L’ONU reconeix la República Terrorista Islàmica de Palestina

L’ONU reconeix la República Terrorista Islàmica de Palestina 

Les Nacions Unides reconeixen Palestina com Estat observador. Nacions Unides insulta novament Israel reconeixent un Estat governat per organitzacions terroristes islàmiques. Tant Fatah com Hamàs les dues principals organitzacions palestines s’han dedicat a perpetrat actes de terrorisme contra Israel.

Anem a pams. L’any 1947 les Nacions Unides van aprovar la creació de dos Estats al Protectorat britànic de Palestina, l’Estat d’Israel i l’Estat de Palestina. Israel va proclamar el seu Estat, els palestins van renunciar al seu Estat, i van unir-se a les potències àrabs de la zona que van llançar-se a la guerra d’extermini contra Israel amb el propòsit declarat d’esborrar Israel del mapa i als jueus també. Israel va aconseguir derrotar els àrabs. I des de llavors van haver dues guerres més entre àrabs i israelians, sempre iniciades pels àrabs amb el mateix propòsit, esborrar del mapa l’Estat d’Israel i exterminar els jueus, guerres que va guanyar Israel. Israel ha estat sotmès al terrorisme palestí del qual podem destacar:

-El segrest i assassinat d’11 atletes israelians als Jocs Olímpics de Munic perpetrat per terroristes de Setembre Negre.

-El segrest d’un avió d’Air France que va acabar a Entebe (Angola). I que va obligar els israelians a organitzar l’operació de rescat més complexa de la seva història.

-El llançament durant anys de milers de projectils contra ciutats israelianes des de Gaza.

-Atemptats terroristes contra ciutadans israelians arreu del Món.

-Atemptats terroristes contra ciutadans en territori israelià, per exemple, contra un autobús a Tel Aviv.

Fatah és una de les organitzacions terroristes que controlen aquest Estat, en concret la zona de Cisjordània. Aquesta organització va ser fundada pel muftí de Jerusalem, el palestí Hajj Amin el Husseini, un sinistre personatge que va col·laborar amb els nazis organitzant unitats de les Waffen SS formades per musulmans (principalment bosnians) proclamant “el dret dels àrabs a resoldre el problema jueu amb la mateixa modalitat i els mateix mitjans adoptats pel Führer” i va demanar a tots els musulmans contribuïssin amb les armes al triomf del nazisme. L’any 1944 el muftí va fer una al·locució radiofònica carregada d’odi contra els jueus: “Àrabs! Alceu-vos com un sol home i combaten pels seus sacrosants drets. Maten els jueus on els troben. Matant-los fareu una cosa grata a Allah”. L’Alemanya nazi va ser derrotada i el muftí de Jerusalem va ser detingut pels nord-americans, el van empresonar a França, d’on va aconseguir fugir primer a El Caire, d’allà a Síria i finalment al Líban, on va dedicar-se a organitzar plans per destruir Israel i assassinar els jueus allà on es trobessin. Aquest és l’origen de Fatah, l’organització que posteriorment dirigiria Yasir Arafat. Aquesta organització no només manté el mateix propòsit sinó tota la parafernàlia nazi, inclosa la salutació feixista.

L’altra organització terrorista palestina és Hamàs, organització que controla amb mà de ferro tot Gaza. Des d’allà realitza llançaments de projectils i míssils contra les ciutats israelianes, armes proveïdes principalment per la República terrorista Islàmica de l’Iran.

Hamàs declara en la seva carta fundacional el seu propòsit de destruir Israel, de fet, la prioritat de Hamàs no és pas constituir un Estat Palestí sinó destruir Israel i assassinar tots els jueus.

Preàmbul: Israel existirà i continuarà existint fins que l’Islam ho destrueixi, de la mateixa manera que ha  destruït a altres en el passat.

Article 7: "No vindrà el Dia del Juí fins que els musulmans combaten els jueus, fins que els jueus s'amaguen darrere de les muntanyes i els arbres, els quals cridaran: 'Oh, musulmà! Un jueu s'amaga darrere meu, veuen i mata'l!'".

L’actual president de l’Autoritat Palestina és un personatge bastant sinistre, entre d’altres coses va estar involucrat en el segrest de l’Achille Lauro, aquell creuer segrestat per quatre terroristes del PLF.

Nacions Unides reconeixent un Estat Palestí controlat per organitzacions terroristes ha obert un precedent perillós. Els palestins tindran accés a les agències de les Nacions Unides, i en especial podran usar el Tribunal Penal Internacional. Aquells que haurien de ser jutjats per terrorisme i crims contra la Humanitat poden acabar manegant el TPI i jutjant governants electes d’Estats democràtics, cosa que ja van provar de fer. Quina serà la següent baixada de pantalons de les Nacions Unides? Posaran al servei de Hamàs els cascos blaus?.

 

Vídeo: PALLYWOOD 1 DE 7

Vídeo: PALLYWOOD 2 DE 7

Vídeo: PALLYWOOD 3 DE 7

Vídeo: PALLYWOOD 4 DE 7

Vídeo: PALLYWOOD 5 DE 7

Vídeo: PALLYWOOD 6 DE 7

Vídeo: PALLYWOOD 7 DE 7

Vídeo: TERRORISME A L'ORIENT MITJÀ

Vídeo: 15 segons / 15 Segundos

Vídeo: Hitler y el muftí de Jerusalén

Vídeo: Parecidos entre el Islam radical y el nazismo

Vídeo: 1972 Jocs Olímpics de Munic matança d'atletes israelians

 

Video: Just one minute #justoneminut Només un minut

 

 

 

 

 

La ONU reconoce la República Terrorista Islámica de Palestina 

Las Naciones Unidas reconocen Palestina como Estado observador. Naciones Unidas insulta nuevamente Israel reconociendo un Estado gobernado por organizaciones terroristas islámicas. Tanto Fatah como Hamás las dos principales organizaciones palestinas se han dedicado a perpetrado actos de terrorismo contra Israel.

Vamos por partes. En 1947 las Naciones Unidas aprobaron la creación de dos Estados al Protectorado británico de Palestina, el Estado de Israel y el Estado de Palestina. Israel proclamó su Estado, los palestinos renunciaron a su Estado, y unirse a las potencias árabes de la zona que lanzarse a la guerra de exterminio contra Israel con el propósito declarado de borrar Israel del mapa y los judíos también. Israel consiguió derrotar a los árabes. Y desde entonces hubo dos guerras más entre árabes e israelíes, siempre iniciadas por los árabes con el mismo propósito, borrar del mapa al Estado de Israel y exterminar a los judíos, guerras que ganó Israel. Israel ha sido sometido al terrorismo palestino del que podemos destacar:

-El secuestro y asesinato de 11 atletas israelíes en los Juegos Olímpicos de Munich perpetrado por terroristas de Septiembre Negro.

-El secuestro de un avión de Air France que terminó en entibiar (Angola). Y que obligó a los israelíes a organizar la operación de rescate más compleja de su historia.

-El lanzamiento durante años de miles de proyectiles contra ciudades israelíes desde Gaza.

-Atentados terroristas contra ciudadanos israelíes por todo el mundo.

-Atentados terroristas contra ciudadanos en territorio israelí, por ejemplo, contra un autobús en Tel Aviv.

Fatah es una de las organizaciones terroristas que controlan este Estado, en concreto la zona de Cisjordania. Esta organización fue fundada por el muftí de Jerusalén, el palestino Hajj Amin al Husseini, un siniestro personaje que colaboró ​​con los nazis organizando unidades de las Waffen SS formadas por musulmanes (principalmente bosnios) proclamando "el derecho de los árabes a resolver el problema judío con la misma modalidad y los mismo medios adoptados por el Führer "y pidió a todos los musulmanes contribuyeran con las armas al triunfo del nazismo. En 1944 el muftí hizo una alocución radiofónica cargada de odio contra los judíos: "Árabes! Levantaos como un solo hombre y combaten por sus sacrosantos derechos. Matan a los judíos donde los encuentran. Matándolos haréis algo grata a Allah ". La Alemania nazi fue derrotada y el muftí de Jerusalén fue detenido por los estadounidenses, lo encarcelaron en Francia, de donde logró huir primero a El Cairo, de allí a Siria y finalmente el Líbano, donde dedicó a organizar planes para destruir Israel y asesinar a los judíos allí donde se encontraran. Este es el origen de Fatah, la organización que posteriormente dirigiría Yasir Arafat. Esta organización no sólo mantiene el mismo propósito sino toda la parafernalia nazi, incluida la saludo fascista.

La otra organización terrorista palestina es Hamás, organización que controla con mano de hierro todo Gaza. Desde allí realiza lanzamientos de proyectiles y misiles contra las ciudades israelíes, armas provistas principalmente por la República terrorista Islámica de Irán.

Hamás declara en su carta fundacional su propósito de destruir Israel, de hecho, la prioridad de Hamás no es constituir un Estado Palestino sino destruir Israel y asesinar a todos los judíos.

Preámbulo: Israel existirá y continuará existiendo hasta que el Islam lo destruya, de la misma manera que ha destruido a otros en el pasado.

Artículo 7: "No vendrá el Día del Juicio hasta que los musulmanes combatan a los judíos, hasta que los judíos se esconden detrás de las montañas y los árboles, los cuales gritarán: 'Oh, musulmán! Un judío se esconde detrás mío, ven y mátalo!'".

El actual presidente de la Autoridad Palestina es un personaje bastante siniestro, entre otras cosas estuvo involucrado en el secuestro del Achille Lauro, aquel crucero secuestrado por cuatro terroristas del PLF.

Naciones Unidas reconociendo un Estado Palestino controlado por organizaciones terroristas ha abierto un precedente peligroso. Los palestinos tendrán acceso a las agencias de las Naciones Unidas, y en especial podrán usar el Tribunal Penal Internacional. Aquellos que deberían ser juzgados por terrorismo y crímenes contra la Humanidad pueden terminar manejando el TPI y juzgando gobernantes electos de Estados democráticos, algo que ya intentaron hacer. ¿Cuál será la siguiente bajada de pantalones de las Naciones Unidas? ¿Pondrán al servicio de Hamás los cascos azules?.

Convulsions a l'Orient Mitjà

Convulsions a l'Orient Mitjà

Convulsions a l'Orient Mitjà (I)

Abàs reconeix que fa 64 anys van cometre un error

L'any 1947 les Nacions Unides van decidir aprovar la creació de dos Estats al protectorat britànic de Palestina, un Estat de Palestina pels àrabs i un Estat d'Israel pels jueus. Els àrabs van renunciar al seu Estat, els jueus van proclamar-lo l'any 1948. Immediatament els Estats àrabs de la zona van atacar l'Estat d'Israel amb el clar i declarat propòsit de fer-lo desaparèixer del mapa, però el petit Estat d'Israel els va derrotar. Des de llavors els àrabs i els israelians s'han enfrontat en dues guerres més, dues guerres que com la primera van iniciar els àrabs però la van guanyar els israelians. I des de llavors els palestins van iniciar una campanya terrorista contra Israel que té els seus moments més àlgids en el segrest d'avions amb ciutadans israelians i la massacre dels Jocs Olímpics de Munic en què una cèl•lula terrorista va segrestar i va acabar assassinant els atletes israelians. Dels episodis de segrestos d'avions cal destacar quan uns terroristes palestins amb la col•laboració de dos terroristes alemanys van segrestar més d'un centenar de ciutadans israelians i van desviar l'avió d'Air France cap a Uganda via Líbia. D'aquest episodi recomano qualsevol documental o pel•lícula que tracti sobre l'Operació Entebbe”.

També hi ha hagut els episodis de les Intifades. Els dirigents palestins en aquests 63 anys s'han dedicat a marejar la perdiu mentre morien persones. Acceptaven asseure's a negociar amb Israel poques vegades però quan ho feien era per no arribar a cap acord, en realitat, crec que els dirigents palestins mai han tingut intenció d'arribar a cap acord i van fent la viu-viu mentre la tragèdia continua.

Em sorprèn que Abàs ara reconegui que els àrabs van equivocar-se l'any 1947 quan van refusar la partició que significava la creació de dos Estats. “Va ser un error. Va ser un error àrab, totalment”. Els dirigents palestins han trigat 64 anys a reconèixer que van “cometre” un error, un error que ha causat milers de víctimes a ambdues bandes. Està bé que reconeguin que van equivocar-se, ara que ja han reconegut que “van equivocar-se” seria bo que fessin alguna cosa per redreçar la situació, oi?. Sembla que no serà així, després de reconèixer l'error es lamenta de la situació de la que ells són responsables juntament amb els altres països àrabs que els “van malaconsellar” i que ells estan patint i causant patiment als seus veïns israelians. Abàs: “Però, ¿ens castiguen ells (els israelians) per aquell error 64 anys?”. No, els israelians no estan castigant als palestins, són els líders que tenen els palestins el veritable càstig diví, la plaga que pateixen els palestins des de fa 64 anys.

I a Jordània demanen trencar els acords de pau amb Israel

A Jordània un grup de manifestants demanava que s'anul•lin els acords de pau amb Israel, uns acords signats fa uns 15 o 20 anys. És evident que Israel té un seriós problema, té un veïnat conflictiu i amb el qual signar acords no serveix de res perquè la paraula dels líders àrabs no val un rave, i perquè en molts casos els dirigents que van signar els acords ja no hi són.

L'infern àrab

La majoria dels països àrabs estan patint canvis polítics i socials, hi ha un auge dels sectors islàmics més radicals, aquells que volen tornar a una situació a la zona com la dels anys 70 en allò que a Israel es refereix, i també veiem que la primavera àrab que va significar la caiguda d'alguns règims autocràtics àrabs està significant la pujada de règims islàmics que volen implantar la xara a tot el món àrab. La primavera àrab no està significant que els països àrabs comencin a ser països democràtics sinó que va camí de ser la via per la qual tinguem a règims islàmics molt més autoritaris que els règims militars caiguts. Si la paraula dels governants àrabs sol ser poc de fiar encara ens hauríem de preocupar més perquè no sabem qui mana realment en aquests països ara mateix.

Veiem com l'ascens dels nous governants significa la implantació de la xara, la llei islàmica, és a dir, un retorn a l'Edat Mitjana, clar que n'hi ha molts d'aquests països que no van sortir mai de l'Edat Mitjana.

Convulsions a l'Orient Mitjà (II)

Onze coets de la Gihad Islàmica disparats contra Israel

La Gihad Islàmica, un de tants grups terroristes que es mouen per Gaza va disparar onze coets contra Israel des de les 7 del matí, malgrat la treva acordada a El Caire entre Israel i les organitzacions terroristes palestines de Gaza. Uns altres 28 coets i granades de morter, a més dels onze coets, van ser disparats contra poblacions de l'Estat d'Israel però o van caure en zones deshabitades o van ser interceptats pel sistema antimíssils israelià Kipat Barzel però un home de 56 anys va resultar mort i quatre persones van resultar ferides per l'impacte d'un d'aquests artefactes per l'atac de la Gihad Islàmica. Aquesta organització terrorista va comunicar que ignorava l'existència de la treva.

La Gihad acata la treva 24 hores més tard

24 hores més tard la Gihad Islàmica accepta la treva acordada a El Caire entre Israel i les organitzacions terroristes palestines. Van llençar 39 projectils durant la treva negant la seva existència. Ha calgut que nou membres d'aquesta organització terrorista islàmica fossin abatuts per a què s'assabentessin de la treva. Abu Ahmet, portaveu de les brigades Al Quds de la Gihad Islàmica va declarar que “la Gihad Islàmica ha respost als esforços de treva, però ens reservem el dret a respondre a qualsevol agressió”. Quin cinisme. “ Hem creat un balanç d'horror amb l'enemic que ha sigut qui ha suplicat la treva”. Egipte va “patrocinar una treva entre Israel i les organitzacions terroristes palestines que la Gihad Islàmica no va complir i va realitzar una sèrie d'atacs amb projectils, ha calgut que l'aviació israeliana matés a nou membres de la Gihad Islàmica perquè aquesta organització decideixi acceptar la treva. Encara que als islamistes els costi poc morir perdre una desena de membres, entre ells cinc comandaments i un magatzem d'armes els deu haver afectat.

La Gihad Islàmica és una organització terrorista que respon directament a les ordres del govern de Teheran, i és rellevant que les brigades Al Quds responsables d'aquest atac contra Israel tinguin el mateix nom que unes unitats d'elit dels guardians de la revolució islàmica.

Un milió a qui segresti un israelià

Un predicador saudita ha ofert un milió de dòlars a qui segresti un soldat israelià per poder-lo intercanviar per terroristes palestins empresonats a Israel.. Inicialment el príncep Jaled bin Talal havia ofert cent mil dòlars però aquest cap de setmana ha augmentat la xifra. Bé, en aquestes circumstàncies si jo fos un soldat israelià i veiés a un àrab apropant-se a mi li dispararia abans que fer un viatge a Can Hamàs. Israel hauria d'oferir recompenses a canvi de l'entrega de líders d'organitzacions terroristes i d'aquells que els financen. Això suposaria un doble benefici per a la població palestina, d'una banda ingressarien diners i de l'altra perdrien de vista als malparits terroristes que han estat i són encara els responsables de tots els mals del poble palestí.

Convulsiones en Oriente Medio

Convulsiones en Oriente Medio (I)

Abás reconoce que hace 64 años cometieron un error

En 1947 las Naciones Unidas decidió aprobar la creación de dos Estados al protectorado británico de Palestina, un Estado de Palestina por los árabes y un Estado de Israel por los judíos.Los árabes renunciaron a su Estado, los judíos proclamarlo en 1948. Inmediatamente los Estados árabes de la zona atacaron el Estado de Israel con el claro y declarado propósito de hacerlo desaparecer del mapa, pero el pequeño Estado de Israel los derrotó. Desde entonces los árabes y los israelíes se han enfrentado en dos guerras más, dos guerras que como la primera iniciaron los árabes pero la ganaron los israelíes. Y desde entonces los palestinos iniciaron una campaña terrorista contra Israel que tiene sus momentos más álgidos en el secuestro de aviones con ciudadanos israelíes y la masacre de los Juegos Olímpicos de Munich en el que una célula terrorista secuestró y acabó asesinando los atletas israelíes. Los episodios de secuestros de aviones hay que destacar cuando unos terroristas palestinos con la colaboración de dos terroristas alemanes secuestraron más de un centenar de ciudadanos israelíes y desviaron el avión de Air France hacia Uganda vía Libia. De este episodio recomiendo cualquier documental o película que trate sobre la Operación Entebbe ".

También ha habido los episodios de las Intifadas. Los dirigentes palestinos en estos 63 años se han dedicado a marear la perdiz mientras morían personas. Aceptaban sentarse a negociar con Israel pocas veces pero cuando lo hacían era para no llegar a ningún acuerdo, en realidad, creo que los dirigentes palestinos nunca han tenido intención de llegar a ningún acuerdo y van haciendo el vivo mientras la tragedia continúa.

Me sorprende que Abás ahora reconozca que los árabes equivocarse en 1947 cuando rechazaron la partición que significaba la creación de dos Estados. "Fue un error. Fue un error árabe, totalmente ". Los dirigentes palestinos han tardado 64 años en reconocer que "cometió" un error, un error que ha causado miles de víctimas en ambos lados. Está bien que reconozcan que equivocarse, ahora que ya han reconocido que "equivocarse" sería bueno que hicieran algo para enderezar la situación, ¿verdad?. Parece que no será así, tras reconocer el error se lamenta de la situación de la que ellos son responsables junto con los otros países árabes que les "malaconsellar" y que ellos están sufriendo y causando sufrimiento a sus vecinos israelíes. Abás: "Pero, ¿nos castigan ellos (los israelíes) para ese error 64 años?". No, los israelíes no están castigando a los palestinos, son los líderes que tienen los palestinos el verdadero castigo divino, la plaga que sufren los palestinos desde hace 64 años.

Y en Jordania piden romper los acuerdos de paz con Israel

En Jordania un grupo de manifestantes pedía que se anulen los acuerdos de paz con Israel, unos acuerdos firmados hace unos 15 o 20 años. Es evidente que Israel tiene un serio problema, tiene un vecindario conflictivo y con el que firmar acuerdos no sirve de nada porque la palabra de los líderes árabes no vale un rábano, y porque en muchos casos los dirigentes que firmaron los acuerdos ya no están .

El infierno árabe

La mayoría de los países árabes están sufriendo cambios políticos y sociales, hay un auge de los sectores islámicos más radicales, aquellos que quieren volver a una situación en la zona como la de los años 70 en lo que a Israel se refiere, y también vemos que la primavera árabe que significó la caída de algunos regímenes autocráticos árabes está significando la subida de regímenes islámicos que quieren implantar la sharia en todo el mundo árabe. La primavera árabe no está significando que los países árabes comiencen a ser países democráticos sino que va camino de ser la vía por la que tengamos a regímenes islámicos mucho más autoritarios que los regímenes militares caídos. Si la palabra de los gobernantes árabes suele ser poco de fiar todavía deberíamos preocuparnos más porque no sabemos quién manda realmente en estos países ahora mismo.

Vemos como el ascenso de los nuevos gobernantes significa la implantación de la sharia, la ley islámica, es decir, un retorno a la Edad Media, claro que hay muchos de estos países que no salieron nunca del Edad Media.

Convulsiones en Oriente Medio (II)

Once cohetes de la Yihad Islámica disparados contra Israel

La Yihad Islámica, uno de tantos grupos terroristas que se mueven por Gaza disparó once cohetes contra Israel desde las 7 de la mañana, pese a la tregua acordada en El Cairo entre Israel y las organizaciones terroristas palestinas de Gaza. Otros 28 cohetes y granadas de mortero, además de los once cohetes, fueron disparados contra poblaciones del Estado de Israel pero o cayeron en zonas deshabitadas o fueron interceptados por el sistema antimisiles israelí Kipat Barzel pero un hombre de 56 años resultó muerto y cuatro personas resultaron heridas por el impacto de uno de estos artefactos por el ataque de la Yihad Islámica. Esta organización terrorista comunicó que ignoraba la existencia de la tregua.

La Yihad acata la tregua 24 horas más tarde

24 horas más tarde la Yihad Islámica acepta la tregua acordada en El Cairo entre Israel y las organizaciones terroristas palestinas. Lanzaron 39 proyectiles durante la tregua negando su existencia. Ha sido necesario que nueve miembros de esta organización terrorista islámica fueran abatidos para que se enteraran de la tregua. Abu Ahmed, portavoz de las brigadas Al Quds de la Yihad Islámica declaró que "la Yihad Islámica ha respondido a los esfuerzos de tregua, pero nos reservamos el derecho a responder a cualquier agresión". Qué cinismo."Hemos creado un balance de horror con el enemigo que ha sido quien ha suplicado la tregua". Egipto "patrocinó una tregua entre Israel y las organizaciones terroristas palestinas que la Yihad Islámica no cumplió y realizó una serie de ataques con proyectiles, ha sido necesario que la aviación israelí matara a nueve miembros de la Yihad Islámica porque esta organización decida aceptar la tregua. Aunque los islamistas les cueste poco murió perder una decena de miembros, entre ellos cinco mandos y un almacén de armas les habrá afectado.

La Yihad Islámica es una organización terrorista que responde directamente a las órdenes del gobierno de Teherán, y es relevante que las brigadas Al Quds responsables de este ataque contra Israel tengan el mismo nombre que unas unidades de élite de los guardianes de la revolución islámica.

Un millón a quien secuestre un israelí

Un predicador saudí ha ofrecido un millón de dólares a quien secuestre un soldado israelí para poder intercambiar por terroristas palestinos encarcelados en Israel .. Inicialmente el príncipe Jaled bin Talal había ofrecido cien mil dólares pero este fin de semana ha aumentado la cifra. Bien, en estas circunstancias si yo fuera un soldado israelí y viera a un árabe acercándose a mí le dispararía antes que hacer un viaje en Can Hamás. Israel debería ofrecer recompensas a cambio de la entrega de líderes de organizaciones terroristas y de aquellos que los financian. Esto supondría un doble beneficio para la población palestina, por un lado ingresarían dinero y de la otra perderían de vista los malnacidos terroristas que han sido y son todavía los responsables de todos los males del pueblo palestino.

El procés de pau i el reconeixement de l'Estat palestí (I)

El procés de pau i el reconeixement de l'Estat palestí (I)

Ban Ki-moon demana a israelians i palestins que s'asseguin a negociar

Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides ha demanat a israelians i palestins que tornin a asseure's a negociar, li preocupa la falta d'avenços en les negociacions que condueixin a una solució del conflicte que des de fa 63 anys els enfronta.

“Es crucial que les negociacions es reprenguin. El temps no és el nostre amic – digué Ban Ki-moon – fa molt que el conflicte entre israelians i palestins s'hauria d'haver acabat i s'hauria d'haver assolit la solució dels dos Estats”. Si, però els palestins no han fet cap esforç per solucionar el conflicte en aquests 63 anys, conflicte del que ells són els responsables i alhora les principals víctimes per haver renunciat a un Estat que els va ser atorgat per les Nacions Unides i al qual ells van renunciar incomprensiblement.

“Ja és hora que les part se n'adonin que la solució és que hi hagi dos Estats en què els israelians i els palestins puguin viure uns al costat els altres en pau i seguretat. Ambdues parts van acordar aquella solució i fou recolzada per tots els països del món”. Aquesta és la solució aprovada a la resolució 181 però arribat el moment de proclamar el seu Estat els palestins van decidir que tenien altres prioritats, i veient com han anat les coses i com van em sembla que la prioritat dels palestins no és la de viure en pau al costat dels israelians.

Una desagradable broma que ja fa massa que dura

“Quan rebo una sol•licitud la reviso per a veure si té la forma adequada i si en ella el país en qüestió es compromet a complir amb la Carta de l'ONU, llavors la refereixo al Consell de Seguretat”. Ban Ki-moon va reconèixer que encara no havia rebut cap sol•licitud de les autoritats palestines.

El representant palestí va assegurar que encara no han decidit quin camí seguiran a l'ONU per aconseguir el seu reconeixement com Estat, sigui com Estat membre o com observador. Els palestins continuen fent perdre el temps a tothom, no tenen pla que seguir, és una presa de pèl, des de fa 63 anys estan rifant-se a tothom, 63 anys "fent la puta i la Ramoneta", però malauradament aquesta broma ha costat moltes vides, però ells segueixen en la mateixa línia. I sembla que tenen la intenció que tota aquesta desagradable broma continuï indefinidament.

Netanyahu: si a un nou estatus per a l'Autoritat Palestina, no a l'Estat

El primer ministre israelià accepta que les Nacions Unides donin un nou estatus més elevat a l'Autoritat Palestina però no el reconeixement de Palestina com Estat. Netanyahu ha anunciat que en el seu discurs davant les Nacions Unides dirà que el camí cap a la pau passa per les negociacions directes entre Israel i Palestina.

“L'Assemblea General no és un lloc on Israel rebi generalment una justa atenció”, va retreure Netanyahu a les Nacions Unides durant una conferència de premsa amb el primer ministre txec Petr Necas, a Jerusalem, “però malgrat tot he decidit dir la veritat per a tot aquell que vulgui escoltar-la”. S'ha d'entendre que la majoria dels països pertanyen al tercer món, la majoria són països amb governs autoritaris, un fet que en molts sentits els apropa al que seria un futur Estat Palestí. Per si algú no ha entès el que he dit ho diré sense embuts: La majoria dels països membres de les Nacions Unides són països del tercer món i la majoria tenen en comú amb el que seria el futur Estat palestí que tenen règims totalitaris, bé, els palestins no sent encara un Estat ja són governats per un règim totalitari. Això els diferencia d'Israel, un Estat democràtic envoltat de règims totalitaris i absolutament menyspreables. És la solidaritat de la Internacional tirana. Les Nacions Unides haurien de ser més exigents amb els països aspirants a ser nous membres i exigir-los governs democràtics i el respecte als drets humans, així com el propòsit de viure en pau amb els països veïns. Reconèixer l'Estat palestí és un error perquè no serà un Estat democràtic en què es respectin els drets humans, i tampoc tenen cap interès a conviure en pau amb el seu principal veí, Israel. El futur règim palestí amb un Hamàs que proclama el seu desig de destruir l'Estat d'Israel no hauria de ser reconegut per les Nacions Unides. El problema és que la majoria dels països que voten són països amb règims tan menyspreables com el del futur – en realitat aquests són els que manen ja – Estat palestí. Per tant, les Nacions Unides està a punt d'acceptar en el seu si un altre dictadura.

Obama es reunirà amb Netanyahu

El president dels Estats Units Barack Obama i el primer ministre israelià Binyamin Netanyahu es reuniran per parlar sobre el procés de pau. El govern dels Estats Units ha advertit que si l'assumpte del reconeixement de l'Estat palestí arriba al Consell de Seguretat el vetaran, ja que consideren que les negociacions entre els palestins i els israelians són prioritàries. És a dir, els Estats Units vetaran el reconeixement per obligar als palestins a asseure's amb els israelians a negociar, cosa que els palestins no estan gens disposats a fer. Un conseller nord-americà ha declarat que “passi el que passi a Nova York, aquesta és una qüestió que ha de resoldre's entre israelians i palestins”. El govern nord-americà pressiona les autoritats palestines per a que s'asseguin a negociar en lloc de tirar pel dret com han fet sense haver solucionat el conflicte amb Israel.

El president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abàs ha declarat que demanarà el reconeixement de Palestina com Estat perquè “Palestina necessita l'estatus de membre de les Nacions Unides per a negociar la pau”.

Obama creu que el reconeixement de Palestina com Estat només serviria de “distracció” i en aquestes circumstàncies els Estats Units “s'oposaran fermament” a aquest reconeixement.

Els palestins no sembla que tinguin cap interès a solucionar el conflicte amb Israel, i tant els Estats Units com Israel creuen que primer s'ha de solucionar el conflicte entre ambdós països.

Fins ara no he escoltat que Nacions Unides exigeixin al futur Estat palestí que renunciï a destruir l'Estat d'Israel ni que aquesta sigui una condició indispensable per assolir la condició d'Estat. Hamàs seria capaç de renunciar a la destrucció de l'Estat d'Israel?.

Abàs menteix

Abàs va dirigir-se als palestins explicant-los un sopar de duro sobre la necessitat que l'ONU els reconegui com Estat per seguir les negociacions de pau amb Israel. Porten 63 anys en què no han estat capaços d'arribar a un acord de pau amb Israel i demostrant que si s'asseien a la taula de negociació era perquè els obligaven, però amb el clar propòsit de no arribar a cap acord de pau en ferm i no complir cap acord per mínim que sigui. I sense solucionar aquest tema pretenen ser reconeguts com Estat, un Estat governat per grups terroristes. Doncs Abàs va i els explica als seus compatriotes un sopar de duro immens: “Ho tenim tot: tenim democràcia, llibertat, transparència... Sols tenim una qüestió pendent: necessitem tenir (membresia) plena a les Nacions Unides amb les fronteres de 1967 per anar a les negociacions a solucionar tots els assumptes permanents amb els israelians”. Després declara que la seva iniciativa “no pretén aïllar a Israel o treure-li el seu estatus legal però si vol aïllar les polítiques israelianes, acabar amb l'ocupació i transformar la relació entre ambdues parts en una “relació entre dos Estats: un ocupat i l'altre ocupant”. “Necessitem acabar amb l'ocupació perquè les seves pràctiques són el dolor que patim tots els dies”. Anem a pams. Pensar que a Palestina tenen llibertat, democràcia i que són transparents és d'una ingenuïtat que frega l'estupidesa. A Gaza governa Hamàs amb puny de ferro, és un règim totalitari que no respecta els drets dels seus ciutadans, a Cisjordània potser les coses són una mica més suaus, però allà no hi ha cap forma de govern que s'assembli mínimament a una democràcia. Llibertat?. No fem bromes. Després de les eleccions Hamàs va fer-se amb el control de Gaza eliminant qualsevol oposició d'altres forces, especialment de Fatah, a Cisjordània va succeir el mateix però canviant els papers. La llibertat de la que parla Abàs no existeix a ni a Gaza ni a Cisjordània. Transparència?. Si us plau, els dos règims que governen els dos territoris palestins tenen uns nivells de corrupció galopants. Abàs intenta presentar una Palestina sota el govern d'Hamàs a Gaza i l'Autoritat Palestina a Cisjordània amb una vida quasi idíl•lica, molt lluny de la realitat. I ens hem de creure que allò que no han volgut negociar amb Israel en tots aquests anys ho començaran a negociar el dia després que siguin reconeguts com Estat?. Abàs diu que no vol aïllar a Israel però si les seves polítiques israelianes. Aquest home és un barrut. Israel ha cedit molt i ha hagut de suportar els atacs amb coets i els atemptats terroristes, fa poques setmanes Hamàs i altres organitzacions terroristes palestines van coordinar una incursió d'una cèl•lula terrorista en territori israelià combinant aquesta acció amb el llançament de coets i granades de morter. La indecència i immoralitat d'aquests dirigents terroristes palestins, ho dic clar, els palestins estan governats per terroristes, no té límits. Els israelians fan política, els palestins cometen atemptats terroristes, és als palestins als quals s'ha d'aïllar, és evident que no hi ha res a negociar amb aquesta gent. Abàs diu que la presumpta ocupació israeliana de Palestina els causa dolor. Pobrets. És cert que hi ha israelians a Cisjordània, són els anomenats colons, gent que ha decidit viure allà on hi ha llocs que els jueus ortodoxes i més radicals creuen que són els llocs sagrats. Els jueus anomenen aquestes zones de Cisjordània en què viuen aquests colons amb els noms bíblics de Judea i Samària. És cert, hi ha tropes israelianes, tropes que protegeixen aquests colons dels terroristes palestins. Dolor?. Si, no nego que els palestins hagin patit molt en aquests 63 anys però la responsabilitat ha estat dels dirigents palestins que van renunciar a l'Estat que les Nacions Unides els van atorgar l'any 1947 i que haurien d'haver proclamat l'any 1948. I la culpa la tenen els Estats àrabs que els van enganyar fent-los renunciar a aquell Estat. I la culpa l'han tingut tots els dirigents palestins que no han fet cap esforç per assolir un Estat capaç de viure en pau. Els dirigents palestins són responsables del dolor que han causat al seu propi poble però també del dolor que han causat a altres pobles.

Abàs no es considera responsable de res, però aquesta és una característica que tenen tots els sàtrapes àrabs, ells mai són responsables del mal que infligeixen al seu propi poble.

Abàs culpa Israel que les negociacions no avancin, però vull recordar que en les últimes negociacions amb Israel, mentre estaven asseguts a la taula els terroristes palestins d'Hamàs van dedicar-se a llançar coets contra Israel i deien que els acords als quals arribessin les dues parts no els obligaven a res a ells. És a dir, la delegació palestina va anar a les negociacions a perdre i a fer perdre el temps, com sempre.

I novament Hamàs ja ha dit que no donen suport a la iniciativa d'Abàs. Com sempre.

El proceso de paz y el reconocimiento del Estado palestino (I)

Ban Ki-moon pide a israelíes y palestinos que se sienten a negociar

Ban Ki-moon, Secretario General de las Naciones Unidas ha pedido a israelíes y palestinos que vuelvan a sentarse a negociar, le preocupa la falta de avances en las negociaciones que conduzcan a una solución del conflicto que desde hace 63 años les enfrenta.

"Se crucial que las negociaciones se reanuden. El tiempo no es nuestro amigo - dijo Ban Ki-moon - hace mucho que el conflicto entre israelíes y palestinos debería haber acabado y se debería haber alcanzado la solución de los dos Estados ". Si, pero los palestinos no han hecho ningún esfuerzo para solucionar el conflicto en estos 63 años, conflicto del que ellos son los responsables y al mismo tiempo las principales víctimas por haber renunciado a un Estado que les fue otorgado por las Naciones Unidas y al que ellos renunciaron incomprensiblemente.

"Ya es hora de que las partes se den cuenta que la solución es que haya dos Estados en los que los israelíes y los palestinos puedan vivir unos al lado los otros en paz y seguridad. Ambas partes acordaron esa solución y fue apoyada por todos los países del mundo ". Esta es la solución aprobada en la resolución 181 pero llegado el momento de proclamar su Estado los palestinos decidieron que tenían otras prioridades, y viendo cómo han ido las cosas y como me parece que la prioridad de los palestinos no es la de vivir en paz al lado de los israelíes.

Una desagradable broma que ya hace demasiado que dura

"Cuando recibo una solicitud reviso para ver si tiene la forma adecuada y si en ella el país en cuestión se compromete a cumplir con la Carta de la ONU, entonces la refiero al Consejo de Seguridad". Ban Ki-moon reconoció que aún no había recibido ninguna solicitud de las autoridades palestinas.

El representante palestino aseguró que aún no han decidido qué camino seguirán en la ONU para lograr su reconocimiento como Estado, sea como Estado miembro o como observador. Los palestinos continúan haciendo perder el tiempo a todo el mundo, no tienen plan que seguir, es una tomadura de pelo, desde hace 63 años están rifando a todos, 63 años "haciendo la puta y la Ramoneta", pero desgraciadamente esta broma ha lado muchas vidas, pero ellos siguen en la misma línea. Y parece que tienen la intención de que toda esta desagradable broma continúe indefinidamente.

Netanyahu: si a un nuevo estatus para la Autoridad Palestina, no al Estado

El primer ministro israelí acepta que las Naciones Unidas den un nuevo estatus más elevado a la Autoridad Palestina pero no el reconocimiento de Palestina como Estado. Netanyahu ha anunciado que en su discurso ante las Naciones Unidas dirá que el camino hacia la paz pasa por las negociaciones directas entre Israel y Palestina.

"La Asamblea General no es un lugar donde Israel reciba generalmente una justa atención", reprochó Netanyahu en las Naciones Unidas durante una conferencia de prensa con el primer ministro checo Petr Necas, en Jerusalén, "pero a pesar de todo he decidido decir la verdad para todo aquel que quiera escucharla ". Debe entenderse que la mayoría de los países pertenecen al tercer mundo, la mayoría son países con gobiernos autoritarios, un hecho que en muchos sentidos los acerca a lo que sería un futuro Estado Palestino. Por si alguien no ha entendido lo que he dicho lo diré sin rodeos: La mayoría de los países miembros de las Naciones Unidas son países del tercer mundo y la mayoría tienen en común con lo que sería el futuro Estado palestino que tienen regímenes totalitarios, bien, los palestinos no siendo aún un Estado ya son gobernados por un régimen totalitario. Esto los diferencia de Israel, un Estado democrático rodeado de regímenes totalitarios y absolutamente despreciables. Es la solidaridad de la Internacional tirana. Las Naciones Unidas deberían ser más exigentes con los países aspirantes a ser nuevos miembros y exigirles gobiernos democráticos y el respeto a los derechos humanos, así como el propósito de vivir en paz con los países vecinos. Reconocer al Estado palestino es un error porque no será un Estado democrático en el que se respeten los derechos humanos, y tampoco tienen ningún interés en convivir en paz con su principal vecino, Israel. El futuro régimen palestino con un Hamás que proclama su deseo de destruir el Estado de Israel no debería ser reconocido por las Naciones Unidas. El problema es que la mayoría de los países que votan son países con regímenes tan despreciables como el del futuro - en realidad estos son los que mandan ya - Estado palestino. Por tanto, las Naciones Unidas está a punto de aceptar en su seno otro dictadura.

Obama se reunirá con Netanyahu

El presidente de Estados Unidos Barack Obama y el primer ministro israelí Binyamin Netanyahu se reunirán para hablar sobre el proceso de paz. El gobierno de Estados Unidos ha advertido que si el asunto del reconocimiento del Estado palestino llega al Consejo de Seguridad el vetará, ya que consideran que las negociaciones entre los palestinos y los israelíes son prioritarias. Es decir, los Estados Unidos vetará el reconocimiento para obligar a los palestinos a sentarse con los israelíes a negociar, lo que los palestinos no están nada dispuestos a hacer. Un consejero estadounidense ha declarado que "pase lo que pase en Nueva York, esta es una cuestión que debe resolverse entre israelíes y palestinos". El gobierno estadounidense presiona a las autoridades palestinas para que se sienten a negociar en lugar de tirar por el derecho como han hecho sin haber solucionado el conflicto con Israel.

El presidente de la Autoridad Palestina, Mahmud Abás ha declarado que pedirá el reconocimiento de Palestina como Estado porque "Palestina necesita el estatus de miembro de las Naciones Unidas para negociar la paz".

Obama cree que el reconocimiento de Palestina como Estado sólo serviría de "distracción" y en estas circunstancias los Estados Unidos "se opondrán firmemente" a este reconocimiento.

Los palestinos no parecen tener ningún interés en solucionar el conflicto con Israel, y tanto los Estados Unidos como Israel creen que primero hay que solucionar el conflicto entre ambos países.

Hasta ahora no he escuchado que Naciones Unidas exijan el futuro Estado palestino que renuncie a destruir el Estado de Israel ni que ésta sea una condición indispensable para alcanzar la condición de Estado. Hamás sería capaz de renunciar a la destrucción del Estado de Israel?.

Abás miente

Abás dirigió a los palestinos explicándoles una cena de duro sobre la necesidad de que la ONU les reconozca como Estado para seguir las negociaciones de paz con Israel. Llevan 63 años en los que no han sido capaces de llegar a un acuerdo de paz con Israel y demostrando que si se sentaban a la mesa de negociación era porque los obligaban, pero con el claro propósito de no llegar a ningún acuerdo de paz en firme y no cumplir ningún acuerdo por mínimo que sea. Y sin solucionar este tema pretenden ser reconocidos como Estado, un Estado gobernado por grupos terroristas. Pues Abás va y les cuenta a sus compatriotas una cena de duro inmenso: "Lo tenemos todo: tenemos democracia, libertad, transparencia ... Sólo tenemos una cuestión pendiente: necesitamos tener (membresía) plena a las Naciones Unidas con las fronteras de 1967 para ir a las negociaciones a solucionar todos los asuntos permanentes con los israelíes ". Después declara que su iniciativa "no pretende aislar a Israel o sacarle su estatus legal pero si quiere aislar las políticas israelíes, acabar con la ocupación y transformar la relación entre ambas partes en una" relación entre dos Estados: uno ocupado y el otro ocupante ". "Necesitamos acabar con la ocupación porque sus prácticas son el dolor que sufrimos todos los días". Vayamos por partes. Pensar que en Palestina tienen libertad, democracia y que son transparentes es de una ingenuidad que roza la estupidez. En Gaza gobierna Hamás con puño de hierro, es un régimen totalitario que no respeta los derechos de sus ciudadanos, en Cisjordania quizás las cosas son un poco más suaves, pero allí no hay ninguna forma de gobierno que se parezca mínimamente a una democracia . Libertad?. No hacemos bromas. Tras las elecciones Hamás se hizo con el control de Gaza eliminando cualquier oposición de otras fuerzas, especialmente de Fatah, en Cisjordania sucedió lo mismo pero cambiando los papeles. La libertad de la que habla Abás no existe en ni en Gaza ni en Cisjordania. Transparencia?. Por favor, los dos regímenes que gobiernan los dos territorios palestinos tienen unos niveles de corrupción galopantes. Abás intenta presentar una Palestina bajo el gobierno de Hamás en Gaza y la Autoridad Palestina en Cisjordania con una vida casi idílica, muy lejos de la realidad. Y nos tenemos que creer que lo que no han querido negociar con Israel en todos estos años lo empezarán a negociar el día después de que sean reconocidos como Estado?. Abás dice que no quiere aislar a Israel pero si sus políticas israelíes. Este hombre es un caradura. Israel ha cedido mucho y ha tenido que soportar los ataques con cohetes y los atentados terroristas, hace pocas semanas Hamás y otras organizaciones terroristas palestinas coordinar una incursión de una célula terrorista en territorio israelí combinando esta acción con el lanzamiento de cohetes y granadas de mortero. La indecencia e inmoralidad de estos dirigentes terroristas palestinos, lo digo claro, los palestinos están gobernados por terroristas, no tiene límites. Los israelíes hacen política, los palestinos cometen atentados terroristas, es a los palestinos a los que se aislará, es evidente que no hay nada que negociar con esta gente. Abás dice que la presunta ocupación israelí de Palestina les causa dolor. Pobrecitos. Es cierto que hay israelíes en Cisjordania, son los llamados colonos, gente que ha decidido vivir allí donde hay lugares que los judíos ortodoxos y más radicales creen que son los lugares sagrados. Los judíos llaman estas zonas de Cisjordania en la que viven estos colonos con los nombres bíblicos de Judea y Samaria. Es cierto, hay tropas israelíes, tropas que protegen estos colonos de los terroristas palestinos. Dolor?. Si, no niego que los palestinos hayan sufrido mucho en estos 63 años pero la responsabilidad ha sido de los dirigentes palestinos que renunciaron al Estado que las Naciones Unidas les otorgaron en 1947 y que deberían haber proclamado el año 1948. Y la culpa la tienen los Estados árabes que los engañaron haciéndoles renunciar a ese Estado. Y la culpa la han tenido todos los dirigentes palestinos que no han hecho ningún esfuerzo para lograr un Estado capaz de vivir en paz. Los dirigentes palestinos son responsables del dolor que han causado a su propio pueblo pero también del dolor que han causado a otros pueblos.

Abás no se considera responsable de nada, pero esta es una característica que tienen todos los sátrapas árabes, ellos nunca son responsables del daño que infligen a su propio pueblo.

Abás culpa Israel que las negociaciones no avancen, pero quiero recordar que en las últimas negociaciones con Israel, mientras estaban sentados en la mesa los terroristas palestinos de Hamás se dedicaron a lanzar cohetes contra Israel, diciendo que los acuerdos a los que llegaran las dos partes no les obligaban a nada a ellos. Es decir, la delegación palestina fue a las negociaciones a perder y hacer perder el tiempo, como siempre.

Y nuevamente Hamás ya ha dicho que no apoyan la iniciativa de Abás. Como siempre.

Notícies sobre Israel (Abril de 2011)

Notícies sobre Israel
Israel i Palestina
Un acord entre Fatah i Hamàs amb poc futur

Les dues principals organitzacions palestines es van asseure a negociar després de quatre anys d'enfrontaments i divisió i van acordar formar un govern d'unitat. Fatah i Hamàs van enfrontar-se sense contemplacions i Fatah va acabar expulsant Hamàs de Cisjordània, quedant l'organització terrorista islamista palestina circumscrita a Gaza.
L'acord per formar un govern és considera vital de cara a aconseguir algun dia proclamar un Estat palestí, ara per ara inviable degut a la divisió i els enfrontament entre les diverses organitzacions palestines.
Tenen encara que canviar moltes coses però n'hi ha una fonamental: Hamàs encara té en els seus estatuts el propòsit de destruir l'Estat d'Israel. Aquest punt ha de desaparèixer si pretenen obtenir el reconeixement de la Unió Europea i dels Estats Units.
Un dirigent de Fatah està convençut que si s'uneixen podran “posar fi a l'ocupació de Palestina”, el d'Hamàs que “la divisió va donar a l'ocupació una oportunitat. Avui estem obrint una nova pàgina”. Si, una pàgina en què la situació de Gaza s'estengui a Cisjordània quan els terroristes de Hamàs es dediquin a llançar míssils des de Cisjordània i Israel respongui de la mateixa manera que fa quan els míssils d'Hamàs s'enlairen des de Gaza.
Hamàs va guanyar en les eleccions de l'any 2006, poc després estaven Hamàs i Fatah atacant-se mútuament fins que Fatah va expulsar de Cisjordània a Hamàs que va quedar-se amb Gaza. No va ser l'ocupació, van ser que van voler arreglar les diferències a cop d'AK47 i de l'enfrontament va sortir un guanyador, Fatah, i un perdedor, Hamàs.
Israel tem que Hamàs acabi apoderant-se de Cisjordània, ara en mans de Fatah. El primer ministre israelià Netanyahu li ha dit a Abbas que “l'Autoritat Palestina ha d'escollir entre la pau amb Israel i la pau amb Hamàs. No és possible fer la pau amb ambdós, no és possible la pau amb els dos perquè Hamàs té l'aspiració de destruir Israel i així h ha dit obertament”. Però Hamàs i Fatah han refusat l'ultimàtum de Netanyahu. Realment crec que el dilema que se li planteja a l'Autoritat Palestina és si vol la pau amb Israel o la guerra amb Hamàs. Les dues principals organitzacions palestines ja van estar enfrontades i tenen postures irreconciliables. Fatah pot estar pactant amb una gent que en el moment que es creguin prou forts els intentin enderrocar a ells del poder per la força, o que intentin estendre el llançament de coets que ara fan des de Gaza, el territori que controlen a Cisjordània. Ambdues possibilitats impliquen la guerra perquè si Hamàs intenta derrocar del poder a Fatah no tinc cap dubte que Fatah respondrà i tornaran a la situació de fa 4 anys, i si Hamàs usa Cisjordània per atacar Israel amb coets, Cisjordània sentirà la resposta israeliana com li passa a Gaza cada vegada que Hamàs decideix atacar territori israelià. Costa de veure com pensa aconseguir Abàs fer un govern d'unitat anant de la mà d'Hamàs que vol destruir Israel i alhora parlar de pau amb Israel.

Abàs creu que pot governar amb Hamàs i negociar amb Israel

Mahmud Abàs, líder de Fatah i president de Palestina es mostra convençut de la possibilitat d'arribar a un acord per formar un govern d'unitat amb Hamàs i alhora negociar la pau amb Israel. Coalitzar-se per governar Palestina amb una organització terrorista que aspira a destruir Israel i negociar la pau amb Israel és un sudoku impossible, especialment quan hi ha moltes possibilitats que Hamàs el primer que provi de fer sigui derrocar a Mahmud Abàs i a Fatah del poder des del poder.Abàs al·lega que “Hamàs és part del poble palestí. No puc ignorar-los. Son part de nosaltres i Netanyahu és el nostre soci. No volem escollir entre els dos”. Després diu que més aviat és Netanyahu qui “haurà d'escollir entre la pau i els assentaments”. En realitat Abàs haurà d'escollir entre la pau amb Israel o les bombes d'Israel caient sobre Cisjordània si no és capaç d'impedir que Hamàs usi el territori cisjordà per llençar atacs sobre Israel. Des de Cisjordània els terroristes d'Hamàs podrien realitzar incursions terroristes en territori israelià no havent-hi els mateixos controls fronterers que a Gaza. Abàs diu que ara per ara “no estem demanant que en aquesta etapa s'evacuï un sol dels assentaments (jueus a Cisjordània), tan sols una moratòria (en la construcció)”. Però a Israel no se'n refien d'Abàs en aquest assumpte perquè quan Israel va declarar una moratòria de deu mesos Abàs només va començar a negociar en el desè mes i mostrant escàs interès a arribar a cap acord. Llavors vaig dir que els negociadors palestins no feien més que posar excuses per no haver d'arribar a cap acord, probablement perquè no podien o no volien, potser totes dues coses, i aquesta sembla que és la mateixa percepció que tenen els israelians. En aquell temps l'exministre d'Exteriors Mahmud al-Zahar (Hamàs) va dir que “no serà possible pel Govern nacional provisional participar o apostar o treballar en el procés de pau amb Israel” tot i que Hamàs, segons aquest dirigent no tindrà problemes si el que negocia l'OLP amb Israel es limita a trivialitats. És a dir, Hamàs li diu clarament a Abàs que res de negociar amb Israel, a Hamàs no l'interessa el procés de pau, per tant és Hamàs qui li està deixant clar a Abàs que un acord de govern entre Fatah i Hamàs fa impossible la pau amb Israel, i segurament fa que la pau entre Hamàs i Fatah sigui igualment impossible.

Hamàs es planteja segrestar més soldats israelians

El diari oficial de l'organització terrorista islàmica Hamàs Al Resalah publica que Hamàs s'està plantejant segrestar més soldats israelians de cara a aconseguir més peces amb les que fer intercanvis de presoners. Recordem que el soldat israelià Gilad Shalit fa cinc anys que està segrestat per Hamàs i que totes les negociacions per alliberar-lo han fracassat ja que l'organització terrorista palestina canvia contínuament les seves exigències, és a dir, que no pensen alliberar-lo. Davant la possibilitat que Shalit pogués resultar mort durant un atac israelià sobre Gaza la direcció d'Hamàs, segons el seu diari Al Resalah, planeja el segrest d'altres soldats israelians.
És evident que Hamàs prefereix la guerra a la pau, només que ells no fan la guerra, ni tan sols la guerra de guerrilla, ells practiquen el terrorisme pur i dur. En aquestes circumstàncies la negociació amb els palestins és perdre el temps.

Estats Units i Palestina

Estats Units podrien tancar l'aixeta si Hamàs i Fatah formen un govern
d'unitat. Ileana Ros-Lehtinen, presidenta del Comitè de Relacions Exteriors de la Cambra de Representats dels Estats Units va advertir que si Fatah i Hamàs formen un govern d'unitat els Estats Units podrien tancar l'aixeta dels ajuts que els Estats Units donen als palestins. Com heu llegit uns quants paràgrafs més amunt Hamàs i Fatah van negociar posar fi a les disputes que van enfrontar ambdues organitzacions palestines i, segons ells, posar punt i final a la divisió palestina. Ros-Lehtinen diu que “l'acord entre Al Fatah i Hamàs significa que una organització terrorista estrangera que ha cridat a la destrucció d'Israel formarà part del govern de l'Autoritat Palestina” i considera que “els fons que procedeixen de contribuents nord-americans no haurien i no han de ser usats per recolzar a aquells que representen una amenaça per a la seguretat nacional dels Estats Units, els nostres interessos i el
nostre aliat vital, Israel”.

Israel a la recerca de l'autosuficiència energètica israeliana

Tots els països que envolten Israel pateixen en l'actualitat una greu inestabilitat, alguns ja ho eren d'inestables, però les revoltes que van iniciar-se a Tunísia s'han anat estenen per tot el nord d'Africà i l'Orient Mitjà fent caure el règim egipci i tunisià, fent trontollar tots els altres. És curiós que hagin estat els dos règims aparentment més estables i menys impresentables – repeteixo, menys impresentables – de la zona, el tunisià i l'egipci. Aquesta inestabilitat pot implicar que ara mateix no se sap de quin peu coixegen els nous règims, són una incògnita. Dubto molt que les dues explosions als gasoductes fossin accidentals. També Europa hi hauria de replantejar seriosament la recerca d'altres fonts d'energia alternatives, no només pel fet que els derivats del petroli que majoritàriament provenen de països de l'Orient Mitjà dels quals tenim una excessiva dependència del seu proveïment i que podrien collar-nos fent-nos pagar el que ells vulguin sinó que ens exposem que ens tallin l'aixeta del petroli i del gas si els nous règims resulten ser antioccidentals. L'explosió fa unes setmanes d'un gasoducte egipci que subministrava gas a Israel i Jordània ha posat sobre la taula la necessitat de buscar l'autosuficiència energètica per no haver de dependre de l'exterior, especialment desprès dels canvis polítics que s'han produït a Egipte amb la caiguda del règim de Mubarak. La incertesa política que afecta Egipte i l'explosió del gasoducte, el mes de febrer mentre es produïen les protestes que van acabar fent caure Mubarak va explotar un altre gasoducte que va deixar sense gas Israel durant unes setmanes. Egipte subministra el 40% del gas que consumeix Israel. La Companyia Elèctrica d'Israel va emetre un comunicat per informar que estaven produint electricitat usant “fonts d'energia alternatives aprovades pel Ministeri d'Infraestructures i el de Protecció Mediambiental”. Els conflictes socials i polítics que afecten els països de tot l'Orient Mitjà fan témer una gran incertesa i això fa que, en paraules del ministre d'infraestructura nacional, Uzi Landau, Israel “s'hagi de preparar per a una situació en el subministrament de gas des d'Egipte es paralitzi”. El viceministre d'Exteriors israelià Danny Ayalon creu que “la falta d'estabilitat regional continuarà probablement en el futur” i per tant, Israel “necessita ser autosuficient en la cobertura de les seves necessitats energètiques”.

Moren dos israelians en un atemptat a Marraquesh

Setze persones van perdre la vida a Marraquesh com a conseqüència d'un atemptat islamista contra el centre turístic de la ciutat. La zona habitualment plena de turistes estrangers va patir un atemptat que les autoritats marroquines han atribuït a AlQaida. Segons el ministre marroquí de l'Interior l'atemptat és “un acte de terrorisme causat per un artefacte explosiu que va provocar una forta deflagració”. Entre les víctimes hi havia tres ciutadans marroquins i un matrimoni israelià que havia anat a la ciutat a passar la Pasqua.

Noticias sobre Israel

Israel y Palestina
Un acuerdo entre Fatah y Hamás con poco futuro

Las dos principales organizaciones palestinas se sentaron a negociar después de cuatro años de enfrentamientos y división y acordaron formar un gobierno de unidad. Fatah y Hamás se enfrentaron sin contemplaciones y Fatah terminó expulsando Hamás de Cisjordania, quedando la organización terrorista islamista palestina circunscrita en Gaza. El acuerdo para formar un gobierno se considera vital de cara a conseguir algún día proclamar un Estado palestino, hoy por hoy inviable debido a la división y los enfrentamientos entre las diversas organizaciones palestinas. Tienen todavía que cambiar muchas cosas pero hay una fundamental: Hamás todavía tiene en sus estatutos el propósito de destruir el Estado de Israel. Este punto debe desaparecer si pretenden obtener el reconocimiento de la Unión Europea y los Estados Unidos. Un dirigente de Fatah está convencido de que si se unen podrán "poner fin a la ocupación de Palestina", el de Hamás que "la división dio el empleo una oportunidad. Hoy estamos abriendo una nueva página ". Si, una página en que la situación de Gaza se extienda a Cisjordania cuando los terroristas de Hamás se dediquen a lanzar misiles desde Cisjordania e Israel responda de la misma manera que hace cuando los misiles de Hamás elevan desde Gaza. Hamás ganó en las elecciones del año 2006, poco después estaban Hamás y Fatah atacando mutuamente hasta que Fatah expulsó de Cisjordania a Hamás que se quedó con Gaza. No fue la ocupación, fueron que quisieron arreglar las diferencias a golpe de AK47 y del enfrentamiento salió un ganador, Fatah, y un perdedor, Hamás. Israel teme que Hamás acabe apoderándose de Cisjordania, ahora en manos de Fatah. El primer ministro israelí Netanyahu le dijo a Abbas que "la Autoridad Palestina tiene que escoger entre la paz con Israel y la paz con Hamás. No es posible hacer la paz con ambos, no es posible la paz con los dos para que Hamás tiene la aspiración de destruir Israel y así h dijo abiertamente ". Pero Hamás y Fatah han rechazado el ultimátum de Netanyahu. Realmente creo que el dilema que se le plantea a la Autoridad Palestina es si quiere la paz con Israel o la guerra con Hamás. Las dos principales organizaciones palestinas ya estuvieron enfrentadas y tienen posturas irreconciliables. Fatah puede estar pactando con una gente que en el momento que se crean lo suficientemente fuertes los intenten derrocar a ellos del poder por la fuerza, o que intenten extender el lanzamiento de cohetes que ahora hacen desde Gaza, el territorio que controlan en Cisjordania. Ambas posibilidades implican la guerra porque si Hamás intenta derrocar del poder a Fatah no tengo ninguna duda de que Fatah responderá y volverán a la situación de hace 4 años, y si Hamás usa Cisjordania para atacar Israel con cohetes, Cisjordania sentirá la respuesta israelí como le pasa en Gaza cada vez que Hamás decide atacar territorio israelí. Cuesta ver cómo piensa conseguir Abás hacer un gobierno de unidad yendo de la mano de Hamás que quiere destruir Israel y a la vez hablar de paz con Israel.

Abás cree que puede gobernar con Hamás y negociar con Israel

Mahmud Abás, líder de Fatah y presidente de Palestina se muestra convencido de la posibilidad de llegar a un acuerdo para formar un gobierno de unidad con Hamás y al mismo tiempo negociar la paz con Israel. Coaligarse para gobernar Palestina con una organización terrorista que aspira a destruir Israel y negociar la paz con Israel es un sudoku imposible, especialmente cuando hay muchas posibilidades de que Hamás lo primero que intente hacer sea derribar a Mahmud Abás ya Fatah del poder desde del poder. Abás alega que "Hamás es parte del pueblo palestino. No puedo ignorarlos. Son parte de nosotros y Netanyahu es nuestro socio. No queremos escoger entre los dos ". Luego dice que más bien es Netanyahu quien "tendrá que escoger entre la paz y los asentamientos". En realidad Abás tendrá que escoger entre la paz con Israel o las bombas de Israel cayendo sobre Cisjordania si no es capaz de impedir que Hamás use el territorio cisjordano para lanzar ataques sobre Israel. Desde Cisjordania los terroristas de Hamás podrían realizar incursiones terroristas en territorio israelí no habiendo los mismos controles fronterizos que en Gaza. Abás dice que hoy por hoy "no estamos pidiendo que en esta etapa se evacue uno solo de los asentamientos (judíos en Cisjordania), tan sólo una moratoria (en la construcción)". Pero en Israel no se fían de Abás en este asunto porque cuando Israel declaró una moratoria de diez meses Abás sólo comenzó a negociar en el décimo mes y mostrando escaso interés en llegar a ningún acuerdo. Entonces dije que los negociadores palestinos no hacían más que poner excusas para no tener que llegar a ningún acuerdo, probablemente porque no podían o no querían, quizás las dos cosas, y esta parece ser la misma percepción que tienen los israelíes. En aquel tiempo el ex ministro de Exteriores Mahmud al Zahar (Hamás) dijo que "no será posible por el Gobierno nacional provisional participar o apostar o trabajar en el proceso de paz con Israel" aunque Hamás, según este dirigente no tendrá problemas si lo que negocia la OLP con Israel se limita a trivialidades. Es decir, Hamás le dice claramente a Abás que nada de negociar con Israel, a Hamás no le interesa el proceso de paz, por lo tanto es Hamás quien le está dejando claro a Abás que un acuerdo de gobierno entre Fatah y Hamás hace imposible la paz con Israel, y seguramente hace que la paz entre Hamás y Fatah sea igualmente imposible.

Hamás se plantea secuestrar más soldados israelíes

El diario oficial de la organización terrorista islámica Hamás Al Resalah publica que Hamás está planteando secuestrar más soldados israelíes de cara a conseguir más piezas con las que hacer intercambios de prisioneros. Recordemos que el soldado israelí Gilad Shalit hace cinco años que está secuestrado por Hamás y que todas las negociaciones para liberarlo han fracasado ya que la organización terrorista palestina cambia continuamente sus exigencias, es decir, que no piensan liberarlo. Ante la posibilidad de que Shalit pudiera resultar muerto durante un ataque israelí sobre Gaza la dirección de Hamás, según su diario Al Resalah, planea el secuestro de otros soldados israelíes. Es evidente que Hamás prefiere la guerra a la paz, sólo que ellos no hacen la guerra, ni siquiera la guerra de guerrilla, ellos practican el terrorismo puro y duro. En estas circunstancias la negociación con los palestinos es perder el tiempo.

Estados Unidos y Palestina Estados Unidos podrían cerrar el grifo si Hamás y Fatah forman un gobierno de unidad

Ileana Ros-Lehtinen, presidenta del Comité de Relaciones Exteriores de la Cámara de Representantes de Estados Unidos advirtió que si Fatah y Hamás forman un gobierno de unidad los Estados Unidos podrían cerrar el grifo de las ayudas que los Estados Unidos dan a los palestinos. Como habéis leído unos cuantos párrafos más arriba Hamás y Fatah negociaron poner fin a las disputas que enfrentaron ambas organizaciones palestinas y, según ellos, poner punto y final a la división palestina. Ros-Lehtinen dice que "el acuerdo entre Al Fatah y Hamás significa que una organización terrorista extranjera que ha llamado a la destrucción de Israel formará parte del gobierno de la Autoridad Palestina" y considera que "los fondos que proceden de contribuyentes norteamericanos no deberían y no deben ser usados ​​para apoyar a aquellos que representan una amenaza para la seguridad nacional de Estados Unidos, nuestros intereses y nuestro aliado vital, Israel ".

Israel en busca de la autosuficiencia energética israelí

Todos los países que rodean Israel sufren en la actualidad una grave inestabilidad, algunos ya lo eran de inestables, pero las revueltas que se iniciaron en Túnez se han ido extendiendo por todo el norte de África y Oriente Medio haciendo caer el régimen egipcio y tunecino, haciendo tambalear todos los demás. Es curioso que hayan sido los dos regímenes aparentemente más estables y menos impresentables - repito, menos impresentables - de la zona, el tunecino y el egipcio. Esta inestabilidad puede implicar que ahora mismo no se sabe de qué pie cojean los nuevos regímenes, son una incógnita. Dudo mucho que las dos explosiones en los gasoductos fueran accidentales. También Europa debería replantear seriamente la búsqueda de otras fuentes de energía alternativas, no sólo debido a que los derivados del petróleo que mayoritariamente provienen de países de Oriente Medio los que tenemos una excesiva dependencia de su abastecimiento y que podrían extorsionar -haciéndonos pagar lo que ellos quieran sino que nos exponemos que nos corten el grifo del petróleo y del gas si los nuevos regímenes resultan ser antioccidentales. La explosión hace unas semanas de un gasoducto egipcio que suministraba gas a Israel y Jordania ha puesto sobre la mesa la necesidad de buscar la autosuficiencia energética para no tener que depender del exterior, especialmente después de los cambios políticos que se han producido en Egipto con la caída del régimen de Mubarak. La incertidumbre política que afecta Egipto y la explosión del gasoducto, el mes de febrero mientras se producían las protestas que acabaron haciendo caer Mubarak explotó otro gasoducto que dejó sin gas Israel durante unas semanas. Egipto suministra el 40% del gas que consume Israel. La Compañía Eléctrica de Israel emitió un comunicado para informar que estaban produciendo electricidad usando "fuentes de energía alternativas aprobadas por el Ministerio de Infraestructuras y el de Protección Medioambiental". Los conflictos sociales y políticos que afectan a los países de todo el Oriente Medio hacen temer una gran incertidumbre y eso hace que, en palabras del ministro de infraestructura nacional, Uzi Landau, Israel "deba preparar para una situación en el suministro de gas desde Egipto se paralice ". El viceministro de Exteriores israelí Danny Ayalon cree que "la falta de estabilidad regional continuará probablemente en el futuro" y por tanto, Israel "necesita ser autosuficiente en la cobertura de sus necesidades
energéticas".

Mueren dos israelíes en un atentado en Marraquesh

Dieciséis personas perdieron la vida en Marraquesh como consecuencia de un atentado islamista contra el centro turístico de la ciudad. La zona habitualmente llena de turistas extranjeros sufrió un atentado que las autoridades marroquíes han atribuido a AlQaida. Según el ministro marroquí del Interior del atentado es "un acto de terrorismo causado por un artefacto explosivo que provocó una fuerte deflagración". Entre las víctimas había tres ciudadanos marroquíes y un matrimonio israelí que había ido a la ciudad a pasar la Pascua.