De l'ordre militar al caos islamista

De l'ordre militar al caos islamista

No és nou que la caiguda d'un règim autoritari o totalitari desemboqui en un caos social i polític i ens ha de preocupar que la caiguda del dictador militar Hosni Mubarak hagi convertit Egipte en un país caòtic del qual estan prenent el poder els islamistes.

Roben material radioactiu

Un contenidor amb material nuclear va ser robat de la central nuclear de Dabaa durant una onada de violentes protestes que va produir-se en aquesta central nuclear egípcia. Un altre contenidor va patir danys i també va desaparèixer part del seu contingut. El govern egipci va alertar les forces de seguretat i va demanar que equips d'experts ajudin a localitzar el material robat. Centenars de persones van manifestar-se per exigir la relocalització d'aquesta central nuclear encara en construcció. Els membres de les forces de seguretat i els manifestants van llançar-se pedres i una desena de persones van resultar ferides.


Aquest fet demostra el risc que països inestables social i políticament construeixin o disposin d'instal•lacions nuclears. La desaparició de material radioactiu és un assumpte molt seriós, no es tracta de qui entra en una fàbrica qualsevol i se'n du maquinària o matèries primeres o el producte emmagatzemat, el material radioactiu és molt perillós si no es manipula prenent precaucions. On està aquest material radioactiu?. A quines mans ha anat a parar?. Preocupa que algun grup terrorista islàmic hagi aprofitat o organitzat els aldarulls per poder apropiar-se del material radioactiu.

Els Germans Musulmans volen la presidència del Parlament egipci

El Partit Llibertat i Justícia, braç polític dels Germans Musulmans ha proposat a Muhammad Saad el Katatni pel càrrec de president del Parlament egipci, el Katatni és el secretari general d'aquest partit. El PLJ va obtenir la majoria dels vots en les passades eleccions. Els següents van ser el partit salafista Al Nur, el lliberal Partit Socialdemòcrata, el laic esquerranós Al Karama, l'islàmic moderat Reforma i Desenvolupament i l'islamista Construcció i Desenvolupament. Tots aquests partits van negociar el repartiment de càrrecs. La presidència del Parlament seria per a la primera força, el PLJ, i la segona i tercera força, Al Nur i Partit Socialdemòcrata, tindrien la vicepresidència. És evident que el Parlament egipci tindrà una majoria islamista. Caldrà veure si Egipte acabarà convertint-se en una república islàmica, quina serà la situació dels acords entre Egipte i Israel i si les relacions entre ambdós països, com influirà aquest biaix islàmic en el conflicte de l'Orient Mitjà, etc.


El temps i com van desenvolupant-se els fets a Egipte després de la caiguda de Mubarak planteja més dubtes i incògnites que certeses.

Del orden militar al caos islamista

No es nuevo que la caída de un régimen autoritario o totalitario desemboque en un caos social y político y debe preocuparnos que la caída del dictador militar Hosni Mubarak haya convertido Egipto en un país caótico del que están tomando el poder los islamistas.

Roban material radiactivo

Un contenedor con material nuclear fue robado de la central nuclear de Daba durante una ola de violentas protestas que se produjo en esta central nuclear egipcia. Otro contenedor sufrió daños y también desapareció parte de su contenido. El gobierno egipcio alertó a las fuerzas de seguridad y pidió que equipos de expertos ayuden a localizar el material robado. Cientos de personas se manifestaron para exigir la relocalización de esta central nuclear todavía en construcción. Los miembros de las fuerzas de seguridad y los manifestantes se lanzaron piedras y una decena de personas resultaron heridas.


Este hecho demuestra el riesgo de que países inestables social y políticamente construyan o dispongan de instalaciones nucleares. La desaparición de material radiactivo es un asunto muy serio, no se trata de quien entra en una fábrica cualquiera y se lleva maquinaria o materias primas o el producto almacenado, el material radiactivo es muy peligroso si no se manipula tomando precauciones. ¿Dónde está este material radiactivo?. En qué manos ha ido a parar?. Preocupa que algún grupo terrorista islámico haya aprovechado u organizado los disturbios para poder apropiarse del material radiactivo.

Los Hermanos Musulmanes quieren la presidencia del Parlamento egipcio

El Partido Libertad y Justicia, brazo político de los Hermanos Musulmanes ha propuesto a Muhammad Saad el Katatni por el cargo de presidente del Parlamento egipcio, el Katatni es el secretario general de este partido. El PLJ obtuvo la mayoría de los votos en las pasadas elecciones. Los siguientes fueron el partido salafista Al Nur, el liberal Partido Socialdemócrata, el laico izquierdista Al Karama, el islámico moderado Reforma y Desarrollo y el islamista Construcción y Desarrollo. Todos estos partidos negociaron el reparto de cargos. La presidencia del Parlamento sería para la primera fuerza, el PLJ, y la segunda y tercera fuerza, el Nur y Partido Socialdemócrata, tendrían la vicepresidencia. Es evidente que el Parlamento egipcio tendrá una mayoría islamista. Habrá que ver si Egipto acabará convirtiéndose en una república islámica, cuál será la situación de los acuerdos entre Egipto e Israel y si las relaciones entre ambos países, como influirá este sesgo islámico en el conflicto de Oriente Medio, etc.


El tiempo y como van desarrollándose los hechos en Egipto tras la caída de Mubarak plantea más dudas e incógnitas que certezas.

LES FLORS DE LA POR DE LA PRIMAVERA ÀRAB

LES FLORS DE LA POR DE LA PRIMAVERA ÀRAB

Cadascun dels fets vistos individualment són molt preocupants però vistos en conjunt és per tenir molta por. La primavera àrab ens ha permés veure la caiguda d'alguns dictadors del món àrab però tinc la sensació que els nous règims quan es consolidin faran que els seus ciutadans s'enyorin dels seus anteriors tirans. No és la primera vegada que la caiguda d'un regim tirànic ha servit per acabar instaurant un règim encara més infame. L'exemple, encara que sigui una mica antic, seria l'Iran. Van derrocar l'infame regim del Xa de Pèrsia per substituir-lo per l'infame règim islàmic dels aiatol•làs.

L'ASCENS IMPARABLE DE L'ISLAMISME

TERROR ISLAMISTA A NIGÈRIA

A Nigèria el grup terrorista islàmic Boko Haram vol implantar al nord de Nigèria no només un Estat islàmic regit per la llei islàmica sinó també un Estat islàmic lliure dels que no siguin musulmans. Els cristians s'han convertit en les principals víctimes dels atemptats d'aquest grup terrorista, i en aquest cas el terme “terrorista” està perfectament aplicat perquè és mitjançant el terror que Boko Haram intenta implantar el seu model d'Estat. Els cristians reben un missatge clar: fugir o morir. Més del 50% dels nigerians són musulmans, els cristians són el 40% de la població. Ja ha començat un èxode dels cristians nigerians cap al sud del país.

NOU GOVERN ISLAMISTA AL MARROC

El nou govern del Marroc nomenat pel rei Mohamed VI presidit per l'islamista moderat Abdelilah Benkirane. En les eleccions l'islamista Benkirane va guanyar Fouad Ali Himma, amic del rei, que ha estat nomenat conseller reial pel rei. Benkirane ha advertit que no permetrà que Himma interfereixi en les decisions del seu govern. Fouad Ali Himma i Benkirane no tenen una bona relació ja que el primer acusa els islamistes de Benkirane de radicals i retrògrads.

COP ISLAMISTA CONTRA ELS MILITARS A TURQUIA

Des de l'arribada al poder de l'islamista Erdogan els militars han anat perdent quotes de poder en un Estat que des de la seva configuració moderna havia estat tutelat pels militars que pretenien que Turquia fos un Estat laic. L'excap de l'Estat Major Ilker Basbug ha estat detingut a instàncies d'un tribunal d'Istanbul que l'acusa de dirigir una organització terrorista que planeja derrocar el govern. Des de fa mesos la cúpula de l'exèrcit turc està sent purgada pel govern de l'islamista d'Erdogan. Basbug és el militar de rang més alt detingut. L'acusen d'haver ordenat la creació de pàgines web contràries al govern d'Erdogan. Aquesta iniciativa forma part, segons l'acusació, de les activitats de la xarxa “Ergenekon”, presumpta conspiració ultranacionalista que pretén derrocar al govern islamista d'Erdogan. L'acusació assenyala que l'any 2010 van establir-se 42 pàgines web amb propaganda contra el govern i vàries congregacions religioses. L'oposició considera que tot aquest assumpte és un muntatge del govern d'Erdogan per poder arrestar persones que no són fidels a les idees islamistes del govern d'Erdogan i que a les llistes hi ha centenars de persones: acadèmics, advocats, periodistes i alts càrrecs militars.

A tot això hem d'afegir la pujada dels islamistes a Egipte i altres països àrabs, a més d'aquells països on ja governen els islamistes, els islamistes que es presentaven com a moderats s'estan radicalitzant, com seria el cas de Turquia, i els islamistes radicals, cas de l'Iran, estan embogint.

L'IRAN CONTINUA TENSANT LA CORDA AMB OCCIDENT

L'Iran continua apostant per tensar encara més la corda amb Occident en resposta a les sancions amb les que els països occidentals intenten aturar el programa nuclear iranià.

L'IRAN AMENAÇA AMB EL TANCAMENT DE L'ESTRET D'ORMUZ

L'Iran va començar unes maniobres militars en què planejaven el tancament de l'Estret d'Ormuz. Els Estats Units mentre els iranians realitzaven les seves maniobres van retirar la seva flota però el portaavions John C. Stennis i tot el seu grup de batalla es dirigeixen novament cap a la zona del Golf Pèrsic, una zona que es compartida per l'Iran i Oman. El govern iranià ha amenaçat d'atacar el portaavions nord-americà de manera molt poc velada. En unes altres circumstàncies les amenaces podrien considerar-se una fatxenderia més del règim iranià però des de fa temps els discursos dels dirigents iranians solen anar acompanyats amb demostracions del nou arsenal militar. El general Ataolah Salehi, cap de les Forces Armades iranianes va recomanar que el portaavions nord-americà no torni al Golf Pèrsic, el portaavions nord-americà i tot el grup de batalla que l'acompanya ja va posar rumb cap al Golf Pèrsic. Ara caldrà veure com reacciones els iranians. Quan aquesta flota arribi al Golf Pèrsic l'Iran haurà de fer alguna mena de demostració per no quedar com uns patètics bocamolls, però atacar aquesta flota seria un acte de guerra. És a dir, el règim iranià té dues possibilitats: No fer res i quedar com uns patètics bocamolls o cometre la bogeria d'atacar la flota dels Estats Units i provocar una guerra. Fonts del Pentàgon han declarat que “els moviments dels portaavions al Golf Pèrsic i l'Estret d'Ormuz responen a un compromís nord-americà a llarg termini” i “els nostres trànsits per l'Estret d'Ormuz es fan conforme al dret internacional que garanteix el dret de pas a les nostres naus”. Pel Golf Pèrsic i l'Estret d'Ormuz transita el gruix de la producció del petroli. Totes aquestes accions del règim iranià i les amenaces de bloqueig de l'Estret d'Ormuz són la resposta desesperada del règim iranià a les sancions econòmiques pel desenvolupament del programa nuclear iranià. L'Estret d'Ormuz és un pas d'uns 54 quilòmetres d'amplada entre Oman i l'Iran per on cada dia naveguen uns 13 vaixells cisterna que transporten més de 15 milions de barrils de petroli cru, això suposa 1/3 del tràfic petrolier mundial.

NOVES SANCIONS DE LA UE A L'IRAN

La UE ha aprovat un embargament a les importacions iranianes de petroli en el marc de les noves sancions que s'aplicaran a l'Iran. Grècia tenia certes reserves però finalment ha donat suport a les sancions. Aquestes sancions volen forçar l'Iran a col•laborar amb la comunitat internacional en la investigació sobre el programa nuclear iranià, que els iranians al•leguen que només servirà per produir electricitat però ningú s'ho creu perquè segons l'últim informe de l'OIEA l'Iran hi ha desenvolupat la tecnologia per construir armes nuclears. Des de la UE es comenta que la reducció de l'exportació de cru iranià podria compensar-se amb la importació de cru des d'altres productors.

L'IRAN BUSCA ALIANCES A L'AMÈRICA LLATINA

El règim iranià iniciarà una gira per Amèrica Llatina, el sàtrapa iranià Ahmadinejad viatjarà a Veneçuela, Cuba, Nicaragua i Equador. Estats Units ha fet públic que amb la nova llei de despeses de Defensa poden sancionar econòmicament qualsevol institució estrangera que comerciï amb el Banc Central de l'Iran i es demana a aquests països que convencin a Ahmadinejad que col•labori amb la comunitat internacional. Ahmadinejad visita a dos dels països més aïllats de llatinoamèrica i a dos dels més pobres però també són els països que estan més obertament enfrontats als Estats Units. El govern nord-americà els ha deixat “absolutament clar que ara no és el moment de profunditzar amb els lligams de seguretat o econòmics amb l'Iran”. Una congressista republicana d'origen cubà, Ileana Ros-Lehtinen, que presideix el Comitè de Relacions Exteriors de la Cambra Baixa ha declarat que “el tour de tirans que emprendrà Ahmadinejad és només l'últim indicador de la presència creixent de l'Iran a Llatinoamèrica”. Els països llatinoamericans no són gaire conscients de les activitats de grups islamistes en el seu territori. Diversos experts en aquest tema han denunciat que una zona en què conflueixen les fronteres de Brasil, Argentina i l'Uruguai (revisar) s'ha convertit en un centre d'activitats de diversos grups terroristes islàmics que poden actuar amb impunitat i que fins i tot gaudeixen de certa impunitat. L'Iran és un dels principals finançadors del terrorisme islàmic – Hamàs a Gaza i Hezbolà al Líban – i també és responsable directe dels atemptats contra l'ambaixada d'Israel i l'AMIA a Buenos Aires, actes terroristes en què van participar alguns individus que ara són ministres del govern iranià. Ahmadinejad, actualment president de l'Iran, va estar implicat en l'assalt de l'ambaixada dels Estats Units a Teheran. Segons el Washington Post l'Iran està enviant a membres de les forces d'elit Al Quds a les seves ambaixades llatinoamericanes. Aquest grup és responsable de la brutal repressió a l'interior de l'Iran, per exemple van ser els que van esclafar les protestes contra el frau electoral a les últimes eleccions iranianes que van servir per reelegir al sàtrapa Ahmadinejad, però aquest grup també és responsable de cometre actes terroristes a diversos llocs del món.

CREIX L'AMENAÇA IRANIANA A L'ESTRET D'ORMUZ

El règim iranià continua amb l'escalada armamentística i d'amenaces. L'Iran ha amenaçat de tallar el trànsit marítim per l'Estret d'Ormuz, això afectaria al gruix del trànsit dels petroliers per la zona i suposa una amenaça pel trànsit marítim en general. L'Iran ha aprofitat les maniobres militars - Velayat 90 - que van realitzar per provar míssils de curts i llarg abast, i un nou tipus de torpede elèctric. Segons l'Iran els nous míssils són indetectables. L'Iran està desenvolupant el seu armament sempre pensant en Israel, i realment sembla una mica absurd que vagin fent declaracions amenaçadores perquè fins ara les mesures contra el programa nuclear s'ha limitat a sancions econòmiques que van endurint-se amb cada nova demostració de fatxenderia iraniana però pot arribar un moment que decideixin intervenir, cosa que al meu parer s'hauria d'haver fet ja, abans que l'Iran estigui en disposició de fer alguna cosa més que fer el fatxenda. La història ens diu que quan deixem que un tirà boig vagi armant-se acabarà fent ús de les armes.

Estats Units va allunyar el seu portaavions del Golf Pèrsic mentre l'Iran realitzava les maniobres militars i això ha fet que el règim iranià s'hagi envalentit. El comandant de l'exèrcit iranià, Ataolah Salehí va advertir: "Aconsellem a la nau nord-americana que ha sortit de l'Estret d'Ormuz i se n'ha anat al Mar d'Oman que no torni al Golf Pèrsic". "La República Islàmica d'Iran no pensa repetir la seva advertència".

El règim iranià no està fent que abans no hagin fet règims tirànics i que van acabar derivant en una guerra. Van desenvolupant armes i amenacen d'usar-les contra països molt concrets. Creuen que la retirada temporal d'un portaavions de la zona en què ells estaven fent les seves maniobres és una mostra de debilitat i això els fa anar més enllà en l'escalada d'amenaces.

Iran amenaça Israel amb armes nuclears que està desenvolupant però alhora nega que estigui desenvolupant-les quan s'anuncia l'enduriment de les sancions, alhora que amenaça d'usar aquestes armes que deia que no estava desenvolupant si les sancions s'endureixen.

Això que fa l'Iran no és nou. Després de la Primera Guerra Mundial a Alemanya se li va restringir el tonatge de la Kriegsmarine, però ells van construir els cuirassats de butxaca, uns vaixells molt ben armats, que no superaven el límit imposat. També se'ls va prohibir desenvolupar una aviació militar però Alemanya va enviar pilots alemanys a l'URSS a ensinistrar-se, després en secret va desenvolupar la seva aviació. Va annexionar-me Àustria, les tropes alemanyes van entrar al Ruhr, zona que pel Tractat de Versalles havia quedat desmilitaritzada, va apropiar-se dels Sudetes, una zona de Txecoslovàquia habitada per ciutadans alemanys. França i la Gran Bretanya van protestar i van amenaçar de declarar la guerra a Alemanya després de cada moviment del règim nazi però no van fer res, i això va fer creure a Hitler que tampoc farien res quan va decidir atacar Polònia. Les advertències no havien aconseguit aturar al dictador alemany fins que va aconseguir crear una força militar molt potent. Van caldre 6 anys per derrotar-lo.

L'Iran continua incrementant el seu poder militar i es permet amenaçar els seus veïns amb el nou armament veient que les advertències només són això, amenaces, però el temps va passant i ells es veuen cada vegada més forts.

Segurament el portaavions nord-americà i tota la flota que l'acompanya tornaran a la zona. Si l'Iran ataqués aquesta flota encara que només fos llançant un únic míssil seria un acte de guerra, en unes altres circumstàncies diria que l'Iran no cometria la insensatesa d'atacar vaixells de guerra dels Estats Units, encara que per declaracions que han aparegut altres vegades a la premsa de caps militars iranians no n'estic tan segur. Fa uns mesos, crec que va ser aquest mateix cap de l'Armada iraniana que va dir que entregarien llanxes ràpides a grups de la costa i que no se'n feien responsables del que succeís. Aquest és potser el problema, els dirigents iranians no són responsables perquè estan bojos. El tancament de l'Estret d'Ormuz suposaria que el trànsit mercant, especialment dels petroliers, quedaria aturat, no ens arribaria el petroli que ens permet moure'ns i segurament el preu dels combustibles pujaria.

DICTADORS ÀRABS

BASHAR AL ASAD

Des que el passat mes de març va iniciar-se a Síria una insurrecció contra Bashar al Asad i el seu règim totalitari han mort més de 5000 persones. La visita dels observadors de la Lliga Àrab només ha servit per a què el dictador s'atrinxeri encara més en les seves posicions i acusi als Estats Units d'”ingerència flagrant” en aquesta missió. Segons un portaveu del ministeri d'Assumptes Exteriors sirià “Síria no ha rendir comptes als EUA sobre el compliment del protocol àrab” i acusa als EUA d'”intents d'instigar a la violència”. Bashar al Asad va dissenyar una ruta “turística” per mostrar als observadors de la Lliga Àrab que “benvolent” era amb el seu poble i pretenia que els observadors creguessin que els sirians revoltats contra ell formaven part d'un complot. Cal afegir que entre els Estats membres de la Lliga Àrab no trobaríem cap que sigui una democràcia i malgrat això estaven estorats pel que estava succeint a Síria. Quan una comissió organitzada per països que no són democràcies s'escandalitzen pel que està succeint a Síria és perquè allà està passant alguna cosa molt més greu del que ens pensem i del que ens diuen.

HOSNI MUBARAK

La Fiscalia acusa l'expresident egipci Hosni Mubarak, al seu cap de seguretat i a sis policies de la mort de més de 800 persones durant les manifestacions que van acabar amb el derrocament del seu règim. Mubarak va assistir al judici estirat en una llitera d'hospital. Mubarak podria ser sentenciat a morir a la forca si fos condemnat.

LAS FLORES DEL MIEDO DE LA PRIMAVERA ÁRABE

Cada uno de los hechos vistos individualmente son muy preocupantes pero vistos en conjunto es para tener mucho miedo. La primavera árabe nos ha permitido ver la caída de algunos dictadores del mundo árabe pero tengo la sensación de que los nuevos regímenes cuando se consoliden harán que sus ciudadanos sientan nostalgia de esos de sus anteriores tiranos.No es la primera vez que la caída de un régimen tiránico ha servido para acabar instaurando un régimen aún más infame. El ejemplo, aunque sea un poco antiguo, sería Irán. Derribaron el infame régimen del Sha de Persia para sustituirlo por el infame régimen islámico de los ayatolás.

EL ASCENSO IMPARABLE DEL ISLAMISMO

TERROR ISLAMISTA A NIGERIA

En Nigeria el grupo terrorista islámico Boko Haram quiere implantar en el norte de Nigeria no sólo un Estado islámico regido por la ley islámica sino también un Estado islámico libre de los que no sean musulmanes. Los cristianos se han convertido en las principales víctimas de los atentados de este grupo terrorista, y en este caso el término "terrorista" está perfectamente aplicado porque es mediante el terror que Boko Haram intenta implantar su modelo de Estado. Los cristianos reciben un mensaje claro: huir o morir. Más del 50% de los nigerianos son musulmanes, los cristianos son el 40% de la población. Ya ha comenzado un éxodo de los cristianos nigerianos hacia el sur del país.

NUEVO GOBIERNO ISLAMISTA EN MARRUECOS

El nuevo gobierno de Marruecos nombrado por el rey Mohamed VI presidido por el islamista moderado Abdelilah Benkirane. En las elecciones del islamista Benkirane ganó Fouad Ali Himma, amigo del rey, que ha sido nombrado consejero real por el rey.Benkirane advirtió que no permitirá que Himma interfiera en las decisiones de su gobierno. Fouad Ali Himma y Benkirane no tienen una buena relación ya que el primero acusa a los islamistas de Benkirane de radicales y retrógrados.

GOLPE ISLAMISTA CONTRA LOS MILITARES EN TURQUÍA

Desde la llegada al poder del islamista Erdogan los militares han ido perdiendo cuotas de poder en un Estado que desde su configuración moderna había sido tutelado por los militares que pretendían que Turquía fuera un Estado laico. El ex jefe del Estado Mayor Ilker Basbug ha sido detenido a instancias de un tribunal de Estambul que le acusa de dirigir una organización terrorista que planea derrocar al gobierno. Desde hace meses la cúpula del ejército turco está siendo purgada por el gobierno del islamista de Erdogan. Basbug es el militar de mayor rango detenido. Le acusan de haber ordenado la creación de páginas web contrarias al gobierno de Erdogan. Esta iniciativa forma parte, según la acusación, de las actividades la red "Ergenekon", presunta conspiración ultranacionalista que pretende derrocar al gobierno islamista de Erdogan. La acusación señala que en 2010 se establecieron 42 páginas web con propaganda contra el gobierno y varias congregaciones religiosas. La oposición considera que todo este asunto es un montaje del gobierno de Erdogan para poder arrestar a personas que no son fieles a las ideas islamistas del gobierno de Erdogan y que en las listas hay cientos de personas: académicos, abogados, periodistas y altos cargos militares.

A todo esto debemos añadir la subida de los islamistas en Egipto y otros países árabes, además de aquellos países donde ya gobiernan los islamistas, los islamistas que se presentaban como moderados están radicalizando, como sería el caso de Turquía, y los islamistas radicales, caso de Irán, están enloqueciendo.

IRÁN CONTINÚA tensar la cuerda CON OCCIDENTE

Irán sigue apostando por tensar aún más la cuerda con Occidente en respuesta a las sanciones con las que los países occidentales intentan detener el programa nuclear iraní.

IRÁN AMENAZA CON EL CIERRE DEL ESTRECHO DE ORMUZ

Irán comenzó unas maniobras militares en las que planeaban el cierre del Estrecho de Ormuz. Los Estados Unidos mientras los iraníes realizaban sus maniobras retiraron su flota pero el portaaviones John C. Stennis y todo su grupo de batalla se dirigen nuevamente hacia la zona del Golfo Pérsico, una zona que es compartida por Irán y Omán. El gobierno iraní ha amenazado con atacar el portaaviones estadounidense de manera muy poco velada. En otras circunstancias las amenazas podrían considerarse una chulería más del régimen iraní pero desde hace tiempo los discursos de los dirigentes iraníes suelen ir acompañados con demostraciones del nuevo arsenal militar.El general Ataolah Salehi, jefe de las Fuerzas Armadas iraníes recomendó que el portaaviones estadounidense no vuelva al Golfo Pérsico, el portaaviones estadounidense y todo el grupo de batalla que le acompaña ya puso rumbo hacia el Golfo Pérsico. Ahora habrá que ver cómo reaccionas los iraníes.Cuando esta flota llegue al Golfo Pérsico Irán tendrá que hacer algún tipo de demostración para no quedar como unos patéticos bocazas, pero atacar esta flota sería un acto de guerra. Es decir, el régimen iraní tiene dos posibilidades: No hacer nada y quedar como unos patéticos bocazas o cometer la locura de atacar la flota de los Estados Unidos y provocar una guerra. Fuentes del Pentágono han declarado que "los movimientos de los portaaviones en el Golfo Pérsico y el Estrecho de Ormuz responden a un compromiso norteamericano a largo plazo" y "nuestros tránsitos por el Estrecho de Ormuz se hacen conforme al derecho internacional que garantiza el derecho de paso a nuestras naves ". Por el Golfo Pérsico y el Estrecho de Ormuz transita el grueso de la producción del petróleo. Todas estas acciones del régimen iraní y las amenazas de bloqueo del Estrecho de Ormuz son la respuesta desesperada del régimen iraní a las sanciones económicas para el desarrollo del programa nuclear iraní. El Estrecho de Ormuz es un paso de unos 54 kilómetros de ancho entre Omán e Irán para que cada día navegan unos 13 buques cisterna que transportan más de 15 millones de barriles de petróleo crudo, lo que supone 1 / 3 deltráfico petrolero mundial.

NUEVAS SANCIONES DE LA UE EN IRÁN

La UE ha aprobado un embargo a las importaciones iraníes de petróleo en el marco de las nuevas sanciones que se aplicarán a Irán. Grecia tenía ciertas reservas pero finalmente ha dado apoyo a las sanciones. Estas sanciones quieren forzar a Irán a colaborar con la comunidad internacional en la investigación sobre el programa nuclear iraní, que los iraníes alegan que sólo servirá para producir electricidad pero nadie lo cree porque según el último informe de la 'OIEA Irán se ha desarrollado la tecnología para construir armas nucleares. Desde la UE se comenta que la reducción de la exportación de crudo iraní podría compensarse con la importación de crudo desde otros productores.

IRÁN BUSCA ALIANZAS EN AMÉRICA LATINA

El régimen iraní iniciará una gira por América Latina, el sátrapa iraní Ahmadineyad viajará a Venezuela, Cuba, Nicaragua y Ecuador. Estados Unidos ha hecho público que con la nueva ley de gastos de Defensa pueden sancionar económicamente cualquier institución extranjera que comercie con el Banco Central de Irán y se pide a estos países que convenzan a Ahmadineyad que colabore con la comunidad internacional.Ahmadineyad visita a dos de los países más aislados de Latinoamérica y dos de los más pobres pero también son los países que están más abiertamente enfrentados a Estados Unidos. El gobierno estadounidense les ha dejado "absolutamente claro que ahora no es el momento de profundizar con los lazos de seguridad o económicos con Irán".Una congresista republicana de origen cubano, Ileana Ros-Lehtinen, que preside el Comité de Relaciones Exteriores de la Cámara Baja ha declarado que "el tour de tiranos que emprenderá Ahmadineyad es sólo el último indicador de la presencia creciente de Irán en Latinoamérica ". Los países latinoamericanos no son muy conscientes de las actividades de grupos islamistas en su territorio. Varios expertos en este tema han denunciado que una zona en la que confluyen las fronteras de Brasil, Argentina y Uruguay (revisar) se ha convertido en un centro de actividades de varios grupos terroristas islámicos que pueden actuar con impunidad y que incluso todo gozan de cierta impunidad. Irán es uno de los principales financiadores del terrorismo islámico - Hamás en Gaza y Hezbolá en el Líbano - y también es responsable directo de los atentados contra la embajada de Israel y la AMIA en Buenos Aires, actos terroristas en el que participaron algunos individuos que ahora son ministros del gobierno iraní. Ahmadineyad, actualmente presidente de Irán, estuvo implicado en el asalto de la embajada de Estados Unidos en Teherán. Según el Washington Post Irán está enviando a miembros de las fuerzas de élite Al Quds en sus embajadas latinoamericanas. Este grupo es responsable de la brutal represión en el interior de Irán, por ejemplo fueron los que aplastaron las protestas contra el fraude electoral en las últimas elecciones iraníes que sirvieron para reelegir al sátrapa Ahmadineyad, pero este grupo también es responsable de cometer actos terroristas en diversos lugares del mundo.

CRECE LA AMENAZA IRANÍ EN EL ESTRECHO DE ORMUZ

El régimen iraní continúa con la escalada armamentística y de amenazas. Irán ha amenazado con cortar el tráfico marítimo por el Estrecho de Ormuz, esto afectaría al grueso del tráfico de los petroleros por la zona y supone una amenaza para el tráfico marítimo en general. Irán ha aprovechado las maniobras militares - Velay 90 - que realizaron para probar misiles de corto y largo alcance, y un nuevo tipo de torpedo eléctrico. Según Irán los nuevos misiles son indetectables. Irán está desarrollando su armamento siempre pensando en Israel, y realmente parece un poco absurdo que vayan haciendo declaraciones amenazantes porque hasta ahora las medidas contra el programa nuclear se ha limitado a sanciones económicas que van endureciendo con cada nueva demostración de chulería iraní pero puede llegar un momento en que decidan intervenir, lo que en mi opinión debería haber hecho ya, antes de que Irán esté en disposición de hacer algo más que hacer el pijo. La historia nos dice que cuando dejamos que un tirano loco vaya armándose acabará haciendo uso de las armas.

Estados Unidos alejó su portaaviones del Golfo Pérsico mientras Irán realizaba las maniobras militares y eso ha hecho que el régimen iraní se haya envalentonado. El comandante del ejército iraní, Ataolah Saleh advirtió: "Aconsejamos a la nave norteamericana que ha salido del Estrecho de Ormuz y se ha ido al Mar de Omán que no vuelva el Golfo Pérsico". "La República Islámica de Irán no piensa repetir su advertencia".

El régimen iraní no está haciendo que antes no hayan hecho regímenes tiránicos y que acabaron derivando en una guerra.Van desarrollando armas y amenazan con usarlas contra países muy concretos. Creen que la retirada temporal de un portaaviones de la zona en que ellos estaban haciendo sus maniobras es una muestra de debilidad y eso les hace ir más allá en la escalada de amenazas.

Irán amenaza a Israel con armas nucleares que está desarrollando pero a la vez niega que esté desarrollando las cuando se anuncia el endurecimiento de las sanciones, al tiempo que amenaza de usar esas armas que decía que no estaba desarrollando si las sanciones se endurecen.

Lo que hace Irán no es nuevo. Tras la Primera Guerra Mundial en Alemania se le restringió el tonelaje de la Kriegsmarine, pero ellos construyeron los acorazados de bolsillo, unos barcos muy bien armados, que no superaban el límite impuesto. También se les prohibió desarrollar una aviación militar pero Alemania envió pilotos alemanes en la URSS a adiestrarse, luego en secreto desarrolló su aviación. Anexionó me Austria, las tropas alemanas entraron en el Ruhr, zona que por el Tratado de Versalles había quedado desmilitarizada, se apropió de los Sudetes, una zona de Checoslovaquia habitada por ciudadanos alemanes. Francia y Gran Bretaña protestaron y amenazaron con declarar la guerra a Alemania después de cada movimiento del régimen nazi pero no hicieron nada, y eso hizo creer a Hitler que tampoco harían nada cuando decidió atacar Polonia. Las advertencias no habían logrado detener al dictador alemán hasta que logró crear una fuerza militar muy potente. Fueron necesarios 6 años para derrotarlo.

Irán continúa incrementando su poder militar y se permite amenazar a sus vecinos con el nuevo armamento viendo que las advertencias sólo son eso, amenazas, pero el tiempo va pasando y ellos se ven cada vez más fuertes.

Seguramente el portaaviones estadounidense y toda la flota que la acompaña volverán a la zona. Si Irán atacara esta flota aunque sólo fuera lanzando un único misil sería un acto de guerra, en otras circunstancias diría que Irán no cometería la insensatez de atacar barcos de guerra de Estados Unidos, aunque por declaraciones que han aparecido otras veces en la prensa de jefes militares iraníes no estoy tan seguro. Hace unos meses, creo que fue ese mismo jefe de la Armada iraní que dijo que entregarían lanchas rápidas a grupos de la costa y que no se hacían responsables de lo que sucediera. Este es quizás el problema, los dirigentes iraníes no son responsables porque están locos. El cierre del Estrecho de Ormuz supondría que el tráfico mercante, especialmente los petroleros, quedaría parado, no nos llegaría el petróleo que nos permite movernos y seguramente el precio de los combustibles subiría.

DICTADORES ÁRABES

Bashar AL ASAD

Desde que el pasado mes de marzo se inició en Siria una insurrección contra Bashar al Asad y su régimen totalitario han muerto más de 5000 personas. La visita de los observadores de la Liga Árabe sólo ha servido para que el dictador atrinchere aún más en sus posiciones y acuse a los Estados Unidos de "injerencia flagrante" en esta misión. Según un portavoz del ministerio de Asuntos Exteriores sirio "Siria no ha rendir cuentas en EEUU sobre el cumplimiento del protocolo árabe" y acusa a EEUU de "intentos de instigar a la violencia". Bashar al Asad diseñó una ruta "turística" para mostrar a los observadores de la Liga Árabe que "benevolente" estaba con su pueblo y pretendía que los observadores creyeran que los sirios sublevados contra él formaban parte de un complot. Hay que añadir que entre los Estados miembros de la Liga Árabe no encontraríamos ninguna que sea una democracia y sin embargo estaban estorats por lo que estaba sucediendo en Siria. Cuando una comisión organizada por países que no son democracias escandalizan por lo que está sucediendo en Siria es porque allí está pasando algo mucho más grave de lo que pensamos y lo que nos dicen.

Hosni Mubarak

La Fiscalía acusa al ex presidente egipcio Hosni Mubarak, a su jefe de seguridad y seis policías de la muerte de más de 800 personas durante las manifestaciones que acabaron con el derrocamiento de su régimen. Mubarak asistió al juicio estirado en una camilla de hospital. Mubarak podría ser sentenciado a morir en la horca si fuera condenado.

Convulsions a l'Orient Mitjà

Convulsions a l'Orient Mitjà

Convulsions a l'Orient Mitjà (I)

Abàs reconeix que fa 64 anys van cometre un error

L'any 1947 les Nacions Unides van decidir aprovar la creació de dos Estats al protectorat britànic de Palestina, un Estat de Palestina pels àrabs i un Estat d'Israel pels jueus. Els àrabs van renunciar al seu Estat, els jueus van proclamar-lo l'any 1948. Immediatament els Estats àrabs de la zona van atacar l'Estat d'Israel amb el clar i declarat propòsit de fer-lo desaparèixer del mapa, però el petit Estat d'Israel els va derrotar. Des de llavors els àrabs i els israelians s'han enfrontat en dues guerres més, dues guerres que com la primera van iniciar els àrabs però la van guanyar els israelians. I des de llavors els palestins van iniciar una campanya terrorista contra Israel que té els seus moments més àlgids en el segrest d'avions amb ciutadans israelians i la massacre dels Jocs Olímpics de Munic en què una cèl•lula terrorista va segrestar i va acabar assassinant els atletes israelians. Dels episodis de segrestos d'avions cal destacar quan uns terroristes palestins amb la col•laboració de dos terroristes alemanys van segrestar més d'un centenar de ciutadans israelians i van desviar l'avió d'Air France cap a Uganda via Líbia. D'aquest episodi recomano qualsevol documental o pel•lícula que tracti sobre l'Operació Entebbe”.

També hi ha hagut els episodis de les Intifades. Els dirigents palestins en aquests 63 anys s'han dedicat a marejar la perdiu mentre morien persones. Acceptaven asseure's a negociar amb Israel poques vegades però quan ho feien era per no arribar a cap acord, en realitat, crec que els dirigents palestins mai han tingut intenció d'arribar a cap acord i van fent la viu-viu mentre la tragèdia continua.

Em sorprèn que Abàs ara reconegui que els àrabs van equivocar-se l'any 1947 quan van refusar la partició que significava la creació de dos Estats. “Va ser un error. Va ser un error àrab, totalment”. Els dirigents palestins han trigat 64 anys a reconèixer que van “cometre” un error, un error que ha causat milers de víctimes a ambdues bandes. Està bé que reconeguin que van equivocar-se, ara que ja han reconegut que “van equivocar-se” seria bo que fessin alguna cosa per redreçar la situació, oi?. Sembla que no serà així, després de reconèixer l'error es lamenta de la situació de la que ells són responsables juntament amb els altres països àrabs que els “van malaconsellar” i que ells estan patint i causant patiment als seus veïns israelians. Abàs: “Però, ¿ens castiguen ells (els israelians) per aquell error 64 anys?”. No, els israelians no estan castigant als palestins, són els líders que tenen els palestins el veritable càstig diví, la plaga que pateixen els palestins des de fa 64 anys.

I a Jordània demanen trencar els acords de pau amb Israel

A Jordània un grup de manifestants demanava que s'anul•lin els acords de pau amb Israel, uns acords signats fa uns 15 o 20 anys. És evident que Israel té un seriós problema, té un veïnat conflictiu i amb el qual signar acords no serveix de res perquè la paraula dels líders àrabs no val un rave, i perquè en molts casos els dirigents que van signar els acords ja no hi són.

L'infern àrab

La majoria dels països àrabs estan patint canvis polítics i socials, hi ha un auge dels sectors islàmics més radicals, aquells que volen tornar a una situació a la zona com la dels anys 70 en allò que a Israel es refereix, i també veiem que la primavera àrab que va significar la caiguda d'alguns règims autocràtics àrabs està significant la pujada de règims islàmics que volen implantar la xara a tot el món àrab. La primavera àrab no està significant que els països àrabs comencin a ser països democràtics sinó que va camí de ser la via per la qual tinguem a règims islàmics molt més autoritaris que els règims militars caiguts. Si la paraula dels governants àrabs sol ser poc de fiar encara ens hauríem de preocupar més perquè no sabem qui mana realment en aquests països ara mateix.

Veiem com l'ascens dels nous governants significa la implantació de la xara, la llei islàmica, és a dir, un retorn a l'Edat Mitjana, clar que n'hi ha molts d'aquests països que no van sortir mai de l'Edat Mitjana.

Convulsions a l'Orient Mitjà (II)

Onze coets de la Gihad Islàmica disparats contra Israel

La Gihad Islàmica, un de tants grups terroristes que es mouen per Gaza va disparar onze coets contra Israel des de les 7 del matí, malgrat la treva acordada a El Caire entre Israel i les organitzacions terroristes palestines de Gaza. Uns altres 28 coets i granades de morter, a més dels onze coets, van ser disparats contra poblacions de l'Estat d'Israel però o van caure en zones deshabitades o van ser interceptats pel sistema antimíssils israelià Kipat Barzel però un home de 56 anys va resultar mort i quatre persones van resultar ferides per l'impacte d'un d'aquests artefactes per l'atac de la Gihad Islàmica. Aquesta organització terrorista va comunicar que ignorava l'existència de la treva.

La Gihad acata la treva 24 hores més tard

24 hores més tard la Gihad Islàmica accepta la treva acordada a El Caire entre Israel i les organitzacions terroristes palestines. Van llençar 39 projectils durant la treva negant la seva existència. Ha calgut que nou membres d'aquesta organització terrorista islàmica fossin abatuts per a què s'assabentessin de la treva. Abu Ahmet, portaveu de les brigades Al Quds de la Gihad Islàmica va declarar que “la Gihad Islàmica ha respost als esforços de treva, però ens reservem el dret a respondre a qualsevol agressió”. Quin cinisme. “ Hem creat un balanç d'horror amb l'enemic que ha sigut qui ha suplicat la treva”. Egipte va “patrocinar una treva entre Israel i les organitzacions terroristes palestines que la Gihad Islàmica no va complir i va realitzar una sèrie d'atacs amb projectils, ha calgut que l'aviació israeliana matés a nou membres de la Gihad Islàmica perquè aquesta organització decideixi acceptar la treva. Encara que als islamistes els costi poc morir perdre una desena de membres, entre ells cinc comandaments i un magatzem d'armes els deu haver afectat.

La Gihad Islàmica és una organització terrorista que respon directament a les ordres del govern de Teheran, i és rellevant que les brigades Al Quds responsables d'aquest atac contra Israel tinguin el mateix nom que unes unitats d'elit dels guardians de la revolució islàmica.

Un milió a qui segresti un israelià

Un predicador saudita ha ofert un milió de dòlars a qui segresti un soldat israelià per poder-lo intercanviar per terroristes palestins empresonats a Israel.. Inicialment el príncep Jaled bin Talal havia ofert cent mil dòlars però aquest cap de setmana ha augmentat la xifra. Bé, en aquestes circumstàncies si jo fos un soldat israelià i veiés a un àrab apropant-se a mi li dispararia abans que fer un viatge a Can Hamàs. Israel hauria d'oferir recompenses a canvi de l'entrega de líders d'organitzacions terroristes i d'aquells que els financen. Això suposaria un doble benefici per a la població palestina, d'una banda ingressarien diners i de l'altra perdrien de vista als malparits terroristes que han estat i són encara els responsables de tots els mals del poble palestí.

Convulsiones en Oriente Medio

Convulsiones en Oriente Medio (I)

Abás reconoce que hace 64 años cometieron un error

En 1947 las Naciones Unidas decidió aprobar la creación de dos Estados al protectorado británico de Palestina, un Estado de Palestina por los árabes y un Estado de Israel por los judíos.Los árabes renunciaron a su Estado, los judíos proclamarlo en 1948. Inmediatamente los Estados árabes de la zona atacaron el Estado de Israel con el claro y declarado propósito de hacerlo desaparecer del mapa, pero el pequeño Estado de Israel los derrotó. Desde entonces los árabes y los israelíes se han enfrentado en dos guerras más, dos guerras que como la primera iniciaron los árabes pero la ganaron los israelíes. Y desde entonces los palestinos iniciaron una campaña terrorista contra Israel que tiene sus momentos más álgidos en el secuestro de aviones con ciudadanos israelíes y la masacre de los Juegos Olímpicos de Munich en el que una célula terrorista secuestró y acabó asesinando los atletas israelíes. Los episodios de secuestros de aviones hay que destacar cuando unos terroristas palestinos con la colaboración de dos terroristas alemanes secuestraron más de un centenar de ciudadanos israelíes y desviaron el avión de Air France hacia Uganda vía Libia. De este episodio recomiendo cualquier documental o película que trate sobre la Operación Entebbe ".

También ha habido los episodios de las Intifadas. Los dirigentes palestinos en estos 63 años se han dedicado a marear la perdiz mientras morían personas. Aceptaban sentarse a negociar con Israel pocas veces pero cuando lo hacían era para no llegar a ningún acuerdo, en realidad, creo que los dirigentes palestinos nunca han tenido intención de llegar a ningún acuerdo y van haciendo el vivo mientras la tragedia continúa.

Me sorprende que Abás ahora reconozca que los árabes equivocarse en 1947 cuando rechazaron la partición que significaba la creación de dos Estados. "Fue un error. Fue un error árabe, totalmente ". Los dirigentes palestinos han tardado 64 años en reconocer que "cometió" un error, un error que ha causado miles de víctimas en ambos lados. Está bien que reconozcan que equivocarse, ahora que ya han reconocido que "equivocarse" sería bueno que hicieran algo para enderezar la situación, ¿verdad?. Parece que no será así, tras reconocer el error se lamenta de la situación de la que ellos son responsables junto con los otros países árabes que les "malaconsellar" y que ellos están sufriendo y causando sufrimiento a sus vecinos israelíes. Abás: "Pero, ¿nos castigan ellos (los israelíes) para ese error 64 años?". No, los israelíes no están castigando a los palestinos, son los líderes que tienen los palestinos el verdadero castigo divino, la plaga que sufren los palestinos desde hace 64 años.

Y en Jordania piden romper los acuerdos de paz con Israel

En Jordania un grupo de manifestantes pedía que se anulen los acuerdos de paz con Israel, unos acuerdos firmados hace unos 15 o 20 años. Es evidente que Israel tiene un serio problema, tiene un vecindario conflictivo y con el que firmar acuerdos no sirve de nada porque la palabra de los líderes árabes no vale un rábano, y porque en muchos casos los dirigentes que firmaron los acuerdos ya no están .

El infierno árabe

La mayoría de los países árabes están sufriendo cambios políticos y sociales, hay un auge de los sectores islámicos más radicales, aquellos que quieren volver a una situación en la zona como la de los años 70 en lo que a Israel se refiere, y también vemos que la primavera árabe que significó la caída de algunos regímenes autocráticos árabes está significando la subida de regímenes islámicos que quieren implantar la sharia en todo el mundo árabe. La primavera árabe no está significando que los países árabes comiencen a ser países democráticos sino que va camino de ser la vía por la que tengamos a regímenes islámicos mucho más autoritarios que los regímenes militares caídos. Si la palabra de los gobernantes árabes suele ser poco de fiar todavía deberíamos preocuparnos más porque no sabemos quién manda realmente en estos países ahora mismo.

Vemos como el ascenso de los nuevos gobernantes significa la implantación de la sharia, la ley islámica, es decir, un retorno a la Edad Media, claro que hay muchos de estos países que no salieron nunca del Edad Media.

Convulsiones en Oriente Medio (II)

Once cohetes de la Yihad Islámica disparados contra Israel

La Yihad Islámica, uno de tantos grupos terroristas que se mueven por Gaza disparó once cohetes contra Israel desde las 7 de la mañana, pese a la tregua acordada en El Cairo entre Israel y las organizaciones terroristas palestinas de Gaza. Otros 28 cohetes y granadas de mortero, además de los once cohetes, fueron disparados contra poblaciones del Estado de Israel pero o cayeron en zonas deshabitadas o fueron interceptados por el sistema antimisiles israelí Kipat Barzel pero un hombre de 56 años resultó muerto y cuatro personas resultaron heridas por el impacto de uno de estos artefactos por el ataque de la Yihad Islámica. Esta organización terrorista comunicó que ignoraba la existencia de la tregua.

La Yihad acata la tregua 24 horas más tarde

24 horas más tarde la Yihad Islámica acepta la tregua acordada en El Cairo entre Israel y las organizaciones terroristas palestinas. Lanzaron 39 proyectiles durante la tregua negando su existencia. Ha sido necesario que nueve miembros de esta organización terrorista islámica fueran abatidos para que se enteraran de la tregua. Abu Ahmed, portavoz de las brigadas Al Quds de la Yihad Islámica declaró que "la Yihad Islámica ha respondido a los esfuerzos de tregua, pero nos reservamos el derecho a responder a cualquier agresión". Qué cinismo."Hemos creado un balance de horror con el enemigo que ha sido quien ha suplicado la tregua". Egipto "patrocinó una tregua entre Israel y las organizaciones terroristas palestinas que la Yihad Islámica no cumplió y realizó una serie de ataques con proyectiles, ha sido necesario que la aviación israelí matara a nueve miembros de la Yihad Islámica porque esta organización decida aceptar la tregua. Aunque los islamistas les cueste poco murió perder una decena de miembros, entre ellos cinco mandos y un almacén de armas les habrá afectado.

La Yihad Islámica es una organización terrorista que responde directamente a las órdenes del gobierno de Teherán, y es relevante que las brigadas Al Quds responsables de este ataque contra Israel tengan el mismo nombre que unas unidades de élite de los guardianes de la revolución islámica.

Un millón a quien secuestre un israelí

Un predicador saudí ha ofrecido un millón de dólares a quien secuestre un soldado israelí para poder intercambiar por terroristas palestinos encarcelados en Israel .. Inicialmente el príncipe Jaled bin Talal había ofrecido cien mil dólares pero este fin de semana ha aumentado la cifra. Bien, en estas circunstancias si yo fuera un soldado israelí y viera a un árabe acercándose a mí le dispararía antes que hacer un viaje en Can Hamás. Israel debería ofrecer recompensas a cambio de la entrega de líderes de organizaciones terroristas y de aquellos que los financian. Esto supondría un doble beneficio para la población palestina, por un lado ingresarían dinero y de la otra perderían de vista los malnacidos terroristas que han sido y son todavía los responsables de todos los males del pueblo palestino.