LA COPA DEL REI: ESTELADES

LA COPA DEL REI: ESTELADES 

 

Estelada sota l'Arc de Triomf, al Passeig Lluís Companys, 11 de setembre de 2014. Autor: Jaume Cusó.

 

 

Dimecres passat, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable. la delegada del Govern (la virreina “madrilenya”, la Llanos de Luna “madrilenya”) espanyol a Madrid, Concepción Dancausa va decidir que prohibia l’entrada d’estelades a l’Estadi Vicente Calderón.

Dancausa va autoritzar alhora una manifestació neonazi que se celebrarà dissabte.

És un detall que no l’autoritzés pel mateix dia com va ferla seva predecessora, Cristina Cifuentes, l’any 2012.

Segons Dancausa, s’ha de prohibir l’estelada per que pot generar actes de violència, suposo que es refereix a gent de la mateixa ideologia que Dancausa que tenen el costum d’estomacar tota persona que no tingui la seva ideologia o tingui un aspecte una mica diferent, o creguin que se’ls a mirat malament. Curiosament autoritza una manifestació d’un d’aquests grups. És allò que algú va dir de prohibir les minifaldilles per que provoquen als violadors.

Concepción Dancausa és filla d’un antic alcalde franquista de Burgos, el qual també va ser un dels fundadors de la Fundació Francisco Franco. Diguem que la senyora Dancausa no ve d’una tradició democràtica precisament.

Javier Tebas, l’inefable president de la Lliga, que en aquest tema no pinta res ja que la Copa del Rei és organitzada per la RFEF, ha dit que “les estelades defensen la destrucció d’Espanya”. Es veu que Espanya és una cosa molt fràgil, com una figureta de Lladró, que es trenca per qualsevol cosa, l’estelada com a “arma de destrucció de les Espanyes”, quina imatge. Javier Tebas va ser delegat provincial de les joventuts de Fuerza Nueva a Osca.

 

La estelada muestra un símbolo que quiere la ruptura de España, es ofensiva para muchos españoles y no es constitucional @LasMananas_rne

— Rafael Hernando (@Rafa_Hernando) 19 de maig de 2016

El dirigent del PP, Rafael Hernando, també ha volgut posar-hi cullerada en el tema, i com és habitual en ell, ho ha fet sense pensar el que diu i sense informar-se: “La estelada muestra un símbolo que quiere la ruptura de España, es ofensiva para muchos españoles y no es constitucional”. Anem a pams i començaré pel final. No, l’estelada no és ni inconstitucional, ni preconstitucional, ni anticonstucional, ni il·legal, ni al·legal. A molts catalans ens ofenen altres coses, per exemple, que les estructures de poder del Regne d’Espanya estiguin plenes de feixistes i dels fills d’aquests.

L’any 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució497/X del Parlament de Catalunya, de reconeixement de l’estelada com a símbold’un anhel i d’una reivindicació democrática . En l’articulat de la resolució es pot llegir:

1. El Parlament de Catalunya reconeix l’estelada com a símbol que representa un anhel i una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta.

2. El Parlament de Catalunya condemna les manifestacions que enalteixen la violència, el racisme, la xenofòbia i els totalitarismes antidemocràtics. Concretament, en el món de l’esport, el Parlament comparteix l’esperit de la Llei de l’Estat 19/2007, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport, llegida segons el seu preàmbul.

3. El Parlament de Catalunya demana al Govern de l’Estat que investigui els casos en què els cossos i les forces de seguretat de l’Estat han impedit l’exhibició en esdeveniments públics esportius de símbols o banderes com l’estelada, que representen anhels plenament democràtics i pacífics i en favor de la convivència ciutadana, i que adopti les mesures pertinents per tal que no es tornin a repetir.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer, per mitjà del Departament d’Interior, les gestions pertinents davant del Govern de l’Estat per a garantir que no s’impedeixi als aficionats catalans d’exhibir estelades en els camps de futbol de l’Estat i en altres manifestacions esportives, i que no siguin sancionats per aquest motiu. El Govern de la Generalitat ha de vetllar perquè els ciutadans de Catalunya no siguin pertorbats indegudament en llur exercici del dret a la llibertat d’expressió.

Continuem: L’estelada no és, doncs, cap de les coses que afirma Hernando. És una bandera reivindicativa i democràtica, i això és el que fa més mal a gent com Dancausa, Hernando i Tebas.

L’estelada neix el 1918, obra de Vicenç Albert Ballester. Ja el 1906 hi va haver un model previ d’estelada, les quatre barres tradicionals de la Senyera amb un rombe blau al mig i una estrella blanca, però no va ser fins el 1918 que es crea l’estelada que tots coneixem, la Senyera amb un triangle blau i l’estrella blanca al mig d’aquest. Els creadors de l’estelada van inspirar-se en la bandera cubana. Tot i que l’estelada amb el triangle blau és la més habitual, també es fan servir altres variants, la més coneguda és aquella on el triangle és groc i l’estrella vermella. 

Llegeixo que un tribunal a anul·lat la prohibició de dur estelades al Calderón, una prohibició que mai n’hauria d’haver produït. Sembla que encara queda algú amb dos dits de seny a Madrit (amb T).

QUE DÉU ENS AGAFI CONFESSATS

 

 

 

 

 

I en aquest post parlarem de capellans colpistes com vaig prometre a “PER L’ABC NO PASSA EL TEMPS”. No és només per l’ABC que no passa el temps, per l’Església tampoc, si més no per algunes esglésies. A Barcelona no es va autoritzar una missa de recordatori de l’”Alzamiento Nacional” tan típiques de la data del 18 de juliol.

Per una estona els voltants de la iglesia de los Jerónimos, a Madrid, ha viatjat en el temps, en presència de membres de la ultradreta carpetovetònica espanyola el mossén ha fet una homilia que semblava escrita en uns altres temps. Qualsevol persona normal que per accident hagués entrat en aquella església s’hauria trobat amb una escena pròpia d’una pel·lícula de por (còmica).

El mossèn dels Jerónimos ha titllat el comunisme d’”ideología del diablo”, ha afirmat que el comunisme s’ha apoderat d’Espanya, referint-se als de Podemos i als independentistes. Ningú ha gosat dir-li que l’actual govern d’Espanya és del PP, partit fundat per exministres franquistes.

Entre d’altres coses ha afirmat: “Un 18 de julio de 1936, las emisoras de radio anunciaban un levantamiento en África. Al frente de este alzamiento estaba un joven general, Francisco Franco Bahamonde. El alzamiento fue necesario, España estaba en peligro, una ideología procedente del infierno quería estrangular a la patria. El comunismo” i després ha afegit sense despentinar-se: “El comunismo fue vencido, fue aplastado. Pero fue inevitable que el germen que dio origen a ese odio a España y la fe católica siguiera vivo. Ese germen nunca fue destruido y como serpiente que se arrastra por el suelo permaneció esperando poder terminar su labor y sólo lo pudo hacer cuando falleció el ultimo gran estadista católico español. El caudillo Franco”. El mossèn s’ha lamentat de la democràcia i de la llibertat que a parer seu han servit per atacar la fe catòlica i els valors de la religió. Pel mossén dels Jerónimos els valors de la seva fe i de la seva religió és beneïr dictadors assassins que entren sota pal·li a les esglésies i convertir un cop d’Estat,  una guerra civil on moren centenars de milers de persones i una dictadura de 40 anys on s’empresonen, torturen i assassinen milers de persones en nom de Déu, del seu Déu.

L’acte va acabar amb tots els fatxes presents a l’església enarborant banderes dels diversos grups feixistes, les estanqueres amb el pollastre de rigor, cantant el “Cara al Sol” i fent visques a Franco i José Antonio.

 

VÍDEO

LA ULTRADRETA ASSALTA LA LLIBRERIA BLANQUERNA

LA ULTRADRETA ASSALTA LA LLIBRERIA BLANQUERNA

 

 

 

 

 

 

El passat 11 de setembre un grup d’individus de l’extrema dreta espanyola van assaltar el Centre Cultural Blanquerna (Delegació del Govern de la Generalitat) a Madrid. Uns quinze feixistes van entrar a la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid quan s’estava celebrant un acte amb motiu de l’11 de setembre i van agredir als presents amb cops i llançant gas pebre contra els assistents. Cinc persones van necessitar assistència mèdica, entre elles una nena de quatre anys.

Entre els feixistes cal destacar-ne dos noms. Javier Cuevas que va ser condemnat a només 4 anys per assassinar el jove antifeixista Guillem Agulló. L’altre individu destacat és Iñigo Pérez de Herrasti Urquijo que l’any 2000 va ser detingut quan preparava atemptats contra familiars d’ETA, aquest personatge és cosí del ministre de defensa espanyol Pedro Morenés i cunyat d’Iñigo Hernández, antic eurodiputat del PP i actualment secretari d’Estat per a la Unió Europea i familiar de la secretària general del servei espanyol d’espionatge del CNI.

S’entén que aquesta gent continuï lliure. Tenint aquests lligams familiars, polítics i amb els serveis d’Intel·ligència espanyols que no van veure que diversos grups violents de la ultradreta que s’han unit assaltarien la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid, és comprensible que ningú fos capaç de preveure aquest acte violent. Aquests mateixos feixistes van justificar-se al dia següent els seus actes en una roda de premsa. També anuncien que tenen la intenció de viatjar a Barcelona per “caçar independentistes” el 12 d’octubre.

 

 

Vídeo: Ultres espanyolistes assalten la llibreria Blanquerna aMadrid

 

UN GRUPO DE EXTREMA DERECHA irrumpe en la delegación de la Generalitat enMadrid (La Vanguardia)

 

 

 

LA ULTRADERECHA ASALTA LA LLIBRERIA BLANQUERNA

 

 

 

 

 

 

El pasado 11 de septiembre un grupo de individuos de la extrema derecha española asaltaron el Centro Cultural Blanquerna (Delegación del Gobierno de la Generalitat) en Madrid. Unos quince fascistas entraron en la delegación de la Generalitat de Catalunya en Madrid cuando se estaba celebrando un acto con motivo del 11 de septiembre y agredieron a los presentes con golpes y lanzando gas pimienta contra los asistentes. Cinco personas necesitaron asistencia médica, entre ellas una niña de cuatro años.

Entre los fascistas cabe destacar dos nombres. Javier Cuevas que fue condenado a 4 años por asesinar al joven antifascista Guillem Agulló. El otro individuo destacado es Iñigo Pérez de Herrasti Urquijo que en 2000 fue detenido cuando preparaba atentados contra familiares de ETA, este personaje es primo del ministro de defensa español Pedro Morenés y cuñado de Iñigo Hernández, antiguo eurodiputado del PP y actualmente secretario de Estado para la Unión Europea y familiar de la secretaria general del servicio español de espionaje del CNI.

Se entiende que esta gente continúe libre. Teniendo estos lazos familiares, políticos y con los servicios de Inteligencia españoles que no vieron que varios grupos violentos de la ultraderecha que se han unido asaltar la Delegación de la Generalitat de Catalunya en Madrid, es comprensible que nadie fuera capaz de prever este acto violento. Estos mismos fascistas justificaron al día siguiente sus actos en una rueda de prensa. También anuncian que tienen la intención de viajar a Barcelona para "cazar independentistas" el 12 de octubre.

Tres diputats catalans expulsats del Congrés per parlar en català

Tres diputats catalans expulsats del Congrés per parlar en català

 

A Espanya la pluralitat lingüística no se l’han cregut mai, i els que menys s’ho creuen són aquells que diuen ser defensors d’un bilingüisme que ells mai practiquen. Els mateixos partits que defensen aquest bilingüisme de pa sucat amb oli a Catalunya, i els representants dels quals poden expressar-se al Parlament de Catalunya en castellà sense que ningú faci escarafalls, són els mateixos que quan un diputat català fa el seu discurs en català al Congrés dels Diputats criden i els insulten.

Ahir el president del Congrés dels Diputats va privar de la paraula i expulsar de l’hemicicle els diputats d’ERC Joan Tardà, Alfred Bosch i Teresa Jordà per parlar en català a l’hemicicle espanyol. Els diputats catalans van demostrar que la llei no és igual per a tots, mentre a Catalunya l’Estat es pretén que la sola presència d’un alumne castellanoparlant en una classe és motiu suficient, a parer del TSJC, per a què totes les classes es facin en castellà encara que els 24 nens restants siguin catalanoparlants, el president del Congrés va expulsar els tres diputats perquè, segons ell, el reglament del Congrés diu que només es pot parlar en castellà des de la tribuna d’oradors. El president, però, tot i llegir un article del reglament amb el que va justificar l’expulsió dels diputats, un article que enlloc diu que no es pugui parlar en català (gallec o èuscar).

 

 

 

Vídeo: Joan Tardà, Alfred Bosch i Teresa Jordà expulsats delCongrés dels Diputats per parlar en català

 

 

 

Tres diputados catalanes expulsados ​​del Congreso para hablar en catalán

 

En España la pluralidad lingüística no se la han creído nunca, y los que menos lo creen son aquellos que dicen ser defensores de un bilingüismo que ellos nunca practican. Los mismos partidos que defienden este bilingüismo de pacotilla en Cataluña, y cuyos representantes pueden expresarse en el Parlamento de Cataluña en castellano sin que nadie haga aspavientos, son los mismos que cuando un diputado catalán hace su discurso en catalán el Congreso gritan y los insultan.

Ayer el presidente del Congreso privó de la palabra y expulsar del hemiciclo los diputados de ERC Joan Tardà, Alfred Bosch y Teresa Jordà para hablar en catalán en el hemiciclo español. Los diputados catalanes demostraron que la ley no es igual para todos, mientras en Cataluña el Estado se pretende que la sola presencia de un alumno castellanohablante en una clase es motivo suficiente, a juicio del TSJC, para que todas las clases se hagan en castellano aunque los 24 niños restantes sean catalanohablantes, el presidente del Congreso expulsó a los tres diputados porque, según él, el reglamento del Congreso dice que sólo se puede hablar en castellano desde la tribuna de oradores. El presidente, sin embargo, a pesar de leer un artículo del reglamento con el que justificó la expulsión de los diputados, un artículo que ninguna dice que no se pueda hablar en catalán (gallego o euskera).

Madrid, port de creuers sense mar i corredor del Mediterrani a no menys de 300 quilòmetres del Mediterrani

Madrid, port de creuers sense mar i corredor del Mediterrani a no menys de 300 quilòmetres del Mediterrani

 

Madrid, port de creuers sense mar

 

Si, parlo de Madrid, la capital del Regne d’Espanya, i a no ser que s’hagi produït un cataclisme i que s’hagi enfonsat en el mar València i Conca, que jo sàpiga el mar encara no arriba a Madrid, i tampoc el Manzanares és ara un riu navegable, però podria succeir que Déu Nostre Senyor hagi enviat un arcàngel a visitar la ministra de Foment del Govern espanyol, Ana Pastor, i al Govern de la Comunitat de Madrid i hagi anunciat la “bona nova” que el Mar Mediterrani arribarà a Madrid.

Javier Conde, coordinador d’Assumptes Econòmics de Madrid diu que Madrid “és el port amb major projecció internacional”. El primer que he fet era buscar fotos del Port de Madrid, no n’he trobat cap, he trucat als “pelochos” i els he demanat que em diguin el número de l’autoritat portuària de Madrid, m’han dit que me’n vagi a pastar fang.

El Manzanares, que jo sàpiga, no és navegable, i el mar està a uns 300 quilòmetres de Madrid. Clar, que el govern espanyol potser ha planificat un sistema per transportar els vaixells per terra fins a Madrid, sempre poden aprofitar l’estany del Retiro.

 

Corredor del Mediterrani a no menys de 300 quilòmetres del Mediterrani

(El Corredor del Mediterrani passarà per Madrid)

 

Confesso que m’agradaria assistir a una d’aquestes reunions que se celebren a Brussel·les per decidir sobre les infraestructures i saber com aconsegueixen els representants espanyols que a Europa aprovin els despropòsits que proposa Espanya. La ministra espanyola de Foment, Ana Pastor, deu hipnotitzar els representants europeus, o els emborratxa o els obliga a signar amenaçant-los amb escoltar tots els seus discursos en versió tall del director, perquè sinó no entenc com aconsegueix que signin a Europa despropòsits com el Corredor Central o un Corredor del Mediterrani que passa per Madrid, ciutat que té el mar a 300 quilòmetres. La comissió de transports ha aprovat dos trams amb els següents traçats:

-Almeria, València, Tarragona i Barcelona.

-Madrid, Saragossa i Barcelona.

I des de Barcelona la línia enllaçaria amb la xarxa europea i arribaria a la ciutat hongaresa de Zahony.

D’acord, és cert que han aprovat el Corredor del Mediterrani per la costa mediterrània, però han inclòs Madrid i Saragossa, dues ciutats que el Mediterrani el tenen força lluny i que en principi el ministeri de Foment les havia inclòs en el Corredor Central, aquell corredor que el ministeri pretenia fer travessar els Pirineus just pel mig.

El ministeri de Foment va fer saltar totes les alarmes quan va fer pública una nota informativa per comunicar que s’havia aprovat aquest traçat dient que el traçat seria:

- Almeria, (València), Madrid, Saragossa, (Tarragona), Barcelona, Marsella, Lió, Torí, Milà, Verona, Pàdua, Venècia, Trieste, Koper, Ljubljana, Budapest, Zahony (Hongria).

Després de corregir l’oblit la ministra va insistir que seguirà demanant el Corredor Central.

 

 

 

 

 

Madrid, puerto de cruceros sin mar y corredor del Mediterráneo a no menos de 300 kilómetros del Mediterráneo

 

Madrid, puerto de cruceros sin mar

 

Si, hablo de Madrid, la capital del Reino de España, y a no ser que se haya producido un cataclismo y que se hayan hundido en el mar Valencia y Cuenca, que yo sepa el mar todavía no llega a Madrid, y tampoco el Manzanares es ahora un río navegable, pero podría suceder que Dios Nuestro Señor haya enviado un arcángel a visitar la ministra de Fomento del Gobierno español, Ana Pastor, y al Gobierno de la Comunidad de Madrid y haya anunciado la "buena nueva" que el Mar Mediterráneo llegará a Madrid.

Javier Conde, coordinador de Asuntos Económicos de Madrid dice que Madrid "es el puerto con mayor proyección internacional". Lo primero que he hecho era buscar fotos del Puerto de Madrid, no he encontrado ninguna, he llamado a los "pelochos" y les he pedido que me digan el número de la Autoridad Portuaria de Madrid, me han dicho que me vaya a freír espárragos.

El Manzanares, que yo sepa, no es navegable, y el mar está a unos 300 kilómetros de Madrid. Claro, que el gobierno español quizás ha planificado un sistema para transportar los barcos por tierra hasta Madrid, siempre pueden aprovechar el estanque del Retiro.

 

Corredor del Mediterráneo a no menos de 300 kilómetros del Mediterráneo

(El Corredor del Mediterráneo pasará por Madrid)

 

Confieso que me gustaría asistir a una de estas reuniones que se celebran en Bruselas para decidir sobre las infraestructuras y saber cómo consiguen los representantes españoles que en Europa aprueben los despropósitos que propone España. La ministra española de Fomento, Ana Pastor, debe hipnotizar a los representantes europeos, o los emborracha o les obliga a firmar amenazándoles con escuchar todos sus discursos en versión corte del director, porque sino no entiendo como consigue que firmen en Europa despropósitos como el Corredor Central o un Corredor del Mediterráneo que pasa por Madrid, ciudad que tiene el mar a 300 kilómetros. La comisión de transportes ha aprobado dos tramos con los siguientes trazados:

-Almería, Valencia, Tarragona y Barcelona.

-Madrid, Zaragoza y Barcelona.

Y desde Barcelona la línea enlazaría con la red europea y llegaría a la ciudad húngara de Zahony.

De acuerdo, es cierto que han aprobado el Corredor del Mediterráneo por la costa mediterránea, pero han incluido Madrid y Zaragoza, dos ciudades que el Mediterráneo lo tienen bastante lejos y que en principio el ministerio de Fomento las había incluido en el Corredor Central, aquel corredor que el ministerio pretendía hacer atravesar los Pirineos justo por medio.

El ministerio de Fomento hizo saltar todas las alarmas cuando hizo pública una nota informativa para comunicar que se había aprobado este trazado diciendo que el trazado sería:

- Almería, (Valencia), Madrid, Zaragoza, (Tarragona), Barcelona, ​​Marsella, Lyon, Turín, Milán, Verona, Padua, Venecia, Trieste, Koper, Ljubljana, Budapest, Zahony (Hungría).

Tras corregir el olvido la ministra insistió en que seguirá pidiendo el Corredor Central.

La catalanofòbia augmenta a Madrid

La catalanofòbia augmenta a Madrid 

Candidata sospitosa de ser catalana nega ser-ho però ho fa com si ser català fos quelcom demoníac 

Ser sospitós de ser català en certs ambients a les Espanyes comença a ser un problema per algunes persones. Sonia Gumpert, candidata a presidir el Col·legi d’Advocats de Madrid ha hagut d’emetre un comunicat per desmentir el rumor que és catalana o que té vincles amb Catalunya “aprofitant el moment actual que viu aquesta comunitat amb l'objectiu de traure crèdit a tal desafortunada situació”. Els oponents a la senyora Gumpert l’havien acusat de ser catalana o de tenir alguna cosa a veure amb Catalunya amb l’objectiu de desprestigiar-la i que la seva candidatura perdés suports. Gumpert afirma que no té res en contra dels catalans “ser un espanyol català, per favor, no és gens dolent”. Però ella és la primera que no es creu les seves pròpies paraules fent aquestes afirmacions i amb l’ambient de catalanofòbia que es respira a Madrid és evident que allà si que creuen que ser català és el més semblant a ser una mena d’esser diabòlic. 

La senyora Gumpert s’hauria d’haver limitat a no respondre a una acusació obertament racista que li fan els seus oponents. Ella per respondre va més enllà de l’acusació que se li fa. Per cert, la senyora Gumpert diu que no és gens dolent ser “espanyol català”, i de ser només català que n’opina?. 

Em pregunto aquests catalans que se senten tan espanyols, algun dels quals ha dit que si Catalunya s’independitza se n’anirà a Espanya, si creuen que el país que tan defensen els tractarà tan bé quan deixin de ser útils? 

Josep Capella denuncia que la catalanofòbia creix a Madrid 

El periodista i delegat de TV3 a Madrid, Josep Capella, ha denunciat l’augment de la catalanofòbia a la capital d’Espanya especialment des de que la consellera Rigau va plantar el ministre de (in)cultura i (poca) educació espanyol, Wert. La consellera va decidir abandonar la reunió amb el ministre en protesta per la pretensió del ministre d’espanyolitzar els alumnes catalans i els atacs a la immersió lingüística. 

Segons Capella a Madrid aquests dies havia “vist coses que no havia presenciat ni escoltat mai” i que “les relacions Espanya-Catalunya, estan en un punt desconegut i que lluny de millorar van empitjorant”. Capella denuncia en un article publicat a la web del 3/24 que quan la consellera Rigau va abandonar la reunió amb el ministre Wert “dos alts funcionaris del ministeri empenyien, no físicament però sí pressionant des de la distància la consellera perquè marxés, i la vigilaven molestos perquè s'estava una estona més al vestíbul parlant amb uns periodistes”. Capella també denuncia que l’entrevista que va concedir la consellera Rigau al 3/24 “va indignar alguns periodistes, no perquè fos un canal de 24 hores de notícies, sinó perquè era de Catalunya, i allò era per a ells ‘intolerable’ i suposava un menyspreu a la resta d'espanyols”. És a dir, la premsa madrilenya es va ofendre perquè la consellera no els va concedir una entrevista, però si com explica el periodista la consellera va parlar amb els periodistes catalans que hi havia a la porta caldria preguntar-se perquè els periodistes espanyols no van apropar-se a la consellera quan aquesta sortia de la reunió?. Potser el problema dels periodistes espanyols és que preferien tenir només la versió del ministre Wert. 

Per Capella “és un estat d'ànim, més aviat d'animadversió, que des de fa uns mesos ha sobrepassat les tertúlies i les portades d'alguns diaris per arrelar més en la societat madrilenya” però “no és només l'escuma d'unes hores de tensió, també és, o comença a ser, una posició de fons i això abans no era així”. Finalment, Capella, destaca dos detalls: “el menyspreu a una pregunta molesta d'una companya a la que s'hi va dirigir com a "señorita" (a cap company periodista li va dir "señor") i la sinceritat del titular d'educació en admetre que la part de la llei sobre el català es fa perquè es compleixin les sentències que un diari de Madrid diu que no es fa”. Crec que sempre ha estat així però que no acabàvem de voler creure que aquesta mala maror era tan bèstia, malgrat que els lladrucs que se sentien des del fons de la caverna eren molt forts.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La catalanofobia aumenta en Madrid

Candidata sospechosa de ser catalana niega serlo pero lo hace como si ser catalán fuera algo demoníaco

Ser sospechoso de ser catalán en ciertos ambientes en las Españas empieza a ser un problema para algunas personas. Sonia Gumpert, candidata a presidir el Colegio de Abogados de Madrid ha tenido que emitir un comunicado para desmentir el rumor de que es catalana o que tiene vínculos con Catalunya "aprovechando el momento actual que vive esta comunidad con el objetivo de sacar crédito a tal desafortunada situación". Los oponentes a la señora Gumpert lo habían acusado de ser catalana o de tener algo que ver con Catalunya con el objetivo de desprestigiarla y que su candidatura perdiera apoyos. Gumpert afirma que no tiene nada en contra de los catalanes "ser un español catalán, por favor, no es nada malo". Pero ella es la primera que no se cree sus propias palabras haciendo estas afirmaciones y con el ambiente de catalanofobia que se respira en Madrid es evidente que allí si que creen que ser catalán es lo más parecido a ser una especie de ser diabólico.

La señora Gumpert debería haber limitado a no responder a una acusación abiertamente racista que le hacen sus oponentes. Ella para responder va más allá de la acusación que se le hace. Por cierto, la señora Gumpert dice que no es nada malo ser "español catalán". ¿Y de ser sólo catalán que opina?.

Me pregunto si estos catalanes que se sienten tan españoles, alguno de los cuales ha dicho que si Catalunya se independiza se irá a España, si creen que el país que tan defienden los tratará tan bien cuando dejen de ser útiles?

Josep Capella denuncia que la catalanofobia crece en Madrid

El periodista y delegado de TV3 en Madrid, José Capella, ha denunciado el aumento de la catalanofobia en la capital de España especialmente desde que la consejera Rigau plantó al ministro de (in)cultura y (poca) educación español, Wert . La consejera decidió abandonar la reunión con el ministro en protesta por la pretensión del ministro de españolizar los alumnos catalanes y los ataques a la inmersión lingüística.

Según Capella en Madrid estos días había "visto cosas que no había presenciado ni escuchado nunca" y que "las relaciones España-Catalunya, están en un punto desconocido y que lejos de mejorar van empeorando". Capella denuncia en un artículo publicado en la web del 3/24 que cuando la consejera Rigau abandonó la reunión con el ministro Wert "dos altos funcionarios del ministerio empujaban, no físicamente pero sí presionando desde la distancia la consejera para que se marchara, y la vigilaban molestos porque llevaba un rato de más en el vestíbulo hablando con unos periodistas". Capella también denuncia que la entrevista que concedió la consejera Rigau el 3/24 "indignó algunos periodistas, no porque fuera un canal de 24 horas de noticias, sino porque era de Catalunya, y aquello era para ellos 'intolerable' y suponía un desprecio al resto de españoles". Es decir, la prensa madrileña se ofendió porque la consellera no les concedió una entrevista, pero si como explica el periodista la consejera habló con los periodistas catalanes que había en la puerta, habría que preguntarse ¿porque los periodistas españoles no se acercaron a la consejera cuando ésta salía de la reunión?. Quizás el problema de los periodistas españoles es que preferían tener sólo la versión del ministro Wert.

Por Capella "es un estado de ánimo, más bien de animadversión, que desde hace unos meses ha sobrepasado las tertulias y las portadas de algunos diarios para arraigar más en la sociedad madrileña" pero "no es sólo la espuma de unas horas de tensión, también es, o empieza a ser, una posición de fondo y eso antes no era así". Finalmente, Capella, destaca dos detalles: "el desprecio a una pregunta molesta de una compañera a la que se dirigió como "señorita" (en ningún compañero periodista le dijo "señor") y la sinceridad del titular educación en admitir que la parte de la ley sobre el catalán se hace para que se cumplan las sentencias que un diario de Madrid dice que no se hace". Creo que siempre ha sido así pero que no acabábamos de querer creer que este mal ambiente era tan bestia, aunque los ladridos que se salían desde el fondo de la caverna eran muy fuertes.

Espanya cau

Espanya cau 

Espanya cau, i no m’estic referint a la Borsa, ni a l’economia sigui aquesta macro o micro, encara que també sigui així, però hi ha hagut dues caigudes a Espanya que simbolitzen com està Espanya en aquests moments. Joan Carles I, rei d’Espanya (per la gràcia d’un dictador) ha caigut, vull dir que ha tornat a caure, i no hi havia cap elefant a prop, encara que si moltes “escopetes”. Pot haver estat que havent sentit una corneta el monarca caçador de bestioles innocents hagi confós el so de la corneta amb el barrit d’un elefant i s’hagi espantat?. No ho sé i no ho crec, però aquesta monarquia simbolitza l’Estat i un Estat que continua ensopegant amb la crisi i la ineptitud dels seus governants tant sovint com el seu monarca ensopega i cau. També ha caigut la immensa bandera espanyola de la Plaça Colón de Madrid, una bandera que segons llegeixo pesa uns 40 quilos i que ha acabat caient. Cap espanyolista embadalit ni cap turista despistat ha resultat ferit per aquest símbol patriòtic espanyol. 

Vídeo: El rey Juan Carlos de España se cae durante ceremonia

Video: Cae al suelo la bandera española que ondea en laplaza de Colón de Madrid (RTVE)

Vídeo: Cae al suelo la bandera española que ondea en laplaza de Colón de Madrid

España cae 

España cae, y no me estoy refiriendo a la Bolsa, ni a la economía sea esta macro o micro, aunque también sea así, pero ha habido dos caídas en España que simbolizan cómo está España en estos momentos. Juan Carlos I, rey de España (por la gracia de un dictador) ha caído, quiero decir que ha vuelto a caer, y no había ningún elefante cerca, aunque si muchas "escopetas". ¿Puede haber sido que habiendo escuchado una corneta el monarca cazador de bichos inocentes haya confundido el sonido de la corneta con el barrito de un elefante y se haya asustado?. No lo sé y no lo creo, pero esta monarquía simboliza el Estado y un Estado que sigue tropezando con la crisis y la ineptitud de sus gobernantes tan a menudo como su monarca tropieza y cae. También ha caído la inmensa bandera española de la Plaza Colón de Madrid, una bandera que según leo pesa unos 40 kilos y que ha acabado cayendo. Ningún españolista embobado ni ningún turista despistado ha resultado herido por este símbolo patriótico español.

Els SoPPrano

Els SoPPrano 

Les Diputacions, un poder fosc 

Les Diputacions són una institució fundada cap als anys 30 del segle XIX cada vegada més discutides per l’ús que algunes elits polítiques n’han fet i per moltes altres raons. Els seus membres no són escollits per sufragi directe i el cert és que el seu funcionament és fosc. Hi ha un cas paradigmàtic, el de la Diputació de Castelló, des del començament aquesta diputació, descomptant algun breu període de la història com l’actual, ha estat presidida per un Fabra, l’últim en Carlos Fabra, dirigent del Partit Popular, un personatge que actua com un cacic del segle XIX, i al qual durant més de deu anys l’han intentat jutjar però tots els jutges que han hagut d’instruir el cas contra el cacic peper castellonenc Fabra han acabat demanant el trasllat per la pressió a què es trobaven sotmesos. Em ve a la ment l’escena aquella de la pel·lícula “El Padrí” en què un dels personatges es lleva al matí trobant-se el cap d’un cavall com advertència. El fet que una família, els Fabra, hagin presidit la Diputació de Castelló la major part de la història d’aquesta institució pot, probablement, ser la raó que aquesta família cregui que la Diputació castellonenca és part del seu domini particular. 

El cacic construeix un aeroport on no aterra cap avió 

La Diputació de Castelló va construir un aeroport on no ha aterrat encara cap avió des de la seva inauguració fa cosa d’un any amb tota la pompa (de sabó) i circumstància que l’esdeveniment mereix amb la presència del president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra i del (llavors) president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps (defenestrat). Tot el projecte va començar malament, va seguir pitjor i només pot acabar en desastre. L’aeroport formava part d’un pla més gran encara que incloïa la construcció d’un parc temàtic, Mundo Ilusión, una dotzena de camps de golf i quaranta mil habitatges. La construcció dels camps de golf han estat aturats perquè no hi ha aigua per regar aquests camps, la construcció dels habitatges i el parc temàtic s’ha aturat degut a la crisi.

Un 25 de març de 2011 Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, i Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana, van inaugurar l’aeroport de Castelló, com he dit una mica més amunt, amb tota la pompa i circumstància que requeria l’esdeveniment. Fabra va criticar als detractors de la construcció de l’aeroport dient que “'Hi qui ens diu que estem bojos per inaugurar un aeroport sense avions. No han entès res. Durant un mes i mig qualsevol ciutadà que vulgui podrà visitar la terminal o visitar per les pistes d'aterratge, cosa que no podrien fer si hi haguera avions enlairant-se o aterrant”. Calia construir un aeroport perquè la gent hi vagi a passejar?. La resposta de Fabra demostra el tarannà del personatge. La construcció de l’aeroport ha costat 150 milions d’euros, als quals s’han d’afegir 30 milions en publicitat. 30 milions en publicitat?. Que publiciten?. Un aeroport per anar a passejar?.

En aquest aeroport no pot aterrar cap avió perquè amb tot el que va costar han comés errors durant la seva construcció, sembla que la pista és massa curta per permetre l’aterratge i enlairament d’avions, especialment l’enlairament, encara que un avió aconseguís aterrar no tindria prou pista per enlairar-se, i el més patètic, tampoc tenen espai per maniobrar. I els va costar 150 milions d’euros.

En un any, malgrat que aquest aeroport mai ha funcionat com un aeroport ha patit un cert grau de deteriorament i s’han de realitzar reformes si es pretén que algun dia serveixi per allò que va ser construir, reformes que han de corregir els errors greus d’aquesta infraestructura. 

“Us agrada l'aeroport de l'avi?” 

El cacic, perdó, president de la Diputació de Castelló (per dret de naixement), perdó, expresident de la Diputació de Castelló, va inaugurar l’aeroport fa un any acompanyat de l’altre autoritat de la Comunitat Valenciana, el llavors president de la Generalitat Valenciana (ara ja defenestrat), Francisco Camps. Fabra també anava acompanyat pels seus nets i va demostrar novament el concepte patrimonial que el senyor Fabra té de Castelló, va dirigir-se als seus nets i els va preguntar: “Us agrada l’aeroport de l’avi?”.

A l’aeroport de Castelló han erigit una escultura de 24 metres d’alçada i trenta-tres tones de pes que ha costat a l’erari públic 300.000 euros, l’escultura és l’efígie de Carlos Fabra, i du per títol “L’home avió”. L’autor és Juan Ripollés i va ser encarregada per l’empresa AEROCAS, empresa pública que gestiona l’aeroport sense avions de Castelló. De fet, si que n’hi ha un avió, un que l’han col·locat coronant l’escultura efígie de Carlos Fabra. Sembla que de moment serà l’únic avió que es podrà trobar en aquest aeroport. La consellera interpel·lada per una parlamentària de Compromís sobre aquest generós sou ha respost que el director de l’aeroport cobra un sou de 42.100 euros als quals s’ha d’afegir que rep un complement de 42.100 euros més perquè també és director de vigilància i control de contracte i obra de l’aeroport. Doncs no s’ha guanyat el sou perquè no va vigilar gaire l’obra. Juan García Salas va ser entrevistat per la televisió pública francesa France 2 i li van preguntar si les instal·lacions de les que és director no són un aeroport fantasma, García Salas va respondre tot ufà que “No, és un aeroport buit actualment, tal com ho pot ser el Museu del Louvre de nit”. 

La filla del cacic 

Situem-nos. La setmana passada va produir-se una aparició mariana al Congrés dels Diputats, no, no va ser la verge sinó Mariano Rajoy, per explicar com un Moisès de les Espanyes el contingut de les “taules de la llei”, és a dir, les noves mesures del govern que presideix per, en teoria, atacar la crisi, encara que més aviat ataquen als pencaires i a la ciutadania. Els pepers van fer un paper ben galdós aplaudint les mesures mentre les anava explicant Mariano “Wally” Rajoy. Només els va faltar fer la onada. Doncs bé, aquell dia hi va haver una diputada del Partit Popular que va protagonitzar el moment més galdós d’una sessió que ho havia estat, i molt, la diputada valenciana del PP, Andrea Fabra, filla del cacic castellonenc Carlos Fabra. Com bona filla d’un cacic va mostrar el seu menyspreu vers les persones que eren les destinatàries de les mesures que el seu cap de partit estava explicant. En un moment donat quan la claca pepera aplaudia el seu cap la diputada Fabra va dir “que es fotin”. Ella afirma que es dirigia als diputats socialistes però tothom va interpretar que anaven dirigides a les persones que en aquelles hores es manifestaven a Madrid. Finalment la diputada Andrea Fabra, la filla del cacic de Castelló, ha decidit demanar disculpes enviant una carta a tots els diputats del Congrés. La diputada Fabra reconeix que va proferir una “inapropiada expressió” dirigida, segons ella, als diputats socialistes. Afirma que “vaig cometre un error del que no em sento honrada i pel que recorro a la benevolència de la cambra per tal que estimi les meves disculpes”. 

Els diputats cobren una dieta que varia depenent de la distància de la seva residència habitual respecte de Madrid, la diputada Andrea Fabra ho és representant a la circumscripció de Castelló, però la diputada Andrea Fabra no viu a Castelló sinó en una població pròxima a Madrid de la que el seu marit, també del PP, crec que és alcalde, no hauria, doncs, de cobrar aquestes dietes. En aquestes circumstàncies són més comprensibles les paraules de la filla del cacic – “que es fotin” – ella, diputada del PP i filla de l’expresident de la Diputació de Castelló i “hereva” d’una llarga nissaga de cacics cobra uns diners que no li pertoca cobrar mentre el seu partit legisla per fotre als treballadors que honestament reben un sou amb el que sovint no arriben a fi de mes.

Vídeo: France 2 | Envoyé special | Espagne : la faillite?

Los SoPPrano 

Las Diputaciones, un poder oscuro 

Las Diputaciones son una institución fundada hacia los años 30 del siglo XIX cada vez más discutidas por el uso que algunas élites políticas han hecho y por otras muchas razones. Sus miembros no son elegidos por sufragio directo y lo cierto es que su funcionamiento es oscuro. Hay un caso paradigmático, el de la Diputación de Castellón, desde el comienzo esta diputación, descontando algún breve período de la historia como el actual, ha sido presidida por un Fabra, el último en Carlos Fabra, dirigente del Partido Popular, un personaje que actúa como un cacique del siglo XIX, y al que durante más de diez años lo han intentado juzgar pero todos los jueces que han tenido que instruyó el caso contra el cacique pepero castellonense Fabra han acabado pidiendo el traslado por la presión a que se encontraban sometidos, Me viene a la mente la escena aquella de la película "El Padrino" en el que uno de los personajes se levanta por la mañana encontrándose la cabeza de un caballo como advertencia. El hecho de que una familia, los Fabra, hayan presidido la Diputación de Castellón la mayor parte de la historia de esta institución puede, probablemente, sea la razón que esta familia crea que la Diputación castellonense es parte de su dominio particular. 

El cacique construye un aeropuerto donde no aterriza ningún avión 

La Diputación de Castellón construyó un aeropuerto donde no ha aterrizado todavía ningún avión desde su inauguración hace aproximadamente un año con toda la pompa (de jabón) y circunstancia que el evento merece con la presencia del presidente de la Diputación de Castellón Carlos Fabra y del (entonces) presidente de la Generalitat Valenciana Francisco Camps (defenestrado). Todo el proyecto comenzó mal, siguió peor y sólo puede acabar en desastre. El aeropuerto formaba parte de un plan más grande aún que incluía la construcción de un parque temático, Mundo Ilusión, una docena de campos de golf y cuarenta mil viviendas. La construcción de los campos de golf han sido parados porque no hay agua para regar estos campos, la construcción de las viviendas y el parque temático se ha detenido debido a la crisis.

Un 25 de marzo de 2011 Carlos Fabra, presidente de la Diputación de Castellón, y Francisco Camps, presidente de la Generalitat Valenciana, inauguraron el aeropuerto de Castellón, como he dicho un poco más arriba, con toda la pompa y circunstancia que requería del evento. Fabra criticó a los detractores de la construcción del aeropuerto diciendo que "'Hay quien nos dice que estamos locos por inaugurar un aeropuerto sin aviones. No han entendido nada. Durante un mes y medio cualquier ciudadano que quiera podrá visitar la terminal o visitar las pistas de aterrizaje, lo que no podrían hacer si hubiera aviones despegando o aterrizando". ¿Había que construir un aeropuerto para que la gente vaya a pasear?. La respuesta de Fabra demuestra el talante del personaje. La construcción del aeropuerto ha costado 150 millones de euros, a los que hay que añadir 30 millones en publicidad. ¿30 millones en publicidad?. ¿Que publiciten?. ¿Un aeropuerto para ir a pasear?.

En este aeropuerto no puede aterrizar ningún avión porque con todo lo que costó han cometido errores durante su construcción, parece que la pista es demasiado corta para permitir el aterrizaje y despegue de aviones, especialmente el despegue, aunque un avión lograra aterrizar no tendría suficiente pista para despegar, y el más patético, tampoco tienen espacio para maniobrar. Y les costó 150 millones de euros.

En un año, a pesar de que este aeropuerto nunca ha funcionado como un aeropuerto ha sufrido un cierto grado de deterioro y se han de realizar reformas si se pretende que algún día sirva para lo que fue construir, reformas que deben corregir los errores graves de esta infraestructura. 

"¿Os gusta el aeropuerto del abuelo?" 

El cacique, perdón, presidente de la Diputación de Castellón (por derecho de nacimiento), perdón, ex presidente de la Diputación de Castellón, inauguró el aeropuerto hace un año acompañado del otro autoridad de la Comunidad Valenciana, el entonces presidente de la Generalitat Valenciana (ahora ya defenestrado), Francisco Camps. Fabra también iba acompañado por sus nietos y demostró nuevamente el concepto patrimonial que el señor Fabra tiene de Castellón, se dirigió a sus nietos y les preguntó: "¿Os gusta el aeropuerto del abuelo?".

En el aeropuerto de Castellón han erigido una escultura de 24 metros de altura y treinta y tres toneladas de peso que ha costado al erario público 300.000 euros, la escultura es la efigie de Carlos Fabra, y lleva por título "El hombre avión ". El autor es Juan Ripollés y fue encargada por la empresa AEROCAS, empresa pública que gestiona el aeropuerto sin aviones de Castellón. De hecho, si que hay un avión, uno que lo han colocado coronando la escultura efigie de Carlos Fabra. Parece que de momento será el único avión que se podrá encontrar en este aeropuerto. La consejera interpelada por una parlamentaria de Compromís sobre este generoso sueldo ha respondido que el director del aeropuerto cobra un sueldo de 42.100 euros a los que hay que añadir que recibe un complemento de 42.100 euros más porque también es director de vigilancia y control de contrato y obra del aeropuerto. Pues no se ha ganado el sueldo porque no vigiló mucho la obra. Juan García Salas fue entrevistado por la televisión pública francesa France 2 y le preguntaron si las instalaciones de las que es director no son un aeropuerto fantasma, García Salas respondió todo ufano que "No, es un aeropuerto vacío actualmente, tal como lo puede ser el Museo del Louvre de noche".

La hija del cacique 

Situémonos. La semana pasada se produjo una aparición mariana en el Congreso de los Diputados, no, no fue la virgen sino Mariano Rajoy, para explicar cómo un Moisés de las Españas el contenido de las "tablas de la ley", es decir, las nuevas medidas del gobierno que preside para, en teoría, atacar la crisis, aunque más bien atacan a los currantes ya la ciudadanía. Los peperos hicieron un papel muy bonito aplaudiendo las medidas mientras las iba contando Mariano "Wally" Rajoy. Sólo les faltó hacer la ola. Pues bien, aquel día hubo una diputada del Partido Popular que protagonizó el momento más dichoso de una sesión que lo había sido, y mucho, la diputada valenciana del PP, Andrea Fabra, hija del cacique castellonense Carlos Fabra. Como buena hija de un cacique mostró su desprecio hacia las personas que eran las destinatarias de las medidas que su jefe de partido estaba explicando. En un momento dado cuando la claque pepera aplaudía su cabeza la diputada Fabra dijo "que se jodan". Ella afirma que se dirigía a los diputados socialistas pero todo el mundo interpretó que iban dirigidas a las personas que en aquellas horas se manifestaban en Madrid. Finalmente la diputada Andrea Fabra, la hija del cacique de Castellón, ha decidido pedir disculpas enviando una carta a todos los diputados del Congreso. La diputada Fabra reconoce que profirió una "inapropiada expresión" dirigida, según ella, los diputados socialistas. Afirma que "cometí un error del que no me siento honrada y por lo que recurro a la benevolencia de la cámara para que estime mis disculpas". 

Los diputados cobran una dieta que varía dependiendo de la distancia de su residencia habitual respecto de Madrid, la diputada Andrea Fabra lo es representante en la circunscripción de Castellón, pero la diputada Andrea Fabra no vive en Castellón sino en una población cercana a Madrid de la que su marido, también del PP, creo que es alcalde, no debería, pues, de cobrar estas dietas. En estas circunstancias son más comprensibles las palabras de la hija del cacique - "que se jodan" - ella, diputada del PP e hija del ex presidente de la Diputación de Castellón y "heredera" de una larga saga de caciques cobra un dinero que no le corresponde cobrar mientras su partido legisla para joder a los trabajadores que honestamente reciben un sueldo con el que a menudo no llegan a fin de mes.

Quousque tandem abutere, Esperanza Aguirre, patientia nostra?

Quousque tandem abutere, Esperanza Aguirre, patientia nostra? 

Hi ha polítics als quals la fatxenderia la seva personalitat fatxenda i pedant els perd. La Presidenta de la Comunitat de Madrid és una d’aquests polítics. Miners de diverses zones mineres espanyoles veient que el seu treball perilla van emprendre una marxa que els va portar fins a Madrid per manifestar-se en contra de les mesures que els podrien deixar sense feina. Crec que ells ja suposaven que el govern espanyol no farà marxa enrere però el que no esperaven era ser menyspreats per la sempre desafortunada Esperanza Aguirre. Aquestes declaracions no aporten res, només és la bajanada d’Aguirre del dia, una política que malauradament és una gran aficionada a dir bajanades, però en aquest cas, a més, s’ha de ser molt irresponsable dir “Massiu? Ah sí? Més de mil?. Jo havia sentit 20.000 persones i em segueix semblant modest. Tingui vostè en compte que per a sortir regidor a l'Ajuntament de Madrid cal omplir tres vegades el Bernabeu de persones diferents”. I aquests miners, fossin mil o vint mil també són persones diferents, segurament com que no voten a Madrid no mereixen el respecte de la presidenta “chulapa imperial” que dubto molt que respecti als seus propis conciutadans coneixent el personatge. No és la primera vegada que la lideressa menysprea la gent que es manifesta, especialment si es manifesten contra ella o el seu partit al centro de Madrid però aquestes declaracions forassenyades podien haver escalfat innecessariament una protesta. Si el tema no anava amb ella potser hauria estat millor que s’hagués abstingut de dir aquesta bajanada.

Vídeo: ESPERANZA AGUIRRE SE'N RIU DELS MINERS

Quousque tandem abutere, Esperanza Aguirre, patientia nuestra?

Hay políticos a los que la chulería su personalidad pijo y pedante los pierde. La Presidenta de la Comunidad de Madrid es una de estos políticos. Mineros de varias zonas mineras españolas viendo que su trabajo peligra emprendieron una marcha que les llevó hasta Madrid para manifestarse en contra de las medidas que los podrían dejar sin trabajo. Creo que ellos ya suponían que el gobierno español no dará marcha atrás pero lo que no esperaban era ser despreciados por la siempre desafortunada Esperanza Aguirre. Estas declaraciones no aportan nada, sólo es la tontería de Aguirre del día, una política que desgraciadamente es una gran aficionada a decir tonterías, pero en este caso, además, hay que ser muy irresponsable decir "Masivo? Ah sí? Más de mil?. Yo había oído 20.000 personas y me sigue pareciendo modesto. Tenga usted en cuenta que para salir concejal en el Ayuntamiento de Madrid hay que llenar tres veces el Bernabeu de personas diferentes". Y estos mineros, fueran mil o veinte mil también son personas diferentes, seguramente como que no votan en Madrid no merecen el respeto de la presidenta "chulapa imperial" que dudo mucho que respete a sus propios conciudadanos conociendo el personaje. No es la primera vez que la lideresa desprecia la gente que se manifiesta, especialmente si se manifiestan contra ella o su partido en el centro de Madrid pero estas declaraciones insensatas podían haber calentado innecesariamente una protesta. Si el tema no iba con ella quizás habría sido mejor que hubiera abstenido de decir esta tontería.

El "catalán judío renegado" arriba a Israel

El "catalán judío renegado" arriba a Israel

Durant la batalla de l’Ebre – guerra civil espanyola – la Falange Espanyola, va adaptar el seu himne, el “Cara al sol”, a les circumstàncies canviant una estrofa per la següent: “Catalán, judío y renegado,pagarás los daños que has causado. Arriba escuadras, a vencer, Que en España empieza a amanecer”. Això succeïa l’any 1938. El passat dia 25 de maig de 2012 la Falange va organitzar una manifestació que recorria els carrers de Madrid repartint un pamflet on es podien llegir els mateixos versos.

La web de la CFCA (THECOORDINATING FORUM FOR COUNTERING ANTISEMITISM) del govern israelià s’ha fet ressò d’aquest fet:

Madrid - In a public demonstration by the streets of Madrid against the Catalan nationalism, the fascist little group "Falange Española" delivered pamphlets calling Catalan nationalists as "renegade Jewish" that they must fight. (Madrid – En una manifestació pública pels carrers de Madrid contra el nacionalisme català, el grup feixista Falange Espanyola ha lliurat pamflets on titllava els nacionalistes catalans de “jueus renegats” contra els que han de combatre).

La CFCA és un organisme que realitza un seguiment de l’antisemitisme arreu del Món i s’ha fet ressò que a Madrid un grup feixista espanyol repartia un pamflet amb unes paraules obertament racistes durant la celebració d’una manifestació autoritzada pel govern hores abans de la celebració de la Copa del Rei a la mateixa ciutat.

Són evidents les connotacions racistes quan en aquest pamflet es pot llegir "catalán que injuriaste la bandera que yo he jurado defender; morirás como una fiera por traidor a mi fe" o "catalán judío renegado".

Les autoritats espanyoles havent autoritzat aquesta manifestació es fan còmplices, membres de la policia espanyola acompanyaven els feixistes i no poden negar que no veien la simbologia feixista, banderes preconstitucionals i una bandera de les SS. I les autoritats judicials espanyoles han mirat cap a una altra banda en una manifestació feixista que s’ha celebrat a la capital del Regne i on s’ha repartit un pamflet clarament racista, podien actuar d’ofici perquè l’organització responsable de repartir aquest pamflet està perfectament identificada al pamflet, i com he dit abans, no són paraules noves, aquestes paraules són una versió del “cara al sol” de la Falange de l’any 1938, durant la terrible batalla de l’Ebre.

Si un departament del govern israelià se n’ha fet ressò és estrany que els policies que caminaven al costat dels falangistes que repartien el pamflet no se n’adonessin, i que els jutges de la ciutat on es repartia el pamflet tampoc se n’assabentessin. Suposo que estaven massa preocupats buscant elefants i xiulets.

El pamflet cita un dels grans criminals del règim franquista, Millán Astray, que referint-se a Catalunya i Euskadi parla en terme de càncers que s’han d’extirpar de la que a parer del criminal psicòpata Millán Astray, és la part sana, Espanya. Els paralel·lismes entre el franquisme i el nazisme no són cap casualitat, els nazis consideraven els jueus un càncer que s’havia d’eradicar, els feixistes espanyols consideraven bascos i catalans aquest càncer. El pamflet de la Falange, però, considera que els catalans som molt pitjors que els bascos, afirmen que Sabino Arana, pare del nacionalisme basc va tornar-se nacionalista basc després de visitar Barcelona.

L’any 1936, Queipo de Llano, general golpista i franquista, alcohòlic, psicòpata i criminal de guerra conegut per les seves alocucions radiofòniques terrorífiques deia: “Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar".

El 26 de novembre de 1936 l’ABC publicava el següent: “yo recuerdo en mis viajes por América la idea que se tiene de Cataluña. En América, en general, dividen a los españoles en tres clases: una, los vascos (...) el resto...sin distinción...gallegos, y, por último, otra clase distinta: la de los catalanes, a los que juzgan como una raza de hebreos, porque se valen de los mismos procedimientos que realizan los hebreos en todas las naciones del Globo".

Idees velles que no desapareixen.

El "catalán judío renegado" llega a Israel

Durante la batalla del Ebro - guerra civil española - la Falange Española, adaptó su himno, el "Cara al sol", a las circunstancias cambiando una estrofa por la siguiente: "Catalán, judío y renegado,pag arás los daños que has causado. Arriba escuadras, a vencer, Que en España empieza a amanecer". Esto sucedía en 1938. El pasado día 25 de mayo de 2012 la Falange organizó una manifestación que recorría las calles de Madrid repartiendo un panfleto donde se podían leer los mismos versos.La web de la CFCA (THE COORDINATING FORUM FORCOUNTERING ANTISEMITISM) del gobierno israelí se ha hecho eco de este hecho:

Madrid - In a public demonstration by the streets of Madrid against the Catalan nationalism, the fascist little group "Falange Española" delivered pamphlets calling Catalan nationalists as "renegade Jewish" that they must fight. (Madrid - En una manifestación pública por las calles de Madrid contra el nacionalismo catalán, el grupo fascista Falange Española ha entregado panfletos donde tildaba los nacionalistas catalanes de "judíos renegados" contra los que deben combatir).

La CFCA es un organismo que realiza un seguimiento del antisemitismo en todo el Mundo y se ha hecho eco de que en Madrid un grupo fascista español repartía un panfleto con unas palabras abiertamente racistas durante la celebración de una manifestación autorizada por el gobierno horas antes de la celebración de la Copa del Rey en la misma ciudad. Son evidentes las connotaciones racistas cuando en este panfleto se puede leer "catalán que injuriaste la bandera que yo he jurado defender; morirás como una fiera por traidor a mí fe" o "catalán judío renegado". Las autoridades españolas habiendo autorizado esta manifestación se hacen cómplices, miembros de la policía española acompañaban los fascistas y no pueden negar que no veían la simbología fascista, banderas preconstitucionales y una bandera de las SS. Y las autoridades judiciales españolas han mirado hacia otro lado en una manifestación fascista que se ha celebrado en la capital del Reino y donde se ha repartido un panfleto claramente racista, podían actuar de oficio porqué la organización responsable de repartir este panfleto está perfectamente identificada en el panfleto, y como he dicho antes, no son palabras nuevas, estas palabras son una versión del "cara al sol" de la Falange del año 1938, durante la terrible batalla del Ebro. Si un departamento del gobierno israelí se ha hecho eco es extraño que los policías que caminaban junto a los falangistas que repartían el panfleto no se dieran cuenta, y que los jueces de la ciudad donde se repartía el panfleto tampoco se enteran. Supongo que estaban demasiado preocupados buscando elefantes y pitos. El panfleto cita uno de los grandes criminales del régimen franquista, Millán Astray, que refiriéndose a Cataluña y Euskadi habla en término de cánceres que se han de extirpar de la que a juicio del criminal psicópata Millán Astray, es la parte sana, España. Los paralelismos entre el franquismo y el nazismo no son ninguna casualidad, los nazis consideraban a los judíos un cáncer que había que erradicar, los fascistas españoles consideraban vascos y catalanes este cáncer. El panfleto de la Falange, sin embargo, considera que los catalanes somos mucho peores que los vascos, afirman que Sabino Arana, padre del nacionalismo vasco se volvió nacionalista vasco tras visitar Barcelona.

En el año 1936, Queipo de Llano, general golpista y franquista, alcohólico, psicópata y criminal de guerra conocido por sus alocución radiofónicas terroríficas decía: "Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar".

El 26 de noviembre de 1936 la ABC publicaba el siguiente: "yo recuerdo en mis viajes por América la idea de que se tiene de Cataluña. En América, en general, divide a los españoles en tres clases: una, los vascos (...) el resto ... sin distinción ... gallegos, y, por último, otra clase distinta: la de los catalanes, a los que juzgan como una raza de hebreos, porque se valen de los mismos procedimientos que realizan los hebreos en todas las naciones del Globo ".

Ideas viejas que no desaparecen.