Arran de l'atac de l'óssa Hvala a un caçador a la Valh d'Aran s'ha creat una polèmica absurda en la que tota una sèrie de persones demanen que els óssos del Pirineu siguin retirats. El cert és que atacs d'óssos a persones no se'n produeixen però si que hi ha hagut uns quants óssos que han estat abatuts per humans.
L'animal sempre surt perdent
EL PERIÓDICO
CONTACTES MOLT ESCASSOS
L'atac de Hvala no és la primera trobada violenta d'un ós amb un home al Pirineu, però sí la primera en què l'home en surt mal parat. En les altres, l'animal va acabar mort o ferit. S'ha tractat sempre de contactes amb caçadors perquè la realitat, per moltes llegendes que circulin, és que l'augment de la població d'óssos --de vuit a 18 animals al llarg dels últims anys-- no ha suposat cap increment dels contactes amb humans, ni tan sols visuals. De fet, són comptats els senderistes, esquiadors o pastors que n'han arribat a veure "per la simple raó que els óssos detecten l'home abans que l'home els detecti a ells", explica Palomero.
L'associació ecologista Depana ha reconstruït en un informe la mala sort dels óssos pirinencs. El 1997, Melba va ser abatuda per un caçador mentre era amb els seus tres cadells, un dels quals va morir. El 2004, el vell Papillón, un dels últims representants de la població autòctona, va morir tirotejat al nucli occidental. El mateix any, la femella Canelle va ser abatuda al vessant francès quan defensava un osset de l'atac dels gossos d'uns caçadors. El 2007, Franska va morir atropellada, però en l'autòpsia es va descobrir que anava plena de perdigons. Finalment, el setembre passat, Balou va ser tirotejat en una altra batuda. Des d'aleshores camina coixejant.
Depana va recordar ahir que el trasllat de l'óssa Hvala a un zoològic o centre de captivitat seria una captura il.legal. La normativa vigent a Catalunya i el Codi Penal (article 334) estableixen que les conductes que atemptin contra la integritat física dels óssos, n'alterin l'hàbitat o n'impedeixin la reproducció poden ser constitutives de delicte. A més a més, tant Depana com la Fundació Ós Bru han anunciat que presentaran denúncies davant la fiscalia i també que emprendran les accions oportunes. Palomero, president de la segona associació, afegeix: "L'ós bru és una espècie amenaçada que està protegida i és d'interès comunitari".
El fet real és que 24 caçadors han resultat morts i 2448 ferits com a conseqüència dels trets i d'accidents de caça no per l'atac de cap ós. Així
també es parla d'accidents causats per animals que fugien dels caçadors i que han creuat carreteres. Hvala no és perillosa, els perilloss són els de les escopetes.
El hecho real es que 24 cazadores han resultado muertos y 2448 heridos como consecuencia de los tiros y de accidentes de caza no por el ataque de ningún oso. Así también se habla de accidentes causados por animales que huían de los cazadores y que han cruzado carreteras. Hvala no es peligrosa, los peligrosos son los de las escopetas.
El animal siempre sale perdiendo
EL PERIÓDICO
CONTACTOS MUY ESCASOS
El ataque de Hvala no es el primer encuentro violento de un oso con un hombre en el Pirineo, pero sí el primero en el que el hombre sale mal parado. En los restantes, el animal acabó muerto o herido. Se ha tratado siempre de contactos con cazadores porque la realidad, por muchas leyendas que circulen, es que el aumento de la población osera --de ocho a 18 animales en los últimos años-- no ha supuesto un incremento de los contactos con humanos, ni siquiera visuales. De hecho, son contados los senderistas, esquiadores o pastores que los han visto "por la simple razón de que los osos detectan al hombre antes de que el hombre los detecte a ellos", explica Palomero.
La asociación ecologista Depana ha reconstruido en un informe la mala suerte de los osos pirenaicos. En 1997, Melba fue abatida por un cazador mientras se encontraba con sus tres cachorros, uno de los cuales murió. En el 2004, el viejo Papillón, uno de los últimos representantes de la población autóctona, falleció tiroteado en el núcleo occidental. El mismo año, la hembra Canelle fue abatida en la vertiente francesa cuando defendía a un osezno del ataque de los perros de unos cazadores. En el 2007, Franska murió atropellada, pero en la autopsia se descubrió que iba llena de perdigones. Finalmente, el pasado septiembre, Balou fue tiroteado en otra batida. Desde entonces camina cojeando.
Depana recordó ayer que el traslado de la osa Hvala a un zoológico o centro de cautividad sería una captura ilegal. La normativa vigente en Catalunya y el Código Penal (artículo 334) establecen que las conductas que atenten contra la integridad física de los osos, alteren su hábitat o impidan su reproducción pueden ser constitutivas de delito. Además, tanto Depana como la Fundación Oso Pardo han anunciado que presentarán sendas denuncias ante la fiscalía y que emprenderán las acciones oportunas. Palomero, presidente de la segunda asociación, añade: "El oso pardo es una especie amenazada que está protegida y es de interés comunitario".
A raíz del ataque de la osa Hvala a un cazador a la Valh de Aran se ha creado una polémica absurda en la que toda una serie de personas piden que los osos del Pirineo sean retirados. Lo cierto es que ataques de osos a personas no se producen pero si que ha habido algunos osos que han sido abatidos por humanos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada