El govern de la Generalitat vol aprovar la llei del cinema per la qual s'obligarà que la meitat dels films que s'exhibeixen en els cinemes catalans siguin amb el doblatge en català, fet que ara no es produeix, quasi tota la cartellera catalana està en castellà. El projecte del govern ha aixecat protestes dels exhibidors però molt especialment dels distribuïdors. No caldria aquesta llei si hi hagués una oferta cinematogràfica en català més gran. Però com la majoria dels distribuïdors tenen la seu a Madrid tenen el concepte imperial de l'Espanya castellana i uniforme. Si trobar una pel·lícula traduïda al català no és fàcil en la cartellera de la ciutat de Barcelona, en els cinemes d'altres poblacions és una impossibilitat. No entenc les reticències de les Majors considerant que el doblatge està subvencionat pel govern de la Generalitat, tret que les raons reals siguin de tipus polític. No voldria pensar que el problema sigui aquest. Aquest projecte ha estat criticat des de la premsa que continua veient la llengua catalana com una amenaça a la "Espanya de sempre". Ja comença a cansar haver de lluitar per poder tenir el dret a viure en la pròpia llengua amb un Estat on es parla molt de multiculturalitat però que demostra que no se la creu quan es nega el dret a fer-la servir "fora de la reserva". Ja sabem que el PP només creu en una Espanya castellana però el més greu es que el PSOE no creu en l'Espanya plurinacional que tant prediquen Zapatero i companyia.-----El gobierno de la Generalitat quiere aprobar la ley del cine por la que se obligará a que la mitad de los films que se exhiben en los cines catalanes sean con el doblaje en catalán, hecho que ahora no se produce, casi toda la cartelera catalana está en castellano. El proyecto del gobierno ha levantado protestas de los exhibidores pero muy especialmente de los distribuidores. No haría falta esta ley si hubiese una oferta cinematográfica en catalán mayor. Pero como la mayoría de los distribuidores tienen la sede en Madrid tienen el concepto imperial de la España castellana y uniforme. Si encontrar una película traducida al catalán no es fácil en la cartelera de la ciudad de Barcelona, en los cines de otras poblaciones es una imposibilidad. No entiendo las reticencias de las "Majors" considerando que el doblaje está subvencionado por el gobierno de la Generalitat, excepto que las razones reales sean de tipo político. No querría pensar que el problema sea este. Este proyecto ha sido criticado desde la prensa que continúa viendo la lengua catalana como una amenaza en la "España de siempre". Ya empieza a cansar tener que luchar ppara poder tener el derecho a vivir en la propia lengua con un Estado donde se habla mucho de multiculturalidad pero que demuestra que no se la cree cuando se niega el derecho a usarla "fuera de la reserva". Ya sabemos que el PP solo cree en una España castellana pero lo más grave es que el PSOE no cree en la España plurinacional que tanto predican Zapatero y compañía.
5 de març 2009
La llei del cinema
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Em sembla bé que el govern de la Generalitat dicti una llei que obligui que la meitat de les pel lícules que s'exhibeixen en els cinemes catalans siguin doblades al català. Tu dius que hi ha reticència de les grans empreses distribuïdores malgrat que el doblatge està subvencionat pel govern de la Generalitat: Les reticències que apareixen potser són perquè potser no és tan fàcil doblegar una pel lícula de l'anglès o del castellà al català, o perquè tenen molt públic que parla castellà, si no és així, pensaria que les raons són polítiques. En realitat sembla cansador lluitar, com dius tu, "per poder tenir el dret a viure en la seva pròpia llengua, en un Estat on es parla molt de multiculturalitat però que demostra que no creuen el que diuen quan neguen el dret d'usar".
Publica un comentari a l'entrada