3 de nov. 2010

Retorn al passat

Retorn al passat

En pocs mesos hem anat perdent molts dels avenços que havíem assolit en aquests 30 anys i que creiem de forma equivocada que eren definitius perquè Espanya ha entrat en una fase d'involució tant en la descentralització com en l'àmbit democràtic. Considerant les últimes sentències no sé si el que estic escrivint és un delicte, no pel que escric sinó per la llengua que estic emprant per escriure-ho, tampoc sé si encara puc dir Catalunya del meu país o li hauré de dir “regió nord-est”. Totes aquestes coses convindria que fossin aclarides per les autoritats (in)competents, així tots tindríem clar si estem a la Catalunya democràtica del segle XXI o a instàncies del PP i C's hem reculat en el temps fins a l'Espanya dels anys 40.
Critiquem que a països com Xina, l'Iran o Cuba, i encara d'altres molt pitjors, tanquin webs i blocs que defensen la democràcia i la llibertat d'expressió, però a Espanya, un país que diu ser democràtic, s'han tancat grups al facebook – la seu de Facebook a Espanya està a Madrid - per defensar la independència, i fins i tot algun per defensar la cultura catalana. L'última sentència del TSJC – Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tot i que seguint la doctrina de descatalanització de Catalunya que traspua la sentència del Tribunal (pre)Constitucional (espanyol) – potser ha decidit passar a dir-se Tribunal Superior de Justícia de la Regió del Nordest – anul·la un reglament que no feia més que posar sobre el paper una pràctica de l'Ajuntament de Barcelona en què la llengua catalana és la preferent d'aquesta administració pública, sembla que durant els 30 anys d'ajuntaments democràtics aquesta ha sigut la pràctica i ara van decidir normativitzar el fet, una tradició que ve d'antic, donar rang de llei a la pràctica diària, però el que no ha agradat a la camarilla espanyolista de PP, C's i CCC ha sigut que aquesta pràctica fos normativitzada. Fixem-nos en el fet que ara mateix la majoria dels recursos que hi ha interposats fan referència quasi exclusiva a la llengua catalana. Alguna cosa li falla a aquesta democràcia espanyola que ha decidit recular en aspectes que ja creiem superats aprofitant el control que el PP té en algunes institucions de l'Estat per l'afinitat ideològica dels seus membres.




Regreso al pasado
En pocos meses hemos ido perdiendo muchos de los avances que habíamos logrado en estos 30 años y que creíamos de forma equivocada que eran definitivos para que España ha entrado en una fase de involución tanto en la descentralización como en el ámbito democrático.Considerando las últimas sentencias no sé si lo que estoy escribiendo es un delito, no por lo que escribo sino por la lengua que estoy utilizando para escribir, tampoco sé si todavía puedo llamar Cataluña a mi país o le tendré que llamar "región nordeste ". Todas estas cosas convendría que fueran aclaradas por las autoridades (in)competentes, así todos tendríamos claro si estamos en la Cataluña democrática del siglo XXI o a instancias del PP y C's hemos retrocedido en el tiempo hasta la España de los años 40.Criticamos que en países como China, Irán o Cuba, y aún otros mucho peores, cierren webs y blogs que defienden la democracia y la libertad de expresión, pero en España, un país que dice ser democrático, se han cerrado grupos en facebook - la sede de Facebook en España está en Madrid - por defender la independencia, e incluso alguno para defender la cultura catalana. La última sentencia del TSJC - Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, aunque siguiendo la doctrina de descatalanización de Cataluña que rezuma la sentencia del Tribunal (pre)Constitucional (español) - quizá ha decidido pasar a llamarse Tribunal Superior de Justicia de la Región del Nordeste - anula un reglamento que no hacía más que poner sobre el papel una práctica del Ayuntamiento de Barcelona en que la lengua catalana es la preferente de esta administración pública, parece que durante los 30 años de ayuntamientos democráticos ésta ha sido la práctica y ahora decidieron normalizar el hecho, una tradición que viene de antiguo, dar rango de ley a la práctica diaria, pero lo que no ha gustado a la camarilla españolista de PP, C's y CCC ha sido que esta práctica fuera normativizada. Fijémonos en que ahora mismo la mayoría de los recursos que hay interpuestos hacen referencia casi exclusiva a la lengua catalana. Algo le falla a esta democracia española que ha decidido retroceder en aspectos que ya creíamos superados aprovechando el control que el PP tiene en algunas instituciones del Estado por la afinidad ideológica de sus miembros.