16 de nov. 2008

The Economist / Carme Chacón




The Economist
El periodista Michael Reid va publicar un article en The Economist que referint-se a Catalunya s'atrevia a qualificar Pujol de cacic i considerava que a Catalunya s'estaven imitant les polítiques lingüístiques del franquisme però aplicades al castellà. Deu estar buscant feina a la COPE. L'expresident Pujol pot ser moltes coses i va cometre molts errors però qualificar-lo de cacic és ofensiu, es tracta d'un demòcrata al que van torturar els feixistes. Que va cometre errors, cert, però no podem acceptar que s'embruti el seu nom. En diversos resums de l'article en qüestió puc veure que hi ha greus errors d'apreciació - per no dir alguna cosa més forta - sobre Catalunya. L'article podria ser perfectament publicable en mitjans de dubtoses tendències democràtiques com El (in)Mundo, La (sin)Razón o fins i tot el setmanari ultradretà Epoca. El president Montilla ha afirmat que el que s'ha publicat "res té a veure amb la realitat" i que es tracta de crítiques "infundades i impresentables". Des de la Generalitat treuen importància al fet que Reid sol·licités una entrevista amb el president de la Generalitat i li fos refusada considerant que en tractar-se d'un setmanari econòmic hauria d'entrevistar al conseller Castells.Si l'article és posterior a la sol·licitud d'entrevista amb el president ja podria ser que fos una petita revenja però diria molt poc del periodista Michael Reid si per revenjar-se per no haver sigut rebut recorre a la difamació de persones, institucions i pobles en una línia que ja hem vist en mitjans espanyols.
The Economist

El periodista Michael Reid publicó un artículo en The Economist que refiriendose en Catalunya se atrevía a calificar Pujol de cacique y consideraba que en Catalunya se estaban imitando las políticas lingüísticas del franquismo pero aplicadas al castellano. Debe estar buscando faena a la COPE. El expresidente Pujol puede ser muchas cosas y cometió muchos errores pero calificarle de cacique es ofensivo, se trata de un demócrata al que torturaron los fascistas. Que cometió errores, cierto, pero no podemos aceptar que se ensucie su nombre. En varios resúmenes del artículo en cuestión he podido ver que hay graves errores de apreciación - por no decir alguna cosa más fuerte - sobre Catalunya. El artículo podría ser perfectamente publicable en medios de dudosas tendencias democráticas como El (in)Mundo, La (sin)Razón o incluso el semanario ultraderechista Época. El presidente Montilla ha afirmado que loque se ha publicado "nada tiene que ver con la realidad" y que se trata de críticas "infundadas e impresentables". Desde la Generalitat quitan importancia al hecho de que Reid solicitase una entrevista con el presidente de la Generalitat y le fuese denegada considerando que al tratarse de un semanario económico debería entrevistar al consejero Castells.Si el artículo es posterior a la solicitud de entrevista con el presidente ya podría ser a que fuera una pequeña revancha pero diría mucho poco del periodista Michael Reid si para vengarse por no haber sido recibido recorre a la difamación de personas, instituciones y pueblos en una línea que ya hemos visto en medio españoles.
Carme Chacón
Quan fa uns mesos Carme Chacón va ser nomenada ministra de Defensa van dir d'ella tota mena de barbaritats. Els seus tres grans "delictes" que segons alguns la "incapacitaven" per a aquest càrrec eren ser dona, catalana i estar embarassada. Ara però és la ministra millor valorada. Aquells que la van insultar haurien d'arrossegar-se als seus peus i demanar-li perdó. A Narcís Serra, exalcalde de Barcelona i primer ministre de defensa del primer govern de Felipe González també el van criticar per ser català a més de curt de vista i no haver fet el servei militar però va impulsar una reforma de l'exèrcit que el va convertir en un dels ministres millor considerat, potser el millor del govern de Felipe González. Malgrat tot el que des d'alguns sectors es va arribar a dir de Narcís Narcís Serra i Carme Chacón, tots dos catalans i cap dels dos amb experiència militar han demostrat - Carme Chacón ho segueix demostrant - que
saben acomplir amb la feina que se'ls encomana. Federico Trillo que va ser militar de carrera ha estat el pitjor ministre de defensa i d'ell només hi ha dos fets "ressenyables" i gens positius: la tràgica mort de 62 militars espanyols en un avió tronat llogat per quatre cèntim i la patètica "batalla de la Isla de Perejil".
Carme Chacón
Cuando hace unos meses Carme Chacón fue nombrada a ministra de Defensa dijeron de ella toda tipo de barbaridades. Sus tres grandes "delitos" que según algunos la "incapacitaban" para este cargo eran ser mujer, catalana y estar embarazada. Ahora, sin embargo, es la ministra mejor valorada. Aquellos que la insultaron deberían arrastrarse a sus pies y pedirle perdón. A Narcís Serra, exalcalde de Barcelona y primer ministro de defensa del primer gobierno de Felipe González también le criticaron por ser catalán además de corto de vista y no haber hecho el servicio militar pero impulsó una reforma del ejército que le convirtió en un de los ministros mejor considerado, quizá el mejor del gobierno de Felipe González. A pesar de todo lo que desde algunos sectores se llegó a decir de Narcís Serra y Carme Chacón, ambos catalanes y ninguno de los dos con experiencia militar han demostrado - Carme Chacón lo sigue demostrando - que saben cumplir con la faena que se encomienda. Federico Trillo que fue militar de carrera ha sido el peor ministro de defensa y de él solo hay dos hechos "reseñables" y nada positivos: la trágica muerte de 62 militares españoles en un avión tronado alquilado por cuatro céntimo y la patética "batalla de la Isla de Perejil".