Espies del Mossad amb molta ploma

Espies del Mossad amb molta ploma

Un granger turc va trobar un abellerol europeu (meros apiaster) mort a les seves terres. L’ocell duia una anella a la pota on podia llegir-se la paraula “Israel”. El granger va entregar les restes a les autoritats que després de les pertinents investigacions van arribar a la conclusió que era un espia, bé, per ser correctes, segons les autoritats turques l’ocell estava sent usat amb el propòsit d’espiar. Segons els investigadors turcs l’ocell tenia les “ales inusualment llargues”, això i l’anella on podia llegir-se Israel va fer sospitar les autoritats turques que la bestiola era un espia. Els investigadors sospitaven que s’hagués implantat dispositius de vigilància i que va arribar a Turquia per iniciar una missió d’espionatge. El cos del plumífer presumpte agent del Mossad va ser enviat al Ministeri d’Agricultura, suposo que com està mort i no poden interrogar-lo el deuen estar fent la dissecció per trobar els dispositius fantàstics que l’ocell ha de portar instal·lats dins del seu cos.

Segurament l’ocell tenia les ales inusualment llargues perquè duia implantat míssils, raigs làser o torpedes de fotons. Si és que els malignes israelians són la hòstia amb la tecnologia militar.

Sol ser habitual col·locar anelles als ocells migratoris per investigar les rutes migratòries de les aus. Les anelles solen portar el nom de l’entitat que els hi posa i un número d’identificació.

Yoav Pearlman del Centre de Seguiment d’Aus d’Israel va tranquil·litzar les autoritats turques: “Les autoritats turques poden dormir tranqui-les, no és un espia”.

No és la primera vegada, i jo he parlat en algun altre article, que un ocell es “detingut” en un país àrab durant la seva migració i acusats de ser espies de l’Estat d’Israel. L’any 2011 (gener) una cigonya “va ser detinguda” a l’Aràbia Saudita que duia una anella i un transmissor GPS propietat de la Universitat de Tel Aviv. La cigonya va ser condemnada com a membre d’un “complot d’espionatge sionista”. Quanta raó tenia Einstein quan va dir que només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana.

Crec que també va ser l’any 2010 que els egipcis van acusar Israel d’haver ensinistrat un tauró que va atacar i matar una turista alemanya i atacar i ferir uns turistes russos que es banyaven en una platja de la Península del Sinaí.

Llavors vaig comentar, i ho repeteixo ara, que els àrabs ja no deuen mirar-se amb els mateixos ulls els seus animals de companyia, podrien ser agents sionistes enviats a descobrir com fan el cuscús.

Espías del Mossad con mucha pluma

Un granjero turco encontró un abejaruco europeo (meros apiaster) muerto en sus tierras. El pájaro llevaba una anilla en la pata donde podía leerse la palabra "Israel". El granjero entregó los restos a las autoridades que tras las pertinentes investigaciones llegaron a la conclusión de que era un espía, bueno, para ser correctos, según las autoridades turcas el pájaro estaba siendo usado con el propósito de espiar. Según los investigadores turcos el pájaro tenía las "alas inusualmente largas", esto y la anilla donde podía leerse Israel hizo sospechar las autoridades turcas que el bicho era un espía. Los investigadores sospechaban que hubiera implantado dispositivos de vigilancia y que llegó a Turquía para iniciar una misión de espionaje. El cuerpo del plumífero presunto agente del Mossad fue enviado al Ministerio de Agricultura, supongo que como está muerto y no pueden interrogarlo lo deben estar haciendo la disección para encontrar los dispositivos fantásticos que el pájaro debe llevar instalados dentrode su cuerpo.
Seguramente el pájaro tenía las alas inusualmente largas porque llevaba implantado misiles, rayos láser o torpedos de fotones. Si es que los malignos israelíes son la hostia con la tecnología militar.
Suele ser habitual colocar anillas a los pájaros migratorios para investigar las rutas migratorias de las aves. Las anillas suelen llevar el nombre de la entidad que les pone y un número de identificación.
Yoav Pearlman del Centro de Seguimiento de Aves de Israel tranquilizó las autoridades turcas: "Las autoridades turcas pueden dormir tranquilas, no es un espía".
No es la primera vez, y yo he hablado en algún otro artículo, que un pájaro se "detenido" en un país árabe durante su migración y acusados ​​de ser espías del Estado de Israel.En el año 2011 (enero) una cigüeña "fue detenida" en Arabia Saudí que llevaba una anilla y un transmisor GPS propiedad de la Universidad de Tel Aviv. La cigüeña fue condenada como miembro de un "complot de espionaje sionista". Cuánta razón tenía Einstein cuando dijo que sólo hay dos cosas infinitas: el universo y la estupidez humana.
Creo que también fue el año 2010 que los egipcios acusaron a Israel de haber adiestrado un tiburón que atacó y mató a una turista alemana y atacar y herir unos turistas rusos que se bañaban en una playa de la Península del Sinaí.
Entonces comenté, y lo repito ahora, que los árabes ya no deben mirarse con los mismos ojos a sus animales de compañía, podrían ser agentes sionistas enviados a descubrir cómo hacen el cuscús.

Egipte i Israel, amic o enemics segons bufa el vent

Egipte i Israel, amic o enemics segons bufa el vent

Egipte envia tancs al Sinaí amb el beneplàcit d'Israel

Egipte ha desplegat milers de soldats i tancs a la Península del Sinaí amb el propòsit de posar ordre en aquesta zona que des de fa unes setmanes pateix atacs de grups beduïns que faciliten l'entrada d'armes a Gaza. Des dels acords de Camp David aquesta zona era considerada una zona des militaritzada però Israel ha autoritzat Egipte perquè pugui enviar vehicles blindats i tropes.


Aquestes últimes setmanes diversos grups islamistes han comés atemptats contra un gasoducte que transporta gas d'Egipte a Israel, i també van atacar una comissaria de la policia egípcia. Aquestes accions han estat reivindicades per AlQaida al Sinaí.


És la segona vegada en els últims mesos que Israel autoritza Egipte a realitzar una intervenció militar a la Península del Sinaí


Una font oficial egípcia ha declarat que "les tropes han arribat per a recolzar l'execució d'incursions per a detenir els sospitosos dels recents atacs a una estació de policia… i contra els autors d'atemptats amb explosius i activitats il•legals”.

Egipte acusa un israelià i un jordà de ser espies d'Israel

La fiscalia general egípcia ha presentat càrrecs contra el jordà Bashar Ibrahim Abu Zeid i l'israelià Ofir Harari. El jordà és enginyer de telecomunicacions, l'israelià és un presumpte oficial del Mossad. El jordà va ser detingut, l'israelià va fer-se fonedís. Estan acusats d'espiar per a un país estranger amb la finalitat de danyar els interessos nacionals d'Egipte. El presumpte oficial del Mossad serà jutjat en absència. En concret la Justícia egípcia els acusa d'interceptar les trucades telefòniques realitzades a Egipte i desviar-les per Internet per permetre als serveis secrets israelians aconseguir informació sobre sectors vitals de la defensa egípcia. Disculpeu-me, però això més aviat sembla que us estigui explicant un monòleg de Gila, i no que sigui una notícia veritable.


Els països àrabs estan des de fa temps una mica nerviosos, veuen espies del Mossad fins sota del llit. El tauró que atacava turistes a les platges de Sharm el Sheij que segons un governador, crec que era un governador de la província del Sinaí, estava ensinistrat pels israelians per enfonsar el turisme, un voltor anellat a la Universitat de Tel Aviv que va ser fet presoner a l'Aràbia Saudita, al Líban els israelians espiaven els libanesos pels seus telèfons mòbils, i ara, els egipcis creuen que un israelià i un jordà enviaven les trucades telefòniques egípcies a Israel. Per fer això no cal enviar ningú a Egipte. Hi ha xarxes que permeten fer aquesta feina des de l'altra punta del Món com la famosa xarxa Echelon. Fa un parell de mesos va ser detingut un altre israelià acusat de ser un espia. Darrera d'aquests arrestos podria haver-hi, segons alguns analistes, una campanya contra els residents estrangers que viuen a Egipte.

Egipto e Israel, amigo o enemigos según sopla el viento

Egipto envía tanques en el Sinaí con el beneplácito de Israel

Egipto ha desplegado miles de soldados y tanques en la Península del Sinaí con el propósito de poner orden en esta zona que desde hace unas semanas sufre ataques de grupos beduinos que facilitan la entrada de armas en Gaza. Desde los acuerdos de Camp David esta zona era considerada una zona desde militarizada pero Israel ha autorizado Egipto para que pueda enviar vehículos blindados y tropas.


Estas últimas semanas varios grupos islamistas han cometido atentados contra un gasoducto que transporta gas de Egipto en Israel, y también atacaron una comisaría de la policía egipcia. Estas acciones han sido reivindicadas por AlQaida en el Sinaí.


Es la segunda vez en los últimos meses que Israel autoriza Egipto a realizar una intervención militar en la Península del Sinaí


Una fuente oficial egipcia ha declarado que "las tropas han llegado para apoyar la ejecución de incursiones para detener a los sospechosos de los recientes ataques a una estación de policía ... y contra los autores de atentados con explosivos y actividades ilegales" .

Egipto acusa a un israelí y un jordano de ser espías de Israel

La fiscalía general egipcia ha presentado cargos contra el jordano Bashar Ibrahim Abu Zeid y el israelí Ofir Harari. El jordano es ingeniero de telecomunicaciones, el israelí es un presunto oficial del Mossad. El jordano fue detenido, el israelí se hizo escurridizo. Están acusados de espiar para un país extranjero con el fin de dañar los intereses nacionales de Egipto. El presunto oficial del Mossad será juzgado en ausencia. En concreto la Justicia egipcia les acusa de interceptar las llamadas telefónicas realizadas en Egipto y desviarse por Internet para permitir a los servicios secretos israelíes conseguir información sobre sectores vitales de la defensa egipcia. Disculpadme, pero esto más bien parece que te esté contando un monólogo de Gila, y no que sea una noticia verdadera.


Los países árabes están desde hace tiempo un poco nerviosos, ven espías del Mossad hasta debajo de la cama. El tiburón que atacaba turistas en las playas de Sharm el Sheij que según un gobernador, creo que era un gobernador de la provincia del Sinaí, estaba adiestrado por los israelíes para hundir el turismo, un buitre anillado en la Universidad de Tel Aviv que fue hecho prisionero en Arabia Saudí, el Líbano los israelíes espiaban los libaneses por sus teléfonos móviles, y ahora, los egipcios creen que un israelí y un jordano enviaban las llamadas telefónicas egipcias en Israel. Para hacer esto no es necesario enviar a nadie a Egipto. Hay redes que permiten hacer este trabajo desde la otra punta del Mundo como la famosa red Echelon. Hace un par de meses fue detenido otro israelí acusado de ser un espía. Tras estos arrestos podría haber, según algunos analistas, una campaña contra los residentes extranjeros que viven en Egipto.

Cuba, l'Estat palestí i l'espia nord-americà

Cuba, l'Estat palestí i l'espia nord-americà
Cuba dóna suport al reconeixement de l'Estat palestí
Cuba s'uneix a la llista de països llatinoamericans que donen suport al reconeixement de l'Estat palestí. Si bé és cert que són molts els Estats llatinoamericans que donen suport al reconeixement de l'Estat palestí és ben curiós que alguns ho fan de manera condicional, aquells que tenen unes democràcies més fermes, però aquells que tenen governs populistes, democràcies dubtoses o directament són règims autoritaris són els que donen un suport més incondicional. També cal veure que alguns d'aquests Estats llatinoamericans prefereixen tenir excel•lents relacions amb règims totalitaris teocràtics com l'iranià o totalitaris militars com Síria abans que amb democràcies. En una de les declaracions de Castro diu que dóna el suport incondicional de Cuba al poble palestí en la seva lluita pel dret inalienable a exercir la seva lliure determinació i assolir la sobirania d'un Estat independent". Que bonic, oi?. Si, els palestins tenen dret a un Estat propi, sobirà i independent, llàstima que durant 63 anys han renunciat a aquest Estat i han estat renunciant a aquest Estat sobirà i independent perquè els que els han governat fins ara no eren gens independents en les seves decisions. Als palestins els governa Hamàs, almenys als de Gaza, i a Hamàs la governa Iran, per tant partim del fet que ja no són tan sobirans ni independents, potser aconseguiran una cadira a les Nacions Unides però seran una colònia del règim iranià amb uns governants que no fan res que no els mani el règim iranià. Però hi ha una paraula que no apareix en el discurs de Castro, democràcia, si, sembla que Castro donarà suport a l'Estat palestí, però no a un Estat democràtic palestí, sinó a un règim teocràtic -- Hamàs és un grup terrorista islàmic que defensa un Estat palestí sota la xaria -, cosa que entenc, a un dictador la democràcia se li queda entravessada.
Castro detén un espia jueu nord-americà
El règim castrista va detenir el contractista jueu nord-americà Alan Gross a l'Havana acusant-lo d'espionatge. El president Raúl Castro va posar com exemple d'agressió nord-americana a Cuba el que va fer Gross. I que va fer Gross?. Va descobrir com es prepara el rom, el secret dels puros havans?. No, el que el règim cubà dels Castro considera un acte d'agressió contra Cuba comés per Gross va ser que aquest va entregar a la comunitat jueva de l'illa ordinadors portàtils, telèfons mòbils i altres equips tecnològics. Gross va ser condemnat a 15 anys de presó acusat de participar en actes subversius contra l'illa. Poques coses hi ha que siguin més perilloses per un règim totalitari que els seus conciutadans tinguin mitjans no controlats per comunicar-se amb la resta del Món. La llibertat i la democràcia són molt subversives. Fixem-nos que Gross va entregar aquests ordinadors i mòbils a la comunitat jueva. Espero que això no acabi implicant que el règim castrista prengui mesures contra la comunitat jueva de Cuba.

Cuba, el Estado palestino y el espía estadounidense
Cuba apoya el reconocimiento del Estado palestino
Cuba se une a la lista de países latinoamericanos que apoyan el reconocimiento del Estado palestino. Si bien es cierto que son muchos los Estados latinoamericanos que apoyan el reconocimiento del Estado palestino es curioso que algunos lo hacen de manera condicional, aquellos que tienen unas democracias más firmes, pero aquellos que tienen gobiernos populistas, democracias dudosas o directamente son regímenes autoritarios son los que dan un apoyo más incondicional. También hay que ver que algunos de estos Estados latinoamericanos prefieren tener excelentes relaciones con regímenes totalitarios teocráticos como el iraní o totalitarios militares como Siria antes que con democracias. En una de las declaraciones de Castro dice que da el apoyo incondicional de Cuba al pueblo palestino en su lucha por el derecho inalienable a ejercer su libre determinación y alcanzar la soberanía de un Estado independiente ". Qué bonito, ¿verdad?. Si, los palestinos tienen derecho a un Estado propio, soberano e independiente, lástima que durante 63 años han renunciado a ese Estado y han sido renunciando a ese Estado soberano e independiente para los que han gobernado hasta ahora no eran nada independientes en sus decisiones. A los palestinos los gobierna Hamás, al menos los de Gaza, y Hamas la gobierna Irán, por tanto partimos del hecho de que ya no son tan soberanos ni independientes, quizás lograrán una silla en las Naciones Unidas pero serán una colonia del régimen iraní con unos gobernantes que no hacen nada que no les mande el régimen iraní. Pero hay una palabra que no aparece en el discurso de Castro, democracia, sí, parece que Castro dará apoyo al Estado palestino, pero no a un Estado democrático palestino, sino a un régimen teocrático - Hamás es un grupo terrorista islámico que defiende un Estado palestino bajo la sharia -, lo que entiendo, a un dictador la democracia se le queda atravesada.
Castro detiene un espía judío estadounidense
El régimen castrista detuvo el contratista judío estadounidense Alan Gross en La Habana acusándolo de espionaje. El presidente Raúl Castro puso como ejemplo de agresión norteamericana en Cuba lo que hizo Gross. Y que hizo Gross?.Descubrió cómo se prepara el ron, el secreto de los puros habanos?. No, lo que el régimen cubano de los Castro considera un acto de agresión contra Cuba cometido por Gross fue que éste entregó a la comunidad judía de la isla ordenadores portátiles, teléfonos móviles y otros equipos tecnológicos. Gross fue condenado a 15 años de prisión acusado de participar en actos subversivos contra la isla. Pocas cosas hay que sean más peligrosas para un régimen totalitario que sus conciudadanos tengan medios no controlados por comunicarse con el resto del Mundo. La libertad y la democracia son muy subversivas. Fijémonos en que Gross entregó estos ordenadores y móviles en la comunidad judía. Espero que esto no acabe implicando que el régimen castrista tome medidas contra la comunidad judía de Cuba.

La dent amb micròfon que mai va existir i el retorn del bruixot i tràfic d’armes

La dent amb micròfon que mai va existir i el retorn del bruixot i tràfic d’armes
La dent amb micròfon que mai va existir

L'Iran arresta una nord-americana
L'agència iraniana de notícies FARS va afirmar ahir que Hall Tayalan, de 55 anys, va ser arrestada a prop de la frontera amb Armènia i acusada d'espionatge. Segons FARS la dona va entrar al país sense visat i duia aparells d'espionatge, com un micròfon implantat en una dent. La TV iraniana va desmentir la detenció. EFE.
Els països islàmics tenen la síndrome de l'espia imaginari. En un article molt recent comentava com les autoritats d'Aràbia Saudita van arrestar un voltor acusat d'espiar per Israel. L'Iran és molt susceptible amb aquest tema, veuen un espia del Mossad a sota de cada llit iranià que vol impedir-los tenir un programa nuclear sobre el que la comunitat internacional sospita que hi ha gat amagat. Des del blocaire Hoder que va ser detingut acusat d'espiar a favor d'Israel, tot i que l'única raó va ser que mesos abans havia visitat aquest país, fet que el règim iranià prohibeix als seus ciutadans, acusació que era un muntatge per poder callar a un blocaire molt crític amb el règim i amb molta influència al país. La notícia diu que, segons l'agència FARS, una nord-americana de 55 anys va ser detinguda a prop de la frontera amb Armènia, segons aquesta agència de notícies iraniana la senyora nord-americana portava aparells d'espionatge, no aclareix quina mena d'aparells, tot i que si la senyora estava fent turisme no seria rar que portés una o vàries càmeres, només diu que la senyora portava un micròfon implantat en una dent. La senyora, segons el breu article, no duia visat. Això del micròfon implantat a la dent em té intrigat. El més sorprenent és que la televisió iraniana va desmentir la notícia. Ara no sabem si hi havia una senyora de 55 nord-americana amb un micròfon a la dent o no.

El retorn del bruixot

El clergue radical xiïta Al-Sadr torna a l'Iraq
Moqtada Al-Sadr va ser rebut a l'aeroport de la seva ciutat natal, Najaf, situada a 170 quilòmetres de Bagdad, després de passar tres anys a l'Iran. Al-Sadr es va convertir, després de la invasió de l'Iraq per les tropes multinacionals liderades pels EUA el març de 2003, en un dur opositor a l'ocupació estrangera. EFE
Ens queixem dels clergues que tenim a les nostres contrades perquè es fiquen allà on no els demana ningú però a l'Iraq dirigeixen directament a gent armada amb AK47 i els envien a immolar-se. La situació d'Iraq és molt complicada, almenys quan estava Saddam al poder se sabia qui era l'enemic, ell, però ara s'ha convertit en un batibull de grupuscles que s'enfronten contra les tropes de la coalició internacional i alhora entre ells. En aquests moments allò s'assembla més aviat al Chicago dels anys 20.

Tràfic d’armes

L’Estat espanyol ha superat la xifra de venda armes arreu del Món de l’any anterior. Segons denuncien Greenpeace, Fundació per la Pau, Intermón i Amnistia Internacional la venda d’armes de fabricació espanyola van pujar l’any 2010 a 2000 milions d’euros, l’any 2009 Espanya va ingressar 1300 milions d’euros per aquest mateix concepte. Aràbia Saudita, Iran, Pakistan, Israel, Tailàndia, Colòmbia, Marroc i Estats Units són els principals destins de les armes de fabricació espanyola. És curiós veure que no tenen problemes a vendre armes tant a Israel com a Iran, dos països que en qualsevol moment podrien embrancar-se en una guerra. D’altra banda cal dir que no és nou aquest fet, en un article de mesos enrere vaig comentar que en un vaixell que havia partit d’Iran amb destinació final a Gaza i que havia declarat transportar ajuda humanitària van trobar-se armes, algunes de fabricació espanyola.

Les armes espanyoles d'Hezbolà

¿Las armas requisadas hablan español o portugués?

El diente con micrófono que nunca existió, el retorno del brujo y tráfico de armas

El diente con micrófono que nunca existió

Irán detiene a una estadounidense
La agencia iraní de noticias FARS afirmó ayer que Hall Tayalan, de 55 años, fue arrestada cerca de la frontera con Armenia y acusada de espionaje. Según FARS la mujer entró en el país sin visado y llevaba aparatos de espionaje, como un micrófono implantado en un diente. La TV iraní desmintió la detención. EFE.
Los países islámicos tienen el síndrome del espía imaginario. En un artículo muy reciente comentaba como las autoridades de Arabia Saudita arrestaron a un buitre acusado de espiar para Israel. Irán es muy susceptible con este tema, ven un espía del Mossad debajo de cada cama iraní que quiere impedirles tener un programa nuclear sobre el que la comunidad internacional sospecha que hay gato encerrado. Desde el blogger Hoder que fue detenido acusado de espiar a favor de Israel, aunque la única razón fue que meses antes había visitado este país, que el régimen iraní prohíbe a sus ciudadanos, acusación que era un montaje para poder callar a un blogger muy crítico con el régimen y con mucha influencia en el país. La noticia dice que, según la agencia FARS, una estadounidense de 55 años fue detenida cerca de la frontera con Armenia, según esta agencia de noticias iraní la señora estadounidense llevaba aparatos de espionaje, no aclara qué tipo de aparatos, aunque si la señora estaba haciendo turismo no sería raro que llevara una o varias cámaras, sólo dice que la señora llevaba un micrófono implantado en un diente. La señora, según el breve artículo, no llevaba visado. Lo del micrófono implantado en el diente me tiene intrigado. Lo más sorprendente es que la televisión iraní desmintió la noticia. Ahora no sabemos si había una señora de 55 estadounidense con un micrófono en el diente o no.

El regreso del brujo

El clérigo radical chií Al Sadr vuelve a Irak
Moqtada Al Sadr fue recibido en el aeropuerto de su ciudad natal, Nayaf, situada a 170 kilómetros de Bagdad, después de pasar tres años en Irán. Al Sadr se convirtió, tras la invasión de Irak por las tropas multinacionales lideradas por EEUU en marzo de 2003, en un duro opositor a la ocupación extranjera. EFE
Nos quejamos de los clérigos que tenemos en nuestras porque se meten donde no les pide nadie pero en Irak dirigen directamente a gente con AK47 y los envían a inmolarse. La situación de Irak es muy complicada, al menos cuando estaba Sadam al poder se sabía quién era el enemigo, él, pero ahora se ha convertido en un batiburrillo de grupúsculos que se enfrentan contra las tropas de la coalición internacional y al mismo tiempo entre ellos. En estos momentos aquello se parece más bien al Chicago de los años 20.

Tráfico de armas

El Estado español ha superado la cifra de venta armas en todo el Mundo del año anterior. Según denuncian Greenpeace, Fundació per la Pau, Intermón y Amnistía Internacional la venta de armas de fabricación española subieron el año 2010 a 2000 millones de euros, el año 2009 España ingresó 1.300 millones de euros por este mismo concepto .Arabia Saudí, Irán, Pakistán, Israel, Tailandia, Colombia, Marruecos y Estados Unidos son los principales destinos de las armas de fabricación española. Es curioso ver que no tienen problemas en vender armas tanto a Israel como Irán, dos países que en cualquier momento podrían enzarzarse en una guerra. Por otra parte hay que decir que no es nuevo este hecho, en un artículo de meses atrás comenté que en un barco que había partido de Irán con destino final en Gaza y que había declarado transportar ayuda humanitaria se encontraron armas, algunas de fabricación española.

Les armes espanyoles d'Hezbolà

¿Las armas requisadas hablan español o portugués?

El voltor que va espiar als saudites

El voltor que va espiar als saudites

Els àrabs comencen a mirar els animals amb uns ulls diferents a com els mirem els occidentals, els ha entrat una psicosi que ni el pitjor guionista d'un film de terror de quarta categoria hauria pogut inventar-se per un dels seus guions ni havent-se fumat un munt dels anomenats cigarrets del riure i bevent absenta caducada a galet. A hores d'ara m'imagino a tots els sàtrapes de països àrabs fent investigar si el seu gos, gat o el periquito tenen línia directe amb Tel Aviv.
El tauró
Fa unes setmanes a Egipte va saltar l'alarma amb un tauró que va matar una pensionista alemanya i uns dies abans havia ferit a quatre ucraïnesos, a Egipte va començar a córrer el rumor – el va fer córrer un submarinista expert i el governador regional de la Península del Sinaí s'hi va apuntar al disbarat - que el tauró havia sigut enviat pel Mossad per enfonsar el turisme egipci.
El voltor
Doncs bé, continua aquest espectacle del disbarat, canviant l'escenari: A Aràbia Saudita van arrestar un voltor al que van acusar d'espiar pel Mossad. I quan dic voltor em refereixo a un ocell carronyaire de grans dimensions. La notícia diu que les autoritats saudites van arrestar un voltor que estava anellat per la Universitat de Tel Aviv acusant-lo de ser un espia al servei del Mossad. El voltor va ser trobat portant un transmissor i un braçalet a la pota on es podia llegir “Universitat de Tel Aviv".
Si sou aficionats als documentals d'animals sabreu que els científics tenen la dèria d'anellar qualsevol ocell que voli per poder fer un seguiment, especialment d'animals migratoris. Si un ocell es capturat per un altre grup i veu l'anella pot informar al grup que va anellar l'ocell d'on l'han trobat. A alguns animals els posen transmissors que permeten la seva localització i seguiment, i així conèixer les rutes migratòries. Ho he vist fer això a animals marins de mides prou importants. Aquest tipus d'anelles o etiquetes – que és la paraula que hi ha a la notícia – solen indicar que l'animal forma part d'un projecte d'investigació però les persones que van capturar el voltor quan van veure que l'animal anava etiquetat per una universitat israeliana van començar a imaginar-se que aquell voltor formava part d'un “complot sionista”. El deliri es va estendre entre els fòrums àrabs quan el rumor va créixer fins a derivar cap a què "els sionistes ensinistraven diverses espècies d'animals per espiar els àrabs". Aquests del Mossad són uns genis, imagineu si poden ensinistrar taurons per atacar senyores alemanyes a platges egípcies i voltors per espiar a pagerols saudites, que no poden haver fet amb lloros, gossos i gats. Des d'ara els àrabs no miraran els seus animals de la mateixa manera. I jo pensava que “els homes que miraven fixament les cabres” era delirant, la realitat, com sempre, acaba superant la ficció especialment si barregem al Mossad amb els àrabs i unes quantes bestioles.

El buitre que espió a los saudíes

Los árabes comienzan a mirar los animales con unos ojos diferentes a como los miramos los occidentales, les ha entrado una psicosis que ni el peor guionista de un filme de terror de cuarta categoría pudo inventarse para uno de sus guiones ni habiéndose fumado un montón de los llamados cigarrillos de la risa y bebiendo absenta caducada a chorro. A estas alturas me imagino a todos los sátrapas de países árabes investigando si su perro, gato o periquito tienen línea directa con Tel Aviv.

El tiburón

Hace unas semanas en Egipto saltó la alarma con un tiburón que mató a una pensionista alemana y unos días antes había herido a cuatro ucranianos, en Egipto comenzó a correr el rumor - le hizo correr un submarinista experto y el gobernador regional de la Península del Sinaí se apuntó al disparate - que el tiburón había sido enviado por el Mossad para hundir el turismo egipcio.

El buitre

Pues bien, continúa este espectáculo del disparate, cambiando el escenario: En Arabia Saudita arrestaron a un buitre al que acusaron de espiar para el Mossad. Y cuando digo buitre me refiero a un pájaro carroñero de gran tamaño. La noticia dice que las autoridades saudíes arrestaron a un buitre que estaba anillado por la Universidad de Tel Aviv acusándolo de ser un espía al servicio del Mossad. El buitre fue encontrado portando un transmisor y un brazalete en la pata donde se podía leer "Universidad de Tel Aviv”. Si sois aficionados a los documentales de animales sabréis que los científicos tienen la manía de anillar cualquier pájaro que vuele para poder hacer un seguimiento, especialmente de animales migratorios. Si un pájaro es capturado por otro grupo y ve la anilla puede informar al grupo que anilló el pájaro de donde lo han encontrado. A algunos animales les ponen transmisores que permiten su localización y seguimiento, y así conocer las rutas migratorias. Lo he visto hacer esto a animales marinos de medidas bastante importantes. Este tipo de anillas o etiquetas - que es la palabra que hay en la noticia - suelen indicar que el animal forma parte de un proyecto de investigación pero las personas que capturaron el buitre cuando vieron que el animal iba etiquetado por una universidad israelí comenzaron a imaginarse que aquel buitre formaba parte de un "complot sionista". El delirio se extendió entre los foros árabes cuando el rumor creció hasta derivar hacia que "los sionistas adiestraban diversas especies de animales para espiar a los árabes". Estos del Mossad son unos genios, imaginad si pueden adiestrar tiburones para atacar señoras alemanas en playas egipcias y buitres para espiar a palurdos saudíes, que no pueden haber hecho con loros, perros y gatos. Desde ahora los árabes no mirarán sus animales de la misma manera.Y yo pensaba que "los hombres que miraban fijamente las cabras" era delirante, la realidad, como siempre, acaba superando la ficción especialmente si mezclamos el Mossad con los árabes y unos cuantos bichos.

Putes, lladres i espies

Putes, lladres i espies

Si hi ha tres professions que han existit des que va iniciar-se la civilització i que tenen en comú que totes tres s'hi troben a tots els racons del món diria que són la prostitució, el lladronici i l'espionatge. Molts cops han sigut exercides per la mateixa persona. El món es mou mitjançant el sexe, els diners i la guerra i potser és per això que de putes, lladres i espies n'hi ha a tots els països del món. Són professions públicament menyspreades però si ningú se'n beneficiés no existirien. Els primers a beneficiar-se'n son els governs.

Quin escàndol, aquí hi ha putes!

Diuen que és la professió més antiga del món. Per a les persones que l'exerceixen pot ser una font d'ingressos però també és considerada una forma d'esclavatge perquè moltes persones que l'exerceixen no ho fan voluntàriament, n'hi ha que si. És considerada una pràctica denigrant. N'hi ha països que en regulen l'exercici en condicions semblants a qualsevol altre professió, és a dir, pagament d'impostos i cotitzacions a la seguretat social. Altres països la prohibeixen i la persegueixen però la prostitució continua existint. Hi ha hagut èpoques en què algunes institucions que no citaré però que us podeu imaginar han regentat cases de barrets, fins i tot hi ha hagut prostitutes sagrades en algunes civilitzacions antigues. Al voltant de la prostitució hi ha un gran negoci del qual qui probablement menys se'n beneficia són les persones que l'exerceixen i si un munt de gent que es mou al voltant de les prostitutes, una professió que és exercida majoritàriament per dones, tot i que no només les dones l'exerceixen. Però al voltant de la prostitució el que hi ha és molta hipocresia. No han sigut pocs els polítics que després d'atacar-ne l'exercici de la prostitució en nom de la moral pública han sigut enxampats en els braços d'una meretriu. En les últimes setmanes Barcelona ha sigut notícia per unes fotos de prostitutes i els seus clients cardant pels voltants del Mercat de La Boqueria. Algú ha descobert que a Barcelona hi havia putes. S'ha fet molt de xivarri durant uns dies. Alguns han mostrat la seva estupefacció davant aquest fet. Quin escàndol, hi ha putes a Barcelona!. Des d'alguns sectors conservadors demanen ma dura, que es prohibeixi, que es persegueixi a les putes i als seus clients. De moment, el que han aconseguit ha sigut que una d'aquestes noies acabés morta en ser envestida per un cotxe mentre fugia de la policia. Però a hores d'ara ja no se'n parla de putes.

Xoriços en Do major

Sempre hi ha hagut lladres, gent que decideix canviar la propietat d'unes mans a unes altres sense el permís dels propietaris oficials. De lladres n'hi ha de moltes menes, n'hi ha que són carteristes o atracadors, i n'hi ha que són lladres de guant blanc que mentre no són descoberts són considerats ciutadans honorables, alguns són pilars de la societat. D'aquests segons és dels que parlaré. El Palau de la Música Catalana s'ha vist des de fa uns quants dies embolicat en un escàndol per culpa del que era el seu màxim responsable, Félix Millet que va aconseguir apropiar-se d'uns quants milions d'euros. Aquest bon home havia rebut tota mena de distincions i honors, era un pilar de la societat catalana. Però les seves activitats fraudulentes han quedat al descobert. Fa pocs dies Millet va publicar una carta que en un primer moment semblava ser un mea culpa amb la clara intenció que mostrant penediment obtindria una condemna més suau, però la carta també ha posat una ombra de dubte sobre institucions i persones. En aquest cas l'acció del lladre ha fet mal a una institució, el Palau de la Música. La corrupció política és en certa manera una espècie de lladronici ja que els diners públics acaben en mans privades i se'n beneficien alts càrrecs polítics, el cas Gürtel en seria un exemple.

Jo espio, tu espies, ell espia...

Quan parlem d'espies en pot venir a la ment la imatge de James Bond, 007 agent al servei de Sa Graciosa Majestat britànica amb llicència per matar i sempre envoltat de senyoretes de bon veure. La realitat sol ser més sòrdida i gens de glamour. L'espionatge real es basa avui en dia més en el control de les comunicacions de l'enemic que en anar a contar quants soldats i quants canons té l'enemic. Però hi ha un altre mena d'espionatge encara més sòrdid. Fa uns mesos la premsa ens va descobrir un cas d'espionatge dins del govern de la Comunitat de Madrid, en mans del PP d'Esperanza Aguirre. El més sorprenent era que es tractava d'un espionatge intern entre diversos sectors del PP de Madrid. Aquell tema que va ser un escàndol va acabar sent tancar per la presidenta madrilenya sense aclarir responsabilitats. Ara s'ha descobert un cas d'espionatge intern més a prop nostra, dins d'una de les grans institucions del nostre país: el Barça. Algú va demanar que s'espies a quatre dels vicepresidents del club. El tema s'ha tancat de la mateixa manera que va tancar-se el cas de Madrid.

Aquests tres assumptes tenen en comú que serveixen perquè alguns facin grans declaracions i s'hi donin cops al pit durant uns quants dies i que després ningú se'n recordi del tema, i molts prefereixin no recordar-se'n.

-----

Putas, ladrones y espías

Si hay tres profesiones que han existido desde que inició la civilización y que tienen en común que las tres se encuentran a todos los rincones del mundo diría que son la prostitución, el latrocinio y el espionaje. Muchas veces han sido ejercidas por la misma persona. El mundo se mueve mediante el sexo, eldinero y la guerra y quizá es por eso que de putas, ladrones y espías hay en todos los países del mundo. Son profesiones públicamente despreciadas pero si nadie se beneficiase no existirían. Los primeros en beneficiarse son los gobiernos.

¡Qué escándalo, ahí hay putas!

Dicen que es la profesión más antigua del mundo. Para las personas que la ejercen puede ser una fuente de ingresos pero también es considerada una forma de esclavitud porque muchas personas que la ejercen no lo hacen voluntariamente, hay que si. Es considerada una práctica denigrante. Hay países que regulan su ejercicio en condiciones semejantes a cualquier otra profesión, es decir, pago de impuestos y cotizaciones a la seguridad social. Otros países la prohíben y la persiguen pero la prostitución continúa existiendo. Ha habido épocas en las que algunas instituciones que no citaré pero que os podéis imaginar han regentado casas de sombreros, incluso ha habido prostitutas sagradas en algunas civilizaciones antiguas. Alrededor de la prostitución hay un gran negocio del que quien probablemente menos se beneficia son las personas que lo ejercen y si un montón de gente que se mueve alrededor de las prostitutas, una profesión que es ejercida mayoritariamente por mujeres, aunque no solo las mujeres la ejercen. Pero alrededor de la prostitución lo que hay es mucha hipocresía. No han sido pocos los políticos que después de atacar el ejercicio de la prostitución en nombre de la moral pública han sido pillados en los brazos de una meretriz. En las últimas semanas Barcelona ha sido noticia por unas fotos de prostitutas y sus clientes cardando por los alrededores del Mercado de la Boqueria. Alguien ha descubierto que en Barcelona había putas. Se ha hecho mucho ruído durante unos días. Algunos han mostrado su estupefacción ante este hecho. !Qué escándalo, hay putas en Barcelona!. Desde algunos sectores conservadores piden mano dura, que se prohíba, que se persiga a las putas y a sus clientes. De momento, lo que han logrado ha sido que una de estas chicas acabase muerta al ser embestida por un coche mientras huía de la policía. Pero en estos momentos ya no se habla de putas.

Chorizos en Do mayor

Siempre hay habido ladrones, gente que decide cambiar la propiedad de unas manos a otras sin el permiso de los propietarios oficiales. De ladrones hay de muchos tipos, hay que son carteristas o atracadores, y hay que son ladrones de guante blanco que mientras no son descubiertos son considerados ciudadanos honorables, algunos son pilares de la sociedad. De estos segundos es de los que hablaré. El Palau de la Música Catalana se ha visto desde hace unos cuantos días envuelto en un escándalo por culpa del que era su máximo responsable, Félix Millet que logró apropiarse de unos cuantos millones de euros. Este buen hombre había recibido todo tipo de distinciones y honores, era un pilar de la sociedad catalana. Pero sus actividades fraudulentas han quedado al descubierto. Hace pocos días Millet publicó una carta que en un primer momento parecía ser un mea culpa con la clara intención que mostrando arrepentimiento obtendría una condena más suave, pero la carta también ha puesto una sombra de duda sobre instituciones y personas. En este caso la acción del ladrón ha hecho daño a una institución, el Palau de la Música. La corrupción política es en cierta medida una especie de latrocinio ya que el dinero público acaba en manos privadas y se benefician altos cargos políticos, el caso Gürtel sería un ejemplo.

Yo espío, tú espías, él espía...

Cuando hablamos de espías bote venir a la mente la imagen de James Bond, 007 agente al servicio de Su Graciosa Majestad británica con licencia por matar y siempre rodeado de señoritas de buen ver. La realidad suele ser más sórdida y con nada de glamour. El espionaje real se basa hoy en día más en el control de las comunicaciones del enemigo que ir a contar cuantos soldados y cuantos cañones tiene el enemigo. Pero hay otro tipo de espionaje aún más sórdido. Hace unos meses la prensa nos descubrió un caso de espionaje dentro del gobierno de la Comunidad de Madrid, en manos del PP de Esperanza Aguirre. Lo más sorprendente era que se trataba de un espionaje interno entre varios sectores del PP de Madrid. Aquel tema que fue un escándalo acabó siendo cerrado por la presidenta madrileña sin aclarar responsabilidades. Ahora se ha descubierto un caso de espionaje interno más cerca nuestro, dentro de una de las grandes instituciones de nuestro país: el Barça. Alguien pidió que se espiase a cuatro de los vicepresidentes del club. El tema se ha cerrado de la misma manera que se cerró el caso de Madrid.

Estos tres asuntos tienen en común que sirven porque algunos hagan grandes declaraciones y se den golpes de pecho durante unos cuantos días y que después nadie se acuerde del tema, y muchos prefieran no acordarse.

Francisco Granados

Francisco Granados responsable de la trama dels espies de la Comunitat de Madrid es dedica a acusar altres persones de fer públiques informacions i dades. Es a dir, un individu que organitza un servei d'espionatge per esbrinar quines són les activitats de gent del seu propi partit però que són parts d'altres faccions diferents a la que ell pertany llença acusacions contra altres persones de fer públiques dades d'aquesta trama. Vull recordar que Francisco Granados és conseller de Presidència, Justicia e Interior del govern que presideix Esperanza Aguirre.

Vídeo: FRANCISCO GRANADOS RESPONSABLE DE LA TRAMA DELS ESPIES DE MADRID

Francisco Granados responsable de la trama de los espías de la Comunidad de Madrid se dedica a acusar a otras personas de hacer públicas informaciones y datos. Es decir, un individuo que organiza un servicio de espionaje por averiguar cuáles son las actividades de gente de su propio partido pero que son parte de otras facciones diferentes a la que él pertenece lanza acusaciones contra otras personas de hacer públicos datos de esta trama. Quiero recordar que Francisco Granados es consejero de Presidencia, Justicia e Interior del gobierno que preside Esperanza Aguirre.

La comissió dels espies de Madrid ja ha tancat

No sóc cap bruixot, simplement és que penso. Pot semblar una pedanteria però quan un pensa arriba a conclusions. Ja vaig dir que la comissió parlamentària de la Comunitat de Madrid que investiga la trama dels espies es tancaria sense treure l'entrellat de tota aquesta història, ho vaig dir i l'he encertat de ple. La comissió va muntar-se de molt mala gana i amb la clara intenció de fer el paperot davant de l'opinió pública però Esperanza Aguirre va encotillar de tal manera la investigació per que no servís per a res. I permeteu-me que faci una altra demostració de pedanteria. M'ho puc permetre. La investigació de la corrupció que afecta al PP quedarà en no res, sacrificaran quatre bocs expiatoris i es tancarà el cas. M'aposto un pollastre de plàstic que l'encerto. I no sóc cap bruixot.

-----

No soy ningún brujo, simplemente es que pienso. Puede parecer una pedantería pero cuando un piensa llega a conclusiones. Ya dije que la comisión parlamentaria de la Comunidad de Madrid que investiga la trama de los espías se cerraría sin sacar el intríngulis de toda esta historia, lo dije y la he acertado de lleno. La comisión se montó de muy mala gana y con la clara intención de hacer el papel ante la opinión pública pero Esperanza Aguirre encorsetó de tal manera la investigación por que no sirviese para nada. Y permítanme que haga otra demostración de pedantería. Me lo puedo permitir. La investigación de la corrupción que afecta al PP quedará en nada, sacrificarán cuatro chivos expiatorios y se cerrará el caso. Me apuesto un pollo de plástico a que lo acierto. Y no soy ningún brujo.

Caçadors caçats

Caçadors caçats

No és gens correcte que enmig d'una investigació per corrupció al Partit Popular el ministre de justícia Bermejo (PSOE) i el jutge instructor de l'Audiència Nacional Garzón siguin vistos junts o quasi junts practicant una activitat cinegètica. Malgrat que ells diguin que no van tractar de la corrupció del PP sempre pot quedar el dubte. S'ha d'anar amb molta cura per no donar arguments a un partit que ofegat en la seva merda busca alguna cosa a la que agafar-se per sortir de la merda en la que aquest partit s'ha ficat. Vull dir, que el jutge Garzón y el ministre Bermejo no haurien d'haver coincidit en cap lloc ni en cap acte que pogués posar en dubte tot l'assumpte i donar un salvavides a un partit que s'ofega - el Partit Popular - i que veient que cada dia que passa surten noves proves s'ha pres la decisió d'escampar la merda en totes les direccions. Els escarafalls de diversos dirigents del PP per les aficions cinegètiques d'un ministre i d'un jutge no són més que un acte d'hipocresia, cara i poca memòria. Vull recordar que enmig de l'empastifada del Prestige dues de les autoritats principals amb responsabilitats en la matèria es trobaven caçant: Francisco Álvarez Cascos, ministre de Foment, i Manuel Fraga, president de la Xunta de Galícia. Un altre caçador il·lustre resident en l'altiplà castellà va anar a caçar un pobre ós rus borratxo. I no diré el nom però surt en les monedes. La dèria per matar bèsties innocents sembla una plaga estesa en tots els estaments de l'Estat que convindria anar desterrant dels costums polítics.
Cazadores cazados

No es nada correcto que en medio de una investigación por corrupción al Partido Popular el ministro de justicia Bermejo (PSOE) y el juez instructor de la Audiencia Nacional Garzón sean vistos juntos o casi juntos practicando una actividad cinegètica. A pesar de que ellos digan que no trataron de la corrupción del PP siempre puede quedar la duda. Se debe ir con mucho cuidado para no dar argumentos a un partido que ahogado en su mierda busca alguna cosa a la que cogerse para salir de la mierda en la que este partido se ha metido. Quiero decir, que el juez Garzón y el ministro Bermejo no deberían haber coincidido en ningún lugar ni en ningún acto que pudiese poner duda todo el asunto y dar un salvavidas a un partido que se ahoga - el Partido Popular - y que viendo que cada día que pasa salen nuevas pruebas se ha tomado la decisión de extender la mierda en todas las direcciones. Los aspavientos de diversos dirigentes del PP por las aficiones cinegéticas de un ministro y de un juez no son más que un acto de hipocresía, cara y poca memoria. Quiero recordar que en medio de la embadurnada del Prestige dos de las autoridades principales con responsabilidades en la materia se encontraban cazando: Francisco Álvarez Cascos, ministro de Fomento, y Manuel Fraga, presidente de la Xunta de Galicia. Otro cazador ilustre residente en la altiplanicie castellana fue a cazar un pobre oso ruso borracho. Y no diré el nombre pero sale en las monedas. La manía de matar bestias inocentes parece una plaga extendida en todos los estamentos del Estado que convendría ir desterrando de las costumbres políticas.

Espies i corruptes, continua el vodevil peper

Espies i corruptes, continua el vodevil peper

Si hi ha una cosa que uneix a tots els prohoms polítics és l'afició a la cacera. Enmig de la tempesta pels casos de corrupció del PP apareix la notícia que el ministre de justícia i el jutge instructor estaven caçant en el mateix lloc i en les mateixes dates. Encara que han dit que ni es van veure ho trobo poc correcte que el jutge instructor i el ministre de justícia coincideixin en la pràctica d'aquest "esport". Els del PP se senten ara ells la peça d'una cacera política però si la presència dels jutge Garzón i del ministre Bermejo és un error greu, això no pot servir per evitar que es faci neteja de polítics corruptes, i en el PP es fa evident que els nivells de corrupció són galopants. Rajoy ha anunciat que trenquen qualsevol relació entre el PP i el ministeri de Justícia mentre continui el ministre Bermejo. Soraya Sáenz de Santamaría ha declarat que és
"èticament lamentable que el jutge i el ministre estiguessin de cacera quan es va conèixer l'operació. Juan José Güemes, secretari de comunicació del PP de Madrid afirma que "Garzón i Bermejo no només comparteixen la cacera també l'aniquilació de l'adversari". No facin riure, senyors del PP, no hi ha cap cacera contra el PP. Ja sabem que els senyors del PP si hi ha una cosa per la que destaquen és per la poca vergonya que demostren en el tractament de tots els assumptes però que a més de corruptes o de donar protecció a corruptes pretenguin ara passar per víctimes d'una persecució política és portar la barra a nivells estratosfèrics.El portaveu del PSOE en el Parlament, José Antonio Alonso va dir que "Rajoy ha perdut els papers per acusar el govern de les actuacions del PSOE". Doncs té raó, però també convindria que anessin amb cura que certs actes privats de dirigents del PSOE - per exemple el ministre Bermejo - no donessin peu a dubtes i sospites.Tampoc s'ha estat de criticar al PP la vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, que va acusar al PP de no col·laborar en contra de la crisi - jo crec que el PP ha col·laborat en favor de la crisi, no podem demanar-los que ara facin el contrari - i els va advertir que "els que van a enfonsar-se són vostés amb tanta pel·lícula d'espies". D'espies i de corruptes. Però la senyora vicepresidenta s'oblida del petit detall que la merda flota i que en el PP tenen molta merda.

El PP de Madrid no obrirà expedient als alcaldes pepers de Boadilla del Monte, Antonio González Panero, i De Majadahonda, Guillermo Ortega, imputats pel jutge Garzón. És la norma habitual del PP no expedientar als corruptes. L'exconseller d'esports del PP de la Comunitat de Madrid s'ha mostrat disposat a col·laborar amb la Justícia i ha advertit que emprendrà accions judicials contra qui intenti implicar en les
trames de la corrupció. Em sembla que aquest no té padrins i no li fa cap gràcia menjar-se el marró.I enmig de tot aquest merder apareix Ana Botella, senyora d'Aznar, exigint a Rajoy que mostri més fermesa en la defensa de les persones que van formar part de l'equip del seu marit. Encara que siguin corruptes?.

El tema dels espies és cada dia més estrambòtic. Des del PP s'ha demanat al CNI i al Ministeri de l'Interior que els entreguin la documentació del seguiment a membres del seu partit. No seria més senzill que li demanin als membres del partit que van donar les ordres per fer aquests seguiments?.Un dels sospitosos de formar part de la trama d'espionatge va ser escorta de l'alcalde de Madrid Alberto Ruíz Gallardón quan era president de la Comunitat de Madrid.

Aquests dos temes van embolicant-se cada dia més i els pepers veient que els dos temes els estan deixant ben retratats i que malgrat tots els seus intents d'esquitxar amb la seva merda a tothom no aconsegueixen el seu propòsit ara intenten inventar-se un contuberni de tothom contra el PP. No, de contuberni res, la merda és del PP, enlloc de tractar d'esquitxar a tothom farien be de provar de netejar el partit de corruptes i espies.
Espías y corruptos, continúa el vodevil pepero

Si hay una cosa que une a todos los prohombres políticos es la afición a la cacería. En medio de la tempestad por los casos de corrupción del PP aparece la noticia que el ministro de justicia y le juez instructor estaban cazando en el mismo lugar y en las mismas fechas. Aunque han dicho que ni se vieron encuentro poco correcto que un juez instructor y el ministro de justicia coincidan en la práctica de este "deporte". Los del PP se sienten ahora ellos la pieza de una cacería política pero si la presencia del juez Garzón y del ministro Bermejo es un error grave, eso no puede servir para impedir que se haga limpieza de políticos corruptos, y en el PP se hace evidente que los niveles de corrupción son galopantes. Rajoy ha anunciado que rompen cualquier relación entre el PP y el ministerio de Justicia mientras continue el ministro Bermejo. Soraya Sáenz de Santamaría ha declarado que es "éticamente lamentable que el juez y el ministro estuviesen de cacería cuando se conoció la operación. Juan José Güemes,
secretario de comunicación del PP de Madrid afirma que "Garzón y Bermejo no nada más comparten la cacería también la aniquilación del adversario". No hagan reír, señores del PP, no hay ninguna cacería contra el PP. Ya sabemos que los señores del PP si hay una cosa por la que destacan es por la poca vergüenza que demuestran en el tratamiento de todos los asuntos pero que además de corruptos o de dar protección a corruptos pretendan ahora pasar por víctimas de una persecución política es llevar la barra a niveles estratosféricos.

El portavoz del PSOE en el Parlamento, José Antonio Alonso dijo que "Rajoy ha perdido los papeles por acusar el gobierno de las actuaciones del PSOE". Pues tiene razón, pero también convendría que fuesen con cuidado que ciertos actos privados de
dirigentes del PSOE - por ejemplo el ministro Bermejo - no diesen pie a dudas y sospechas.Tampoco se ha estado de criticar al PP la vicepresidenta del gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, que acusó al PP de no colaborar en contra de la crisis - yo creo que el PP ha colaborado en favor de la crisis, no podemos pedirlos que ahora hagan el contrario - y les advirtió de que "los que van a desmoronarse son ustedes con tanta película de espías". De espías y de corruptos. Pero la señora vicepresidenta se olvida del pequeño detalle que la mierda flota y que en la PP tienen mucha mierda.El PP de Madrid no abrirá expediente a los alcaldes peperos de Boadilla del Monte, Antonio González Panero, y De Majadahonda, Guillermo Ortega, imputados por el juez Garzón. Es la norma habitual del PP no expedientar a los corruptos. El exconsejero de deportes del PP de la Comunidad de Madrid se ha mostrado dispuesto a colaborar con la Justicia y ha advertido de que emprenderá acciones judiciales contra quien intente implicarle en las tramas de la corrupción. Me parece que éste no tiene padrinos y no le hace ninguna gracia comerse el marrón.Y en medio de todo este lío aparece Ana Botella, señora de Aznar, exigiendo a Rajoy que muestre más firmeza en la defensa de las personas que formaron parte del equipo de su marido. ¿Aunque sean corruptos?.El tema de los espías es cada día más estrambótico. Desde el PP se ha pedido al CNI y al Ministerio del Interior que les entreguen la documentación del seguimiento a miembros de su partido. ¿No sería más sencillo que le pidiesen a los miembros del partido que dieron las órdenes para hacer estos seguimientos?.Un de los sospechosos de formar parte de la trama de espionaje fue escolta del alcalde de Madrid Alberto Ruíz Gallardón cuando era presidente de la Comunidad de Madrid.Estos dos temas van liándose cada día más y los peperos viendo que los dos temas les están dejando bien retratados y que a pesar de todos sus intentos de salpicar con su mierda a todos no logran su propósito ahora intentan inventarse un contubernio de todos contra el PP. No, de contubernio nada, la mierda es del PP, en vez de intentar salpicar a todos harían bien probando de limpiar el partido de corruptos y espías.

EsPPies i CorruPPtes

EsPPies i CorruPPtes

Ja fa dies que parlem d'aquests dos assumptes que s'han destapat al voltant del Partit Popular. Aparentment són temes diferents però tots dos afecten al Partit Popular. D'una banda el tema de l'espionatge de la facció aguirrista sobre la facció gallardonista.La trama de corrupció ha arribat molt a prop d'Esperanza Aguirre, en concret al conseller d'esports que ha sigut destituït per la presidenta madrilenya. Aquesta trama també ha arribat al president Camps de la Comunitat Valenciana.M'ha fet gràcia llegir a La (sin)Razón que l'actuació de Camps i Aguirre en aquest assumpte ha estat un exemple de transparència. Tant transparent com un mur de formigó?. Segons La (sin)Razón el president Camps "ha despejado cualquier insidia contra su gobierno poniendo la verdad y los datos por delante". Ara cal que el que ha dit sigui la veritat. La (sin)Razón afirma que "tots dos són una mostra de l'estil rigorós i transparent del PP". Transparent com el plom. Cadascú entén la transparència a la seva manera.Deixem l'article de La (sin)Razón i tornem al Món real. Esperanza Aguirre ha parlat per dir que el fet que s'hagin fet públics aquests afers forma part d'una persecució contra el PP. Altres veus peperes parlen d'una conspiració contra el PP en la que, segons diuen des del PP, intervenen els jutges, el PSOE i la premsa - la que no és afí al PP. Divendres van iniciar-se les sessions de la comissió del Parlament madrileny per treure l'entrellat de la trama dels espies de la Comunitat de Madrid. Des de divendres no s'ha sabut res més de la comissió. Alguns malpensats - entre els que em trobo jo - pensen que la comissió servirà per tirar terra damunt del cas.A hores d'ara ja són 37 imputats pel cas de corrupció. Rajoy davant l'evidència ha donat l'ordre d'expulsar a qualsevol membre del partit que sigui imputat.
EsPPás y CorruPPtos

Ya hace días que hablamos de estos dos asuntos que se han destapado alrededor del Partido Popular. Aparentemente son temas diferentes pero ambos afectan al Partido Popular. Por una parte el tema del espionaje de la facción aguirrista sobre la facción gallardonista.La trama de corrupción ha llegado muy cerca de Esperanza Aguirre, en concreto al consejero de deportes que ha sido destituido por la presidenta madrileña. Esta trama también ha llegado al presidente Camps de la Comunidad Valenciana.Me ha hecho gracia leer en La (sin)Razón que la actuación de Camps y Aguirre en este asunto ha sido un ejemplo de transparencia. ¿Tan transparente como un muro de hormigón?. Según La (sin)Razón el presidente Camps "ha despejado cualquier insidia contra su gobierno poniendo la verdad y los datos por delante". Ahora es necesario que lo que ha dicho sea la verdad. La (sin)Razón afirma que "ambos son una muestra del estilo riguroso y transparente del PP". ¿Transparente como el plomo?. Cada uno entiende la transparencia a su manera.Dejemos el artículo de La (sin)Razón y regresemos al Mundo real. Esperanza Aguirre ha hablado para decir que el hecho de que se hayan hecho públicos estos asuntos forma parte de una persecución contra el PP. Otras voces peperas hablan de una conspiración contra el PP en la que, según dicen desde el PP, intervienen los jueces, el PSOE y la prensa - la que no es afín al PP.El viernes iniciaron las sesiones de la comisión del Parlamento madrileño para sacar el intríngulis de la trama de los espías de la Comunidad de Madrid. Desde el viernes no se ha sabido nada más de la comisión. Algunos malpensados - entre los que me encuentro yo - piensan que la comisión servirá para tirar tierra encima del caso. En estos momentos ya son 37 imputados por el caso de corrupción. Rajoy ante la evidencia ha dado la orden de expulsar a cualquier miembro del partido que sea imputado.

Ferum de PPodrit

Ferum de PPodrit

Els nervis en el PP són evidents. La premsa va destapar a Madrid el tema de l'espionatge dins del PP madrileny. L'Audiència Nacional investiga un cas de corrupció que afecta al PP en diferents llocs d'Espanya. I un important candidat del PP a Galícia s'ha vist obligat a dimitir. En el PP han decidit posar la tifa corrupta pepera davant del ventilador per escampar-la en totes le direccions. I en una mostra més de pocavergonya habitual en els irigents del PP es dediquen a acusar al govern d'atacar-los. Com si la merda que surt del carrer Gènova de Madrid no fes tanta pudor tot i que només n'és una part que s'afegeix a la ferum que surt de les sucursals peperes en tot el territori espanyol.

Tufo de PPodrido
Los nervios en el PP son evidentes. La prensa destapó en Madrid el tema del espionaje dentro del PP madrileño. La Audiencia Nacional investiga un caso de corrupción que afecta al PP en diferentes lugares de España. Y un importante candidato del PP a Galicia se ha visto obligado a dimitir. En el PP han decidido poner la petate corrupta pepera delante del ventilador por escamparla en todas las direcciones. Y en una muestra más de sinvergüenza habitual en los dirigentes del PP se dedican a acusar al gobierno de atacarlos. Como si la mierda que sale de la calle Génova de Madrid no hiciese tanto olor aunque solo es una parte que se añade al tufo que sale de las sucursales peperas en todo el territorio español.

Rajoy emprenya als pepers de Madrid / Comissió dels espies

Rajoy emprenya als pepers de Madrid

Rajoy des de Barcelona va dir que creia en l'existència dels dossiers del cas dels espies del PP i això no ha agradat gens en el PP de Madrid que no entenen que Rajoy cregui en uns dossiers que ell diu no haver vist. Els pepers estan preocupats per la repercussió que l'assumpte dels dossiers pugui tenir en les campanyes electorals d'Euskadi i Galícia.

Rajoy enfada a los peperos de Madrid

Rajoy desde Barcelona dijo que creía en la existencia de los dossiers del caso de los espías del PP y eso no ha gustado nada en el PP de Madrid que no entienden que Rajoy crea en unos dossiers que él dice no haber visto. Los peperos están reocupados por la repercusión que el asunto de los dossiers pueda tener en las campañas electorales de Euskadi y Galicia.

Comissió dels espies

Avui comença a la Comunitat de Madrid la comissió d'investigació en l'Assemblea de Madrid per treure l'entrellat de l'assumpte dels dossiers. Des del PP s'ha advertit que no permetran que la comissió es converteixi en un circ. De moment es tracta d'un vodevil. Esperanza Aguirre diu que la investigació demostrarà la innocència de la Comunitat de Madrid. La Comunitat de Madrid ni es culpable ni és innocent. No és això el que la comissió ha de demostrar. Es tracta de treure l'aigua clara del vodevil dels espies i no de muntar una comissió per embolicar encara més aquest embolic de manera que l'assumpte passi a l'oblit que és el que sembla que vol que passi el PP.

Comisión de los espías

Hoy comienza a la Comunidad de Madrid la comisión de investigación en la Asamblea de Madrid para sacar el intríngulis del asunto de los dossiers. Desde el PP se ha advertido de que no permitirán que la comisión se convierta en un circo. De momento se trata de un vodevil. Esperanza Aguirre dice que la investigación demostrará la inocencia de la Comunidad de Madrid. La Comunidad de Madrid ni se culpable ni es inocente. No es eso la que la comisión demostrará. Se trata de sacar el agua clara del vodevil de los espías y no de montar una comisión por enredar aún más este lío de manera que el asunto pase al olvido que es lo que parece que quiere que pase el PP.

EsPPies: un vodevil peper a la Vila i Cort (capítol II)

EsPPies: un vodevil peper a la Vila i Cort (capítol II)
Parlava ahir del vodevil de la Comunitat de Madrid i sembla que el tema a cada hora que passa es converteix en un espectacle més patètic. No sent gaire correcte ni acceptable que un partit espii un altre, més ben dit, espii els moviments dels dirigents d'un altre partit, a Madrid el Partit Popular arriba als més alts cims de l'absurd espiant-se uns als altres, per ser correctes, els aguirristes espien a aquells que no ho són. Lluny de callar, que seria el més apropiat, els principals "imputats", aquells que podrien haver donat les ordres per fer-ho amenacen amb portar als tribunals a aquells que els acusen d'haver-ho fet. És com si un carterista - presumpte carterista - amenacés tenint la cartera robada a la ma al propietari de la cartera amb portar-lo als tribunals si continua acusant-lo de lladre. Doncs aquí els presumptes responsables polítics de tot aquest vodevil sobre espies amenacen amb portar als tribunals a aquells que els assenyalen com a responsables. Però el que ja acaba de complicar el vodevil és que dirigents del PP - partit on la facció aguirrista espia d'altres faccions - acusa al ministeri de l'Interior d'implicació en aquest trist assumpte. El conseller d'interior de la Comunitat de Madrid va fer investigar pels seus espies al vicepresident de la Comunitat de Madrid, al president de Caja Madrid, al vicealcalde de l'Ajuntament de Madrid - proper a l'alcalde Ruiz Gallardón que està enfrontat a la presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre - i a l'exconseller d'Interior i Justícia de la Comunitat de Madrid i ara membre de l'executiva nacional del PP. Són molt lliures de tallar-se el coll els senyors i senyores del PP si aquesta és la seva voluntat però no ho facin a càrrec del contribuent contractant espies de pa sucat amb oli per esbrinar sobre la vida dels seus propis companys de partit. Les intrigues bizantines dins del PP haurien de quedar dins del PP i no acabar esquitxant a tothom, encara menys que aquests esquitxos vagin a càrrec de tots els contribuents. Aquest fet hauria de tenir conseqüències legals i electorals però em temo que tot quedarà en un no res ja que els principals implicats són massa importants i dubto que cap tribunal condemnés a la lideresa o a un dels seus esbirres, i dubto que electoralment els electors del PP castiguin aquestes pràctiques.

EsPPías: un vodevil pepero en la Villa y Corte (capítulo II)
Hablaba ayer del vodevil de la Comunidad de Madrid y parece que el tema a cada hora que pasa se convierte en un espectáculo más patético. No siendo muy correcto ni aceptable que un partido espíe otro, mejor dicho, espíe los movimientos de los dirigentes de otro partido, en Madrid el Partido Popular llega a las más altas cimas del absurdo espiándose unos a los otros, para ser correctos, los aguirristas espían a aquellos que no lo son. Lejos de callar, que seria lo más apropiado, los principales "imputados", aquellos que podrían haber dado las órdenes para hacerlo amenazan con llevar a los tribunales a aquellos que los acusan de haberlo hecho. Es como si un carterista - presunto carterista - amenazase teniendo la cartera robada en la mano al propietario de la cartera con llevarle a los tribunales si continúa acusándole de ladrón. Pues aquí los presuntos responsables políticos de todo este vodevil sobre espías amenazan con llevar a los tribunales a aquellos que los señalan como responsables. Pero el que ya acaba de complicar el vodevil es que dirigentes del PP - partido donde la facción aguirrista espía a otras facciones - acusa en el ministerio del Interior de implicación en este triste asunto. El consejero de interior de la Comunidad de Madrid hizo investigar por sus espías al vicepresidente de la Comunidad de Madrid, al presidente de Caja Madrid, al vicealcalde del Ayuntamiento de Madrid - próximo al alcalde Ruiz Gallardón que está enfrentado a la presidenta de la Comunidad de Madrid Esperanza Aguirre - y al exconsejero de Interior y Justicia de la Comunidad de Madrid y ahora miembro de la ejecutiva nacional del PP. Son muy libres de cortarse el cuello los señores y señoras del PP si ésta es su voluntad pero no lo hagan a cargo del contribuyente contratando espías de pacotilla para averiguar sobre la vida de sus propios compañeros de partido. Las intrigas bizantinas dentro del PP deberían quedar dentro del PP y no acabar salpicando a todo el mundo, menos aún que estas salpicaduras vayan a cargo de todos los contribuyentes. Este hecho debería tener consecuencias legales y electorales pero me temo que todo quedará en nada ya que los principales implicados son demasiado importantes y dudo que ningún tribunal condenase a la lideresa o a uno de sus esbirros, y dudo que electoralmente los electores del PP castiguen estas prácticas.

EsPPies: un vodevil peper a la Villa i Cort

Francisco Granados, conseller d'Interior de la Comunitat de Madrid, va crear una mena de servei d'espionatge format per un policia i tres guàrdies civils. La funció d'aquest servei d'espionatge és crear informes. Sembla que la intenció d'aquest servei era investigar en els ajuntaments governats pel PSOE buscant casos de corrupció però de moment sembla que aquest servei d'espionatge s'ha dedicat a investigar a persones del mateix PP com per exemple el vicepresident de la Comunitat de Madrid que va ser seguit durant els últims vuit mesos i d'altres persones. Sembla que aquest fet s'inscriu en la batalla pel poder que hi ha en el PP de Madrid que enfronta a Esperanza Aguirre i altres persones com l'alcalde de Madrid Alberto Ruiz Gallardón. Permeteu-me un incís: Tant l'instigador de la investigació - Granados - com els investigats són del PP. I tota aquesta història forma part de la baralla política que hi ha al PP de Madrid. Per si tota aquesta història no fos prou absurda, González Pons, vicepresident de comunicació del PP exigeix al govern central (PSOE) responsabilitats per aquesta història.

------

Francisco Granados, consejero de Interior de la Comunidad de Madrid, creó una especie de servicio de espionaje formado por un policía y tres guardias civiles. La función de este servicio de espionaje es crear informes. Parece que la intención de este servicio era investigar en los ayuntamientos gobernados por el PSOE buscando casos de corrupción pero de momento parece que este servicio de espionaje se ha dedicado a investigar a personas del mismo PP como por ejemplo el vicepresidente de la Comunidad de Madrid que fue seguido durante los últimos ocho meses y otros personas. Parece que este hecho se inscribe en la batalla por el poder que hay en el PP de Madrid que enfrenta a Esperanza Aguirre y otros personas como el alcalde de Madrid Alberto Ruiz Gallardón. Permítidme un inciso: Tanto el instigador de la investigación - Granados - como los investigados son del PP. Y toda esta historia forma parte de la pelea política que hay al PP de Madrid. Por si toda esta historia no fuera bastante absurda, González Pons, vicepresidente de comunicación del PP exige al gobierno central (PSOE) responsabilidades por esta historia.