Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esquerra republicana de catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esquerra republicana de catalunya. Mostrar tots els missatges

25 de des. 2013

80è aniversari de la mort del president Macià

80è aniversari de la mort del president Macià 

 

 

Breu resum biogràfic:

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933).
-Tinent coronel de l’Exèrcit de Terra.
-Fundador del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (L’Havana).
-Fundador d’Estat Català.
-Fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya.
-122 º president de la Generalitat de Catalunya.

Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d’octubre de 1859. Va ser tinent coronel de l’exèrcit fins que les seves desavinences amb els seus companys després dels fets del Cu-cut el van fer deixar la seva carrera militar. L’any 1922 fundà Estat Català i l’any 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser el 122è President de la Generalitat des de 1931 fins a la seva mort el 25 de desembre de 1933 com a conseqüència d’una peritonitis. 

El 14 d'abril de 1931 el president de la Generalitat de Catalunya va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Si, tenim una democràcia, però és una democràcia fràgil perquè els hereus ideològics dels que van enderrocar la II República Espanyola, la República Catalana i van ser responsables de l'assassinat del President Lluís Companys continuen tenint el poder per decidir sobre les nostres vides, i perquè hi ha una espassa de Dàmocles que penja damunt del cap dels catalans que són els intents involucionistes dels partits majoritaris espanyols de tornar a perìodes no democràtics. 

Francesc Macià proclamà la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat a la Plaça de Sant Jaume, Barcelona, el 14 abril de 1931. 

Discurs de Macià des del balcó de la Plaça Sant Jaume: 


Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President

FRANCESC MACIÀ 


 

 

Monuments al President Francesc Macià i Llussà: 


 

EL CORONEL MACIÀ (Pel·lícula):
 


 
Direcció i guió: Josep Maria Forn.

País: Espanya.

Any: 2006.

Duració: 106 min.

Gènere: Biopic, drama.

Interpretació: Abel Folk (Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate), Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova).Producció: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografia: Jaume Peracaula. Muntatge: Josep M. Aragonés.

Direcció artística: Josep Massagué.

Estrena a Espanya: 20 abril 2007.

SINOPSI: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona al novembre de 1905, just per a assistir a l'assalt de 200 militars armats amb destrals a la impremta del setmanari Cu-cut i a la redacció del diari La veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada aquests fets i la tempestat política que desencadenen enfrontant a l'exèrcit amb les forces catalanistes. Els militars de tot Espanya se solidaritzen amb els oficials assaltants, excepte un, que planta cara amb decisió i fermesa als seus companys. És el tinent coronel en Cap de la Comandància d'Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

80 aniversario de la muerte del presidente Macià

 
Breve resumen biográfico:
Francesc Macià y Llussà (Vilanova y la Geltrú, 21 de septiembre de 1859 - Barcelona, 25 de diciembre de 1933).
-Teniente coronel del Ejército de Tierra.
- Fundador del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (La Habana).
- Fundador de Estat Català.
- Fundador de Esquerra Republicana de Catalunya.
-122 º presidente de la Generalitat de Catalunya.

Francesc Macià y Llussà nació en Vilanova y la Geltrú el 21 de octubre de 1859. Fue teniente coronel del ejército hasta que sus desavenencias con sus compañeros después de los hechos del Cu-cut le hicieron dejar su carrera militar. En 1922 fundó Estat Català y 1931 Esquerra Republicana de Catalunya. Fue el 122 º presidente de la Generalitat desde 1931 hasta su muerte el 25 de diciembre de 1933 como consecuencia de una peritonitis.

El 14 de abril de 1931 el presidente de la Generalidad de Catalunya proclamó la República Catalana desde el balcón del Palau de la Generalitat en la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Si, tenemos una democracia, pero es una democracia frágil en la que los herederos ideológicos de los que derribaron la II República Española y la República Catalana, y fueron responsables del asesinato del Presidente Lluís Companys, siguen teniendo el poder para decidir sobre nuestras vidas, y porque hay una espada de Damocles que pende sobre la cabeza de los catalanes que son los intentos involucionistas de los partidos mayoritarios españoles de volver a períodos no democráticos. 

Francesc Macià proclamó la República Catalana desde el balcón del Palau de la Generalitat en la Plaça de Sant Jaume, Barcelona, el 14 de abril de 1931. 

Discurso de Macià desde el balcón de la Plaça Sant Jaume: 


Catalanes:

Interpretando el sentimiento y los anhelos del pueblo que nos acaba de dar su sufragio, proclamo la República Catalana como Estado integrante de la Federación Ibérica. De acuerdo con el Presidente de la República federal española señor Niceto Alcalá Zamora, con el que hemos ratificado los acuerdos en el pacto de San Sebastián, me hago cargo provisionalmente de las funciones de Presidente del Gobierno de Catalunya, esperando que el pueblo español y el catalán expresarán cuál es en estos momentos su voluntad. Al hacer esta proclamación, con el corazón abierto a todas las esperanzas, nos conjuramos y pedimos a todos los ciudadanos de Catalunya que se conjuren con nosotros para hacerla prevalecer por los medios que sean, aunque fuera necesario sacrificar la propia vida. Todo aquel, pues, que perturbe el orden de la naciente República Catalana, será considerado como un agente provocador y un traidor a la Patria. Esperamos que todos sabréis haceros dignos de la libertad que nos hemos dado y de la justicia que, con la ayuda de todos, vamos a establecer. Nos apoyamos sobre cosas inmortales como son los derechos de los hombres y de los pueblos y , muriendo y todo si fuera necesario, no podemos perder. En proclamar nuestra República, hacemos llegar nuestra voz a todos los pueblos de España y del mundo, pidiéndoles que espiritualmente estén a nuestro lado y frente a la monarquía borbónica que hemos abatido, y los ofrecemos aportar todo nuestro esfuerzo y toda la emoción de nuestro pueblo renaciente para asegurar la paz internacional. Para Catalunya, los otros pueblos hermanos de España, por la fraternidad de todos los hombres y de todos los pueblos, Catalanes, sabed haceros dignos de Catalunya.

Barcelona, ​​14 de abril de 1931 .

el Presidente

FRANCESC MACIÀ

 

 

Monumentos al Presidente Francesc Macià y Llussà : 


 
EL CORONEL MACIÀ (Película): 


 

 

Dirección y guión: Josep Maria Forn.

País: España .

Año: 2006.

Duración: 106 min.

Género: Biopic, drama.

Interpretación: Abel Folk (Francesc Macià Llussà), Marta Marco (Eugenia Lamarca), Molly Malcolm (Elisabeth Joyce), Félix Pons (Maspons), Ricard Borràs (Ventura Gassol), Pere Ventura (Carner Ribalta), Roger Casamajor (Daniel Cardona), Manel Barceló (coronel Azcarate), Lluís Soler (Henry Torres), Juli Fábregas (Vilanova). Producción: Josep Maria Forn.

Música: Albert Guinovart.

Fotografía: Jaume Peracaula. Montaje: José M. Aragonés.

Dirección artística: José Massagué.

Estreno en España: 20 de abril 2007.

SINOPSIS: Elisabeth Joyce (Molly Malcolm), una joven historiadora irlandesa, llega a Barcelona en noviembre de 1905, justo para asistir al asalto de 200 militares armados con hachas a la imprenta del semanario Cu -cut y a la redacción del diario La Veu de Catalunya. Elisabeth presencia asustada estos hechos y la tormenta política que desencadenan enfrentando al ejército con las fuerzas catalanistas. Los militares de toda España se solidarizan con los oficiales asaltantes, excepto uno, que planta cara con decisión y firmeza a sus compañeros. Es el Teniente Coronel en Jefe de la Comandancia de Ingenieros de Lleida. Su nombre es Francesc Macià Llussà (Abel Folk).

13 d’abr. 2013

Tres diputats catalans expulsats del Congrés per parlar en català

Tres diputats catalans expulsats del Congrés per parlar en català

 

A Espanya la pluralitat lingüística no se l’han cregut mai, i els que menys s’ho creuen són aquells que diuen ser defensors d’un bilingüisme que ells mai practiquen. Els mateixos partits que defensen aquest bilingüisme de pa sucat amb oli a Catalunya, i els representants dels quals poden expressar-se al Parlament de Catalunya en castellà sense que ningú faci escarafalls, són els mateixos que quan un diputat català fa el seu discurs en català al Congrés dels Diputats criden i els insulten.

Ahir el president del Congrés dels Diputats va privar de la paraula i expulsar de l’hemicicle els diputats d’ERC Joan Tardà, Alfred Bosch i Teresa Jordà per parlar en català a l’hemicicle espanyol. Els diputats catalans van demostrar que la llei no és igual per a tots, mentre a Catalunya l’Estat es pretén que la sola presència d’un alumne castellanoparlant en una classe és motiu suficient, a parer del TSJC, per a què totes les classes es facin en castellà encara que els 24 nens restants siguin catalanoparlants, el president del Congrés va expulsar els tres diputats perquè, segons ell, el reglament del Congrés diu que només es pot parlar en castellà des de la tribuna d’oradors. El president, però, tot i llegir un article del reglament amb el que va justificar l’expulsió dels diputats, un article que enlloc diu que no es pugui parlar en català (gallec o èuscar).

 

 

 



 

 

 

Tres diputados catalanes expulsados ​​del Congreso para hablar en catalán

 

En España la pluralidad lingüística no se la han creído nunca, y los que menos lo creen son aquellos que dicen ser defensores de un bilingüismo que ellos nunca practican. Los mismos partidos que defienden este bilingüismo de pacotilla en Cataluña, y cuyos representantes pueden expresarse en el Parlamento de Cataluña en castellano sin que nadie haga aspavientos, son los mismos que cuando un diputado catalán hace su discurso en catalán el Congreso gritan y los insultan.

Ayer el presidente del Congreso privó de la palabra y expulsar del hemiciclo los diputados de ERC Joan Tardà, Alfred Bosch y Teresa Jordà para hablar en catalán en el hemiciclo español. Los diputados catalanes demostraron que la ley no es igual para todos, mientras en Cataluña el Estado se pretende que la sola presencia de un alumno castellanohablante en una clase es motivo suficiente, a juicio del TSJC, para que todas las clases se hagan en castellano aunque los 24 niños restantes sean catalanohablantes, el presidente del Congreso expulsó a los tres diputados porque, según él, el reglamento del Congreso dice que sólo se puede hablar en castellano desde la tribuna de oradores. El presidente, sin embargo, a pesar de leer un artículo del reglamento con el que justificó la expulsión de los diputados, un artículo que ninguna dice que no se pueda hablar en catalán (gallego o euskera).

8 de gen. 2013

Vidal-Quadras demana l’empresonament de Mas i Junqueras

Vidal-Quadras demana l’empresonament de Mas i Junqueras 

Si encara hi ha algú que cregui que la democràcia està consolidada a Espanya la realitat li demostrarà que la democràcia no només no està consolidada sinó que probablement està morint-se mica a mica. El procés sobiranista iniciat a Catalunya l’11 de setembre de 2012 ha aconseguit que el nacionalisme espanyol es tregui la màscara de demòcrata que s’havia posat després de l’intent de cop d’Estat de 1981.

És cert que hi havia mitjans de comunicació que no amagaven les seves preferències pels règims totalitaris, almenys en això la “caverna mediàtica” era més honesta que els partits polítics com el PP, que provaven de dissimular, sense gaire èxit, tot s’ha de dir. Alguns dirigents del PP, intentant passar per demòcrates de tota la vida, em recorden al doctor Strangelove, un dels tres personatges interpretats per Peter Sellers a la sàtira de Kubrick “DoctorStrangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb un científic nazi que treballa d’assessor del president dels Estats Units, paper també interpretat per Sellers. Una de les característiques del doctor Strangelove és que el seu braç té una certa propensió a fer la salutació feixista com si tingués vida pròpia. A alguns dirigents del PP els impossible controlar el franquista que porten dins seu, potser no volen. I

Vidal-Quadras, tertulià intereconòmic, apologista del colpisme i diputat i vicepresident del Parlament Europeu quan les seves activitats anteriorment citades li ho permeten, ha demanat que el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el president d’ERC, Oriol Junqueras, siguin empresonats. Demana al líder del PP i president del govern espanyol que reformi el Codi Penal amb l’argument que “la secessió es reintrodueix al delicte de traïció, i la ruptura de la unitat nacional al de rebel·lió, encara que la ruptura es faci sense violència” i segons Alejo, el colpista, “la desobediència d'una autoritat a una sentència judicial” ha de ser castigada amb la “presó, no com ara, que té multa o inhabilitació”. Immediatament en Vidal-Quadras va afirmar que “no em preocupa tant el que facin Mas i Junqueras, que són dos 'personajillos' que la història enterrarà aviat, sinó l'actitud del govern central. Estic esperant que el president del govern central aparegui en una ocasió solemne i digui el que s'ha de dir en aquests moments: que aquest referèndum no se celebrarà”. S’equivoca, senyor Vidal-Quadras, és vostè qui està enterrat al Parlament Europeu, el lloc on el Partit Popular, el seu partit, envia els seus dirigents políticament acabats. De vostè d’aquí a uns anys només el recordarem com un personatge sinistre que va trair el seu propi país d’obra i de paraula. Vostè, senyor Vidal-Quadras, és qui ara ja té el menyspreu que es guanyen a pols els traïdors i col·laboracionistes. El mariscal Petain, ara recordat com un traïdor a França, tot i que se li reconeix que va ser un dels herois de la Primera Guerra Mundial, llàstima que arruïnés aquest prestigi durant la Segona Guerra Mundial, en canvi, Vidal-Quadras no ha fet mai res de bo per Catalunya, sempre ha estat un traïdor.

Que la resposta a un procés cap a la independència pacífic i democràtic, iniciat pel poble de Catalunya el passat 11 de setembre, sigui, per part de l’Estat espanyol amenaçar amb l’engarjolament dels nostres principals representants electes i la supressió de les nostres institucions de govern, com ja van fer abans Felip V, Primo de Rivera i Franco, evidencia el tarannà totalitari del Regne d’Espanya.

 

 

 

 

 

 

Vidal-Quadras pide el encarcelamiento de Mas y Junqueras
 
Si todavía hay alguien que crea que la democracia está consolidada en España la realidad le demostrará que la democracia no sólo no está consolidada sino que probablemente está muriéndose poco a poco. El proceso soberanista iniciado en Catalunya el 11 de septiembre de 2012 ha conseguido que el nacionalismo español se quite la máscara de demócrata que se había puesto tras el intento de golpe de Estado de 1981.

Es cierto que había medios de comunicación que no escondían sus preferencias por los regímenes totalitarios, al menos en esto la "caverna mediática" era más honesta que los partidos políticos como el PP, que trataban de disimular, sin mucho éxito, todo se ha de decir. Algunos dirigentes del PP, intentando pasar por demócratas de toda la vida, me recuerdan al doctor Strangelove, uno de los tres personajes interpretados por Peter Sellers en la sátira de Kubrick "Doctor Strangelove or: How ILearned to Stop Worrying and Love the Bomb", un científico nazi que trabaja de asesor del presidente de Estados Unidos, papel también interpretado por Sellers. Una de las características del doctor Strangelove es que su brazo tiene una cierta propensión a hacer el saludo fascista como si tuviera vida propia. A algunos dirigentes del PP les imposible controlar el franquista que llevan dentro de sí, puede que no quieren. Y Vidal-Quadras, tertuliano intereconómico, apologista del golpismo y diputado y vicepresidente del Parlamento Europeo cuando sus actividades anteriormente citadas se lo permiten, ha pedido que el presidente de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, y el presidente de ERC, Oriol Junqueras , sean encarcelados. Pide al líder del PP y presidente del gobierno español que reforme el Código Penal con el argumento de que "la secesión se reintroduce al delito de traición, y la ruptura de la unidad nacional al de rebelión, aunque la ruptura se haga sin violencia "y según Alejo, el golpista," la desobediencia de una autoridad a una sentencia judicial "debe ser castigada con la" cárcel, no como ahora, que tiene multa o inhabilitación ". Inmediatamente en Vidal-Quadras afirmó que "no me preocupa tanto lo que hagan Mas y Junqueras, que son dos 'personajillos' que la historia enterrará pronto, sino la actitud del gobierno central. Estoy esperando que el presidente del Gobierno aparezca en una ocasión solemne y diga lo que hay que decir en estos momentos: que este referéndum no se celebrará". Se equivoca, señor Vidal-Quadras, es usted quien está enterrado en el Parlamento Europeo, el lugar donde el PP, su partido, envía sus dirigentes políticamente acabados. De usted dentro de unos años sólo lo recordaremos como un personaje siniestro que traicionó su propio país de obra y de palabra. Usted, señor Vidal-Quadras, es quien ahora ya tiene el desprecio que se ganan a pulso los traidores y colaboracionistas. El mariscal Petain, ahora recordado como un traidor a Francia, aunque se le reconoce que fue uno de los héroes de la Primera Guerra Mundial, lástima que arruinara este prestigio durante la Segunda Guerra Mundial, en cambio, Vidal-Quadras no ha hecho nunca nada bueno por Catalunya, siempre ha sido un traidor.

Que la respuesta a un proceso hacia la independencia pacífico y democrático, iniciado por el pueblo de Catalunya el pasado 11 de septiembre, sea por parte del Estado español amenazar con la encarcelamiento de nuestros principales representantes electos y la supresión de nuestras instituciones de gobierno, como ya hicieron antes Felipe V, Primo de Rivera y Franco, evidencia el talante totalitario del Reino de España.

2 de set. 2012

Joan Tardà, enemic públic de l’Espanya cavernària

Joan Tardà, enemic públic de l’Espanya cavernària 

No es menja nens espanyols crus, no “ha atracat” cap banc (a diferència d’algun (ex)dirigent del PP), però la caverna l’ha declarat enemic públic de l’Espanya cavernària, i tot per ser independentista. 

El periodista ultradretà Enrique de Diego ha demanat que Joan Tardà, diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya sigui detingut sota l’acusació de traïció. Segons de Diego això implicaria que a Joan Tardà se li hauria de retirar la nacionalitat espanyola i l’haurien d’expulsar del “territori nacional (espanyol)” sinó fos possible empresonar-lo. El periodista ultradretà no ho deixa aquí, també demana que s’il·legalitzi Esquerra Republicana de Catalunya, a la que considera enemiga d’Espanya i l’acusa de voler envair altres territoris. València i Balears. Enrique de Diego demana també que el coronel Alamán, el que deia que s’havia de donar un cop per aturar la independència de Catalunya, sigui nomenat ministre de defensa.

La democràcia espanyola no només no està consolidada, està patint una regressió ràpida, Espanya està derivant cap a una dictadura on ser catalanista pot acabar sent considerat un delicte.

La petició d’aquest periodista ultradretà d’empresonar el diputat Tardà, retirar-li la nacionalitat espanyola, i si no poguessin empresonar-lo, expulsar-lo del “territori nacional (espanyol)” no té ni cap ni peus. No es pot empresonar algú que no ha comés cap delicte, i Joan Tardà no n’ha comés cap, però si Espanya continua la seva deriva antidemocràtica em sembla que podria arribar-se a aquest extrem.  Retirar la nacionalitat a una persona significa que aquesta persona es converteix en apàtrida, i expulsar-lo del territori nacional espanyol convertiria a Joan Tardà en un exiliat i perseguit per les seves idees polítiques.

No seria la primera vegada que l’Estat espanyol retira la seva nacionalitat a algú, això ho poden fer tots els països, però un dels casos més greus pel nombre d’afectats i les conseqüències seria el cas dels milers de persones que van fugir d’Espanya quan Franco i la seva camarilla d’assassins van fer-se amb el poder. Molts d’aquests exiliats es trobaven a França refugiats i passant-les magres en camps de refugiats quan França va ser ocupada pels alemanys. Aquestes persones van caure en mans dels nazis que van preguntar al règim franquista si volia que li tornessin aquells espanyols, el règim va retirar-los la nacionalitat espanyola convertint-los en apàtrides i els nazis van deportar-los als camps d’extermini.

Com podria explicar l’actual govern espanyol que s’ha jutjat, no podent-lo empresonar, l’han expulsat i li han retirat la nacionalitat a una persona que defensa unes idees determinades?. Difícilment. De totes maneres, si tot va bé, el senyor Enrique de Diego no haurà de preocupar-se més per haver de retirar la nacionalitat espanyola a un català, els catalans tindrem la nostra pròpia nacionalitat, la catalana, i seria ell qui si un dia vingués a Catalunya estaria en un altre Estat. ¿Algo que declarar, señor Enrique de Diego?

 

 

 

 

 

 

Joan Tardà, enemigo público de la España cavernaria 

No se come niños españoles crudos, no “ha atracado” ningún banco (a diferencia de algún (ex) dirigente del PP), pero la caverna le ha declarado enemigo público de la España cavernaria, y todo por ser independentista. 

El periodista ultraderechista Enrique de Diego ha pedido que Joan Tardà, diputado de Esquerra Republicana de Catalunya sea detenido bajo la acusación de traición. Según Diego ello implicaría que a Joan Tardà se le debería retirar la nacionalidad española y deberían expulsarle del "territorio nacional (español)" si no fuera posible encarcelarlo. El periodista ultraderechista no lo deja ahí, también pide que se ilegalice Esquerra Republicana de Cataluña, a la que considera enemiga de España y la acusa de querer invadir otros territorios: Valencia y Baleares. Enrique de Diego pide también que el coronel Alamán, elque decía que había que dar un golpe para detener la independencia de Catalunya, sea nombrado ministro de defensa.

La democracia española no sólo no está consolidada, está sufriendo una regresión rápida, España está derivando hacia una dictadura donde ser catalanista puede acabar siendo considerado un delito.

La petición de este periodista ultraderechista de encarcelar el diputado Tardà, retirarle la nacionalidad española, y si no pudieran encarcelarlo, expulsarlo del "territorio nacional (español)" no tiene ni pies ni cabeza. No se puede encarcelar a alguien que no ha cometido ningún delito, y Joan Tardà no ha cometido ninguno, pero si España sigue su deriva antidemocrática creo que podría llegar a este extremo. Retirar la nacionalidad a una persona significa que esa persona se convierte en apátrida, y expulsarlo del territorio nacional español convertiría en Joan Tardà en un exiliado y perseguido por sus ideas políticas.

No sería la primera vez que el Estado español retira su nacionalidad a alguien, eso lo pueden hacer todos los países, pero uno de los casos más graves por el número de afectados y las consecuencias sería el caso de los miles de personas que huyeron de España cuando Franco y su camarilla de asesinos se hicieron con el poder. Muchos de estos exiliados se encontraban en Francia refugiados y pasándolas canutas en campos de refugiados cuando Francia fue ocupada por los alemanes. Estas personas cayeron en manos de los nazis que preguntaron al régimen franquista si quería que le devolvieran aquellos españoles, el régimen les retiró la nacionalidad española convirtiéndolos en apátridas y los nazis los deportaron a los campos de exterminio.

¿Cómo podría explicar el actual gobierno español que se ha juzgado, no pudiéndolo encarcelar, lo han expulsado y le han retirado la nacionalidad a una persona que defiende unas ideas determinadas?. Difícilmente. De todos modos, si todo va bien, el señor Enrique de Diego no tendrá que preocuparse más por tener que retirar la nacionalidad española a un catalán, los catalanes tendremos nuestra propia nacionalidad, la catalana, y sería él quien si un día viniera a Cataluña estaría en otro Estado. ¿Algo que declarar, señor Enrique de Diego?

17 de des. 2011

CARLOS HERRERA POSSEIT PER L'ESPERIT CATALANÒFOB DE FEDEGUICO

CARLOS HERRERA POSSEIT PER L'ESPERIT CATALANÒFOB DE FEDEGUICO


L'estrella matinal d'Onda Cero, Carlos Herrera, quan ha de parlar de Catalunya o de catalans es posseït per l'esperit de Fedeguico i com la nena de l'exorcista comença a llançar el vòmit de la seva catalanofòbia per la boca ruixant radiofònicament els seus oients.
Herrera contra l'Alfred Bosch

Carlos Herrera parla així de l'Alfred Bosch després que aquest entregués una carta al Borbó dient-li que volien que Catalunya s'independitzés d'Espanya perquè alguna cosa fa olor de podrit a l'Estat: “El tonto con cinco minutos de gloria. El tonto que dice: vengo a decirle al rey que queremos romper, queremos salir del reino porqué algo huele a podrido. Nada nos gustaría más que saliese del reino un tío como éste, que no apareciese por ninguna parte del reino. Claro, que tíos como éste no hubiera en el reino, pasa que los hay, el rey lo toreó como es la costumbre, con la derecha, con la izquierda”.

El Borbó rebia un per un als caps de cada grup parlamentari de la nova legislatura i l'Alfred Bosch li va presentar una carta en què se li comunicava per quines raons se l'informava que la posició d'Esquerra era que Catalunya sortís d'Espanya perquè entre molts altres motius alguna cosa fa pudor a Espanya. És comprensible que Carlos Herrera no noti la olor de podrit ja que ell està a la caverna, focus de bona part de la ferum de podrit, té els narius saturats per la olor, i ningú sol notar la seva pròpia ferum. Herrera que va viure durant molt de temps a Catalunya sembla que aspiri a fer-se disculpar aquest pecat de joventut, també sembla oblidar el que va aprendre quan va treballar a Catalunya, ha perdut la seva personalitat i s'ha convertit en una còpia mal feta del caigut radiopredicador del Tremedal.
Herrera contra el president Artur Mas

Carlos Herrera parla així de la intenció d'Artur Mas de portar davant dels tribunals al govern espanyol per no pagar els diners que havia de pagar segons els acords signats: ”Pero, ojo, tu ya sabes que cuando negocias con Convergència i Unió te está dando la mano con la derecha pero con la izquierda te la está clavando. Así ya se vio ayer que Artur Mas denunciaba en los tribunales en Europa al gobierno central por 759 millones de euros que dicen que les deben. Esto se arregla pagando”.

No, Herrera, els catalans donem la dreta i amb l'esquerra provem que no ens robin la cartera, però noi, tants segles dedicant-se a espoliar altres pobles que costa impedir-ho, i a més, l'Estat espanyol està convençut que robar a altres pobles és un dret diví. No sé si això s'arregla pagant, a hores d'ara ni que ens deixéssiu de robar crec que, almenys en el meu cas, la meva opinió canviés. El que si que tinc clar és que si hi ha un acord signat o de paraula aquest s'ha de complir. Qui no compleix amb els acords que signa deixa de ser una persona de fiar, qui no compleix els acords de paraula tampoc, i amb la gent que no té paraula no s'han de tenir tractes. L'Estat ha de pagar aquests 759 milions i també els altres 1450 milions pendents i deixar-se de tonteries.

Ja sé, Carlos, que els catalans ens mengem nens castellanoparlants amb patates i només pel fet de ser catalans ja tenim una disposició al mal. Dir el nom dels porcs dels catalans ara que estàs ben amagat a la caverna respirant els gassos putrefactes del nacionalisme espanyol més carpetovetònic no val, quan treballaves a Catalunya no eres tan barroer ni mentider, t’has reespanyolitzat, i ja veus quines coses t’escoltem dir, cada dia t’assembles més al petit radiopredicador del Tremedal.

Quan algú arriba a un acord l'ha de complir, i el teu Estat és un Estat que no té paraula, no compleix els acords que signa i menteix. En aquestes circumstàncies les teves paraules atacant al president Mas per exigir el pagament d'unes quantitats que aquest Estat lladre que tu defenses deu a Catalunya, ens deu molt més però de moment que pagui allò que està pactat.

Abans de titllar de tonto a un diputat per demanar la independència del seu país seria bo que aprenguessis, Carlos, la història del teu país. Segurament recordaràs que hi va haver un Imperi espanyol, em pots dir on està ara el vostre Imperi?. Els insults i les amenaces no faran que els catalans tinguem més ganes de quedar-nos formant part del teu regne de les Espanyes. Des del meu punt de vista ja va bé que tu i els altres galifardeus cavernaris continueu dient-nos el nom del porc als catalans, així cada dia hi haurà més catalans que se n'adonaran que Espanya no té remei i que el millor que podem fer és sortir-nos d'aquesta presó de pobles.





Vídeo: CARLOS HERRERA - ONDA CERO - Herrera titlla de tonto l'Alfred Bosch



Vídeo: Herrera ataca al president Artur Mas per reclamar els 759 milions que l'Estat deu a Catalunya



Carta que va entregar Alfred Bosch al rei d’Espanya (PDF)




CARLOS HERRERA POSEÍDO POR EL ESPÍRITU CATALANÓFOBO DE FEDEGUICO

La estrella matinal de Onda Cero, Carlos Herrera, cuando tiene que hablar de Cataluña o de catalanes es poseído por el espíritu de Fedeguico y como la niña del exorcista empieza a lanzar el vómito de su catalanofobia por la boca rociando radiofónicamente a sus oyentes.
Herrera contra el Alfred Bosch

Carlos Herrera habla así de Alfred Bosch después de que éste entregara una carta al Borbón diciéndole que querían que Cataluña se independizara de España porque algo huele a podrido en el Estado: "El tonto con cinco minutos de gloria . El tonto que dice: vengo a decirle al rey que queremos romper. Queremos salir del reino porqué algo huele a podrido. Nada nos gustaria más que saliese del reino un tío como éste, que no apareciese por ninguna parte del reino. Claro, que tíos como éste no hubiera en el reino, pasa que los hay, el rey lo torea como es la costumbre, con la derecha, con la izquierda ".

El Borbón recibía uno por uno a los jefes de cada grupo parlamentario de la nueva legislatura y el Alfred Bosch le presentó una carta en la que se le comunicaba por qué razones se le informaba que la posición de Esquerra era que Cataluña saliera de España porque entre muchos otros motivos algo huele mal en España. Es comprensible que Carlos Herrera no note el olor a podrido ya que él está en la caverna, foco de buena parte de la hedor a podrido, tiene la nariz saturada por el olor, y nadie suele notar su propia hedor. Herrera que vivió durante mucho tiempo en Cataluña parece que aspire a hacerse disculpar este pecado de juventud, también parece olvidar lo que aprendió cuando trabajó en Cataluña, ha perdido su personalidad y se ha convertido en una copia mal hecha del caído radiopredicador del Tremedal.
Herrera contra el presidente Artur Mas

Carlos Herrera habla así de la intención de Artur Mas de llevar ante los tribunales al gobierno español por no pagar el dinero que debía pagar según los acuerdos firmados: "Pero, ojo, tú ya sabes que Cuando negociaré con Convergència i Unió tiene está dando la mano con la derecha pero con la izquierda tiene la está clavando. Así ya se vio ayer que Artur Mas denunciaban en los tribunales en Europa en el Gobierno central por 759 millones de euros que dicen que las Debén. Esto se arregla pagando ".

No, Herrera, los catalanes damos la derecha y con la izquierda probamos que no nos roben la cartera, pero chico, tantos siglos dedicándose a expoliar otros pueblos que cuesta impedirlo, y además, el Estado español está convencido de que robar a otros pueblos es un derecho divino. No sé si esto se arregla pagando, a estas alturas ni que dejarais de robarnos creo que, al menos en mi caso, mi opinión cambiara. Lo que sí que tengo claro es que si hay un acuerdo firmado o de palabra este se debe cumplir. Quien no cumple con los acuerdos que firma deja de ser una persona de fiar, que no cumple los acuerdos de palabra tampoco, y con la gente que no tiene palabra no se tendrán tratos. El Estado debe pagar estos 759 millones y también los otros 1450 millones pendientes y dejarse de tonterías.

Ya sé, Carlos, que los catalanes nos comemos niños castellanohablantes con patatas y sólo por el hecho de ser catalanes ya tenemos una disposición al mal. Despotricar de los catalanes ahora que estás bien escondido en la caverna respirando los gases putrefactos del nacionalismo español más carpetovetónico no vale, cuando trabajabas en Cataluña no eras tan torpe ni mentiroso, te has reespañolizado, y ya ves qué cosas te escuchamos decir, cada día te pareces más al pequeño radiopredicador del Tremedal.

Cuando alguien llega a un acuerdo deberá ser cumplida, y tu Estado es un Estado que no tiene palabra, no cumple los acuerdos que firma y miente. En estas circunstancias tus palabras atacando al presidente Mas por exigir el pago de unas cantidades que este Estado ladrón que tú defiendes debe a Cataluña, nos debe mucho más pero de momento que pague lo que está pactado.

Antes de llamar tonto a un diputado por pedir la independencia de su país sería bueno que aprendieras, Carlos, la historia de tu país. Seguramente recordarás que hubo un Imperio español, ¿me puedes decir dónde está ahora su Imperio?. Los insultos y las amenazas no harán que los catalanes tengamos más ganas de quedarnos formando parte de tu reino de las Españas. Desde mi punto de vista ya va bien que tú y los demás alelados cavernarios continueis insultándonos a los catalanes, así cada día habrá más catalanes que se darán cuenta que España no tiene remedio y que lo mejor que podemos hacer es salirnos de esta cárcel de pueblos.

10 d’oct. 2010

Lluís Companys i Jover 21 de juny de 1882 - 15 d'octubre de 1940 / 21 de junio de 1882 - 15 de octubre de 1940

Lluís Companys i Jover 21 de juny de 1882 - 15 d'octubre de 1940 / 21 de junio de 1882 - 15 de octubre de 1940

Homenatge al president Lluís Companys en el 70è aniversari del seu assassinat

El president Lluís Companys serà homenatjat 70 anys després del seu assassinat amb una cerimonia amb el to d'un funeral d'Estat. Serà una cerimonia civil que se celebrarà a l'esglesia de Sant Agustí el dia 15 d'octubre, dia que en commemora el 70è aniversari del seu afusellament un 15 d'octubre de 1940. Durant l'acte es llegiran textos relacionats amb el president i la seva mort, l'historiador Hilari Raguer llegirà un panegíric i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i la Coral Polifònica de Puig-Reig interpretarà el "Rèquiem de Mozart". El funeral serà públic i hi assistiran CIU, ERC i ICV. El dia 17 al matí 23 corals amb un total de 460 cantants interpretaran El Cant de la Senyera.
Homenaje al presidente Lluís Companys en el 70 ° aniversario de su asesinato
El presidente Lluís Companys será homenajeado 70 años después de su asesinato con una ceremonia con el tono de un funeral de Estado. Será una ceremonia civil que se celebrará en la iglesia de San Agustín el día 15 de octubre, día que en conmemora el 70 aniversario de su fusilamiento un 15 de octubre de 1940. Durante el acto se leerán textos relacionados con el presidente y su muerte, el historiador Hilari Raguer leerá un panegírico y la Orquesta de Cámara del Empordà y la Coral Polifónica de Puig-Reig interpretará el "Réquiem de Mozart". El funeral será público y asistirán CiU, ERC e ICV. El día 17 por la mañana 23 corales con un total de 460 cantantes interpretarán El Canto de la Senyera.


El 15 d'octubre de 2010 es commemora l'afusellament del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover. 70 anys després d'aquell infame consell de guerra a què va ser sotmés el president Companys pels militars feixistes espanyols alçats en armes contra la legalitat republicana l'Estat espanyol - 34 anys després de la mort del criminal dictador Franco i restaurada la democràcia - en aparença - continua negant-se a anul·lar el consell de guerra. Podeu llegir un breu biogràfic del president Companys, el text de la sentència del consell de guerra i el documental "Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys".

Lluís Companys i Jover
Va néixer a el Tarròs el 21 de juny de 1882 i va morir a Barcelona el 15 d'octubre de 1940. Fou un polític i advocat catalanista i independentista. Va ser president del Parlament de Catalunya (1932-33), ministre de Marina en el govern de la República (2on. Semestre de 1933) i va ser el 123è
president de la Generalitat de Catalunya (1934-1940). El final de la guerra civil i la derrota de la República va suposar-li haver de marxar cap a l'exili. L'agost de 1940 la Gestapo alemanya va capturar-lo i entregar-lo a les autoritats feixistes espanyoles que van sotmetre el president Companys a un consell de guerra sumaríssim sense cap garantia legal condemnant-lo a mort, fet que va produir-se poques hores després del consell de guerra, el matí del 15 d'octubre de 1940. Un escamot de l'exèrcit espanyol franquista va afusellar el president Companys en el Castell de Montjuïc. És l'únic cas a Europa que un Estat assassina a un president democràtic. Setanta anys després l'Estat espanyol continua negant-se a anular aquell consell de guerra infame.

El 15 de octubre de 2009 se conmemora el fusilamiento del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover. 69 años después de aquel infame consejo de guerra a que fue sometido el president Companys por los militares fascistas españoles levantados en armas contra la legalidad republicana el Estado español - 34 años después de la muerte del criminal dictador Franco y restaurada la democracia - en apariencia - continúa negándose a anular el consejo de guerra. Podéis leer un breve biográfico del president Companys, el texto de la sentencia del consejo de guerra y el documental "Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys".

Lluís Companys i Jover
Nació en el Tarròs el 21 de junio de 1882 y murió en Barcelona el 15 de octubre de 1940. Fue un político y abogado catalanista e independentista. Fue presidente del Parlament de Catalunya (1932-33), ministro de Marina en el gobierno de la República (2º Semestre de 1933) y fue el 123º presidente de la Generalitat de Catalunya (1934-1940). El final de la guerra civil y la derrota de la República le supuso tener que marchar hacia el exilio. El agosto de 1940 la Gestapo alemana le capturó y entregó a las autoridades fascistas españolas que sometieron el president Companys a un consejo de guerra sumarísimo sin ninguna garantía legal condenándole a muerte, hecho que se produjo pocas horas después del consejo de guerra, la mañana del 15 de octubre de 1940. Un pelotón del ejército español franquista fusiló el president Companys en el Castell de Montjuïc. Es el único caso en Europa que un Estado asesina a un presidente democrático. Setenta años después el Estado español continúa negándose a anular aquel consejo de guerra infame.

Vídeo: PER CATALUNYA VIDA I MORT DE LLUÍS COMPANYS 1 DE 3 (Documental)









Vídeo: PER CATALUNYA VIDA I MORT DE LLUÍS COMPANYS 2 DE 3 (Documental)








Vídeo: PER CATALUNYA VIDA I MORT DE LLUÍS COMPANYS 3 DE 3 (Documental)








Vídeo: ELS ÚLTIMS PASSOS DEL PRESIDENT COMPANYS (Vídeo propi)








Vídeo: Discursos Francesc Macià i Lluís Companys








Sentència del judici sumaríssim al President de la Generaltat Lluís Companys i Jover


En la plaza de Barcelona a catorce de Octubre de mil novecientos cuarenta, reunido el Consejo de Guerra de Oficiales Generales para ver y fallar la presente causa instruida en procedimiento sumarísimo ordinario contra Luis Companys Jover, paisano, oído el Fiscal y Defensor y RESULTANDO:
Que el procesado Luis Companys Jover, de 58 años de edad, de estado casado, natural de Tarrós (Lérida) y profesión Abogado, desde su juventud siempre tuvo significación política izquierdista, con cuyo carácter fue elegido diputado varias veces, fundando el Partido de Esquerra Catalana de la que fue Jefe de minoría en las Cortes, proclamando en 1931 y en unión de Macià la República Catalana, llegando después a la presidencia de la Generalidad desde la que en Octubre de 1934 proclamó el "Estat Català", lo que origina su prisión y condena por el delito de rebelión, pena de la que fue amnistiado en el año 1936, volviendo con tal motivo a ocupar la Presidencia de la Generalidad.
RESULTANDO: Que al producirse el Glorioso Movimiento Nacional, el 17 de julio de 1936, el procesado continuó en dicho cargo de Presidente de la Generalidad, oponiéndose decididamente al triunfo del Alzamiento a cuyo fin celebró reuniones en las Consejerías de la Generalidad de las que salió acordado el reparto de las armas que con profusión se hizo a los elementos frente-populistas para oponerse al Ejército Nacional, dirigiendo numerosas alocuciones alentadoras de la resistencia a la Causa Nacional y encauzando desde la propia Generalidad la lucha animada por medio de órdenes que transmitió a las fuerzas dependientes de su gobierno.
RESULTANDO: Que el procesado no puso remedio para reprimir los desórdenes, crímenes, asesinatos, robos, saqueos y depredaciones de toda clase, a que los elementos izquierdistas de dedicaron y que no sólo los toleró sino que con actuación más bien fueron favorecidos y alentados.
RESULTANDO: Que el procesado presidiendo el Gobierno de la Generalidad legisló ampliamente en toda clase de materias, inspirándose siempre en el afán de conseguir el triunfo de las izquierdas, llegando en este orden a incluso asumir facultades que nunca le correspondieron, organizando milicias armadas, con nombramientos expresos de Jefes militares, organización de la Industria de guerra, declaración de Plaza bloqueada de la de Barcelona, creación de Tribunales Populares, con distribuciones y nombramientos de funcionarios judiciales en consonancia con sus ideas políticas, organizando las patrullas de control a las que dispensó tal protección, no obstante los crímenes que cometían, que incluso hizo pasar, a su disolución, muchos de sus componentes al Cuerpo de Mozos de Escuadra, mantuvo inteligencia con organizaciones extranjeras favorecedoras de la rebeldía y finalmente dispuso incautaciones e intervenciones de bienes y bancarias.
RESULTANDO: Que huido a Francia el procesado, ante el avance de nuestras fuerzas, en dicha nación vecina continuó usando el título de Presidente de la Generalidad, haciendo propaganda de todas clases y manteniendo relaciones políticas con otros huidos con el fin de entorpecer al Gobierno Nacional.
HECHOS PROVADOS
Vistos los autos siendo Vocal Ponente el Auditor de Brigada, don Adriano Coronel Velázquez.


CONSIRERANDO: Que asumido el poder legítimo del Estado por las Autoridades Militares que a partir del 17 de julio de 1936 se alzaron en cumplimiento de la misión atribuida al Ejército en su Ley constitutiva de deender la Patria contra enemigos tanto exteriores como interiores, que significaban los partidos y el llamado gobierno del Frente Popular, y que surgido así el Nuevo Estafo, la oposición armada contra el mismo origina la rebelión definida en el artículo 237 del Código de Justícia Militar.
CONSIRERANDO: Que del expresado delito es responsable en concepto de autor el procesado porque los hechos que la Sentencia declara, ponen de manifiesto que los realizó en notoria compenetración ideológica con los propósitos perseguidos en la rebelión y para la consecución de los fines de ella por lo que incurrió en la responsabilidad que determina el citado artículo 237 en relación con el nº 2 del 238 del expresado Código de Justícia Militar.
CONSIRERANDO: Que concurren en este caso, además de la destacada personalidad del procesado por el cargo que desempeñó, las circunstancias agravantes de trascendencia del delito y el daño causado con relación al servicio a los intereses del Estado y a los particulares a que se refiere el artículo 173 del Cófigo Castrense.


CONSIRERANDO: Que toda persona criminalmente responsable de un delito o falta lo es también civilmente,
VISTOS los artículos citados y los demás de general aplicación, así como el número 2 del Grupo 1º del anexo a la orden de 25 de enero de 1940 (B.O. número 26) y Ley de Responsabilidades Políticas de 9 de febrero de 1939.


FALLAMOS, que debemos condenar y condenamos al ex-Presidente del disuelto Gobierno de la Generalidad catalana, Luis Companys Jover, como responsable en concepto de autor por adhesión del expresado delito de rebelión militar, a la pena de Muerte con accesorios legales caso de indulto y expresa reserva de la acción civil o responsabilidad de igual clase en cuantía indetermonada.
Lo que por esta nuestra sentencia juzgando, pronunciamos, mandamos y firmamos Manuel González, Federico García Rivera, Fernando Giménez
Sáenz, Rafael Latorre, Gonzalo Calvo, José Irigoyen y Adriano Velázquez.










3 d’ag. 2010

Front comú per la independència

Front comú per la independència

Joan Carretero, líder de Reagrupament, ha anunciat que passades les vacances d'estiu vol obrir converses amb Esquerra Republicana de Catalunya i amb Democràcia Catalana Catalana, el partit de Joan Laporta, per tractar de fer una coalició que concorreria a les properes eleccions al Parlament de Catalunya de la propera tardor. La intenció és recollir el sentiment independentista en una candidatura conjunta de les tres formacions.

Poden canalitzar el vot independentista però també hauran d'evitar els personalismes, un risc que sempre pateixen els grups organitzats al voltant d'una persona molt determinada: Carretero en el cas de Reagrupament i Laporta en el cas de Democràcia Catalana, tampoc Esquerra Republicana de Catalunya se n'escapa. Cal dir que cap partit escapa al divisme dels seus líders tot i que n'hi ha que el líder quasi diví acostuma a estar lluny del partit, en el seu lloc posen un titella que transmet el missatge del llunyà líder diví, d'altres no se sap molt bé qui és el líder diví, només se sospita, però si se sap qui és el titella.

Passades vacances d'estiu sabrem com s'ho fan aquestes tres formacions polítiques – Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament i Democràcia Catalana – per acordar una aliança que pugui canalitzar el vot independentista. Esquerra Republicana de Catalunya haurà de fer un gran esforç, sent com són en aquests moments l'única formació independentista al Parlament, tot i que havent decepcionat a molts dels seus
electors molt crítics amb les actuacions dutes a terme en aquests últims anys. A Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya) li convé entendre's amb Carretero (Reagrupament) i Laporta (Democràcia Catalana) per fer un front comú que permeti canalitzar el vot independentista. Seria un error imperdonable dividir-lo per uns personalismes mal entesos. Davant nostre tenim un monstre, el nacionalisme espanyol, que sembla molt fort, però units el podem fer caure i deslliurar-nos d'ell per sempre.

Frente común por la independencia

Joan Carretero, líder de Reagrupament, ha anunciado que pasadas las vacaciones de verano quiere abrir conversaciones con Esquerra Republicana de Catalunya y con Democracia Catalana Catalana, el partido de Joan Laporta, para tratar de hacer una coalición que concurriría a las próximas elecciones al Parlamento de Cataluña del próximo otoño. La intención es recoger el sentimiento independentista en una candidatura conjunta de las tres formaciones. Pueden canalizar el voto independentista pero también tendrán que evitar los personalismos, un riesgo que siempre sufren los grupos organizados alrededor de una persona muy determinada: Carretero en el caso de Reagrupament y Laporta en el caso de Democracia Catalana, tampoco Esquerra Republicana de Cataluña se escapa. Hay que decir que ningún partido escapa al divismo de sus líderes aunque los hay que el líder casi divino suele estar lejos del partido, en su lugar ponen un títere que transmite el mensaje del lejano líder divino, otros no se sabe muy bien quién es el líder divino, sólo se sospecha, pero si se sabe quién es el títere. Pasadas vacaciones de verano sabremos como lo hacen estas tres formaciones políticas - Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament y Democracia Catalana - para acordar una alianza que pueda canalizar el voto independentista. Esquerra Republicana de Catalunya tendrá que hacer un gran esfuerzo, siendo como son en estos momentos la única formación independentista en el Parlamento, aunque habiendo decepcionado a muchos de sus electores muy críticos con las actuaciones llevadas a cabo en estos últimos años. A Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya) le conviene entenderse con Carretero (Reagrupament) y Laporta (Democracia Catalana) para hacer un frente común que permita canalizar el voto independentista. Sería un error imperdonable dividirlo por unos personalismos mal entendidos. Ante nosotros tenemos un monstruo, el nacionalismo español, que parece muy fuerte, pero unidos lo podemos derribar y librarnos de él para siempre.



16 de nov. 2009

Els partits polítics i el Tribunal Constitucional

Els partits polítics i el Tribunal Constitucional


S'ha de reconèixer que el Tribunal Constitucional ha aconseguit que tots els partits polítics catalans i espanyols estiguin d'acord en una cosa: les deliberacions del TC s'estan allargant massa. I sembla que la cosa encara pot anar per llarg, ara diuen que no hi haurà sentència abans de 2011, encara que de tant en tant filtren que potser s'han carregat un altre article. És comprensible que els partits catalans que van redactar l'Estatut comencin a estar-ne farts de les dilacions del TC, jo com a ciutadà també, és més crec que l'Estatut mai hauria d'haver sigut recorregut una vegada va ser aprovat pels ciutadans en referèndum, però hi va haver uns irresponsables, el PP, que van decidir que allò que opinem els ciutadans de Catalunya i tres cambres legislatives no val una merda i que ells han d'imposar la seva llei a la majoria peti qui peti. I en aquestes estem.

Joan Ridao (ERC): “Si Catalunya fos realment prioritària per al PP el primer que hauria de fer és retirar el recurs contra l'Estatut i en segon lloc reconèixer que a Catalunya no vivim una situació de conflicte lingüístic“.

Joan Ridao no ho diu amb aquestes paraules però ho diu i és que si el PP tingués un interés responsable per Catalunya hauria de retirar el recurs i no seguir intentant promoure un conflicte sigui dins del nostre país atiant els enfrontaments entre els catalans, en això per sort han fracassat, o atiant els odis viscerals en altres CCAA espanyoles contra Catalunya i els catalans. Esperar que els irresponsables dirigents del PP entrin en raó sembla que és demanar massa.

Certament no vivim en el conflicte lingüístic del que tant parlen a Espanya i que fins i tot s'ha creat un partit polític expresament per promoure'l.

Joan Herrera (ICV): “El Partit Popular no necessita explicar millor el missatge, el que necessita és no ser el partit anticatalà per excel·lència, i el que necessita és ser un partit més moderat“.

L'anticatalanisme dóna vots en alguns racons d'Espanya, com donava l'antisemitisme en altres països, el principal partit anticatalà i catalanòfob és el PP, però també el PSOE n'ha fet ús de l'anticatalanisme. Joan Herrera demana moderació al PP però els problemes són que l'única manera d'atreure votants és fer un discurs ultra i molt agressiu, atiant l'anticatalanisme tapa la seva manca d'idees. Si els catalans no existíssim el PP faria servir d'ase dels cops a uns altres. Ja no es tracta de demanar al PP que es moderi i que deixin de comportar-se com uns ultres catalanòfobs, el que se'ls ha de demanar és que si no tenen propostes que pleguin. Els problemes mai se solucionen atiant odis contra les minories.

Artur Màs: “I si un Tribunal Constitucional no és capaç de fer la seva feina, i a més a més té gent que ja està amortitzada, que està caducada, que ja haurien d'haver plegat per mandat, per la pròpia llei, escolteu, un Tribunal Constitucional que no pot fer la seva feina el que ha de fer és dimitir, i que se'n faci un de nou“.

No és que els membres del TC hagin caducat com si fossin iogurts, certament el seu mandat fa molt que ha expirat, el que succeeix és que no es tracta d'un òrgan independent, han traslladat les picabaralles dels partits polítics – les de PSOE i PP concretament - a les sales de reunió del TC. Han perdut tota legitimitat per això i pel fet que el seu mandat fa molt que va finalitzar. D'altra banda em sembla una greu irresponsabilitat que es presentés un recurs contra una llei que ja va ser votada pels ciutadans després del seu estudi en tres cambres legislatives. De l'actual situació en tenim tres responsables, el Partit Popular i el Defensor del Poble Espanyol que han presentat fins a set recursos i el Tribunal Constitucional que va acceptar els set recursos.

Alicia Sánchez Camacho (PP): “L'endarreriment d'aquesta sentència va en contra de l'estabilitat institucional que necessitem a Catalunya, per tant nosaltres demanem, preguem i exigim que aquesta sentència surti el més aviat possible. Són tres anys de deliberacions, tres anys de valoracions, i ja han tingut prou temps per poder donar un resultat davant dels recursos presentats“.

Primer començaré per una cosa que la senyora Sánchez Camacho no diu en l'àudio però que ha sigut recollit per la premsa: la senyora Sánchez Camacho diu que els partits catalans han de deixar d'interferir i que ella és l'única amb legitimitat per a demanar al TC que dicti la sentència lo més ràpidament possible. De legitimitat la senyora Sánchez Camacho no en té, el que si que és la senyora Sánchez Camacho com a presidenta del PP, el partit que va presentar el recurs contra l'Estatut, una irresponsable per haver-lo presentat, la seva responsabilitat està en el fet d'haver provocat una situació molt greu ja que no va respectar la voluntat del poble de Catalunya. I ara anem al que si que podeu escoltar en l'àudio que acompanya aquest article. L'estabilitat institucional a Catalunya ha sigut trastocada per la irresponsable presentació d'un recurs aprovat pel poble de Catalunya que va – vàrem – aprovar un text molt retallat per les Corts espanyoles respecte del text sortit del Parlament de Catalunya. Ha sigut el PP qui ha conculcat la voluntat dels ciutadans de Catalunya en presentar aquest recurs. Les lleis s'aproven o no en els parlaments i en alguns casos les refrenden els ciutadans, pot agradar o no una llei però les lleis s'aproven per majoria, quan les minories (PP) recorren a altres instàncies per tombar lleis ja que no han pogut imposar la seva voluntat es crea un greu problema, no es tracta de demanar, pregar o exigir que la sentència surti aviat, si en el PP encara els quedés una engruna de decència retirarien tots els recursos contra l'Estatut, recursos que mai havien d'haver presentat si fossin un partit responsable però com han demostrat de forma sobrada de responsables no en tenen res.

Federico Trillo (PP): “Cal revisar que ocorre amb un Tribunal Constitucional que és el cridat a garantir que els espanyols tinguin el dret fonamental a una justícia ràpida i eficaç, i empri a analitzar l'Estatut de Catalunya, el doble de temps del procés legislatiu que va tardar el Parlament de Catalunya i les Corts Generals a aprovar-lo, i el triple de temps que l'aprovació de la Constitució sencera“.

Haig de reconèixer que estic d'acord amb tot el que diu Trillo en aquest paràgraf. Federico “Viva Honduras” Trill Figueroa, del Partit Popular, encara que no ho sembli per les seves paraules assenyades diu unes quantes coses molt ben dites. Però potser hauria de rumiar-se fins a quin punt el seu partit – el PP – té responsabilitats en què el TC funcioni com funciona, és a dir, que no funcioni gens ni mica.

El Tribunal Constitucional ha de vetllar per la constitucionalitat de les lleis, si, però un cop referendades pels ciutadans no pot retallar ni modificar allò que és la decisió del poble, el TC no està per sobre dels ciutadans perquè si fos així això vol dir que Espanya no és una democràcia – govern del poble - sinó una judicocràcia, ni està al servei d'un partit – el PP - que recorre totes les lleis que s'aproven en les cambres legislatives i que no aconsegueix tombar ja que sol quedar-se en minoria. Últimament se'n parla molt de la partitocràcia però sembla que el PP pretén imposar la judicocràcia. I seria molt irresponsable confiar en el govern que governa a base de sentències.

Vídeo: L'ESTATUT DE CATALUNYA i EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Los partidos políticos y el Tribunal Constitucional

Se ha de reconocer que el Tribunal Constitucional ha logrado que todos los partidos políticos catalanes y españoles estén de acuerdo en una cosa: las deliberaciones del TC se están alargando demasiado. Y parece que la cosa aún puede ir para largo, ahora dicen que no habrá sentencia antes de 2011, aunque de vez en cuando filtren que quizá se han cargado otro artículo. Es comprensible que los partidos catalanes que redactaron el Estatut empiecen a estar hartos de las dilaciones del TC, yo como ciudadano también, es más creo que el Estatut nunca debería haber sido recurrido una vez fue aprobado por los ciudadanos en referéndum, pero hubo unos irresponsables, el PP, que decidieron que aquello que opinemos los ciudadanos de Catalunya y tres cámaras legislativas no vale una mierda y que ellos deben imponer su ley a la mayoría palme quien palme. Y en estas estamos.

Joan Ridao (ERC): “Si Catalunya fuese realmente prioritaria para el PP lo primero que debería hacer es retirar el recurso contra el Estatut y en segundo lugar reconocer que en Catalunya no vivimos una situación de conflicto lingüístico“.

Joan Ridao no lo dice con estas palabras pero lo dice y es que si el PP tuviese un interés responsable por Catalunya debería retirar el recurso y no seguir intentando promover un conflicto sea dentro de nuestro país atizando los enfrentamientos entre los catalanes, en esto por suerte han fracasado, o atizando los odios viscerales en otras CCAA españolas contra Catalunya y los catalanes. Esperar que los irresponsables dirigentes del PP entren en razón parece que es pedir demasiado.

Ciertamente no vivimos en el conflicto lingüístico del que tanto hablan en España y que hasta se ha creado un encuentro político expresamente para promoverlo.

Joan Herrera (ICV): “El Partido Popular no necesita explicar mejor el mensaje, lo que necesita es no ser el partido anticatalán por excelencia, y lo que necesita es ser un partido más moderado“.

El anticatalanismo da votos en algunos rincones de España, como daba el antisemitismo en otros países, el principal partido anticatalán y catalanófobo es el PP, pero también el PSOE ha hecho uso del anticatalanismo. Joan Herrera pide moderación al PP pero que los problemas son la única manera de atraer votantes es hacer un discurso ultra y muy agresivo, atizando la anticatalanismo para tapar su falta de ideas. Si los catalanes no existiésemos el PP usaría de asno de los golpes a otros. Ya no se trata de pedir al PP que se modere y que dejen de comportarse como unos ultras catalanófobos, lo que se debe pedir es que si no tienen propuestas que cesen. Los problemas nunca se solucionan atizando odios contra las minorías.

Artur Mas: “Y si un Tribunal Constitucional no es capaz de hacer su faena, y además además tiene gente que ya está amortizada, que está caducada, que ya deberían haber cesado por mandato, por la propia ley, escuchad, un Tribunal Constitucional que no puede hacer su faena lo que debe hacer es dimitir, y que se haga un de nuevo“.

No es que los miembros del TC hayan caducado como si fuesen yogures, ciertamente su mandato hace mucho que ha expirado, lo que sucede es que no se trata de un órgano independiente, han trasladado las rencillas de los partidos políticos – las de PSOE y PP concretamente - a las salas de reunión del TC. Han perdido toda legitimidad por eso y debido a que su mandato hace mucho que finalizó. Por otro lado me parece una grave irresponsabilidad que se presenten un recurso contra una ley que ya fue votada por los ciudadanos después de su estudio en tres cámaras legislativas. De la actual situación tenemos tres responsables, el Partido Popular y el Defensor del Pueblo Español que han presentado hasta siete recursos y el Tribunal Constitucional que aceptó los siete recursos.

Alicia Sánchez Camacho (PP): “El retraso de esta sentencia va en contra de la estabilidad institucional que necesitamos en Catalunya, por lo tanto nosotros pedimos, rogamos y exigimos que esta sentencia salga lo más pronto posible. Son tres años de deliberaciones, tres años de valoraciones, y ya han tenido suficiente tiempo para poder dar un resultado ante de los recursos presentados“.

Primero comenzaré por una cosa que la señora Sánchez Camacho no dice en el audio pero que ha sido recogido por la prensa: la señora Sánchez Camacho dice que los partidos catalanes deben dejar de interferir y que ella es la única con legitimidad para pedir al TC que dicte la sentencia lo más rápidamente posible. De legitimidad la señora Sánchez Camacho no tiene, lo que si que es la señora Sánchez Camacho como presidenta del PP, el partido que presentó el recurso contra el Estatut, una irresponsable por haberlo presentado, su responsabilidad está en el hecho de haber provocado una situación muy grave ya que no respetó la voluntad del pueblo de Catalunya. Y ahora vayamos al que si que podéis escuchar en el audio que acompaña este artículo. La estabilidad institucional en Catalunya ha sido trastocada por la irresponsable presentación de un recurso aprobado por el pueblo de Catalunya que aprobó – aprobamos – un texto muy recortado por los Cortes españolas respeto del texto salido del Parlament de Catalunya. Ha sido el PP quien ha conculcado la voluntad de los ciudadanos de Catalunya al presentar este recurso. Las leyes se aprueban o no en los parlamentos y en algunos casos las refrendan los ciudadanos, puede gustar o no una ley pero las leyes se aprueban por mayoría, cuando las minorías (PP) recorren a otras instancias por tumbar leyes ya que no han podido imponer su voluntad se crea un grave problema, no se trata de pedir, rogar o exigir que la sentencia salga pronto, si en el PP aún les quedase una migaja de decencia retirarían todos los recursos contra el Estatut, recursos que nunca debían haber presentado si fuesen un encuentro responsable pero como han demostrado de forma sobrada de responsables no tienen nada.

Federico Trillo (PP): “Hay que revisar que ocurre con un Tribunal Constitucional que es el llamado a garantizar que los españoles tengan el derecho fundamental a una justicia rápida y eficaz, y emplee en analizar el Estatut de Catalunya, el doble de tiempo del proceso legislativo que tardó el Parlamento de Catalunya y los Cortes generales a aprobarlo, y el triple de tiempo que la aprobación de la Constitución entera“.

He de reconocer que estoy de acuerdo con todo el que dice Trillo en este párrafo. Federico “Viva Honduras” Trillo Figueroa, del Partido Popular, aunque no lo parezca por sus palabras cuerdas dice unas cuantas cosas mucho bien dichas. Pero quizá debería rumiarse hasta que punto su partido – el PP – tiene responsabilidades en que el TC funcioné como funciona, es decir, que no funcioné nada de nada.

El Tribunal Constitucional debe velar por la constitucionalidad de las leyes, si, pero una vez refrendadas por los ciudadanos no puede recortar ni modificar aquello que es la decisión del pueblo, el TC no está por encima de los ciudadanos porqué que si fuese así eso quiere decir que España no es una democracia – gobierno del pueblo - sino una judicocracia, ni está al servicio de un partido – el PP - que recurre todas las leyes que se aprueben en las cámaras legislativas y que no logra tumbar ya que suele quedarse en minoría. Últimamente se habla mucho de la partitocracia pero parece que el PP pretende imponer la judicocracia. Y sería muy irresponsable confíar en el gobierno que gobierna a base de sentencias.