Aznar cabdill d’Espanya per la gràcia de la caverna

Aznar cabdill d’Espanya per la gràcia de la caverna

Aznar i la guerra d’Irak: “Jo no vaig enviar cap tropa de combat espanyola a Iraq, ara hi estan les forces espanyoles, ara hi ha forces de combat espanyoles a Iraq. Jo no vaig enviar cap soldat, no vaig enviar cap avió, no vaig enviar cap submarí, no vaig enviar res, simplement Espanya no va participar a la intervenció militar d’Iraq”. El govern del PP presidit per José María Aznar López va perdre les eleccions l’any 2004, en aquell moment hi havia a Iraq 1300 militars espanyols. Crec que algú els va enviar, i aquest algú només podia ser el govern espanyol, que ves per on, estava presidit per Aznar. Cal recordar que es va fer una manifestació en contra de la guerra d’Iraq i especialment contra la presència de tropes espanyoles, una manifestació que no al govern del senyor Aznar no li va fer cap gràcia. Aznar i l’Estat residual: “Hem arribat a una situació d’Estat residual, i aquest Estat residual no és ni políticament desitjable, ni financerament sostenible, per tant farem molt bé de repensar quines són les actuals circumstàncies que determinen una part de la crisi política que en aquest moment es viu a Espanya”. La crisi econòmica és el producte d’un sistema econòmic que defensa el senyor Aznar, però la política que es viu a Espanya no és aliena al Partit Popular, encara que els altres partits, especialment el PSOE, també en tinguin responsabilitats, però és el PP qui ha convertit la política en un festival de politicastres corruptes, mesquins o ineptes. Encara que la corrupció està generalitzada aquesta infecta al PP allà on governa, per no parlar de la dubtosa ètica de alguns dirigents del PP que busquen rèdits electorals fins i tot amb temes com el terrorisme o fomentant les picabaralles entre pobles. No entraré en detalls perquè són temes que ja he tractat altres cops, i a hores d’ara la llista de menyspreables comportaments d’aquest partit només hi cabrien en un llibre de la mida de la guia telefònica, i això només enumerant els fets i sense explicar cada fet detalladament. Si l’Estat espanyol és residual potser convindria fer amb ell el mateix que es fa amb els residus tòxics, ficar-lo en un contenidor estanc i enterrar-lo abans que ens acabi podrint a tots, i de pas a gent com Aznar ficat dins, ell si que és un residu. Ja les té aquestes coses Aznar, l’any 1979 malparlava de les incipients Comunitats Autònomes, i alguns anys desprès el mateix senyor Aznar es convertia en president de Castella i Lleó, una Comunitat Autònoma, ara que ja no és president de cap Comunitat Autònoma, torna a malparlar d’elles. A Aznar només l’interessa una cosa, el poder, sigui donant la cara o movent ell els fils de la titella que ell mateix va situar al capdavant del PP. Em sembla que l’únic residu és Aznar, un residu molt tòxic que ha aconseguit tornar la política espanyola als seus nivells tradicionals, uns nivells propis d’una república bananera en que ell creu que és el cabdill salvapàtries. Tampoc podem esperar gaire d’algú com Aznar, és un franquista que va néixer massa tard per ser ministre d’aquell règim, o potser pretén fer real allò de que el “Caudillo” va deixar-ho tot lligat i ben lligat, i Aznar ha de garantir que res es deslligui.

Aznar contra els socialistes i contra ETA: “Els socialistes tenen un problema sempre amb la legalitat i amb la llei, perquè en lloc de dedicar-se a aplicar la llei i aplicar l’Estat de dret al que es dediquen és a buscar dreceres, de vegades busquen la drecera de la guerra bruta i el GAL, ara busquen la drecera de la negociació”. Tots els governs espanyols del període democràtic han negociat amb ETA i tots han emprat dreceres, abans que el PSOE i el GAL van existir organitzacions semblants que feien el mateix sota diferents denominacions, res no garanteix que no hi hagin existit després. I tots han negociat, fins i tot Aznar, un Aznar que ho va reconèixer dient: “Jo he volgut que els ciutadans espanyols sabessin i tinguessin molt clar que el Govern i jo personalment hem autoritzat contactes amb l’entorn del Moviment Basc d’Alliberament, jo ho he autoritzat personalment i vull que els espanyols ho sàpiguen”. Aquest rampell de sinceritat només va ser flor d’un dia, i si us fixeu en les paraules Aznar usa l’eufemisme “entorn del Moviment Basc d’Alliberament”, i com jo dic sempre, les paraules mai són innocents, encara menys quan qui les diu és un personatge tan maquiavèl·lic com Aznar, això si, un Maquiavel amb tocs de Torrente. Creu que dient que va negociar amb l’“entorn del Moviment Basc d’Alliberament” en lloc de dir que ha negociat amb ETA, ell quedarà net com una patena, però això és poc sincer. Aznar acusa, no és la primera vegada que ell o algú del seu partit acusen a altres, especialment al govern socialista de connivència amb els terroristes, encara que rara és la setmana que no capturen algun etarra. I això és el que al PP li preocupa més. Si ETA s’acaba es queden sense un dels seus temes preferits que pensen que els donen rèdits electorals. Però al PP li preocupa molt que s’acabés amb ETA, estan molestos perquè no hi ha un atemptat cada setmana, al PP li preocupa que ETA s’acabi perquè ETA li dóna vots, si ETA matés al PP se li sumarien uns quans milers de vots, si ETA s’acabés seria un èxit pel govern de torn, i això li faria mal al PP que ha jugat amb aquest assumpte del terrorisme i el que sap més greu, ha usat a les víctimes del terrorisme en profit seu, convertint la principal organització de víctimes del terrorisme en un apèndix del PP, un apèndix que li fa homenatges a Aznar que em causen vergonya aliena. Si ETA desaparegués el PP necessitaria crear-ne una encara que fos virtual. I hi ha vegades que tinc la sensació que ETA i el PP s’ajudin És vergonyós veure que el PP actuï de“portaveu” d’ETA usant comunicats de la organització terrorista per enfrontar-se al govern. Sorprèn que el PP es cregui a ETA a ulls clucs, en realitat no se’ls creuen, però al PP li és útil cada comunicat d’ETA, quan arran de l’atemptat de 2004 el PP no va voler desestimar l’autoria d’ETA ni quan l’entorn, el famós entorn amb el que Aznar va negociar, negà la seva autoria. Llavors no se’ls van creure perquè al PP li anava millor que l’atemptat contra les rodalies madrilenyes fos obra d’ETA, si no ho era els rebentava tot l’argument, ara si que “se’ls creuen” perquè recolza el seu argument. Aznar s’ha convertit en una mena de messies apocalíptic o cabdill carpetovetònic que es creu corejat per les masses però que en realitat està corejat per les veus de la caverna.

Vídeo: AZNAR MENTEIX

Aznar caudillo de España por la gracia de la caverna

Aznar y la guerra de Irak: "Yo no envié tropa de combate española a Irak, ahora están las fuerzas españolas, ahora ha fuerzas de combate españolas en Iraq. Yo no envié ningún soldado, no envié ningún avión, no envié ningún submarino, no envié nada, simplemente España no participó en la intervención militar de Irak ". El gobierno del PP presidido por José María Aznar López perdió las elecciones del año 2004, en aquel momento había en Irak 1300 militares españoles. Creo que alguien les envió, y ese alguien sólo podía ser el gobierno español, que mira por donde, estaba presidido por Aznar. Hay que recordar que se hizo una manifestación en contra de la guerra de Irak y especialmente contra la presencia de tropas españolas, una manifestación que no al gobierno del señor Aznar no le hizo ninguna gracia. Aznar Estado residual: "Hemos llegado a una situación de Estado residual, y ese Estado residual no es ni políticamente deseable, ni financieramente sostenible, por lo tanto haremos muy bien de repensar cuáles son las actuales circunstancias que determinan una parte de la crisis política que en este momento se vive en España". La crisis económica es el producto de un sistema económico que defiende el señor Aznar, pero la política que se vive en España no es ajena al Partido Popular, aunque los otros partidos, especialmente el PSOE, también tengan responsabilidades, pero es el PP quien ha convertido la política en un festival de politicastros corruptos, mezquinos o ineptos. Aunque la corrupción está generalizada esta infecta al PP allí donde gobierna, por no hablar de la dudosa ética de algunos dirigentes del PP que buscan réditos electorales incluso con temas como el terrorismo o fomentando las rencillas entre pueblos. No entraré en detalles porque son temas que ya he tratado otras veces, y actualmente la lista de despreciables comportamientos de este partido sólo cabrían en un libro del tamaño de la guía telefónica, y esto sólo enumerando los hechos y sinexplicar cada hecho detalladamente. Si el Estado español es residual quizás convendría hacer con él lo mismo que se hace con los residuos tóxicos, meterlo en un contenedor estanco y enterrarlo antes de que nos acabe pudriendo a todos, y de paso a gente como Aznar metido dentro , él si que es un residuo. Ya las tiene estas cosas Aznar, en 1979 despotricaba de las incipientes Comunidades Autónomas, y algunos años después el mismo señor Aznar se convertía en presidente de Castilla y León, una Comunidad Autónoma, ahora que ya no es presidente de ninguna Comunidad Autónoma, vuelve a hablar mal de ellas. A Aznar sólo le interesa una cosa, el poder, sea dando la cara o moviendo él los hilos de la marioneta que él mismo situó al frente del PP. Me parece que el único residuo es Aznar, un residuo muy tóxico que ha conseguido devolver la política española a sus niveles tradicionales, unos niveles propios de una república bananera en que él cree que es el caudillo salvapatrias.Tampoco podemos esperar mucho de alguien como Aznar, es un franquista que nació demasiado tarde para ser ministro de aquel régimen, o quizá pretende hacer real aquello de que el "Caudillo" dejó todo atado y bien atado, y Aznar debe garantizar que nada se desate. Aznar contra los socialistas y contra ETA: "Los socialistas tienen un problema siempre con la legalidad y con la ley, porque en lugar de dedicarse a aplicar la ley y aplicar el Estado de derecho al que se dedican es a buscar atajos, a veces buscan el atajo de la guerra sucia y el GAL, ahora buscan el atajo de la negociación". Todos los gobiernos españoles del periodo democrático han negociado con ETA y todos han utilizado atajos, antes de que el PSOE y el GAL existieron organizaciones similares que hacían lo mismo bajo diferentes denominaciones, nada garantiza que no hayan existido después. Y todos han negociado, incluso Aznar, un Aznar que lo reconoció diciendo: "Yo he querido que los ciudadanos españoles supieran y tuvieran muy claro que el Gobierno y yo personalmente hemos autorizado contactos con el entorno del Movimiento Vasco de Liberación , yo lo he autorizado personalmente y quiero que los españoles lo sepan". Este arrebato de sinceridad sólo fue flor de un día, y si os fijáis en las palabras Aznar usa el eufemismo "entorno del Movimiento Vasco de Liberación", y como yo digo siempre, las palabras nunca son inocentes, menos aún cuando quien las dice es un personaje tan maquiavélico como Aznar, eso si, un Maquiavelo con toques de Torrente. Cree que diciendo que negoció con el "entorno del Movimiento Vasco de Liberación" en lugar de decir que ha negociado con ETA, él quedará limpio como una patena, pero eso es poco sincero. Aznar acusa, no es la primera vez que él o alguien de su partido acusan a otros, especialmente al gobierno socialista de connivencia con los terroristas, aunque rara es la semana que no capturan algún etarra. Y eso es lo que al PP le preocupa más. Si ETA acaba se quedan sin uno de sus temas preferidos que piensan que les dan réditos electorales. Pero al PP le preocupa mucho que se acabara con ETA, están molestos porque no hay un atentado cada semana, al PP le preocupa que ETA se acabe para que ETA le da votos, si ETA matara al PP se le sumarían unos cuantos miles de votos, si ETA acabara sería un éxito por el gobierno de turno, y eso le haría daño al PP que ha jugado con este asunto del terrorismo y lo que sabe más grave, ha usado a las víctimas del terrorismo en su provecho, convirtiendo la principal organización de víctimas del terrorismo en un apéndice del PP, un apéndice que le hace homenajes a Aznar que me causan vergüenza ajena. Si ETA desapareciera el PP necesitaría crear una aunque fuera virtual. Y hay veces que tengo la sensación de que ETA y el PP se ayuden Es vergonzoso ver que el PP actúe de "portavoz" de ETA usando comunicados de la organización terrorista para enfrentarse al gobierno. Sorprende que el PP se crea a ETA a pies juntillas, en realidad no les creen, pero al PP le es útil cada comunicado de ETA, cuando a raíz del atentado de 2004 el PP no quiso desestimar la autoría de ETA ni cuando el entorno, el famoso entorno con el que Aznar negoció, negó su autoría. Entonces no les creyeron porque al PP le iba mejor que el atentado contra las cercanías madrileñas fuera obra de ETA, si no lo era los reventaba todo el argumento, ahora si que "se les creen" porque apoya el su argumento. Aznar se ha convertido en una especie de mesías apocalíptico o caudillo carpetovetónico que se cree coreado por las masas pero que en realidad está coreado por las voces de la caverna.

Cauen els fills de puta (I)

Cauen els fills de puta (I)

El foc va començar a Tunísia i s'ha anat estenent per tota la ribera sud de la Mediterrània i l'Orient Mitjà. Els règim tunisià va caure, després va caure l'egipci, ara està caient el règim libi. En aquests últims anys hem vist com sàtrapes i tirans queien en desgràcia a ulls dels mateixos governs d'Estats democràtics que no fa tant els lloaven i protegien. Però caure en desgràcia a ulls d'Occident no vol dir necessàriament que aquests règims s'enfonsin. L'exemple més clar seria el règim teocràtic iranià que no cau i que reprimeix amb gran brutalitat qualsevol protesta com vam poder veure després de les eleccions de 2009. Veiem que s'han produït revoltes contra els seus règims a 13 països, que dos dels règims que podien semblar més forts han caigut, el règim libi intenta mantenir-se al poder encara que sigui damunt dels cadàvers dels seus propis ciutadans. Gadafi fa més de 40 anys que està al poder, es un personatge histriònic i estrambòtic que viu al marge de la realitat encara que sigui enviant els seus compatriotes directament al paradís abans d'hora. Va fer que la seva aviació bombardegés la població civil però ha començat a perdre el control de la situació. Dos pilots libis van fugir amb els avions. A Gadafi cada vegada li queden menys partidaris, per això ha contractat mercenaris que encara tenen menys escrúpols que el propi Gadafi. Líbia va camí d'una guerra civil. La revolta a Bahrain ha obligat a eliminar del calendari del campionat de Formula 1 el campionat de Bahrain, La situació no està per fer carreres però és curiós que les protestes contra el règim d'aquest país passin a segon terme als telenotícies i que es destaqui la suspensió d'un Gran Premi d'automobilisme pel damunt del fet que el règim d'aquell país pugui ser enderrocat pel seu poble. Estan bojos aquests periodistes, i nosaltres ens hem tornat insensibles. Els israelians no estan gaire tranquils tenint Egipte, Jordània, Iran, Iraq i Síria en ebullició, i el Líban, per descomptat, i amb el temor que la caiguda del règim de Mubarak a Egipte pogués suposar la seva substitució d'un règim islàmic. Tampoc és per està tranquil que pugui caure la monarquia jordana. Des del meu punt de vista el cas d'Iran és especialment preocupant. El règim té una oposició cada cop més forta, malgrat la dura repressió i els intents de silenciar-la. El règim podria creure que per distreure el personal una guerra no seria pas mala idea. És curiós que el règim iranià fortament discutit en el seu país malgrat la dura repressió contra el seu poble no deixi de llençar consignes cridant als ciutadans dels seus veïns a enderrocar els seus règims autoritaris. Fa uns quants mesos vaig titllar a Ahmadinejad de piròman d'Orient Mitjà quan va visitar el sud del Líban, ara és molt pitjor perquè va cridant a la insurrecció de les masses a altres països contra les tiranies que hi governen però reprimeix als seus contestataris amb gran duresa. És perillós anar abocant benzina als incendis quan aquests t'envolten però Ahmadinejad porta el bidó ple de benzina.
17/12 Tunísia
14/01 Jordània
25/01 Egipte
27/01 Iemen
5/02 Síria
12/02 Argélia
14/02 Bahrain i Iran
15/02 Iraq i Líbia
18/02 Kuwait
20/02 Marroc
27/02 Oman
Ben Alí (Tunísia) i Mubarak (Egipte) ja han caigut. Dels altres règims n'hi ha que s'han fet dimitir algun ministre i han promès reformes – altra cosa és que aquestes reformes arribin a fer-se -, i tenim el cas del règim libi, concretament el dictador Gadafi que ha anat perdent el control de bona part del seu país però que no deixa de fer proclames afirmant que el seu poble l'estima i que sense ell no és possible viure, i dóna les culpes a AlQaida d'estar al darrera. El règim de l'Iemen acusa a Israel de promoure les revoltes.

Nota: Va ser Ronald Reagan qui va respondre a un periodista que Saddam Hussein "és un fill de puta, però és el nostre fill de puta", llavors era encara un aliat dels Estats Units a la zona. Ja veiem com va acabar Saddam, quan va deixar de ser el fill de puta dels nord-americans i va convertir-se només en un fill de puta.

Caen los hijos de puta (I)

El fuego comenzó en Túnez y se ha ido extendiendo por toda la ribera sur del Mediterráneo y Oriente Medio. Los régimen tunecino cayó, después cayó el egipcio, ahora está cayendo el régimen libio. En estos últimos años hemos visto como sátrapas y tiranos caían en desgracia a ojos de los propios gobiernos de Estados democráticos que no hace tanto los alababan y protegían. Pero caer en desgracia a ojos de Occidente no quiere decir necesariamente que estos regímenes se hundan. El ejemplo más claro sería el régimen teocrático iraní que no cae y que reprime con gran brutalidad cualquier protesta como pudimos ver después de las elecciones de 2009. Vemos que se han producido revueltas contra sus regímenes en 13 países, que dos de los regímenes que podían parecer más fuertes han caído, el régimen libio intenta mantenerse en el poder aunque sea encima de los cadáveres de sus propios ciudadanos. Gadafi hace más de 40 años en el poder, es un personaje histriónico y estrambótico que vive al margen de la realidad aunque sea enviando sus compatriotas directamente al paraíso antes de tiempo. Hizo que su aviación bombardeara la población civil pero ha comenzado a perder el control de la situación. Dos pilotos libios huyeron con los aviones. A Gadafi cada vez le quedan menos partidarios, por eso ha contratado mercenarios que todavía tienen menos escrúpulos que el propio Gadafi. Libia camino de una guerra civil. La revuelta en Bahrein ha obligado a eliminar del calendario del campeonato de Formula 1 el campeonato de Bahréin, La situación no está para hacer carreras pero es curioso que las protestas contra el régimen de este país pasen a segundo término en los telediarios y que se destaque la suspensión de un Gran Premio de automovilismo por encima de que el régimen de ese país pueda ser derrocado por su pueblo. Están locos estos periodistas, y nosotros nos hemos vuelto insensibles. Los israelíes no están muy tranquilos teniendo Egipto, Jordania, Irán, Irak y Siria en ebullición, y el Líbano, por supuesto, y con el temor de que la caída del régimen de Mubarak en Egipto pudiera suponer su sustitución de un régimen islámico. Tampoco es por está tranquilo que pueda caer la monarquía jordana. Desde mi punto de vista el caso de Irán es especialmente preocupante. El régimen tiene una oposición cada vez más fuerte, a pesar de la dura represión y los intentos de silenciarla. El régimen podría creer que para distraer al personal una guerra no sería mala idea. Es curioso que el régimen iraní fuertemente discutido en su país a pesar de la dura represión contra su pueblo no deje de tirar consignas llamando a los ciudadanos de sus vecinos a derribar sus regímenes autoritarios. Hace unos meses me tildó a Ahmadineyad de pirómano de Oriente Medio cuando visitó el sur del Líbano, ahora es mucho peor porque llamando a la insurrección de las masas en otros países contra las tiranías que gobiernan pero reprime a sus contestatarios con gran dureza. Es peligroso ir vertiendo gasolina a los incendios cuando éstos te rodean pero Ahmadineyad lleva el bidón lleno de gasolina.
17/12 Túnez
14/01 Jordania
25/01 Egipto
27/01 Yemen
5/02 Siria
12/02 Argelia
14/02 Bahréin e Irán
15/02 Irak y Libia
18/02 Kuwait
20/02 Marruecos
27/02 Omán Ben Alí (Túnez) y Mubarak (Egipto) ya han caído. De los otros regímenes hay que se han hecho dimitir algún ministro y han prometido reformas - Otra cosa es que estas reformas lleguen a hacerse -, y tenemos el caso del régimen libio, concretamente el dictador Gadafi que ha ido perdiendo el control de buena parte de su país pero que no deja de hacer proclamas afirmando que su pueblo lo ama y que sin él no es posible vivir, y echa las culpas a AlQaida de estar detrás. El régimen del Yemen acusa a Israel de promover las revueltas.

Nota: Fue Ronald Reagan quien respondió a un periodista que Saddam Hussein "es un hijo de puta, pero es nuestro hijo de puta", entonces era todavía un aliado de Estados Unidos en la zona. Ya vemos como terminó Sadam, cuando dejó de ser el hijo de puta de los estadounidenses y se convirtió sólo en un hijo de puta.

La dent amb micròfon que mai va existir i el retorn del bruixot i tràfic d’armes

La dent amb micròfon que mai va existir i el retorn del bruixot i tràfic d’armes
La dent amb micròfon que mai va existir

L'Iran arresta una nord-americana
L'agència iraniana de notícies FARS va afirmar ahir que Hall Tayalan, de 55 anys, va ser arrestada a prop de la frontera amb Armènia i acusada d'espionatge. Segons FARS la dona va entrar al país sense visat i duia aparells d'espionatge, com un micròfon implantat en una dent. La TV iraniana va desmentir la detenció. EFE.
Els països islàmics tenen la síndrome de l'espia imaginari. En un article molt recent comentava com les autoritats d'Aràbia Saudita van arrestar un voltor acusat d'espiar per Israel. L'Iran és molt susceptible amb aquest tema, veuen un espia del Mossad a sota de cada llit iranià que vol impedir-los tenir un programa nuclear sobre el que la comunitat internacional sospita que hi ha gat amagat. Des del blocaire Hoder que va ser detingut acusat d'espiar a favor d'Israel, tot i que l'única raó va ser que mesos abans havia visitat aquest país, fet que el règim iranià prohibeix als seus ciutadans, acusació que era un muntatge per poder callar a un blocaire molt crític amb el règim i amb molta influència al país. La notícia diu que, segons l'agència FARS, una nord-americana de 55 anys va ser detinguda a prop de la frontera amb Armènia, segons aquesta agència de notícies iraniana la senyora nord-americana portava aparells d'espionatge, no aclareix quina mena d'aparells, tot i que si la senyora estava fent turisme no seria rar que portés una o vàries càmeres, només diu que la senyora portava un micròfon implantat en una dent. La senyora, segons el breu article, no duia visat. Això del micròfon implantat a la dent em té intrigat. El més sorprenent és que la televisió iraniana va desmentir la notícia. Ara no sabem si hi havia una senyora de 55 nord-americana amb un micròfon a la dent o no.

El retorn del bruixot

El clergue radical xiïta Al-Sadr torna a l'Iraq
Moqtada Al-Sadr va ser rebut a l'aeroport de la seva ciutat natal, Najaf, situada a 170 quilòmetres de Bagdad, després de passar tres anys a l'Iran. Al-Sadr es va convertir, després de la invasió de l'Iraq per les tropes multinacionals liderades pels EUA el març de 2003, en un dur opositor a l'ocupació estrangera. EFE
Ens queixem dels clergues que tenim a les nostres contrades perquè es fiquen allà on no els demana ningú però a l'Iraq dirigeixen directament a gent armada amb AK47 i els envien a immolar-se. La situació d'Iraq és molt complicada, almenys quan estava Saddam al poder se sabia qui era l'enemic, ell, però ara s'ha convertit en un batibull de grupuscles que s'enfronten contra les tropes de la coalició internacional i alhora entre ells. En aquests moments allò s'assembla més aviat al Chicago dels anys 20.

Tràfic d’armes

L’Estat espanyol ha superat la xifra de venda armes arreu del Món de l’any anterior. Segons denuncien Greenpeace, Fundació per la Pau, Intermón i Amnistia Internacional la venda d’armes de fabricació espanyola van pujar l’any 2010 a 2000 milions d’euros, l’any 2009 Espanya va ingressar 1300 milions d’euros per aquest mateix concepte. Aràbia Saudita, Iran, Pakistan, Israel, Tailàndia, Colòmbia, Marroc i Estats Units són els principals destins de les armes de fabricació espanyola. És curiós veure que no tenen problemes a vendre armes tant a Israel com a Iran, dos països que en qualsevol moment podrien embrancar-se en una guerra. D’altra banda cal dir que no és nou aquest fet, en un article de mesos enrere vaig comentar que en un vaixell que havia partit d’Iran amb destinació final a Gaza i que havia declarat transportar ajuda humanitària van trobar-se armes, algunes de fabricació espanyola.

Les armes espanyoles d'Hezbolà

¿Las armas requisadas hablan español o portugués?

El diente con micrófono que nunca existió, el retorno del brujo y tráfico de armas

El diente con micrófono que nunca existió

Irán detiene a una estadounidense
La agencia iraní de noticias FARS afirmó ayer que Hall Tayalan, de 55 años, fue arrestada cerca de la frontera con Armenia y acusada de espionaje. Según FARS la mujer entró en el país sin visado y llevaba aparatos de espionaje, como un micrófono implantado en un diente. La TV iraní desmintió la detención. EFE.
Los países islámicos tienen el síndrome del espía imaginario. En un artículo muy reciente comentaba como las autoridades de Arabia Saudita arrestaron a un buitre acusado de espiar para Israel. Irán es muy susceptible con este tema, ven un espía del Mossad debajo de cada cama iraní que quiere impedirles tener un programa nuclear sobre el que la comunidad internacional sospecha que hay gato encerrado. Desde el blogger Hoder que fue detenido acusado de espiar a favor de Israel, aunque la única razón fue que meses antes había visitado este país, que el régimen iraní prohíbe a sus ciudadanos, acusación que era un montaje para poder callar a un blogger muy crítico con el régimen y con mucha influencia en el país. La noticia dice que, según la agencia FARS, una estadounidense de 55 años fue detenida cerca de la frontera con Armenia, según esta agencia de noticias iraní la señora estadounidense llevaba aparatos de espionaje, no aclara qué tipo de aparatos, aunque si la señora estaba haciendo turismo no sería raro que llevara una o varias cámaras, sólo dice que la señora llevaba un micrófono implantado en un diente. La señora, según el breve artículo, no llevaba visado. Lo del micrófono implantado en el diente me tiene intrigado. Lo más sorprendente es que la televisión iraní desmintió la noticia. Ahora no sabemos si había una señora de 55 estadounidense con un micrófono en el diente o no.

El regreso del brujo

El clérigo radical chií Al Sadr vuelve a Irak
Moqtada Al Sadr fue recibido en el aeropuerto de su ciudad natal, Nayaf, situada a 170 kilómetros de Bagdad, después de pasar tres años en Irán. Al Sadr se convirtió, tras la invasión de Irak por las tropas multinacionales lideradas por EEUU en marzo de 2003, en un duro opositor a la ocupación extranjera. EFE
Nos quejamos de los clérigos que tenemos en nuestras porque se meten donde no les pide nadie pero en Irak dirigen directamente a gente con AK47 y los envían a inmolarse. La situación de Irak es muy complicada, al menos cuando estaba Sadam al poder se sabía quién era el enemigo, él, pero ahora se ha convertido en un batiburrillo de grupúsculos que se enfrentan contra las tropas de la coalición internacional y al mismo tiempo entre ellos. En estos momentos aquello se parece más bien al Chicago de los años 20.

Tráfico de armas

El Estado español ha superado la cifra de venta armas en todo el Mundo del año anterior. Según denuncian Greenpeace, Fundació per la Pau, Intermón y Amnistía Internacional la venta de armas de fabricación española subieron el año 2010 a 2000 millones de euros, el año 2009 España ingresó 1.300 millones de euros por este mismo concepto .Arabia Saudí, Irán, Pakistán, Israel, Tailandia, Colombia, Marruecos y Estados Unidos son los principales destinos de las armas de fabricación española. Es curioso ver que no tienen problemas en vender armas tanto a Israel como Irán, dos países que en cualquier momento podrían enzarzarse en una guerra. Por otra parte hay que decir que no es nuevo este hecho, en un artículo de meses atrás comenté que en un barco que había partido de Irán con destino final en Gaza y que había declarado transportar ayuda humanitaria se encontraron armas, algunas de fabricación española.

Les armes espanyoles d'Hezbolà

¿Las armas requisadas hablan español o portugués?

Atemptats islamistes contra les minories cristianes d'Iraq i Egipte

Atemptats islamistes contra les minories cristianes d'Iraq i Egipte

Els grups islamistes pròxims a AlQaida es dediquen a atemptar contra altres grups religiosos, concentrant-se especialment en minories com la cristiana a l'Iraq i l'Egipte. En un atemptat comés per terroristes islàmics a Egipte contra una església de la minoria copta han acabat amb la vida de 21 persones i ha ferit a 79 persones. Algunes de les persones ferides han declarat que si la missa hagués acabat un parell de minuts abans ara s'haurien de comptabilitzar molts més morts. També hi ha queixes que les autoritats haguessin permés aparcar el cotxe bomba davant de l'esglesia malgrat la prohibició de fer-ho des que fa dos mesos un grup terrorista iraquià afí a AlQaida va amenaçar de cometre atemptats contra aquesta església. Els coptes són una minoria que suposa aproximadament el 10% de la població egípcia i des de fa un temps se senten no només menyspreats per les institucions egípcies, també senten l'hostilitat de la resta de la població cap a ells encoratjada pels islamistes radicals. Mentrestant a l'Iraq una onada d'atemptats contra cristians obra d'AlQaida ha deixat un balanç de 2 persones mortes i 16 ferides com a conseqüència de l'explosió de 14 bombes a prop de cases de cristians. Tot i que en aquest cas no hi ha hagut una reivindicació oficial d'aquesta organització terrorista islàmica mesos enrere van declarar que els cristians eren un “blanc legítim”. El 31 d'octubre un comando terrorista es va fer fort en ua església a la que va entrar quan se celebrava la missa. Les conseqüències dels combats entre els terroristes i les forces de seguretat van ser la mort de 44 fidels, dos sacerdots, set membres de les forces de seguretat i tots els membres del comando terrorista.

Atentados islamistas contra las minorías cristianas de Irak y Egipto

Los grupos islamistas cercanos a AlQaida se dedican a atentar contra otros grupos religiosos, concentrándose especialmente en minorías como la cristiana en Irak y Egipto. En un atentado cometido por terroristas islámicos en Egipto contra una iglesia de la minoría copta han acabado con la vida de 21 personas y ha herido a 79 personas. Algunas de las personas heridas han declarado que si la misa hubiera terminado un par de minutos antes ahora deberían contabilizarse muchos más muertos. También hay quejas de que las autoridades hubieran permitido aparcar el coche bomba frente a la iglesia a pesar de la prohibición de hacerlo desde que hace dos meses un grupo terrorista iraquí afín a AlQaida amenazó con cometer atentados contra esta iglesia. Los coptos son una minoría que supone aproximadamente el 10% de la población egipcia y desde hace un tiempo se sienten no sólo despreciados por las instituciones egipcias, también sienten la hostilidad del resto de la población hacia ellos alentada por los islamistas radicales. Mientras tanto en Irak una ola de atentados contra cristianos obra de AlQaida ha dejado un balance de 2 personas muertas y 16 heridas como consecuencia de la explosión de 14 bombas cerca de casas de cristianos. Aunque en este caso no ha habido una reivindicación oficial de esta organización terrorista islámica meses atrás declararon que los cristianos eran un "blanco legítimo". El 31 de octubre un comando terrorista se hizo fuerte en uno iglesia en la que entró cuando se celebraba la misa. Las consecuencias de los combates entre los terroristas y las fuerzas de seguridad fueron la muerte de 44 fieles, dos sacerdotes, siete miembros de las fuerzas de seguridad y todos los miembros del comando terrorista.

Islamist attacks against Christian minorities in Iraq and Egypt

The Islamist groups are engaged in near AlQaida attack other religious groups, concentrating particularly on how the Christian minority in Iraq and Egypt. In an attack by Islamic terrorists against a church in Egypt's minority Coptic have killed 21 people and injured 79 people. Some of the injured persons have stated that if the Mass had ended a couple of minutes now before many more deaths should be counted. There are also complaints that authorities had allowed the car bomb parked in front of the church despite the prohibition to do so since two months ago an Iraqi terrorist group similar to AlQaida threatened to commit attacks against the church. The Copts are a minority representing approximately 10% of the Egyptian population and for a time not only feel spurned by the Egyptian institutions, also feel the hostility of other people towards them encouraged by radical Islamists. Meanwhile in Iraq, a wave of attacks against Christians AlQaida work has left a balance of two people killed and 16 wounded as a result of the explosion of 14 bombs near houses of Christians. Although in this case there has been no official claim an Islamic terrorist organization that claimed months ago that Christians were a "legitimate target". On 31 October a terrorist commando was the strongest one in church that came when he celebrated mass. The consequences of fighting between terrorists and security forces were killed 44 worshipers, two priests, seven members of the security forces and all members of the terrorist commando.

Iran col·lecciona conflictes

Iran col·lecciona conflictes

Iran va segrestar tres nord-americans en territori iraquià

Tres nord-americans que feien una excursió per Iraq amb la intenció d'escalar l'Ahmed Awaa, situat a la província iraquiana de Suleimaniya van ser segrestats per un grup d'homes armats que van resultat ser soldats iranians. El fet és que els tres nord-americans segrestats a sol iraquià per soldats iranians - Shane Bauer, Joshua Fattal y Sara Shourd – van ser acusats d'espionatge pel govern iranià. Un oficial nord-americà dels serveis d'intel·ligència va declarar que els tres ciutadans nord-americans “segrestats” per soldats iranians en sol iraquià “van ser portats al costat iranià de la frontera”. Les forces de seguretat kurdes van informar que van ser els iranians qui van segrestar els nord-americans “per trobar-se molt a prop de la frontera”. Un informe nord-americà es refereix a la imprudència d'aquests turistes per les conseqüències que pot arribar a tenir aquest fet ja que “els líders iranians es beneficien d'incidents com aquest perquè centren l'atenció en una suposada amenaça externa enlloc d'en la dissensió dins del país”. El govern iranià acusa els tres nord-americans d'entrar en el país il·legalment per espiar. És a dir, els acusen d'entrar al país il·legalment per espiar quan en realitat van ser capturats al costat iraquià per soldats iranians que si que van creuar la frontera entre ambdós països. Un any després del segrest dos dels nord-americans continuen en poder del govern iranià, Sarah Shourd va ser alliberada. Però això no s'acaba aquí.

Shorud s'ha de sotmetre a judici o perdre mig milió

Sarah Shorud va ser alliberada després de pagar 500.000 dòlars de fiança i va marxar als Estats Units. El fiscal general de Teheran, Abbas Yafari Dolatabadi ha advertit que si Sarah Shourd no es presenta al judici en què ella, Shane Bauer i Joshua Fattal hauran d'enfrontar-se als càrrecs d'entrar il·legalment a Iran i espionatge es quedaran els diners amb l'argument que “d'acord amb la llei, si un criminal és alliberat de forma temporal surt a l'exterior i no es presenta davant la Cort, la fiança queda retinguda”. “Sarah Shourd va dir que ella tornaria pel judici, d'acord amb la llei, ella pot estar present a la vista per defensar-se a ella mateixa. Si no ho fa, retindrem la fiança”. El judici està previst pel 6 de novembre a les 10:00 hores en un tribunal revolucionari d'Iran.

I ara els acusen de ser espies d'Israel
Segons Dotabadi la Justícia iraniana s'apresta a “emprendre el procés de dos casos vinculats amb els serveis d'espionatge sionistes en què els detinguts reberen diners en efectiu d'aquests serveis”. Aquests veuen conspiracions jueves per totes bandes, segurament Ahmadinejad mira sota el llit a veure si s'hi han amagat tres “malignes” jueus que li faran ballar l'horah. Si normalment l'Iran per fotesses menors pengen, lapiden o amputen extremitats, com hem llegit a les notícies – cas del blocàire Hoder per qui demanaven pena de mort i finalment li van caure 19 anys i mig o el cas d'Ashtiani, condemnada a morir lapidada per haver comés adulteri i després van condemnar-la a la forca per complicitat en l'assassinat del seu marit – és evident que aquests tres nois tenen un futur ben negre si els condemnen per ser espies a favor d'Israel. Iran va finançar i entrenar terroristes en territori iraquià, va promoure l'assassinat de funcionaris iraquians i el segrest de soldats nord-americans i va introduir armes a l'Iraq. Segons documents publicats per Wikileaks el govern iranià va promoure que un xiïta iraquià de nom Al-Dulaymi al servei d'Iran i ensinistrat a l'Iran segrestés soldats nord-americans a Bagdad. Va segrestar uns 150 funcionaris del Ministeri d'Educació Superior d'Iraq. Aquest personatge va entrenar-se l'any 2006 amb Hezbolà. Uns mesos després va ser trobat i mort a Ciutat Sader. Abans, però, havia segrestat i executat quatre soldats a Karbala. Fa uns dies vaig titllar de piròman a Ahmadinejad arran de la seva visita al Líban, en concret a Hezbolà, fet que va posar en alerta als israelians. Iran sembla voler encendre encara més tots els conflictes que hi ha a l'Orient Mitjà. Una política irresponsable i pròpia d'un boig que espera o sortir guanyador encara que sigui damunt d'un munt de centres o que tot rebenti.
Europa no permet reabastir als avions iranians
El govern iranià ha denunciat que els avions iranians han tingut dificultats per reabastir-se de combustible als aeroports europeus i ha advertit que si prossegueixen aquestes pràctiques que ell qualifica d'il·legals hi haurà conseqüències. “Desafortunadament, han adoptat polítiques inapropiades” i “el nostre consell a aquests governs es que actuin més enllà de les normes internacionals, encara que sigui per aquesta resolució il·legal” referint-se a les sancions de l'ONU que li van ser imposades el juny passat degut al seu programa nuclear. Després va dir en un to amenaçador que "si prossegueixen amb aquesta política, les empreses posaran en perill els seus interessos. No ho tolerarem i li farem front". Ja veiem de quina forma fan front: segrestant gent en el país veí, ensinistrant i armant terroristes, assassinant altra gent i intentant que tot l'Orient Mitjà faci un immens pet. No és que els hagin de negar el combustible als avions iranians, el que hauria de fer Europa és no acceptar cap avió d'aquell país, i sobretot no comerciar.


Irán colecciona conflictos

Irán secuestró tres estadounidenses en territorio iraquí

Tres estadounidenses que hacían una excursión por Irak con la intención de escalar Ahmed Awaa, situado en la provincia iraquí de Suleimaniya fueron secuestrados por un grupo de hombres armados que resultado ser soldados iraníes. El hecho es que los tres estadounidenses secuestrados en solo iraquí por soldados iraníes - Shane Bauer, Joshua Fattal y Sara Shourd - fueron acusados de espionaje por el gobierno iraní. Un oficial estadounidense de los servicios de inteligencia declaró que los tres ciudadanos estadounidenses "secuestrados" por soldados iraníes en suelo iraquí "fueron llevados al lado iraní de la frontera". Las fuerzas de seguridad kurdas informaron que fueron los iraníes quienes secuestraron los estadounidenses "por encontrarse muy cerca de la frontera". Un informe estadounidense se refiere a la imprudencia de estos turistas por las consecuencias que puede llegar a tener este hecho ya que "los líderes iraníes se benefician de incidentes como este para que centran la atención en una supuesta amenaza externa en lugar de en la disensión dentro del país ". El gobierno iraní acusa a los tres estadounidenses de entrar en el país ilegalmente para espiar. Es decir, les acusan de entrar en el país ilegalmente para espiar cuando en realidad fueron capturados junto iraquí por soldados iraníes que si que cruzaron la frontera entre ambos países. Un año después del secuestro dos de los estadounidenses siguen en poder del gobierno iraní, Sarah Shourd fue liberada.Pero esto no acaba aquí.
Shorud debe someterse a juicio o perder medio millón
Sarah Shorud fue liberada tras pagar 500.000 dólares de fianza y se marchó a los Estados Unidos. El fiscal general de Teherán, Abbas Yafari Dolatabadi advirtió de que si Sarah Shourd no se presenta al juicio en que ella, Shane Bauer y Joshua Fattal deberán enfrentarse a los cargos de entrar ilegalmente en Irán y espionaje se quedarán los dinero con el argumento de que "de acuerdo con la ley, si un criminal es liberado de forma temporal sale al exterior y no se presenta ante la Corte, la fianza queda retenida". "Sarah Shourd dijo que ella volvería por el juicio, de acuerdo con la ley, ella puede estar presente en la vista para defenderse a sí misma. Si no lo hace, retendremos la fianza ". El juicio está previsto para el 6 de noviembre a las 10:00 horas en un tribunal revolucionario de Irán.
Y ahora los acusan de ser espías de Israel
Según Dotabadi la Justicia iraní se apresta a "emprender el proceso de dos casos vinculados con los servicios de espionaje sionistas en que los detenidos recibieron dinero en efectivo de estos servicios". Estos ven conspiraciones judías por todas partes, seguramente Ahmadineyad mira debajo de la cama a ver si se han escondido tres "malignos" judíos que le harán bailar la horah. Si normalmente Irán para metieran menores cuelgan, lapidan o amputan extremidades, como hemos leído en las noticias - caso del blogger Hoder por quien pedían pena de muerte y finalmente le cayeron 19 años y medio o el caso de Ashtiani, condenada a morir lapidada por haber cometido adulterio y después condenarla a la horca por complicidad en el asesinato de su marido - es evidente que estos tres chicos tienen un futuro muy negro si los condenan por ser espías a favor de Israel.Irán financió a terroristas en territorio iraquíIrán financió y entrenó terroristas en territorio iraquí, promovió el asesinato de funcionarios iraquíes y el secuestro de soldados estadounidenses e introdujo armas en Irak. Según documentos publicados por Wikileaks el gobierno iraní promovió que un chií iraquí de nombre Al-Dulaymi al servicio de Irán y adiestrado en Irán secuestrara soldados estadounidenses en Bagdad. Secuestró unos 150 funcionarios del Ministerio de Educación Superior de Irak. Este personaje se entrenó en el año 2006 con Hezbolá. Unos meses después fue encontrado y muerto en Ciudad Sader. Antes, sin embargo, había secuestrado y ejecutado cuatro soldados en Kerbala. Hace unos días tildé de pirómano a Ahmadineyad a raíz de su visita al Líbano, en concreto a Hezbolá, lo que puso en alerta a los israelíes. Irán parece querer encender aún más todos los conflictos que hay en Oriente Medio. Una política irresponsable y propia de un loco que espera o salir ganador aunque sea sobre un montón de centros o que todo reviente.
Europa no permite reabastecerse los aviones iraníes
El gobierno iraní ha denunciado que los aviones iraníes han tenido dificultades para reabastecerse de combustible en los aeropuertos europeos y ha advertido que si prosiguen estas prácticas que él califica de ilegales habrá consecuencias. "Desafortunadamente, han adoptado políticas inapropiadas" y "nuestro consejo a estos gobiernos es que actúen más allá de las normas internacionales, aunque sea por esta resolución ilegal" refiriéndose a las sanciones de la ONU que le fueron impuestas en junio pasado debido a su programa nuclear. Luego dijo en un tono amenazador que "si prosiguen con esta política, las empresas pondrán en peligro sus intereses. No lo toleraremos y le haremos frente". Ya vemos de qué forma hacen frente: secuestrando gente en el país vecino, adiestrando y armando terroristas, asesinando otra gente e intentando que todo el Oriente Medio haga un inmenso pedo. No es que deban negar el combustible a los aviones iraníes, lo que debería hacer Europa es no aceptar ningún avión de ese país, y sobre todo no comerciar.

"Missió humanitària"

"Missió humanitària"

Eufemismes

Rar és el dia que no llegim a la premsa que a Iraq o Afganistan moren centenars de persones. Molts cops es tracta de civils del país que són víctimes o dels “errors” de les tropes que formen part de la coalició internacional o dels atemptats dels insurgents o dels talibans. Les cometes que he posat a la paraula error no són gratuïtes. La gent comença a prendre consciència del que succeeix allà quan són soldats de la pròpia nacionalitat els que moren. Els governs dels països que tenen tropes allà parlen eufemísticament d'operació o missió humanitària però a hores d'ara qui encara s'empassi que a l'Iraq i l'Afganistan hi ha en marxa una operació humanitària és que encara creu en els reis mags, el pare Noel i el ratolí Pérez. Allà hi ha una guerra molt crua que enfronta a diversos bàndols que moltes vegades no se sap que és el que volen.

“Ens han enganyat”

Fa pocs dies van matar un soldat espanyol en una d'aquestes “missions humanitàries”, crec que Espanya ja en porta quasi un centenar de soldats morts en aquestes “missions humanitàries”, els Estats Units han vist com quasi cinc mil dels seus soldats tornaven morts, víctimes d'enfrontament amb talibans i insurgents diversos tant a Iraq com a Afganistan. Cada cop se sent més dir a les famílies allò que als seus fills els han enganyat, crec que va ser l'àvia d'aquest soldat espanyol la que ho va dir fa uns dies però no ha sigut l'única. L'engany principal és que els prometen aventures i experiències que mai oblidaran. No les oblidaran mai sempre que tornin vius, i molts no les oblidaran mai perquè tornaran amb seqüeles físiques i/o psíquiques per tota la resta de la seva vida.

Les coses pel seu nom

A Iraq i Afganistan no van a repartir caramels als nens, potser també ho fan però no és aquesta la tasca per la qual s'envia a un soldat a un lloc, van a una guerra, una guerra en la que han de matar i en la que poden morir. El més sorprenent és que acabada la guerra oficial tant a l'Iraq com a l'Afganistan, el nombre de morts s'ha disparat. Es produeixen ara més morts que oficialment és un període de pau i que els soldats “fan tasques humanitàries” que no pas durant la guerra.

Afganistan

Els polítics haurien de tenir l'obligació d'estudiar història. Afganistan és un país que ha derrotat i humiliat a tots els imperis que s'han volgut ficar allà. Van sortir-ne escaldats els britànics que en el segle XIX eren els amos de mig món i que tenien l'Índia com a joia de la Corona britànica, van sortir escaldats els soviètics que amb tota la seva potència i tecnologia no van poder derrotar a diversos senyors de la guerra afganesos, i ara és la coalició internacional encapçalada pels Estats Units la que no sap com pacificar aquell territori però mentrestant es dediquen a sacrificar els seus soldats en una “missió humanitària” que ningú sap amb precisió quants morts ha provocat a hores d'ara. I si algú es pensa que ha servit per imposar la democràcia és que la seva ingenuïtat és enorme, Afganistan i l'Iraq continuen sent països tan democràtics com ho eren abans, és a dir, res.

"Misión humanitaria"

Eufemismos

Raro es el día que no leemos a la prensa que en Iraq o Afganistán mueren cientos de personas. Muchas veces se trata de civiles del país que son víctimas o de los “errores” de las tropas que forman parte de la coalición internacional o de los atentados de los insurgentes o de los talibanes. Las comillas que he puesto a la palabra error no son gratuitas. La gente empieza a tomar conciencia de lo que sucede allí cuando son soldados de la propia nacionalidad los que mueren. Los gobiernos de los países que tienen tropas allí hablan eufemísticamente de operación o misión humanitaria pero en estos momentos quien aún se trague que en Iraq y el Afganistán hay en marcha una operación humanitaria es que aún cree en los reyes magos, papá Noel y el ratoncito Pérez. Allí hay una guerra muy cruda que enfrenta a varios bandos que muchas veces no se sabe que es lo que quieren.

“Nos han engañado”

Hace pocos días mataron a un soldado español en una de estas “misiones humanitarias”, creo que España ya lleva casi un centenar de soldados muertos en estas “misiones humanitarias”, los Estados Unidos han visto como casi cinco mil de sus soldados volvían muertos, víctimas de enfrentamiento con talibanes e insurgentes diversos tanto en Iraq como Afganistán. Cada vez se escucha más decir a las familias que a sus hijos los han engañado, creo que fue la abuela de este soldado español la que lo dijo hace unos días pero no ha sido el única. El engaño principal es que les prometen aventuras y experiencias que nunca olvidarán. No las olvidarán nunca siempre que vuelvan vivos, y muchos no las olvidarán nunca porque volverán con secuelas físicas y/o psíquicas por todo el resto de su vida.

Las cosas por su nombre

En Iraq y Afganistán no van a repartir caramelos a los niños, quizá también lo hacen pero no es esta la tarea para la que se envía a un soldado a un lugar, van a una guerra, una guerra en la que deben matar y en la que pueden morir. Lo más sorprendente es que acabada la guerra oficial tanto en Iraq como el Afganistán, el número de muertos se ha disparado. Se producen ahora más muertos que oficialmente es un período de paz y que los soldados “hacen tareas humanitarias” que no durante la guerra.

Afganistán

Los políticos deberían tener la obligación de estudiar historia. Afganistán es un país que ha derrotado y humillado a todos los imperios que se han querido meter allí. Salieron escaldados los británicos que en el siglo XIX eran los amos de medio mundo y que tenían la India como joya de la Corona británica, salieron escaldados los soviéticos que con toda su potencia y tecnología no pudieron derrotar a varios señores de la guerra afganos, y ahora es la coalición internacional encabezada por los Estados Unidos la que no sabe como pacificar aquel territorio pero mientras tanto se dedican a sacrificar sus soldados en una “misión humanitaria” que nadie sabe con precisión cuantos muertes ha provocado en estos momentos. Y si alguien se piensa que ha servido para imponer la democracia es que su ingenuidad es enorme, Afganistán e Iraq continúan siendo países tan democráticos como lo eran antes, es decir, nada.

L'últim viatge de l'Emperador

Bush a Iraq

Abans de plegar Bush ha fet una visita a Iraq. Allà ha declarat: "El treball no ha sigut fàcil, però ha sigut necessari per a la seguretat dels Estats Units, per a l'esperança iraquiana i per a la pau mundial. Estic molt agraït de tenir l'oportunitat de tornar a Iraq abans que termini la meva presidència". No sé on veu la pau mister Bush, crec que els iraquians no la veuen gaire. Crec que en un país on hi ha 150.000 - creia que eren més - soldats nord-americans i uns quants milers d'altres nacionalitats, de 50 a 100 morts civils diaris, sigui per accions de les tropes estrangeres o de les accions de diversos grups terroristes que volen expulsar els soldats estrangers no té gaire a veure amb la pau.

Bush en Irak

Antes de cesar Bush ha hecho una visita a Irak. Allí ha declarado: "El trabajo no ha sido fácil, pero ha sido necesario para la seguridad de los Estados Unidos, para la esperanza iraquí y para la paz mundial. Estoy muy agradecido de tener la oportunidad de volver a Irak antes de que acabe mi presidencia". No sé donde ve la paz míster Bush, creo que los iraquíes no la ven mucho. Creo que en un país donde hay 150.000 - creía que eran más - soldados norteamericanos y alguns miles de otras nacionalidades, de 50 a 100 muertos civiles diarios, sea por acciones de las tropas extranjeras o de las acciones de varios grupos terroristas que quieren expulsar los soldados extranjeros no tiene mucho a ver con la paz.

Les sabates per barret

Un periodista iraquià va voler deixar-li clar a Bush la seva disconformitat llençant-li al cap les seves sabates que no van arribar a tocar a Bush i dient-li gos. Sembla que en aquest país que et tirin les sabates pel cap és una manera d'insultar-te.

Los zapatos por sombrero

Un periodista iraquí quiso dejarle claro a Bush su disconformidad lanzándole a la cabeza sus zapatos que no llegaron a tocar a Bush y llamándole perro. Parece que en este país que te tiren los zapatos a la cabeza es una manera de insultarte.