Ara que es discuteix sobre el percentatge de pel·lícules al català em crida l'atenció que també es parli del subtitulat i de versió original. Anem a pams. Si jo vaig al cine vaig veure una pel·lícula, no vaig a llegir. Quan vull llegir agafo un llibre, el cinema és imatge en moviment. Seria ideal veure els films en versió original si sapiguessim i entenguessim la llengua original d'aquella pel·lícula. La majoria del cinema que veiem o podem veure procedeix dels Estats Units i per tant l'idioma original és l'anglés, però també hi ha a les nostres cartelleres films alemanys, japonesos, xinesos, russos, etc. Em d'aprendre totes aquestes llengües abans d'anar al cinema?. I repeteixo, jo no vaig al cinema a llegir. Per tant el doblatge és necessari i el doblatge en català una necessitat urgent. Li agradi a alguns o no estem a Catalunya i tenim una llengua pròpia. Deixem-nos d'esnobismes barats dient que s'han de veure films en versió original. Fa molts anys quedava molt modern dir que agradava molt el cinema d'art i assaig, films en blanc i negre amb un argument mínim i uns personatges absurds.-----Ahora que se discute sobre el porcentaje de películas al catalán me grita la atención que también se hablé del subtitulado y de versión original. Vamos por partes. Si yo voy al cine vivo una película, no voy a leer. Cuando quiero leer cojo un libro, el cine es imagen en movimiento. Sería ideal ver los films en versión original si supiésemos y entendiésemos la lengua original de aquella película. La mayoría del cine que vemos o podemos ver procede de los Estados Unidos y por lo tanto el idioma original es el inglés, pero también hay en nuestras carteleras films alemanes, japoneses, chinés, rusos, etc. ¿Hemos de aprender todas estas lenguas antes de ir al cine?. Y repito, yo no voy al cine a leer. Por lo tanto el doblaje es necesario y el doblaje en catalán una necesidad urgente. Le gusté a algunos o no estamos en Catalunya y tenemos una lengua propia. Dejémosnos de esnobismos baratos diciendo que se tienen que ver films en versión original. Hace muchos años quedaba mucho moderno decir que gustaba muy el cine de arte y ensayo, films en blanco y negro con un argumento mínimo y unos personajes absurdos.
10 de març 2009
Doblatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
D'acord amb tu, si vaig al cinema a veure una pel lícula, molesten els subtítols escrits a menys que sigui sorda. I si no entenem el llenguatge original de la pel lícula no basten les imatges, necessitem el diàleg.
Encara que reconec que a vegades m'agrada escoltar la veu original dels actors encara que no entengui bé el que diuen, per això necessito l'escrit. Però és només un experiment. No val veure una pel lícula així.
Encara que a vegades quan escolto parlar als actors en un doblatge, em pregunto com serà la veritable veu d'ells?
Publica un comentari a l'entrada