Iran: Bruixes, míssils, programa nuclear i una refineria que explota

Iran: Bruixes, míssils, programa nuclear i una refineria que explota

Caça de bruixes

El règim iranià ha iniciat una caça de bruixes, i en aquest cas, així és, en sentit literal del terme, tot i que no de bruixes sinó més aviat de bruixots. Alguns col·laboradors propers d'Ahmadineyad han estat arrestats acusats de practicar la bruixeria. No és cap acudit. Segurament es tracta d'un intent de debilitar el poder d'Ahmadineyad però han hagut de muntar una acusació de bruixeria, que a nosaltres ens pot semblar una bajanada, aquí als bruixots ja no els cremem com en altres èpoques, si de cas els acusem de frau, però no per dedicar-se a fer encanteris sinó per fer desaparéixer els diners de les víctimes de les seves estafes, però l'Iran és un país que en molts aspectes viu a l'Edat Mitjana.

Iran presenta els seus nous míssils balístics

Ahmad Vahidi anuncià l'entrega dels nous míssils a la Guàrdia Revolucionària: “La producció en sèrie de míssils Qyam (resurrecció) mostra l'autosuficiència de la república islàmica de l'Iran en producció de diferents tipus de míssils i als mentiders que denunciaven la cooperació amb altres països”. El ministre presentà els nous míssils fabricats íntegrament a l'Iran dissenyats per que costi detectar-los però dels que s'ignora el seu abast. Al govern iranià no li va agradar la notícia que un informe secret de les Nacions Unides sobre la col·laboració tecnològica entre Corea del Nord i l'Iran en matèria de fabricació de míssils balístics. El govern iranià nega col·laboració i intenta reafirmar que tot els seu programa de míssils balístics ha estat desenvolupat íntegrament pels enginyers iranians. Molts d'aquests països van adquirir míssils SCUD, d'origen soviètic, dels que l'Iraq en va llançar molts durant la Guerra del Golf, arribant alguns fins a Israel. Aquests míssils han estat modificats i han servit per desenvolupar míssils amb un abast major que els originals. El règim iranià pot negar-ho amb tota la vehemència, cosa absurda, perquè el desenvolupament d'una tecnologia d'aquest tipus no està a l'abast de tots els països. Fins i tot Israel, el gran enemic de l'Iran, amb un potencial tecnològic i científic molt superior al de l'Iran desenvolupa determinades tecnologies adaptant-les de les dels seus aliats.

La UE amplia sancions contra el programa nuclear iranià

Un centenar d'empreses i persones han estat afegides a la llista negra de la UE per la seva vinculació al programa nuclear iranià. Aquesta decisió ha estat pressa pels ministres d'Exteriors de la UE. Els noms de les empreses i persones seran coneguts quan es publiquin al Diari Oficial de la UE. També han anunciat més sancions contra Síria. Les sancions afecten la Guàrdia Revolucionària i una empresa de transport marítim. 32 alts càrrecs del règim han estat sancionats per la UE per la seva responsabilitat en la violació dels drets humans.

Una refineria explota quan era visitada per Ahmadinejad

La refineria d'Abadan va patir una explosió durant la visita d'Ahmadineyad que va provocar un mort i sis ferits. Ahmadinejad resultà il·lés. L'explosió va causar un gran incendi i l'expulsió d'un gran volum de gasos tòxics que va obligar a desallotjar els treballadors. Enmig de tot aquest merder Ahmadinejad va continuar els seus actes i va pronunciar el seu discurs com si no hagués passat res. Hi ha vegades que en els grans actes públics hi ha un castell de focs artificials, potser en aquesta refineria se'ls a anat la mà una mica.

Irán: Brujas, misiles, programa nuclear y una refinería que explota

Caza de brujas

El régimen iraní ha iniciado una caza de brujas, y en este caso, así es, en sentido literal del término, aunque no de brujas sino más bien de brujos. Algunos colaboradores cercanos de Ahmadineyad han sido arrestados acusados de practicar la brujería. No es ningún chiste. Seguramente se trata de un intento de debilitar el poder de Ahmadineyad pero han tenido que montar una acusación de brujería, que a nosotros nos puede parecer una tontería, aquí los brujos ya no les quemamos como en otras épocas, si los acusamos de fraude, pero no para dedicarse a hacer hechizos sino para hacer desaparecer el dinero de las víctimas de sus estafas, pero Irán es un país que en muchos aspectos vive en la Edad Media.

Irán presenta sus nuevos misiles balísticos

Ahmad Vahidi anunció la entrega de los nuevos misiles en la Guardia Revolucionaria: "La producción en serie de misiles Qyam (resurrección) muestra la autosuficiencia de la república islámica de Irán en producción de diferentes tipos de misiles y los mentirosos que denunciaban la cooperación con otros países ". El ministro presentó los nuevos misiles fabricados íntegramente en Irán diseñados para que cueste detectarlos pero de los que se ignora su alcance. Al gobierno iraní no le gustó la noticia de que un informe secreto de las Naciones Unidas sobre la colaboración tecnológica entre Corea del Norte e Irán en materia de fabricación de misiles balísticos. El gobierno iraní niega colaboración e intenta reafirmar que todo su programa de misiles balísticos ha sido desarrollado íntegramente por los ingenieros iraníes. Muchos de estos países adquirieron misiles SCUD, de origen soviético, los que Irak en lanzó muchos durante la Guerra del Golfo, llegando algunos hasta Israel. Estos misiles han sido modificados y han servido para desarrollar misiles con un alcance mayor que los originales. El régimen iraní puede negarlo con toda la vehemencia, cosa absurda, porque el desarrollo de una tecnología de este tipo no está al alcance de todos los países. Incluso Israel, el gran enemigo de Irán, con un potencial tecnológico y científico muy superior al de Irán desarrolla determinadas tecnologías adaptándolas a las de sus aliados.

La UE amplía sanciones contra el programa nuclear iraní

Un centenar de empresas y personas han sido añadidas a la lista negra de la UE por su vinculación al programa nuclear iraní. Esta decisión ha sido prisa por los ministros de Exteriores de la UE.Los nombres de las empresas y personas serán conocidos cuando se publiquen en el Diario Oficial de la UE. También han anunciado más sanciones contra Siria. Las sanciones afectan a la Guardia Revolucionaria y una empresa de transporte marítimo. 32 altos cargos del régimen han sido sancionados por la UE por su responsabilidad en la violación de los derechos humanos.

Una refinería explota cuando era visitada por Ahmadineyad

La refinería de Abadan sufrió una explosión durante la visita de Ahmadineyad que provocó un muerto y seis heridos.Ahmadineyad resultó ileso. La explosión causó un gran incendio y la expulsión de un gran volumen de gases tóxicos que obligó a desalojar a los trabajadores. En medio de todo este lío Ahmadineyad continuó sus actos y pronunció su discurso como si nada hubiera pasado. Hay veces que en los grandes actos públicos hay un castillo de fuegos artificiales, quizá en esta refinería se les ha ido la mano un poco.

La carrera armamentística iraniana

La carrera armamentística iraniana

L'estrany cas de Shahram Amiri
Ben curiós el cas d'aquest científic. L'any 2009 Amiri va viatjar a l'Aràbia Saudita per fer la seva peregrinació a la Meca quan va desaparèixer. Iran va acusar als serveis d’intel·ligència dels Estats Units i de l'Aràbia Saudita d'haver-lo segrestat. El mes de juny de 2010 la televisió iraniana va emetre un vídeo d'una qualitat patètica on un individu que deia ser Amiri denunciava que havia estat segrestat pels serveis d’intel·ligència dels Estats Units a l'Aràbia Saudita i traslladat als Estats Units. És a dir, un vídeo en què costava identificar qui apareixia i que confirmava la tesi iraniana del segrest. El presumpte Amiri va denunciar que els agents nord-americans van torturar-lo. I a Youtube va aparèixer un vídeo amb un altre presumpte Amiri negava tenir vincles amb el programa nuclear iranià i que havia anat als Estats Units a estudiar. Quan va ser alliberat pels Estats Units la televisió iraniana va informar que com que els serveis d’intel·ligència no havien aconseguit que col·laborés en una campanya contra el programa nuclear iranià el van alliberar i quan va sortir dels Estats Units va dir a la televisió iraniana que havia estat segrestat pels nord-americans. Aquest cop sembla que realment era ell quan va declarar que "ja he explicat les claus que van motivar el meu segrest en un vídeo que vaig gravar per a la televisió iraniana". Va dir que podria parlar de les seves peripècies durant els mesos que va estar desaparegut "quan torni al meu volgut país, Iran. Allà podré explicar als mitjans i a la meva gent, amb tranquil·litat, que va passar durant els últims 14 mesos, aquests incidents que han sigut un misteri per a molts" i "podré aclarir a més les acusacions que s'han abocat contra mi en mitjans internacionals i pel Govern dels Estats Units, que han tractat d'enfonsar la meva reputació". I va tornar a l'Iran.Allà va ser rebut com un heroi però sembla que l'heroi va ser aïllat en un primer moment segons la seva família “en una casa segura i els seus acostats podien visitar-lo els caps de setmana en un complex cultural i d'oci anomenat Talaiie”. Segons la família “ens anunciaren que l'objectiu d'aquest aïllament era la protecció de la seva vida enfront de certs perills. Les visites s'acabaren i ara ens assabentem que està a una presó de Teheran, tancat en una cel·la d'aïllament i sota interrogatoris”. Una web de l'oposició iraniana al règim d'Ahmadinejad creu que les autoritats iranianes volen saber quina informació podia haver donat als Estats Units sobre el programa nuclear iranià.
Els nord-americans segresten a Amiri a l'Aràbia Saudita on Amiri estava per peregrinar a la Meca però acaba als Estats Units. Primer surt un vídeo d'una qualitat tan dolenta que si la persona que surt diu que és l'ànec Donald ens ho podríem creure, dient que l'havien segrestat per portar-lo als Estats Units. En un vídeo de Youtube un altre presumpte Amiri deia que estava als Estats Units estudiant i que ell no tenia ni idea del programa nuclear iranià. Després s'escapa dels seus segrestadors o l'alliberen, o ves a saber, i torna a l'Iran. Abans de tornar promet que quan torni al seu estimat Iran aclarirà tot aquesta història delirant. El reben com un heroi, no sé si amb banda de música i catifa vermella al peu de l'avió, i li restringeixen els moviments i les visites, finalment l'heroi acaba a la garjola aïllat de la seva família i sofrint interrogatoris a càrrec d'uns senyors gens agradables.

Connexió de la central nuclear de Bushehr a la xarxa elèctrica
Aquesta central nuclear va començar a ser construïda abans de la Revolució Islàmica amb ajuda d'Alemanya, però amb el triomf de la Revolució el projecte va aturar-se. Fa 10 anys l'Iran va reprendre la construcció d'aquesta central nuclear, ara amb la col·laboració de Rússia, el projecte, però, ha anat patint successius endarreriments fins l'estiu passat en què va començar el procés d'alimentació amb la previsió de connectar-la a la xarxa elèctrica l'octubre o novembre passat. La connexió està prevista ara pel mes de febrer de 2011. Una de les causes d'aquest últim endarreriment podria haver estat l'atac informàtic que l'Iran va patir pel virus “stuxnet” a finals de l'estiu passat. Se sospita que sota el programa nuclear civil s'amagui un projecte de caire militar que ha patit sabotatges de tota mena.

Iran desenvolupa un sistema operatiu
Iran ha desenvolupat un sistema operatiu que resisteixi els atacs de virus i programes maliciosos, segons el ministre iranià de Telecomunicacions i Tecnologia, Reza Taqipour “aquest nou sistema operatiu serà instal·lat primer en els centres industrials i altres organitzacions (nacionals) i després s'oferirà a la població per que l'instal·li si vol a les seves cases”. Segons el ministre iranià s'ha pres la decisió d'accelerar aquest projecte degut que “els sistemes operatius que ara existeixen al país són susceptibles de ser atacats amb malwares i altres programes maliciosos que es difonen a través de les xarxes. Un sistema operatiu de codis oberts ajudarà a localitzar els forats en els ports. Molts països s'estan decantant pels codis oberts (US) com a solució a aquest problema. El projecte té com a objectiu impedir que altres sistemes penetrin en les xarxes locals per robar dades dels sistemes nacionals". El passat desembre els sistemes informàtics iranians van ser infectats pel virus Stuxnet afectant milers d'adresses IP d'ordinadors industrials, incloses les centrifugadores nuclears de la central de Bushehr, fet que hauria provocat un endarreriment més de la posada en marxa d'aquesta central. Iran va donar les culpes dels problemes informàtics als enemics d'Iran però no va precisar qui eren aquests enemics.
Tour nuclear a Bushehr
El règim iranià ha convidat a varis representants diplomàtics estrangers a un tour per les seves centrals nuclears. Segons el portaveu del ministeri iranià d'Assumptes Exteriors, Ramin Mehmanparast els convidats són “dins de la Unió Europea i representants del grup 5+1”, sense aclarir si entre els convidats a aquest tour estan els Estats Units. Iran vol acabar amb els dubtes que la comunitat internacional té sobre el seu programa nuclear ja que se sospita que sota el programa nuclear pacífic s'amaga un de militar, i el règim iranià malgrat que ho nega no ha fet més que provocar que les sospites creixin.

Nous míssils per a l'Armada iraniana
L'Armada iraniana ha començat a instal·lar un nou sistema de míssils per protegir les seves costes. Aquest nou sistema de míssils “fan que la localització, intercepció i destrucció de diversos objectius sigui més senzill”. Malgrat l'embargament armamentístic l'Iran ha desenvolupat un programa d'armes convencionals amb l'ajuda de Corea del Nord. Iran tem l'atac d'Israel o dels Estats Units per destruir el seu programa nuclear .

La carrera armamentística iraní

El extraño caso de Shahram Amiri

Curioso el caso de este científico. En 2009 Amiri viajó a Arabia Saudí para hacer su peregrinación a la Meca cuando desapareció. Irán acusó a los servicios de inteligencia • Inteligencia de Estados Unidos y de Arabia Saudí de haberlo secuestrado. En junio de 2010 la televisión iraní emitió un vídeo de una calidad patética donde un individuo que decía ser Amiri denunciaba que había sido secuestrado por los servicios de inteligencia • Inteligencia de Estados Unidos en Arabia Saudita y trasladado a Estados Unidos . Es decir, un vídeo en el que costaba identificar quién aparecía y que confirmaba la tesis iraní del secuestro. El presunto Amiri denunció que los agentes estadounidenses torturarlo. Y en Youtube apareció un video con otro presunto Amiri negaba tener vínculos con el programa nuclear iraní y que había ido a los Estados Unidos a estudiar. Cuando fue liberado por los Estados Unidos la televisión iraní informó que como los servicios de inteligencia no habían conseguido que colaborara en una campaña contra el programa nuclear iraní lo liberaron y cuando salió de los Estados Unidos dijo a la televisión iraní que había sido secuestrado por los estadounidenses. Esta vez parece que realmente era él cuando declaró que "ya he explicado las claves que motivaron mi secuestro en un vídeo que grabé para la televisión iraní". Dijo que podría hablar de sus peripecias durante los meses que estuvo desaparecido "cuando vuelva a mi querido país, Irán. Allí podré explicar a los medios ya mi gente, con tranquilidad, que pasó durante los últimos 14 meses, estos incidentes que han sido un misterio para muchos "y" podré aclarar además las acusaciones que se han vertido contra mí en medios internacionales y por el Gobierno de Estados Unidos, que han tratado de hundir mi reputación ". Y volvió a Irán. Allí fue recibido como un héroe pero parece que el héroe fue aislado en un primer momento según su familia "en una casa segura y sus allegados podían visitarlo los fines de semana en un complejo cultural y de ocio llamado Talaiie ". Según la familia "nos anunciaron que el objetivo de este aislamiento era la protección de su vida frente a ciertos peligros. Las visitas se acabaron y ahora nos enteramos que está en una prisión de Teherán, encerrado en una celda de aislamiento y bajo interrogatorios ". Una web de la oposición iraní en el régimen de Ahmadineyad cree que las autoridades iraníes quieren saber qué información podía haber dado a los Estados Unidos sobre el programa nuclear iraní. Los estadounidenses secuestran a Amiri en Arabia Saudita donde Amiri estaba para peregrinar a la Meca pero acaba en los Estados Unidos. Primero sale un vídeo de una calidad tan mala que si la persona que sale dice que es el pato Donald nos lo podríamos creer, diciendo que la habían secuestrado para llevarlo a los Estados Unidos. En un vídeo de Youtube a otro presunto Amiri decía que estaba en Estados Unidos estudiante y que él no tenía ni idea del programa nuclear iraní. Después se escapa de sus secuestradores o lo liberan, o vete a saber, y vuelve a Irán. Antes de volver promete que cuando vuelva a su amado Irán aclarará toda esta historia delirante. Lo reciben como un héroe, no sé si con banda de música y alfombra roja al pie del avión, y le restringen los movimientos y las visitas, finalmente el héroe termina en la cárcel aislado de su familia y sufriendo interrogatorios a cargo de unos señores nada agradables.

Conexión de la central nuclear de Bushehr a la red eléctrica

Esta central nuclear comenzó a ser construida antes de la Revolución Islámica con ayuda de Alemania, pero con el triunfo de la Revolución el proyecto se detuvo. Hace 10 años Irán reanudó la construcción de esta central nuclear, ahora con la colaboración de Rusia, el proyecto, sin embargo, ha ido sufriendo sucesivos retrasos hasta el verano pasado en que comenzó el proceso de alimentación con la previsión de conectarla a la red eléctrica en octubre o noviembre. La conexión está prevista ahora para el mes de febrero de 2011. Una de las causas de este último retraso podría haber sido el ataque informático que Irán sufrió por el virus "stuxnet" a finales del verano pasado. Se sospecha que bajo el programa nuclear civil esconda un proyecto de tipo militar que ha sufrido sabotajes de todo tipo.

Irán desarrolla un sistema operativo

Irán ha desarrollado un sistema operativo que resista los ataques de virus y programas maliciosos, según el ministro iraní de Telecomunicaciones y Tecnología, Reza Taqipour "este nuevo sistema operativo será instalado primero en los centros industriales y otras organizaciones (nacionales) y después se 'ofrecerá a la población para que el instalador • si quiere a sus casas ". Según el ministro iraní ha tomado la decisión de acelerar este proyecto debido a que "los sistemas operativos que ahora existen en el país son susceptibles de ser atacados con malwares y otros programas maliciosos que se difunden a través de las redes. Un sistema operativo de códigos abiertos ayudará a localizar los agujeros en los puertos. Muchos países se están decantando por los códigos abiertos (US) como solución a este problema. El proyecto tiene como objetivo impedir que otros sistemas penetren en las redes locales para robar datos de los sistemas nacionales ". El pasado diciembre los sistemas informáticos iraníes fueron infectados por el virus Stuxnet afectando miles de direcciones IP de ordenadores industriales, incluidas las centrifugadoras nucleares de la central de Bushehr, lo que habría provocado un retraso más de la puesta en marcha de esta central. Irán dio las culpas de los problemas informáticos a los enemigos de Irán pero no precisó quiénes eran estos enemigos.

Tour nuclear en Bushehr

El régimen iraní ha invitado a varios representantes diplomáticos extranjeros en un tour por sus centrales nucleares. Según el portavoz del ministerio iraní de Asuntos Exteriores, Ramin Mehmanparast los invitados son "dentro de la Unión Europea y representantes del grupo 5 +1", sin aclarar si entre los invitados a este tour están los Estados Unidos. Irán quiere acabar con las dudas que la comunidad internacional tiene sobre su programa nuclear ya que se sospecha que bajo el programa nuclear pacífico se esconde uno de militar, y el régimen iraní pese a que lo niega no ha hecho más que provocar que las sospechas crezcan.

Nuevos misiles para la Armada iraní

La Armada iraní ha comenzado a instalar un nuevo sistema de misiles para proteger sus costas. Este nuevo sistema de misiles "hacen que la localización, interceptación y destrucción de varios objetivos sea más sencillo". A pesar del embargo armamentístico Irán ha desarrollado un programa de armas convencionales con la ayuda de Corea del Norte. Irán teme el ataque de Israel o de Estados Unidos para destruir su programa nuclear.

Preocupació per la possibilitat que Israel ataqui les centrals nuclears iranianes

Preocupació per la possibilitat que Israel ataqui les centrals nuclears iranianes

El govern australià va transmetre al dels Estats Units la seva preocupació per la possibilitat que Israel destruís les centrals nuclears iranianes perquè no els agradaria veure's arrossegats a un conflicte nuclear però també mostren la seva preocupació per la continuació del programa nuclear iranià. El govern australià considera que les ambicions iranianes dels iranians formen part d'una estratègia dissuasiva del govern iranià, és a dir, que els iranians volen tenir armes nuclears per evitar un possible atac, encara que l'atac podria ser degut per la intenció de l'Iran de tenir armes nuclears amb les que els seus veïns i la resta del món se sentirien intimidats. És per això què, per exemple l'Aràbia Saudita, entre d'altres Estats àrabs, hagi demanat als Estats Units que destruïssin el programa nuclear iranià. Traduint: els iranians volen tenir armes nuclears amb l'excusa que d'aquesta manera ningú s'atreviria a atacar-los, i altres països – entre ells els seus veïns àrabs – demanen que s'ataqui l'Iran per acabar amb aquest programa nuclear. Això és un cercle viciós. Iran ha adquirit míssils nord coreans – ja vaig parlar d'aquest assumpte – que poden arribar fins a ciutats europees. Estats Units creu que Israel podria atacar unilateralment les centrals nuclears iranianes unilateralment per acabar amb el programa nuclear iranià però creuen que no ho faran aviat.

Preocupación por la posibilidad de que Israel ataque a las centrales nucleares iraníes

El gobierno australiano transmitió al de Estados Unidos su preocupación por la posibilidad de que Israel destruyera las centrales nucleares iraníes para que no les gustaría verse arrastrados a un conflicto nuclear pero también muestran su preocupación por la continuación del programa nuclear iraní. El gobierno australiano considera que las ambiciones iraníes de los iraníes forman parte de una estrategia disuasiva del gobierno iraní, es decir, que los iraníes quieren tener armas nucleares para evitar un posible ataque, aunque el ataque podría ser debido por la intención de Irán de tener armas nucleares con las que sus vecinos y el resto del mundo se sentirían intimidados. Es por ello que, por ejemplo Arabia Saudí, entre otros Estados árabes, haya pedido a Estados Unidos que destruyeran el programa nuclear iraní. Traduciendo: los iraníes quieren tener armas nucleares con la excusa de que de esta manera nadie se atrevería a atacarlos, y otros países - entre ellos sus vecinos árabes - piden que se ataque Irán para acabar con este programa nuclear. Esto es un círculo vicioso. Irán ha adquirido misiles coreanos - ya hablé de este asunto - que pueden llegar hasta ciudades europeas. Estados Unidos cree que Israel podría atacar unilateralmente las centrales nucleares iraníes unilateralmente para acabar con el programa nuclear iraní pero creen que no lo harán pronto.

Corea del Nord, Iran i Síria, amistats perilloses

Corea del Nord, Iran i Síria, amistats perilloses

Realment costa d'entendre que tenen en comú Síria, Iran i Corea del Nord, tret del fet que tots tres Estats són règims autoritaris. Iran i Síria poden tenir en comú ser dos Estats de majoria musulmana, i molt especialment, el seu odi cap a Israel, però Corea del Nord està a l'altra extrem d'Àsia. Clar, que Iran sembla que està fent amistat amb tots els sàtrapes autoritaris del planeta, alguns situats a milers de quilòmetres.

Corea del Nord és el principal subministrador de material nuclear i míssils balístics que tenen l'Iran i Síria segons un informe publicat per l'ONU que va ser compilat durant el mes de maig. El procediment que va emprar Corea del Nord "per subministrar míssils i components tecnològics a certs països, incloent-hi a la República Islàmica d'Iran i la República Àrab de Síria" va incloure múltiples nivells d'intermediaris i la cobertura de companyies i institucions financeres. És a dir, que van crear un entramat per poder traficar amb les armes i el material nuclear i que se'n perdés la pista si l'assumpte era investigat per emmascarar les transaccions, incloent contenidors amb declaracions falses sobre el seu contingut, i vaixells amb rutes i destinacions falses. Ens hem de sorprendre?. No, ho crec, el procediment pel tràfic il·legal d'armes s'assembla molt al que usen els traficants de drogues, però la diferència és que en aquest cas estem parlant que els responsables no són uns càrtels de la droga o uns grups de delinqüents organitzats, en aquest cas aquestes activitats il·legals en què es trafica amb armes i material nuclear implica tant en el cas del venedor com del comprador a Estats: Corea del Nord, Iran i Síria. Res de nou sota el sol. Els tres països estan governats per règims autoritaris, molt autoritaris, encara que les democràcies tampoc se'n lliuren de la responsabilitat de vendre armes legal i il·legalment a aquests països, mentre firmen tractats per acabar amb el tràfic d'armes firmen autoritzacions per vendre-les.

1-Corea del Nord van col·laborar en la construcció del reactor de plutoni d'Al Kibar, a Síria, que l'aviació israeliana van destruir l'any 2007. El personal nord-coreà que va col·laborar en la construcció d'aquest reactor cobrava d'Iran, segons Alí Reza Asghari, un desertor iranià on hi col·laboraven altres científics iranians. Aquest reactor era fonamental per a la construcció d'una bomba de plutoni.

2-Iran desenvolupà el míssil Shihab que està basat en el míssil nord-coreà Nodong. Iran va adquirir dotze motors de míssils Nodong l'any 1999 per poder desenvolupar el Shihab-3, que pot recórrer de 1300-1500 quilòmetres, arriba per tant fins a Israel.

3-Iran va començar a desenvolupar el Shihab-6 basat en el míssil nord-coreà Taepodong-2, un tipus de míssil intercontinental capaç de recórrer de 5000 a 6000 quilòmetres.

4-L'any 2008 van ser identificats un grup d'experts nord-coreans en una instal·lació iraniana que intenta desenvolupar ogives nuclears per ser incorporades tant al Shihab-3 iranià - amb capacitat d'arribar fins a Israel - i el nord-coreà Nodong. És a dir, Iran i Corea del Nord treballen en equip per desenvolupar tant ogives nuclears com els míssils que les han de transportar.

5-Alguns informes impliquen a Corea del Nord en la construcció dels túnels subterranis d'Hezbolà que van ser fonamentals durant la Segona Guerra del Líban.

Corea del Nord facilita a Iran i Síria tecnologia armamentística i això li permet a Corea del Nord rebre uns ingressos que l'aïllament internacional l'impedeixen aconseguir, mentre que Iran i Síria poden aconseguir un armament que per ells mateixos no podrien desenvolupar i tampoc podrien aconseguir de cap potència, almenys no legalment.

Corea del Norte, Irán y Siria, amistades peligrosas

Realmente cuesta entender que tienen en común Siria, Irán y Corea del Norte, salvo que los tres Estados son regímenes autoritarios. Irán y Siria pueden tener en común ser dos Estados de mayoría musulmana, y muy especialmente, su odio hacia Israel, pero Corea del Norte está al otro extremo de Asia. Claro, que Irán parece estar haciendo amistad con todos los sátrapas autoritarios del planeta, algunos situados a miles de kilómetros. Corea del Norte es el principal suministrador de material nuclear y misiles balísticos que tienen Irán y Siria según un informe publicado por la ONU que fue compilado durante el mes de mayo. El procedimiento que empleó Corea del Norte "para suministrar misiles y componentes tecnológicos a ciertos países, incluyendo a la República Islámica de Irán y la República Árabe de Siria" incluyó múltiples niveles de intermediarios y la cobertura de compañías e instituciones financieras. Es decir, que crearon un entramado para poder traficar con las armas y el material nuclear y que se perdiera la pista si el asunto era investigado por enmascarar las transacciones, incluyendo contenedores con declaraciones falsas sobre su contenido, y barcos con rutas y destinos falsas. Hay que sorprender?. No, lo creo, el procedimiento por el tráfico ilegal de armas se parece mucho al que usan los traficantes de drogas, pero la diferencia es que en este caso estamos hablando de que los responsables no son unos cárteles de la droga o unos grupos de delincuentes organizados, en este caso estas actividades ilegales en que se trafica con armas y material nuclear implica tanto en el caso del vendedor como del comprador en Estados: Corea del Norte, Irán y Siria. Nada nuevo bajo el sol. Los tres países están gobernados por regímenes autoritarios, muy autoritarios, aunque las democracias tampoco se libran de la responsabilidad de vender armas legal e ilegalmente en estos países, mientras firman tratados para acabar con el tráfico de armas firman autorizaciones para venderlas.
1-Corea del Norte colaboraron en la construcción del reactor de plutonio de Al Kibar, en Siria, que la aviación israelí destruyeron en 2007. El personal norcoreano que colaboró en la construcción de este reactor cobraba de Irán, según Alí Reza Asghari, un desertor iraní donde colaboraban otros científicos iraníes. Este reactor era fundamental para la construcción de una bomba de plutonio.
2-Irán desarrolló el misil Shihab que está basado en el misil norcoreano Nodong. Irán adquirió doce motores de misiles Nodong el año 1999 para poder desarrollar el Shihab-3, que puede recorrer de 1300-1500 kilómetros, llega por tanto a Israel.
3-Irán comenzó a desarrollar el Shihab-6 basado en el misil norcoreano Taepodong-2, un tipo de misil intercontinental capaz de recorrer de 5000 a 6000 kilómetros.
4-el año 2008 fueron identificados un grupo de expertos norcoreanos en una instalación iraní que intenta desarrollar ojivas nucleares para su incorporación tanto al Shihab-3 iraní - con capacidad de llegar hasta Israel - y el norcoreano Nodong. Es decir, Irán y Corea del Norte trabajan en equipo para desarrollar tanto ojivas nucleares como los misiles que las han de transportar.
5-Algunos informes implican a Corea del Norte en la construcción de los túneles subterráneos de Hezbolá que fueron fundamentales durante la Segunda Guerra del Líbano.
Corea del Norte facilita a Irán y Siria tecnología armamentística y esto le permite a Corea del Norte recibió unos ingresos que el aislamiento internacional le impiden conseguir, mientras que Irán y Siria pueden conseguir un armamento que por sí mismos no podrían desarrollar y tampoco podrían conseguir de ninguna potencia, al menos no legalmente.

El programa nuclear iranià

El programa nuclear iranià

Mor un científic iranià i un altre resulta ferit, tots dos relacionats amb el
programa nuclear iranià
Mayid Shariani de la Universitat Shahid Behesti i membre de la Societat Nuclear de l'Iran va ser assassinat en un atemptat amb una bomba posada al seu vehicle mentre circulava pel nord de Teheran, en aquest mateix atemptat va resultar ferida la seva esposa. Dos homes en una moto van apropar-se a tota velocitat i col·locar-li una bomba que va explotar immediatament. En un altre atemptat amb les mateixes característiques va resultar ferit greu Fereydoun Abbasi, expert en desenvolupament làser. El 12 de gener un artefacte col·locat en una moto i accionat a distància va matar Masud Ali Mohammadi, professor de Física a la Universitat de Teheran. El govern iranià el qualificava de reputat expert nuclear compromès però l'oposició al règim diu que va signar un manifest en favor de la corrent reformista. El portaveu del ministeri iranià d'Assumptes Exteriors Ramin Mehmanparast va acusar als Estats Units i Israel d'estar darrera dels tres atemptats. El regim iranià llença les seves acusacions dient que "novament i en vespres de les negociacions amb el grup 5+1, comenten aquests actes terroristes perquè quan estiguin a la taula de negociació obtinguin els seus objectius de maldat, i així obligar l'Iran a actuar com ells volen". És irònic que el règim iranià que finança i arma grups terroristes com Hamas i Hezbolà que atempten contra Israel qualifiqui de terroristes als Estats Units i a Israel, especialment quan estan intentant desenvolupar un programa nuclear i un programa de míssils balístics amb capacitat d'arribar a Israel i el desig declarat de destruir aquest país amb unes armes, les nuclears, que provoquen terror, no només a Israel, com veurem en el següent tema. L'Iran té dos discursos en aquest tema: un en què diu que ells només desenvolupen un programa nuclear civil i neguen les acusacions d'estar desenvolupant un programa nuclear militar i protesta per les sancions econòmiques i els entrebancs per aconseguir equips i material radioactiu. Però de l'altra banda desenvolupa míssils amb capacitat de volar fins a Israel i que poden portar caps nuclears, químics, biològics i convencionals, però el problema rau en els discursos incendiaris d'Ahmadinejad anunciant que aviat podran destruir "l'enemic sionista". Ahmadinejad és com aquell veí que es passa tot el dia amenaçant a tothom amb disparar contra ells i quan la policia li reclama que entregui l'arma diu que ni té armes ni mai ha amenaçat a ningú malgrat que tothom sap que està adquirint la pistola a peces.
Els països àrabs demanen als Estats Units que esclafin el programa nuclear iranià
Diversos països àrabs van demanar als Estats Units que esclafin el programa nuclear iranià ara que encara s'està a temps. El rei Abdulà d'Aràbia Saudita va reclamar al govern dels Estats que "tallés el cap de la serp" ara que encara s'està a temps i el rei Hamad bin Isa al Khalifa de Bahrein, insisteix al govern dels Estats Units que el programa nuclear iranià "ha de ser aturat" i considera que "el perill de permetre que continuï és major que el perill d'aturar-lo". Aràbia Saudita va oferir un subministrament de petroli a Xina a canvi de compromisos del govern xinés de donar suport a les sancions contra l'Iran". Les armes nuclears donarien supremacia al règim iranià a la zona, amb aquestes armes podria amenaçar a tots els seus "germans" de religió. També hi ha un punt important en això i és el de la supremacia d'una de les branques de l' Islam pel damunt de les altres, en aquest cas un Iran xiïta nuclear contra la branca islàmica sunnita encapçalada per l'Aràbia Saudita. També el fet d'imposar el seu model d'Islam a tot l'àrea de l'Orient Mitjà, no només sobre altres branques de l'Islam sinó també sobre altres religions de la zona. Aquesta podria ser la idea dels capitostos dirigents iranians sense pensar que en el món hi ha altres potències nuclears que potser no estarien tan disposades a abaixar-se els pantalons davant les amenaces, fins i tot, alguna de les potències que han facilitat tecnologia i recursos a l'Iran per construir el seu projecte nuclear.

El programa nuclear iraní

Muere un científico iraní y otro resulta herido, ambos relacionados con el programa nuclear iraní
Mayid Shariani de la Universidad Shahid Behesti y miembro de la Sociedad Nuclear de Irán fue asesinado en un atentado con una bomba puesta en su vehículo mientras circulaba por el norte de Teherán, en este mismo atentado resultó herida su esposa. Dos hombres en una moto se acercaron a toda velocidad y colocar una bomba que explotó inmediatamente. En otro atentado con las mismas características resultó herido grave Fereydoun Abbasi, experto en desarrollo láser. El 12 de enero un artefacto colocado en una moto y accionado a distancia mató Masud Ali Mohammadi, profesor de Física en la Universidad de Teherán. El gobierno iraní le calificaba de reputado experto nuclear comprometido pero la oposición al régimen dice que firmó un manifiesto en favor de la corriente reformista. El portavoz del ministerio iraní de Asuntos Exteriores Ramin Mehmanparast acusó a Estados Unidos e Israel de estar detrás de los tres atentados. El régimen iraní lanza sus acusaciones diciendo que "nuevamente y en vísperas de las negociaciones con el grupo 5 +1, comentan estos actos terroristas porque cuando estén en la mesa de negociación obtengan sus objetivos de maldad, y así obligar a Irán a actuar como ellos quieren ". Es irónico que el régimen iraní que financia y arma grupos terroristas como Hamas y Hezbolá que atenten contra Israel califique de terroristas a los Estados Unidos y en Israel, especialmente cuando están intentando desarrollar un programa nuclear y un programa de misiles balísticos con capacidad de llegar a Israel y el deseo declarado de destruir este país con unas armas, las nucleares, que provocan terror, no sólo a Israel, como veremos en el siguiente tema. Irán tiene dos discursos en este tema: uno en el que dice que ellos sólo desarrollan un programa nuclear civil y niegan las acusaciones de estar desarrollando un programa nuclear militar y protesta por las sanciones económicas y los obstáculos para conseguir equipos y material radiactivo. Pero del otro lado desarrolla misiles con capacidad de volar hasta Israel y que pueden llevar cabezas nucleares, químicos, biológicos y convencionales, pero el problema radica en los discursos incendiarios de Ahmadineyad anunciando que pronto podrán destruir "al enemigo sionista" . Ahmadineyad es como aquel vecino que se pasa todo el día amenazando a todos con disparar contra ellos y cuando la policía le reclama que entregue el arma dice que ni tiene armas ni nunca ha amenazado a nadie aunque todo el mundo sabe que está adquiriendo la pistola en piezas.
Los países árabes piden a los Estados Unidos que aplasten el programa nuclear iraní
Varios países árabes pidieron a los Estados Unidos que aplasten el programa nuclear iraní ahora que aún está a tiempo. El rey Abdulá de Arabia Saudí reclamó al gobierno de los Estados que "cortara la cabeza de la serpiente" ahora que aún se está a tiempo y el rey Hamad bin Isa al Khalifa de Bahrein, insiste al gobierno de Estados Unidos que el programa nuclear iraní "tiene que ser parado" y considera que "el peligro de permitir que continúe es mayor que el peligro de detenerlo". Arabia Saudita ofreció un suministro de petróleo a China a cambio de compromisos del gobierno chino de apoyar las sanciones contra Irán. Las armas nucleares darían supremacía al régimen iraní en la zona, con estas armas podría amenazar a todos sus "hermanos" de religión. También hay un punto importante en esto y es el de la supremacía de una de las ramas del Islam por encima de las demás, en este caso un Irán chií nuclear contra la rama islámica suní encabezada por Arabia Saudí. También el hecho de imponer su modelo de Islam en todo el área de Oriente Medio, no sólo sobre otras ramas del Islam sino también sobre otras religiones de la zona. Esta podría ser la idea de los cabecillas dirigentes iraníes sin pensar que en el mundo hay otras potencias nucleares que quizás no estarían tan dispuestas a bajarse los pantalones ante las amenazas, incluso, alguna de las potencias que han facilitado tecnología y recursos en Irán para construir su proyecto nuclear.

Les guerres mèdiques del segle XXI

Les guerres mèdiques del segle XXI

Les guerres mèdiques no són, encara que algú s'ho pugui pensar, unes guerres en què hi participessin metges, sinó que fa referència a les guerres que durant el segle V abans de Crist enfrontà l'Imperi persa amb les ciutats Estat gregues. Els grecs anomenaven medes als perses encara que Mèdia només era una de les moltes províncies de l'Imperi persa. Pérsia és el nom antic de l'actual Iran.
Des de fa alguns anys l'Iran modern intenta desenvolupar un programa nuclear que preocupa a molts països. Algú dirà que tots els països tenen dret a desenvolupar un programa nuclear perquè altres ho tenen. Posats a emprar el mateix nivell de demagògia tots tenim dret a robar i a matar perquè hi ha altra gent que ho fa. I aquest és el problema. És cert que molts països han desenvolupat programes nuclears per produir energia, per exemple la majoria dels països europeus tenen centrals nuclears, i també alguns altres països en desenvolupament. També hi ha països que han desenvolupat un programa nuclear de caràcter militar, fins i tot n'hi ha que com els Estats Units va bombardejar les ciutats nipones d'Hiroshima i Nagasaki. L'Índia i el Pakistan són dos països que han desenvolupat el seu programa nuclear militar, dos països que es toquen i que fa més de 60 anys que es diuen el nom del porc i han tingut algunes escaramusses armades. Tampoc és tan rar que dos països que són veïns es estomaquin, rar seria que es estomaquessin els groenlandesos amb els neozelandesos, no creieu?. El problema de l'Iran es que les coses no estan gens clares en el seu programa nuclear i les declaracions del president del país no són per estar tranquils. Han construït un complex nuclear que els pot permetre preparar l'urani tant per l'ús civil com pel militar, aquest punt pot semblar una bajanada, però és important, si realment volien tenir un programa nuclear civil per produir energia podien haver escollit un sistema diferent, però d'aquesta manera emmascaren un programa militar sota un civil. Israel, principalment ha estat des de fa mesos sabotejant aquest programa. Com que l'Iran per les restriccions que tenen han d'adquirir equips al mercat negre els serveis d'intel·ligència han aconseguit que molts dels equips que adquireix l'Iran siguin defectuosos. Els equips informàtics d'aquesta central nuclear iraniana, així com el 60% dels ordinadors iranians van ser infectats per un virus molt sofisticat creat per sabotejar els sistemes informàtics, cosa que ha endarrerit una mica més tot el programa. Un altre fet que fa sospita i que no permet estar tranquils és el projecte de desenvolupament de nous míssils per part d'Iran. L'Iran intenta desenvolupar míssils amb prou abast per arribar a Israel. Aquests míssils poden portar un cap amb explosius, com la majoria dels míssils, però també pot portar un cap amb armes químiques, biològiques o nuclears. És a dir, poden llençar qualsevol cosa. Si sumem un programa nuclear i un programa de míssils capaços d'arribar a territori israelià haurem d'entendre que als israelians la cosa els preocupi. I ara direu que això no vol dir res, que aquesta preocupació és exagerada, que no hem de pensar que perquè desenvolupin un míssil capaç d'arribar a Israel i pretenguin desenvolupar un programa nuclear vulguin destruir Israel. Aquí us equivoqueu. Ahmadinejad en els seus discursos de psicòpata aprofita dia si i dia també a Israel amb la destrucció total, amb l'apocalipsi. I a Israel ja no estan per orgues, no es prenen les amenaces a broma ni les consideren una exageració, quan algú els amenaça fan el que calgui per impedir que aquest pugui complir les seves amenaces.
Israel
Netanyahu va dir-li a Joe Biden que “cal una amenaça militar veraç contra l'Iran per
a que aquest país es replantegi el seu projecte nuclear”. Estats Units en aquests moments té massa embolics a Afganistan i l'Iraq i han respost que “no hi haurà una acció militar contra l'Iran fins que l'exèrcit d'Estats Units abandoni l'Iraq i l'Afganistan” cosa que es tradueix com que “Israel s'ha quedat sol davant dels iranians”, quina novetat, i que “si Israel decideix atacar l'Iran en els propers dos anys ho haurà de fer per la seva compta”. És a dir, que el seu principal aliat se'n despreocupa, tampoc és nou que Estats Units donin l'esquena a Israel, d'aquesta manera els israelians ja saben que només depèn d'ells.
Netanyahu dirigint-se a una assemblea de les comunitats jueves dels Estats Units va advertir que “el principal perill pel món és la possibilitat d'un Iran atòmic, els iranians donen suport al terrorisme al Líban i Gaza, s'enfronten als Estats Units a l'Iran i Afganistan, i la seva influència creix inclús a l'Amèrica llatina. Tot això ho han fet sense armes nuclears, imaginin-se que ocorreria si les tinguessin”. Esperem no haver d'imaginar-ho. És cert, Ahmadinejad està guanyant influència en alguns països de llatinoamèrica amb dirigents populistes i amb tendències autoritàries.
Turquia considera l'Iran nuclear una amenaça per a la seva pròpia seguretat
Aquesta és una entrevista a Tacam Ildem que publicà el Periódico de Catalunya el dia 12 de novembre:
El Periódico de Catalunya
Internacional
Divendres, 12 de novembre de 2010
Tacam Ildem – Director general de seguretat internacional de Turquia
“Un Iran nuclear seria una amenaça a la seguretat de Turquia”
Montserrat Radigales
Barcelona
Fins fa poc, l'ambaixador Tacan Ildem era el representant de Turquia a l'OTAN. Ara està al capdavant del departament de Seguretat Internacional al Ministeri d'Exteriors turc. Recentment va participar a Barcelona en un seminari del Cidob sobre Seguretat i Defensa al Mediterrani. No vol parlar de política interna.
MR:A Occident hi ha la sensació que Turquia ha fet un gir en la seva política exterior. ¿És cert?.
TI: No és cert. Però Turquia està en una cruïlla de regions, té una ubicació geoestratègica peculiar i coneix la realitat d'aquestes regions. El que passa és que expressem els nostres punts de vista amb més contundència. Alguns ho veuen com un canvi d'orientació de la nostra política exterior, però no és així. Està orientada a Occident.
MR: ¿La tradicional aliança estratègica amb Israel està definitivament trencada o encara es pot arreglar?.

TI: Des de l'establiment de l'Estat d'Israel hem tingut molt bona relació amb ells. En la vida de les nacions sempre hi a moments difícils; això no vol dir que no es pugui arreglar. Però no crec que cap país del món es quedés de braços plegats davant un incident com el que vam patir amb la flotilla a Gaza en què van morir nou ciutadans turcs innocents. Turquia demana a Israel una disculpa i compensació a les famílies de les víctimes.
MR: Però la relació ja cada cop pitjor abans de la flotilla. Hi va haver l'incident de Davos, la humiliació d'un diplomàtic turc a Jerusalem...
TI: Si, la relació s'havia anat deteriorant. Però miri també com estan les relacions d'altres països amb l'actual Govern d'Israel.
MR: Doncs a Occident hi ha molta gent a qui la preocupa l'acostament de Turquia a Síria i l'Iran.

TI: De vegades nosaltres, els occidentals, traiem conclusions massa ràpid. El que ha fet Turquia, juntament amb el Brasil, amb l'Iran és facilitar que la comunitat internacional porti per la via diplomàtica la qüestió del programa nuclear. La declaració de Teheran del 17 de maig va ser important perquè eral la primera vegada que l'Iran acceptava alguna cosa: la sortida de 1200 quilos d'urani enriquit a canvi de 120 quilos d'urani altament enriquit.
MR: Perdoni, però l'Iran ja havia acceptat abans un acord semblant en una negociació a Ginebra i després va fer marxa enrere.
TI: No es van concretar els detalls. De vegades no entenem la dimensió psicològica. El poble iranià és molt orgullós i el programa nuclear és una qüestió molt sensible perquè és molt apreciat tant pel lideratge del país com per l'oposició. Nosaltres no vam votar a favor de les sancions per no perdre la credibilitat amb els nostres interlocutors. No creiem en les sancions, com tampoc creiem en una solució militar que crearia una inestabilitat a la regió de proporcions immenses. Però això no significa que ens posem de part de l'Iran. Tenim l'Iran al costat mateix de casa, i no volem que tinguin armes nuclears. Un Iran nuclear seria una amenaça a la seguretat de Turquia.
MR:¿Turquia serà algun dia membre de la Unió Europea?
TI: Ho hauria de ser en un termini realista i acceptable. Si complim els criteris, no se'ns haurien de posar altres addicionals. La pertinença de Turquia a la UE és en interès de Turquia però també de la UE; si la UE vol jugar un paper global, Turquia és un valor afegit. I això em remet a la primera pregunta que m'ha fet. Turquia no ha girat l'esquena ni a Europa ni a Occident.
Vull ressaltar el següent fragment: “No creiem en les sancions, com tampoc creiem en una solució militar que crearia una inestabilitat a la regió de proporcions immenses. Però això no significa que ens posem de part de l'Iran. Tenim l'Iran al costat mateix de casa, i no volem que tinguin armes nuclears. Un Iran nuclear seria una amenaça a la seguretat de Turquia”. És a dir, Turquia considera que si l'Iran aconsegueix tenir armament nuclear es pot convertir en una amenaça per a la seguretat de Turquia. I no crec que sigui l'únic país de la zona que pugui sentir-se amenaçat per un Iran amb
armes nuclears que podria obtenir tot el que necessita mitjançant la coacció. I res no garanteix que algunes armes no acabin en mans dels aliats terroristes de l'Iran. També s'ha de dir que alhora els palestins tenen molt a perdre si l'Iran bombardegés Israel perquè ningú garanteix que els míssils no els caiguin al damunt del cap a ells. Un Iran nuclear és una amenaça per tot l'Orient Mitjà i per extensió per Europa.

Las guerras médicas del siglo XXI

Las guerras médicas no son, aunque alguien lo pueda pensar, unas guerras en las que participaran médicos, sino que hace referencia a las guerras que durante el siglo V antes de Cristo enfrentó el Imperio persa con las ciudades Estado griegas. Los griegos llamaban medos a los persas aunque Media sólo era una de las muchas provincias del Imperio persa. Persia es el nombre antiguo del actual Irán. Desde hace algunos años Irán moderno intenta desarrollar un programa nuclear que preocupa a muchos países. Alguien dirá que todos los países tienen derecho a desarrollar un programa nuclear para que otros lo tienen. Puestos a utilizar el mismo nivel de demagogia todos tenemos derecho a robar ya matar porque hay otra gente que lo hace. Y este es el problema. Es cierto que muchos países han desarrollado programas nucleares para producir energía, por ejemplo la mayoría de los países europeos tienen centrales nucleares, y también algunos otros países en desarrollo. También hay países que han desarrollado un programa nuclear de carácter militar, incluso los hay que como Estados Unidos bombardeó las ciudades niponas de Hiroshima y Nagasaki. India y Pakistán son dos países que han desarrollado su programa nuclear militar, dos países que se tocan y que hace más de 60 años que se enfrentan y han tenido algunas escaramuzas armadas. Tampoco es tan raro que dos países que son vecinos se peleen, raro sería que se peleasen los groenlandeses con los neozelandeses, ¿no creéis?. El problema de Irán es que las cosas no están nada claras en su programa nuclear y las declaraciones del presidente del país no son para estar tranquilos. Han construido un complejo nuclear que les puede permitir preparar el uranio tanto para el uso civil como por el militar, este punto puede parecer una tontería, pero es importante, si realmente querían tener un programa nuclear civil para producir energía podían haber escogido un sistema diferente, pero de esta manera enmascaran un programa militar bajo un civil. Israel, principalmente ha sido desde hace meses saboteando este programa. Como Irán por las restricciones que tienen deben adquirir equipos en el mercado negro los servicios de inteligencia han conseguido que muchos de los equipos que adquiere Irán sean defectuosos. Los equipos informáticos de esta central nuclear iraní, así como el 60% de los ordenadores iraníes fueron infectados por un virus muy sofisticado creado para sabotear los sistemas informáticos, lo que ha retrasado un poco más todo el programa. Otro hecho que hace sospecha y que no permite estar tranquilos es el proyecto de desarrollo de nuevos misiles por parte de Irán. Irán intenta desarrollar misiles con suficiente alcance para llegar a Israel. Estos misiles pueden llevar una cabeza con explosivos, como la mayoría de los misiles, pero también puede llevar una cabeza con armas químicas, biológicas o nucleares. Es decir, pueden tirar cualquier cosa. Si sumamos un programa nuclear y un programa de misiles capaces de llegar a territorio israelí deberemos entender que a los israelíes les preocupe. Y ahora diréis que esto no quiere decir nada, que esta preocupación es exagerada, que no debemos pensar que para que desarrollen un misil capaz de llegar a Israel y pretendan desarrollar un programa nuclear quieran destruir Israel. Aquí os equivocáis. Ahmadineyad en sus discursos de psicópata aprovecha día si y día también a amenazar a Israel con la destrucción total, con el apocalipsis. Y en Israel ya no andan con chiquitas, no se toman las amenazas a broma ni las consideran una exageración, cuando alguien los amenaza hacen lo que sea necesario para impedir que éste pueda cumplir sus amenazas. Israel Netanyahu le dijo a Joe Biden que "hay una amenaza militar veraz contra Irán para que este país se replantee su proyecto nuclear". Estados Unidos en estos momentos tiene demasiado líos en Afganistán e Irak y han respondido que "no habrá una acción militar contra Irán hasta que el ejército de Estados Unidos abandone Irak y Afganistán" lo que se traduce como que "Israel se ha quedado solo ante los iraníes", qué novedad, y que "si Israel decide atacar a Irán en los próximos dos años deberán hacerlo por su cuenta". Es decir, que su principal aliado se despreocupa, tampoco es nuevo que Estados Unidos den la espalda a Israel, de esta manera los israelíes ya saben que sólo depende de ellos. Netanyahu dirigiéndose a una asamblea de las comunidades judías de los Estados Unidos advirtió que "el principal peligro para el mundo es la posibilidad de un Irán atómico, los iraníes apoyan el terrorismo en el Líbano y Gaza, se enfrentan a los Estados Unidos a Irán y Afganistán, y su influencia crece incluso en América latina. Todo esto lo han hecho sin armas nucleares, imagínense que ocurriría si las tuvieran ". Esperamos no tener que imaginarlo. Es cierto, Ahmadineyad está ganando influencia en algunos países de Latinoamérica con dirigentes populistas y con tendencias autoritarias. Turquía considera Irán nuclear una amenaza para su propia seguridad

Esta es una entrevista a Tacam Ildem que publicó el Periódico de Cataluña el día 12 de noviembre: El Periódico de Catalunya Internacional Viernes, 12 de noviembre de 2010 Tacam Ildem - Director general de seguridad internacional de Turquía

"Un Irán nuclear sería una amenaza a la seguridad de Turquía"

Montserrat Radigales
Barcelona

Hasta hace poco, el embajador Tacaná Ildem era el representante de Turquía en la OTAN. Ahora está al frente del departamento de Seguridad Internacional en el Ministerio de Exteriores turco. Recientemente participó en Barcelona en un seminario del Cidob sobre Seguridad y Defensa en el Mediterráneo. No quiere hablar de política interna.

MR: En Occidente existe la sensación de que Turquía ha dado un giro en su política exterior. ¿Es cierto?.
TI: No es cierto. Pero Turquía está en una encrucijada de regiones, tiene una ubicación geoestratégica peculiar y conoce la realidad de estas regiones. Lo que pasa es que expresamos nuestros puntos de vista con más contundencia. Algunos lo ven como un cambio de orientación de nuestra política exterior, pero no es así. Está orientada a Occidente.

MR: ¿La tradicional alianza estratégica con Israel está definitivamente rota o todavía se puede arreglar?.

TI: Desde el establecimiento del Estado de Israel hemos tenido muy buena relación con ellos. En la vida de las naciones siempre a momentos difíciles, eso no quiere decir que no se pueda arreglar. Pero no creo que ningún país del mundo se quedara de brazos cruzados ante un incidente como el que sufrimos con la flotilla en Gaza en el que murieron nueve ciudadanos turcos inocentes. Turquía pide a Israel una disculpa y compensación a las familias de las víctimas.

MR: Pero la relación ya cada vez peor antes de la flotilla. Hubo el incidente de Davos, la humillación de un diplomático turco en Jerusalén ...

TI: Si, la relación se había ido deteriorando. Pero mire también como están las relaciones de otros países con el actual Gobierno de Israel.

MR: Pues en Occidente hay mucha gente a la que le preocupa el acercamiento de Turquía a Siria e Irán.

TI: A veces nosotros, los occidentales, sacamos conclusiones demasiado rápido. Lo que ha hecho Turquía, junto con Brasil, con Irán es facilitar que la comunidad internacional lleve por la vía diplomática la cuestión del programa nuclear. La declaración de Teherán del 17 de mayo fue importante porque eral la primera vez que Irán aceptaba algo: la salida de 1200 kilos de uranio enriquecido a cambio de 120 kilos de uranio altamente enriquecido.

MR: Perdone, pero Irán ya había aceptado antes un acuerdo similar en una negociación en Ginebra y luego dio marcha atrás.

TI: No se concretaron los detalles. A veces no entendemos la dimensión psicológica. El pueblo iraní es muy orgulloso y el programa nuclear es una cuestión muy sensible porque es muy apreciado tanto por el liderazgo del país como por la oposición. Nosotros no votamos a favor de las sanciones por no perder la credibilidad con nuestros interlocutores. No creemos en las sanciones, como tampoco creemos en una solución militar que crearía una inestabilidad en la región de proporciones inmensas. Pero eso no significa que nos pongamos de parte de Irán. Tenemos Irán al lado de casa, y no queremos que tengan armas nucleares. Un Irán nuclear sería una amenaza a la seguridad de Turquía.

MR: ¿Turquía será algún día miembro de la Unión Europea?

TI: Debería ser en un plazo realista y aceptable. Si cumplimos los criterios, no se nos deberían poner otros adicionales. La pertenencia de Turquía a la UE es en interés de Turquía pero también de la UE, si la UE quiere jugar un papel global, Turquía es un valor añadido. Y eso me remite a la primera pregunta que me ha hecho. Turquía no ha dado la espalda ni en Europa ni en Occidente.

Quiero resaltar el siguiente fragmento: "No creemos en las sanciones, como tampoco creemos en una solución militar que crearía una inestabilidad en la región de proporciones inmensas. Pero eso no significa que nos pongamos de parte de Irán. Tenemos Irán al lado de casa, y no queremos que tengan armas nucleares. Un Irán nuclear sería una amenaza a la seguridad de Turquía ". Es decir, Turquía considera que si Irán consigue tener armamento nuclear se puede convertir en una amenaza para la seguridad de Turquía. Y no creo que sea el único país de la zona que pueda sentirse amenazado por un Irán con armas nucleares que podría obtener todo lo que necesita mediante la coacción. Y nada garantiza que algunas armas no acaben en manos de los aliados terroristas de Irán. También hay que decir que a la vez los palestinos tienen mucho que perder si Irán bombardeara Israel para que nadie garantiza que los misiles no les caigan encima de la cabeza a ellos. Un Irán nuclear es una amenaza para todo el Oriente Medio y por extensión por Europa.

Armes nuclears a l'Orient Mitjà

Armes nuclears a l'Orient Mitjà
L'OCI reclama a Israel que deixi córrer el seu programa nuclear

L'Organització per a la Conferència Islàmica demana a Israel que renuncii al seu arsenal atòmic en un fòrum organitzat al Caire per a “La no proliferació i la seguretat nuclear” organitzat pel Consell Egipci per Afers Exteriors y l'Acadèmia Àrab per Estudis de la Seguretat de Jordània. Per Ekmeledin Hasan Oglo, secretari general de l'Organització per a la Conferència Islàmica, que Israel tingui armes nuclears suposa “un greu desafiament per a la seguretat dels països veins i una amenaça per a la pau i la seguretat regional i internacional”. Reclama que Israel signi el Tractat de no Proliferació d'armes nuclears i que posi sota supervisió del l'Organisme Internacional per a l'Energia Atòmica les seves instal·lacions. Segons Oglo aquest seria un pas per evitar la proliferació d'armes nuclears a la zona. Israel podria tenir uns 200 o 300 caps nuclears segons estimacions d'organismes internacionals. Oglo afirma que és un dret de tots els països poder desenvolupar un programa d'ús pacífic de l'energia nuclear i va reclamar una solució que permetés a l'Iran desenvolupar el seu programa nuclear que ells defineixen com a pacífic però que ni Europa ni els Estats Units s'ho creuen gaire això dels objectius pacífics del programa nuclear iranià. Potser es deu a què Ahmadinejad està tot el dia amenaçant de destruir Israel mentre desenvolupar paral·lelament al seu programa nuclear un programa de míssils capaç d'arribar fins a Israel portant caps nuclears. Fa sospitar molt que aquesta Conferència Islàmica demani a Israel que posi sota control internacional el seu armament i instal·lacions nuclears alhora que defensa el programa nuclear iranià titllant-lo de pacífic quan hi ha la seguretat que el que intenta desenvolupar l'Iran és un programa nuclear per a ús bèlic. La seguretat i la pau a la zona no està en perill per Israel, aquesta seguretat i pau es veuen amenaçades per l'Iran i Síria, i per la presència de diversos grups terroristes a la zona, així com el conflicte que està podrint-se a l'iraq.

El programa nuclear iranià

L'Iran posseeix uns 30 quilos d'urani enriquit al 20%, segons el cap de l'Organisme de l'Energia Atòmica, que a més ha informat que han trobat una veta d'urani prop del port de Bander Abas. El dirigent iranià del programa nuclear ha dit que “en el nostre camí cap a l'autosuficiència nuclear, hem aconseguit que l'arreplega actual d'urani enriquit al 20% arribi als 30 quilos”. La comunitat internacional considera que Iran encobreix sota el seu programa nuclear civil un altre de clandestí que pretén desenvolupar un programa nuclear d'ús militar. Iran ha anat adquirint equips que poden servir tant per un programa civil com pel militar, aquest programa ha patit diversos retards degut a què molt de l'equip era defectuós perquè l'Iran havia de comprar-lo al mercat negre i moltes vegades la xarxa els venia equipament defectuós intencionadament ja que estava infiltrada pels serveis d'intel·ligència israelians i nord-americans. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va sancionar l'Iran per haver enriquit urani al 20% però això no ha impedit ni aturat el programa. L'Iran ha estat provant uns nous míssils que intenta desenvolupar amb capacitat d'arribar fins a Israel alhora que desenvolupa un programa nuclear que ells pretenen creure a tothom que té fins civils però que ningú s'ho empassa. I és difícil creure's que només
desenvolupen un programa nuclear civil si alhora s'estan desenvolupant míssils que podrien arribar a Israel portant caps nuclears i si a més tenim al president del país, Ahmadinejad, que no deixa escapar cap oportunitat per amenaçar a Israel amb l'apocalipsi.És un error permetre que es desenvolupi el programa nuclear iranià, les seves amenaces no es poden prendre a broma, no cometem l'error que hem comés en el passat creient que només eren fatxenderies de dictador boig, ara és el moment de tallar-li el cap abans que tingui la capacitat nuclear que està desenvolupant. Israel fa temps que adverteix que cal aturar el programa nuclear iranià, de moment han anat sabotejant el programa fent arribar equips defectuosos, eliminant algun científic iranià que participava en el programa – aquest és un fet no reconegut públicament -, enviant un virus molt sofisticat que va infectar el 60% dels ordinadors iranians inclosos els de la central nuclear iraniana de Bushehr, etc. També hi ha un pla per destruir les instal·lacions nuclears, cosa que Israel ja va fer els anys 80 amb una central nuclear iraquiana.

Armas nucleares en Oriente Medio

El OCI reclama a Israel que deje correr su programa nuclear

La Organización para la Conferencia Islámica pide a Israel que renuncie a su arsenal atómico en un foro organizado en El Cairo para "La no proliferación y la seguridad nuclear" organizado por el Consejo Egipcio para Asuntos Exteriores y la Academia Árabe para Estudios de la Seguridad de Jordania. Por Ekmeledin Hasan Oglo, secretario general de la Organización para la Conferencia Islámica, que Israel tenga armas nucleares supone "un grave desafío para la seguridad de los países vecinos y una amenaza para la paz y la seguridad regional e internacional". Reclama que Israel firme el Tratado de no Proliferación de armas nucleares y que ponga bajo supervisión del Organismo Internacional para la Energía Atómica sus instalaciones. Según Oglo este sería un paso para evitar la proliferación de armas nucleares en la zona. Israel podría tener unos 200 o 300 cabezas nucleares según estimaciones de organismos internacionales. Oglo afirma que es un derecho de todos los países poder desarrollar un programa de uso pacífico de la energía nuclear y reclamó una solución que permitiera a Irán desarrollar su programa nuclear que ellos definen como pacífico pero que ni Europa ni los Estados Unidos se lo creen mucho lo de los objetivos pacíficos del programa nuclear iraní. Quizá se debe a que Ahmadineyad está todo el día amenazando con destruir Israel mientras desarrollar paralelamente a su programa nuclear un programa de misiles capaz de llegar hasta Israel llevando cabezas nucleares. Hace sospechar mucho que esta Conferencia Islámica pida a Israel que ponga bajo control internacional su armamento e instalaciones nucleares a la vez que defiende el programa nuclear iraní tildándolo de pacífico cuando hay la seguridad de que lo que intenta desarrollar Irán es un programa nuclear para uso bélico. La seguridad y la paz en la zona no está en peligro por Israel, esta seguridad y paz se ven amenazadas por Irán y Siria, y por la presencia de varios grupos terroristas en la zona, así como el conflicto que está pudriéndose al iraq.

El programa nuclear iraní

Irán posee unos 30 kilos de uranio enriquecido al 20%, según el jefe del Organismo de la Energía Atómica, que además ha informado de que han encontrado una veta de uranio cerca del puerto de Bander Abas. El dirigente iraní del programa nuclear ha dicho que "en nuestro camino hacia la autosuficiencia nuclear, hemos conseguido que la recogida actual de uranio enriquecido al 20% llegue a los 30 kilos". La comunidad internacional considera que Irán encubre bajo su programa nuclear civil otro clandestino que pretende desarrollar un programa nuclear de uso militar. Irán ha ido adquiriendo equipos que pueden servir tanto para un programa civil como por el militar, este programa ha sufrido varios retrasos debido a que mucho del equipo era defectuoso para que Irán tenía que comprarlo en el mercado negro y muchas veces la red los vendía equipamiento defectuoso intencionadamente ya que estaba infiltrada por los servicios de inteligencia • Inteligencia israelíes y estadounidenses. El Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas sancionó a Irán por haber enriquecido uranio al 20% pero eso no ha impedido ni detenido el programa. Irán ha estado probando unos nuevos misiles que intenta desarrollar con capacidad de llegar hasta Israel a la vez que desarrolla un programa nuclear que ellos pretenden creer a todos que tiene fines civiles pero que nadie se lo traga. Y es difícil creer que sólo desarrollan un programa nuclear civil si a la vez se están desarrollando misiles que podrían llegar a Israel llevando cabezas nucleares y si además tenemos al presidente del país, Ahmadineyad, que no deja escapar ninguna oportunidad para amenazar a Israel con el apocalipsis. Es un error permitir que se desarrolle el programa nuclear iraní, sus amenazas no se pueden tomar a broma, no cometemos el error que hemos cometido en el pasado creyendo que sólo eran chulerías de dictador loco, ahora es el momento de cortarle la cabeza antes de que tenga la capacidad nuclear que está desarrollando. Israel hace tiempo que advierte que hay que detener el programa nuclear iraní, de momento han ido saboteando el programa haciendo llegar equipos defectuosos, eliminando algún científico iraní que participaba en el programa - este es un hecho no reconocido públicamente -, enviando un virus muy sofisticado que infectó el 60% de los ordenadores iraníes incluidos los de la central nuclear iraní de Bushehr, etc. También hay un plan para destruir las instalaciones nucleares, lo que Israel ya hizo en los años 80 con una central nuclear iraquí.

N.I.M.B.Y. atòmic a Ascó

N.I.M.B.Y. atòmic a Ascó

N.I.M.B.Y. és l'acrònim de "Not In Mi Back Yard" o "No en el meu pati posterior", una doctrina política que els Estats Units va aplicar a l'Amèrica llatina tractant d'impedir l'assentament de governs socialistes en el que ells, el govern dels Estats Units, consideraven que era el seu pati posterior. Aquesta política va tenir com a conseqüència la desestabilització política de tot llatinoamèrica, guerres civils, conflictes armats, colpisme, la pujada de sistemes totalitaris d'ultradreta sota la tutela dels Estats Units, però també la implantació de dictadures comunistes sota la tutela de l'URSS enfrontades a les doctrines polítiques del Estats Units.

Però ara quan fem servir aquest acrònim ho fem donant-li un altre ús. Exemples a casa nostra serien els casos de línia de molt alta tensió contra la que estaven els veins de les comarques per on passava i els ecologistes, inclosos els consellers d'Iniciativa integrats en el mateix govern que hi estava a favor. Altra exemple seria el cas dels veins que no volen abocadors d'escombraries en el seu municipi, abocadors als quals van a parar les escombraries de tota la comarca, altres s'hi oposen a determinades indústries considerades molt contaminants – encara que les autoritats diguin que no és cert - o els parcs eòlics contra els quals molta gent s'hi oposa pel seu impacte visual en el mitjà. Ara podríem tenir un nou exemple de N.I.M.B.Y. a Ascó. El govern espanyol vol construir un abocador per residus nuclears, el principal argument per convèncer els veins del futur abocador nuclear ha sigut un munt de milions damunt de la taula. Això pot comparar-se a vendre's l'ànima al diable, és a dir, posar en risc la salut a canvi de diners. L'Ajuntament ha presentat la seva candidatura a tenir l'abocador nuclear, a canvi aquest municipi i dotze més de la zona rebran 7,8 milions d'euros l'any.

A Ascó s'ha celebrat una manifestació per oposar-se a la construcció d'un magatzem temporal centralitzat on s'emmagatzemarien els residus nuclears de totes les centrals nuclears espanyoles. L'Ajuntament d'Ascó té previst aprovar la presentació de la seva candidatura a la construcció de l'MTC, candidatura a la que ja opta Yebra (Guadalajara). Els manifestants s'han manifestat sota els lemes "Ascó, Catalunya diu que no" i "Alcalde dimissió".

Vídeo: L'oposició al magatzem nuclear surt al carrer

N.I.M.B.Y. atómico en Ascó

N.I.M.B.Y. es el acrónimo de "Not In Mi Back Yard" o "No en mi patio trasero", una doctrina política que Estados Unidos aplicó en América Latina tratando de impedir el asentamiento de gobiernos socialistas en lo que ellos , el gobierno de Estados Unidos, consideraban que era su patio trasero. Esta política tuvo como consecuencia la desestabilización política de todo latinoamérica, guerras civiles, conflictos armados, golpismo, la subida de sistemas totalitarios de ultraderecha bajo la tutela de los Estados Unidos, pero también la implantación de dictaduras comunistas bajo la tutela del URSS enfrentadas a las doctrinas políticas de los Estados Unidos.

Pero ahora cuando utilizamos este acrónimo lo hacemos dándole otro uso. Ejemplos en nuestro país serían los casos de línea de muy alta tensión contra la que estaban los vecinos de las comarcas por donde pasaba y los ecologistas, incluidos los consejeros de Iniciativa integrados en el mismo gobierno que estaba a favor. Otro ejemplo sería el caso de los vecinos que no quieren vertederos de basura en su municipio, vertederos a los que van a parar las basuras de toda la comarca, otros se oponen a determinadas industrias consideradas muy contaminantes - aunque las autoridades digan que no es cierto - o los parques eólicos contra los que mucha gente se opone por su impacto visual en el medio. Ahora podríamos tener un nuevo ejemplo de N.I.M.B.Y. en Ascó. El gobierno español quiere construir un vertedero para residuos nucleares, el principal argumento para convencer a los vecinos del futuro vertedero nuclear ha sido un montón de millones sobre la mesa. Esto puede compararse a venderse el alma al diablo, es decir, poner en riesgo la salud a cambio de dinero. El Ayuntamiento ha presentado su candidatura a tener el vertedero nuclear, a cambio este municipio y doce más de la zona recibirán 7,8 millones de euros al año.

En Ascó se ha celebrado una manifestación para oponerse a la construcción de un almacén temporal centralizado donde se almacenarán los residuos nucleares de todas las centrales nucleares españolas. El Ayuntamiento de Ascó tiene previsto aprobar la presentación de su candidatura a la construcción del ATC, candidatura a la que ya opta Yebra (Guadalajara). Los manifestantes se han manifestado bajo los lemas "Ascó, Cataluña dice que no" y "Alcalde dimisión".