Els islamistes sota sospita a França
L’assassinat de set persones a França a mans d’un terrorista islàmic està fent que les autoritats hagin decidit prendre mesures dràstiques contra els islamistes. Si Merah quan va decidir assassinar a set persones ho feia creient que posava la República de genolls anava errat, el que ha aconseguit Merah, a més que el matessin, ha estat que les autoritats de la República hagin decidit fer batudes per detenir islamistes.
Forsane Alizza planejava diversos segrestos
Els integrants del grup islamista Forsane Alizza detinguts la setmana passada en una batuda policial contra els islamistes després que Merah fos abatut per la policia planejaven diversos segrestos. Entre els objectius hi havia un jutge de Lió de cognom jueu, Albert Lévy. El jutge instructor d’aquesta causa sospita que aquest grup ha comés alguns crims i ha donat més temps a la policia perquè pugui continuar la investigació dels membres d’aquesta organització islamista que ja estava a la llista d’organitzacions prohibides. En aquests moments la Justícia els acusa d’associació il•lícita amb objectius terroristes. Més d’una dotzena d’individus van ser detinguts durant la batuda. Ara per ara no es creu que Merah tingués relació amb aquest grup.
Els tretze membres de Forsane Alizza van comparèixer davant dels jutges i van ser imputats per terrorisme i tinença d’armes. Només 9, inclòs el cap van ser empresonats provisionalment, els altres 4 van quedar lliures sota control judicial. Aquest grup estava prohibit des del mes de març, s’entrenaven a parcs i boscos. Des de la seva web feien crides a la Gihad, deien que volien crear un califat a França i que volien que s’apliqués la xara.
Cal recordar que en el discurs d’altres grups terroristes islàmics – AlQaida, per exemple - hi ha crides a reconquerir Al-Andalus, que era el que coneixem com Península Ibèrica, que els musulmans van arribar fins a Poitiers, que el 732 va haver la batalla que du el nom d’aquesta ciutat que va enfrontar els francs amb els moros, i que per sort van guanyar els francs, si no ara estaríem tots pregant en direcció a La Meca. El problema no és que pretenguin tornar a llocs en què un dia van estar, això si, molt poc temps, és que l’objectiu declarat de l’islamisme és acabar islamitzant a tothom de grat o per força.
Una nova batuda contra islamistes a França
Deu persones més que s’estaven preparant per cometre actes terroristes han estat detingudes a Marsella, Roubaix, Valence, Carpentras i Pau. La policia ha realitzat escorcolls a domicilis i vehicles i s’ha incautat de material informàtic i documents. Segons la policia aquests individus no formaven una xarxa ni estaven relacionats entre ells però estaven sota vigilància arran dels seus viatges a camps d’entrenament gihadistes al Pakistan i l’Afganistan, o tenien intenció de fer-ho. Tot i que eren individus aïllats els serveis d’intel•ligència francesos els estaven investigant i els tenien identificats. Comparteixen un perfil semblant al de Merah. El ministre de l’Interior francès Claude Guéant va justificar les batudes després de las matances perpetrades per Merah perquè no es podia córrer el risc que aquests fets es tornessin a repetir. Segons Guéant “els mitjans favorables a l’islamisme radical estan en efervescència” amb manifestacions de suport a Merah i per això s’està fent un seguiment dels webs islamistes. Aquests islamistes detinguts en aquesta segona batuda no tenen cap relació amb Forsane Alizza, grup desmantellat dies abans, davant la sospita que pretenien actuar.
Los islamistas bajo sospecha en Francia
El asesinato de siete personas en Francia a manos de un terrorista islámico está haciendo que las autoridades hayan decidido tomar medidas drásticas contra los islamistas. Si Merah cuando decidió asesinar a siete personas lo hacía creyendo que ponía la República de rodillas estaba equivocado, lo que ha conseguido Merah, además de que lo mataran, ha sido que las autoridades de la República hayan decidido hacer redadas para detener islamistas.
Forsane Alizza planeaba varios secuestros
Los integrantes del grupo islamista Forsane Alizza detenidos la semana pasada en una redada policial contra los islamistas después de que Merah fuera abatido por la policía planeaban varios secuestros. Entre los objetivos había un juez de Lyon de apellido judío, Albert Lévy. El juez instructor de esta causa sospecha que este grupo ha cometido algunos crímenes y ha dado más tiempo a la policía para que pueda continuar la investigación de los miembros de esta organización islamista que ya estaba en la lista de organizaciones prohibidas. En estos momentos la Justicia les acusa de asociación ilícita con objetivos terroristas.Más de una docena de individuos fueron detenidos durante la redada. Hoy por hoy no se cree que Merah tuviera relación con este grupo.
Los trece miembros de Forsane Alizza comparecieron ante los jueces y fueron imputados por terrorismo y tenencia de armas. Sólo 9, incluido el jefe fueron encarcelados provisionalmente, los otros 4 quedaron libres bajo control judicial. Este grupo estaba prohibido desde el mes de marzo, se entrenaban en parques y bosques.Desde su web hacían llamamientos a la Yihad, decían que querían crear un califato en Francia y que querían que se aplicara la sharia.
Cabe recordar que en el discurso de otros grupos terroristas islámicos - AlQaida, por ejemplo - hay llamamientos a reconquistar Al Andalus, que era lo que conocemos como Península Ibérica, que los musulmanes llegaron hasta Poitiers, que el 732 tuvo que en ella la batalla que lleva el nombre de esta ciudad que enfrentó a los francos con los moros, y que por suerte ganaron los francos, si no, ahora estaríamos todos rezando en dirección a La Meca. El problema no es que pretendan volver a lugares en los que un día estuvieron, eso si, muy poco tiempo, es que el objetivo declarado del islamismo es acabar islamizando todos de grado o por fuerza.
Una nueva redada contra islamistas en Francia
Diez personas más que estaban preparando para cometer actos terroristas han sido detenidas en Marsella, Roubaix, Valence, Carpentras y Paz. La policía ha realizado registros en domicilios y vehículos y se ha incautado de material informático y documentos.Según la policía estos individuos no formaban una red ni estaban relacionados entre sí pero estaban bajo vigilancia a raíz de sus viajes a campos de entrenamiento yihadistas en Pakistán y Afganistán, o tenían intención de hacerlo. Aunque eran individuos aislados los servicios de inteligencia franceses les estaban investigando y los tenían identificados. Comparten un perfil parecido al de Merah. El ministro del Interior francés Claude Guéant justificó las redadas después de las matanzas perpetradas por Merah porque no se podía correr el riesgo de que estos hechos se volvieran a repetir. Según Guéant "los medios favorables al islamismo radical están en efervescencia" con manifestaciones de apoyo a Merah y por eso se está haciendo un seguimiento de las webs islamistas. Estos islamistas detenidos en esta segunda redada no tienen ninguna relación con Forsane Alizza, grupo desmantelado días antes, ante la sospecha de que pretendían actuar.
"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover. 123è President de la Generalitat de Catalunya.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terrorisme islamista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terrorisme islamista. Mostrar tots els missatges
6 d’abr. 2012
1 d’abr. 2012
Argentina: Judici oral a l'expresident Menem - Israel elogia l'Argentina per reobrir la investigació sobre l'atemptat a l'AMIA - La Justícia argentina investigarà els crims del franquisme – La guerra de les Malvines 30 anys després
Argentina: Judici oral a l'expresident Menem - Israel elogia l'Argentina per reobrir la investigació sobre l'atemptat a l'AMIA - La Justícia argentina investigarà els crims del franquisme – La guerra de les Malvines 30 anys després
Argentina: Juicio oral al ex presidente Menem - Israel elogia la Argentina para reabrir la investigación sobre el atentado a la AMIA - La Justicia argentina investigará los crímenes del franquismo - La guerra de las Malvinas 30 años después
Judici oral a l'expresident Menem
Israel elogia l'Argentina per reobrir la investigació sobre l'atemptat a l'AMIAL'any 1992 l'Ambaixada israeliana de Buenos Aires va patir un terrible atemptat perpetrat per terroristes islàmics, dos anys després va ser el centre comunitari jueu AMIA, també a Buenos Aires el que va patir un atemptat terrorista islàmic. Des del primer moment la investigació va ser realitzada amb una sospitosa ineptitud i les pressions polítiques des de les altes instàncies de l'Estat van fer que la investigació per part argentina acabés en un atzucac. Carlos Menem, president de l'Argentina entre 1989 i 1999 ha estat processat amb altres cinc imputats l'ex jutge federal Juan José Galeano, els antics caps del servei secret Hugo Anzorreguy i Juan Carlos Anchezar y dos ex comissaris de la Policia Federal i seran sotmesos a judici per haver encobert als autors de l'atemptat contra l'AMIA que el 18 de juliol de 1994 va provocar la destrucció de l'edifici de l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA) i va causar la mort de 85 persones i ferides a centenars. L'expresident argentí Carlos Menem està acusat d'ingerència en la investigació de l'atemptat atribuït al grup terrorista islàmic libanès Hezbolà amb la complicitat i el finançament de l'Iran. El llavors president Menem va extralimitar-se en les funcions acordades per la Constitució argentina i les lleis locals quan va ordenar mitjançant una comunicació a través del seu germà Munir Menem – coordinador general de la Unitat President – a Galeano, llavors jutge federal que abandonés “la investigació relativa a la denominada ‘pista Kanoore Edul', empresari amic de la família Menem i difunt l'any 2010, sospitós d'haver tingut vincles amb l'atemptat”. “En compliment d'aquesta il•legal disposició presidencial, el magistrat a càrrec de la perquisició – el llavors jutge Galeano – va frustrar, ocultar, sostraure, dilatar i/o interrompre diligències probatòries que podrien comprometre al nomenat Alberto Jacinto Kanoore Edul”. L'actual instructor assenyala que Kanoore tenia vincles amb el diplomàtic iranià Mohsen Rabbani “per aquell llavors sospitós d'haver participat en el fet i actualment en busca i captura internacional”. Quan Menem va immiscir-se en la investigació “ja existien motius suficients per sospitar” que Rabbani havia participat en l'atemptat. L'ex jutge Galeano va dirigir les investigacions durant 10 anys fins que va ser destituït del seu càrrec l'any 2005 "mal exercici de les seves funcions". El cap Anzorreguy i el subcap Anchezar de la Secretaria d'Intel•ligència de l'Estat, i els ex comissaris de la Policia Federal Carlos Castañeda i Jorge Palacios estan acusats d'haver entorpit les investigacions de l'atemptat contra l'AMIA.
L'ambaixador d'Israel davant les Nacions Unides ha elogiat l'Argentina per haver donat un nou impuls a la investigació de l'atemptat contra l'AMIA a Buenos Aires. L'ambaixador israelià Ron Prosor diu que “crec que estan infonent noves energies” a la investigació ja que “en el passat va haver-hi una real motivació per revisar els fets. Veig que ara és diferent des del costat argentí”. La policia argentina va emetre una ordre de busca i captura contra cinc iranians i un libanès relacionats amb l'atac.
La Justícia argentina investigarà els crims del franquisme
Familiars de les víctimes del franquisme intentaran buscar justícia a través d'advocats i jutges argentins. La jutgessa argentina María Servini viatjarà a Madrid el pròxim juny per investigar els crims del franquisme. Prèviament ha sol•licitat als afectats una llista de persones a les que vol interrogar, mig centenar de persones familiars de víctimes del franquisme que s'afegeixen a la causa oberta a l'Argentina l'any 2010. Aquestes demandes es fan d'acord amb el principi de justícia universal. Les famílies de víctimes del franquisme recorren a la Justícia argentina ja que la Justícia espanyola no només ha estat incapaç de jutjar els crims de la dictadura i a les persones responsables d'aquests crims sinó que s'ha convertit en la principal protectora de la dictadura franquista.La guerra de les Malvines 30 anys després
El 2 d'abril de 1982 va iniciar-se l'anomenada guerra de les Malvines i ara, 30 anys després d'aquella absurda, tràgica i innecessària guerra han aparegut diversos llibres tractant el tema des de diversos punts de vista. La guerra va enfrontar l'Argentina amb la Gran Bretanya. L'Argentina governada per una Junta Militar va voler usar el patriotisme més groller per desviar l'atenció de la població dels veritables problemes del país, i van enviar als seus soldats a una guerra contra la Gran Bretanya sabent que la perdrien. “Lágrimas de hielo” de Natasha Niebieskikwiat descobreix les condicions en què els soldats argentins van anar a la guerra, el patiment, abusos i turments que aquests soldats van haver de suportar per part dels seus oficials superiors. Aquest assumpte ha arribat a la Cort Suprema de Justícia Argentina que haurà de determinar si es van produir crims de lesa humanitat. Niebieskikwia afirma que “el fervor popular va impedir veure les carències dels soldats argentins” que “la major part dels quals pràcticament sense instrucció militar, però per a molts d'ells el pitjor enemic no va estar en el bàndol contrari sin paradoxalment en el propi”.
A “Malvinas, los vuelos secretos”, Gonzalo Sánchez descriu els vols d'Aerolíneas Argentinas que volaven a Líbia, Sud-àfrica i Israel per aconseguir armes enmig dels entrebancs que la Gran Bretanya i els seus aliats de l'OTAN li posaven. A mi, però hi ha un fet que em sorprèn, la Junta Militar argentina va enviar els soldats argentins sense haver-los instruït ni equipat adequadament i sense haver-se aprovisionat, va ser una guerra organitzada, és un dir, de manera improvisada contra un enemic com la Gran Bretanya que per mot de capa caiguda que estigui continua sent un dels exèrcits millor organitzats del món. Tinc la sensació que la Junta Militar tenia clar que no guanyaria la guerra, que la guerra només era un acte per tenir entretinguda la població argentina de temes més importants. Una distracció molt cara, especialment en vides.
Hernán Dobry fa pública a “Rabinos de Malvinas” la història dels cinc religiosos – rabins - que van ser enviats a les illes per a donar suport espiritual pels soldats jueus argentins que van ser part dels contingents enviats a la guerra, “la primera i única vegada – segons Dobry – en la història del país – Argentina – que un sacerdot d'una altra fe que no és la catòlica va formar part de les Forces Armades”.
A “Guerra de Malvinas: imágenes de una tragedia”, Román Lejtman descriu la guerra de les Malvines com “una aventura militar que va canviar per a sempre (l'Argentina)”. Lejtman parla del “paper de la CIA, els satèl•lits de la Unió Soviètica i la influència de Fidel Castro i Augusto Pinochet” en aquest conflicte. Una guerra en què massa gent va provar de ficar la seva cullerada, dictadors de tot pelatge ideològic, perquè ja em diran vostès que tenien en comú Castro i Pinochet apart de ser dictadors. Lejtman descriu també “la fam dels soldats argentins, la mediocritat dels membres de la Junta Militar i el robatori dels milions del Fons Patriòtic. Aquest fons patriòtic havia de servir per finançar la guerra però a dia d'avui no se sap on van anar a parar aquests diners.
Agustín Gallardo a “Vidas marcadas, nuevas crónicas sobre Malvinas” recull els testimonis dels veritables protagonistes d'aquella tràgica guerra.
La guerra de les Malvines va començar el 2 d'abril de 1982 i va concloure el 14 de juny de 1982, van morir 649 soldats argentins, 255 britànics i 3 illencs. La Junta Militar argentina va iniciar una guerra sense haver fet cap mena de preparatiu, segurament en cap moment tenien previst guanyar la guerra contra la Gran Bretanya. Potser la Junta Militar argentina creia que els britànics decidirien no intervenir ja que les Falkland (pels britànics) estaven molt lluny de la Gran Bretanya i potser no pagava la pena enviar tropes per defensar unes poques illes situades a les quimbambes, però van equivocar-se.
Argentina: Juicio oral al ex presidente Menem - Israel elogia la Argentina para reabrir la investigación sobre el atentado a la AMIA - La Justicia argentina investigará los crímenes del franquismo - La guerra de las Malvinas 30 años después
Juicio oral al ex presidente Menem
En 1992 la Embajada israelí de Buenos Aires sufrió un terrible atentado perpetrado por terroristas islámicos, dos años después fue el centro comunitario judío AMIA, también en Buenos Aires el que sufrió un atentado terrorista islámico. Desde el primer momento la investigación fue realizada con una sospechosa ineptitud y las presiones políticas desde las altas instancias del Estado hicieron que la investigación por parte argentina acabara en un callejón sin salida. Carlos Menem, presidente de Argentina entre 1989 y 1999 ha sido procesado con otros cinco imputados el ex juez federal Juan José Galeano, los antiguos jefes del servicio secreto Hugo Anzorreguy y Juan Carlos Anchezar y dos ex comisarios de la Policía Federal y serán sometidos a juicio por haber encubierto a los autores del atentado contra la AMIA que el 18 de julio de 1994 provocó la destrucción del edificio de la Asociación Mutual Israelita Argentina (AMIA) y causó la muerte de 85 personas y heridas a centenares. El ex presidente argentino Carlos Menem está acusado de injerencia en la investigación del atentado atribuido al grupo terrorista islámico libanés Hezbolá con la complicidad y la financiación de Irán. El entonces presidente Menem extralimitarse en las funciones acordadas por la Constitución argentina y las leyes locales cuando ordenó mediante una comunicación a través de su hermano Munir Menem - coordinador general de la Unidad Presidente - a Galeano, entonces juez federal que abandonara " la investigación relativa a la denominada 'pista Kanoore Edul', empresario amigo de la familia Menem y difunto el año 2010, sospechoso de haber tenido vínculos con el atentado ". "En cumplimiento de esta ilegal disposición presidencial, el magistrado a cargo de la pesquisa - el entonces juez Galeano - frustró, ocultar, sustraer, dilatar y / o interrumpir diligencias probatorias que podrían comprometer al nombrado Alberto Jacinto Kanoore Edul". El actual instructor señala que Kanoore tenía vínculos con el diplomático iraní Mohsen Rabbani "por aquel entonces sospechoso de haber participado en el hecho y actualmente en busca y captura internacional". Cuando Menem inmiscuirse en la investigación "ya existían motivos suficientes para sospechar" que Rabbani había participado en el atentado. El ex juez Galeano dirigió las investigaciones durante 10 años hasta que fue destituido de su cargo en 2005 "mal ejercicio de sus funciones". El jefe Anzorreguy y el subjefe Anchezar de la Secretaría de Inteligencia del Estado, y los ex comisarios de la Policía Federal Carlos Castañeda y Jorge Palacios están acusados de haber entorpecido las investigaciones del atentado contra la AMIA.Israel elogia la Argentina para reabrir la investigación sobre el atentado a la AMIA
El embajador de Israel ante las Naciones Unidas ha elogiado la Argentina por haber dado un nuevo impulso a la investigación del atentado contra la AMIA en Buenos Aires. El embajador israelí Ron Prosor dice que "creo que están infundiendo nuevas energías" a la investigación ya que "en el pasado hubo una real motivación para revisar los hechos. Veo que ahora es diferente desde el lado argentino ". La policía argentina emitió una orden de busca y captura contra cinco iraníes y un libanés relacionados con el ataque.
La Justicia argentina investigará los crímenes del franquismo
Familiares de las víctimas del franquismo intentarán buscar justicia a través de abogados y jueces argentinos. La jueza argentina María Servini viajará a Madrid el próximo junio para investigar los crímenes del franquismo. Previamente ha solicitado a los afectados una lista de personas a las que quiere interrogar, medio centenar de personas familiares de víctimas del franquismo que se añaden a la causa abierta en Argentina el año 2010. Estas demandas se hacen de acuerdo con el principio de justicia universal. Las familias de víctimas del franquismo recurren a la Justicia argentina ya que la Justicia española no sólo ha sido incapaz de juzgar los crímenes de la dictadura ya las personas responsables de estos crímenes sino que se ha convertido en la principal protectora de la dictadura franquista .La guerra de las Malvinas 30 años después
El 2 de abril de 1982 se inició la llamada guerra de las Malvinas y ahora, 30 años después de aquella absurda, trágica e innecesaria guerra han aparecido varios libros tratando el tema desde diversos puntos de vista. La guerra enfrentó a Argentina con Gran Bretaña. La Argentina gobernada por una Junta Militar quiso usar el patriotismo más grosero para desviar la atención de la población de los verdaderos problemas del país, y enviaron a sus soldados a una guerra contra Gran Bretaña sabiendo que la perderían."Lágrimas de hielo" de Natasha Niebieskikwiat descubre las condiciones en que los soldados argentinos fueron a la guerra, el sufrimiento, abusos y tormentos que estos soldados tuvieron que soportar por parte de sus oficiales superiores. Este asunto ha llegado a la Corte Suprema de Justicia Argentina que deberá determinar si se produjeron crímenes de lesa humanidad.Niebieskikwia afirma que "el fervor popular impidió ver las carencias de los soldados argentinos" que "la mayor parte de los cuales prácticamente sin instrucción militar, pero para muchos de ellos el peor enemigo no estuvo en el bando contrario sin paradójicamente en el propio ".
En "Malvinas, los vuelos secretos", Gonzalo Sánchez describe los vuelos de Aerolíneas Argentinas que volaban en Libia, Sudáfrica e Israel para conseguir armas en medio de los obstáculos que Gran Bretaña y sus aliados de la OTAN le ponían. A mí, pero hay un hecho que me sorprende, la Junta Militar argentina envió los soldados argentinos sin haberlos instruido ni equipado adecuadamente y sin haberse aprovisionado, fue una guerra organizada, es un decir, de manera improvisada contra un enemigo como la Gran Bretaña que por palabra de capa caída que esté sigue siendo uno de los ejércitos mejor organizados del mundo. Tengo la sensación de que la Junta Militar tenía claro que no ganaría la guerra, que la guerra sólo era un acto para tener entretenida la población argentina de temas más importantes. Una distracción muy cara, especialmente en vidas.
Hernán Dobry hace público a "Rabinos de Malvinas" la historia de los cinco religiosos - rabinos - que fueron enviados a las islas para dar apoyo espiritual por los soldados judíos argentinos que fueron parte de los contingentes enviados a la guerra, "la primera y únicavez - según Dobry - en la historia del país - Argentina - que un sacerdote de otra fe que no es la católica formó parte de las Fuerzas Armadas ".
En "Guerra de Malvinas: imágenes de una tragedia", Román Lejtman describe la guerra de las Malvinas como "una aventura militar que cambió para siempre (Argentina)". Lejtman habla del "papel de la CIA, los satélites de la Unión Soviética y la influencia de Fidel Castro y Augusto Pinochet" en este conflicto. Una guerra en la que demasiada gente intentó meter su cucharada, dictadores de todo pelaje ideológico, porque ya me dirán ustedes que tenían en común Castro y Pinochet aparte de ser dictadores. Lejtman describe también "el hambre de los soldados argentinos, la mediocridad de los miembros de la Junta Militar y el robo de los millones del Fondo Patriótico. Este fondo patriótico debía servir para financiar la guerra pero a día de hoy no se sabe dónde fueron a parar ese dinero.
Agustín Gallardo en "Vidas marcadas, Nuevas crónicas sobre Malvinas" recoge los testimonios de los verdaderos protagonistas de aquella trágica guerra.
La guerra de las Malvinas comenzó el 2 de abril de 1982 y concluyó el 14 de junio de 1982, murieron 649 soldados argentinos, 255 británicos y 3 isleños. La Junta Militar argentina inició una guerra sin haber hecho ningún tipo de preparativo, seguramente en ningún momento tenían previsto ganar la guerra contra Gran Bretaña. Quizá la Junta Militar argentina creía que los británicos decidirían no intervenir ya que las Falkland (para los británicos) estaban muy lejos de la Gran Bretaña y quizás no valía la pena enviar tropas para defender unas pocas islas situadas en las quimbambas, pero se equivocaron .
30 de març 2012
Les seqüeles del cas del terrorista Mohamed Merah (III)
Las secuelas del caso del terrorista Mohamed Merah (III)
El terrorista Mohamed Merah, autor de la mort de set persones en tres atemptats en dies diferents a Montauban i Tolosa de Llenguadoc, va ser abatut al seu pis de Tolosa de Llenguadoc per les forces de seguretat franceses. Tres militars francesos musulmans membres d’una unitat que havia participat en missions a l’Afganistan, i 3 nens jueus i els seu mestre d’una escola jueva van ser les víctimes mortals d’aquest terrorista islàmic francès d’origen algerià. Després de més de 30 hores se setge el terrorista va acabar sent abatut per les forces especials. El president Sarkozy havia donat ordres d’intentar capturar viu aquest terrorista però va ser impossible. Merah va afirmar que va actuar en nom d’AlQaida.Al Jazeera no emetrà els vídeos del terrorista de Tolosa de Llenguadoc
Merah havia dit que havia gravat les matances que ell mateix havia perpetrat i les va remetre a la cadena de televisió catarí Al Jazeera en un paquet que contenia un llapis de memòria amb 25 minuts d’imatges i una carta signada pel propi Merah. Les imatges estaven muntades i se’ls havia afegit cants guerrers i els crits de les víctimes i del propi assassí. Les fonts policials asseguren que Merah no va poder enviar les imatges perquè el paquet que va arribar a les oficines d’Al Jazeera a París tenen segells amb data del passat dimecres de l’oficina de correus de Castelnau d’Estrétefonds, a una vintena de quilòmetres de Tolosa de Llenguadoc. Això voldria dir que Merah tenia un còmplice.Algèria repudia a Merah
Al Jazeera ha anunciat que no emetrà els vídeos enviats per Merah perquè no aporten cap informació i per respecte a les víctimes. La decisió de no emetre el vídeo la van prendre a Qatar en base a criteris deontològics. Abans que Al Jazeera prengués aquesta decisió el president Sarkozy s’havia pronunciat contrari a que aquestes imatges poguessin ser emeses: “Demano solemnement als responsables de les cadenes que tinguin aquestes imatges al seu poder que no les difonguin sota cap pretext per respecte a les víctimes i a la República”.
Mohamed Merah era francès d’origen algerià, estava previst que l’enterressin a Bezzaz, la població de la que era originari perquè ho va demanar la seva família però el govern algerià no va donar l’autorització per a la repatriació del cos, i això vol dir que l’hauran d’enterrar a França on serà enterrat discretament.Primeres conseqüències després de les matances de Montauban i Tolosa de Llenguadoc
La Unió d’Organitzacions Islàmiques de França (UOIF) van organitzar un congrés però cinc dels participants en aquest congrés han vist com França els prohibia l’entrada a França perquè la seva postura i declaracions ataquen els valors de la República. Akrima Sabri, Ayed Bin Abdalah Al Qarni, Safwat Al Hijazi i Abdalah Basfar no podran assistir a aquest congrés per la prohibició d’entrar a França i Yusef Al Qaradawi i Al Masri van renunciar ells a assistir-hi. El ministre francès d’Exteriors Alain Juppé i el de l’Interior, Claude Guéant han emès un comunicat dient que “lamentem que la OUIF hagi decidit convidar a Tariq Ramadan, ciutadà suís les opinions del qual són contràries a l’esperit republicà, això no fa cap favor als musulmans de França”. A França el tema de l’aconfessionalitat de l’Estat se la prenen seriosament, l’Església catòlica sap quin és el seu lloc i manté unes excel•lents relacions amb la República, molt diferent d’Espanya on la Conferència Episcopal espanyola sempre està intentant ficar cullerada en la política i quan algú intenta recordar-los que Espanya és un Estat aconfessional els bisbes són capaços de treure el Sant Crist gros per demanar que el govern sigui fulminat per un raig diví. Tornem al tema després d’aquest incís. Aquesta és la primera conseqüència arran de l’anunci del president Sarkozy que va anunciar que es prohibiria l’entrada a França dels predicadors que ataquin els valors de la República. “En un moment en què França està colpejada per extremistes que l’ataquen en nom d’ideologies o de creences esbiaixades és capital que aquestes llibertats s’exerceixin dins del marc de la llei i dels respecte en els nostres valors fonamentals”. El risc és que aquí ja han vist els extremistes islàmics que gaudeixen d’impunitat i podria ser que comencessin a traslladar-se cap aquí tots aquests predicadors extremistes unint-se als que ja hi som. Crec que les nostres autoritats haurien d’aplicar el mateix nivell de tolerància i començar a expulsar aquells imams extremistes que hi ha al nostre país i que ho facin abans que tinguem un cas Merah a Catalunya.
Las secuelas del caso del terrorista Mohamed Merah (III)
El terrorista Mohamed Merah, autor de la muerte de siete personas en tres atentados en días diferentes a Montauban y Toulouse, fue abatido en su piso de Toulouse por las fuerzas de seguridad francesas. Tres militares franceses musulmanes miembros de una unidad que había participado en misiones en Afganistán, y 3 niños judíos y su maestro de una escuela judía fueron las víctimas mortales de este terrorista islámico francés de origen argelino.Después de más de 30 horas se asedio el terrorista acabó siendo abatido por las fuerzas especiales. El presidente Sarkozy había dado órdenes de intentar capturar vivo este terrorista pero fue imposible. Merah afirmó que actuó en nombre de AlQaida.Al Jazeera no emitirá los vídeos del terrorista de Toulouse
Merah había dicho que había grabado las matanzas que él mismo había perpetrado y las remitió a la cadena de televisión qatarí Al Jazeera en un paquete que contenía un lápiz de memoria con 25 minutos de imágenes y una carta firmada por el propio Merah. Las imágenes estaban montadas y se les había añadido cantos guerreros y los gritos de las víctimas y del propio asesino. Las fuentes policiales aseguran que Merah no pudo enviar las imágenes para que el paquete que llegó a las oficinas de Al Jazeera en París tienen sellos con fecha del pasado miércoles de la oficina de correos de Castelnau de Estrétefonds, a una veintena de kilómetros de Toulouse. Esto significaría que Merah tenía un cómplice.Argelia repudia a Merah
Al Jazeera ha anunciado que no emitirá los vídeos enviados por Merah porque no aportan ninguna información y por respeto a las víctimas. La decisión de no emitir el vídeo la tomaron en Qatar en base a criterios deontológicos. Antes de que Al Jazeera tomara esta decisión el presidente Sarkozy se había pronunciado contrario a que estas imágenes pudieran ser emitidas: "Pido solemnemente a los responsables de las cadenas que tengan estas imágenes en su poder que no las difundan bajo ningún pretexto por respeto a las víctimas y a la República ".
Mohamed Merah era francés de origen argelino, estaba previsto que lo enterraran en Bezzaz, la población de la que era originario porque lo pidió su familia pero el gobierno argelino no dio la autorización para la repatriación del cuerpo, y esto quiere decir que lo tendrán que enterrar a Francia donde será enterrado discretamente.Primeras consecuencias después de las matanzas de Montauban y Toulouse
La Unión de Organizaciones Islámicas de Francia (UOIF) organizaron un congreso pero cinco de los participantes en este congreso han visto como Francia les prohibía la entrada en Francia porque su postura y declaraciones atacan los valores de la República. Akrima Sabri, Ayed Bin Abdalah Al Qarni, Safwat Al Hijazi y Abdalah Basf no podrán asistir a este congreso por la prohibición de entrar en Francia y Yusef Al Qaradawi y Al Masri renunciaron ellos a asistir. El ministro francés de Exteriores Alain Juppé y el del Interior, Claude Guéant han emitido un comunicado diciendo que "lamentamos que la OUIF haya decidido invitar a Tariq Ramadan, ciudadano suizo cuyas opiniones son contrarias al espíritu republicano, esto no hace ningún favor a los musulmanes de Francia". En Francia el tema de la aconfesionalidad del Estado se la toman en serio, la Iglesia católica sabe cuál es su lugar y mantiene unas excelentes relaciones con la República, muy diferente de España donde la Conferencia Episcopal española siempre está intentando meter baza en la política y cuando alguien intenta recordarles que España es un Estado aconfesional los obispos son capaces de sacar el Santo Cristo grande para pedir que el gobierno sea fulminado por un rayo divino. Volvemos al tema después de este inciso. Esta es la primera consecuencia a raíz del anuncio del presidente Sarkozy que anunció que se prohibiría la entrada a Francia de los predicadores que ataquen los valores de la República. "En un momento en que Francia está golpeada por extremistas que lo atacan en nombre de ideologías o de creencias sesgadas es capital que estas libertades se ejerzan dentro del marco de la ley y los respeto en nuestros valores fundamentales". El riesgo es que aquí ya han visto los extremistas islámicos que gozan de impunidad y podría ser que comenzaran a trasladarse hacia aquí todos estos predicadores extremistas uniéndose a los que ya estamos. Creo que nuestras autoridades deberían aplicar el mismo nivel de tolerancia y empezar a expulsar aquellos imanes extremistas que hay en nuestro país y que lo hagan antes de que tengamos un caso Merah en Cataluña.
27 de març 2012
Les seqüeles del cas del terrorista Mohamed Merah (II)
Les seqüeles del cas del terrorista Mohamed Merah (II)
Mohamed Merah va ser detingut a Israel
La policia israeliana va detenir Mohamed Merah a Jerusalem l’any 2010 en possessió d’un ganivet però van deixar-lo lliure. El cap del servei d’Intel•ligència francès DCRI, Bernard Squarcini va declarar a Le Monde que Merah va visitar diversos països de l’Orient Mitjà (Turquia, Síria, Líban, Jordània i Afganistan). Els serveis secrets francesos van seguir-lo i el van investigar per esbrinar si era perillós però van concloure que no estava realitzant cap activitat ideològica o religiosa. El cap de la DCRI intenta exculpar els serveis d’intel•ligència per no haver pogut determinar que Merah era un terrorista. Segons Squarcini les paraules del ministre de l’Interior, Claude Guean sobre les errades dels serveis d’Intel•ligència han estat malinterpretades: “Persones, incloent nens, van morir cruelment. I inevitablement ens preguntem, podria haver-se fet quelcom diferent?, ens vam perdre d'alguna cosa?, vam ser prou ràpids?”.
La investigació se centra en el germà de Mohamed Merah
Abdelkader Merah, germà de Mohamed Merah, i la xicota d’en Mohamed han estat traslladats a París per ser interrogats per la brigada antiterrorista. Abdelkader tenia materials amb els quals podria fabricar explosius al cotxe. Abdelkader, germà de Mohamed, l’assassí de 7 persones a Montalban i Tolosa de Llenguadoc, ha estat detingut ja que la policia té constància que estava amb en Mohamed quan aquest va robar la moto amb la qual es traslladava per cometre els assassinats. També va acompanyar al seu germà al concessionari per desactivar el dispositiu de localització del vehicle. Sembla que aquest va ser el fet clau que va posar la policia darrera de la pista del terrorista. També va ser detinguda la mare del terrorista però la van alliberar hores més tard.
Abdelkader orgullós de Mohamed
Abdelkader Merah va declarar davant els serveis antiterroristes que se sent orgullós del que va fer el seu germà Mohamed. Abdelkader té vincles amb mitjans religiosos islamistes i tenia explosius al cotxe quan va ser detingut dimecres passat. Va ajudar el seu germà a robar la moto amb la que es movia per cometre els seus assassinats. A casa d’Abdelkader van trobar gran quantitat de llibres de caràcter religiós i és descrit pels seus veïns com profundament religiós. Ara la policia intenta esbrinar si va ajudar el seu germà a comprar les armes valorades en uns 30000 euros. Mohamed Merah depenia dels subsidis de l’Estat francès però va gastar-se 30000 euros en armes i va fer viatges per diversos països de l’Orient Mitjà. D’on va treure els diners?.
El pare de Mohamed vol denunciar França
Mohamed Benalel Merah, pare del terrorista islàmic Mohamed Merah, autor de l’assassinat de tres paracaigudistes francesos, un rabí i tres nens jueus, ha advertit que denunciarà França per haver mort al seu fill terrorista: “Contractaré els millors advocats i treballar tota la vida per a pagar-los. Presentaré una denúncia contra França per haver matat al meu fill”. Aquest individu va divorciar-se de la seva dona fa quasi vint anys, ara podria voler aprofitar la mort del seu fill terrorista per treure’n benefici econòmic. El ministre francés d’Exteriors, Alain Juppé li ha respost que “calli” qualificant a Mohamed Merah de “monstre”: “Si fos el pare de tal monstre, callaria de la vergonya”. Henri Guaino, conseller del president Sarkozy va considerar que la intenció del pare del terrorista és “indecent”: “És el seu dret, però només em ve una paraula al cap: indecència" […], Aquest individu és un monstre que ha matat a sang freda. La societat no té cap culpa".
I si no que les famílies de les víctimes del terrorista Merah es querellin contra el pare del terrorista, potser si hagués educat millor el seu fill aquest no hauria assassinat a set persones, ell és en certa manera responsable del que va fer el seu fill.
Las secuelas del caso del terrorista Mohamed Merah (II)
Mohamed Merah fue detenido en Israel
La policía israelí detuvo Mohamed Merah en Jerusalén el año 2010 en posesión de un cuchillo pero dejarlo libre. El jefe del servicio de Inteligencia francés DCRI, Bernard Squarcini declaró a Le Monde que Merah visitó varios países de Oriente Medio (Turquía, Siria, Líbano, Jordania y Afganistán). Los servicios secretos franceses seguirlo y el investigaron para averiguar si era peligroso pero concluyeron que no estaba realizando ninguna actividad ideológica o religiosa. El jefe de la DCRI intenta exculpar a los servicios de Inteligencia por no haber podido determinar que Merah era un terrorista. Según Squarcini las palabras del ministro del Interior, Claude Guean sobre los errores de los servicios de Inteligencia han sido malinterpretadas: "Personas, incluyendo niños, murieron cruelmente. Y inevitablemente nos preguntamos, podría haberse hecho algo diferente?, Nos perdimos de algo?, Fuimos suficientemente rápidos? ".
La investigación se centra en el hermano de Mohamed Merah
Abdelkader Merah, hermano de Mohamed Merah, y la novia de Mohamed han sido trasladados a París para ser interrogados por la brigada antiterrorista. Abdelkader tenía materiales con los que podría fabricar explosivos en el coche. Abdelkader, hermano de Mohamed, el asesino de 7 personas en Montauban y Toulouse, ha sido detenido ya que la policía tiene constancia de que estaba con Mohamed cuando éste robó la moto con la que se trasladaba para cometer los asesinatos. También acompañó a su hermano al concesionario para desactivar el dispositivo de localización del vehículo. Parece que este fue el hecho clave que puso la policía tras la pista del terrorista. También fue detenida la madre del terrorista pero la liberaron horas más tarde.
Abdelkader orgulloso de Mohamed
Abdelkader Merah declaró ante los servicios antiterroristas que se siente orgulloso de lo que hizo su hermano Mohamed. Abdelkader tiene vínculos con medios religiosos islamistas y tenía explosivos en el coche cuando fue detenido el pasado miércoles. Ayudó a su hermano a robar la moto con la que se movía para cometer sus asesinatos. En casa de Abdelkader encontraron gran cantidad de libros de carácter religioso y es descrito por sus vecinos como profundamente religioso. Ahora la policía intenta averiguar si ayudó a su hermano a comprar las armas valoradas en unos 30.000 euros. Mohamed Merah dependía de los subsidios del Estado francés pero gastarse 30.000 euros en armas e hizo viajes por varios países de Oriente Medio. De dónde sacó el dinero?.
El padre de Mohamed quiere denunciar Francia
Mohamed Benalel Merah, padre del terrorista islámico Mohamed Merah, autor del asesinato de tres paracaidistas franceses, un rabino y tres niños judíos, ha advertido que denunciará a Francia por haber muerto a su hijo terrorista: "contrataré los mejores abogados y trabajar toda la vida para pagarlos. Presentaré una denuncia contra Francia por haber matado a mi hijo ". Este individuo divorciarse de su mujer hace casi veinte años, ahora podría querer aprovechar la muerte de su hijo terrorista para obtener beneficios económicos. El ministro francés de Exteriores, Alain Juppé le ha respondido que "calle" calificando a Mohamed Merah de "monstruo": "Si fuera el padre de tal monstruo, callaría de la vergüenza". Henri Guaino, consejero del presidente Sarkozy consideró que la intención del padre del terrorista es "indecente": "Es su derecho, pero sólo me viene una palabra en la cabeza: indecencia" [...], Este individuo es un monstruo que ha matado a sangre fría. La sociedad no tiene ninguna culpa ".
Y si no que las familias de las víctimas del terrorista Merah se querella contra el padre del terrorista, quizás si hubiera educado mejor a su hijo este no habría asesinado a siete personas, él es en cierto modo responsable de lo que hizo su hijo.
Mohamed Merah va ser detingut a Israel
La policia israeliana va detenir Mohamed Merah a Jerusalem l’any 2010 en possessió d’un ganivet però van deixar-lo lliure. El cap del servei d’Intel•ligència francès DCRI, Bernard Squarcini va declarar a Le Monde que Merah va visitar diversos països de l’Orient Mitjà (Turquia, Síria, Líban, Jordània i Afganistan). Els serveis secrets francesos van seguir-lo i el van investigar per esbrinar si era perillós però van concloure que no estava realitzant cap activitat ideològica o religiosa. El cap de la DCRI intenta exculpar els serveis d’intel•ligència per no haver pogut determinar que Merah era un terrorista. Segons Squarcini les paraules del ministre de l’Interior, Claude Guean sobre les errades dels serveis d’Intel•ligència han estat malinterpretades: “Persones, incloent nens, van morir cruelment. I inevitablement ens preguntem, podria haver-se fet quelcom diferent?, ens vam perdre d'alguna cosa?, vam ser prou ràpids?”.
La investigació se centra en el germà de Mohamed Merah
Abdelkader Merah, germà de Mohamed Merah, i la xicota d’en Mohamed han estat traslladats a París per ser interrogats per la brigada antiterrorista. Abdelkader tenia materials amb els quals podria fabricar explosius al cotxe. Abdelkader, germà de Mohamed, l’assassí de 7 persones a Montalban i Tolosa de Llenguadoc, ha estat detingut ja que la policia té constància que estava amb en Mohamed quan aquest va robar la moto amb la qual es traslladava per cometre els assassinats. També va acompanyar al seu germà al concessionari per desactivar el dispositiu de localització del vehicle. Sembla que aquest va ser el fet clau que va posar la policia darrera de la pista del terrorista. També va ser detinguda la mare del terrorista però la van alliberar hores més tard.
Abdelkader orgullós de Mohamed
Abdelkader Merah va declarar davant els serveis antiterroristes que se sent orgullós del que va fer el seu germà Mohamed. Abdelkader té vincles amb mitjans religiosos islamistes i tenia explosius al cotxe quan va ser detingut dimecres passat. Va ajudar el seu germà a robar la moto amb la que es movia per cometre els seus assassinats. A casa d’Abdelkader van trobar gran quantitat de llibres de caràcter religiós i és descrit pels seus veïns com profundament religiós. Ara la policia intenta esbrinar si va ajudar el seu germà a comprar les armes valorades en uns 30000 euros. Mohamed Merah depenia dels subsidis de l’Estat francès però va gastar-se 30000 euros en armes i va fer viatges per diversos països de l’Orient Mitjà. D’on va treure els diners?.
El pare de Mohamed vol denunciar França
Mohamed Benalel Merah, pare del terrorista islàmic Mohamed Merah, autor de l’assassinat de tres paracaigudistes francesos, un rabí i tres nens jueus, ha advertit que denunciarà França per haver mort al seu fill terrorista: “Contractaré els millors advocats i treballar tota la vida per a pagar-los. Presentaré una denúncia contra França per haver matat al meu fill”. Aquest individu va divorciar-se de la seva dona fa quasi vint anys, ara podria voler aprofitar la mort del seu fill terrorista per treure’n benefici econòmic. El ministre francés d’Exteriors, Alain Juppé li ha respost que “calli” qualificant a Mohamed Merah de “monstre”: “Si fos el pare de tal monstre, callaria de la vergonya”. Henri Guaino, conseller del president Sarkozy va considerar que la intenció del pare del terrorista és “indecent”: “És el seu dret, però només em ve una paraula al cap: indecència" […], Aquest individu és un monstre que ha matat a sang freda. La societat no té cap culpa".
I si no que les famílies de les víctimes del terrorista Merah es querellin contra el pare del terrorista, potser si hagués educat millor el seu fill aquest no hauria assassinat a set persones, ell és en certa manera responsable del que va fer el seu fill.
Las secuelas del caso del terrorista Mohamed Merah (II)
Mohamed Merah fue detenido en Israel
La policía israelí detuvo Mohamed Merah en Jerusalén el año 2010 en posesión de un cuchillo pero dejarlo libre. El jefe del servicio de Inteligencia francés DCRI, Bernard Squarcini declaró a Le Monde que Merah visitó varios países de Oriente Medio (Turquía, Siria, Líbano, Jordania y Afganistán). Los servicios secretos franceses seguirlo y el investigaron para averiguar si era peligroso pero concluyeron que no estaba realizando ninguna actividad ideológica o religiosa. El jefe de la DCRI intenta exculpar a los servicios de Inteligencia por no haber podido determinar que Merah era un terrorista. Según Squarcini las palabras del ministro del Interior, Claude Guean sobre los errores de los servicios de Inteligencia han sido malinterpretadas: "Personas, incluyendo niños, murieron cruelmente. Y inevitablemente nos preguntamos, podría haberse hecho algo diferente?, Nos perdimos de algo?, Fuimos suficientemente rápidos? ".
La investigación se centra en el hermano de Mohamed Merah
Abdelkader Merah, hermano de Mohamed Merah, y la novia de Mohamed han sido trasladados a París para ser interrogados por la brigada antiterrorista. Abdelkader tenía materiales con los que podría fabricar explosivos en el coche. Abdelkader, hermano de Mohamed, el asesino de 7 personas en Montauban y Toulouse, ha sido detenido ya que la policía tiene constancia de que estaba con Mohamed cuando éste robó la moto con la que se trasladaba para cometer los asesinatos. También acompañó a su hermano al concesionario para desactivar el dispositivo de localización del vehículo. Parece que este fue el hecho clave que puso la policía tras la pista del terrorista. También fue detenida la madre del terrorista pero la liberaron horas más tarde.
Abdelkader orgulloso de Mohamed
Abdelkader Merah declaró ante los servicios antiterroristas que se siente orgulloso de lo que hizo su hermano Mohamed. Abdelkader tiene vínculos con medios religiosos islamistas y tenía explosivos en el coche cuando fue detenido el pasado miércoles. Ayudó a su hermano a robar la moto con la que se movía para cometer sus asesinatos. En casa de Abdelkader encontraron gran cantidad de libros de carácter religioso y es descrito por sus vecinos como profundamente religioso. Ahora la policía intenta averiguar si ayudó a su hermano a comprar las armas valoradas en unos 30.000 euros. Mohamed Merah dependía de los subsidios del Estado francés pero gastarse 30.000 euros en armas e hizo viajes por varios países de Oriente Medio. De dónde sacó el dinero?.
El padre de Mohamed quiere denunciar Francia
Mohamed Benalel Merah, padre del terrorista islámico Mohamed Merah, autor del asesinato de tres paracaidistas franceses, un rabino y tres niños judíos, ha advertido que denunciará a Francia por haber muerto a su hijo terrorista: "contrataré los mejores abogados y trabajar toda la vida para pagarlos. Presentaré una denuncia contra Francia por haber matado a mi hijo ". Este individuo divorciarse de su mujer hace casi veinte años, ahora podría querer aprovechar la muerte de su hijo terrorista para obtener beneficios económicos. El ministro francés de Exteriores, Alain Juppé le ha respondido que "calle" calificando a Mohamed Merah de "monstruo": "Si fuera el padre de tal monstruo, callaría de la vergüenza". Henri Guaino, consejero del presidente Sarkozy consideró que la intención del padre del terrorista es "indecente": "Es su derecho, pero sólo me viene una palabra en la cabeza: indecencia" [...], Este individuo es un monstruo que ha matado a sangre fría. La sociedad no tiene ninguna culpa ".
Y si no que las familias de las víctimas del terrorista Merah se querella contra el padre del terrorista, quizás si hubiera educado mejor a su hijo este no habría asesinado a siete personas, él es en cierto modo responsable de lo que hizo su hijo.
24 de març 2012
Les seqüeles del cas del terrorista Mohamed Merah
Les seqüeles del cas del terrorista Mohamed Merah
Mohamed Merah és el terrorista islàmic responsable de la mort d’almenys set persones que va atrinxerar-se al seu pis després que la investigació per la mort de tres nens d’una escola jueva de Tolosa de Llenguadoc i un mestre (i rabí) d’aquesta escola, a més de tres soldats musulmans de l’exèrcit francès en dos atemptats diferents perpetrats dies abans. Després de més de trenta hores de setge el terrorista va acabar sent abatut. L’autòpsia que se li ha fet indiquen que Merah va rebre una vintena de trets, “segons les nostres informacions, els resultats revelen que el cos de Merah hauria quedat literalment cosit del bales”, segons l’informe preliminar dels forenses publicat pel diari “Le Parisien”, la majoria dels impactes els va rebre a les cames i els braços. Van ser dos trets, un al front i l’altre a l’abdomen. El cos de Merah està sent examinat a l’Institut medicolegal de Bordeus, on també se li realitzaran anàlisis incloses les toxicològiques.
Una mestra d’anglès demana als seus alumnes que guardin un minut per Merah
Una mestra d’anglès d’una escola de Rouen va demanar als seus alumnes que guardessin un minut de silenci per Merah, a qui va qualificar de “víctima” i va acusar al president Sarkozy i als mitjans de comunicació d’haver inventat els vincles de Merah amb AlQaida, segons els seus alumnes. A aquesta professora d’anglès se li ha obert un expedient disciplinari. Segons Le Monde, Merah podria haver estat a Israel per tal de visitar els territoris palestins o realitzar el reconeixement per a planejar un atemptat. Però això no s’ha pogut confirmar, però si que pels seus passaports es pot saber que va estar a Síria, Iraq, Jordània i l’Afganistan. Arran dels tres atemptats Sarkozy ha anunciat que hi haurà una vigilància d’aquelles persones que accedeixin a webs extremistes: "A partir d'ara, qualsevol persona que habitualment consulta llocs web que promouen el terrorisme o la trucada per l'odi i la violència seran castigats" i "França no tolerarà l'adoctrinament ideològic al seu territori". Fixem-nos en el detall que Sarkozy parla d’adoctrinament ideològic i no pas d’adoctrinament religiós, perquè el pensament que serveix de base ideològica a l’extremisme i terrorisme islàmic rep el nom d’islamofeixisme.
Las secuelas del caso del terrorista Mohamed Merah Mohamed Merah es el terrorista islámico responsable de la muerte de al menos siete personas que atrincherarse en su piso después de que la investigación por la muerte de tres niños de una escuela judía de Toulouse y un maestro (y rabino) de esta escuela, además de tres soldados musulmanes del ejército francés en dos atentados diferentes perpetrados días antes. Tras más de treinta horas de asedio el terrorista acabó siendo abatido. La autopsia que se le ha hecho indican que Merah recibió una veintena de disparos, "según nuestras informaciones, los resultados revelan que el cuerpo de Merah habría quedado literalmente cosido del balas", según el informe preliminar de los forenses publicado por el diario "Le Parisien", la mayoría de los impactos los recibió en las piernas y los brazos. Fueron dos disparos, uno en la frente y el otro en el abdomen. El cuerpo de Merah está siendo examinado en el Instituto médico-legal de Burdeos, donde también se le realizarán análisis incluidas las toxicológicas.
Una maestra de inglés pide a sus alumnos que guarden un minuto para Merah Una maestra de inglés de una escuela de Rouen pidió a sus alumnos que guardaran un minuto de silencio por Merah, a quien calificó de "víctima" y acusó al presidente Sarkozy y los medios de comunicación de haber inventado los vínculos de Merah con AlQaida, según sus alumnos. A esta profesora de inglés se le ha abierto un expediente disciplinario. Según Le Monde, Merah podría haber sido en Israel para visitar los territorios palestinos o realizar el reconocimiento para planear un atentado. Pero esto no se ha podido confirmar, pero si que por sus pasaportes se puede saber que estuvo en Siria, Irak, Jordania y Afganistán. A raíz de los tres atentados Sarkozy ha anunciado que habrá una vigilancia de aquellas personas que accedan a webs extremistas: "A partir de ahora, cualquier persona que habitualmente consulta sitios web que promueven el terrorismo o la llamada por el odio y la violencia serán castigados "y" Francia no tolerará el adoctrinamiento ideológico en su territorio ". Fijémonos en el detalle que Sarkozy habla de adoctrinamiento ideológico y no de adoctrinamiento religioso, porque el pensamiento que sirve de base ideológica al extremismo y terrorismo islámico recibe el nombre de islamofascismo.
Una maestra de inglés pide a sus alumnos que guarden un minuto para Merah Una maestra de inglés de una escuela de Rouen pidió a sus alumnos que guardaran un minuto de silencio por Merah, a quien calificó de "víctima" y acusó al presidente Sarkozy y los medios de comunicación de haber inventado los vínculos de Merah con AlQaida, según sus alumnos. A esta profesora de inglés se le ha abierto un expediente disciplinario. Según Le Monde, Merah podría haber sido en Israel para visitar los territorios palestinos o realizar el reconocimiento para planear un atentado. Pero esto no se ha podido confirmar, pero si que por sus pasaportes se puede saber que estuvo en Siria, Irak, Jordania y Afganistán. A raíz de los tres atentados Sarkozy ha anunciado que habrá una vigilancia de aquellas personas que accedan a webs extremistas: "A partir de ahora, cualquier persona que habitualmente consulta sitios web que promueven el terrorismo o la llamada por el odio y la violencia serán castigados "y" Francia no tolerará el adoctrinamiento ideológico en su territorio ". Fijémonos en el detalle que Sarkozy habla de adoctrinamiento ideológico y no de adoctrinamiento religioso, porque el pensamiento que sirve de base ideológica al extremismo y terrorismo islámico recibe el nombre de islamofascismo.
12 de març 2012
Violència islamista a Líbia i Nigèria
Violència islamista a Líbia i Nigèria
Els islamistes radicals no tenen cap credibilitat, només cal veure que les principals víctimes de la seva barbàrie són altres grups musulmans. Només cal llegir les notícies sobre els atemptats que es produeixen a l'Iraq, Afganistan, Pakistan, Nigèria, etc. en què l'objectiu són les mesquites d'altres comunitats musulmanes.
Salafistes profanen cementiris de la SGM i de la comunitat sufí a Líbia
Els salafistes libis van dedicar-se a profanar els cementiris de la Segona Guerra Mundial i de la minoria sufí com a resposta a la crema d'Alcorans de fa unes setmanes a l'Afganistan. Els salafistes van entrar al cementiri i van arrencar i colpejar les làpides de 1214 tombes en què hi ha enterrats soldats de diverses nacionalitats morts en combat durant la Segona Guerra Mundial. Els bàrbars van destruir a cops una gran creu commemorativa i quan arrenquen una làpida amb l'estrella de David criden “comencem amb aquests i seguirem. Són gossos!”. Tampoc altres comunitats musulmanes com la sufí ha escapat de la barbàrie salafista que el passat 13 de gener va entrar en un cementiri sufí amb una excavadora i van desenterrar els cossos de 29 mestres il·lustres sufís. Els sufís són una branca mística de l'Islam, els salafistes consideren als sufís uns heretges. Els salafistes van enderrocar una escola i una biblioteca a Trípoli, i ara hi ha una mesquita salafista.
Moren dos hostatges segrestats per islamistes a Nigèria
Dos tècnics europeus que treballaven a Nigèria van ser segrestats el maig de 2011. El govern britànic va decidir donar llum verda a una operació de rescat després d'interceptar les trucades entre el grup dels segrestadors i un altre grup islamista més radical en què podien haver tractat la transferència dels hostatges d'un grup a l'altre. Chris McManus, britànic, i Franco Lamolinara, italià, els dos hostatges en mans dels islamistes nigerians van morir durant l'operació de rescat. El govern italià s'ha sentit ofès amb el govern britànic perquè no van ser avisats que s'havia autoritzat l'operació. L'autòpsia efectuada al cadàver de Lamolinara a Itàlia ha determinat que va morir per un tret al cap, encara que tenia tres trets més al cos, tots realitzats a molt curta distància. Això indica que els terroristes van executar els dos hostatges just abans o durant l'operació de rescat.
Vídeo: Chris McManus (britànic) i Franco Lamolinara (italià)assassinats per un grup islamista a Nigèria
Violencia islamista en Libia y Nigeria Los islamistas radicales no tienen ninguna credibilidad, sólo hay que ver que las principales víctimas de su barbarie son otros grupos musulmanes. Basta leer las noticias sobre los atentados que se producen en Irak, Afganistán, Pakistán, Nigeria, etc. donde el objetivo son las mezquitas de otras comunidades musulmanas.
Salafistas profanan cementerios de la SGM y de la comunidad sufí en Libia Los salafistas libios dedicaron a profanar los cementerios de la Segunda Guerra Mundial y de la minoría sufí como respuesta a la quema de Coranes de hace unas semanas en Afganistán. Los salafistas entraron al cementerio y arrancaron y golpear las lápidas de 1214 tumbas en que están enterrados soldados de diversas nacionalidades muertos en combate durante la Segunda Guerra Mundial. Los bárbaros destruyeron a golpes una gran cruz conmemorativa y cuando arrancan una lápida con la estrella de David llaman "empezamos con estos y seguiremos. Son perros".Tampoco otras comunidades musulmanas como la sufí ha escapado de la barbarie salafista que el pasado 13 de enero entró en un cementerio sufí con una excavadora y desenterraron los cuerpos de 29 maestros ilustres sufíes. Los sufíes son una rama mística del Islam, los salafistas consideran a los sufíes unos herejes. Los salafistas derribaron una escuela y una biblioteca en Trípoli, y ahora hay una mezquita salafista.
Mueren dos rehenes secuestrados por islamistas en Nigeria Dos técnicos europeos que trabajaban en Nigeria fueron secuestrados en mayo de 2011. El gobierno británico decidió dar luz verde a una operación de rescate después de interceptar las llamadas entre el grupo de los secuestradores y otro grupo islamista más radical en que podían haber tratado la transferencia de los rehenes de un grupo a otro. Chris McManus, británico, y Franco Lamolinara, italiano, los dos rehenes en manos de los islamistas nigerianos murieron durante la operación de rescate. El gobierno italiano se ha sentido ofendido con el gobierno británico porque no fueron avisados que se había autorizado la operación.La autopsia efectuada al cadáver de Lamolinara en Italia ha determinado que murió por un disparo en la cabeza, aunque tenía tres disparos más en el cuerpo, todos realizados a muy corta distancia. Esto indica que los terroristas ejecutaron los dos rehenes justo antes o durante la operación de rescate.
Salafistas profanan cementerios de la SGM y de la comunidad sufí en Libia Los salafistas libios dedicaron a profanar los cementerios de la Segunda Guerra Mundial y de la minoría sufí como respuesta a la quema de Coranes de hace unas semanas en Afganistán. Los salafistas entraron al cementerio y arrancaron y golpear las lápidas de 1214 tumbas en que están enterrados soldados de diversas nacionalidades muertos en combate durante la Segunda Guerra Mundial. Los bárbaros destruyeron a golpes una gran cruz conmemorativa y cuando arrancan una lápida con la estrella de David llaman "empezamos con estos y seguiremos. Son perros".Tampoco otras comunidades musulmanas como la sufí ha escapado de la barbarie salafista que el pasado 13 de enero entró en un cementerio sufí con una excavadora y desenterraron los cuerpos de 29 maestros ilustres sufíes. Los sufíes son una rama mística del Islam, los salafistas consideran a los sufíes unos herejes. Los salafistas derribaron una escuela y una biblioteca en Trípoli, y ahora hay una mezquita salafista.
Mueren dos rehenes secuestrados por islamistas en Nigeria Dos técnicos europeos que trabajaban en Nigeria fueron secuestrados en mayo de 2011. El gobierno británico decidió dar luz verde a una operación de rescate después de interceptar las llamadas entre el grupo de los secuestradores y otro grupo islamista más radical en que podían haber tratado la transferencia de los rehenes de un grupo a otro. Chris McManus, británico, y Franco Lamolinara, italiano, los dos rehenes en manos de los islamistas nigerianos murieron durante la operación de rescate. El gobierno italiano se ha sentido ofendido con el gobierno británico porque no fueron avisados que se había autorizado la operación.La autopsia efectuada al cadáver de Lamolinara en Italia ha determinado que murió por un disparo en la cabeza, aunque tenía tres disparos más en el cuerpo, todos realizados a muy corta distancia. Esto indica que los terroristas ejecutaron los dos rehenes justo antes o durante la operación de rescate.
Etiquetes (Tags)
Chris McManus,
Franco Lamolinara,
gran bretanya,
hostatges,
islamisme,
itàlia,
libia,
nigèria,
profanació,
salafisme,
terrorisme,
terrorisme islamista
Tretzè atac al gasoducte del Sinaí - Periodista-terrorista detingut a la Índia per l’atemptat de Nova Delhi -Diplomàtics israelians en perill a Turquia
Tretzè atac al gasoducte del Sinaí - Periodista-terrorista detingut a la Índia per l’atemptat de Nova Delhi -Diplomàtics israelians en perill a Turquia
Vídeo: Periodista indio, sospechoso en atentado en NuevaDelhi
Tretzè atac al gasoducte del Sinaí
El gasoducte que subministra gas natural a Israel i Jordània ha estat atacat novament al seu pas per la Península del Sinaí (Egipte), i ja és la tretzena vegada que això succeeix des del derrocament de Hosni Mubarak. La policia egípcia va informar que els sabotejadors van atacar el gasoducte al nord de la ciutat de El Arish. Les columnes de fum i foc es podien veure, segons els testimonis des de desenes de quilòmetres. Els terroristes, segons les fonts policials, va col·locar els explosius al mateix lloc que van atacar el mes passat. Aquesta explosió s’ha produït tres dies després que el gasoducte hagués estat reparat i s’hagués reiniciat el subministrament. Els grups terroristes islàmics aprofiten el buit de poder que s’ha produït a Egipte després de la caiguda de Mubarak. La Península del Sinaí s’ha convertit des del derrocament de Mubarak en una zona amb gran activitat de grups terroristes islàmics que actuen dedicant-se al terrorisme, tràfic d’armes i al bandolerisme.
Periodista-terrorista detingut a la Índia per l’atemptat de Nova Delhi
Un periodista indi que col·labora amb la premsa iraniana ha estat acusat per la policia índia sota la sospita d’haver col·laborat en la perpetració de l’atemptat contra un automòbil propietat de l’ambaixada israeliana en aquesta ciutat. Syed Mohammed Kazmi havia estat en contacte amb els autors materials de l’atemptat. Aquest periodista proiranià sembla que és partidari que si no hi ha notícia cal crear-la, d’això se’n podria dir que és anar més enllà del periodisme creatiu molt de moda en algun diari el nom del qual no diré. La investigació sobre l’atemptat contra el cotxe de l’ambaixada israeliana a Nova Delhi del 13 de febrer encara no s’ha tancat i podrien ser detingudes més persones. En aquell atemptat van resultar ferits tres ciutadans indis i l’esposa d’un diplomàtic israelià. El mateix dia a Geòrgia va ser desactivada una granada col·locada en un cotxe de l’ambaixada israeliana a Tbilisi. Ambdós intents d’atemptat terrorista va ser responsabilitat de terroristes iranians, dels quals van ser detinguts almenys quatre, un dels quals va perdre les cames quan li va explotar la granada que intentava llançar contra la policia. El govern indi, però, no ha acusat encara al règim iranià perquè malgrat que la majoria dels detinguts tenen aquesta nacionalitat no té proves que el règim estigui al darrera.
Diplomàtics israelians en perill a Turquia
El govern israelià va advertir al govern turc sobre la possibilitat que els seus diplomàtics – d’Israel – fossin l’objectiu d’atemptats terroristes en territori turc. Els serveis d’Intel·ligència israelians (Mossad) van informar als serveis d’intel·ligència turcs (MIT) que un comando de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran estarien preparant un atemptat contra objectius israelians a Turquia. Segons la NTV d’Ankara un grup de quatre individus ja “hauria ingressat a Turquia des de l’Iran” amb armes i explosius per cometre l’atemptat. La Força Quds estaria implicada en els atemptats contra les ambaixades d’Israel a l’Índia, Geòrgia i Tailàndia del mes passat.
Tampoc és cap novetat que el règim iranià cometi atemptats terroristes contra els interessos israelians, van ser terroristes iranians els que van cometre els atemptats contra l’AMIA i l’Ambaixada israeliana de Buenos Aires, en aquell cas hi va estar implicat qui ara és ministre d’Exteriors iranià. Però tampoc és cap novetat que membres importants de l’actual govern iranià tinguessin certa afició a assaltar ambaixades, Ahmadinejad, actual president iranià, va participar en l’assalt a l’ambaixada dels Estats Units fa 30 anys. Suposo que d’aquí a 15 o 30 anys podria haver un ministre iranià amb les cames amputades que en la seva joventut va tenir certes dificultats amb una granada que volia llançar contra uns policies que el volien detenir.
Decimotercer ataque al gasoducto del Sinaí - Periodista-terrorista detenido en la India por el atentado de Nueva Delhi-Diplomáticos israelíes en peligro en Turquía
Decimotercer ataque al gasoducto del Sinaí El gasoducto que suministra gas natural a Israel y Jordania ha sido atacado nuevamente a su paso por la Península del Sinaí (Egipto), y ya es la decimotercera vez que esto sucede desde el derrocamiento de Hosni Mubarak. La policía egipcia informó que los saboteadores atacaron el gasoducto al norte de la ciudad de El Arish. Las columnas de humo y fuego se podían ver, según los testigos desde decenas de kilómetros. Los terroristas, según las fuentes policiales, colocó los explosivos en el mismo lugar que atacaron el mes pasado. Esta explosión se produjo tres días después de que el gasoducto hubiera sido reparado y se hubiera reiniciado el suministro. Los grupos terroristas islámicos aprovechan el vacío de poder que se ha producido en Egipto tras la caída de Mubarak. La Península del Sinaí se ha convertido desde el derrocamiento de Mubarak en una zona con gran actividad de grupos terroristas islámicos que actúan dedicándose al terrorismo, tráfico de armas y al bandolerismo.
Periodista-terrorista detenido en la India por el atentado de Nueva Delhi Un periodista indio que colabora con la prensa iraní ha sido acusado por la policía india bajo la sospecha de haber colaborado en la perpetración del atentado contra un automóvil propiedad de la embajada israelí en esta ciudad. Syed Mohammed Kazma había estado en contacto con los autores materiales del atentado. Este periodista proiraní parece que es partidario de que si no hay noticia hay que crearla, esto se podría decir que es ir más allá del periodismo creativo muy de moda en algún periódico cuyo nombre no diré. La investigación sobre el atentado contra el coche de la embajada israelí en Nueva Delhi del 13 de febrero aún no se ha cerrado y podrían ser detenidas más personas. En aquel atentado resultaron heridos tres ciudadanos indios y la esposa de un diplomático israelí. El mismo día en Georgia fue desactivada una granada colocada en un coche de la embajada israelí en Tbilisi. Ambos intentos de atentado terrorista fue responsabilidad de terroristas iraníes, de los cuales fueron detenidos al menos cuatro, uno de los cuales perdió las piernas cuando le explotó la granada que intentaba lanzar contra la policía. El gobierno indio, sin embargo, no ha acusado todavía al régimen iraní porque pese a que la mayoría de los detenidos tienen esta nacionalidad no tiene pruebas de que el régimen esté detrás.
Diplomáticos israelíes en peligro en Turquía El gobierno israelí advirtió al gobierno turco sobre la posibilidad de que sus diplomáticos - de Israel - fueran el objetivo de atentados terroristas en territorio turco.Los servicios de Inteligencia israelíes (Mossad) informaron a los servicios de Inteligencia turcos (MIT) que un comando de la Fuerza Quds de la Guardia Revolucionaria de Irán estarían preparando un atentado contra objetivos israelíes en Turquía. Según la NTV de Ankara un grupo de cuatro individuos ya "habría ingresado a Turquía desde Irán" con armas y explosivos para cometer el atentado. La Fuerza Quds estaría implicada en los atentados contra las embajadas de Israel en la India, Georgia y Tailandia del mes pasado.
Tampoco es ninguna novedad que el régimen iraní cometa atentados terroristas contra los intereses israelíes, fueron terroristas iraníes los que cometieron los atentados contra la AMIA y la Embajada israelí de Buenos Aires, en ese caso estuvo implicado quien ahora es ministro de Exteriores iraní. Pero tampoco es ninguna novedad que miembros importantes del actual gobierno iraní tuvieran cierta afición a asaltar embajadas, Ahmadineyad, actual presidente iraní, participó en el asalto a la embajada de Estados Unidos hace 30 años. Supongo que dentro de 15 o 30 años podría haber un ministro iraní con las piernas amputadas que en su juventud tuvo ciertas dificultades con una granada que quería lanzar contra unos policías que lo querían detener.
Decimotercer ataque al gasoducto del Sinaí El gasoducto que suministra gas natural a Israel y Jordania ha sido atacado nuevamente a su paso por la Península del Sinaí (Egipto), y ya es la decimotercera vez que esto sucede desde el derrocamiento de Hosni Mubarak. La policía egipcia informó que los saboteadores atacaron el gasoducto al norte de la ciudad de El Arish. Las columnas de humo y fuego se podían ver, según los testigos desde decenas de kilómetros. Los terroristas, según las fuentes policiales, colocó los explosivos en el mismo lugar que atacaron el mes pasado. Esta explosión se produjo tres días después de que el gasoducto hubiera sido reparado y se hubiera reiniciado el suministro. Los grupos terroristas islámicos aprovechan el vacío de poder que se ha producido en Egipto tras la caída de Mubarak. La Península del Sinaí se ha convertido desde el derrocamiento de Mubarak en una zona con gran actividad de grupos terroristas islámicos que actúan dedicándose al terrorismo, tráfico de armas y al bandolerismo.
Periodista-terrorista detenido en la India por el atentado de Nueva Delhi Un periodista indio que colabora con la prensa iraní ha sido acusado por la policía india bajo la sospecha de haber colaborado en la perpetración del atentado contra un automóvil propiedad de la embajada israelí en esta ciudad. Syed Mohammed Kazma había estado en contacto con los autores materiales del atentado. Este periodista proiraní parece que es partidario de que si no hay noticia hay que crearla, esto se podría decir que es ir más allá del periodismo creativo muy de moda en algún periódico cuyo nombre no diré. La investigación sobre el atentado contra el coche de la embajada israelí en Nueva Delhi del 13 de febrero aún no se ha cerrado y podrían ser detenidas más personas. En aquel atentado resultaron heridos tres ciudadanos indios y la esposa de un diplomático israelí. El mismo día en Georgia fue desactivada una granada colocada en un coche de la embajada israelí en Tbilisi. Ambos intentos de atentado terrorista fue responsabilidad de terroristas iraníes, de los cuales fueron detenidos al menos cuatro, uno de los cuales perdió las piernas cuando le explotó la granada que intentaba lanzar contra la policía. El gobierno indio, sin embargo, no ha acusado todavía al régimen iraní porque pese a que la mayoría de los detenidos tienen esta nacionalidad no tiene pruebas de que el régimen esté detrás.
Diplomáticos israelíes en peligro en Turquía El gobierno israelí advirtió al gobierno turco sobre la posibilidad de que sus diplomáticos - de Israel - fueran el objetivo de atentados terroristas en territorio turco.Los servicios de Inteligencia israelíes (Mossad) informaron a los servicios de Inteligencia turcos (MIT) que un comando de la Fuerza Quds de la Guardia Revolucionaria de Irán estarían preparando un atentado contra objetivos israelíes en Turquía. Según la NTV de Ankara un grupo de cuatro individuos ya "habría ingresado a Turquía desde Irán" con armas y explosivos para cometer el atentado. La Fuerza Quds estaría implicada en los atentados contra las embajadas de Israel en la India, Georgia y Tailandia del mes pasado.
Tampoco es ninguna novedad que el régimen iraní cometa atentados terroristas contra los intereses israelíes, fueron terroristas iraníes los que cometieron los atentados contra la AMIA y la Embajada israelí de Buenos Aires, en ese caso estuvo implicado quien ahora es ministro de Exteriores iraní. Pero tampoco es ninguna novedad que miembros importantes del actual gobierno iraní tuvieran cierta afición a asaltar embajadas, Ahmadineyad, actual presidente iraní, participó en el asalto a la embajada de Estados Unidos hace 30 años. Supongo que dentro de 15 o 30 años podría haber un ministro iraní con las piernas amputadas que en su juventud tuvo ciertas dificultades con una granada que quería lanzar contra unos policías que lo querían detener.
L’11-M, 8 anys després
L’11-M, 8 anys després
L’11 de març de 2004 191 persones van morir assassinades a Madrid, poc després un policia perdia la vida quan assaltaven la casa en què s’ocultaven els terroristes islàmics que van preferir autoimmolar-se abans que ser capturats. 192 víctimes innocents.
El govern espanyol presidit per Aznar i amb el delirant ministre d’Interior Ángel Acebes van intentar que la seva tesi sobre l’autoria de l’atemptat s’imposés des del principi però no se’n van sortir.
El Partit Popular va perdre les eleccions que se celebraven tres dies més tard pel seu entossudiment a voler imposar la tesi que els autors de l’atemptat havia estat ETA, perquè ETA era més útil al PP que no pas que els autors fossin uns terroristes islàmics.
Els dirigents del PP no van voler assumir cap responsabilitat en l’intent de manipular la informació per imposar la seva tesi, i encara no l’han assumit, però encara va ser més increïble com des de la caverna – especialment El Mundo i la COPE – van provar de teixir una teoria conspiratòria en què tothom s’havia confabulat per fer caure el PP del govern, des dels mitjans de comunicació no afins al PP, els cossos de seguretat de l’Estat, el servei d’intel·ligència, altres partits polítics, ETA, i fins i tot altres serveis d’intel·ligència estrangers; de fet l’únic del que es podia acusar als mitjans de comunicació no afins al PP va ser que no van acceptar les coaccions d’Aznar dedicat a trucar als principals mitjans de comunicació per dictar-los que havien de publicar.
Després vam tenir les declaracions d’Acebes sobre l’àcid bòric parodiada pel “Polònia” fins l’aparició del grup ultradretà dels Peones Negros, creats a l’ombra de les teories del teòric de la conspiranoia Luís del Pino. Només ens faltava que l’AVT deixés de ser una organització que defensava els interessos de les víctimes del terrorisme per convertir-se en una mena de lobby de corifeus d’Aznar.
Alguns – Pedrojota Ramírez – van provar de convertir el judici de l’11-M en un altaveu des del qual poder escampar als quatre vents les seves teories conspiratòries.
Ahir va fer vuit anys dels atemptats. Torna a governar el mateix partit que tres dies després de l’atemptat va perdre les eleccions i que va voler convertir l’atemptat en una conspiració ordida contra ells per fer-los perdre el poder. Lamentablement vuit anys després encara hi ha qui pretès aconseguir alguna mena de redit com és el cas de la presidenta de l’AVT, organització que va veure com les víctimes i familiars de les víctimes de l’atemptat de l’11-M optaven per crear una altra associació de víctimes ja que veien que l’AVT s’havia anat convertint en un lobby peper oblidant la raó per la qual s’havien constituït. El més greu és que ara amb l’arribada del PP novament al govern de l’Estat espanyol podrien estar intentant reobrir el cas, amb la majoria absoluta i controlant tots els pilars de l’Estat podrien tenir la temptació d’imposar les seves teories.
El 11-M, 8 años después El 11 de marzo de 2004 191 personas murieron asesinadas en Madrid, poco después un policía perdía la vida cuando asaltaban la casa en que se ocultaban los terroristas islámicos que prefirieron autoinmolarse antes que ser capturados. 192 víctimas inocentes.
El gobierno español presidido por Aznar y con el delirante ministro de Interior Ángel Acebes intentaron que su tesis sobre la autoría del atentado se impusiera desde el principio pero no lo consiguieron.
El Partido Popular perdió las elecciones que se celebraban tres días más tarde por su empeño en querer imponer la tesis de que los autores del atentado había sido ETA, porque ETA era más útil al PP que no que los autores fueran unos terroristas islámicos.
Los dirigentes del PP no quisieron asumir ninguna responsabilidad en el intento de manipular la información para imponer su tesis, y aún no la han asumido, pero todavía fue más increíble como desde la caverna - especialmente El Mundo y la COPE - intentaron tejer una teoría conspiratoria en la que todos se había confabulado para hacer caer al PP del gobierno, desde los medios de comunicación no afines al PP, los cuerpos de seguridad del Estado, el servicio de inteligencia • Inteligencia, otros partidos políticos, ETA, e incluso otros servicios de inteligencia • Inteligencia extranjeros, de hecho el único del que se podía acusar a los medios de comunicación no afines al PP fue que no aceptaron las coacciones de Aznar dedicado a llamar a los principales medios de comunicación para dictarlos que habían de publicar.
Después tuvimos las declaraciones de Acebes sobre el ácido bórico parodiada por "Polònia" hasta la aparición del grupo ultraderechista de los Peones Negros, creados a la sombra de las teorías del teórico de la conspiranoia Luís del Pino. Sólo nos faltaba que la AVT dejara de ser una organización que defendía los intereses de las víctimas del terrorismo para convertirse en una especie de lobby de corifeos de Aznar.
Algunos - Pedrojota Ramírez - intentaron convertir el juicio del 11-M en un altavoz desde el que poder esparcir a los cuatro vientos sus teorías conspiratorias.
Ayer hizo ocho años de los atentados. Vuelve a gobernar el mismo partido que tres días después del atentado perdió las elecciones y que quiso convertir el atentado en una conspiración urdida contra ellos por hacerles perder el poder. Lamentablemente ocho años después todavía hay quien pretendido conseguir algún tipo de redicho como es el caso de la presidenta de la AVT, organización que vio como las víctimas y familiares de las víctimas del atentado del 11-M optaban por crear otra asociación de víctimas ya que veían que la AVT había ido convirtiendo en un lobby pepero olvidando la razón por la que se habían constituido. Lo más grave es que ahora con la llegada del PP nuevamente al gobierno del Estado español podrían estar intentando reabrir el caso, con la mayoría absoluta y controlando todos los pilares del Estado podrían tener la tentación de imponer sus teorías .
El gobierno español presidido por Aznar y con el delirante ministro de Interior Ángel Acebes intentaron que su tesis sobre la autoría del atentado se impusiera desde el principio pero no lo consiguieron.
El Partido Popular perdió las elecciones que se celebraban tres días más tarde por su empeño en querer imponer la tesis de que los autores del atentado había sido ETA, porque ETA era más útil al PP que no que los autores fueran unos terroristas islámicos.
Los dirigentes del PP no quisieron asumir ninguna responsabilidad en el intento de manipular la información para imponer su tesis, y aún no la han asumido, pero todavía fue más increíble como desde la caverna - especialmente El Mundo y la COPE - intentaron tejer una teoría conspiratoria en la que todos se había confabulado para hacer caer al PP del gobierno, desde los medios de comunicación no afines al PP, los cuerpos de seguridad del Estado, el servicio de inteligencia • Inteligencia, otros partidos políticos, ETA, e incluso otros servicios de inteligencia • Inteligencia extranjeros, de hecho el único del que se podía acusar a los medios de comunicación no afines al PP fue que no aceptaron las coacciones de Aznar dedicado a llamar a los principales medios de comunicación para dictarlos que habían de publicar.
Después tuvimos las declaraciones de Acebes sobre el ácido bórico parodiada por "Polònia" hasta la aparición del grupo ultraderechista de los Peones Negros, creados a la sombra de las teorías del teórico de la conspiranoia Luís del Pino. Sólo nos faltaba que la AVT dejara de ser una organización que defendía los intereses de las víctimas del terrorismo para convertirse en una especie de lobby de corifeos de Aznar.
Algunos - Pedrojota Ramírez - intentaron convertir el juicio del 11-M en un altavoz desde el que poder esparcir a los cuatro vientos sus teorías conspiratorias.
Ayer hizo ocho años de los atentados. Vuelve a gobernar el mismo partido que tres días después del atentado perdió las elecciones y que quiso convertir el atentado en una conspiración urdida contra ellos por hacerles perder el poder. Lamentablemente ocho años después todavía hay quien pretendido conseguir algún tipo de redicho como es el caso de la presidenta de la AVT, organización que vio como las víctimas y familiares de las víctimas del atentado del 11-M optaban por crear otra asociación de víctimas ya que veían que la AVT había ido convirtiendo en un lobby pepero olvidando la razón por la que se habían constituido. Lo más grave es que ahora con la llegada del PP nuevamente al gobierno del Estado español podrían estar intentando reabrir el caso, con la mayoría absoluta y controlando todos los pilares del Estado podrían tener la tentación de imponer sus teorías .
4 de nov. 2011
Atemptat islamista contra Charlie Hebdo
Atemptat islamista contra Charlie Hebdo
Charlie Hebdo
Vídeo: Francia: Charlie Hebdo víctima de un incendio (Euronews)
Atentado islamista contra Charlie Hebdo
El setmanari satíric francés Charlie Hebdo ha patit un atemptat amb còctel Molotov que han causat importants danys a la redacció del setmanari. L'atemptat ha estat obra d'islamistes als que no els va agradar l'última portada del setmanari en què apareixia una imatge de Mahoma i el títol “Cent fuetades si no et mors de riure” i a la capçalera “Charia Hebdo”. El setmanari feia referència a la intenció de les noves autoritats líbies d'implantar la xara, la llei islàmica.
L'Islam és incompatible amb la democràcia, ho demostra el fet que cap país islàmic és democràtic, països que es governen per una llei que en el nom de Déu sotmet a càstigs terribles a la gent: amputacions de mans als lladres, lapidacions de dones adúlteres, fuetades per no portar el mocador posat o penja als homosexuals. Però també pretenen imposar-nos la seva mentalitat a nosaltres, i responen amb terrorisme la publicació d'unes caricatures o condemnen a mort amb una fàtua qualsevol crítica que ells considerin una ofensa.
El problema no són les religions sinó els seus seguidors més dogmàtics i especialment aquells que pretenen imposar uns conceptes religiosos a tota la població creient que estem a l'Edat Mitjana.
L'Islam és una religió violentament expansiva i totalitària. Allà on té el poder és intolerant i violenta, no només no tolera els seguidors d'altres creences sinó que els impedeix que puguin celebrar els seus ritus. Allà on no té el poder exigeix que se li permeti construir mesquites que acaben convertint-se en centres de reclutament dels futurs terroristes islamistes on se'ls adoctrina i se'ls renta el cervell.
Charlie Hebdo
Vídeo: Francia: Charlie Hebdo víctima de un incendio (Euronews)
Atentado islamista contra Charlie Hebdo
El semanario satírico francés Charlie Hebdo ha sufrido un atentado con cóctel molotov que han causado importantes daños en la redacción del semanario. El atentado ha sido obra de islamistas a los que no les gustó la última portada del semanario en el que aparecía una imagen de Mahoma y el título "Cien latigazos si no te mueres de risa" y en la cabecera "Chari Hebdo". El semanario hacía referencia a la intención de las nuevas autoridades libias de implantar la sharia, la ley islámica.
El Islam es incompatible con la democracia, lo demuestra el hecho de que ningún país islámico es democrático, países que se gobiernan por una ley que en el nombre de Dios somete a castigos terribles a la gente: amputaciones de manos a los ladrones, lapidaciones de mujeres adúlteras, latigazos por no llevar el pañuelo puesto o cuelga a los homosexuales. Pero también pretenden imponernos su mentalidad en nosotros, y responden con terrorismo la publicación de unas caricaturas o condenan a muerte con una fatua cualquier crítica que ellos consideren una ofensa.
El problema no son las religiones sino sus seguidores más dogmáticos y especialmente aquellos que pretenden imponer unos conceptos religiosos en toda la población creyendo que estamos en la Edad Media.
El Islam es una religión violentamente expansiva y totalitaria. Donde tiene el poder es intolerante y violenta, no sólo no tolera los seguidores de otras creencias sino que les impide que puedan celebrar sus ritos. Allí donde no tiene el poder exige que se le permita construir mezquitas que acaban convirtiéndose en centros de reclutamiento de los futuros terroristas islamistas donde se les adoctrina y se les lava el cerebro.
25 d’oct. 2011
El líder d'Hezbolà amenaça Israel amb la guerra
El líder d'Hezbolà amenaça Israel amb la guerra
El líder de Hezbolá amenaza a Israel con la guerra
El líder del grup terrorista xiïta libanès Hezbolà, Hassan Nasrallah ha amenaçat a Israel de portar la guerra fins a Tel Aviv: “Si Israel decideix fer la guerra al Líban – diu Nasrallah – no només trencarem els ossos dels soldats israelians, sinó que els esclafarem”. “La guerra no tindrà cap límit i en resposta (Hezbolà) actuarà d'acord amb la nova equació”. “(Hezbolà) té moltes sorpreses que canviaran el mapa de la regió”. Ho té fàcil, si no vol veure els soldats israelians entrant al Líban a fer neteja de terroristes com ell pot evitar atacar el territori israelià. És preocupant que aquest psicòpata terrorista parli de canviar el mapa de la zona perquè té sorpreses. Vol dir que ha aconseguit armes pesades de les que ni l'exèrcit regular libanès disposa aprofitant la situació siriana, líbia i l'ajuda de l'Iran?.
La inestabilitat política de la zona hauria de ser motiu d'intranquil•litat davant la possibilitat que aconsegueixin el poder gent molt pitjor que la que hi havia. El Líban és un caos des de fa molts anys, el país està sota el control del grup terrorista xiïta Hezbolà amb aquest sinistre líder al capdavant, un grup terrorista que controla grans zones del país i que és alhora una peça de la coalició de govern, un govern que d'altra banda no té control sobre aquelles zones que controla Hezbolà. I Hezbolà amb l'ajuda inestimable dels règims sirià i iranià s'ha anat enfortint convertint-se en una amenaça per a tota la zona, especialment pel Líban i Israel.
Aquest grup terrorista que es dedica a realitzar llançaments de projectils i incursions en territori israelià cosa que ha obligat a Israel a entrar al Líban amb un cost en vides humanes molt alt, per a Israel perdre un soldat és una pèrdua immensa, per aturar els atacs des d'un Estat veí, i han hagut de suportar les crítiques d'una comunitat internacional que callava quan eren les ciutats israelianes les que patien els atacs d'Hezbolà. Per no parlar d'una FINUL a la que Hezbolà ha assassinat alguns soldats però mostra la seva apatia i inoperància davant les accions d'Hezbolà.
Espero que si Nasrallah té intenció de complir les seves amenaces no vagi després corrent a posar-se sota les faldilles de les Nacions Unides si els israelians decideixen atacar sense miraments el sud del Líban per aturar els atacs d'aquesta organització terrorista islàmica.
El líder de Hezbolá amenaza a Israel con la guerra
El líder del grupo terrorista chií libanés Hezbolá, Hassan Nasrallah ha amenazado a Israel de llevar la guerra hasta Tel Aviv: "Si Israel decide hacer la guerra en el Líbano - dice Nasrallah - no sólo romperemos los huesos de los soldados israelíes, sino que los aplastaban ". "La guerra no tendrá ningún límite y en respuesta (Hezbolá) actuará de acuerdo con la nueva ecuación". "(Hezbolá) tiene muchas sorpresas que cambiarán el mapa de la región". Lo tiene fácil, si no quiere ver a los soldados israelíes entrando en el Líbano a hacer limpieza de terroristas como él puede evitar atacar el territorio israelí. Es preocupante que este psicópata terrorista hable de cambiar el mapa de la zona porque tiene sorpresas. Quiere decir que ha conseguido armas pesadas de las que ni el ejército regular libanés dispone aprovechando la situación siria, libia y la ayuda de Irán?.
La inestabilidad política de la zona debería ser motivo de intranquilidad ante la posibilidad de que consigan el poder gente mucho peor que la que había. El Líbano es un caos desde hace muchos años, el país está bajo el control del grupo terrorista chií Hezbolá con este siniestro líder al frente, un grupo terrorista que controla grandes zonas del país y que es a la vez una pieza de la coalición de gobierno, un gobierno que por otra parte no tiene control sobre aquellas zonas que controla Hezbolá. Y Hezbolá con la ayuda inestimable de los regímenes sirio e iraní ha ido fortaleciendo convirtiéndose en una amenaza para toda la zona, especialmente en Líbano e Israel.
Este grupo terrorista que se dedica a realizar lanzamientos de proyectiles e incursiones en territorio israelí lo que ha obligado a Israel a entrar en el Líbano con un coste en vidas humanas muy alto, para Israel perder un soldado es una pérdida inmensa, para detener los ataques desde un Estado vecino, y han tenido que soportar las críticas de una comunidad internacional que callaba cuando eran las ciudades israelíes las que sufrían los ataques de Hezbolá. Por no hablar de una FINUL en la que Hezbolá ha asesinado algunos soldados pero muestra su apatía e inoperancia ante las acciones de Hezbolá.
Espero que si Nasrallah tiene intención de cumplir sus amenazas no vaya después corriendo a ponerse bajo las faldas de las Naciones Unidas si los israelíes deciden atacar sin miramientos el sur del Líbano para detener los ataques de esta organización terrorista islámica.
22 de set. 2011
Cas AMIA
Cas AMIA
Vídeo: Atentado a la AMIA
Vídeo: AMIA 1994 Original Footage
Vídeo: Documenta - Terror En Bs As Atentado A La AMIA (Parte 1 de 2) Roman Lejtman
Vídeo: Documenta - Terror En Bs As Atentado A La AMIA (Parte 2 de 2) Roman Lejtman
Caso AMIA
L'any 1994 la seu de la Mutualista Jueva de Buenos Aires (Argentina) va patir un atemptat terrorista, 85 persones van morir. La presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner plantejarà a l'Assemblea general de les Nacions Unides la demanda que els autors de l'atemptat puguin ser jutjats pels tribunals argentins. La presidenta Fernández expressarà “enfront dels principals líders mundials mantingui la postura adoptada per Argentina d'exigir que els funcionaris iranians imputats com a autors intel•lectuals de l'atemptat compareguin davant de la justícia argentina”, segons un portaveu del govern argentí.
Argentina reclama la detenció de vuit iranians, l'any 2006 la Justícia argentina va lliurar una ordre de captura internacional contra:
-Ahmet Vahidi, ministre iranià de Defensa.
-Alí Fallahijan, exministre iranià d'Informació.
-Mohsen Rezai, exassessor governamental.
-Moshen Rabbani, ex-agregat de l'Ambaixada d'Iran en Buenos Aires.
-Ahmet Reza Ashgari, exfuncionari diplomàtic.
-Hadi Soleimanpour, viceministre de Relacions Exteriors per a Assumptes Africans de l'Iran.
-Akbar Rafsanjani, ex president iranià.
-Alí Akbar Velayati exministre iranià de Relacions Exteriors.
Recentment vaig publicar un article on comentava que algun d'aquests individus havia viatjat a països llatinoamericans i que malgrat que hi hagués una ordre internacional d'arrest, el país que havia visitat no el va detenir i va deixar-lo marxar.
Vídeo: Atentado a la AMIA
Vídeo: AMIA 1994 Original Footage
Vídeo: Documenta - Terror En Bs As Atentado A La AMIA (Parte 1 de 2) Roman Lejtman
Vídeo: Documenta - Terror En Bs As Atentado A La AMIA (Parte 2 de 2) Roman Lejtman
Caso AMIA
En 1994 la sede de la Mutualista Judía de Buenos Aires(Argentina) sufrió un atentado terrorista, 85 personas murieron. La presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner planteará a la Asamblea General de las Naciones Unidas la demanda que los autores del atentado puedan ser juzgados por los tribunalesargentinos. La presidenta Fernández expresará "frente a losprincipales líderes mundiales mantenga la postura adoptada porArgentina de exigir que los funcionarios iraníes imputados comoautores intelectuales del atentado comparezcan ante la justicia argentina", según un portavoz del gobierno argentino.
Argentina reclama la detención de ocho iraníes, en 2006 la Justicia argentina entregó una orden de captura internacional contra:
-Ahmed Vahidi, ministro iraní de Defensa.
-Alí Fallahijan, ex ministro iraní de Información.
-Mohsen Rezai, ex asesor gubernamental.
-Mosher Rabbani, ex agregado de la Embajada de Irán en Buenos Aires.
-Ahmed Reza Ashgari, ex funcionario diplomático.
-Hadi Soleimanpour, viceministro de Relaciones Exteriores para Asuntos Africanos de Irán.
-Akbar Rafsanyani, ex presidente iraní.
-Alí Akbar Velayati ex ministro iraní de Relaciones Exteriores.
Recientemente publiqué un artículo donde comentaba que alguno de estos individuos había viajado a países latinoamericanos y que pese a que hubiera una orden internacional de arresto, el país quehabía visitado no lo detuvo y lo dejó marchar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





