Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diputació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diputació. Mostrar tots els missatges

18 de jul. 2012

Els SoPPrano


Els SoPPrano 

Les Diputacions, un poder fosc 

Les Diputacions són una institució fundada cap als anys 30 del segle XIX cada vegada més discutides per l’ús que algunes elits polítiques n’han fet i per moltes altres raons. Els seus membres no són escollits per sufragi directe i el cert és que el seu funcionament és fosc. Hi ha un cas paradigmàtic, el de la Diputació de Castelló, des del començament aquesta diputació, descomptant algun breu període de la història com l’actual, ha estat presidida per un Fabra, l’últim en Carlos Fabra, dirigent del Partit Popular, un personatge que actua com un cacic del segle XIX, i al qual durant més de deu anys l’han intentat jutjar però tots els jutges que han hagut d’instruir el cas contra el cacic peper castellonenc Fabra han acabat demanant el trasllat per la pressió a què es trobaven sotmesos. Em ve a la ment l’escena aquella de la pel·lícula “El Padrí” en què un dels personatges es lleva al matí trobant-se el cap d’un cavall com advertència. El fet que una família, els Fabra, hagin presidit la Diputació de Castelló la major part de la història d’aquesta institució pot, probablement, ser la raó que aquesta família cregui que la Diputació castellonenca és part del seu domini particular. 

El cacic construeix un aeroport on no aterra cap avió 

La Diputació de Castelló va construir un aeroport on no ha aterrat encara cap avió des de la seva inauguració fa cosa d’un any amb tota la pompa (de sabó) i circumstància que l’esdeveniment mereix amb la presència del president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra i del (llavors) president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps (defenestrat). Tot el projecte va començar malament, va seguir pitjor i només pot acabar en desastre. L’aeroport formava part d’un pla més gran encara que incloïa la construcció d’un parc temàtic, Mundo Ilusión, una dotzena de camps de golf i quaranta mil habitatges. La construcció dels camps de golf han estat aturats perquè no hi ha aigua per regar aquests camps, la construcció dels habitatges i el parc temàtic s’ha aturat degut a la crisi.

Un 25 de març de 2011 Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, i Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana, van inaugurar l’aeroport de Castelló, com he dit una mica més amunt, amb tota la pompa i circumstància que requeria l’esdeveniment. Fabra va criticar als detractors de la construcció de l’aeroport dient que “'Hi qui ens diu que estem bojos per inaugurar un aeroport sense avions. No han entès res. Durant un mes i mig qualsevol ciutadà que vulgui podrà visitar la terminal o visitar per les pistes d'aterratge, cosa que no podrien fer si hi haguera avions enlairant-se o aterrant”. Calia construir un aeroport perquè la gent hi vagi a passejar?. La resposta de Fabra demostra el tarannà del personatge. La construcció de l’aeroport ha costat 150 milions d’euros, als quals s’han d’afegir 30 milions en publicitat. 30 milions en publicitat?. Que publiciten?. Un aeroport per anar a passejar?.

En aquest aeroport no pot aterrar cap avió perquè amb tot el que va costar han comés errors durant la seva construcció, sembla que la pista és massa curta per permetre l’aterratge i enlairament d’avions, especialment l’enlairament, encara que un avió aconseguís aterrar no tindria prou pista per enlairar-se, i el més patètic, tampoc tenen espai per maniobrar. I els va costar 150 milions d’euros.

En un any, malgrat que aquest aeroport mai ha funcionat com un aeroport ha patit un cert grau de deteriorament i s’han de realitzar reformes si es pretén que algun dia serveixi per allò que va ser construir, reformes que han de corregir els errors greus d’aquesta infraestructura. 

“Us agrada l'aeroport de l'avi?” 

El cacic, perdó, president de la Diputació de Castelló (per dret de naixement), perdó, expresident de la Diputació de Castelló, va inaugurar l’aeroport fa un any acompanyat de l’altre autoritat de la Comunitat Valenciana, el llavors president de la Generalitat Valenciana (ara ja defenestrat), Francisco Camps. Fabra també anava acompanyat pels seus nets i va demostrar novament el concepte patrimonial que el senyor Fabra té de Castelló, va dirigir-se als seus nets i els va preguntar: “Us agrada l’aeroport de l’avi?”.

A l’aeroport de Castelló han erigit una escultura de 24 metres d’alçada i trenta-tres tones de pes que ha costat a l’erari públic 300.000 euros, l’escultura és l’efígie de Carlos Fabra, i du per títol “L’home avió”. L’autor és Juan Ripollés i va ser encarregada per l’empresa AEROCAS, empresa pública que gestiona l’aeroport sense avions de Castelló. De fet, si que n’hi ha un avió, un que l’han col·locat coronant l’escultura efígie de Carlos Fabra. Sembla que de moment serà l’únic avió que es podrà trobar en aquest aeroport. La consellera interpel·lada per una parlamentària de Compromís sobre aquest generós sou ha respost que el director de l’aeroport cobra un sou de 42.100 euros als quals s’ha d’afegir que rep un complement de 42.100 euros més perquè també és director de vigilància i control de contracte i obra de l’aeroport. Doncs no s’ha guanyat el sou perquè no va vigilar gaire l’obra. Juan García Salas va ser entrevistat per la televisió pública francesa France 2 i li van preguntar si les instal·lacions de les que és director no són un aeroport fantasma, García Salas va respondre tot ufà que “No, és un aeroport buit actualment, tal com ho pot ser el Museu del Louvre de nit”. 

La filla del cacic 

Situem-nos. La setmana passada va produir-se una aparició mariana al Congrés dels Diputats, no, no va ser la verge sinó Mariano Rajoy, per explicar com un Moisès de les Espanyes el contingut de les “taules de la llei”, és a dir, les noves mesures del govern que presideix per, en teoria, atacar la crisi, encara que més aviat ataquen als pencaires i a la ciutadania. Els pepers van fer un paper ben galdós aplaudint les mesures mentre les anava explicant Mariano “Wally” Rajoy. Només els va faltar fer la onada. Doncs bé, aquell dia hi va haver una diputada del Partit Popular que va protagonitzar el moment més galdós d’una sessió que ho havia estat, i molt, la diputada valenciana del PP, Andrea Fabra, filla del cacic castellonenc Carlos Fabra. Com bona filla d’un cacic va mostrar el seu menyspreu vers les persones que eren les destinatàries de les mesures que el seu cap de partit estava explicant. En un moment donat quan la claca pepera aplaudia el seu cap la diputada Fabra va dir “que es fotin”. Ella afirma que es dirigia als diputats socialistes però tothom va interpretar que anaven dirigides a les persones que en aquelles hores es manifestaven a Madrid. Finalment la diputada Andrea Fabra, la filla del cacic de Castelló, ha decidit demanar disculpes enviant una carta a tots els diputats del Congrés. La diputada Fabra reconeix que va proferir una “inapropiada expressió” dirigida, segons ella, als diputats socialistes. Afirma que “vaig cometre un error del que no em sento honrada i pel que recorro a la benevolència de la cambra per tal que estimi les meves disculpes”. 

Els diputats cobren una dieta que varia depenent de la distància de la seva residència habitual respecte de Madrid, la diputada Andrea Fabra ho és representant a la circumscripció de Castelló, però la diputada Andrea Fabra no viu a Castelló sinó en una població pròxima a Madrid de la que el seu marit, també del PP, crec que és alcalde, no hauria, doncs, de cobrar aquestes dietes. En aquestes circumstàncies són més comprensibles les paraules de la filla del cacic – “que es fotin” – ella, diputada del PP i filla de l’expresident de la Diputació de Castelló i “hereva” d’una llarga nissaga de cacics cobra uns diners que no li pertoca cobrar mentre el seu partit legisla per fotre als treballadors que honestament reben un sou amb el que sovint no arriben a fi de mes.




















Los SoPPrano 

Las Diputaciones, un poder oscuro 

Las Diputaciones son una institución fundada hacia los años 30 del siglo XIX cada vez más discutidas por el uso que algunas élites políticas han hecho y por otras muchas razones. Sus miembros no son elegidos por sufragio directo y lo cierto es que su funcionamiento es oscuro. Hay un caso paradigmático, el de la Diputación de Castellón, desde el comienzo esta diputación, descontando algún breve período de la historia como el actual, ha sido presidida por un Fabra, el último en Carlos Fabra, dirigente del Partido Popular, un personaje que actúa como un cacique del siglo XIX, y al que durante más de diez años lo han intentado juzgar pero todos los jueces que han tenido que instruyó el caso contra el cacique pepero castellonense Fabra han acabado pidiendo el traslado por la presión a que se encontraban sometidos, Me viene a la mente la escena aquella de la película "El Padrino" en el que uno de los personajes se levanta por la mañana encontrándose la cabeza de un caballo como advertencia. El hecho de que una familia, los Fabra, hayan presidido la Diputación de Castellón la mayor parte de la historia de esta institución puede, probablemente, sea la razón que esta familia crea que la Diputación castellonense es parte de su dominio particular. 

El cacique construye un aeropuerto donde no aterriza ningún avión 

La Diputación de Castellón construyó un aeropuerto donde no ha aterrizado todavía ningún avión desde su inauguración hace aproximadamente un año con toda la pompa (de jabón) y circunstancia que el evento merece con la presencia del presidente de la Diputación de Castellón Carlos Fabra y del (entonces) presidente de la Generalitat Valenciana Francisco Camps (defenestrado). Todo el proyecto comenzó mal, siguió peor y sólo puede acabar en desastre. El aeropuerto formaba parte de un plan más grande aún que incluía la construcción de un parque temático, Mundo Ilusión, una docena de campos de golf y cuarenta mil viviendas. La construcción de los campos de golf han sido parados porque no hay agua para regar estos campos, la construcción de las viviendas y el parque temático se ha detenido debido a la crisis.

Un 25 de marzo de 2011 Carlos Fabra, presidente de la Diputación de Castellón, y Francisco Camps, presidente de la Generalitat Valenciana, inauguraron el aeropuerto de Castellón, como he dicho un poco más arriba, con toda la pompa y circunstancia que requería del evento. Fabra criticó a los detractores de la construcción del aeropuerto diciendo que "'Hay quien nos dice que estamos locos por inaugurar un aeropuerto sin aviones. No han entendido nada. Durante un mes y medio cualquier ciudadano que quiera podrá visitar la terminal o visitar las pistas de aterrizaje, lo que no podrían hacer si hubiera aviones despegando o aterrizando". ¿Había que construir un aeropuerto para que la gente vaya a pasear?. La respuesta de Fabra demuestra el talante del personaje. La construcción del aeropuerto ha costado 150 millones de euros, a los que hay que añadir 30 millones en publicidad. ¿30 millones en publicidad?. ¿Que publiciten?. ¿Un aeropuerto para ir a pasear?.

En este aeropuerto no puede aterrizar ningún avión porque con todo lo que costó han cometido errores durante su construcción, parece que la pista es demasiado corta para permitir el aterrizaje y despegue de aviones, especialmente el despegue, aunque un avión lograra aterrizar no tendría suficiente pista para despegar, y el más patético, tampoco tienen espacio para maniobrar. Y les costó 150 millones de euros.

En un año, a pesar de que este aeropuerto nunca ha funcionado como un aeropuerto ha sufrido un cierto grado de deterioro y se han de realizar reformas si se pretende que algún día sirva para lo que fue construir, reformas que deben corregir los errores graves de esta infraestructura. 

"¿Os gusta el aeropuerto del abuelo?" 

El cacique, perdón, presidente de la Diputación de Castellón (por derecho de nacimiento), perdón, ex presidente de la Diputación de Castellón, inauguró el aeropuerto hace un año acompañado del otro autoridad de la Comunidad Valenciana, el entonces presidente de la Generalitat Valenciana (ahora ya defenestrado), Francisco Camps. Fabra también iba acompañado por sus nietos y demostró nuevamente el concepto patrimonial que el señor Fabra tiene de Castellón, se dirigió a sus nietos y les preguntó: "¿Os gusta el aeropuerto del abuelo?".

En el aeropuerto de Castellón han erigido una escultura de 24 metros de altura y treinta y tres toneladas de peso que ha costado al erario público 300.000 euros, la escultura es la efigie de Carlos Fabra, y lleva por título "El hombre avión ". El autor es Juan Ripollés y fue encargada por la empresa AEROCAS, empresa pública que gestiona el aeropuerto sin aviones de Castellón. De hecho, si que hay un avión, uno que lo han colocado coronando la escultura efigie de Carlos Fabra. Parece que de momento será el único avión que se podrá encontrar en este aeropuerto. La consejera interpelada por una parlamentaria de Compromís sobre este generoso sueldo ha respondido que el director del aeropuerto cobra un sueldo de 42.100 euros a los que hay que añadir que recibe un complemento de 42.100 euros más porque también es director de vigilancia y control de contrato y obra del aeropuerto. Pues no se ha ganado el sueldo porque no vigiló mucho la obra. Juan García Salas fue entrevistado por la televisión pública francesa France 2 y le preguntaron si las instalaciones de las que es director no son un aeropuerto fantasma, García Salas respondió todo ufano que "No, es un aeropuerto vacío actualmente, tal como lo puede ser el Museo del Louvre de noche".


La hija del cacique 

Situémonos. La semana pasada se produjo una aparición mariana en el Congreso de los Diputados, no, no fue la virgen sino Mariano Rajoy, para explicar cómo un Moisés de las Españas el contenido de las "tablas de la ley", es decir, las nuevas medidas del gobierno que preside para, en teoría, atacar la crisis, aunque más bien atacan a los currantes ya la ciudadanía. Los peperos hicieron un papel muy bonito aplaudiendo las medidas mientras las iba contando Mariano "Wally" Rajoy. Sólo les faltó hacer la ola. Pues bien, aquel día hubo una diputada del Partido Popular que protagonizó el momento más dichoso de una sesión que lo había sido, y mucho, la diputada valenciana del PP, Andrea Fabra, hija del cacique castellonense Carlos Fabra. Como buena hija de un cacique mostró su desprecio hacia las personas que eran las destinatarias de las medidas que su jefe de partido estaba explicando. En un momento dado cuando la claque pepera aplaudía su cabeza la diputada Fabra dijo "que se jodan". Ella afirma que se dirigía a los diputados socialistas pero todo el mundo interpretó que iban dirigidas a las personas que en aquellas horas se manifestaban en Madrid. Finalmente la diputada Andrea Fabra, la hija del cacique de Castellón, ha decidido pedir disculpas enviando una carta a todos los diputados del Congreso. La diputada Fabra reconoce que profirió una "inapropiada expresión" dirigida, según ella, los diputados socialistas. Afirma que "cometí un error del que no me siento honrada y por lo que recurro a la benevolencia de la cámara para que estime mis disculpas". 

Los diputados cobran una dieta que varía dependiendo de la distancia de su residencia habitual respecto de Madrid, la diputada Andrea Fabra lo es representante en la circunscripción de Castellón, pero la diputada Andrea Fabra no vive en Castellón sino en una población cercana a Madrid de la que su marido, también del PP, creo que es alcalde, no debería, pues, de cobrar estas dietas. En estas circunstancias son más comprensibles las palabras de la hija del cacique - "que se jodan" - ella, diputada del PP e hija del ex presidente de la Diputación de Castellón y "heredera" de una larga saga de caciques cobra un dinero que no le corresponde cobrar mientras su partido legisla para joder a los trabajadores que honestamente reciben un sueldo con el que a menudo no llegan a fin de mes.

25 de gen. 2012

Dinasties

Dinasties


No són monarquies però actuen igual. Ho hem vist en el cas d'alguns dels règims àrabs, el fill hereta la presidència de mans del pare, per exemple Bashar al-Assad, que va heretar el càrrec del seu pare, Hafez al-Asad.




Ho hem vist en el cas de Korea del Nord, Kim Jong-un, hereta la dictadura del seu pare Kim Jong-II, que ja va heretar el càrrec del seu pare Kim Il Sung.


Però no ens cal anar tan lluny, alguns dirigents del PP tenen un concepte de propietat de l'Estat, de la petita part d'Estat que els correspon gestionar però que ho fan com un cacic del segle XIX o senyor feudal. A Galícia el president de la Diputació d'Ourense des de 1990, el peper José Luís Baltar Pumar ha decidit retirar-se obrint la porta a que li succeeixi el seu fill José Manuel Baltar Blanco al capdavant de la Diputació. Baltar fill és vicepresident primer del Parlament gallec i suplent dels diputats del PP per Ourense, aquests dos fets li permeten entrar a la Diputació d'Ourense substituint al seu pare i ser nomenat president de la Diputació ja que el PP té la majoria dels escons de la institució.
Aquest no és l'únic cas. Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, aquell home borni que sol aparèixer a totes les fotos amb ulleres de sol és de moment l'últim d'un llarg llinatge de la família Fabra al capdavant de la Diputació de Castelló de la que han estat al capdavant des de que aquesta institució va ser constituïda cap als anys 30 del segle XIX.








Dinasties

No són monarquies però actuen igual. Ho hem vist en el cas d'alguns dels règims àrabs, el fill hereta la presidència de mans del pare, per exemple Bashar al-Assad, que va heretar el càrrec del seu pare, Hafez al-Asad.


Ho hem vist en el cas de Korea del Nord, Kim Jong-un, hereta la dictadura del seu pare Kim Jong-II, que ja va heretar el càrrec del seu pare Kim Il Sung.

Però no ens cal anar tan lluny, alguns dirigents del PP tenen un concepte de propietat de l'Estat, de la petita part d'Estat que els correspon gestionar però que ho fan com un cacic del segle XIX o senyor feudal.
A Galícia el president de la Diputació d'Ourense des de 1990, el peper José Luís Baltar Pumar ha decidit retirar-se obrint la porta a que li succeeixi el seu fill José Manuel Baltar Blanco al capdavant de la Diputació. Baltar fill és vicepresident primer del Parlament gallec i suplent dels diputats del PP per Ourense, aquests dos fets li permeten entrar a la Diputació d'Ourense substituint al seu pare i ser nomenat president de la Diputació ja que el PP té la majoria dels escons de la institució.
Aquest no és l'únic cas. Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, aquell home borni que sol aparèixer a totes les fotos amb ulleres de sol és de moment l'últim d'un llarg llinatge de la família Fabra al capdavant de la Diputació de Castelló de la que han estat al capdavant des que aquesta institució va ser constituïda cap als anys 30 del segle XIX.

1 de jul. 2009

Jutge a mida de Carlos Fabra


Us explicaré una història real, encara que sembli la trama d'una novel·la de misteri no gaire bona. El jutjat número 1 de Nules (Castelló) ja té jutge titular. És en aquest tribunal on s'ha de jutjar la causa contra el president de la Diputació de Castelló i del PP de Castelló, Carlos Fabra. El magistrat que es farà càrrec d'aquest jutjat és fill de l'advocat Emilio Pin, amb importants lligams amb el PP i que ha representat al PP en les juntes electorals i va presentar-se en les llistes d'AP - que ara es diu PP - en les primeres eleccions i va anar en les llistes de les eleccions municipals de Burriana pel mateix partit. Aquest era el pare de Jacobo Pin, ara parlarem de Jacobo Pin, el nou president del jutjat número 1 de Nules, que recentment va aprovar l'accés a la carrera judicial, plaça que ha estat vacant des de desembre de 2007. Va ser el mateix Jacobo Pin qui va sol·licitar aquesta plaça i accedirà a la plaça el 8 de juliol quan el rei el nomeni jutge. Serà aquest jutge, Jacobo Pin qui haurà de pronunciar-se sobre el cas contra Carlos Fabra per suborn, tràfic d'influències, negociacions prohibides i frau fiscal. El sumari del cas Fabra té un gruix de 25000 folis. Jacobo Pin és el nové jutge que es fa càrrec d'aquest tribunal des que en 2004 va iniciar-se la causa contra Fabra. El PP ja ha posat a un dels seus al capdavant d'un tribunal que jutja un cas en què el "polític exemplar", president de la Diputació de Castelló i dirigent del PP ha de ser jutjat. Això és propi d'una república bananera on la corrupció actua sense cap vergonya corrompent el sistema per tal d'afavorir i protegir els corruptes. I ho fan davant dels nostres ulls sense que es produeixi un escàndol que hauria de fer rodolar caps entre la classe política espanyola. Que és això de nomenar un jutge afí a un partit que ha de jutjar a un dirigent important d'aquest mateix partit?. Ja posats a fer tripijocs matussers que nomenin jutge al mateix Fabra, així serà a més de "polític exemplar", com va qualificar-lo Mariano Rajoy, un "jutge exemplar" que es jutja a ell mateix i es declara innocent. És tot aquest assumpte tant barroer que fa fàstic. La poca vergonya que els quedava l'han acabat de perdre. Això és indecent.


Os explicaré una historia real, aunque parezca la trama de una novela de misterio no muy buena. El juzgado número 1 de Nules (Castellón) ya tiene juez titular. Es en este tribunal donde se tiene que juzgar la causa contra el presidente de la Diputación de Castellón y del PP de Castellón, Carlos Fabra. El magistrado que se hará cargo de este juzgado es hijo del abogado Emilio Pin, con importantes lazos con el PP y que ha representado al PP en las juntas electorales y se presentó en las listas de AP - que ahora se llama PP - en las primeras elecciones y fue en las listas de las elecciones municipales de Burriana por el mismo partido. Éste era lo padre de Jacobo Pin, ahora hablaremos de Jacobo Pin, el nuevo presidente del juzgado número 1 de Nules, que recientemente aprobó el acceso a la carrera judicial, plaza que ha estado vacante desde diciembre de 2007. Fue el mismo Jacobo Pin quien solicitó esta plaza y accederá a la plaza el 8 de julio cuando el rey el nombre juez. Será este juez, Jacobo Pin quien deberá pronunciarse sobre el caso contra Carlos Fabra por cohecho, tráfico de influencias, negociaciones prohibidas y fraude fiscal. El sumario del caso Fabra tiene un espesor de 25000 folios. Jacobo Pin es el noveno juez que se hace cargo de este tribunal desde que en 2004 inició la causa contra Fabra. El PP ya ha puesto a uno de los suyos al frente de un tribunal que juzga un caso en el que el "político ejemplar", presidente de la Diputación de Castellón y dirigente del PP va a ser juzgado. Eso es propio de una república bananera donde la corrupción actúa sin ninguna vergüenza corrompiendo el sistema con tal de favorecer y proteger a los corruptos. Y lo hacen delante de nuestros ojos sin que se produzca un escándalo que debería hacer rodar cabezas entre la clase política española. ¿Que es eso de nombrar a un juez afín a un partido que debe juzgar a un dirigente importante de este mismo partido?. Ya puestos a hacer trapicheos chapuceros que nombren juez al mismo Fabra, así será además de "político ejemplar", como lo calificó Mariano Rajoy, será un "juez ejemplar" que se juzga a él mismo y se declara inocente. Es todo este asunto tan chapucero que da asco. La poca vergüenza que les quedaba la han acabado de perder. Esto es indecente.

26 de març 2009

La Diputació de Castelló finança llibres profranquistes

La Diputació provincial de Castelló, presidida per l'inefable Carlos Fabra (Partit Popular) ha finançat amb diners públics de la Diputació de Castelló - en mans del PP i de Fabra - el llibre 'España, sueño imposible' de José Luís Lapeña - coronel de l'exèrcit espanyol - que defensa el cop d'Estat del 36. El llibre en qüestió no només defensa i justifica el cop del 36 que va acabar convertint-se en tres anys de ferotge guerra civil, en realitat qualifica de cop el triomf electoral del Front Popular. Va en la mateixa línia que tota la trepa dels Pio Moa i altres revisionistes profranquistes tant de moda en els últims anys, i tots tant pròxims al PP. El pròleg d'aquest llibre està escrit pel mateix Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló.
-----
La Diputación provincial de Castelló, presidida por el inefable Carlos Fabra (Partido Popular) ha financiado con dinero público de la Diputación de Castelló - en manos del PP y de Fabra - el libro 'España, sueño imposible' de José Luís Lapeña - coronel del ejército español - que defiende el golpe de Estado del 36. El libro en cuestión no solo defiende y justifica el golpe del 36 que acabó convirtiéndose en tres años de feroz guerra civil, en realidad califica de golpe el triunfo electoral del Frente Popular. Va en la misma línea que toda la camarilla de los Pio Moa y otros revisionistas profranquistas tan modo en los últimos años, y todos tan próximos al PP. El prólogo de este libro está escrito por el mismo Carlos Fabra, presidente de la Diputación de Castelló.

25 de febr. 2009

Carlos Fabra, "polític exemplar" del PP segons Rajoy

Aquestes han estat declaracions fetes per Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló i dirigent del PP valencià. Recomano llegir la seva biografia. Hi ha gent a qui la pocavergonya li ve en els gens i ell n'és un exemple.
Estas han sido declaraciones hechas por Carlos Fabra, presidente de la Diputación de Castelló y dirigente del PP valenciano. Recomiendo leer su biografía. Hay gente a quien la sinvergonzonería le viene en los genes y él es un ejemplo.
"Porque el que gana las elecciones coloca a un sinfín de gente. Y toda esa gente es un voto cautivo. Ese es un voto cautivo. Supone mucho poder en un ayuntamiento, en una diputación. Yo no sé la cantidad de gente que habré colocado en doce años, no lo sé. Pero entre Penveta, Hospital, Instituto de Promoción Cerámica, Escuela Taurina, la diputación, el puerto... ni sé. Tonterías... Madre que quiere entrar en el colegio de la Consolación de Burriana... que está muy difícil... y esa señora es un voto agradecido. Por lo tanto, no hace falta que me extienda mucho más"

Biografia del model a seguir. Segons Mariano Rajoy, Carlos Fabra és un polític i model exemplar. Biografía del modelo a seguir. Según Mariano Rajoy, Carlos Fabra es un político y modelo ejemplar.

VIDEO: Rajoy llama a Carlos Fabra "político ejemplar"

Veient que és considerat com a exemplar per Mariano Rajoy no ens hem de sorprendre que els casos de corrupció en el PP siguin els que són.

Viendo que es considerado como ejemplar por Mariano Rajoy no nos debemos sorprender que los casos de corrupción en el PP sean los que son.

7 de maig 2008

CAIXA ELÉCTRICA ROGER DE LLÚRIA AMB DIPUTACIÓ

Aquesta caixa eléctrica es troba al carrer Roger de Llúria a prop de la cantonada amb Diputació. L'aparell està tort i el si ens fixem en la base podem apreciar el seu estat lamentable.

6 de maig 2008

Dues mostres de vandalisme i una foto extranya


Porta plena de grafits al Passatge de Sant Benet. Tot i que no es pot veure a la foto n'hi ha un altre que començar a esborrar-se. Tot el barri està ple de grafits d'aquesta mena. Fins i tot quan pinten una persiana a
les poques hores hi ha un cretí que deixa la seva marca. No hi ha persiana, porta, armari eléctric o element del mobiliari urbà que no estigui grafiteixat.






Aquesta escultura que es troba al carrer Bruc (pel damunt de Diputació) i que pertany a la tenda que hi ha al costat ha patit un acte vandàlic que l'ha escapçat. És una llàstima perque no feia cap mal a ningú.







Imatge de la Gran Via de les Corts Catalanes, dilluns de matinada. La imatge va sortir aizí, amb aquest curiós efecte de les llums del cotxe. No hi ha cap truc.