Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consellera de cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consellera de cultura. Mostrar tots els missatges

9 de des. 2012

La catalanofòbia augmenta a Madrid

La catalanofòbia augmenta a Madrid 

Candidata sospitosa de ser catalana nega ser-ho però ho fa com si ser català fos quelcom demoníac 

Ser sospitós de ser català en certs ambients a les Espanyes comença a ser un problema per algunes persones. Sonia Gumpert, candidata a presidir el Col·legi d’Advocats de Madrid ha hagut d’emetre un comunicat per desmentir el rumor que és catalana o que té vincles amb Catalunya “aprofitant el moment actual que viu aquesta comunitat amb l'objectiu de traure crèdit a tal desafortunada situació”. Els oponents a la senyora Gumpert l’havien acusat de ser catalana o de tenir alguna cosa a veure amb Catalunya amb l’objectiu de desprestigiar-la i que la seva candidatura perdés suports. Gumpert afirma que no té res en contra dels catalans “ser un espanyol català, per favor, no és gens dolent”. Però ella és la primera que no es creu les seves pròpies paraules fent aquestes afirmacions i amb l’ambient de catalanofòbia que es respira a Madrid és evident que allà si que creuen que ser català és el més semblant a ser una mena d’esser diabòlic. 

La senyora Gumpert s’hauria d’haver limitat a no respondre a una acusació obertament racista que li fan els seus oponents. Ella per respondre va més enllà de l’acusació que se li fa. Per cert, la senyora Gumpert diu que no és gens dolent ser “espanyol català”, i de ser només català que n’opina?. 

Em pregunto aquests catalans que se senten tan espanyols, algun dels quals ha dit que si Catalunya s’independitza se n’anirà a Espanya, si creuen que el país que tan defensen els tractarà tan bé quan deixin de ser útils? 

Josep Capella denuncia que la catalanofòbia creix a Madrid 

El periodista i delegat de TV3 a Madrid, Josep Capella, ha denunciat l’augment de la catalanofòbia a la capital d’Espanya especialment des de que la consellera Rigau va plantar el ministre de (in)cultura i (poca) educació espanyol, Wert. La consellera va decidir abandonar la reunió amb el ministre en protesta per la pretensió del ministre d’espanyolitzar els alumnes catalans i els atacs a la immersió lingüística. 

Segons Capella a Madrid aquests dies havia “vist coses que no havia presenciat ni escoltat mai” i que “les relacions Espanya-Catalunya, estan en un punt desconegut i que lluny de millorar van empitjorant”. Capella denuncia en un article publicat a la web del 3/24 que quan la consellera Rigau va abandonar la reunió amb el ministre Wert “dos alts funcionaris del ministeri empenyien, no físicament però sí pressionant des de la distància la consellera perquè marxés, i la vigilaven molestos perquè s'estava una estona més al vestíbul parlant amb uns periodistes”. Capella també denuncia que l’entrevista que va concedir la consellera Rigau al 3/24 “va indignar alguns periodistes, no perquè fos un canal de 24 hores de notícies, sinó perquè era de Catalunya, i allò era per a ells ‘intolerable’ i suposava un menyspreu a la resta d'espanyols”. És a dir, la premsa madrilenya es va ofendre perquè la consellera no els va concedir una entrevista, però si com explica el periodista la consellera va parlar amb els periodistes catalans que hi havia a la porta caldria preguntar-se perquè els periodistes espanyols no van apropar-se a la consellera quan aquesta sortia de la reunió?. Potser el problema dels periodistes espanyols és que preferien tenir només la versió del ministre Wert. 

Per Capella “és un estat d'ànim, més aviat d'animadversió, que des de fa uns mesos ha sobrepassat les tertúlies i les portades d'alguns diaris per arrelar més en la societat madrilenya” però “no és només l'escuma d'unes hores de tensió, també és, o comença a ser, una posició de fons i això abans no era així”. Finalment, Capella, destaca dos detalls: “el menyspreu a una pregunta molesta d'una companya a la que s'hi va dirigir com a "señorita" (a cap company periodista li va dir "señor") i la sinceritat del titular d'educació en admetre que la part de la llei sobre el català es fa perquè es compleixin les sentències que un diari de Madrid diu que no es fa”. Crec que sempre ha estat així però que no acabàvem de voler creure que aquesta mala maror era tan bèstia, malgrat que els lladrucs que se sentien des del fons de la caverna eren molt forts.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La catalanofobia aumenta en Madrid

Candidata sospechosa de ser catalana niega serlo pero lo hace como si ser catalán fuera algo demoníaco

Ser sospechoso de ser catalán en ciertos ambientes en las Españas empieza a ser un problema para algunas personas. Sonia Gumpert, candidata a presidir el Colegio de Abogados de Madrid ha tenido que emitir un comunicado para desmentir el rumor de que es catalana o que tiene vínculos con Catalunya "aprovechando el momento actual que vive esta comunidad con el objetivo de sacar crédito a tal desafortunada situación". Los oponentes a la señora Gumpert lo habían acusado de ser catalana o de tener algo que ver con Catalunya con el objetivo de desprestigiarla y que su candidatura perdiera apoyos. Gumpert afirma que no tiene nada en contra de los catalanes "ser un español catalán, por favor, no es nada malo". Pero ella es la primera que no se cree sus propias palabras haciendo estas afirmaciones y con el ambiente de catalanofobia que se respira en Madrid es evidente que allí si que creen que ser catalán es lo más parecido a ser una especie de ser diabólico.

La señora Gumpert debería haber limitado a no responder a una acusación abiertamente racista que le hacen sus oponentes. Ella para responder va más allá de la acusación que se le hace. Por cierto, la señora Gumpert dice que no es nada malo ser "español catalán". ¿Y de ser sólo catalán que opina?.

Me pregunto si estos catalanes que se sienten tan españoles, alguno de los cuales ha dicho que si Catalunya se independiza se irá a España, si creen que el país que tan defienden los tratará tan bien cuando dejen de ser útiles?

Josep Capella denuncia que la catalanofobia crece en Madrid

El periodista y delegado de TV3 en Madrid, José Capella, ha denunciado el aumento de la catalanofobia en la capital de España especialmente desde que la consejera Rigau plantó al ministro de (in)cultura y (poca) educación español, Wert . La consejera decidió abandonar la reunión con el ministro en protesta por la pretensión del ministro de españolizar los alumnos catalanes y los ataques a la inmersión lingüística.

Según Capella en Madrid estos días había "visto cosas que no había presenciado ni escuchado nunca" y que "las relaciones España-Catalunya, están en un punto desconocido y que lejos de mejorar van empeorando". Capella denuncia en un artículo publicado en la web del 3/24 que cuando la consejera Rigau abandonó la reunión con el ministro Wert "dos altos funcionarios del ministerio empujaban, no físicamente pero sí presionando desde la distancia la consejera para que se marchara, y la vigilaban molestos porque llevaba un rato de más en el vestíbulo hablando con unos periodistas". Capella también denuncia que la entrevista que concedió la consejera Rigau el 3/24 "indignó algunos periodistas, no porque fuera un canal de 24 horas de noticias, sino porque era de Catalunya, y aquello era para ellos 'intolerable' y suponía un desprecio al resto de españoles". Es decir, la prensa madrileña se ofendió porque la consellera no les concedió una entrevista, pero si como explica el periodista la consejera habló con los periodistas catalanes que había en la puerta, habría que preguntarse ¿porque los periodistas españoles no se acercaron a la consejera cuando ésta salía de la reunión?. Quizás el problema de los periodistas españoles es que preferían tener sólo la versión del ministro Wert.

Por Capella "es un estado de ánimo, más bien de animadversión, que desde hace unos meses ha sobrepasado las tertulias y las portadas de algunos diarios para arraigar más en la sociedad madrileña" pero "no es sólo la espuma de unas horas de tensión, también es, o empieza a ser, una posición de fondo y eso antes no era así". Finalmente, Capella, destaca dos detalles: "el desprecio a una pregunta molesta de una compañera a la que se dirigió como "señorita" (en ningún compañero periodista le dijo "señor") y la sinceridad del titular educación en admitir que la parte de la ley sobre el catalán se hace para que se cumplan las sentencias que un diario de Madrid dice que no se hace". Creo que siempre ha sido así pero que no acabábamos de querer creer que este mal ambiente era tan bestia, aunque los ladridos que se salían desde el fondo de la caverna eran muy fuertes.

25 de juny 2012

El Partit Popular, partit anticatalà

El Partit Popular, partit anticatalà

La consellera de (in)cultura del govern PP-PAR de l’Aragó 

Dolores Serrat: “Y evidentemente hay unas lenguas y no todas se llaman igual en la zona del Aragón Oriental, y otras que ahora mismo se llaman igual en la zona de los Pirineos y prePirineos, y por lo tanto defendemos que estas lenguas son inequivocamente aragonesas y lo que no queremos es que se confundan con otras lenguas”. Aquesta consellera de (in)cultura aragonesa está més confosa que aquella Miss a qui van preguntarsobre Confuci, tots sabem quines són aquestes llengües i quins noms tenen, ella és evident que no, i el més trist és que aquesta senyora consellera nascuda a Ripoll, a Ripoll, senyors, no sàpiga que la llengua que es parla a Ripoll i la que es parla a Fraga és la mateixa, llengua que en teoria ella hauria de conèixer, tot i que militant en el PP no em sorprendria que ni la parlés ni l’entengués, només així es pot entendre que pretengui aprovar un disbarat de llei que afirma que el català que es parla a la Franja de Ponent no és català sinó aragonès oriental. Ja hi ha a l’Aragó una llengua que rep el nom de llengua aragonesa. El PP d’Aragó per decret vol crear una llengua nova agafant una existent i canviant-li el nom, convindria que des del sector acadèmic llegissin la cartilla a la senyora consellera de (in)cultura de l’Aragó, i immediatament seria convenient que tot el que hagi donat suport a aquest disbarat sigui inhabilitat per exercir qualsevol càrrec. Fos per ignorància o per mala fe el que han fet és raó suficient per inhabilitar-los pels segles dels segles.

La llei suprimeix les dues acadèmies existents, una per a la llengua catalana que segueix les normes que marca l’IEC, i l’altra llengua és la llengua aragonesa, estic parlant de llengües acadèmicament reconegudes, i crea una acadèmia aragonesa de les llengües, una institució que en el seu consell hi ha polítics, crec que només hi ha un filòleg. 

Enric Millo, botifler sense complexes 

Enric Millo: “Nosaltres el que no farem és una ingerència en el que són les competències del govern autònom aragonès, seria el mateix, si algú des d’una altra comunitat autònoma pretengués interferir sobre les lleis que es fan en el Parlament de Catalunya o sobre els acords que el govern de Catalunya pren d’acord amb el seu autogovern”. Enric Millo és coreligionari de Dolors Serrat, fidel al PP, no només no discuteix mai el que diuen altres coreligionaris seus del PP sinó que fins i tot els justifica. Igual que la seva superior jeràrquica, la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, el silenci de la qual en aquest assumpte és clamorós i connivent amb un disbarat. Deuen tenir por que si diuen alguna cosa en contra dels atacs del seu partit contra el català els passi com a l’alcalde de Manacor, a les Balears, que va gosar enfrontar-se al president balear, Bauzá que està anorreant el català a les Illes, i li ha costat ser expedientat. El senyor Millo oblida que comunitats autònomes del PP i el mateix PP s’han ingerit en les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, un exemple seria l’Estatut, recorregut alhora que copiat pels mateixos que l’havien recorregut. 

El vell projecte del nacionalisme espanyol 

Algú s’imagina el que faria el govern espanyol si demà el govern xilè o mexicà decideixen crear una acadèmia de la llengua xilena o mexicana i diuen que aquestes llengües no tenen res a veure amb el castellà?. Puc entendre que els diversos governs espanyols vulguin anorrear la llengua catalana (i de pas l’aranès, asturià, aragonès, èuscara i gallec), fa segles que ho intenten, però fins ara els seus intents es limitaven a prohibir aquestes llengües per tots els mitjans possibles, de vegades intentaven negar la seva existència, cosa que entra en contradicció amb l’intent de prohibir-les, però aquesta gent del país del costat ja les tenen aquestes contradiccions, i un exemple seria aquest intent de canviar el nom a les llengües per decret, això, cal dir-ho, tampoc és una idea original del govern PP-PAR de l’Aragó, els PP de València ja va intentar-ho, creant una acadèmia de la llengua que va intentar crear una llengua nova. Caldria veure quants dels membres d’aquesta nova acadèmia pepera de les llengües aragoneses parlen alguna de les dues llengües, probablement cap d’ells, segurament seran tots castellanoparlants. Aquests fets són una mostra que el vell projecte del nacionalisme espanyol continua intentant crear un Estat cultural i lingüísticament homogeni, una sola llengua, la castellana, un projecte d’Estat que fins ara ha fracassat.

Vídeo: El Partit Popular en guerra contra la llenguacatalana


El Partido Popular, partido anticatalán 

La consejera de (in) cultura del gobierno PP-PAR de Aragón 

Dolores Serrat: "Y evidentemente hay unas lenguas y no todas se llaman igual en la zona del Aragón Oriental, y otras que ahora mismo se llaman igual en la zona de los Pirineos y prePirineos, y por lo tanto defendemos que estas lenguas son inequivocamente aragonesas y lo que no queremos es que se confundan con otras lenguas". Esta consejera de (in) cultura aragonesa está más confundida que aquella Miss a quien preguntaronsobre Confucio, todos sabemos cuáles son estas lenguas y qué nombres tienen, ella es evidente que no, y lo más triste es que esta señora consejera nacida en Ripoll , en Ripoll, señores, no sepa que la lengua que se habla en Ripoll y la que se habla en Fraga es la misma, lengua que en teoría ella debería conocer, aunque militando en el PP no me sorprendería que ni la hablara ni la entendiera, sólo así se puede entender que pretenda aprobar un disparate de ley que afirma que el catalán que se habla en la Franja de Ponent no es catalán sino aragonés oriental. Ya hay en Aragón una lengua que recibe el nombre de lengua aragonesa. El PP de Aragón por decreto quiere crear una lengua nueva cogiendo una existente y cambiándole el nombre, convendría que desde el sector académico leyeran la cartilla a la señora consejera de (in)Cultura de Aragón, e inmediatamente sería conveniente que todo el que haya apoyado este disparate sea inhabilitado para ejercer cualquier cargo. Fuera por ignorancia o por mala fe lo que han hecho es razón suficiente para inhabilitarlos por los siglos de los siglos.

La ley suprime las dos academias existentes, una para la lengua catalana que sigue las normas que marca el IEC, y la otra lengua es la lengua aragonesa, estoy hablando de lenguas académicamente reconocidas, y crea una academia aragonesa de las lenguas, una institución que en su consejo hay políticos, creo que sólo hay un filólogo. 

Enric Millo, botifler sin complejos 

Enric Millo: "Nosotros lo que no haremos es una injerencia en lo que son las competencias del gobierno autónomo aragonés, sería lo mismo, si alguien desde otra comunidad autónoma pretendiese interferir sobre las leyes que se hacen en el Parlamento de Cataluña o sobre los acuerdos que el gobierno de Cataluña toma de acuerdo con su autogobierno". Enric Millo es correligionario de Dolores Serrat, fiel al PP, no sólo no discute nunca lo que dicen otros correligionarios suyos del PP sino que incluso los justifica. Al igual que su superior jerárquica, la presidenta del PP en Cataluña, Alicia Sánchez Camacho, el silencio de la que en este asunto es clamoroso y connivente con un disparate. Deben tener miedo de que si dicen algo en contra de los ataques de su partido contra el catalán les pase como al alcalde de Manacor, en Baleares, que osó enfrentarse al presidente balear, Bauzá que está aniquilando el catalán en las Islas, y le ha costado ser expedientado. El señor Millo olvida que comunidades autónomas del PP y el propio PP se han ingerido en las leyes aprobadas por el Parlamento de Cataluña, un ejemplo sería el Estatut, recorrido a la vez que copiado por los mismos que la habían recorrido.

El viejo proyecto del nacionalismo español 

Alguien se imagina lo que haría el gobierno español si mañana el gobierno chileno o mexicano deciden crear una academia de la lengua chilena o mexicana y dicen que estas lenguas no tienen nada que ver con el castellano?. Puedo entender que los diversos gobiernos españoles quieran aniquilar la lengua catalana (y de paso el aranés, asturiano, aragonés, euskera y gallego), hace siglos que lo intentan, pero hasta ahora sus intentos se limitaban a prohibir estas lenguas para todos los medios posibles, a veces intentaban negar su existencia, lo que entra en contradicción con el intento de prohibirlas, pero esta gente del país del lado ya las tienen estas contradicciones, y un ejemplo sería este intento de cambiar el nombre a las lenguas por decreto, eso, hay que decirlo, tampoco es una idea original del gobierno PP-PAR de Aragón, los PP de Valencia ya intentarlo, creando una academia de la lengua que intentó crear una lengua nueva. Habría que ver cuántos de los miembros de esta nueva academia pepera de las lenguas aragonesas hablan alguna de las dos lenguas, probablemente ninguno de ellos, seguramente serán todos castellanohablantes. Estos hechos son una muestra de que el viejo proyecto del nacionalismo español sigue intentando crear un Estado cultural y lingüísticamente homogéneo, una sola lengua, la castellana, un proyecto de Estado que hasta ahora ha fracasado.