaría fuera de la política, y si en el Parlamento Europeo fuera una institución normal Vidal-Quadras habría sido cesado de su cargo de vicepresidente del Europarlamento por haber pedido que el el ejército diera un golpe de Estado contra la Generalitat de Catalunya, pero a pesar de sus palabras este siniestro personaje continúa ocupando la vicepresidencia del Parlamento Europeo, lo que desprestigia esta institución y la Unión Europea.

Vidal-Quadras alaba los neolerrouxistes de en Rivera y al propio Rivera, ambos tienen mucho en común, también en su momento en Rivera justificó las amenazas golpistas del coronel Alamán, aunque a posteriori escondiera la mano después de haber tirado la piedra golpista. Se le debe reconocer que al menos en esto Alejo es mucho más honesto que Rivera.

6 de maig 2012

Joan Carles declarat persona non grata a Berga

Joan Carles declarat persona non grata a Berga



Des de l'època d'Anníbal mai un elefant havia fet tan de mal. Els elefants d'Anníbal van fer trontollar l'Imperi Romà, quasi el van derrotar, però l'Imperi va acabar vencent. Aquell elefant de Botswana que va caure abatut pel rei d'Espanya amb el seu darrer sospir sembla va maleir el Borbó que va trencar-se la cama, i des de llavors no aconsegueix aixecar el cap. S'h acabat el bròquil, ja només uns quants llepaculs monàrquics segueixen defensant un model d'Estat anacrònic, la Monarquia espanyola.


L'Ajuntament de Berga ha declarat de persona non grata al rei Joan Carles, moció aprovada amb els vots a favor de la CUP, l'abstenció de CiU i PSC i el vot en contra del PP. La CUP justifica aquesta moció dient que Joan Carles no és rei "com a resultat d'un procés democràtic, sinó com a conseqüència de l'herència dictada pel seu antecessor Francisco Franco" i denuncia que el regnat de Joan Carles I “entronca directament amb el del seu avantpassat Felip V de Borbó, responsable de la pèrdua de llibertats nacionals que encara a hores d'ara els Països Catalans no han recuperat". Critica del monarca espanyol "el seu comportament personal” que “s'ha vist marcat per tota mena d'escàndols i delictes”. Cal recordar que Joan Carles I va ser nomenat successor seu pel general Franco a títol de rei, aquest rei va jurar el seu nomenament davant les Corts franquistes i va jurar les Lleis Fonamentals del “Movimiento”. I va ser proclamat Rei d'Espanya a la mort del dictador. No és, per tant, un rei demòcrata, hereta el seu càrrec de Cap d'Estat de qui va trencar la legalitat anterior mitjançant un cop d'Estat, una Guerra Civil i una llarga dictadura.


El Ple de l'Ajuntament de Berga ha decidit també revocar la medalla d'or i el nomenament de fill predilecte de Berga que li va ser atorgat el 17 de juliol de 1962. L'Ajuntament berguedà enviarà la resolució reclamant a la Casa Reial espanyola exigint-los “que gestionin amb la Direcció General del Patrimoni de l'Estat el retorn immediat de la Medalla d'Or atorgada a Franco".


Visca el rei... però que visqui ben lluny de nosaltres (i dels elefants).






















Juan Carlos declarado persona non grata en Berga



Desde la época de Aníbal nunca un elefante había hecho tanto daño. Los elefantes de Aníbal hicieron tambalear el Imperio Romano, casi el derrotaron, pero el Imperio acabó venciendo. Ese elefante de Botswana que cayó abatido por el rey de España con su último suspiro parece maldijo el Borbón que se rompió la pierna, y desde entonces no consigue levantar cabeza. Se h terminado la broma, ya sólo unos cuantos lameculos monárquicos siguen defendiendo un modelo de Estado anacrónico, la Monarquía española.


El Ayuntamiento de Berga ha declarado de persona non grata al rey Juan Carlos, moción aprobada con los votos a favor de la CUP, la abstención de CiU y PSC y el voto en contra del PP. La CUP justifica esta moción diciendo que Juan Carlos no es rey "como resultado de un proceso democrático, sino como consecuencia de la herencia dictada por su antecesor Francisco Franco" y denuncia que el reinado de Juan Carlos I "entronca directamente con el de su antepasado Felipe V de Borbón, responsable de la pérdida de libertades nacionales que todavía a estas alturas los Países Catalanes no han recuperado". Critica del monarca español "su comportamiento personal" que "se ha visto marcado por toda tipo de escándalos y delitos". Hay que recordar que Juan Carlos I fue nombrado sucesor suyo por el general Franco a título de rey, este rey juró su nombramiento ante las Cortes franquistas y juró las Leyes Fundamentales del "Movimiento". Y fue proclamado Rey de España a la muerte del dictador. No es, por tanto, un rey demócrata, hereda su cargo de Jefe de Estado de quien rompió la legalidad anterior mediante un golpe de Estado, una Guerra Civil y una larga dictadura.


El Pleno del Ayuntamiento de Berga ha decidido también revocar la medalla de oro y el nombramiento de hijo predilecto de Berga que le fue otorgado el 17 de julio de 1962. El Ayuntamiento de Berga enviará la resolución reclamando a la Casa Real española exigiéndoles "que gestionen con la Dirección General del Patrimonio del Estado el retorno inmediato de la Medalla de Oro otorgada a Franco".


Viva el rey ... pero que viva bien lejos de nosotros (y de los elefantes).