Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José Ignacio Wert Ortega. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José Ignacio Wert Ortega. Mostrar tots els missatges

24 de maig 2013

La Gihad carpetovetònica

La Gihad carpetovetònica

 

 

 

Si al Madrid solen invocar l’esperit de Juanito, i se’ls apareix el fantasma de Mourinho, a Espanya el govern del Partit Popular ha decidit invocar l’esperit d’en Paquito i de la mà de Sa Eminència el cardenal Rouco Varela han declarat la guerra santa contra l’infidel.

 

El ministre d’Adoctrinament i espanyolització José Ignacio Wert ha aprovat amb la seva Llei Orgànica para la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) amb la que pretén adoctrinar els estudiants per fer-los més afectes al règim, i en especial “espanyolitzar” els nens catalans. La LOMQE recupera l’assignatura de religió, posant-la al mateix nivell que, per exemple, les matemàtiques.

 

Els bisbes espanyols en general i el cardenal Rouco no caben dins les seves sotanes de goig, en un document la Conferència Episcopal Espanyola indiquen com ha de ser impartida l’assignatura de religió, diuen que aquesta “no pot reduir-se a un mer tractat de religió o de creences de la religió, com desitgen alguns – penitentiagite peccatores -, ha de conservar la seva autèntica dimensió evangelitzadora de transmissió i de testimoni de fe”. Aquests es pensen que vivim en el segle XV, parlen d’evangelitzar. Evangelitzar

 

Segons el diccionari de la RAE, evangelitzar és “predicar la fe de Jesucrist o les virtuts cristianes”. Segons el diccionari català és la “difusió de l’evangeli en els pobles on no és conegut”. És a dir, convertir al cristianisme el que no ho són i fer proselitisme religiós. La LOMQE busca espanyolitzar i cristianitzar.

 

La mateixa Església catòlica espanyola criticava l’assignatura d’Educació per la Ciutadania aprovada per l’anterior govern amb l’argument que aquella llei imposava una formació moral al marge dels pares i els centres educatius.

 

Veiem que l’Església espanyola que va beneir el franquisme, i que va ser un dels seus pilars, el paper de l’Església en l’ensenyament durant el franquisme va ser fonamental per l’adoctrinament ideològic i religiós durant 40 anys, i el govern del PP, un partit polític hereu ideològic del franquisme, legislen per tornar a posar a punt una versió nova de la formació de l’esperit nacional franquista a la que anomenen LOMQE.

 

Mentre el ministre d’adoctrinament Wert parla d’”espanyolitzar” nens catalans, Sa Eminència el cardenal Rouco parla d’”evangelitzar”, els dos verbs, però, volen dir el mateix, adoctrinament.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Yihad carpetovetónica

 

 

 

Si el Madrid suelen invocar el espíritu de Juanito, y se les aparece el fantasma de Mourinho, en España el gobierno del Partido Popular ha decidido invocar el espíritu de Paquito y de la mano de Su Eminencia el cardenal Rouco Varela han declarado la guerra santa contra el infiel.

 

El ministro de Adoctrinamiento y españolización Wert ha aprobado con su Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMQE) con la que pretende adoctrinar a los estudiantes para hacerlos más afectos al régimen, y en especial "españolizar" los niños catalanes. La LOMQE recupera la asignatura de religión, poniéndola al mismo nivel que, por ejemplo, las matemáticas.

 

Los obispos españoles en general y el cardenal Rouco no caben dentro de sus sotanas de júbilo, en un documento la Conferencia Episcopal Española indican cómo debe ser impartida la asignatura de religión, dicen que esta "no puede reducirse a un mero tratado de religión o de creencias de la religión, como desean algunos - penitentiagite peccatores -, debe conservar su auténtica dimensión evangelizadora de transmisión y de testimonio de fe ". Estos se creen que vivimos en el siglo XV, hablan de evangelizar. Evangelizar

 

Según el diccionario de la RAE, evangelizar es "predicar la fe de Jesucristo o las virtudes cristianas". Según el diccionario catalán es la "difusión del Evangelio en los pueblos donde no es conocido". Es decir, convertir al cristianismo lo que no lo son y hacer proselitismo religioso. La LOMQE busca españolizar y cristianizar.

 

La misma Iglesia católica española criticaba la asignatura de Educación para la Ciudadanía aprobada por el anterior gobierno con el argumento de que esa ley imponía una formación moral al margen de los padres y los centros educativos.

 

Vemos que la Iglesia española que bendijo el franquismo, y que fue uno de sus pilares, el papel de la Iglesia en la enseñanza durante el franquismo fue fundamental para el adoctrinamiento ideológico y religioso durante 40 años, y el gobierno del PP, un partido político heredero ideológico del franquismo, legislan para volver a poner a punto una versión nueva de la formación del espíritu nacional franquista a la que llaman LOMQE.

 

Mientras el ministro de adoctrinamiento Wert habla de "españolizar" niños catalanes, Su Eminencia el cardenal Rouco habla de "evangelizar", los dos verbos, pero, quieren decir lo mismo, adoctrinamiento.

11 de des. 2012

Per un país de tots, l’escola en català (II)

Per un país de tots, l’escola en català (II) 

Concentració unitària.
Data: Dilluns 10 de desembre de 2012 – 18:30 hores.
Lloc: Plaça Sant Jaume.
Entitats cíviques i educatives per l’escola en català.
somescola.cat 

Milers de persones convocades per la plataforma “Som escola” sota el lema “Per un país de tots, l’escola en català” s’han concentrat a la plaça sant Jaume de Barcelona i altres municipis de Catalunya per protestar contra la llei del ministre de cultura espanyol, José Ignacio Wert, que converteix la llengua catalana en residual a l’ensenyament i pretén imposar els continguts de l’assignatura d’Història dictats pel ministeri amb un biaix ideològic pròxim al ministre. 

Durant la manifestació s’han escoltat crits a favor de la llengua catalana a l’escola i de la independència de Catalunya. 

Aquest esborrany de la LOMCE que va presentar el ministre de cultura als consellers autonòmics d’educació és la plasmació en forma de llei de la intenció expressada pel ministre de cultura espanyol d’espanyolitzar els alumnes catalans. La consellera catalana d’educació, Irene Rigau, va abandonar la reunió amb el ministre Wert deixant constància del profund desacord amb el propòsit de Wert de marginar la llengua catalana de l’ensenyament, relegant-la a la categoria d’assignatura optativa i sense valor pel currículum escolar. 

El propòsit del ministre Wert va provocar el rebuig de la majoria dels partits catalans del Parlament de Catalunya (CiU, ERC, ICV, CUP i PSC) i només els dos partits espanyolistes del Parlament de Catalunya (PP i C’s) sembla que hi estiguin d’acord, encara que la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, correligionària del ministre Wert (PP) va queixar-se per no haver estat consultada pel seu company de partit.

 




 

 

 

 

 

Per un país de tots, l’escola en català (II)

(Por un país de todos, la escuela en catalán)

Concentración unitaria.
Fecha: Lunes 10 de diciembre de 2012 - 18:30 horas.
Lugar: Plaza Sant Jaume.
Entidades cívicas y educativas para la escuela en catalán.
somescola.cat


Miles de personas convocadas por la plataforma "Somos escuela" bajo el lema "Por un país de todos, la escuela en catalán" se han concentrado en la plaza San Jaume de Barcelona y otros municipios de Cataluña para protestar contra la ley del ministro de cultura español, José Ignacio Wert, que convierte la lengua catalana en residual a la enseñanza y pretende imponer los contenidos de la asignatura de Historia dictados por el ministerio con un sesgo ideológico cercano al ministro.

Durante la manifestación se han escuchado gritos a favor de la lengua catalana en la escuela y de la independencia de Cataluña.

Este borrador de la LOMCE que presentó el ministro de cultura a los consejeros autonómicos de educación es la plasmación en forma de ley de la intención expresada por el ministro de cultura español de españolizar los alumnos catalanes. La consejera catalana de educación, Irene Rigau, abandonó la reunión con el ministro Wert dejando constancia del profundo desacuerdo con el propósito de Wert de marginar la lengua catalana de la enseñanza, relegando a la categoría de asignatura optativa y sin valor por el currículum escolar.

El propósito del ministro Wert provocó el rechazo de la mayoría de los partidos catalanes del Parlamento de Cataluña (CiU, ERC, ICV, CUP y PSC) y sólo los dos partidos españolistas del Parlamento de Cataluña (PP y C 's) parece que estén de de acuerdo, aunque la presidenta del PP en Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, correligionària del ministro Wert (PP) quejarse por no haber sido consultada por su compañero de partido.

10 de des. 2012

Per un país de tots, l’escola en català (I)

Per un país de tots, l’escola en català (I)

 

Concentració unitària.

Data: Dilluns 10 de desembre de 2012 – 18:30 hores.
Lloc: Plaça Sant Jaume.
Entitats cíviques i educatives per l’escola en català.
somescola.cat

 

Els atacs del govern espanyol, especialment per part del ministre de (in)cultura, (poca) educació i esport, José Ignacio Wert, a la llengua catalana, a la immersió lingüística i al sistema educatiu català ha estat la causa que es convoqués aquesta concentració unitària a la plaça sant Jaume (Barcelona). 

 
Wert afirma que “jo, per descomptat, no gaudeixo gens provocant, ni en això ni en res. I excitar una sensibilitat sobre un tema que pot ser molt emocional com el de la llengua em sembla d'allò menys desitjable”, doncs ho dissimula molt malament, perquè tant les seves paraules, intencions i maneres sembla que busquin provocar i fotre. Té raó que el tema de la llengua és molt emocional per a nosaltres, i tenim motius més que sobrats per estar sensibles davant de qualsevol atac a la nostra llengua i cultura per part del govern espanyol, perquè durant tres segles el Regne d’Espanya ha provat de fer desaparèixer la nostra llengua i cultura mitjançant una extensa legislació que provava d’arraconar la llengua amb el propòsit declarat que acabés desapareixent. Aquest ministre “marca FAES” ha fet aquestes declaracions al diari monàrquicofalangista ABC, diari que històricament s’ha destacat per un profund anticatalanisme i per atacs molt durs contra la llengua i la cultura catalanes. Wert intenta excusar-se per la polèmica i afirma que està disposat a introduir petits canvis però no a desdir-se’n. Entre les mesures que proposa el ministre n’hi ha una que obliga a la Generalitat a pagar l’escolarització dels alumnes en centres privats si els pares demanen escolarització exclusivament en llengua castellana. “Només s'aplicaria en els casos en què l'administració sigui incapaç de proporcionar una plaça en els centres públics o concertats a aquells que sol·liciten ser escolaritzats amb el castellà com a llengua vehicular. No és cert que sigui un atac a la immersió lingüística”, diu. Precisament això suposaria trencar un sistema que garanteix que tots els alumnes acabin coneixent el català i el castellà, que és el que garanteix la llei d’immersió lingüística, aquests alumnes que s’acollissin a aquesta llei només rebrien classes en castellà. Si algú ho pensa una mica se n’adona que aquests alumnes acabarien el seu període educatiu obligatori sense conèixer la llengua pròpia de Catalunya. 

Hauria estat un error molt greu que s’hagués acceptat crear dues xarxes educatives separant els alumnes en funció de la llengua, això passats els anys hauria creat una societat dividida en funció de la llengua, la immersió lingüística ha impedit que la nostra societat es dividís pel tema de la llengua, malauradament hi ha partits que proven de dividir la societat amb les seves mentides i intentar crear un conflicte que no ha existit al llarg d’aquests 30 anys. 

Wert afirma que hi pot haver altres alternatives i acceptaria estudiar-les si considera que garanteixen la mateixa seguretat en quan a eficàcia. Assegura que no es tracta d’una modificació del sistema educatiu català sinó d’una “clarificació legislativa”. Una manera com una altra de dir que no accepta que en matèria educativa vol tenir el control del que passa arreu de l’Estat, i molt especialment a Catalunya, per poder homogeneïtzar cultural i lingüísticament l’Estat. Wert creu que “Si penso bé, penso que és una matèria de certa complexitat tècnica i ha hagut una lectura molt precipitada dels textos”.  Després de veure que el seu propòsit era “espanyolitzar els alumnes catalans” i que unes setmanes després d’aquelles desafortunades declaracions de les que no només no s’ha desdit treu un esborrany de llei proposant que la Generalitat pagui escoles únicament en castellà, no hi ha cap lectura precipitada, les seves paraules ens han recordat paraules dites en altres èpoques i ens hem posat en alerta. Espanya no ha canviat gens ni mica, el nacionalisme espanyol té el mateix propòsit que ha tingut durant tres segles i ni el llenguatge barroer, mal educat i prepotent amb que expressa aquest propòsit d’homogeneïtzació cultural i lingüística és diferent l’actual del ministre Wert del que expressaven determinats governants, presumptes intel·lectuals espanyolistes i algunes forces de fa cent anys.

Continua dient Wert: “Si penso malament, considero que s'ha intentat construir una visió distorsionada i falsejada del que diu la norma per buscar una banderola d'enganxada política en unes circumstàncies que tothom sap quines són. Com que sóc de natural bondadós, faig prevaldre la interpretació més favorable”. Diu que és bondadós, i que creu que la seva proposta ha estat mal interpretada. No, la seva proposta ha estat molt ben interpretada i per això a molta gent se li han posat els pèls de punta. 

Wert es reunirà amb els seus correligionaris a Catalunya – Sánchez Camacho - per “estar segur que s'entenen les coses en el mateix sentit”, sembla que tot i que Sánchez Camacho està d’acord amb el fons s’ha començat a preocupar per les formes del ministre Wert. Les formes són barroeres, però sembla que el personatge no sap fer les coses d’una manera més educada, i mal exemple pot donar un ministre d’educació que demostra tenir menys educació que un mico borratxo amb una metralleta, però és el fons de les seves propostes el que no agrada quasi a ningú a Catalunya, especialment al sector educatiu (docents, alumnes i pares d’alumnes), i per això avui hi haurà una concentració a la Plaça Sant Jaume (Barcelona), les intencions de Wert no han estat mal interpretades, tothom ho ha vist i interpretat molt bé el propòsit d’aquest senyor, i si arribés a aplicar-se suposaria un retrocés de 30 anys o més. 

I demà, penjaré les imatges de la concentració.

 

 

 

 

 

 

 

 

Por un país de todos, la escuela en catalán (I)

 

Concentración unitaria.

Fecha: Lunes 10 de diciembre de 2012 - 18:30 horas.
Lugar: Plaça Sant Jaume.
Entidades cívicas y educativas por la escuela en catalán.
somescola.cat
 

Los ataques del gobierno español, especialmente por parte del ministro de (in)cultura, (poca) educación y deporte, José Ignacio Wert, a la lengua catalana, a la inmersión lingüística y al sistema educativo catalán ha sido la causa de que se convocara esta concentración unitaria en la plaça sant Jaume (Barcelona). 

Wert afirma que "yo, desde luego, no disfruto nada provocando, ni en eso ni en nada. Y excitar una sensibilidad sobre un tema que puede ser muy emocional como el de la lengua me parece de lo menos deseable", pues lo disimula muy mal, porque tanto sus palabras, intenciones y maneras parece que busquen provocar y joder. Tiene razón que el tema de la lengua es muy emocional para nosotros, y tenemos motivos más que sobrados para estar sensibles ante cualquier ataque a nuestra lengua y cultura por parte del gobierno español, porque durante tres siglos el Reino de España ha intentado hacer desaparecer nuestra lengua y cultura mediante una extensa legislación que intentaba arrinconar la lengua con el propósito declarado que terminara desapareciendo. Este ministro "marca FAES" ha hecho estas declaraciones al diario monarquicofalangista ABC, diario que históricamente se ha destacado por un profundo anticatalanismo y por ataques muy duros contra la lengua y la cultura catalanas. Wert intenta excusarse por la polémica y afirma que está dispuesto a introducir pequeños cambios pero no a desdecirse. Entre las medidas que propone el ministro hay una que obliga a la Generalitat a pagar la escolarización de los alumnos en centros privados si los padres piden escolarización exclusivamente en lengua castellana. "Sólo se aplicaría en los casos en que la administración sea incapaz de proporcionar una plaza en los centros públicos o concertados a aquellos que solicitan ser escolarizados con el castellano como lengua vehicular. No es cierto que sea un ataque a la inmersión lingüística", dice. Precisamente esto supondría romper un sistema que garantiza que todos los alumnos terminen conociendo el catalán y el castellano, que es lo que garantiza la ley de inmersión lingüística, estos alumnos que se acogieran a esta ley sólo recibirían clases en castellano. Si alguien lo piensa un poco se da cuenta de que estos alumnos terminarían su periodo educativo obligatorio sin conocer la lengua propia de Catalunya. 

Habría sido un error muy grave que se hubiera aceptado crear dos redes educativas separando los alumnos en función de la lengua, esto pasados ​​los años habría creado una sociedad dividida en función de la lengua, la inmersión lingüística ha impedido que nuestra sociedad se dividiera por el tema de la lengua, desgraciadamente hay partidos que intentan dividir a la sociedad con sus mentiras e intentar crear un conflicto que no ha existido a lo largo de estos 30 años. 

Wert afirma que puede haber otras alternativas y aceptaría estudiarlas si considera que garantizan la misma seguridad en cuanto a eficacia. Asegura que no se trata de una modificación del sistema educativo catalán sino de una "clarificación legislativa". Una manera como otra de decir que no acepta, que en materia educativa quiere tener el control de lo que ocurre en todo el Estado, y muy especialmente en Catalunya, para poder homogeneizar cultural y lingüísticamente el Estado. Wert cree que "Si pienso bien, pienso que es una materia de cierta complejidad técnica y ha habido una lectura muy precipitada de los textos". Después de ver que su propósito era "españolizar los alumnos catalanes" y que unas semanas después de aquellas desafortunadas declaraciones de las que no sólo no se ha desdicho saca un borrador de ley proponiendo que la Generalitat pague escuelas únicamente en castellano, no, ninguna lectura precipitada, sus palabras nos han recordado palabras dichas en otras épocas y nos hemos puesto en alerta. España no ha cambiado un ápice, el nacionalismo español tiene el mismo propósito que ha tenido durante tres siglos y ni el lenguaje grosero, maleducado y prepotente con que expresa este propósito de homogeneización cultural y lingüística es diferente al actual del ministro Wert de lo que expresaban determinados gobernantes, presuntos intelectuales españolistas y algunas fuerzas de hace cien años. 

Continúa diciendo Wert: "Si pienso mal, considero que se ha intentado construir una visión distorsionada y falseada de lo que dice la norma para buscar una banderola de enganche política en unas circunstancias que todo el mundo sabe cuáles son. Como soy de natural bondadoso, hago prevalecer la interpretación más favorable". Dice que es bondadoso, y que cree que su propuesta ha sido mal interpretada. No, su propuesta ha sido muy bien interpretada y por eso a mucha gente se le han puesto los pelos de punta. 

Wert se reunirá con sus correligionarios en Catalunya - Sánchez Camacho - por "estar seguro de que entienden las cosas en el mismo sentido", parece que aunque Sánchez Camacho está de acuerdo con el fondo ha empezado a preocuparse por las formas del ministro Wert. Las formas son chapuceras, pero parece que el personaje no sabe hacer las cosas de una manera más educada, y mal ejemplo puede dar un ministro de educación que demuestra tener menos educación que un mono borracho con una metralleta, pero es el fondo de sus propuestas lo que no gusta a casi nadie en Catalunya, especialmente en el sector educativo (docentes, alumnos y padres de alumnos), por lo que hoy habrá una concentración en la Plaça Sant Jaume (Barcelona), las intenciones de Wert no han sido mal interpretadas, todo el mundo lo ha visto e interpretado muy bien el propósito de este señor, y si llegara a aplicarse supondría un retroceso de 30 años o más. 


Y mañana, colgaré las imágenes de la concentración.

9 de des. 2012

La catalanofòbia augmenta a Madrid

La catalanofòbia augmenta a Madrid 

Candidata sospitosa de ser catalana nega ser-ho però ho fa com si ser català fos quelcom demoníac 

Ser sospitós de ser català en certs ambients a les Espanyes comença a ser un problema per algunes persones. Sonia Gumpert, candidata a presidir el Col·legi d’Advocats de Madrid ha hagut d’emetre un comunicat per desmentir el rumor que és catalana o que té vincles amb Catalunya “aprofitant el moment actual que viu aquesta comunitat amb l'objectiu de traure crèdit a tal desafortunada situació”. Els oponents a la senyora Gumpert l’havien acusat de ser catalana o de tenir alguna cosa a veure amb Catalunya amb l’objectiu de desprestigiar-la i que la seva candidatura perdés suports. Gumpert afirma que no té res en contra dels catalans “ser un espanyol català, per favor, no és gens dolent”. Però ella és la primera que no es creu les seves pròpies paraules fent aquestes afirmacions i amb l’ambient de catalanofòbia que es respira a Madrid és evident que allà si que creuen que ser català és el més semblant a ser una mena d’esser diabòlic. 

La senyora Gumpert s’hauria d’haver limitat a no respondre a una acusació obertament racista que li fan els seus oponents. Ella per respondre va més enllà de l’acusació que se li fa. Per cert, la senyora Gumpert diu que no és gens dolent ser “espanyol català”, i de ser només català que n’opina?. 

Em pregunto aquests catalans que se senten tan espanyols, algun dels quals ha dit que si Catalunya s’independitza se n’anirà a Espanya, si creuen que el país que tan defensen els tractarà tan bé quan deixin de ser útils? 

Josep Capella denuncia que la catalanofòbia creix a Madrid 

El periodista i delegat de TV3 a Madrid, Josep Capella, ha denunciat l’augment de la catalanofòbia a la capital d’Espanya especialment des de que la consellera Rigau va plantar el ministre de (in)cultura i (poca) educació espanyol, Wert. La consellera va decidir abandonar la reunió amb el ministre en protesta per la pretensió del ministre d’espanyolitzar els alumnes catalans i els atacs a la immersió lingüística. 

Segons Capella a Madrid aquests dies havia “vist coses que no havia presenciat ni escoltat mai” i que “les relacions Espanya-Catalunya, estan en un punt desconegut i que lluny de millorar van empitjorant”. Capella denuncia en un article publicat a la web del 3/24 que quan la consellera Rigau va abandonar la reunió amb el ministre Wert “dos alts funcionaris del ministeri empenyien, no físicament però sí pressionant des de la distància la consellera perquè marxés, i la vigilaven molestos perquè s'estava una estona més al vestíbul parlant amb uns periodistes”. Capella també denuncia que l’entrevista que va concedir la consellera Rigau al 3/24 “va indignar alguns periodistes, no perquè fos un canal de 24 hores de notícies, sinó perquè era de Catalunya, i allò era per a ells ‘intolerable’ i suposava un menyspreu a la resta d'espanyols”. És a dir, la premsa madrilenya es va ofendre perquè la consellera no els va concedir una entrevista, però si com explica el periodista la consellera va parlar amb els periodistes catalans que hi havia a la porta caldria preguntar-se perquè els periodistes espanyols no van apropar-se a la consellera quan aquesta sortia de la reunió?. Potser el problema dels periodistes espanyols és que preferien tenir només la versió del ministre Wert. 

Per Capella “és un estat d'ànim, més aviat d'animadversió, que des de fa uns mesos ha sobrepassat les tertúlies i les portades d'alguns diaris per arrelar més en la societat madrilenya” però “no és només l'escuma d'unes hores de tensió, també és, o comença a ser, una posició de fons i això abans no era així”. Finalment, Capella, destaca dos detalls: “el menyspreu a una pregunta molesta d'una companya a la que s'hi va dirigir com a "señorita" (a cap company periodista li va dir "señor") i la sinceritat del titular d'educació en admetre que la part de la llei sobre el català es fa perquè es compleixin les sentències que un diari de Madrid diu que no es fa”. Crec que sempre ha estat així però que no acabàvem de voler creure que aquesta mala maror era tan bèstia, malgrat que els lladrucs que se sentien des del fons de la caverna eren molt forts.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La catalanofobia aumenta en Madrid

Candidata sospechosa de ser catalana niega serlo pero lo hace como si ser catalán fuera algo demoníaco

Ser sospechoso de ser catalán en ciertos ambientes en las Españas empieza a ser un problema para algunas personas. Sonia Gumpert, candidata a presidir el Colegio de Abogados de Madrid ha tenido que emitir un comunicado para desmentir el rumor de que es catalana o que tiene vínculos con Catalunya "aprovechando el momento actual que vive esta comunidad con el objetivo de sacar crédito a tal desafortunada situación". Los oponentes a la señora Gumpert lo habían acusado de ser catalana o de tener algo que ver con Catalunya con el objetivo de desprestigiarla y que su candidatura perdiera apoyos. Gumpert afirma que no tiene nada en contra de los catalanes "ser un español catalán, por favor, no es nada malo". Pero ella es la primera que no se cree sus propias palabras haciendo estas afirmaciones y con el ambiente de catalanofobia que se respira en Madrid es evidente que allí si que creen que ser catalán es lo más parecido a ser una especie de ser diabólico.

La señora Gumpert debería haber limitado a no responder a una acusación abiertamente racista que le hacen sus oponentes. Ella para responder va más allá de la acusación que se le hace. Por cierto, la señora Gumpert dice que no es nada malo ser "español catalán". ¿Y de ser sólo catalán que opina?.

Me pregunto si estos catalanes que se sienten tan españoles, alguno de los cuales ha dicho que si Catalunya se independiza se irá a España, si creen que el país que tan defienden los tratará tan bien cuando dejen de ser útiles?

Josep Capella denuncia que la catalanofobia crece en Madrid

El periodista y delegado de TV3 en Madrid, José Capella, ha denunciado el aumento de la catalanofobia en la capital de España especialmente desde que la consejera Rigau plantó al ministro de (in)cultura y (poca) educación español, Wert . La consejera decidió abandonar la reunión con el ministro en protesta por la pretensión del ministro de españolizar los alumnos catalanes y los ataques a la inmersión lingüística.

Según Capella en Madrid estos días había "visto cosas que no había presenciado ni escuchado nunca" y que "las relaciones España-Catalunya, están en un punto desconocido y que lejos de mejorar van empeorando". Capella denuncia en un artículo publicado en la web del 3/24 que cuando la consejera Rigau abandonó la reunión con el ministro Wert "dos altos funcionarios del ministerio empujaban, no físicamente pero sí presionando desde la distancia la consejera para que se marchara, y la vigilaban molestos porque llevaba un rato de más en el vestíbulo hablando con unos periodistas". Capella también denuncia que la entrevista que concedió la consejera Rigau el 3/24 "indignó algunos periodistas, no porque fuera un canal de 24 horas de noticias, sino porque era de Catalunya, y aquello era para ellos 'intolerable' y suponía un desprecio al resto de españoles". Es decir, la prensa madrileña se ofendió porque la consellera no les concedió una entrevista, pero si como explica el periodista la consejera habló con los periodistas catalanes que había en la puerta, habría que preguntarse ¿porque los periodistas españoles no se acercaron a la consejera cuando ésta salía de la reunión?. Quizás el problema de los periodistas españoles es que preferían tener sólo la versión del ministro Wert.

Por Capella "es un estado de ánimo, más bien de animadversión, que desde hace unos meses ha sobrepasado las tertulias y las portadas de algunos diarios para arraigar más en la sociedad madrileña" pero "no es sólo la espuma de unas horas de tensión, también es, o empieza a ser, una posición de fondo y eso antes no era así". Finalmente, Capella, destaca dos detalles: "el desprecio a una pregunta molesta de una compañera a la que se dirigió como "señorita" (en ningún compañero periodista le dijo "señor") y la sinceridad del titular educación en admitir que la parte de la ley sobre el catalán se hace para que se cumplan las sentencias que un diario de Madrid dice que no se hace". Creo que siempre ha sido así pero que no acabábamos de querer creer que este mal ambiente era tan bestia, aunque los ladridos que se salían desde el fondo de la caverna eran muy fuertes.

8 de des. 2012

Wert Bull, t’espanyolitza! Wert Bull et dóna nàusees!

Wert Bull, t’espanyolitza! Wert Bull et dóna nàusees! 

Decididament, aquest home està boig. Després d’anunciar en seu parlamentària que tenia el propòsit d’espanyolitzar els nens catalans, i de presentar un esborrany de llei per dur a terme aquest propòsit ha descobert el ministre de (in)cultura espanyol que a Catalunya ens hem molestat. Devia pensar el ministre que se’ns podria pixar al damunt i ens creuríem que està plovent i s’ha trobat amb un refús no només al propòsit i a la llei, sinó també a les paraules amb les que ha anunciat aquest propòsit. 

I com que aquest pobre home no toca ni quarts ni hores ha afirmat: “Sóc com un toro brau, creixo amb el càstig”. Pitjor exemple no podia haver escollit aquest ministre de (in)cultura. El toro surt a la plaça, li claven una pica i banderilles, el maregen amb un capot groc i vermell, el maten clavant-li una espasa al clatell, i si encara no mor li claven una mena punyal al crani. I finalment el treuen de la plaça arrossegat. A alguns els tallen les orelles i la cua per donar-los al torero. El toro no creix amb el càstig, amb el càstig mor a poc a poc. Al ministre Wert no se l’està sotmetent a cap càstig, ell és el pitjor càstig que pot patir la cultura, l’educació i l’esport, les tres matèries responsabilitat d’aquest irresponsable. Quan sobre la cultura d’un país cau una plaga com Wert Bull la cultura corre el risc de morir. 

Wert, el FAEScista 

Wert és un dels ministres del govern espanyol de la factoria FAES. Difícilment pot algú com Wert ser ministre de cultura quan ell no creu en la cultura. Segons Wert el sistema educatiu no funciona degut a la “deriva democràtica equivocada que ha erosionat les bases del sistema i ha pervertit el seu funcionament”. Segons el ministre hi ha a les aules “un concepte abusiu i invasiu de la comunitat escolar” basada “en el cogovern” de “pares, alumnes, docents i no docents”. “La comunitat educativa no pot ser una comunitat democràtica perquè el procés educatiu no pot ser democràtic”. 

Aquestes paraules formen part d’una conferència titulada “La societat Española davant la agenda de reforma”, fa dos anys a la FAES. Segons Wert, els canvis no s’havien de basar en una millor gestió dels recursos públics sinó en els valors, en els que ell té, és clar. 

Ara proposa que es sufragui en centres privats classes en funció de les preferències lingüístiques dels pares dels alumnes. Això aplicat estrictament significaria que a un país com Catalunya on hi ha gent d’arreu del món i on es parlen 200 llengües estrangeres la Generalitat hauria de sufragar classes en 200 llengües diferents, a l’escola normal segons Wert s’ha d’usar el castellà, s’ha d’ensenyar una o dues llengües estrangeres. I el català?. La idea de Wert és que el català sigui una assignatura marginal i optativa, amb el propòsit que acabi desapareixent. És a dir, pretén que 37 anys després de la mort del dictador que va prohibir el català arreu la llengua catalana torni a ser marginada. 

En aquesta conferència dictada fa dos anys Wert ja deixava veure quines són les seves posicions ideològiques en matèria d’educació. Pretén expulsar del sistema educatiu la democràcia i la llengua catalana, recuperar l’adoctrinament en els seus valors, l’autoritarisme. Wert creu que un excés de democràcia ha derivat en un “deteriorament primer de l’autoritat, després dels estàndards d’exigència i, finalment dels valors nuclears del procés educatiu” com “esforç, mèrit, reconeixement o excel·lència”. I creu que “la crisi ha servit per posar de manifest les veritables conseqüències pràctiques del fracàs escolar” i citant Rahm Emmanuel va afirmar que “no podem deixar escapar una crisi tan bona”. Això em recorda quan una altra ultra desequilibrada, Isabel Sansebastián afirmava que el terratrèmol de Llorca era una gran oportunitat. Sembla que aquesta gent neix amb alguna tara mental que els impedeix tenir la més mínima empatia amb altres persones, n’hi ha que són opinadors de la caverna com la Sansebastián, n’hi ha que són ministres “marca FAES” del govern espanyol, com Wert o Montoro. 

Wert també acusava les autonomies de tots els mals els “evidents excessos en la descentralització del sistema educatiu” i afirmava que “hi ha més gent a favor que el sistema educatiu sigui gestionat des de l'Estat que favorables a la seva gestió autonòmica”. 

Catalunya no pot permetre que la matèria cultural i educativa sigui controlada per cap govern espanyol, encara menys per aquest govern espanyol, i seria un suïcidi permetre que aquest vàndal pogués controlar la gestió de la cultura, educació i les dues llengües del nostre país. No podem deixar que individus com Wert potinegin la nostra cultura ni la nostra llengua. El govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya hauria de deixar ben clar que hi ha assumptes on no permetrà cap intromissió del govern central, i la llengua és un assumpte en què els representants del nostre país no poden cap mena d’intromissió de cap govern aliè a Catalunya, molt especialment del govern central espanyol. Les coses importants no podem permetre que les potinegin aquesta gentussa que governa el país del costat, de fet, ni les importants ni les no ho són. 

Decididament, Wert Bull està boig. I cada vegada que fa declaracions embolica més i més la troca, però l’home pateix de verborrea incontrolada. I que ha dit ara el ministre de (in)cultura?. “Jo a Catalunya només vaig de vacances i d'incògnit”. Aquest home no hi és tot. 

Wert Bull, t’espanyolitza! Wert Bull et dóna nàusees!

 

 

 

 

 

 

 

 

¡Wert Bull, te españoliza! ¡Wert Bull te da náuseas! 

Decididamente, este hombre está loco. Tras anunciar en sede parlamentaria que tenía el propósito de españolizar los niños catalanes, y de presentar un borrador de ley para llevar a cabo este propósito ha descobierto el ministro de (in)cultura español que en Catalunya nos hemos molestado. Debió pensar el ministro que se nos podría mear encima y nos creeríamos que está lloviendo y se ha encontrado con un rechazo no sólo al propósito y a la ley, sino también a las palabras con las que ha anunciado este propósito. 

Y como este pobre hombre no está bien de la cabeza afirmó: "Soy como un toro bravo, crezco con el castigo". Peor ejemplo no podía haber escogido este ministro de (in)cultura. El toro sale a la plaza, le clavan una pica y banderillas, el marean con un capote amarillo y rojo, lo matan clavándole una espada en la nuca, y si aún no muere le clavan una especie puñal en el cráneo. Y finalmente lo sacan de la plaza arrastrado. A algunos les cortan las orejas y la cola para dársela al torero. El toro no crece con el castigo, con el castigo muere poco a poco. Al ministro Wert no se le está sometiendo a ningún castigo, él es el peor castigo que puede sufrir la cultura, la educación y el deporte, las tres materias responsabilidad de este irresponsable. Cuando sobre la cultura de un país cae una plaga como Wert Bull la cultura corre el riesgo de morir. 

Wert, el FAEScista 

Wert es uno de los ministros del gobierno español de la factoría FAES. Difícilmente puede alguien como Wert ser ministro de cultura cuando él no cree en la cultura. Según Wert el sistema educativo no funciona debido a la "deriva democrática equivocada que ha erosionado las bases del sistema y ha pervertido su funcionamiento". Según el ministro hay en las aulas "un concepto abusivo e invasivo de la comunidad escolar" basada "en el cogobierno" de "padres, alumnos, docentes y no docentes". "La comunidad educativa no puede ser una comunidad democrática para que el proceso educativo no puede ser democrático". 

Estas palabras forman parte de una conferencia titulada "La sociedad Española ante la agenda de reforma", hace dos años en la FAES. Según Wert, los cambios no se debían basar en una mejor gestión de los recursos públicos sino en los valores, en los que él tiene, claro. 

Ahora propone que se sufrague en centros privados clases en función de las preferencias lingüísticas de los padres de los alumnos. Esto aplicado estrictamente significaría que en un país como Catalunya donde hay gente de todo el mundo y donde se hablan 200 lenguas extranjeras la Generalitat debería sufragar clases en 200 lenguas diferentes, en la escuela normal según Wert se debe usar el castellano, se debe enseñar una o dos lenguas extranjeras. ¿Y el catalán?. La idea de Wert es que el catalán sea una asignatura marginal y optativa, con el propósito de que acabe desapareciendo. Es decir, pretende que 37 años después de la muerte del dictador que prohibió el catalán todo la lengua catalana vuelva a ser marginada. 

En esta conferencia dictada hace dos años Wert ya dejaba ver cuáles son sus posiciones ideológicas en materia de educación. Pretende expulsar del sistema educativo la democracia y la lengua catalana, recuperar el adoctrinamiento en sus valores, el autoritarismo. Wert cree que un exceso de democracia ha derivado en un "deterioro primero la autoridad, después de los estándares de exigencia y, finalmente los valores nucleares del proceso educativo" como "esfuerzo, mérito, reconocimiento o excelencia". Y cree que "la crisis ha servido para poner de manifiesto las verdaderas consecuencias prácticas del fracaso escolar" y citando Rahm Emmanuel afirmó que "no podemos dejar escapar una crisis tan buena". Esto me recuerdacuando otra ultra desequilibrada, Isabel Sansebastián afirmaba que el terremotode Lorca era una gran oportunidad. Parece que esta gente nace con alguna tara mental que les impide tener la más mínima empatía con otras personas, hay que son opinadores de la caverna como la Sansebastián, los hay que son ministros "marca FAES" del gobierno español, como Wert o Montoro. 

Wert también acusaba a las autonomías de todos los males los "evidentes excesos en la descentralización del sistema educativo" y afirmaba que "hay más gente a favor de que el sistema educativo sea gestionado desde el Estado que favorables a su gestión autonómica". 

Catalunya no puede permitir que la materia cultural y educativa sea controlada por ningún gobierno español, aunque menos por este Gobierno, y sería un suicidio permitir que este vándalo pudiera controlar la gestión de la cultura, educación y las dos lenguas de nuestro país. No podemos dejar que individuos como Wert jueguen con nuestra cultura ni nuestra lengua. El gobierno de la Generalitat y el Parlamento de Catalunya debería dejar bien claro que hay asuntos que no permitirán ninguna intromisión del gobierno central, y la lengua es un asunto en el que los representantes de nuestro país no pueden ningún tipo de intromisión de ninguna gobierno ajeno a Catalunya, muy especialmente del gobierno central español. Con las cosas importantes no podemos permitir que juegue esta gentuza que gobierna el país de al lado, de hecho, ni las importantes ni las no lo son. 

Decididamente, Wert Bull está loco. Y cada vez que hace declaraciones envuelve más y más la madeja, pero el hombre sufre de verborrea incontrolada. ¿Y que ha dicho ahora el ministro de (in)cultura?. "Yo a Catalunya sólo voy de vacaciones y de incógnito". Este hombre no está bien de la cabeza. 

¡Wert Bull, te españoliza! ¡Wert Bull te da náuseas!

5 de des. 2012

Espanyolizator ataca de nou

Espanyolizator ataca de nou 

José Ignacio Wert, l’histriònic i sinistre ministre espanyol de (in)cultura ha decidit iniciar la seva croada per espanyolitzar els alumnes catalans per tal que aquests se sentin tan orgullosos de ser espanyols i catalans. I sembla que el ministre vol que espanyolitzar els nostres fills privant-los de la seva llengua, ja que aquesta, segons el pla del sinistre Wert, passarà a tenir el rang de quarta llengua, és a dir, pel darrera de les llengües estrangeres. Wert pretén que primer sigui el castellà, després una llengua estrangera (normalment anglès o francès) i finalment el català. Evidentment això té una clara intenció que el català desaparegui lentament, ja que ni tindrà cap valor a nivell acadèmic, no comptarà la nota, i sembla que en algun curs podria ser una mena d’assignatura optativa. 

Sovint, quan vaig a un comerç, tinc la sensació que l’estranger sóc jo perquè la persona que m’atén no entén ni una paraula del que li dic, ho puc entendre, fins a cert punt, si considerem que en una ciutat com Barcelona hi viuen moltes persones estrangeres que decideixen no fer cap esforç per entendre la llengua pròpia del país, malgrat que si viuen aquí, i especialment si treballen cara al públic hauria de ser exigible que entenguin la llengua pròpia del país, però aviat, si el sinistre Wert imposa el seu pla d’espanyolització ens podem acabar trobant que no ens entenguem ni amb els nostres propis fills, i que els catalanoparlants ens acabem convertint en un grup ètnic en vies de desaparició. 

El sinistre Wert, l’espanyolizator, però, no ha inventat res, des de fa quasi 4 segles que ens intenten reduir a les lleis i costums (també la llengua) de Castella, i el més greu és que ho continuen provant. 

Era l’any 1906 quan la publicació “Revista y Armada” deia: “Cal castellanitzar a Catalunya... Cal pensar en espanyol, parlar en espanyol i conduir-se com a espanyol, i açò de grau o per força. El soldat i el mariner català han d'anar a servir a altres regions d'Espanya per a freqüentar un altre tracte i adquirir altres hàbits i costums. De brusc, insubordinat, groller i grosser com és en general el català es tornarà amable, transigent amb les idees dels altres i educat. El dia 1r de febrer no ha d'haver-hi un sol soldat en la regió catalana sent substituïts pels de les altres províncies espanyoles, portant allí la major guarnició possible i mantenint l'estat de guerra”. Era evident que llavors ens consideraven una colònia molesta i incòmoda. 106 anys després les paraules del sinistre Wert tenen el mateix to i el mateix propòsit. Dos exemples més durant el segle XX:

Durant la dictadura de Primo de Rivera el ministre d’Instrucció Pública, Eduardo Callejo, va publicar el Reial Decret amb data de 12 de juny de 1926 que ordenava sancions als mestres que usessin les “llengües regionals” en detriment de la “llengua oficial”. És a dir, la llengua catalana quedava terminantment prohibida a les escoles i el mestre que ensenyés el o en català podia ser sancionat, des de el trasllat a llocs inhòspits fins a la pèrdua de la feina. El 1926 es publicava la següent Reial ordre que en el 1er article fixava les sancions als mestres que incomplissin la prohibició d’ensenyar en català (i per extensió l’èuscara i gallec): “Els mestres que proscriguin, abandonin o entorpeixin l'ensenyança de l'idioma oficial en aquelles regions en què es conserva una altra llengua nativa, seran sotmesos a expedient, podent ser-los imposada la suspensió d'ocupació i sou'. I l'article 2 deia: 'En cas de reincidència podrà acordar-se el seu trasllat a una altra província on no es parli més que la llengua oficial”. 

El dictador Miguel Primo de Rivera tractava de justificar aquestes prohibicions que s’havien aprovant des del 1714 afirmant que “No ha sigut l'Estat espanyol el que ha perseguit o tractat de perseguir l'ús de la llengua catalana, sinó un partidisme català el que ve amb acarnissament, consentida fins ara per debilitat o excés de prudència, perseguint l'idioma espanyol i eliminant les seues manifestacions com a cosa nefasta, amb evident dany de la Pàtria tota i de la regió catalana, especialment”. I el pitjor és que tenen la poca vergonya de negar els fets per justificar continuar fent el que neguen que han fet. Com veiem les declaracions de llavors i d’ara tenen un mateix to, ni tan sols han modernitzat el llenguatge. 

I el nacionalisme castellà no amaga mai que el seu propòsit ha estat sempre la creació d’una Gran Castella, les paraules d’Onésimo Redondo l’any 1934 no ens deixen cap dubte sobre la intenció del nacionalisme castellà o nacionalisme espanyol: “Castella sent de prop el plaer anticipat de la seva pròxima revenja. Veiem en perill cert el nostre poble, la nostra ànima, el nostre país. Ja és impossible prolongar la letargia. Castella s'alçarà i amb ella tota Espanya; perquè Espanya vol viure sabrà demostrar en moments definitius que tota ella és Castellana". Encara sort que Castella estava letàrgica, i tot i així ha estat responsable del major genocidi de la història, el que van perpetrar als seus dominis americans, si arriben a estar desperts haurien acabat amb tota la espècie humana. 

Sembla que sigui ara que haguem descobert que no tenim ningú amb dos dits de front a l’altre costat però això ha estat sempre així, un polític espanyol, independentment de si és d’esquerres o de dretes serà sempre un nacionalista espanyol i per molt demòcrata que aparenti ser quan li toqui tractar de Catalunya, els catalans o la llengua catalana, el demòcrata desapareixerà i apareixerà el nacionalista espanyol més energumen. 

Si un presumpte demòcrata com Manuel Azaña, que va ser president de la II República, va arribar a afirmar l’any 1938 que “Una persona del meu coneixement assegura que és una llei de la història d'Espanya la necessitat bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. El sistema de Felip V era injust i dur, però sòlid i còmode. Ha valgut per a dos segles", frase posteriorment citada amb gran alegria i orgull pel polític ja traspassat Peces Barba, si els (presumptes) demòcrates espanyols creuen que està justificat bombardejar Barcelona cada cinquanta anys, que no deuen defensar altres nacionalistes espanyols que no tenen res de demòcrates?. No ens sorprenguem que la República perdés la guerra davant el feixisme, els presumptes demòcrates espanyols de la República eren abans que demòcrates tant o més nacionalistes que els feixistes contra els quals lluitaven. Azaña, molt admirat i citat pel neofalangista Aznar, afirmava l’any 1938 que “Jo no he sigut mai el que diuen espanyolista ni patrioter. Però davant d'aquestes coses m'indigno. I si aqueixes gents esquarteraran a Espanya, prefereixo Franco". I Negrín, cap de Govern de la República, el comportament del qual va ser en tots els aspectes deplorables va afirmar que “No estic fent la guerra contra Franco perquè ens rebroti a Barcelona un separatisme estúpid i pobletà (...) No hi ha més que una nació:  Espanya! ...) Abans de consentir campanyes nacionalistes que ens porten a desmembraments que de cap manera admeto, cediria el pas a Franco sense altra condició que la que es desprengués d’alemanys i italians”. 

El nacionalisme espanyol ha volgut construir una Espanya homogènia i els catalans som el que fa que aquest propòsit fracassi un cop i un altre. El dictador Franco afirmava en un dels seus discursos de l’any 1938 “Espanya s'organitza en un ampli concepte totalitari, per mitjà d'institucions nacionals que asseguren la seua totalitat, la seua unitat i la seua continuïtat. El caràcter de cada regió serà respectat, però sense perjuí per a la unitat nacional, que la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà, i una sola personalitat, l'espanyola”. 

El 31 de juliol de 1940 durant la dictadura franquista s’envia una circular als funcionaris on s’adverteix que qualsevol funcionari que usi qualsevol de les llengües regionals serà immediatament expulsat de la funció pública sense possibilitat de recórrer.
 
Sembla que el franquisme no ha mort, no almenys en la mentalitat del sinistre Wert.

El 13 d’octubre de 1925 durant la dictadura de Primo de Rivera va ser aprovada una Reial Ordre que deia “Si (els llibres de text) no estigueren escrits en espanyol (...) els faran retirar immediatament de mans dels xiquets i procediran a formar expedient al mestre, suspenent-lo d'ocupació i mig sou, si haguera indicis suficients de culpabilitat”.

O ens independitzem o encara veurem les Joventuts Aznarianes assaltant les escoles, les biblioteques i les cases de Catalunya a la recerca de llibres en català per cremar-los, perquè és el que ens espera si no trenquem amb Espanya i gentussa com el sinistre ministre d’adoctrinament peper Herr von Wert segueix desbocant-se. Deixem de perdre el temps, nosaltres ens independitzem i així els nacionalistes espanyols com Wert podran homogeneïtzar tot Espanya. Això si, encara els quedaran dos bolets estranys, Galícia i Euskadi. 

La Consellera Rigau ha anat a Madrid a la reunió dels consellers amb el ministre Wert 

La consellera catalana d’Educació ha assistit a la reunió de les conselleries autonòmiques d’educació amb el ministre Wert. Aquest ha presentat un esborrany – començo a pensar que Espanya és un esborrany de país – que converteix la llengua catalana en una assignatura optativa a l’ESO. La consellera veient el panorama ha decidit deixar plantat el ministre Wert i ha declarat que el ministre “no ha sabut explicar per què i amb qui ha dialogat per incorporar” la modificació que converteix el català en quarta llengua a l’ESO i “canvia radicalment el model educatiu lingüístic de Catalunya”. La ministra ha dit en sortir de la reunió que “per Catalunya la llengua és innegociable. No vull debatre un text en el qual no estic d’acord ni amb la seva existència”. La consellera Rigau acusa el ministre de tractar el catalàcom una llengua de “súbdits i esclaus”. Personalment crec que la nostra consellera té massa feina per anar a perdre-la anant a dialogar amb un ministre que pretén “reduir Catalunya a les lleis i costums (i llengua) de Castella”. De fet, crec que cap conseller de la Generalitat ha de tornar a reunir-se amb aquesta gentussa.

 

 

 

 

 

 

Españolizator ataca de nuevo 

José Ignacio Wert, el histriónico y siniestro ministro español de (in)cultura ha decidido iniciar su cruzada para españolizar los alumnos catalanes para que estos se sientan tan orgullosos de ser españoles y catalanes. Y parece que el ministro quiere que españolizar nuestros hijos privándoles de su lengua, ya que ésta, según el plan del siniestro Wert, pasará a tener el rango de cuarta lengua, es decir, por detrás de las lenguas extranjeras. Wert pretende que primero sea el castellano, luego una lengua extranjera (normalmente inglés o francés) y finalmente el catalán. Evidentemente esto tiene una clara intención de que el catalán desaparezca lentamente, ya que ni tendrá ningún valor a nivel académico, no contará la nota, y parece que en algún curso podría ser una especie de asignatura optativa. 

A menudo, cuando voy a un comercio, tengo la sensación de que el extranjero soy yo porque la persona que me atiende no entiende ni una palabra de lo que le digo, lo puedo entender, hasta cierto punto, si consideramos que en una ciudad como Barcelona viven muchas personas extranjeras que deciden no hacer ningún esfuerzo por entender la lengua propia del país, aunque si viven aquí, y especialmente si trabajan cara al público debería ser exigible que entiendan la lengua propia del país, pero pronto, si el siniestro Wert impone su plan de españolización nos podemos acabar encontrando que no nos entendamos ni con nuestros propios hijos, y que los catalanohablantes nos acabamos convirtiendo en un grupo étnico en vías de desaparición. 

El siniestro Wert, el españolizator, sin embargo, no ha inventado nada, desde hace casi 4 siglos que nos intentan reducir a las leyes y costumbres (como la lengua) de Castilla, y lo más grave es que lo siguen probando. 

Era el año 1906 cuando la publicación "Revista y Armada" decía: "Hay castellanizar a Catalunya ... Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza. El soldado y el marinero catalán deben ir a servir a otras regiones de España para frecuentar otro trato y adquirir otros hábitos y costumbres. De brusco, Insubordinarse, grosero y grosero como es en general el catalán se volverá amable, transigente con las ideas de los demás y educado. El día 1 º de febrero no debe haber un solo soldado en la región catalana siendo sustituidos por los de las otras provincias españolas, llevando allí la mayor guarnición posible y manteniendo el estado de guerra". Era evidente que entonces nos consideraban una colonia molesta e incómoda. 106 años después las palabras del siniestro Wert tienen el mismo tono y el mismo propósito. Dos ejemplos más durante el siglo XX: Durante la dictadura de Primo de Rivera el ministro de Instrucción Pública, Eduardo Callejo, publicó el Real Decreto con fecha de 12 de junio de 1926 que ordenaba sanciones a los maestros que usaran las "lenguas regionales" en detrimento de la "lengua oficial" . Es decir, la lengua catalana quedaba terminantemente prohibida en las escuelas y el maestro que enseñara el o en catalán podía ser sancionado, desde el traslado a lugares inhóspitos hasta la pérdida del trabajo. En 1926 se publicaba la siguiente Real orden que en el 1er artículo fijaba las sanciones a los maestros que incumplieran la prohibición de enseñar en catalán (y por extensión el éuscara y gallego): "Los maestros que proscriban, abandonen o entorpezcan la enseñanza del idioma oficial en aquellas regiones en las que se conserva otra lengua nativa, serán sometidos a expediente, pudiendo serles impuesta la suspensión de empleo y sueldo '. Y el artículo 2 decía: 'En caso de reincidencia podrá acordarse su traslado a otra provincia donde no se hable más que la lengua oficial". 

El dictador Miguel Primo de Rivera trataba de justificar estas prohibiciones que se habían aprobando desde 1714 afirmando que "No ha sido el Estado español el que ha perseguido o tratado de perseguir el uso de la lengua catalana, sino un partidismo catalán el que viene con saña, consentida hasta ahora por debilidad o exceso de prudencia, persiguiendo el idioma español y eliminando sus manifestaciones como cosa nefasta, con evidente daño de la Patria toda y de la región catalana, especialmente". Y lo peor es que tienen la poca vergüenza de negar los hechos para justificar seguir haciendo lo que niegan que han hecho. Como vemos las declaraciones de entonces y de ahora tienen un mismo tono, ni siquiera han modernizado el lenguaje. 

Y el nacionalismo castellano no oculta nunca que su propósito ha sido siempre la creación de una Gran Castilla, las palabras de Onésimo Redondo en 1934 no nos dejan ninguna duda sobre la intención del nacionalismo castellano o nacionalismo español: "Castilla siente de cerca el placer anticipado de su próxima revancha. Vemos en peligro cierto nuestro pueblo, nuestra alma, nuestro país. Ya es imposible prolongar el letargo. Castilla levantará y con ella toda España, porque España quiere vivir sabrá demostrar en momentos definitivos que toda ella es Castellana". Menos mal que Castilla estaba aletargada, y aún así ha sido responsable del mayor genocidio de la historia, el que perpetrar en sus dominios americanos, si llegan a estar despiertos habrían acabado con toda la especie humana. 

Parece ser ahora que hayamos descubierto que no tenemos nadie con dos dedos de frente al otro lado pero esto ha sido siempre así, un político español, independientemente de si es de izquierdas o de derechas será siempre un nacionalista español y por muy demócrata que aparente ser cuando le toque tratar de Catalunya, los catalanes o la lengua catalana, el demócrata desaparecerá y aparecerá el nacionalista español más energúmeno. 

Si un presunto demócrata como Manuel Azaña, que fue presidente de la II República, llegó a afirmar en 1938 que "Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad bombardear Barcelona cada cincuenta años . El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos", frase posteriormente citada con gran alegría y orgullo por el político ya fallecido Peces Barba, si los (presuntos) demócratas españoles creen que está justificado bombardear Barcelona cada cincuenta años, ¿que no deben defender otros nacionalistas españoles que no tienen nada de demócratas?. No nos sorprendamos que la República perdiera la guerra ante el fascismo, los presuntos demócratas españoles de la República eran antes que demócratas tanto o más nacionalistas que los fascistas contra los que luchaban. Azaña, muy admirado y citado por neofalangista Aznar , afirmaba en 1938 que "Yo no he sido nunca lo que dicen españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes descuartizar a España, prefiero Franco". Y Negrín, jefe de Gobierno de la República, cuyo comportamiento fue en todos los aspectos deplorables afirmó que "No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos rebrote en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino (...) No hay más que una nación: España! ...) Antes de consentir campañas nacionalistas que nos llevan a desmembraments que de ninguna manera admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que se desprendiera de alemanes e italianos". 

El nacionalismo español ha querido construir una España homogénea y los catalanes somos lo que hace que este propósito fracase una y otro. El dictador Franco afirmaba en uno de sus discursos de 1938 "España se organiza en un amplio concepto totalitario, por medio de instituciones nacionales que aseguren su totalidad, su unidad y su continuidad. El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española". 

El 31 de julio de 1940 durante la dictadura franquista envía una circular a los funcionarios donde se advierte que cualquier funcionario que use cualquiera de las lenguas regionales será inmediatamente expulsado de la función pública sin posibilidad de recurrir.

Parece que el franquismo no ha muerto, no al menos en la mentalidad del siniestro Wert.

El 13 de octubre de 1925 durante la dictadura de Primo de Rivera fue aprobada una Real Orden que decía "Si (los libros de texto) no estuvieran escritos en español (...) los harán retirar inmediatamente de manos de los niños y procederán formar expediente al maestro, suspendiéndose el de empleo y medio sueldo, si hubiera indicios suficientes de culpabilidad".

O nos independizamos o aún veremos las Juventudes Aznarianes asaltando las escuelas, las bibliotecas y las casas de Catalunya en busca de libros en catalán para quemarlos, porque es lo que nos espera si no rompemos con España y gentuza como el siniestro ministro adoctrinamiento pepero Herr von Wert que sigue desbocado a. Dejemos de perder el tiempo, nosotros nos independizamos y así los nacionalistas españoles como Wert podrán homogeneizar toda España. Eso si, aún les quedarán dos setas extraños, Galicia y Euskadi. 

La Consellera Rigau ha ido a Madrid a la reunión de los consejeros con el ministro Wert 

La consejera catalana de Educación ha asistido a la reunión de las consejerías autonómicas de educación con el ministro Wert. Este ha presentado un borrador - empiezo a pensar que España es un borrador de país - que convierte la lengua catalana en una asignatura optativa en la ESO. La consejera viendo el panorama ha decidido dejar plantado el ministro Wert y ha declarado que el ministro "no ha sabido explicar por qué y con quién ha dialogado para incorporar" la modificación que convierte el catalán en cuarta lengua en la ESO y "cambia radicalmente el modelo educativo lingüístico de Catalunya ". La ministra ha dicho al salir de la reunión que "para Catalunya la lengua es innegociable. No quiero debatir un texto en el que no estoy de acuerdo ni con su existencia". La consejera Rigauacusa al ministro de tratar el catalán como una lengua de "súbditos yesclavos". Personalmente creo que nuestra consejera tiene demasiado trabajo para ir a perdiendo el tiempo yendo a dialogar con un ministro que pretende "reducir Catalunya a las leyes y costumbres (y lengua) de Castilla". De hecho, creo que ningún consejero de la Generalitat debe volver a reunirse con esa gentuza.