Algú s'imagina que succeiria si a Alemanya un partit els digués que els alemanys d'origen turc s'han de rebel·lar contra la imposició de l'alemany a les escoles i contra el fet que l'alemany sigui la llengua de l'administració alemanya?. Doncs a Catalunya hi ha un partit que “crida a la rebel·lió” d'aquells catalans d'origen espanyol contra el català a l'administració i a les escoles i que ara ha passat de defendre el concepte que ells tenen de bilingüisme pel de trilingüisme. Parlo dels Ciudadanos (C's). Escoltar al seu dirigent cridar a la rebel·lió de la ciutadania en contra de la llengua pròpia de Catalunya per defensar una que va imposar-se per la força és un acudit de mal gust i una irresponsabilitat negar-los el dret a integrar-se a Catalunya amb plenitud. El concepte de rebel·lió de Ciudadanos no té res a veure amb rebel·lar-se contra un sistema injust,. més aviat és una "rebel·lió" al pur estil franquista per imposar un sistema injust en el que una llengua, la castellana, s'imposi damunt d'una altra, la catalana, que és la pròpia del país. Els catalans hem fet un petit acte de rebel·lió cada vegada que emprem la nostra llengua, aquest màxim dirigent de Ciudadanos pretén retornar a un sistema injust que ja va imposar un general que duia el seu mateix cognom, un senyor que enviava la policia a estomacar sardanistes, ja que també llavors ballar sardanes i escoltar-les era un petit acte de rebel·lió que no agradava gens ni mica al regim dictatorial d'un general amb el mateix cognom que el president de C's, fet que va repetir-se no gaires anys després quan va governar un altre general d'infausta memòria. El senyor Rivera i la seva camarilla neolerrouxista ho tenen molt fàcil, si tan incòmodes se senten vivint a Catalunya tenen la possibilitat de marxar d'aquest país en què no s'hi troben gens bé, però si es queden tenen l'obligació de respectar-lo. Són vostès, senyors Ciudadanos, qui no se senten aquest país com a propi. Les rebel·lions com els incendis moltes vegades s'emporten pel davant a aquells que en són responsables de provocar-los. Que el partit lerrouxista Ciudadanos cridi a la rebel·lió em sembla, repeteixo, un acudit de mal gust, el que ells proposen és el retorn al vell sistema en què la llengua pròpia del país queda arraconada i condemnada a l'ostracisme cultural, científic, literari, etc., que és el que ells pretenen. Ciudadanos és un partit creat per una colla de gent rebotada d'altres partits i inadaptada socialmenti que no han entés encara que viuen a Catalunya i que aquest país, mal que els pesi a ells i els molesti, té una llengua i una cultura pròpies, ells defensen el retorn a un estatus en què aquesta cultura i aquesta llengua estaven marginades des del poder governant, però això ha sigut en períodes no democràtics, quan a Catalunya hem recuperat la nostra democràcia la llengua i la cultura han pogut renéixer, i això a aquesta gent no els agrada. Però també vull repetir que si tan incòmodes estan vivint en aquest país perquè la llengua els fa nosa, ho tenen molt fàcil, ningú els obliga a viure aquí, però el que és inacceptable és que quatre inadaptats socials intentin crear del no res un conflicte social en un país que ha donat exemples de convivència entre gent dels més diversos orígens que van venir aquí a buscar poder viure una mica millor. Si llavors van marxar de la seva terra era perquè no hi estaven bé, tenen l'obligació de respectar la terra i la societat que els va acollir. Jo ja em rebel·lo, senyor Rivera i camarilla neolerrouxista, em rebel·lo contra vostès, em rebel·lo contra la seva pretensió d'esborrar la meva llengua del meu país, abans que vostè i el seu partit, això hi ha hagut altres que ho han provat, i encara som aquí.
"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover. 123è President de la Generalitat de Catalunya.
17 de nov. 2010
L'acudit de mal gust de la rebel·lió neolerrouxista
L'acudit de mal gust de la rebel·lió neolerrouxista
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada