Si ells són la solució potser val més quedar-nos amb el problema

Si ells són la solució potser val més quedar-nos amb el problema

On està en Wally Rajoy?

Fa dues setmanes el Partit Popular va guanyar les eleccions per majoria absoluta, a hores d’ara encara no se sap que farà quan tingui el timó de les Espanyes, ni tan sols se sap qui seran els tripulants. I tot això amb un “vaixell” que fa més aigües que el Titànic, Espanya, i tot plegat enmig d’un temporal acollonant, la crisi. Wally Rajoy fa allò que ha estat fent durant aquests set anys en què el seu partit estava a l’oposició, res. Agafant la foto del panorama polític espanyol s’intenta trobar en Wally Rajoy i no hi apareix. En una entrevista que li va fer Víctor Lamela per a La Vanguardia la setmana passada, en Wally Rajoy va dir: “No sóc gandul ni sóc indecís, és que m'agrada reflexionar abans d'actuar”. El president in pectore del govern de les Espanyes, continua sense prendre decisions, és bo que avisi que no és gandul ni indecís, ningú sap molt bé que és, però algú li hauria de dir que es posi a treballar i comenci a dir que farà i amb quin equip, així sabrem de quin mal hem de morir.

Rosa dels mals vents

Rosa Díez ha aconseguit multiplicar per cinc la presència del partit Unión Progreso y Democracia (UPYD), també conegut com Unión Patriotera y Demagógica o Unos Pocos y Díez. Va aconseguir un escó per Madrid l’anterior legislatura, ara el seu partit ha aconseguit 4 a Madrid i un a València, Toni Cantó, un actor del qual no recordo cap pel•lícula. Amb menys programa que Rajoy, i això ja és molt dir, ha aconseguit que el seu partit creixi dient vaguetats amb un DNI que segons Díez és el que uneix a tots els espanyols, els que són de grat i els que ho són (som) per decret i a desgrat. A Rosa Díez no li ha agradat gens ni mica que el partit Amaiur que representa l’esquerra abertzale hagi obtingut representació al Congrés dels Diputats, quan l’esquerra abertzale havia estat il•legalitzada per concórrer a les eleccions, ara que ETA s’ha acabat i que un partit abertzale ha pogut presentar-se aconseguint convertir-se en la segona força política d’Euskadi, de la il•legalitat a la que els tripijocs dels dos partits espanyolistes els havien condemnat amb una llei a mida, Amaiur ha passat a ser la segona força política d’Euskadi. Díez ha dit que “també Hitler va guanyar unes eleccions”. Això és veritat només en part, el que si és cert és que entre els principals sicaris de Hitler n’hi havia un que utilitzava la demagògia de la manera més grollera per aconseguir els seus propòsits, tal i com fa la senyora Díez. I Díez té dues qualitats que comparteix amb el caporal de Bohèmia, l’autoritarisme i el discurs demagògic i ultranacionalista.

 

Si ellos son la solución quizá sea mejor quedarnos con el problema

¿Dónde está en Wally Rajoy?

Hace dos semanas el Partido Popular ganó las elecciones por mayoría absoluta, a estas alturas todavía no se sabe que hará cuando tenga el timón de las Españas, ni siquiera se sabe quiénes serán los tripulantes. Y todo ello con un "barco" que hace más aguas que el Titanic, España, y todo ello en medio de un temporal acojonante, la crisis. Wally Rajoy hace lo que ha estado haciendo durante estos siete años en que su partido estaba en la oposición, nada. Tomando la foto del panorama político español intenta encontrar en Wally Rajoy y no aparece.En una entrevista que le hizo Víctor Lamela para La Vanguardia la semana pasada, en Wally Rajoy dijo: "No soy vago ni soy indeciso, es que me gusta reflexionar antes de actuar". El presidente in pectore del Gobierno de las Españas, sigue sin tomar decisiones, es bueno que avise que no es vago ni indeciso, nadie sabe muy bien que es, pero alguien le debería decir que se ponga a trabajar y empiece a decir que hará y con qué equipo, así sabremos de qué mal hemos de morir.

Rosa de los malos vientos

Rosa Díez ha conseguido multiplicar por cinco la presencia del partido Unión Progreso y Democracia (UPyD), también conocido como Unión patriotera y demagógica o Unos Pocos y Díez. Consiguió un escaño por Madrid la anterior legislatura, ahora su partido ha conseguido 4 en Madrid y uno en Valencia, Toni Cantó, un actor del que no recuerdo ninguna película. Con menos programa que Rajoy, y eso ya es mucho decir, ha conseguido que su partido crezca diciendo vaguedades con un DNI que según Díez es lo que une a todos los españoles, los que son de agrado y los que lo son (somos) por decreto ya pesar. A Rosa Díez no le ha gustado nada que el partido Amaiur que representa la izquierda abertzale haya obtenido representación en el Congreso de los Diputados, cuando la izquierda abertzale había sido ilegalizada para concurrir a las elecciones, ahora que ETA ha acabado y que un partido aberzale ha podido presentarse logrando convertirse en la segunda fuerza política de Euskadi, de la ilegalidad en la que los tejemanejes de los dos partidos españolistas les habían condenado con una ley a medida, Amaiur ha pasado a ser la segunda fuerza política de Euskadi. Díez ha dicho que "también Hitler ganó unas elecciones". Esto es verdad sólo en parte, lo que si es cierto es que entre los principales sicarios de Hitler había uno que utilizaba la demagogia de la manera más grosera para conseguir sus propósitos, tal y como hace la señora Díez. Y Díez tiene dos cualidades que comparte con el cabo de Bohemia, el autoritarismo y el discurso demagógico y ultranacionalista.

Moisès Rajoy i les seves taules de la llei

Moisès Rajoy i les seves taules de la llei

Moisès Rajoy baixà de la Sierra madrilenya amb el codi de conducta de la Tribu Popular, i quan arribà a la planura valenciana trobà Paco Camps, Rita Barberá i Carlos Fabra ballant al voltant del vedell d'or Correa. Moisès Rajoy sense gaire esma agafà les taules del codi de conducta del Partit Popular i les va fer públiques esperant que altres tribus les assumissin com a pròpies perquè era evident que la tribu dels pepers estava massa embadalida pels regals del vedell d'or.

Les altres tribus respongueren: “no ens expliquis sopars de duro, com vols que acceptem seguir les teves regles si els teus no volen seguir-les”. I Moisès Rajoy trenca les taules del codi de conducta.

Un parell d'anys més tard Moisès Rajoy ascendí de nou a la Sierra madrilenya i tornar amb un decàleg, aprofitant que la seva tribu ja dominava les altres tribus i els territoris però era evident que la seva tribu aquelles noves taules de la llei no tenia intenció de complir-les, no anava amb ells. Encara que el vedell d'or feia ja temps que estava tancat encara molts continuaven lloant-lo pels beneficis personals que els havia aportat i desitgen l'alliberament davant la desesperació del líder de la tribu que ja s'ha descontrolat.

Evangeli apòcrif i sardònic segons jo mateix.

Moisés Rajoy y sus tablas de la ley

Moisés Rajoy bajó de la Sierra madrileña con el código de conducta de la Tribu Popular, y cuando llegó a la llanura valenciana encontró Paco Camps, Rita Barberá y Carlos Fabra bailando alrededor del becerro de oro Correa. Moisés Rajoy sin mucho tino tomó las tablas del código de conducta del Partido Popular y las hizo públicas esperando que otras tribus las asumieran como propias porque era evidente que la tribu de los peperos estaba demasiado embelesada por los regalos del becerro de oro.

Las otras tribus respondieron: "no nos cuentes cuentos chinos, como quieres que aceptamos seguir tus reglas si los tuyos no quieren seguirlas". Y Moisés Rajoy rompe las tablas del código de conducta.

Un par de años más tarde Moisés Rajoy ascendió de nuevo a la Sierra madrileña y volver con un decálogo, aprovechando que su tribu ya dominaba las otras tribus y los territorios pero era evidente que su tribu aquellas nuevas tablas de la ley no tenía intención de cumplirlas, no iba con ellos. Aunque el becerro de oro hacía ya tiempo que estaba cerrado todavía muchos seguían alabando a Dios por los beneficios personales que les había aportado y desean la liberación ante la desesperación del líder de la tribu que ya se ha descontrolado.

Evangelio apócrifo y sardónico según yo mismo.

Regidor contrari a l'entrompada es detingut conduint en estat d'embriaguesa

Regidor contrari a l'entrompada es detingut conduint en estat d'embriaguesa

Ángel Espadas, número tres del PP a les llistes electorals del PP per a les pròximes eleccions municipals i regidor d'esports de l'Ajuntament de Santiago de Compostel·là s'havia destacat per les seves crítiques als joves per fer entrompada i a l'actitud de la policia en aquest assumpte. No és que la policia de Santiago de Compostel·la s'unís al joves de l'entrompada, no, però el regidor Espadas considerava que la policia municipal no actuava amb prou contundència. Dissabte va ser detingut per la policia per conducció en estat d'embriaguesa quan va quedar-se adormit en un semàfor. El van sotmetre a un control d'alcoholèmia que va donar un resultat de 0,79 mil·ligrams d'alcohol per litre de sang, el triple del permès Ha estat acusat d'un delicte contra la seguretat del trànsit. Fa temps a un altre polític del PP que s'havia destacat per les seves posicions homòfobes li van descobrir que havia gastat diners de la targeta per despeses relacionades amb la seva tasca de regidor, els serveis de prostitució homosexual. Tots dos tenen en comú ser del Partit Popular i ser uns hipòcrites, a tots dos els van enxampar fent allò que ells tant criticaven, en el cas del segon, a més, pagant amb diners públics. Tots dos van dimitir, era el mínim.

Concejal contrario al botellón es detenido conduciendo en estado de embriaguez

Ángel Espadas, número tres del PP en las listas electorales del PP para las próximas elecciones municipales y concejal de deportes del Ayuntamiento de Santiago de Compostelano se había destacado por sus críticas a los jóvenes por hacer botellón y a la actitud de la policía en este asunto. No es que la policía de Santiago de Compostela se uniera a los jóvenes del botellón, no, pero el concejal Espadas consideraba que la policía municipal no actuaba con suficiente contundencia.El sábado fue detenido por la policía por conducción en estado de embriaguez cuando se quedó dormido en un semáforo. Lo sometieron a un control de alcoholemia que dio un resultado de 0,79 miligramos de alcohol por litro de sangre, el triple de lo permitido Ha sido acusado de un delito contra la seguridad del tráficoHace tiempo a otro político del PP que se había destacado por sus posiciones homófobas le descubrieron que había gastado dinero de la tarjeta para gastos relacionados con su labor de concejal en los servicios de prostitución homosexual.Ambos tienen en común ser del Partido Popular y ser unos hipócritas, a los dos les pillaron haciendo lo que ellos tanto criticaban, en el caso del segundo, además, pagando con dinero público.Ambos dimitieron, era lo mínimo.

Alícia veu morts penjats

Alícia veu morts penjats

Aquesta és la transcripció de les paraules que Alícia Sánchez Camacho va dir en un dels últims actes de campanya del Partit Popular. Segons ella sortia al carrer amb el seu fill i el seu fill li va preguntar qui era aquell senyor que hi havia penjat, no us espanteu, parlaven d'un cartell electoral, i la senyora Sánchez Camacho li va respondre amb les següents paraules: "(El meu fill) La primera cosa que ha fet al sortir, és mirar cap amunt i em diu: Mamà, aquest senyor que hi ha aquí penjat qui és?. Està penjat en la porta de la meva casa el senyor Montilla. És que a cada un ens passa el que ens passa, i llavors li dic al meu fill: Mira, carinyo, aquest senyor que està aquí penjat és un senyor que ja no serà president de Catalunya, perquè el Tripartit és mort, i ja no serà president de Catalunya." Per començar va incórrer en alguns errors. Montilla no és el president de Catalunya sinó el president de la Generalitat de Catalunya, mal anem si la candidata a diputada al Parlament de Catalunya pel Partit Popular i aspirant a aquest càrrec no sap aquest detall. Cert, molt probablement Montilla deixarà de ser president de la Generalitat de Catalunya però ho ha sigut, la senyora Sánchez Camacho mai ho serà. En justa correspondència la senyora Sánchez Camacho quan passi per sota d'un cartell penjat amb la foto d'ella també li parli amb similars termes. El Partit Popular de la senyora Sánchez Camacho ha realitzat una campanya mentidera, grollera i maleducada. La senyora Sánchez Camacho no pot ser presidenta de la Generalitat de Catalunya perquè aquesta vella institució – la Generalitat – no pot ser presidida per algú que odia i és deslleial al seu propi país i es posa del costat dels que ataquen la seva llengua, cultura i la convivència que entre tots hem construït, ni per algú que promou la xenofòbia, menteix, i ara, insulta. En aquesta campanya electoral dels programes electorals hem escoltat poc, alguns partits com el PP prefereixen muntar a la seva candidata en una gavina i que dispari contra immigrants i independentistes, d'altres prefereixen treure la seva candidata embolicada en una tovallola dient que si volgués provocar un
escàndol se la treuria, d'altres prefereixen treure als seus partidaris despullats, d'altres a una noia excitant-se mentre vota. Alicia Croft ja baixada de la gavina ara veu morts polítics penjats a la porta de casa seva, potser és que de tant volar en gavina ha volgut volar massa enlaire i el seu cervell no s'ha oxigenat correctament, les al·lucinacions, senyora Alícia Sánchez Camacho, producte de la manca d'oxígen per voler volar més amunt del que està preparada no són bones, i vostè ja fa mesos que pateix moltes al·lucinacions, quan es pateix de delírium trèmens també es veuen coses estranyes, i el delírium trèmens polític és el primer pas de la mort política.

Vídeo. LA MALA EDUCACIÓ DE LA CANDIDATA SÁNCHEZ CAMACHO o "VEO MUERTOS"

Una cosa és fer una campanya electoral agressiva i una de molt diferent és una campanya electoral com la que ha fet Alícia Sánchez Camacho mancada d'educació i de programa electoral. A la senyora Sánchez Camacho potser li passa com al protagonista del "Sisè sentit", veu morts (polítics) però no se n'adona que potser ella també ho està.
Una cosa es hacer una campaña electoral agresiva y una muy diferente es una campaña electoral como la que ha hecho Alícia Sánchez Camacho falta de educación y de programa electoral. A la señora Sánchez Camacho quizá le pasa como al protagonista del "Sexto sentido", ve muertos (políticos) pero no se percata que quizá ella también lo está.

Alicia ve muertos colgados

Esta es la transcripción de las palabras que Alicia Sánchez Camacho dijo en uno de los últimos actos de campaña del Partido Popular. Según ella salía a la calle con su hijo y su hijo le preguntó quién era aquel señor que había subido, no os asustéis, hablaban de un cartel electoral, y la señora Sánchez Camacho le respondió con las siguientes palabras: "(Mi hijo) Lo primero que ha hecho al salir, es mirar arriba y me dice: Mamá, ¿ese señor que hay ahí colgado quien es?. Está colgado en la puerta de mi casa el señor Montilla. es que a cada uno nos pasa lo que nos pasa, y entonces le digo a mi hijo: Mira, cariño, ese señor que está ahí colgado es un señor que ya no va a ser presidente de Catalunya, porqué el Tripartito está muerto, y ya no va a ser presidente de Catalunya." Para empezar incurrió en algunos errores. Montilla no es el presidente de Cataluña sino el presidente de la Generalitat de Cataluña, mal vamos si la candidata a diputada en el Parlamento de Cataluña por el Partido Popular y aspirante a este cargo no sabe este detalle. Cierto, muy probablemente Montilla dejará de ser presidente de la Generalitat de Cataluña pero lo ha sido, la señora Sánchez Camacho nunca lo será. En justa correspondencia la señora Sánchez Camacho cuando pase por debajo de un cartel colgado con la foto de ella también le hable con similares términos. El Partido Popular de la señora Sánchez Camacho ha realizado una campaña mentirosa, grosera y maleducada. La señora Sánchez Camacho no puede ser presidenta de la Generalidad de Cataluña para que esta vieja institución - la Generalitat - no puede ser presidida por alguien que odia y es desleal a su propio país y se pone del lado de los que atacan su lengua, cultura y la convivencia que entre todos hemos construido, ni por alguien que promueve la xenofobia, miente, y ahora, insulta. En esta campaña electoral de los programas electorales hemos escuchado poco, algunos partidos como el PP prefieren montar a su candidata en una gaviota y que dispare contra inmigrantes e independentistas, otros prefieren sacar su candidata envuelta en una toalla diciendo que si quisiera provocar un escándalo se la sacaría, otros prefieren sacar a sus partidarios desnudos, otros a una chica excitante en tanto vota. Alicia Croft ya bajada de la gaviota ahora ve muertos políticos colgados en la puerta de su casa, quizás es que de vez volar en gaviota ha querido volar demasiado alto y su cerebro no se ha oxigenado correctamente, las alucinaciones, señora Alicia Sánchez Camacho, producto de la falta de oxígeno por querer volar más arriba de lo que está preparada no son buenas, y usted ya hace meses que sufre muchas alucinaciones, cuando se sufre de delirium tremens también se ven cosas extrañas, y el delirium tremens político es el primer paso de la muerte política.

Resultats del vot i qualificació dels candidats

Resultats del vot i qualificació dels candidats
Estimació del vot

La Vanguardia publica una enquesta electoral. En aquesta enquesta les dades són les següents:

CiU obtindria 59 escons, ara en té 48; PSC obtindria 32 escons, ara en té 37; ERC obtindria 15 a 16 escons, ara en té 21; PP obtindria 13 a 14 escons, ara en té 14; ICV obtindria 11 escons, ara en té 12; C's obtindria 3 escons, ara en té 3.

PSC i Esquerra són els dos partits més afectats, especialment Esquerra, per la tasca de govern en la que s'han comés massa errors i s'ha transmés una imatge poc seriosa, tot i que en el cas d'Esquerra els seus votants molt probablement estan molestos pel suport a un govern amb un PSC que ha donat la sensació d'actuar més pels interessos dels PSOE davant de Catalunya que de Catalunya davant del PSOE i Espanya. Haver tingut dos ministres del PSC al govern central no ha servit de gaire, i els 25 diputats del PSC integrats dins del grup socialista han sigut dòcils, quan haurien d'haver fet alguna cosa per Catalunya han preferit romandre callats. Esquerra ha emprenyat a la seva base electoral. Dels tres membres del Tripartit qui menys perjudicat sembla que sortirà serà ICV malgrat les moltes polèmiques en què especialment Joan Saura ha estat ficat. CiU segons l'enquesta obtindria 59 escons, per aconseguir la majoria absoluta li calen 68. El PP podria perdre un escó, és de suposar que la campanya d'Alícia Sánchez Camacho no està aconseguint el seu propòsit d'augmentar el nombre d'escons, probablement degut a la dèria de recórrer totes les lleis que s'aproven en el Parlament de Catalunya i a la sentència de l'Estatut, també a la demagògia antiimmigració que des de fa uns mesos és l'element principal del programa del Partit Popular a Catalunya. La senyora Sánchez Camacho està intentant fer la seva campanya en clau excessivament espanyola amb la presència quasi permanent de Mariano Rajoy que espera que la campanya electoral catalana l'impulsi cap a la Moncloa. Greu error i falta de respecte cap a les institucions catalanes pensar que això és el trampolí de Rajoy cap a la Moncloa, que tot sigui dit, no és candidat per cap de les circumscripcions catalanes. C's continua en la seva línia habitual de demagògia lerrouxista, mentides i bajanades diverses. Un exemple és que ara els defensors del bilingüisme s'han reconvertit en defensors del trilingüisme, això si, no volen el català als cinemes ni al comerç ni a les institucions. Sota aquesta defensa del trilingüisme continua la mateixa enganyifa que quan defensaven el bilingüisme.

Valoracions dels candidats

Artur Mas (CIU) 5,33; Joan Herrera (ICV) 4,57; José Montilla (PSC) 4,37; Joan Puigcercós (ERC) 3,89; Albert Rivera (C's) 3,02; Alícia Sánchez Camacho (PP) 2,42.

Els dos candidats espanyolistes - Rivera i Sánchez Camacho - són els que obtenen la pitjor puntuació. Si la tasca de govern i els errors comesos han cremat a PSC, ERC i ICV i els han fet perdre vots, sembla que al PP d'Alícia Sánchez Camacho el que li fa perdre suport és l'excés de demagògia, de discurs xenòfob i d'anticatalanisme que destil·la tot el seu discurs, i encara sorprén que la pinya no hagi sigut més forta. Rivera de C's i Sánchez Camacho del PP són els dos candidats amb pitjor nota, curiosament els dos candidats nacionalistes espanyols que practiquen una demagògia anticatalana moltes vegades carregada d'un autoodi malaltís.

Annex

Fa temps que opino que a les campanyes electorals només haurien de participar aquelles persones que són candidats, sense la presència de bolets estranys com Zapatero o Rajoy que distorsionen en aquest cas aquesta campanya electoral que no hem d'oblidar que és per escollir als diputats del Parlament de Catalunya. Per tant la presència d'un Rajoy que demana el vot pel seu partit perquè això és un pas per convertir-lo a ell en president del govern espanyol, és un insult per al Parlament de Catalunya, Rajoy no serà president del govern en funció dels resultats que es produeixin en aquestes eleccions, això només serà possible si guanya unes eleccions previstes, en principi, pel març de 2012, i considerant que encara falta molt i que Rajoy ja va perdre dues eleccions anteriors que ell creia guanyades, em sembla que hauria d'anar revisant el seu discurs i potser agafar l'escombra i començar a netejar la porqueria que hi ha al seu partit.

El codi PP

El codi PP

Segons l'ABC el PP imposarà un sever codi intern per eradicar la corrupció, els membres del partit no podran acceptar regals de les empresses amb les que contractin i els afiliats amb càrrec públic hauran de fer una declaració de patrimoni. Suposant que sigui cert hem de felicitar-los, de moment és l'ABC que diu que el PP ho farà i no em crec ni a aquest diari monarquicofalangista ni als dirigents del PP. A més, arriba una mica tard. El dos casos de corrupció destapats a Catalunya – Millet i Ajuntament de Santa Coloma – havia donat una mica d'aire a un PP ficats en merda fins al coll pel cas Gürtel i amb baralles internes pel control de Caja Madrid, havien vist d'una banda la possibilitat que els ulls deixin estar fixats en ells i es fixin a Catalunya i de l'altra els ha servit per “armar-se d'arguments fal·laços” contra el catalanisme i contra Catalunya. Que una de les institucions més importants de Catalunya pel seu caràcter simbòlic pel nostre país es vegi embrutada per les activitats deshonestes dels seus màxims dirigents li ha donat ales al PP per poder atacar Catalunya però han passat de puntetes que el principal responsable – Felix Millet - sembla que tenia alguns lligams amb FAES, la fundació del PP. El cas de corrupció que afecta l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, l'alcalde del qual és del PSC i a dos rellevants històrics de CiU, però malgrat la seva gravetat, la corrupció sempre ho és, no és ni molt menys tan greu com la que afecta al PP. N'hi ha moltes diferències. Mentre el cas Gürtel és un cas de corrupció generalitzada que podreix el PP fins molt amunt, i tinc la teoria que no es profunditzarà en la investigació per no provocar la desaparició del PP, el cas que afecta Santa Coloma està localitzat. Una altra diferència important és la forma en què la gent ha rebut el cas de corrupció de Santa Coloma i el Gürtel. En el cas Gürtel el PP ha fet tota mena de maniobres per carregar-se la instrucció, dividint-la entre diversos tribunals, fer un xivarri impressionant i organitzant “canonitzacions en vida” del president Camps aclamat per les masses peperes enfervorides. La imatge que hem pogut veure a la porta de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet va ser molt diferent. I tampoc a Millet se l'ha intentat “canonitzar en vida”. Ara ja no és creïble que el PP pretengui passar per adalil de l'honestedat, i menys encara quan la mateixa persona diu que farà fora als que siguin acusats i quan això succeeix diu que no farà fins que no siguin condemnats. I si són condemnats diran que ho han sigut injustament. Les direccions dels partits s'haurien de plantejar la possibilitat de fer neteja, cadascú a dins del seu partit i no dedicar-se a escampar la merda dels altres per dissimular la pròpia. Pel be de tots facin neteja o acabarem tots pensant – si encara no ho pensem tots - que tots els partits polítics estan corruptes fins al moll de l'os. Deixint-se de declaracions de cara a la galeria i de codis interns que no tenen la més mínima intenció d'aplicar.

Vídeo: El codi peper (humor)

El código PP

Según ABC el PP impondrá un severo código interno para erradicar la corrupción, los miembros del partido no podrán aceptar regalos de las firmas con las que contraten y los afiliados con cargo público deberán hacer una declaración de patrimonio. Suponiendo que sea cierto debemos felicitarles, Por el momento es el ABC que dice que el PP lo hará y no me creo ni a este diario monarquicofalangista ni a los dirigentes del PP. Además, llega un poco tarde. Los dos casos de corrupción destapados en Catalunya - Millet y Ayuntamiento de Santa Coloma - había dado un poco de aire a un PP metidos en mierda hasta el cuello por el caso Gürtel y con peleas internas por el control de Caja Madrid, habían visto una lado la posibilidad de que los ojos dejen estar fijados en ellos y se fijen en Catalunya y por otro les ha servido para "armarse de argumentos falaces" contra el catalanismo y contra Catalunya. Que una de las instituciones más importantes de Catalunya por su carácter simbólico para nuestro país se vea ensuciada por las actividades deshonestas de sus máximos dirigentes le ha dado alas al PP para poder atacar a Catalunya pero han pasado de puntillas que el principal responsable - Felix Millet -- parece que tenía algunos vínculos con FAES, la fundación del PP. El caso de corrupción que afecta al Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramanet, el alcalde que es del PSC y a dos relevantes históricos de CiU, pero a pesar de su gravedad, la corrupción siempre lo es, no es ni mucho menos tan grave como la que afecta al PP. Hay muchas diferencias. Mientras el caso Gürtel es un caso de corrupción generalizada que pudre el PP hasta muy arriba, y tengo la teoría que no se profundizará en la investigación para no provocar la desaparición del PP, el caso que afecta a Santa Coloma está localizado. Otra diferencia importante es la forma en que la gente ha recibido el caso de corrupción de Santa Coloma y el Gürtel. En el caso Gürtel el PP ha hecho todo tipo de maniobras para cargarse la instrucción, dividiéndola entre varios tribunales, hacer un alboroto impresionante y organizando "canonizaciones en vida" del presidente Camps aclamado por las masas pepero enfervorizada. La imagen que hemos podido ver en la puerta del Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramanet fue muy diferente. Y tampoco a Millet se le ha intentado "canonizar en vida". Ahora ya no es creíble que el PP pretenda pasar por adalid de la honestidad, y menos aún cuando la misma persona dice que echará a los que sean acusados y cuando esto sucede dice que no hará hasta que no sean condenados. Y si son condenados dirán que lo han sido injustamente.

Las direcciones de los partidos deberían plantearse la posibilidad de hacer limpieza, cada uno dentro de su partido y no dedicarse a esparcir la mierda de los demás para disimular la propia. Por el bien de todos hagan limpieza o acabaremos todos pensando - si aún no lo pensamos todos - que todos los partidos políticos se han corrompido hasta el tuétano. Déjense de declaraciones de cara a la galería y de códigos internos que no tienen la más mínima intención de aplicar.