• La UAB i 10 centres científics uneixen la sevapotènciadecàlcul per processar dades• Mòbils, sensors i fins i tot organismes vius es podran connectar a la futura xarxa MICHELE CATANZARO
Podeu veure la imatge clicant aquí
Al juny es va estrenar el primer bloc integralment escrit per una planta. Elsseus comentaris no eren gaire variats: "Brrr. Totes les meves fulles tremolen defred", "¡Que algú encengui el llum!", "És a punt de ploure. ¿Per què no em treusfora i així em dutxo?". Tot i això, es tractava d'un dels primers assajos deconnexió d'un organisme a internet. La planta estava equipada amb sensors queenviaven senyals al bloc en funció de les mesures de llum i temperatura i de lesindicacions d'una pàgina web de meteorologia. Aquest experiment, portat a termeper una empresa de Barcelona, Abiquo, és un exemple de la potencialitats de lainternet de les coses, una nova manera de concebre la xarxa no ja com un conjuntd'ordinadors, sinó com una infraestructura que inclogui objectes de totamena.Per convertir en realitat aquesta perspectiva és necessari transformar laxarxa convencional en una grid, un sistema de processament i emmagatzematge dedades de dimensions planetàries. "S'ha fet un primer pas en aquesta direcció ambel Worldwide LHC Computing Grid, molt probablement la infraestructura de gridmés gran realitzada fins ara", explica Gonzalo Merino, del Port d'InformacióCientífica (PIC), situat al campus de la UAB a Bellaterra. Aquest sistemas'estrenarà amb l'anàlisi de dades dels experiments de l'accelerador departícules LHC, de Ginebra. El PIC és un dels 11 nusos principals de la xarxa.Elgrid és un software que permet no només accedir a pàgines web, com ara quan esnavega per internet, sinó també registrar dades en una núvol d'ordinadorsdispersos arreu del món i fins i tot utilitzar-los per fer càlculs (d'aquí veaixò de computació per núvols, una altra denominació de la tecnologia grid). "Enel futur, les memòries USB seran supèrflues perquè es podrà enviar tota lainformació a milers de màquines remotes", explica Diego Mariño, cofundadord'Abiquo. "Així mateix, un mòbil connectat a la grid podrà accedir a unapotència de càlcul enormement superior a la que pot albergar al seu interior",aventura Santi Ristol, responsable de BEinGrid, el projecte promogut per la UEper explorar la viabilitat comercial de la tecnologia grid.
SENSORS
A més a més d'ordinadors i mòbils, s'hi podria connectar qualsevol mena d'aparell. L'empresaen la qual treballa Ristol, Atos Origin, ha estudiat la possibilitat de vinculara una grid sensors capaços de detectar l'estat de salut d'un pacient i activarautomàticament, si fos el cas, una actuació d'emergència. "Amb BEinGrid hemdemostrat que, accedint a un núvol d'ordinadors, un petit estudi d'arquitectespot obtenir maquetes virtuals d'edificis en temps molt curts, sense haver demuntar una infraestructura de càlcul pròpia". Altres aplicacions van des de lesfinances fins a la investigació farmacèutica, passant per les simulacionsd'aerodinàmica.
APOSTA PER LA TRANSPARÈNCIA
El gran repte de la computació pernúvols és la transparència, és a dir, que es puguin portar a terme lesoperacions amb la mateixa facilitat amb la qual es navega per internet. Unaaltra qüestió oberta és la interoperabilitat. "Els últims anys han adquiritgrans dimensions la xarxes EGEE (Enabling Grids for E-sciencE), de la UnióEuropea, i l'OSG (Open Science Grid), dels Estats Units, però hi ha almenys 10 o12 proveïdors privats, com Amazon, IBM, Atos i d'altres", explica Ristol."Lesgrans empreses es muntaran els seus grid interns per no compartir dades",explica Mariño. La privacitat i la confidencialitat són qüestions crucials en lanova tecnologia. "Tot i això --conclou--, tothom és conscient que per explotaral màxim el seu potencial és necessari convergir en una única xarxa. Una micacom quan, als anys 80, les xarxes de diferents universitats i empreses es vancoordinar i van donar vida a internet".
BARCELONA
En junio se estrenó el primer blog integralmente escrito por una planta. Sus comentarios no era muy variados: "Brrr. Todas mis hojas tiemblan de frío", "¡Que alguien encienda la luz!", "Va a llover. ¿Por qué no me sacas afuera y así me ducho?" Sin embargo, se trataba de uno de los primeros ensayos de conexión de un organismo a internet. La planta estaba equipada con sensores que enviaban señales al blog en función de las medidas de luz y temperatura y de las indicaciones de una web de meteorología. Este experimento, llevado a cabo por una empresa de Barcelona, Abiquo, es un ejemplo de la potencialidades del internet de las cosas, una nueva manera de concebir la red no ya como un conjunto de ordenadores, sino como una infraestructura que incluya objetos de toda clase.Para convertir en realidad esta perspectiva es necesario transformar la red convencional en una grid, un sistema de procesado y almacenamiento de datos de dimensiones planetarias. "Un primer paso en esta dirección se ha dado con el Worldwide LHC Computing Grid, muy probablemente la mayor infraestructura de grid realizada hasta ahora", explica Gonzalo Merino, del Puerto de Información Científica (PIC), situado en el campus de la UAB en Bellaterra. Este sistema se estrenará con el análisis de datos de los experimentos del acelerador de partículas LHC, de Ginebra. El PIC es uno de los 11 nudos principales de la red. El grid es un software que permite no solo acceder a páginas web, como ahora cuando se navega por internet, sino también registrar datos en una nube de ordenadores dispersos por todo el mundo e incluso utilizarlos para hacer cálculos (de ahí lo de computación por nubes, otra denominación de la tecnología grid). "En el futuro, las memorias USB serán superfluas porque se podrá enviar toda la información a miles de máquinas remotas", explica Diego Mariño, cofundador de Abiquo. "Asimismo, un móvil conectado a la grid podrá acceder a una potencia de cálculo enormemente superior a la que puede albergar en su interior", aventura Santi Ristol, responsable de BEinGrid, el proyecto promovido por la UE para explorar la viabilidad comercial de la tecnología grid.SENSORESAdemás de ordenadores y móviles, se podría conectar cualquier tipo de artilugio. La empresa en la cual trabaja Ristol, Atos Origin, ha estudiado la posibilidad de vincular a una grid sensores capaces de detectar el estado de salud de un paciente y activar automáticamente, si es el caso, una actuación de emergencia. "Con BEinGrid hemos demostrado que, accediendo a una nube de ordenadores, un pequeño estudio de arquitectos puede obtener maquetas virtuales de edificios en tiempos muy cortos, sin tener que montar una infraestructura de cálculo propia". Otras aplicaciones van desde las finanzas hasta la investigación farmacéutica, pasando por las simulaciones de aerodinámica.APUESTA POR LA TRANSPARENCIAEl gran reto de la computación por nubes es la transparencia, es decir, que se puedan llevar a cabo las operaciones con la misma facilidad con la cual se navega en internet. Otra cuestión abierta es la interoperabilidad. "En los últimos años han adquirido grandes dimensiones la redes EGEE (Enabling Grids for E-sciencE), de la Unión Europea, y la OSG (Open Science Grid), de Estados Unidos, pero hay al menos 10 o 12 proveedores privados, como Amazon, IBM, Atos y otros", explica Ristol."Las grandes empresas se montarán sus grid internas para no compartir datos", dice Mariño. La privacidad y la confidencialidad son cuestiones cruciales en la nueva tecnología. "Sin embargo --concluye--, todo el mundo es consciente de que para explotar al máximo su potencial es necesario converger en una única red. Un poco como cuando, en los años 80, las redes de distintas universidades y empresas se coordinaron y dieron vida a internet".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada