Reciclatge de parades de bus

Reciclatge de parades de bus

No hi ha cap dubte que estem en crisi i que cal reciclar, i el nostre Ajuntament (Barcelona) recicla les parades de bus també. Aquest seria el cas de la que estan instal·lant al carrer Trafalgar aprofitant la rehabilitació i ampliació de les voreres. En el cas que ens ocupa la parada - el model de parada amb marquesina - que ara estan muntant al carrer Trafalgar feia servei a la línia 97, ara servirà a les línies 41, 141 i d'altres que circulen pel carrer Trafalgar i s'aturen en el tram comprés entre els carrers Lluís el Piadós i Méndez Núñez.
Les fotos corresponen a la parada citada, ara situada al carrer Trafalgar, com es pot apreciar no és nova, però això ho confirma que encara té l'avís penjat "Parada anul·lada", la data en què va ser anul·lada i on està la parada més propera, ara, però, la parada està sent muntada al carrer Trafalgar. També es pot apreciar que el banc mostra senyals que ja ha sigut usat.

Reciclaje de paradas de bus

No hay ninguna duda que estamos en crisis y que hay que reciclar, y nuestro Ayuntamiento (Barcelona) recicla las paradas de bus también. Este sería el caso de la que están instalando en la calle Trafalgar aprovechando la rehabilitación y ampliación de las aceras. En el caso que nos ocupa la parada - el modelo de parada con marquesina - que ahora están montando en la calle Trafalgar hacía servicio en la línea 97, ahora servirá a las líneas 41, 141 y otras que circulan por la calle Trafalgar y se paran en el tramo comprendido entre las calles Lluís el Piadós y Méndez Núñez. Las fotos corresponden en la parada citada, ahora situada en la calle Trafalgar, como se puede apreciar no es nueva, pero eso lo confirma que aún tiene el aviso colgando "Parada anulada", la fecha en que fue anulada y donde está la parada más próxima, ahora, sin embargo, la parada está siendo montada en la calle Trafalgar. También se puede apreciar que el banco muestra señales que ya ha sido usado.

Dos àrabs assassinen una estatunidenca i fereixen una israeliana d'orígen britànic a Jerusalem

Dos àrabs assassinen una estatunidenca i fereixen una israeliana d'orígen britànic a Jerusalem

La ciutadana estatunidenca Christine Logan va ser assassinada per dos palestins mentre passejava amb la seva amiga, una israeliana d'origen britànic, Kaye Susan Wilson, a prop de l'àrea arqueològica de Khirbet Hanut. Wilson va resultar ferida i va fingir la seva mort, fins que els agressors van marxar. Va ser trobada per dues famílies que passejaven per la zona amb les mans lligades a l'esquena i plena de ferides i sang. Van traslladar-la a l'hospital Hadassah Ein Kerem conscient. Wilson va mostrar el seu temor que la seva amiga hagués estat segrestada, malauradament les forces de seguretat israelianes van trobar el cadàver de Logan. Logan va explicar que mentre passejaven van sortir al seu pas dos àrabs que els van demanar aigua. Wilson els va respondre en hebreu que no els sobrava aigua i va tenir una sensació d'incomoditat i li va indicar a la seva amiga que havien de marxar d'allà ràpidament, però ja era massa tard. Els àrabs van atacar-les, un d'ells va treure un ganivet molt gran: ""De sobte ens van atacar, i un va treure un enorme ganivet, com un ganivet de pa amb dent de serra", va dir Wilson. Wilson explicà que estava molt espantada i que els van lligar les mans a l'esquena, la seva amiga va posar-se histèrica, i llavors van començar a apunyalar-les. Un dels àrabs va adonar-se que Wilson duia penjada una estrella de David i li va treure, després la va apunyalar dues vegades. Va decidir fingir-se morta mentre els agressors seguien apunyalant la seva amiga. Va seguir fingint la seva mort fins que va tenir la sensació que els agressors havien marxat i va caminar fins que la van veure uns nens que van avisar la policia. Christine Logan no va tenir tanta sort, el seu cadàver va ser trobat després d'una cerca intensiva.

Dos árabes asesinan una estadounidense y hieren una israelí de origen británico en Jerusalén

La ciudadana estadounidense Christine Logan fue asesinada por dos palestinos mientras paseaba con su amiga, una israelí de origen británico, Kaye Susan Wilson, cerca del área arqueológica de Khirbet Hanut. Wilson resultó herida y fingió su muerte, hasta que los agresores se fueron. Fue encontrada por dos familias que paseaban por la zona con las manos atadas a la espalda y llena de heridas y sangre. Se trasladaron al hospital Hadassah Ein Kerem consciente. Wilson mostró su temor de que su amiga hubiera sido secuestrada, desgraciadamente las fuerzas de seguridad israelíes encontraron el cadáver de Logan.Logan explicó que mientras paseaban salieron a su paso dos árabes que les pidieron agua. Wilson les respondió en hebreo que no les sobraba agua y tuvo una sensación de incomodidad y le indicó a su amiga que debían irse de allí rápidamente, pero ya era demasiado tarde. Los árabes atacarlas, uno de ellos sacó un cuchillo muy grande: "" De repente nos atacaron, y uno sacó un enorme cuchillo, como un cuchillo de pan con diente de sierra ", dijo Wilson. Wilson explicó que estaba muy asustada y que los ataron las manos a la espalda, su amiga se puso histérica, y entonces comenzaron a apuñalarla las. Uno de los árabes se dio cuenta de que Wilson llevaba colgada una estrella de David y le sacó, luego la apuñaló dos veces. Decidió fingirse muerta mientras los agresores seguían apuñalando su amiga. Siguió fingiendo su muerte hasta que tuvo la sensación de que los agresores habían marchado y caminó hasta que la vieron unos niños que avisaron a la policía. Christine Logan no tuvo tanta suerte, su cadáver fue encontrado tras una búsqueda intensiva.

Ajuda humanitària israeliana a Colòmbia

Ajuda humanitària israeliana a Colòmbia

Les pluges torrencials han desolat Colòmbia. Segons el govern colombià s’han produït 206 víctimes mortals, 246 ferits i 119 desapareguts. 2049 vivendes han quedat destruïdes i 275000 han sofert danys. La catàstrofe ha afectat 1.786.737 persones.

Israel ha decidit enviar un avió amb aliments de primera necessitat, mantes i altra tipus d’assistència per pal·liar la situació de desastre degut a les pluges. La missió la dirigeix el general de brigada Shalom Ben Arie, i parteix de l’aeroport Ben Gurion.

I el següent apunt només és una opinió personal: l’ajut humanitari consisteix en medecines, mantes, aliments i productes de primera necessitat, no pas en míssils, coets i armes de tota mena que és com es qualifica l’ajut humanitari a països com l’Iran o Síria als enviaments a Gaza (Hamàs) o al sud del Líban (Hezbolà).

Ayuda humanitaria israelí a Colombia

Las lluvias torrenciales han desolado Colombia. Según el gobierno colombiano se han producido 206 víctimas mortales, 246 heridos y 119 desaparecidos. 2049 viviendas han quedado destruidas y 275.000 han sufrido daños. La catástrofe ha afectado 1.786.737 personas.
Israel ha decidido enviar un avión con alimentos de primera necesidad, mantas y otro tipo de asistencia para paliar la situación de desastre debido a las lluvias. La misión la dirige el general de brigada Shalom Ben Arie, y parte desde el aeropuerto Ben Gurion.
Y el siguiente apunte sólo es una opinión personal: la ayuda humanitaria consiste en medicinas, mantas, alimentos y productos de primera necesidad, no en misiles, cohetes y armas de todo tipo que es como se califica la ayuda humanitaria en países como Irán o Siria a los envíos en Gaza (Hamás) o en el sur del Líbano (Hezbolá).

Eliminat l'esglaó del Passatge de la Indústria

Eliminat l'esglaó del Passatge de la Indústria

Aquesta és l'entrada al Passeig de la Indústria des del carrer Trafalgar (cantonada carrer Ortigosa) després de la supressió de l'esglaó. Rar era el dia que algú no queia per terra en aquest esglaó que ara ha sigut eliminat aprofitant la rehabilitació de les voreres del carrer Trafalgar.

Eliminado el escalón del Pasaje de la Industria

Esta es la entrada al Paseo de la Industria desde la calle Trafalgar (esquina calle Ortigosa) tras la supresión del escalón. Raro era el día que alguien no caía por tierra en este escalón que ahora ha sido eliminado aprovechando la rehabilitación de las aceras de la calle Trafalgar.

Les 4 columnes reconstruïdes

Les 4 columnes reconstruïdes

L'any 1919 van ser construïdes 4 columnes a Montjuic, a la Plaça de Carles Buigas, tot just al capdamunt de les escales, a la mateixa esplanada on hi ha la Font Màgica, obra de Buigas. Les columnes van ser enderrocades l'any 1928 per ordres del dictador Miguel Primo de Rivera que volia esborrar del mapa qualsevol signe de catalanitat, i aquestes quatre columnes simbolitzaven clarament les quatre barres. Des dels inicis de la democràcia hi ha hagut propostes per restaurar les quatre columnes però el politiqueig ho havia impedit fins ara. Un dels problemes era decidir la seva ubicació. La possibilitat de situar-les en el seu emplaçament original va ser descartat, algunes propostes parlaven de situar-les al costat dret de la Font Màgica, a la vora del Pavelló Mies Van der Rohe, però aquesta opció tenia pocs suports, finalment s'ha optat per alçar-les a la plaça de la Foronda, tot just darrera de la Font Màgica, i entre els pavellons d'Alfons XIII i Reina Victòria. Les actuals columnes tenen una alçada de 18,7 metres, les originals tenien 20 metres d'alçada i 2,5 metres de diàmetre, és a dir, les noves són 1,3 metres més baixes i estan compostes per uns anells de pedra artificial – ciment, granit i marbre blanc – i la seva construcció ha tingut un cost de 2,5 milions d'euros. Les columnes estan rematades per capitells jònics. La idea de Puig i Cadafalch era col·locar la figura d'una victòria alada al capdamunt de cada columna però aquest element mai es va materialitzar. Estava prevista la seva inauguració per l'11 de setembre o les festes de la Mercè però les obres han sofert endarreriments. Tot i que com es pot veure a les fotos les columnes ja estan acabades sembla que continuen alguns treballs per enllestir la feina. Dins d'una de les bases va enterrar-se una urna amb tota la documentació de les entitats cíviques que han impulsat el procés per reclamar la restauració de les columnes.

Foto de les Quatre Columnes feta el 18 de desembre de 2010.
Autor: Jaume Cusó
Penjada al canal de notícies 3cat24 i a Panoramio.

Las 4 columnas reconstruidas

En 1919 fueron construidas 4 columnas en Montjuic, en la Plaza de Carles Buigas, apenas en lo alto de las escaleras, en la misma explanada donde está la Font Màgica, obra de Buigas. Las columnas fueron derribadas en 1928 por órdenes del dictador Miguel Primo de Rivera que quería borrar del mapa cualquier signo de catalanidad, y estas cuatro columnas simbolizaban claramente las cuatro barras. Desde los inicios de la democracia ha habido propuestas para restaurar las cuatro columnas pero el politiqueo lo había impedido hasta ahora. Uno de los problemas era decidir su ubicación. La posibilidad de situarlas en su emplazamiento original fue descartado, algunas propuestas hablaban de situarlas al lado derecho de la Fuente Mágica, a orillas del Pabellón Mies Van der Rohe, pero esta opción tenía pocos apoyos, finalmente se ha optado por levantarse a la plaza de la Foronda, justo detrás de la Fuente Mágica, y entre los pabellones de Alfonso XIII y Reina Victoria.Las actuales columnas tienen una altura de 18,7 metros, las originales tenían 20 metros de altura y 2,5 metros de diámetro, es decir, las nuevas son 1,3 metros más bajas y están compuestas por unos anillos de piedra artificial - cemento, granito y mármol blanco - y su construcción ha tenido un coste de 2,5 millones de euros. Las columnas están rematadas por capiteles jónicos. La idea de Puig i Cadafalch era colocar la figura de una victoria alada en la parte superior de cada columna pero este elemento nunca se materializó. Estaba prevista su inauguración para el 11 de septiembre o las fiestas de la Mercè pero las obras han sufrido retrasos. Aunque como se puede ver en las fotos las columnas ya están terminadas parece que siguen algunos trabajos para terminar el trabajo. Dentro de una de las bases enterró a una urna con toda la documentación de las entidades cívicas que han impulsado el proceso para reclamar la restauración de las columnas.

Iran: Ashtiani, Hoder i Israel

Iran: Ashtiani, Hoder i Israel

El règim iranià s'entossudeix a mostrar només el rostre menys agradable, suposant que tingui un rostre agradable. Fins i tot, quan es filtren notícies que podríem qualificar com positives les fonts oficials del règim neguen les informacions.

Ashtiani

Un exemple seria el cas d'Ashtiani, la dona iraniana condemnada a morir lapidada per adúltera i a la forca per complicitat en la mort del seu marit. Les pressions per pressions la vida han fet que el règim s'entossudeixi a matar-la d'una manera o d'una altra. Fa uns dies semblà que Ashtiani salvaria la vida i que les pressions internacionals sobre el règim teocràtic iranià tindrien èxit però el règim va voler demostrar la manca d'escrúpols als quals ens té acostumats. Ashtiani va ser obligada pel règim a representar davant les càmeres d'un dels canals de la televisió iraniana des de la relació i flirteig d'Ashtiani amb el seu amant i com entre ambdós van conxorxar-se per matar al marit d'Ashtiani i com el van matar, segons el règim.

Hoder

Husein Derakhsan, conegut com a Hoder, és un blocàire iranià – també té nacionalitat canadenca – va ser condemnat a 19 anys per la Justícia(?) iraniana acusat de col•laborar amb països enemics de l'Iran – volen dir Israel – i de promoure moviments contraris a la revolució islàmica i d'injuriar a figures del règim. Suposo que a Ahmadinejad no hi havia d'agradar-li que diguessin que és un tirà boig. Hoder va ser detingut l'any 2008 i va romandre incomunicat i sense poder parlar ni amb els seus familiars ni amb l'advocat. Incís: Tant l'advocat com el fill d'Ashtiani van haver-hi de fer les maletes i tocar el dos per no ser engarjolats. A Hoder se'l considera el pare de la blogosfera iraniana. L'any 2001 va crear el primer bloc en llengua farsi i va redactar un manual per crear bitàcoles en persa, fet que ha permés la creació a l'Iran d'aquesta forma d'expressió i va permetre l'expansió del moviment reformista. I això és el que realment toca els nassos al règim iranià. Hoder va viatjar a Israel l'any 2006 malgrat que el règim iranià prohibeix als seus ciutadans viatjar a aquest país al que considera l'enemic al que cal destruir. El règim teocràtic va convocar unes eleccions per donar una aparença de règim democràtic però des de tots els sectors no lligats al règim va denunciar-se que la victòria d'Ahmadinejad era producte d'un frau orquestrat pel règim, i van produir-se protestes que el règim no va tenir cap escrúpol a reprimir amb la major violència provocant 70 morts – el règim només en reconeix una trentena – de les que destaca Neda assassinada d'un tret pels Basij, guardians de la revolució, les imatges de la qual morint-se degut al tret dels Basij van donar la volta al Mòn malgrat que el règim iranià va voler impedir-ho. Milers de persones van ser detingudes i moltes d'elles jutjades. Va anunciar-se que Hoder seria alliberat després de pagar una fiança molt alta que li va imposar el Tribunal encara que no està confirmat oficialment el seu alliberament.

Israel i Palestina, segons el sàtrapa iranià

Segons Ahmadinejad l'existència de l'Estat d'Israel és “un insult a la Humanitat” i va acusar l'Estat d'Israel de perpetrar un “genocidi” contra el poble palestí. Una de les poques coses amb seny que ha dit Ahmadinejad és que el conflicte palestí és clau en la política internacional, doncs té raó, per una vegada ha dit una veritat com el Temple de Salomó, segurament deu haver estat accidentalment perquè si actualment hi ha algú que fa mans i mànigues per impedir la resolució d'aquest conflicte és ell. Per ser una mica més exactes ha dit que “l'existència del règim israelià és un enorme insult per a la Humanitat”, i va afegir que “veritable genocidi és el que es perpetra a Palestina” mentre que “els líders israelians reben premis Nobel de la Pau”. Anem a pams. Estic d'acord que això dels premis Nobel està molt desacreditat. L'han rebut gent com Mohamed Anwar Al-Sadat, Henry Kissinger o Yasir Arafat. Aquest últim el va rebre per arribar a uns acords amb Israel que podrien haver servit per convertir a Palestina en un Estat però els palestins prefereixen seguir cometent atemptats contra els israelians sigui llençant coets o amb atemptats suïcides, malgrat que se'ls demana que proclamin el seu Estat però prefereixen practicar el terrorisme, això si, quan els comencen a caure bombes a ells es fan les víctimes innocents. El premi Nobel Yasir Arafat era el líder d'una organització que segrestava avions i assassinava gent. Si hi ha algú que està cometent un genocidi contra el poble palestí no és pas Israel, són els dirigents de les organitzacions terroristes palestines que inculquen en el seu poble el desig de morir i que van perdent oportunitat rere oportunitat de proclamar-se un Estat. I si hi ha algú encara més responsable d'aquesta situació és el règim teocràtic iranià que arma i finançar les organitzacions terroristes palestines. No és el règim israelià qui comet un genocidi contra els palestins, és el règim iranià. I parlant de règims. Israel és una democràcia, cosa que no pot dir Iran. Aquestes declaracions van ser fetes davant del primer comboi humanitari que serà enviat per trencar el bloqueig militar que Israel ha imposat a Gaza, una zona sota control del grup terrorista Hamàs – finançat i armat pel règim iranià – i que llença míssils i coets sobre territori israelià. Novament apareix l'eufemisme de l'”ajuda humanitària” que podria encobrir un subministrament d'armes que Iran intenta fer arribar als seus sicaris d'Hamàs. La caravana “humanitària” farà un recorregut curiós: des d'Iran anirà a Turquia, de Turquia a Síria, i de Síria a Egipte. Un fet curiós és que Iran no reconeix l'existència d'Israel, malgrat que enginyers israelians van construir una terminal d'un dels aeroports de Teheran i ara el règim iranià, dia si, dia també, amenaça aquest país que pel govern iranià no existeix, i al qual acusa de tots els mals. El sàtrapa iranià ha negat diverses vegades l'holocaust jueu, tot i que ha arribat a dir que Hitler va quedar-se curt, és a dir, primer nega el fet i després el justifica, aquest home no té cap criteri. També ha amenaçat amb “llençar als jueus al mar”, cosa que ja han provat abans una aliança d'exèrcits àrabs, i el sàtrapa iranià aspira a fer-ho ell sol, cosa que només podria fer-ho amb un programa nuclear que unes vegades diu que és d'ús civil i d'altres es vanta del seu ús militar.

Irán: Ashtiani, Hoder e Israel

El régimen iraní se empeña en mostrar sólo el rostro menos agradable, suponiendo que tenga un rostro agradable. Incluso, cuando se filtran noticias que podríamos calificar como positivas las fuentes oficiales del régimen niegan las informaciones.

Ashtiani

Un ejemplo sería el caso de Ashtiani, la mujer iraní condenada a morir lapidada por adúltera y la horca por complicidad en la muerte de su marido. Las presiones por presiones la vida han hecho que el régimen se empeñe en matarla de una manera o de otra. Hace unos días pareció que Ashtiani salvaría la vida y que las presiones internacionales sobre el régimen teocrático iraní tendrían éxito pero el régimen quiso demostrar la falta de escrúpulos a los que nos tiene acostumbrados. Ashtiani fue obligada por el régimen a representar ante las cámaras de uno de los canales de la televisión iraní desde la relación y flirteo de Ashtiani con su amante y como entre ambos conjura para matar al marido de Ashtiani y como lo mataron, según el régimen.

Hoder

Husein Derakhsan, conocido como Hoder, es un blogger iraní - también tiene nacionalidad canadiense - fue condenado a 19 años por la Justicia(?) Iraní acusado de colaborar con países enemigos de Irán - quieren decir Israel - y de promover movimientos contrarios a la revolución islámica y de injuriar a figuras del régimen. Supongo que a Ahmadineyad no había de gustarle que dijeran que es un tirano loco. Hoder fue detenido en 2008 y permaneció incomunicado y sin poder hablar ni con sus familiares ni con el abogado. Inciso: Tanto el abogado como el hijo de Ashtiani hubo de hacer las maletas y largarse para no ser encarcelados. A Hoder le considera el padre de la blogosfera iraní. En el año 2001 creó el primer blog en lengua farsi y redactó un manual para crear bitácoras en persa, lo que ha permitido la creación en Irán de esta forma de expresión y permitió la expansión del movimiento reformista. Y eso es lo que realmente toca las narices al régimen iraní. Hoder viajó a Israel el año
2006 a pesar de que el régimen iraní prohíbe a sus ciudadanos viajar a este país al que considera el enemigo al que hay que destruir. El régimen teocrático convocó unas elecciones para dar una apariencia de régimen democrático pero desde todos los sectores no ligados al régimen denunció de que la victoria de Ahmadineyad era producto de un fraude orquestado por el régimen, y se produjeron protestas que el régimen no tuvo ningún escrúpulo a reprimir con la mayor violencia provocando 70 muertos - el régimen sólo reconoce una treintena - de las que destaca Neda asesinada de un disparo por Basij, guardianes de la revolución, las imágenes de la que muriendo a debido al disparo de los Basij dieron la vuelta al Mundo a pesar de que el régimen iraní quiso impedirlo. Miles de personas fueron detenidas y muchas de ellas juzgadas.
Anunció de que Hoder sería liberado tras pagar una fianza muy alta que le impuso el Tribunal aunque no está confirmado oficialmente su liberación.

Israel y Palestina, según el sátrapa iraní

Según Ahmadineyad la existencia del Estado de Israel es "un insulto a la Humanidad" y acusó al Estado de Israel de perpetrar un "genocidio" contra el pueblo palestino. Una de las pocas cosas con sensatez que ha dicho Ahmadineyad es que el conflicto palestino es clave en la política internacional, pues tiene razón, por una vez ha dicho una verdad como el Templo de Salomón, seguramente habrá sido accidentalmente porque si actualmente hay alguien que hace lo imposible para impedir la resolución de este conflicto es él. Para ser un poco más exactos dijo que "la existencia del régimen israelí es un enorme insulto para la Humanidad", y añadió que "verdadero genocidio es el que se perpetra en Palestina" mientras que "los líderes israelíes reciben premios Nobel de la Paz ". Vayamos por partes. Estoy de acuerdo en que esto de los premios Nobel está muy desacreditado. Lo han recibido gente como Mohamed Anwar Al-Sadat, Henry Kissinger o Yasir Arafat. Este último lo recibió para llegar a unos acuerdos con Israel que podrían haber servido para convertir a Palestina en un Estado pero los palestinos prefieren seguir cometiendo atentados contra los israelíes sea tirando cohetes o con atentados suicidas, aunque se les pide que proclamen el su Estado pero prefieren practicar el terrorismo, eso si, cuando les empiezan a caer bombas en ellos se hacen las víctimas inocentes. El premio Nobel Yasir Arafat era el líder de una organización que secuestraba aviones y asesinaba gente. Si hay alguien que está cometiendo un genocidio contra el pueblo palestino no es Israel, son los dirigentes de las organizaciones terroristas palestinas que inculcan en su pueblo el deseo de morir y que van perdiendo oportunidad tras oportunidad de proclamarse un Estado. Y si hay alguien aún más responsable de esta situación es el régimen teocrático iraní que arma y financiar las organizaciones terroristas palestinas. No es el régimen israelí quien comete un genocidio contra los palestinos, es el régimen iraní. Y
hablando de regímenes. Israel es una democracia, lo que no puede decir Irán. Estas declaraciones fueron hechas ante el primer convoy humanitario que será enviado para romper el bloqueo militar que Israel ha impuesto a Gaza, una zona bajo control del grupo terrorista Hamás - financiado y armado por el régimen iraní - y que lanza misiles y cohetes sobre territorio israelí . Nuevamente aparece el eufemismo de la "ayuda humanitaria" que podría encubrir un suministro de armas que Irán intenta hacer llegar a sus sicarios de Hamás. La caravana "humanitaria" hará un recorrido curioso: desde Irán irá a Turquía, de Turquía a Siria, y de Siria a Egipto. Un hecho curioso es que Irán no reconoce la existencia de Israel, a pesar de que ingenieros israelíes construyeron una terminal de uno de los aeropuertos de Teherán y ahora el régimen iraní, día si, día también, amenaza este país que por el gobierno iraní no existe, y al que acusa de todos los males. El sátrapa iraní ha negado varias veces el holocausto judío, aunque ha llegado a decir que Hitler se quedó corto, es decir, primero niega el hecho y después lo justifica, este hombre no tiene ningún criterio. También ha amenazado con "tirar a los judíos al mar", algo que ya han probado antes una alianza de ejércitos árabes, y el sátrapa iraní aspira a hacerlo él solo, lo que sólo podría hacerlo con un programa nuclear que unas veces dice que es de uso civil y de otros se jacta de su uso militar.

Novena Legislatura del Parlament de Catalunya

Novena Legislatura del Parlament de Catalunya

Avui, 16 de novembre 2010, ha començat la 9ena legislatura del Parlament de
Catalunya després de les eleccions celebrades el 28 de novembre de 2010. En
aquesta legislatura el Parlament es compondrà de la següent manera:

CiU (Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya) - 62 escons (38,47%)
PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) - 28 escons (18,32%)
PP (Partit Popular) - 18 escons (12,33%)
ICV-EUiA (Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa)- 10 escons (7,39%)
ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) - 10 escons (7,00%)
SI: (Solidaritat Catalana per la Independència) - 4 escons (3,28%)
C's (Ciutadans / Partit de la Ciutadania) - 3 escons (3,40%)

Núria de Gispert i Català (CDC) és, des d’avui, la presidenta del Parlament de Catalunya, sent la primera dona que ocupa la presidència del Parlament, i es converteix en el 13è de la història moderna de la institució.

Biografia de Núria de Gispert i Català
Llista del presidents del Parlament de Catalunya (1932-2010)
Història del Parlament de Catalunya

Les Corts Catalanes

Assemblees de Pau i Treva

Vídeo: El discurs de Núria de Gispert

Una dona presidirà per primera vegada el Parlament de Catalunya. La democristiana Núria de Gispert dirigirà la cambra durant els quatre anys vinents. El nou Parlament es constitueix també per primer cop amb més d'un 40 per cent de parlamentàries.

http://www.parlament.cat/web/composicio/ple-parlament/composicio-actual

La presidenta del Parlament ha iniciat les converses amb els caps de cadascun dels grups representats al Parlament per a la formalitat de la presentació del candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya que molt probablement serà Artur Mas i Gavarró (CiU) que es convertirà en el 129è president de la Generalitat.

Biografia d’Artur Mas i Gavarró
Llistat de presidents de la Generalitat
Història de la Generalitat de Catalunya

Espanya continua sense reconéixer Kosovo

Espanya continua sense reconéixer Kosovo

Quan Kosovo va proclamar la seva independència formal i va ser reconegut com Estat per gran nombre d'altres Estats al govern espanyol li van entrar totes les pors i va decidir retirar les tropes espanyoles d'aquell país perquè l'Estat espanyol “no podia mantenir la seva participació a la missió un cop Kosovo va declarar la independència i va ser reconegut per un bon nombre de països” excusant-se davant dels Estats Units dient que “'Espanya és un país amb divisions” i que “qualsevol indicació de que el govern espanyol dóna suport a la dissolució d'un país seria molt sensible políticament i impulsaria els separatismes”. Davant les crítiques que totes les formacions polítiques de l'Estat van fer a aquesta actitud del govern espanyol per retirar sobtadament les tropes espanyoles de pacificació a Kosovo i el deteriorament de les relacions amb els Estats Units i l'OTAN sense advertir-los, el govern espanyol va respondre que s'havia acomplert la missió encomanada als soldats espanyols. Espanya continua sense reconèixer la proclamació d'independència de Kosovo malgrat que la majoria dels països de la UE ja ho han fet, així com 69 dels 192 membres de les Nacions Unides. Espanya, en aquest assumpte es posa del costat de Sèrbia, fet que no ens ha de sorprendre. És a dir, Espanya se situa al costat de Sèrbia i no reconeix a Kosovo per por a què li sortin bolets estranys en el seu propi territori. Negant els problemes i fomentant-los irresponsablement com fan els polítics espanyols en la relació entre Catalunya, Euskadi i l'Estat espanyol difícilment podran evitar la independència d'aquests països, potser seria massa ingenu demanar-los que prenguin nota del que va succeir a l'antiga Iugoslàvia, especialment de la responsabilitat de Sèrbia que és amb qui el propi Estat espanyol s'identifica, i de com va acabar tot.

España sigue sin reconocer Kosovo

Cuando Kosovo proclamó su independencia formal y fue reconocido como Estado por gran número de otros Estados al gobierno español le entraron todos los miedos y decidió retirar las tropas españolas de ese país para que el Estado español "no podía mantener su participación en la misión una vez Kosovo declaró la independencia y fue reconocido por un buen número de países" excusándose ante los Estados Unidos diciendo que" España es un país con divisiones" y que "cualquier indicación de que el gobierno español apoya la disolución de un país sería muy sensible políticamente e impulsaría los separatismos". Ante las críticas que todas las formaciones políticas del Estado hicieron a esta actitud del gobierno español para retirar repentinamente las tropas españolas de pacificación en Kosovo y el deterioro de las relaciones con los Estados Unidos y la OTAN sin advertirles, el gobierno español respondió que se había cumplido la misión encomendada a los soldados españoles. España sigue sin reconocer la proclamación de independencia de Kosovo a pesar de que la mayoría de los países de la UE ya lo han hecho, así como 69 de los 192 miembros de las Naciones Unidas. España, en este asunto se pone del lado de Serbia, lo que no debe sorprendernos. Es decir, España se sitúa junto a Serbia y no reconoce a Kosovo por miedo a que le salgan setas extraños en su propio territorio. Negando los problemas y fomentando los irresponsablemente como hacen los políticos españoles en la relación entre Cataluña, Euskadi y el Estado español difícilmente podrán evitar la independencia de estos países, quizás sería demasiado ingenuo pedirles que tomen nota de lo que sucedió en la antigua Yugoslavia, especialmente de la responsabilidad de Serbia que es con quien el propio Estado español se identifica, y de cómo acabó todo.

Preocupació per la possibilitat que Israel ataqui les centrals nuclears iranianes

Preocupació per la possibilitat que Israel ataqui les centrals nuclears iranianes

El govern australià va transmetre al dels Estats Units la seva preocupació per la possibilitat que Israel destruís les centrals nuclears iranianes perquè no els agradaria veure's arrossegats a un conflicte nuclear però també mostren la seva preocupació per la continuació del programa nuclear iranià. El govern australià considera que les ambicions iranianes dels iranians formen part d'una estratègia dissuasiva del govern iranià, és a dir, que els iranians volen tenir armes nuclears per evitar un possible atac, encara que l'atac podria ser degut per la intenció de l'Iran de tenir armes nuclears amb les que els seus veïns i la resta del món se sentirien intimidats. És per això què, per exemple l'Aràbia Saudita, entre d'altres Estats àrabs, hagi demanat als Estats Units que destruïssin el programa nuclear iranià. Traduint: els iranians volen tenir armes nuclears amb l'excusa que d'aquesta manera ningú s'atreviria a atacar-los, i altres països – entre ells els seus veïns àrabs – demanen que s'ataqui l'Iran per acabar amb aquest programa nuclear. Això és un cercle viciós. Iran ha adquirit míssils nord coreans – ja vaig parlar d'aquest assumpte – que poden arribar fins a ciutats europees. Estats Units creu que Israel podria atacar unilateralment les centrals nuclears iranianes unilateralment per acabar amb el programa nuclear iranià però creuen que no ho faran aviat.

Preocupación por la posibilidad de que Israel ataque a las centrales nucleares iraníes

El gobierno australiano transmitió al de Estados Unidos su preocupación por la posibilidad de que Israel destruyera las centrales nucleares iraníes para que no les gustaría verse arrastrados a un conflicto nuclear pero también muestran su preocupación por la continuación del programa nuclear iraní. El gobierno australiano considera que las ambiciones iraníes de los iraníes forman parte de una estrategia disuasiva del gobierno iraní, es decir, que los iraníes quieren tener armas nucleares para evitar un posible ataque, aunque el ataque podría ser debido por la intención de Irán de tener armas nucleares con las que sus vecinos y el resto del mundo se sentirían intimidados. Es por ello que, por ejemplo Arabia Saudí, entre otros Estados árabes, haya pedido a Estados Unidos que destruyeran el programa nuclear iraní. Traduciendo: los iraníes quieren tener armas nucleares con la excusa de que de esta manera nadie se atrevería a atacarlos, y otros países - entre ellos sus vecinos árabes - piden que se ataque Irán para acabar con este programa nuclear. Esto es un círculo vicioso. Irán ha adquirido misiles coreanos - ya hablé de este asunto - que pueden llegar hasta ciudades europeas. Estados Unidos cree que Israel podría atacar unilateralmente las centrales nucleares iraníes unilateralmente para acabar con el programa nuclear iraní pero creen que no lo harán pronto.

Mals temps per Hezbolà

Mals temps per Hezbolà

Els serveis d'Intel·ligència israelians estimen que el grup terrorista que el grup terrorista xita libanès viu "la crisi més greu de la seva història". Segons els informes les sancions internacionals contra l'Iran, principal suport econòmic i material d' Hezbolà, aquestes ajudes s'han reduït un 50%.

Els membres d'Hezbolà no poden entrenar-se com desitjarien perquè prou feina tenen protegint les seves instal·lacions i bases enlloc de dur a terme maniobres tàctiques. Pobrets, han de fer guàrdies per si apareixen els israelians enlloc d'aprendre a fabricar cinturons d'explosius.

També tenen problemes amb el lideratge de la organització ja que Imad Murnieh que va ser assassinat per Israel a Damasc (Síria) no ha pogut ser substituït per algú del seu nivell. És a dir, que els israelians van tallar un dels caps de la bèstia i encara no li ha pogut créixer un altre.

L'actual cap de la organització terrorista, el xeic Hassan Nasralà roman amagat en un punter per por a que el matin, tot i així continua llençant les seves proclames. Recentment feia una crida a la seva organització per fer un aixecament si el TEL assenyala a Hezbolà com a responsable de l'assassinat d'Hariri, cosa que podria comportar una guerra civil al Líban que enfrontaria a Hezbolà amb els altres grups que dominen el Líban. En aquests moments és la sentència del TEL sobre l'assassinat d'Hariri el tema que més preocupa a Hezbolà, cosa que podria fer que els impulsés a atacar a Israel, a qui Nasralà acusa - llegir article anterior que vaig publicar sobre això - d'estar al darrera de les acusacions contra Hezbolà.

Un oficial dels serveis d'intel•ligència israelians que prefereix mantenir la seva identitat en l'anonimat afirma que "Hezbolà sap que si llença un atac (contra Israel) la guerra del 2006 serà com un joc de nens. Israel reaccionarà amb una força equivalent a deu vegades la usada llavors". El Tsahal ha corregit els errors tàctics, les tropes estan millor entrenades, tenen equips tecnològics més moderns i armes més sofisticades, i especialment han millorat la informació sobre els objectius a liquidar. Si, sembla dur dir això i diuen exactament el que sembla. En cas que s'iniciés un conflicte entre Israel i Hezbolà tot el que em vist fins ara en aquests conflictes semblarien una tonteria comparant-los amb l'infern que s'obriria sota els peus i sobre els caps de la gent que viu en les àrees controlades per Hezbolà, i molt especialment pels membres d'aquesta
organització.

Des del Tsahal s'avisa que les zones en què Hezbolà s'ha fet fort tenen un suport de la població civil molt fort però aquest suport se'ls podria tornar en contra a aquests civils perquè "d'esclatar una guerra els civils podrien tornar a pagar el preu, tal com va passar en el passat". El Tsahal, però, advertirà prèviament la població libanesa de les àrees que pensen atacar advertint també que els atacs seran més durs que els de l'operació Plom Fos contra Hamàs a Gaza ja que consideren que l'arsenal d'Hezbolà és molt més perillós.

Afegeixen que Hezbolà va rebre 50000 míssils i coets procedents de Síria, i que Hezbolà posseeix míssils SCUD-D amb capacitat per abastar quasi tot el territori israelià.

"No podem permetre que Hezbolà amenaci la nostra població amb míssils que poden arribar a Tel Aviv. Ells saben que no els convé fer-ho".

El mateix informe de la Intel·ligència israeliana considera que malgrat que Hezbolà ha "augmentat el nombre de míssils i coets" viu la crisi més gran de la seva història i saben que enfrontar-se a Israel en aquests moments seria un greu error degut als problemes econòmics, manca de lideratge i d'entrenament dels seus membres.

D'una banda han aconseguit míssils i coets que abasten quasi tot l'Estat d'Israel, de l'altre se senten arraconats per Israel d'un costat i perquè el TEL els podria assenyalar com responsables de l'assassinat de Hariri, fet que els podria veure's enfrontats a totes les altres faccions. Els líders de Hezbolà estan disposats a ensangonar el Líban, Israel, i si els fos possible tot l'Orient Mitjà. Això els fa més perillosos encara, no tenen res a perdre ni ganes de tranquil·litzar les coses en aquella complicada zona del món, ans al contrari, aquests grups són nihilistes.

Malos tiempos para Hezbolá

Los servicios de Inteligencia israelíes estiman que el grupo terrorista que el grupo terrorista Chita libanés vive "la crisis más grave de su historia". Según los informes las sanciones internacionales contra Irán, principal apoyo económico y material de Hezbolá, estas ayudas se han reducido un 50%.
Los miembros de Hezbolá no pueden entrenarse como desearían porque bastante trabajo tienen protegiendo sus instalaciones y bases en lugar de llevar a cabo maniobras tácticas. Pobrecitos, tienen que hacer guardias por si aparecen los israelíes en lugar de aprender a fabricar cinturones de explosivos.
También tienen problemas con el liderazgo de la organización ya que Imad Murnieh que fue asesinado por Israel en Damasco (Siria) no ha podido ser sustituido por alguien de su nivel. Es decir, que los israelíes cortaron uno de los jefes de la bestia
y todavía no le ha podido crecer otro.
El actual jefe de la organización terrorista, el jeque Hassan Nasralá permanece escondido en un puntero por miedo a que lo maten, aun así sigue tirando sus proclamas. Recientemente hacía un llamamiento a su organización para hacer un levantamiento si el TEL señala a Hezbolá como responsable del asesinato de Hariri, lo que podría conllevar una guerra civil en Líbano que enfrentaría a Hezbolá con los otros grupos que dominan el Líbano . En estos momentos es la sentencia del TEL sobre el asesinato de Hariri el tema que más preocupa a Hezbolá, lo que podría hacer que los impulsara a atacar a Israel, a quien Nasralá acusa - leer artículo anterior que publiqué al respecto - de estar detrás de las acusaciones contra Hezbolá.
Un oficial de los servicios de inteligencia • Inteligencia israelíes que prefiere mantener su identidad en el anonimato afirma que "Hezbolá sabe que si lanza un ataque (contra Israel) la guerra de 2006 será como un juego de niños. Israel reaccionará con una fuerza equivalente a diez veces la usada entonces ". El Tsahal ha corregido los errores tácticos, las tropas están mejor entrenadas, tienen equipos tecnológicos más modernos y armas más sofisticadas, y especialmente han mejorado la información sobre los objetivos a liquidar. Si, parece duro decir eso y dicen exactamente lo que parece. En caso de que se iniciara un conflicto entre Israel y Hezbolá todo lo que hemos visto hasta ahora en estos conflictos parecerían una tontería comparándolos con el infierno que se abriría bajo los pies y sobre las cabezas de la gente que vive en las áreas controladas por Hezbolá, y muy especialmente por los miembros de esta organización.
Desde el Tsahal se avisa que las zonas en las que Hezbolá se ha hecho fuerte tienen un apoyo de la población civil muy fuerte pero este apoyo se les podría volver en contra a estos civiles porque "de estallar una guerra los civiles podrían volver a pagar el precio, tal como ocurrió en el pasado ". El Tsahal, pero, advertirá previamente la población libanesa de las áreas que piensan atacar advirtiendo también que los ataques serán más duros que los de la operación Plomo Fundido contra Hamás en Gaza ya que consideran que el arsenal de Hezbolá es mucho más peligroso .
Añaden que Hezbolá recibió 50.000 misiles y cohetes procedentes de Siria, y que Hezbolá posee misiles SCUD-D con capacidad para abarcar casi todo el territorio israelí.
"No podemos permitir que Hezbolá amenace nuestra población con misiles que pueden llegar a Tel Aviv.
Ellos saben que no les conviene hacerlo". El mismo informe de la Inteligencia israelí considera que pese a que Hezbolá ha "aumentado el número de misiles y cohetes" vive la mayor crisis de su historia y saben que enfrentarse a Israel en estos momentos sería un grave error debido a los problemas económicos, falta de liderazgo y de entrenamiento de sus miembros.
Por un lado han conseguido misiles y cohetes que abarcan casi todo el Estado de Israel, del otro se sienten arrinconados por Israel de un lado y para que el TEL les podría señalar como responsables del asesinato de Hariri, hecho que les podría verse enfrentados a todas las demás facciones. Los líderes de Hezbolá están dispuestos a ensangrentó el Líbano, Israel, y si les fuera posible todo el Oriente Medio. Esto los hace más peligrosos todavía, no tienen nada que perder ni ganas de tranquilizar las cosas en esa complicada zona del mundo, sino al contrario, estos grupos son nihilistas.