10 d’oct. 2009

"Missió humanitària"

"Missió humanitària"

Eufemismes

Rar és el dia que no llegim a la premsa que a Iraq o Afganistan moren centenars de persones. Molts cops es tracta de civils del país que són víctimes o dels “errors” de les tropes que formen part de la coalició internacional o dels atemptats dels insurgents o dels talibans. Les cometes que he posat a la paraula error no són gratuïtes. La gent comença a prendre consciència del que succeeix allà quan són soldats de la pròpia nacionalitat els que moren. Els governs dels països que tenen tropes allà parlen eufemísticament d'operació o missió humanitària però a hores d'ara qui encara s'empassi que a l'Iraq i l'Afganistan hi ha en marxa una operació humanitària és que encara creu en els reis mags, el pare Noel i el ratolí Pérez. Allà hi ha una guerra molt crua que enfronta a diversos bàndols que moltes vegades no se sap que és el que volen.

“Ens han enganyat”

Fa pocs dies van matar un soldat espanyol en una d'aquestes “missions humanitàries”, crec que Espanya ja en porta quasi un centenar de soldats morts en aquestes “missions humanitàries”, els Estats Units han vist com quasi cinc mil dels seus soldats tornaven morts, víctimes d'enfrontament amb talibans i insurgents diversos tant a Iraq com a Afganistan. Cada cop se sent més dir a les famílies allò que als seus fills els han enganyat, crec que va ser l'àvia d'aquest soldat espanyol la que ho va dir fa uns dies però no ha sigut l'única. L'engany principal és que els prometen aventures i experiències que mai oblidaran. No les oblidaran mai sempre que tornin vius, i molts no les oblidaran mai perquè tornaran amb seqüeles físiques i/o psíquiques per tota la resta de la seva vida.

Les coses pel seu nom

A Iraq i Afganistan no van a repartir caramels als nens, potser també ho fan però no és aquesta la tasca per la qual s'envia a un soldat a un lloc, van a una guerra, una guerra en la que han de matar i en la que poden morir. El més sorprenent és que acabada la guerra oficial tant a l'Iraq com a l'Afganistan, el nombre de morts s'ha disparat. Es produeixen ara més morts que oficialment és un període de pau i que els soldats “fan tasques humanitàries” que no pas durant la guerra.

Afganistan

Els polítics haurien de tenir l'obligació d'estudiar història. Afganistan és un país que ha derrotat i humiliat a tots els imperis que s'han volgut ficar allà. Van sortir-ne escaldats els britànics que en el segle XIX eren els amos de mig món i que tenien l'Índia com a joia de la Corona britànica, van sortir escaldats els soviètics que amb tota la seva potència i tecnologia no van poder derrotar a diversos senyors de la guerra afganesos, i ara és la coalició internacional encapçalada pels Estats Units la que no sap com pacificar aquell territori però mentrestant es dediquen a sacrificar els seus soldats en una “missió humanitària” que ningú sap amb precisió quants morts ha provocat a hores d'ara. I si algú es pensa que ha servit per imposar la democràcia és que la seva ingenuïtat és enorme, Afganistan i l'Iraq continuen sent països tan democràtics com ho eren abans, és a dir, res.

"Misión humanitaria"

Eufemismos

Raro es el día que no leemos a la prensa que en Iraq o Afganistán mueren cientos de personas. Muchas veces se trata de civiles del país que son víctimas o de los “errores” de las tropas que forman parte de la coalición internacional o de los atentados de los insurgentes o de los talibanes. Las comillas que he puesto a la palabra error no son gratuitas. La gente empieza a tomar conciencia de lo que sucede allí cuando son soldados de la propia nacionalidad los que mueren. Los gobiernos de los países que tienen tropas allí hablan eufemísticamente de operación o misión humanitaria pero en estos momentos quien aún se trague que en Iraq y el Afganistán hay en marcha una operación humanitaria es que aún cree en los reyes magos, papá Noel y el ratoncito Pérez. Allí hay una guerra muy cruda que enfrenta a varios bandos que muchas veces no se sabe que es lo que quieren.

“Nos han engañado”

Hace pocos días mataron a un soldado español en una de estas “misiones humanitarias”, creo que España ya lleva casi un centenar de soldados muertos en estas “misiones humanitarias”, los Estados Unidos han visto como casi cinco mil de sus soldados volvían muertos, víctimas de enfrentamiento con talibanes e insurgentes diversos tanto en Iraq como Afganistán. Cada vez se escucha más decir a las familias que a sus hijos los han engañado, creo que fue la abuela de este soldado español la que lo dijo hace unos días pero no ha sido el única. El engaño principal es que les prometen aventuras y experiencias que nunca olvidarán. No las olvidarán nunca siempre que vuelvan vivos, y muchos no las olvidarán nunca porque volverán con secuelas físicas y/o psíquicas por todo el resto de su vida.

Las cosas por su nombre

En Iraq y Afganistán no van a repartir caramelos a los niños, quizá también lo hacen pero no es esta la tarea para la que se envía a un soldado a un lugar, van a una guerra, una guerra en la que deben matar y en la que pueden morir. Lo más sorprendente es que acabada la guerra oficial tanto en Iraq como el Afganistán, el número de muertos se ha disparado. Se producen ahora más muertos que oficialmente es un período de paz y que los soldados “hacen tareas humanitarias” que no durante la guerra.

Afganistán

Los políticos deberían tener la obligación de estudiar historia. Afganistán es un país que ha derrotado y humillado a todos los imperios que se han querido meter allí. Salieron escaldados los británicos que en el siglo XIX eran los amos de medio mundo y que tenían la India como joya de la Corona británica, salieron escaldados los soviéticos que con toda su potencia y tecnología no pudieron derrotar a varios señores de la guerra afganos, y ahora es la coalición internacional encabezada por los Estados Unidos la que no sabe como pacificar aquel territorio pero mientras tanto se dedican a sacrificar sus soldados en una “misión humanitaria” que nadie sabe con precisión cuantos muertes ha provocado en estos momentos. Y si alguien se piensa que ha servido para imponer la democracia es que su ingenuidad es enorme, Afganistán e Iraq continúan siendo países tan democráticos como lo eran antes, es decir, nada.

7 comentaris:

Felix Casanova Briceño ha dit...

Pero ¿acaso alguien se había creido que era una misión humanitaria? Yo por lo menos no. Y da igual lo que digan los políticos, porque el mundo está lleno por desgracia de misiones humanitarias de este tipo.Por desgracia, la familia de este chico esta de luto por la pérdida de un ser querido, pero, y espero que me entiendas bien, todos los que van a esas misiones saben a lo que se arriesgan, y no le deseo el mal a nadie por supuesto. ¿para que estuvieron los soldados desde la prehistoria?. Pués la respuesta es para combatir, para ir a la guerra, y una persona desde el momento en que se hace profesional sabe el riesgo que corre. Yo, en mi caso, no llevaría nunca un fusil en la mano. Igual me pegan un tiro, quién sabe, pero seguro que no en una misión humanitaria. Un abrazo

Patric ha dit...

Crec que hi ha diferents tipus de missions humanitàries ... per exemple, "una missió humanitària de l'ONU a Zimbabwe viatja per avaluar la situació en aquest país i conclou destacant la gravetat de les necessitats bàsiques de la població, destaca l'efecte devastador de l' epidèmia de còlera que afecta aquesta nació malgrat els esforços de diversos organismes internacionals per contenir-la, subratlla la inseguretat alimentària i indica que cada cop més famílies redueixen el nombre d'àpats per dia, de manera que es preveu la necessitat d'assistència al llarg de l'any, es refereix a la urgència de proveir insums als agricultors per a la temporada de sembra, de no fer-ho, set milions de persones necessitarien ajuda alimentària el 2010, igual que en l'actualitat "; altra missió humanitària, la que va rescatar Ingrid Betancourt, o la d'un actor xilè que viatja a Haití com a ambaixador de la Unicef per gravar un documental sobre la crítica situació que s'hi viu. Moltes missions humanitàries són a països on hi ha una guerra i per suposat que en aquests casos puden succeir accidents i morts de persones.

Jaume C. i B. ha dit...

Yo tampoco me he creído nunca lo de la misión humanitaria o misión de paz. En Afganistán o Irak los únicos que obtienen la paz son los muertos. Ese empeño de nuestros gobernantes en usar eufemismos en lugar de llamar a las cosas por su nombre me resulta repulsivo.
También es cierto que quien va a la guerra corre el riesgo de morir pero a muchos de estos chavales les dicen que van allí en misión de paz, que aquello es una operación humanitaria, de eso se quejaba la abuela de este soldado. Yo hice la mili en 1988, por suerte ya no pueden llamarme porqué salí de la reserva hace por lo menos ocho. Y si me llamaran creo que rechazaría amablemente su invitación.
También es cierto que la guerra existe desde la prehistoria. No hemos evolucionado nada desde entonces, seguimos intentando solucionar las diferencias recurriendo a la violencia.

Jaume C. i B. ha dit...

Patricia: No podem disfressar operacions militars amb noms que donen una imatge falsa del que realment s'està passant. L'exèrcit no és una ONG, un tanc no dispara caramels. Els nostres governants poden dir-li missions humanitàries però es tracta d'operacions militars en les que mor molta gent.

Patric ha dit...

Crec que té un altre significat. Un soldat és un soldat i està preparat per afrontar qualsevol estat d'excepció, la guerra interna o externa és un dels seus objectius. Però no en tots els estats d'excepció un soldat ha d'atacar i matar persones. De vegades només ha de protegir o cuidar alguna cosa. Per exemple, desminar un camp minat. Protegir una frontera. Tenir cura d'un acte d'eleccions. Participar en un rescat. L'objectiu és humanitari. La finalitat és humanitària. El que succeeixin coses on hagi de defensar-se i pugui matar una persona, o ser mort, no és l'objectiu de la missió, són només els riscos de la missió. Iguals riscos corren els policies per exemple.

De vegades soldats de les nacions unides poden ser enviats a evitar que es produeixi una guerra civil o un estat d'anarquia en un territori, estan presents per a que es donin condicions que permetin dur a terme eleccions democràtiques en un país. El que passa és que hi ha persones que no creuen de vegades en això. Doncs jo, vull creure.

Jaume C. i B. ha dit...

Patrícia: Els oficials saben on van però no que van, els objectius no estan clars, els soldats creuen en la propaganda que reben i la propaganda diu que l'exèrcit són aventures. La missió es qualificada d'humanitària però això és una fal·làcia. A hores d'ara els dirigents polítics i militars responsables de la missió a Afganistan o Iraq no saben com sortir-se'n d'allà. No saben tampoc que fer. Es continuen enviant tropes sense tenir clar que s'ha de fer. No estem parlant d'una guerra convencional amb dos exèrcits clarament definits, el problema d'Afganistan i Iraq és que no se sap ni qui ni on és l'enemic.
Els britànics van sortir d'allà escaldats en el segle XIX, els soviètics igual, ara li toca a la coalició internacional. Els mètodes de la guerra convencional no serveixen en aquells països perquè allò no és una guerra convencional sinó una trampa mortal.

Jaume C. i B. ha dit...

En el cas d'Afganistan els soldats internacionals no impediran una guerra, s'han ficat en una, tampoc impediran l'anarquia perquè el país porta vivint en ella des de fa molt de temps. Tampoc han anat a implantar la democràcia, unes eleccions no convertixen a un país en una democràcia, encara menys quan hi ha zones en què no es pot votar, les eleccions estan manipulades i no hi ha institucions que realment governin. El govern afganés té tant de poder a Afganistan com tu o jo a la Mongòlia exterior o a Mart.