Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuba. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuba. Mostrar tots els missatges

17 de jul. 2015

ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO I MARIANO RAJOY BREY, VIDES PARAL·LELES O CAGADES PARAL·LELES


ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO I MARIANO RAJOY BREY, VIDES PARAL·LELES O CAGADES PARAL·LELES

 

 

 

 

Mariano Rajoy, President del Govern d’Espanya, va fer ahir aquestes declaracions sobre Catalunya. He decidit analitzar-les des de diversos punts de vista. Primer les declaracions.

 


 

DECLARACIONS DE MARIANO RAJOY: “El Estado está absolutamente preparado para hacer cumplir la ley cuando alguien la viole, por lo tanto no le quepa a usted la menor duda. Quisiera añadir algunas otras consideraciones: Estamos hablando de elecciones, las que se celebran en Cataluña, cuando las convoque, tiene el derecho a hacerlo el Presidente de la Generalitat, autonómicas. Lo único que se elige allí son diputados y un Parlamento autonómico, por tanto, allí ni se elige ni se decide otra cosa.

Segundo lugar, como le acabo de señalar, el Gobierno le garantiza al conjunto de los españoles que velará por el cumplimiento de la ley. Por lo tanto la ley se va a cumplir en Cataluña y en cualquier lugar de España.

Quiero decir también algo que me parece importante, y pienso que es una de las lecciones que algunos deberían aprender de la crisis que se ha producido en Grecia en las últimas fechas: Cuando se promete o se ofrecen algunas cosas que luego en la práctica van a quedar en nada. Creo que los gobernantes deben actuar con responsabilidad, con prudencia, con sensatez, sabiendo que pueden hacer y sabiendo que no pueden hacer.

No va a haber independencia de Cataluña, no la va a haber. Y quiero decir también que tampoco Cataluña se va a ir de Europa, que es lo que se le está proponiendo a los ciudadanos de Cataluña. Es exactamente eso, irse de Europa. Y por tanto el Partido Popular, y el Gobierno, y la gran mayoría de los españoles garantizarán que en Cataluña se va a cumplir la ley, y además garantizarán también que nadie va a obligar a ningún ciudadano de Cataluña a elegir entre su condición de catalán, español y europeo. Por que las tres son las que le enriquecen.”

 

El discurs està compost per 294 paraules, 1361 caràcters o 1651 caràcters si comptem els espais. Quatre vegades fa referència al “compliment de la llei”, és a dir, que ells faran que els catalans complim la llei espanyola, no pas que el Govern d’Espanya o el Partit Popular pensin complir i respectar lleis i acords signats, per a això ja tenen el TC que garanteix que el Govern espanyol no estigui obligar a respectar cap acord.

Rajoy afirma que ningú pot obligar els catalans a haver d’escollir entre ser català i espanyol (i europeu). La condició d’europeu no ens la pot treure ni Rajoy ni ningú, tècnicament no existeix una nacionalitat europea, encara que alguns pensin que si, i, per molt que la ment malaltissa del ministre Margallo ho imaginés, Catalunya no sortirà volant cap a l’espai exterior en cas d’independència, continuarà formant part d’Europa, del Continent europeu. Rajoy ens diu que ningú no ens pot obligar a escollir entre ser catalans i espanyols, no, és clar, en Rajoy prefereix obligar-nos a ser espanyols, ens agradi o no.

Home, que Rajoy, president del partit polític més corrupte d'Espanya (i potser d'Europa), la corrupció, per cert, si és un delicte, digui que ningú no pot saltar-se la llei i que ells garantiran el seu compliment és d’un cinisme desvergonyit. Seria com si un policia en un evident estat d’embriaguesa pretengués sotmetre’ns a la prova de l’alcoholèmia.

Rajoy em recorda a Cánovas del Castillo, que també va ser President del Govern espanyol, en aquell temps el títol era President del Consell de Ministres d’Espanya.

Antonio Cánovas del Castillo va néixer a Màlaga un 8 de febrer de 1828, va morir a Mondragón, Guipúscoa el 8 d’agost de 1897. Va ser polític, historiador i va ocupar diversos ministeris al llarg de la seva carrera, incloent el càrrec de President del Consell de Ministres d’Espanya en diversos períodes: 9 gener a 12 de setembre de 1875, 1875–1879, 1879–1881, 1884–1885, 1890–1892 i 1895–1897.

El 21 de novembre de 1896, Canovas del Castillo va fer un discurs sobre Cuba que va recollir el diari La Vanguardia:

 

Discurs d'Antonio Cánovas del Castillo del 21 de noviembre de 1896: “Yo creo saber, yo sé, que en los Estados Unidos no hay un sólo hombre de Estado serio é influyente, que desee, en realidad, la independencia de Cuba, pues se dan perfecta cuenta de que la isla independiente vendría á ser en seguida una nueva República dominicana: una segunda Liberia, que retrogradaría de la civilización á la anarquía. Si el ejército español abandonara á Cuba serían las ideas sabias, fecundas, liberales, progresistas de Europa las que abandonarían aquel país, que ha sido el más rico, el más próspero de la América española.”

 

[…] ¿Nuestras relaciones con los Estados Unidos? Son excelentes; como con todas las demás naciones. No tenemos más que alabanzas hacia la conducta de todas las Repúblicas latinas de América. Ninguna ha prestado el menor apoyo á los revoltosos cubanos, y tengo un telegrama del Gobierno de Bolivia, á la que se había presentado como aliada de los insurrectos, negando toda relación con ellos.

 

Es menester no dar importancia a las fantasías de la prensa de los Estados Unidos, que publica sin confrontación las noticias que al día siguiente desmiente. Se ha hablado de una nota que nos había sido remitida por dicha nación, de un ultimátum que habíamos dirigido á su gobierno! Esto es absurdo. ¿Por qué hemos de incitar á los americanos a tomar la defensa de los sublevados? Ningún hombre sensato haría esto. No ignoro los envíos de dinero, de hombres, de municiones y de armas que los filibusteros de la Florida han hecho á Cuba. Lo hemos sabido pero nunca hemos hallado al Gobierno de los Estados Unidos en falta; le es difícil de vigilar todo su inmenso territorio. Son los descendientes de los españoles de la Florida los que ayudan á los rebeldes cubanos. ¿Por qué? pues por razones de razas, relaciones de familia y el deseo de hacernos perder el último resto de tierra americana… Pero el Gobierno de los Estados Unidos mantiene frente á nosotros una actitud correcta.”

 

Después de todo, la gran República está fundada en el respeto á la Ley, al cual no ha faltado hasta ahora y esperamos que respetará siempre nuestro derecho. La cuestión de Cuba es para España una cuestión interior.

 

No doy importancia a las palabras autorizadas de algunos oradores populares de los Estados Unidos, a sus frases irreflexivas, hechas para adular al populacho. […] Para hacer lo que algunos les aconsejan necesitarían un ejército, una armada poderosa y no veo se lancen por este camino para favorecer á los negros. En todo caso, Dios no lo quiera, si esta grave eventualidad que está muy, pero muy lejos, ser realizara; si se viera á la República Norte Americana tomar partido por los negros de Cuba, sabríamos hacer respetar nuestros derechos y afrontaríamos el porvenir con tanta intrepidez como sangre fría. Yo creo que en este punto, España está unánime: nada de concesiones, nada de debilidades, ninguna abdicación.”

 

Cánovas també invoca la llei, diu que Cuba serà el cul del món, afirma que si Espanya abandonava Cuba se n’anirien les idees “sabias, fecundas, liberales, progresistas de Europa” i que Espanya no acceptarà mai la independència de Cuba. Anem a pams, Espanya, ha fet mans i mànigues per mantenir-se al marge de les idees progressistes que poguessin arribar des d’Europa. El segle XIX, durant el qual en Cánovas del Castillo va ser president del Govern espanyol (president del consell de ministres d’Espanya) és el període de l’esfondrament de l’imperi colonial espanyol i la pèrdua dels últims territoris d’ultramar, amb un afegit, en aquell moment Cuba, Filipines i Puerto Rico eren províncies, no colònies, per tant, la pèrdua d’aquests territoris encara els va fer més mal.

 

Les declaracions de Cánovas del Castillo són del 96. La fatxenderia espanyola va rebre un cop molt dur, la llarga guerra de terror i desgast que van fer els soldats espanyols contra els independentistes cubans els va comportar moltes baixes, si a això afegim que s’hi van ficar a la guerra els Estats Units que van destrossar l’Armada espanyola, en menys de dos mesos les paraules de Cánovas del Castillo van quedar com una prova de la fatxenderia dels governants espanyols. El 1898 Espanya es rendia. Cuba va proclamar-se independent el 20 de maig de 1902.

 

Rajoy invoca la llei però si hem arribat a aquest punt és, en bona part, culpa seva, ell que recollia signatures contra Catalunya l’any 2005 i que va recórrer l’Estatut de Catalunya de 2006 davant del TC que el va acabar de trinxar, i que del que en va quedar, l’Estat no en sentia cap obligació de complir cap acord lligat a l’Estatut. Per tant, quan el senyor Rajoy invoca la llei i el seu compliment fa trampes.

 

Tots dos invocaven la llei, i la força per aplicar-la, tots dos van perdre. L’error dels governants espanyols sempre ha estat pensar que amb la força se soluciona tot, i són massa estúpids per aprendre dels errors dels seus predecessors. Rajoy no hauria d’advertir Mas ni ningú, qui recollia signatures contra Catalunya fa 10 anys no té dret a exigir res als catalans. El senyor Rajoy s’hauria d’estalviar el seu caduc paternalisme dels XIX, ens falta el respecte.

 

En Cánovas del Castillo va voler aturar la independència cubana a canonades, va fracassar, va perdre d’un sol cop Cuba, Filipines i Puerto Rico (i alguns altres territoris menors), l’exèrcit va ser derrotat i l’Armada va queda trinxada. Les paraules de Cánovas van ser només una estúpida mostra de fatxenderia espanyola amb un resultat desastrós per el Regne d’Espanya. Rajoy fa un discurs semblant a Cánovas, invoca la llei, a Cánovas no li va servir de res, tot i que va voler imposar la llei espanyola als cubans a canonades. Serà Rajoy tan insensat de voler emprar la força contra Catalunya?

 

Rajoy demana que els altres actuïn amb prudència i sensatesa, ell, però no va ser prudent ni sensat l’any 2005, fent declaracions com les que fa tampoc. Ell, que és en bona part responsable de la situació actual no és qui per demanar sensatesa i prudència.

14 de gen. 2012

EL SÀTRAPA FA UN TOUR PER LES AMÈRIQUES

EL SÀTRAPA FA UN TOUR PER LES AMÈRIQUES


Ahmadinejad està fent aquests dies un tour per Llatinoamèrica a la recerca de països que li donin suport en el seu enfrontament amb els Estats Units i la UE. Ahmadinejad intenta trobar aliats i se'n va a països amb uns sistemes democràtics molt fràgils de Llatinoamèrica. Haig de dir que els Estats Units són molt culpables que ara aquests països llatinoamericans es llencin als braços de l'Iran. Des de fa uns anys experts en terrorisme islamista denuncien que algunes àrees de Llatinoamèrica s'han convertit en àrees d'activitat terrorista.

Un exemple seria l'àrea coneguda com la triple frontera, una zona en què conflueixen Argentina, Brasil i Paraguai. Les autoritats intenten combatre les activitats il•lícites que es realitzen en aquesta zona: el contraban, la pirateria, el rentat de diners, el tràfic de drogues id'armes, i l'explotació sexual. Diversos serveis d'intel•ligència han informat que en aquesta zona hi ha camps d'entrenament de grups terroristes islàmics com Hamàs, Hezbolà i AlQaida, En aquesta zona hi ha unes 25000 persones d'origen àrab.
DANIEL ORTEGA DEMANA QUE ISRAEL ES DESARMI

Daniel Ortega ha estat investit president per un mandat de cinc anys. A la cerimònia han assistit el president veneçolà Hugo Chávez, el sàtrapa iranià Mahmud Ahmadinejad i el príncep Felip de Borbó. Ortega va afirmar que l'Iran viu “moments molt difícils” perquè segons ell “s'ha vingut armant una veritable conspiració en contra de l'Iran, que a final de comptes va contra tota la regió, contra la pau en el món”. Que bonic aquest interès per la pau en el món, molt lloable. Només un petit detall: L'Iran està desenvolupant armament de llarg abast i ha amenaçat a quasi tots els països del seu voltant, i especialment ha amenaçat de destruir l'Estat d'Israel. Ortega va recomanar a Ahmadinejad que “proposi que Israel comenci a desarmar-se”, en concret que Israel es desprengui del seu arsenal atòmic.

El que pretén Ortega és demanar a Israel que es suïcidi, i sorprèn que li demani a Ahmadinejad que proposi que sigui Israel qui es desarmi. Ja sé que algú em dirà que Ortega és un demòcrata però em disculparan si veient les amistats que té ho poso en dubte. Ahmadinejad és un dictador d'un país que fomenta el terrorisme contra ciutadans de països democràtics. No és Israel qui ha de renunciar a armes que garanteixen la seva existència en una zona en què són l'única democràcia envoltada de règims tirànics desitjosos d'esborrar els israelians del mapa. El president Ortega hauria d'haver demanat al seu amic dictador i terrorista iranià que deixi de construir el seu arsenal nuclear i els seus míssils de llarg abast. És l'Iran qui està en contra de la pau a l'Orient Mitjà.
EMPRESARIS EQUATORIANS PREOCUPATS AMB LA VISITA D'AHMADINEJAD

La Cambra de Comerç de Quito ha mostrat la seva preocupació per que la visita del dictador iranià Mahmud Ahmadinejad posi en risc les relacions comercials d'Equador amb la UE i els Estats Units. “Sens cap dubte, tenir una proximitat, un lligam estret amb l'Iran ens podria desposicionar en el principal mercat d'exportació per l'Equador”, que segons el president de la CCQ, Blasco Peñaherra, són els Estats Units. Segons Peñaherra no existeix una balança comercial entre l'Equador i l'Iran, la visita d'Ahmadinejad respon a una finalitat política. La visita d'Ahmadinejad només pot suposar per a l'Equador “complicacions am els països amics, veïns i amb els mercats dels que depenen les exportacions no petrolieres (d'Equador), com els Estats Units o la UE”. Estats Units va aprovar una llei per la qual es pot sancionar qualsevol institució estrangera que comerciï amb el Banc Central de l'Iran, és a dir, si una empresa fa negocis amb l'Iran ja pot oblidar-se de fer negocis als Estats Units. Peñaherra va comparar molt encertadament a Ahmadinejad amb Hitler i va afirmar que l'Equador no pot tenir relacions amb un mandatari “que nega l'Holocaust i vol fer desaparèixer del mapa a Israel” o que està “proliferant un programa d'armament nuclear per atacar Occident”.

Peñaherra es pregunta per les raons del viatge d'Ahmadinejad a Cuba, Veneçuela o Nicaragua, que són països “totalitaris i sense democràcia” o Equador “un país en què no hi ha democràcia” a parer de Peñaherra. Les declaracions són dures però no mancades de veritat. Cuba és una dictadura, i les democràcies nicaragüenca i veneçolana són formalment unes democràcies però l'Estat actua de manera autoritària, les tupinades electorals són la norma i en el cas de Veneçuela Chávez legisla per perpetuar-se en el poder. Peñaherra creu que “el que busca la visita (d'Ahmadinejad) és l'alineament d'un bloc de països que desconeixen els principis bàsics i fonamentals de la convivència pacífica”.


AHMADINEJAD INVESTIT DOCTOR HONORIS CAUSA A CUBA

El dictador iranià ha estat investit doctor honoris causa en ciències polítiques a la Universitat de L'Havana. En el seu discurs d'investidura Ahmadinejad va criticar el capitalisme que segons ell està en decadència. Ahmadinejad, el cap d'un govern en què hi ha alguns ministres que haurien d'estar a la garjola acusats de terrorisme, un país que arma i finança grups terroristes va tenir la poca vergonya de dir que “quan ja li falta la lògica recorren a les armes per matar i destruir”. Vull recordar que quan Ahmadinejad va guanyar les últimes eleccions les protestes contra el frau electoral que li va permetre ser reelegit president de la República Islàmica de l'Iran van ser ofegades brutalment. Cert, Ahmadinejad i els que li donaven suport mancats de lògica i raó van recorre a les armes per matar als que se li oposaven. “Avui – segons el sàtrapa iranià - l'únic que li ha quedat al sistema capitalista és matar”. El sistema capitalista, especialment el capitalisme salvatge no m'agrada però encara menys un règim islàmic terrorista i criminal com el del règim iranià. Ahmadinejad va advocar per un nou ordre mundial basat en la Justícia i el respecte a tots els éssers humans i va animar als cubans a treballar amb els iranians per assolir aquest objectiu. Cuba i l'Iran pensen dissenyar el nou ordre mundial?. El vell ordre mundial és una merda però si el nou l'han de dissenyar el dictador cubà i el psicòpata iranià jo prefereixo quedar-me amb el vell. Un nou ordre mundial dissenyat per un dictador comunista que fa 60 anys que està poder i un psicòpata islàmic és una cosa que m'esgarrifa.









EL SÀTRAPA HACE UN TOUR POR LAS AMÉRICAS

Ahmadineyad está haciendo estos días un tour por Latinoamérica en busca de países que le apoyen en su enfrentamiento con Estados Unidos y la UE. Ahmadineyad intenta encontrar aliados y se va a países con unos sistemas democráticos muy frágiles de Latinoamérica. Debo decir que los Estados Unidos son muy culpables de que ahora estos países latinoamericanos se tiren a los brazos de Irán. Desde hace unos años expertos en terrorismo islamista denuncian que algunas áreas de Latinoamérica se han convertido en áreas de actividad terrorista. Un ejemplo sería el área conocida como la triple frontera, una zona en la que confluyen Argentina, Brasil y Paraguay. Las autoridades intentan combatir las actividades ilícitas que se realizan en esta zona: el contrabando, la piratería, el lavado de dinero, el tráfico de drogas y de armas, y la explotación sexual. Varios servicios de inteligencia han informado de que en esta zona hay campos de entrenamiento de grupos terroristas islámicos como Hamás, Hezbolá y AlQaida, En esta zona hay unas 25.000 personas de origen árabe.

DANIEL ORTEGA PIDE QUE ISRAEL SE DESARME

Daniel Ortega ha sido investido presidente por un mandato de cinco años. A la ceremonia asistieron el presidente venezolano Hugo Chávez, el sátrapa iraní Mahmud Ahmadineyad y el príncipe Felipe de Borbón. Ortega afirmó que Irán vive "momentos muy difíciles" porque según él "ha venido armando una verdadera conspiración en contra de Irán, que a final de cuentas va contra toda la región, contra la paz en el mundo" .Que bonito este interés por la paz en el mundo, muy loable. Sólo un pequeño detalle: Irán está desarrollando armamento de largo alcance y ha amenazado a casi todos los países de su entorno, y especialmente ha amenazado con destruir el Estado de Israel.Ortega recomendó a Ahmadineyad que "proponga que Israel comience a desarmarse", en concreto que Israel se desprenda de su arsenal atómico. Lo que pretende Ortega es pedir a Israel que se suicidio, y sorprende que le pida a Ahmadineyad que proponga que sea Israel quien se desarme. Ya sé que alguien me dirá que Ortega es un demócrata pero me disculparán si viendo las amistades que tiene lo pongo en duda. Ahmadineyad es un dictador de un país que fomenta el terrorismo contra ciudadanos de países democráticos. No es Israel quien debe renunciar a armas que garantizan su existencia en una zona en la que son la única democracia rodeada de regímenes tiránicos deseosos de borrar los israelíes del mapa. El presidente Ortega debería haber pedido a su amigo dictador y terrorista iraní que deje de construir su arsenal nuclear y sus misiles de largo alcance. Es Irán quien está en contra de la paz en Oriente Medio.

EMPRESARIOS ECUATORIANOS PREOCUPADOS CON LA VISITA DE AHMADINEYAD

La Cámara de Comercio de Quito ha mostrado su preocupación por que la visita del dictador iraní Mahmud Ahmadineyad ponga en riesgo las relaciones comerciales de Ecuador con la UE y los Estados Unidos. "Sin ninguna duda, tener una proximidad, un vínculo estrecho con Irán podría desposicionar en el principal mercado de exportación para el Ecuador", que según el presidente de la CCQ, Blasco Peñaherra, son los Estados Unidos. Según Peñaherra no existe una balanza comercial entre Ecuador e Irán, la visita de Ahmadineyad responde a una finalidad política. La visita de Ahmadineyad sólo puede suponer para el Ecuador "complicaciones am los países amigos, vecinos y con los mercados de los que dependen las exportaciones no petroleras (de Ecuador), como Estados Unidos o la UE".Estados Unidos aprobó una ley por la que se puede sancionar cualquier institución extranjera que comercie con el Banco Central de Irán, es decir, si una empresa hace negocios con Irán ya puede olvidarse de hacer negocios en Estados Unidos .Peñaherra comparó muy acertadamente a Ahmadineyad con Hitler y afirmó que Ecuador no puede tener relaciones con un mandatario "que niega el Holocausto y quiere hacer desaparecer del mapa a Israel" o que está "proliferando un programa de armamento nuclear por atacar Occidente ".Peñaherra se pregunta por las razones del viaje de Ahmadineyad a Cuba, Venezuela o Nicaragua, que son países "totalitarios y sin democracia" o Ecuador "un país en el que no hay democracia" a juicio de Peñaherra. Las declaraciones son duras pero no carentes de verdad. Cuba es una dictadura, y las democracias nicaragüense y venezolana son formalmente unas democracias pero el Estado actúa de manera autoritaria, las pucherazo electorales son la norma y en el caso de Venezuela Chávez legisla para perpetuarse en el poder. Peñaherra cree que "lo que busca la visita (de Ahmadineyad) es el alineamiento de un bloque de países que desconocen los principios básicos y fundamentales de la convivencia pacífica".

AHMADINEYAD INVESTIDO DOCTOR HONORIS CAUSA EN CUBA

El dictador iraní ha sido investido doctor honoris causa en Ciencias Políticas en la Universidad de La Habana. En su discurso de investidura Ahmadineyad criticó el capitalismo que según él está en decadencia. Ahmadineyad, el jefe de un gobierno en que hay algunos ministros que deberían estar en la cárcel acusados de terrorismo, un país que arma y financia grupos terroristas tuvo la poca vergüenza de decir que "cuando ya le falta la lógica recurren a las armas para matar y destruir ".Quiero recordar que cuando Ahmadineyad ganó las últimas elecciones las protestas contra el fraude electoral que le permitió ser reelegido presidente de la República Islámica de Irán fueron ahogadas brutalmente. Cierto, Ahmadineyad y los que le apoyaban carentes de lógica y razón van recurre a las armas para matar a los que se le oponían. "Hoy - según el sátrapa iraní - lo único que le ha quedado el sistema capitalista es matar". El sistema capitalista, especialmente el capitalismo salvaje no me gusta pero menos un régimen islámico terrorista y criminal como el del régimen iraní. Ahmadineyad abogó por un nuevo orden mundial basado en la Justicia y el respeto a todos los seres humanos y animó a los cubanos a trabajar con los iraníes para lograr este objetivo. Cuba e Irán piensan diseñar el nuevo orden mundial?. El viejo orden mundial es una mierda pero si el nuevo lo tienen que diseñar el dictador cubano y el psicópata iraní yo prefiero quedarme con el viejo. Un nuevo orden mundial diseñado por un dictador comunista que hace 60 años que está poder y un psicópata islámico es algo que me estremece.

9 d’ag. 2011

Cuba, l'Estat palestí i l'espia nord-americà


Cuba, l'Estat palestí i l'espia nord-americà
Cuba dóna suport al reconeixement de l'Estat palestí
Cuba s'uneix a la llista de països llatinoamericans que donen suport al reconeixement de l'Estat palestí. Si bé és cert que són molts els Estats llatinoamericans que donen suport al reconeixement de l'Estat palestí és ben curiós que alguns ho fan de manera condicional, aquells que tenen unes democràcies més fermes, però aquells que tenen governs populistes, democràcies dubtoses o directament són règims autoritaris són els que donen un suport més incondicional. També cal veure que alguns d'aquests Estats llatinoamericans prefereixen tenir excel•lents relacions amb règims totalitaris teocràtics com l'iranià o totalitaris militars com Síria abans que amb democràcies. En una de les declaracions de Castro diu que dóna el suport incondicional de Cuba al poble palestí en la seva lluita pel dret inalienable a exercir la seva lliure determinació i assolir la sobirania d'un Estat independent". Que bonic, oi?. Si, els palestins tenen dret a un Estat propi, sobirà i independent, llàstima que durant 63 anys han renunciat a aquest Estat i han estat renunciant a aquest Estat sobirà i independent perquè els que els han governat fins ara no eren gens independents en les seves decisions. Als palestins els governa Hamàs, almenys als de Gaza, i a Hamàs la governa Iran, per tant partim del fet que ja no són tan sobirans ni independents, potser aconseguiran una cadira a les Nacions Unides però seran una colònia del règim iranià amb uns governants que no fan res que no els mani el règim iranià. Però hi ha una paraula que no apareix en el discurs de Castro, democràcia, si, sembla que Castro donarà suport a l'Estat palestí, però no a un Estat democràtic palestí, sinó a un règim teocràtic -- Hamàs és un grup terrorista islàmic que defensa un Estat palestí sota la xaria -, cosa que entenc, a un dictador la democràcia se li queda entravessada.
Castro detén un espia jueu nord-americà
El règim castrista va detenir el contractista jueu nord-americà Alan Gross a l'Havana acusant-lo d'espionatge. El president Raúl Castro va posar com exemple d'agressió nord-americana a Cuba el que va fer Gross. I que va fer Gross?. Va descobrir com es prepara el rom, el secret dels puros havans?. No, el que el règim cubà dels Castro considera un acte d'agressió contra Cuba comés per Gross va ser que aquest va entregar a la comunitat jueva de l'illa ordinadors portàtils, telèfons mòbils i altres equips tecnològics. Gross va ser condemnat a 15 anys de presó acusat de participar en actes subversius contra l'illa. Poques coses hi ha que siguin més perilloses per un règim totalitari que els seus conciutadans tinguin mitjans no controlats per comunicar-se amb la resta del Món. La llibertat i la democràcia són molt subversives. Fixem-nos que Gross va entregar aquests ordinadors i mòbils a la comunitat jueva. Espero que això no acabi implicant que el règim castrista prengui mesures contra la comunitat jueva de Cuba.

Cuba, el Estado palestino y el espía estadounidense
Cuba apoya el reconocimiento del Estado palestino
Cuba se une a la lista de países latinoamericanos que apoyan el reconocimiento del Estado palestino. Si bien es cierto que son muchos los Estados latinoamericanos que apoyan el reconocimiento del Estado palestino es curioso que algunos lo hacen de manera condicional, aquellos que tienen unas democracias más firmes, pero aquellos que tienen gobiernos populistas, democracias dudosas o directamente son regímenes autoritarios son los que dan un apoyo más incondicional. También hay que ver que algunos de estos Estados latinoamericanos prefieren tener excelentes relaciones con regímenes totalitarios teocráticos como el iraní o totalitarios militares como Siria antes que con democracias. En una de las declaraciones de Castro dice que da el apoyo incondicional de Cuba al pueblo palestino en su lucha por el derecho inalienable a ejercer su libre determinación y alcanzar la soberanía de un Estado independiente ". Qué bonito, ¿verdad?. Si, los palestinos tienen derecho a un Estado propio, soberano e independiente, lástima que durante 63 años han renunciado a ese Estado y han sido renunciando a ese Estado soberano e independiente para los que han gobernado hasta ahora no eran nada independientes en sus decisiones. A los palestinos los gobierna Hamás, al menos los de Gaza, y Hamas la gobierna Irán, por tanto partimos del hecho de que ya no son tan soberanos ni independientes, quizás lograrán una silla en las Naciones Unidas pero serán una colonia del régimen iraní con unos gobernantes que no hacen nada que no les mande el régimen iraní. Pero hay una palabra que no aparece en el discurso de Castro, democracia, sí, parece que Castro dará apoyo al Estado palestino, pero no a un Estado democrático palestino, sino a un régimen teocrático - Hamás es un grupo terrorista islámico que defiende un Estado palestino bajo la sharia -, lo que entiendo, a un dictador la democracia se le queda atravesada.
Castro detiene un espía judío estadounidense
El régimen castrista detuvo el contratista judío estadounidense Alan Gross en La Habana acusándolo de espionaje. El presidente Raúl Castro puso como ejemplo de agresión norteamericana en Cuba lo que hizo Gross. Y que hizo Gross?.Descubrió cómo se prepara el ron, el secreto de los puros habanos?. No, lo que el régimen cubano de los Castro considera un acto de agresión contra Cuba cometido por Gross fue que éste entregó a la comunidad judía de la isla ordenadores portátiles, teléfonos móviles y otros equipos tecnológicos. Gross fue condenado a 15 años de prisión acusado de participar en actos subversivos contra la isla. Pocas cosas hay que sean más peligrosas para un régimen totalitario que sus conciudadanos tengan medios no controlados por comunicarse con el resto del Mundo. La libertad y la democracia son muy subversivas. Fijémonos en que Gross entregó estos ordenadores y móviles en la comunidad judía. Espero que esto no acabe implicando que el régimen castrista tome medidas contra la comunidad judía de Cuba.