QUE DÉU ENS AGAFI CONFESSATS

 

 

 

 

 

I en aquest post parlarem de capellans colpistes com vaig prometre a “PER L’ABC NO PASSA EL TEMPS”. No és només per l’ABC que no passa el temps, per l’Església tampoc, si més no per algunes esglésies. A Barcelona no es va autoritzar una missa de recordatori de l’”Alzamiento Nacional” tan típiques de la data del 18 de juliol.

Per una estona els voltants de la iglesia de los Jerónimos, a Madrid, ha viatjat en el temps, en presència de membres de la ultradreta carpetovetònica espanyola el mossén ha fet una homilia que semblava escrita en uns altres temps. Qualsevol persona normal que per accident hagués entrat en aquella església s’hauria trobat amb una escena pròpia d’una pel·lícula de por (còmica).

El mossèn dels Jerónimos ha titllat el comunisme d’”ideología del diablo”, ha afirmat que el comunisme s’ha apoderat d’Espanya, referint-se als de Podemos i als independentistes. Ningú ha gosat dir-li que l’actual govern d’Espanya és del PP, partit fundat per exministres franquistes.

Entre d’altres coses ha afirmat: “Un 18 de julio de 1936, las emisoras de radio anunciaban un levantamiento en África. Al frente de este alzamiento estaba un joven general, Francisco Franco Bahamonde. El alzamiento fue necesario, España estaba en peligro, una ideología procedente del infierno quería estrangular a la patria. El comunismo” i després ha afegit sense despentinar-se: “El comunismo fue vencido, fue aplastado. Pero fue inevitable que el germen que dio origen a ese odio a España y la fe católica siguiera vivo. Ese germen nunca fue destruido y como serpiente que se arrastra por el suelo permaneció esperando poder terminar su labor y sólo lo pudo hacer cuando falleció el ultimo gran estadista católico español. El caudillo Franco”. El mossèn s’ha lamentat de la democràcia i de la llibertat que a parer seu han servit per atacar la fe catòlica i els valors de la religió. Pel mossén dels Jerónimos els valors de la seva fe i de la seva religió és beneïr dictadors assassins que entren sota pal·li a les esglésies i convertir un cop d’Estat,  una guerra civil on moren centenars de milers de persones i una dictadura de 40 anys on s’empresonen, torturen i assassinen milers de persones en nom de Déu, del seu Déu.

L’acte va acabar amb tots els fatxes presents a l’església enarborant banderes dels diversos grups feixistes, les estanqueres amb el pollastre de rigor, cantant el “Cara al Sol” i fent visques a Franco i José Antonio.

 

VÍDEO

PER L’ABC NO PASSA EL TEMPS

PER L’ABC NO PASSA EL TEMPS

 

 

 

 

 

Per l’ABC, el diari monàrquicofranquista espanyol, no passa el temps, vull dir que el calendari mental dels redactors d’ABC va quedar-se aturat un 18 de juliol de 1936. Són uns addictes a les portades amb fatxes, reis, militars, capellans colpistes i tirans fatxes. Dels capellans colpistes parlaré en un altre post.

La portada d’ABC del 17 de juliol de 2015 és delirant, en el més pur estil conspiranoïc ABC publica una portada amb la foto del rei Felip VI d’Espanya i el titular "Independentistas y extrema izquierda urden un plan para derrocar al Rey” i en el subtítol de la notícia de portada diu "Seguridad del Estado investiga movimientos de separatistras catalanaes y vascos para 'desgastar y atacar' a la Corona hasta 'acabar con ella y, por efecto cadena', con el resto del sistema". Això li costarà superar-ho a La Razón de Paco Marhuenda, però no podem descartar que La Razón aviat digui que els catalans tenim cues, banyes i mengem nens espanyols crus.

Aquesta mena d’articles conspiranoïcs són més propis d’altres èpoques però com he dit abans, per l’ABC no passa el temps. En el periodisme espanyol hi ha una competició per veure qui la diu més gruixuda sobre els catalans, tot i que l’ABC, diari amb 112 anys d’història, hi ha una llarga tradició catalanofòbica, d’espanyolisme ranci i de suport a qualsevol règim totalitari de dretes. És una llàstima que els mitjans de comunicació no provin de competir en qualitat i ètica, en lloc de fer-ho en vomitar odi contra bascos, catalans, gent d’esquerres i demòcrates, inclosos els de dretes, que suposo que també n’hi ha.

Històricament les portades d’ABC sempre han lloat feixistes, dictadors (especialment els dictadors autòctons), generalots i bisbes beneïdors de croades i cremadors d’heretges. L’ABC no ha estat mai un diari d’un Estat democràtic sinó el d’un Estat autoritari, no se sent còmode en un sistema democràtic. I no és rar que, fins i tot en un Estat (aparentment) democràtic faci portades lloant i defensant el colpisme.

Encara és més delirant quan s’inventa imaginàries conspiracions dels tradicionals enemics (a parer de l’ABC i del nacionalisme espanyol) contra l’Estat, el dictador de torn o la Corona.

Entendran que ens volem independitzar i que el que faci Espanya, el seu monarca, la seva Constitució, ens la porta molt fluixa? Ho dubto. I de totes maneres, que seria d’un pamflet monàrquicofranquista com ABC sense publicar portades i titulars d’aquesta mena?

ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO I MARIANO RAJOY BREY, VIDES PARAL·LELES O CAGADES PARAL·LELES

ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO I MARIANO RAJOY BREY, VIDES PARAL·LELES O CAGADES PARAL·LELES

 

 

 

 

Mariano Rajoy, President del Govern d’Espanya, va fer ahir aquestes declaracions sobre Catalunya. He decidit analitzar-les des de diversos punts de vista. Primer les declaracions.

 

Vídeo: Rajoy avisa a Mas de que hará cumplir la ley

 

DECLARACIONS DE MARIANO RAJOY: “El Estado está absolutamente preparado para hacer cumplir la ley cuando alguien la viole, por lo tanto no le quepa a usted la menor duda. Quisiera añadir algunas otras consideraciones: Estamos hablando de elecciones, las que se celebran en Cataluña, cuando las convoque, tiene el derecho a hacerlo el Presidente de la Generalitat, autonómicas. Lo único que se elige allí son diputados y un Parlamento autonómico, por tanto, allí ni se elige ni se decide otra cosa.

Segundo lugar, como le acabo de señalar, el Gobierno le garantiza al conjunto de los españoles que velará por el cumplimiento de la ley. Por lo tanto la ley se va a cumplir en Cataluña y en cualquier lugar de España.

Quiero decir también algo que me parece importante, y pienso que es una de las lecciones que algunos deberían aprender de la crisis que se ha producido en Grecia en las últimas fechas: Cuando se promete o se ofrecen algunas cosas que luego en la práctica van a quedar en nada. Creo que los gobernantes deben actuar con responsabilidad, con prudencia, con sensatez, sabiendo que pueden hacer y sabiendo que no pueden hacer.

No va a haber independencia de Cataluña, no la va a haber. Y quiero decir también que tampoco Cataluña se va a ir de Europa, que es lo que se le está proponiendo a los ciudadanos de Cataluña. Es exactamente eso, irse de Europa. Y por tanto el Partido Popular, y el Gobierno, y la gran mayoría de los españoles garantizarán que en Cataluña se va a cumplir la ley, y además garantizarán también que nadie va a obligar a ningún ciudadano de Cataluña a elegir entre su condición de catalán, español y europeo. Por que las tres son las que le enriquecen.”

 

El discurs està compost per 294 paraules, 1361 caràcters o 1651 caràcters si comptem els espais. Quatre vegades fa referència al “compliment de la llei”, és a dir, que ells faran que els catalans complim la llei espanyola, no pas que el Govern d’Espanya o el Partit Popular pensin complir i respectar lleis i acords signats, per a això ja tenen el TC que garanteix que el Govern espanyol no estigui obligar a respectar cap acord.

Rajoy afirma que ningú pot obligar els catalans a haver d’escollir entre ser català i espanyol (i europeu). La condició d’europeu no ens la pot treure ni Rajoy ni ningú, tècnicament no existeix una nacionalitat europea, encara que alguns pensin que si, i, per molt que la ment malaltissa del ministre Margallo ho imaginés, Catalunya no sortirà volant cap a l’espai exterior en cas d’independència, continuarà formant part d’Europa, del Continent europeu. Rajoy ens diu que ningú no ens pot obligar a escollir entre ser catalans i espanyols, no, és clar, en Rajoy prefereix obligar-nos a ser espanyols, ens agradi o no.

Home, que Rajoy, president del partit polític més corrupte d'Espanya (i potser d'Europa), la corrupció, per cert, si és un delicte, digui que ningú no pot saltar-se la llei i que ells garantiran el seu compliment és d’un cinisme desvergonyit. Seria com si un policia en un evident estat d’embriaguesa pretengués sotmetre’ns a la prova de l’alcoholèmia.

Rajoy em recorda a Cánovas del Castillo, que també va ser President del Govern espanyol, en aquell temps el títol era President del Consell de Ministres d’Espanya.

Antonio Cánovas del Castillo va néixer a Màlaga un 8 de febrer de 1828, va morir a Mondragón, Guipúscoa el 8 d’agost de 1897. Va ser polític, historiador i va ocupar diversos ministeris al llarg de la seva carrera, incloent el càrrec de President del Consell de Ministres d’Espanya en diversos períodes: 9 gener a 12 de setembre de 1875, 1875–1879, 1879–1881, 1884–1885, 1890–1892 i 1895–1897.

El 21 de novembre de 1896, Canovas del Castillo va fer un discurs sobre Cuba que va recollir el diari La Vanguardia:

 

Discurs d'Antonio Cánovas del Castillo del 21 de noviembre de 1896: “Yo creo saber, yo sé, que en los Estados Unidos no hay un sólo hombre de Estado serio é influyente, que desee, en realidad, la independencia de Cuba, pues se dan perfecta cuenta de que la isla independiente vendría á ser en seguida una nueva República dominicana: una segunda Liberia, que retrogradaría de la civilización á la anarquía. Si el ejército español abandonara á Cuba serían las ideas sabias, fecundas, liberales, progresistas de Europa las que abandonarían aquel país, que ha sido el más rico, el más próspero de la América española.”

 

[…] ¿Nuestras relaciones con los Estados Unidos? Son excelentes; como con todas las demás naciones. No tenemos más que alabanzas hacia la conducta de todas las Repúblicas latinas de América. Ninguna ha prestado el menor apoyo á los revoltosos cubanos, y tengo un telegrama del Gobierno de Bolivia, á la que se había presentado como aliada de los insurrectos, negando toda relación con ellos.

 

Es menester no dar importancia a las fantasías de la prensa de los Estados Unidos, que publica sin confrontación las noticias que al día siguiente desmiente. Se ha hablado de una nota que nos había sido remitida por dicha nación, de un ultimátum que habíamos dirigido á su gobierno! Esto es absurdo. ¿Por qué hemos de incitar á los americanos a tomar la defensa de los sublevados? Ningún hombre sensato haría esto. No ignoro los envíos de dinero, de hombres, de municiones y de armas que los filibusteros de la Florida han hecho á Cuba. Lo hemos sabido pero nunca hemos hallado al Gobierno de los Estados Unidos en falta; le es difícil de vigilar todo su inmenso territorio. Son los descendientes de los españoles de la Florida los que ayudan á los rebeldes cubanos. ¿Por qué? pues por razones de razas, relaciones de familia y el deseo de hacernos perder el último resto de tierra americana… Pero el Gobierno de los Estados Unidos mantiene frente á nosotros una actitud correcta.”

 

Después de todo, la gran República está fundada en el respeto á la Ley, al cual no ha faltado hasta ahora y esperamos que respetará siempre nuestro derecho. La cuestión de Cuba es para España una cuestión interior.

 

No doy importancia a las palabras autorizadas de algunos oradores populares de los Estados Unidos, a sus frases irreflexivas, hechas para adular al populacho. […] Para hacer lo que algunos les aconsejan necesitarían un ejército, una armada poderosa y no veo se lancen por este camino para favorecer á los negros. En todo caso, Dios no lo quiera, si esta grave eventualidad que está muy, pero muy lejos, ser realizara; si se viera á la República Norte Americana tomar partido por los negros de Cuba, sabríamos hacer respetar nuestros derechos y afrontaríamos el porvenir con tanta intrepidez como sangre fría. Yo creo que en este punto, España está unánime: nada de concesiones, nada de debilidades, ninguna abdicación.”

 

Cánovas també invoca la llei, diu que Cuba serà el cul del món, afirma que si Espanya abandonava Cuba se n’anirien les idees “sabias, fecundas, liberales, progresistas de Europa” i que Espanya no acceptarà mai la independència de Cuba. Anem a pams, Espanya, ha fet mans i mànigues per mantenir-se al marge de les idees progressistes que poguessin arribar des d’Europa. El segle XIX, durant el qual en Cánovas del Castillo va ser president del Govern espanyol (president del consell de ministres d’Espanya) és el període de l’esfondrament de l’imperi colonial espanyol i la pèrdua dels últims territoris d’ultramar, amb un afegit, en aquell moment Cuba, Filipines i Puerto Rico eren províncies, no colònies, per tant, la pèrdua d’aquests territoris encara els va fer més mal.

 

Les declaracions de Cánovas del Castillo són del 96. La fatxenderia espanyola va rebre un cop molt dur, la llarga guerra de terror i desgast que van fer els soldats espanyols contra els independentistes cubans els va comportar moltes baixes, si a això afegim que s’hi van ficar a la guerra els Estats Units que van destrossar l’Armada espanyola, en menys de dos mesos les paraules de Cánovas del Castillo van quedar com una prova de la fatxenderia dels governants espanyols. El 1898 Espanya es rendia. Cuba va proclamar-se independent el 20 de maig de 1902.

 

Rajoy invoca la llei però si hem arribat a aquest punt és, en bona part, culpa seva, ell que recollia signatures contra Catalunya l’any 2005 i que va recórrer l’Estatut de Catalunya de 2006 davant del TC que el va acabar de trinxar, i que del que en va quedar, l’Estat no en sentia cap obligació de complir cap acord lligat a l’Estatut. Per tant, quan el senyor Rajoy invoca la llei i el seu compliment fa trampes.

 

Tots dos invocaven la llei, i la força per aplicar-la, tots dos van perdre. L’error dels governants espanyols sempre ha estat pensar que amb la força se soluciona tot, i són massa estúpids per aprendre dels errors dels seus predecessors. Rajoy no hauria d’advertir Mas ni ningú, qui recollia signatures contra Catalunya fa 10 anys no té dret a exigir res als catalans. El senyor Rajoy s’hauria d’estalviar el seu caduc paternalisme dels XIX, ens falta el respecte.

 

En Cánovas del Castillo va voler aturar la independència cubana a canonades, va fracassar, va perdre d’un sol cop Cuba, Filipines i Puerto Rico (i alguns altres territoris menors), l’exèrcit va ser derrotat i l’Armada va queda trinxada. Les paraules de Cánovas van ser només una estúpida mostra de fatxenderia espanyola amb un resultat desastrós per el Regne d’Espanya. Rajoy fa un discurs semblant a Cánovas, invoca la llei, a Cánovas no li va servir de res, tot i que va voler imposar la llei espanyola als cubans a canonades. Serà Rajoy tan insensat de voler emprar la força contra Catalunya?

 

Rajoy demana que els altres actuïn amb prudència i sensatesa, ell, però no va ser prudent ni sensat l’any 2005, fent declaracions com les que fa tampoc. Ell, que és en bona part responsable de la situació actual no és qui per demanar sensatesa i prudència.

RIVERA DEMANA A LA VIRREINA QUE PERSEGUEIXI ALCALDES INDEPENDENTISTES

RIVERA DEMANA A LA VIRREINA QUE PERSEGUEIXI ALCALDES INDEPENDENTISTES

 

 

 

 

 

Sis setmanes després de les eleccions municipals (24 de maig de 2015) i 3 setmanes després de la presa de possessió dels nous alcaldes. Ja durant les preses de possessió hi va haver qui es va plantejar demanar l’anul·lació de la presa de possessió per no prestar el jurament d’adhesió infrangible a la Constitució espanyola, tot avia quedat en no res, però ara és el líder lerrouxista (i aspirant a cabdill d’Espanya per la gràcia de Lerroux) Alberto Rivera. En Rivera demana a la virreina imperial Llanos de Luna, líder de la croada banderil que s’ha dedicat a tocar el que no sona als alcaldes que no penjaven l’estanquera, sense gaire èxit, que revisi els juraments dels alcaldes independentistes. Rivera demana a Llanos de Luna que sancioni administrativament, i si és possible, persegueixi judicialment els alcaldes independentistes.

Suposo que en Rivera voldrà aconseguir alguna alcaldia, ara mateix continua sense haver cap alcalde lerrouxista, o si més no que Llanos de Luna faci fora els alcaldes independentistes per la via del nomenament digital, de dit, com es feia en altres temps, que els governadors civils nomenaven els alcaldes.

Rivera va ser cadell de NNGG del PP, si més no en va ser militant durant tres anys, encara que ell ho negui, però ho corrobori el mateix PP, i això marca molt. És comprensible que amb aquest passat, en Rivera cregui la delegada del govern pot nomenar alcaldes com si encara estiguéssim en altres temps.

Cal recordar que Llanos de Luna ja va fracassar perseguint alcaldes per no posar l’estanquera, incloent sentències en contra. Si ara comença a perseguir alcaldes per no haver fet un jurament d’adhesió infrangible a Espanya i a la Corona, com pretén el líder lerrouxista, podria acabar fotent-se una altra nata, com ja li va passar amb el tema de les banderes.

Fins quan, Rivera i Llanos de Luna, abusareu de la nostra paciència?

No deixaré d’insistir que s’ha de suprimir la delegació del govern espanyol (la versió 1.0b (no arriben a 2.0) dels sinistres Governs Civils d’infausta memòria) i enviar Llanos de Luna (o qui la substitueixi després de les pròximes eleccions espanyoles) a pastar fang (sense acritud, eh).

I ARA EL PARLAMENT EUROPEU VOL PROHIBIR LES FOTOS D’EDIFICIS I MONUMENTS

I ARA EL PARLAMENT EUROPEU VOL PROHIBIR LES FOTOS D’EDIFICIS I MONUMENTS

 

 

Comencem per la notícia: El Parlament Europeu vol eliminar la “Llibertat de panorama”. Això implicarà, si s’aprova, que no es podran publicar a la xarxa (Instagram, Panoramio, Flickr, etc) fotografies (i suposo que tampoc vídeos (Vimeo, YouTube, etc)) d’edificis, escultures i monuments sense demanar autorització a l’arquitecte o l’escultor. És a dir, si el Parlament Europeu aprova aquesta llei abans de fer una foto amb el vostre smartphone – telèfon mòbil intel·ligent - al Palau Sant Jordi haureu de trucar a l’ArataIsozaki, i si li voleu fer una foto a l’antena de comunicacions situada a poca distància, haureude trucar a Santiago Calatrava per demanar permís. El Parlament Europeu acabarà legislant per que haguem de demanar permís fins i tot per cagar.

Les decisions del Parlament Europeu són cada dia més absurdes, fa dos anys van prohibir les setrilleres als restaurants, segons ells, vetllaven per nosaltres, si més no, que els restaurants posessin un oli de qualitat, com si no hi hagués oli envasat de baixa qualitat.

Ara s’hi posen amb la principal diversió del moment, dels turistes i de milions d’aficionats a la fotografia, fer fotos d’edificis i monuments (també les autofotos, el mal gust d’algunes autofotos hauria de ser considerat delicte) i penjar-les a la xarxa.

Es veu que a Europa no hi ha cap problema greu, a parer de ses senyories europees. I després es pregunten els polítics quina és la raó de l’augment de l’euroescepticisme.

Us recomano llegir la petició ¡Salvemos la Libertad deFotografía en Europa! al Parlament Europeu i signar-la.

A RAJOY, RODRÍGUEZ ZAPATERO I CHACÓN ELS FA POR LA DEMOCRÀCIA

A RAJOY, RODRÍGUEZ ZAPATERO I CHACÓN ELS FA POR LA DEMOCRÀCIA

 

 

 

 

 

Permeteu-me que us posi tres frases, una de Rodríguez Zapatero, una de Mariano Rajoy i una de Carmen Chacón.

José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE), president del Govern espanyol (2004-2012), opinant sobre el referèndum on els grecs decidiran si accepten abaixar-se els pantalons i posar-se d’esquena davant de la Troika o no: “No tinc molta fe en el referèndum, divideix la població”.

Mariano Rajoy (Partit Popular), president del Govern espanyol (2012- ), parlant sobre els catalans: “una irresponsabilitat i contumàcia en l'error difícilment superable ", ja que" fracturen i divideixen a la societat catalana, fins i tot a la pròpia coalició de govern, generen incertesa i inestabilitat, perjudiquen la recuperació, neguen la pluralitat de la societat catalana i no condueixen a part alguna”.

Carmen Chacón (PSOE) va afirmar “no vull que ningú m’obligui a escollir”. Segons Chacón “escollir” divideix.

Tots dos coincideixen en ser contraris als referèndums perquè divideixen la gent, divideixen la societat, creuen tots dos que “no es pot obligar la gent a haver de decidir”, suposo que deuen pensar que ja hi són ells per decidir, que la plebs, és a dir, nosaltres, som menors d’edat.

Carmen Chacón (PSOE) va afirmar “no vull que ningú m’obligui a escollir”. Segons Chacón “escollir” divideix.

Escollim cada dia, escollim com ens vestim, que mengem, que i com fem el que sigui, i escollim els nostres representants. Malauradament alguns embriagats per un paternalisme caduc es pensen que això d’escollir, si no se’ls escull a ells i si no es vota el que ells ordenen, és una equivocació.

Prefereixo una societat dividida on la gent esculli el que li surti dels collons o de la figa, una societat plural, on hi hagi gent de dretes, de centre i d’esquerres, on hi hagi ateus i gent religiosa, on hi hagi gent del Barça i de l’Espanyol, on hi hagi... on hi hagi gent de tots els colors i formes.

A aquestes tres carallots els agradaria una societat uniforme, homogènia, tots tallats pel mateix patró, tots iguals, per sort el que ells, i gent que pensa com ells, gent que no vol que tu pensis ni escullis, gent que vol pensar i escollir per tu, és impossible.

No pateixis, Carme, no t’obligaré a haver d’escollir, ni tampoc t’ho impediré, però deixa’m que jo si pugui escollir i decidir. Bé, tampoc no haig de demanar-te permís a tu.

L’HOME QUE VEIA L’ESTELADA AL CAMP NOU I ES MOLESTAVA PERÒ NO VEIA ESVÀSTIQUES I ESTANQUERES AMB POLLASTRE ALS ESTADIS D’ESPANYA

L’HOME QUE VEIA L’ESTELADA AL CAMP NOU I ES MOLESTAVA PERÒ NO VEIA ESVÀSTIQUES I ESTANQUERES AMB POLLASTRE ALS ESTADIS D’ESPANYA

 

 

 

 

 

Miguel Cardenal és el president del Consell Superior d’Esports, el CSD (en castellà), un alt funcionari de l’Estat, i en concret, en aquest cas, depenent de la Presidència del Govern espanyol. És evident que no escollirien pel càrrec cap heretge sinó un home afí al Règim, i l’home, venint d’on ve, veu el que vol veure.

A Cardenal li molesten les estelades i les xiulades a l’himne espanyol, sembla que de la presència de simbologia feixista en alguns estadis espanyols no li molesten gens ni mica.

La UEFA es planteja sancionar amb una multa de fins a 60.000 euros i el tancament parcial de la grada del Camp Nou en pròxims partits de la Champions. I en Cardenal aplaudeix amb les orelles, “la sanció de la UEFA al Barça és un toc d’atenció a Catalunya perquè deixi d’usar políticament l’esport”, diu el personatge. Home, si de cas serà al Barça. Home, que ja som prou grandets, que alguns fa anys que ens afaitem, senyor Cardenal, no ens vingui ara amb collonades com aquesta. Ara ens diu aquest senyor que no s’ha de polititzar l’esport, bé, ell diu que no el polititzem els catalans, que només ho poden fer els espanyols. I no és polititzar l’esport que quan un esportista guanya una medalla li posin l’himne mentre pengen la bandera del seu país, si, la bandera.

El dia, i dies abans també hi van haver declaracions, que es jugava a Madrid el Bilbao – Barça de la Copa del Rei van sortir tots els polítics espanyols a dir que o no s’havia de jugar la final a Madrid, que s’havia de jugar a porta tancada, que no s’havia de jugar a Madrid, etc. Mentre ambdues aficions van tenir un comportament exemplar, la policia espanyola es dedicava a fer escorcolls a les bosses d’aficionats bascos i catalans a la recerca de xiulets, estelades i ikurriñes, no volien ni que es xiulés ni es veiessin banderes que no fossin les de l’Estat, van fracassar, però a les autoritats no els va preocupar gens ni mica que ultradretans espanyols, que havien anunciat que anirien a caçar bascos i catalans, es passegessin pels carrers de Madrid amb esvàstiques i banderes preconstitucionals (l’estanquera del pollastre), i aquests nois tan simpàtics anaven amb policies espanyols que o tenien problemes de vista, no veien aquesta simbologia ben visible, o tenien ordres d’altes instàncies de no requisar cap esvàstica.

Espero que el senyor Cardenal sigui tan exigent amb tots els estadis i que faci treure la simbologia feixista que hi ha en alguns, i sancioni els clubs. També espero que sigui conseqüent amb la seva oposició a barrejar política i esport. Me’l creuré quan no escolti ni l’himne d’Espanya ni vegi cap estanquera en cap competició esportiva. Quan això passi, me’l creuré.

Recomanaria aquests alts funcionaris de l’Estat amb excessiu poder que cuidessin la forma com emeten les seves opinions, que evitessin termes que a tots ens sonen antics, molt antics, de temps molt foscos, i que evitessin escopir tots els seus prejudicis sobre col·lectius o grups determinats. Per la seva posició i el poder que tenen haurien de tenir més cura que els seus prejudicis personals no influeixin en les seves decisions. El senyor Cardenal és molt lliure de tenir les idees i els prejudicis que vulgui, però quan ha de prendre decisions no ho pot fer guiat per aquests prejudicis i idees, si ho fa hauria de ser immediatament cessat.

També es podria estalviar opinar públicament, no li paguem el sou per conèixer les seves opinions. Menteix quan diu està en contra de barrejar política i esport, ell ho fa, i les seves decisions tenen un biaix ideològic quan només critica la presència d’estelades mentre és incapaç de criticar la presència de simbologia nazi i feixista als estadis espanyols.

EL PARLAMENT EUROPEU MENYSTÉ LA LLENGUA CATALANA

EL PARLAMENT EUROPEU MENYSTÉ LA LLENGUA CATALANA

 

 

 

 

 

La notícia diu: El Parlament Europeu no autoritza l’ús del català a la Cambra mentre no sigui llengua oficial de la UE.  El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, afegeix que és” conscient de la importància del català com a llengua regional parlada per molts ciutadans de la UE i el seu estatus constitucional a nivell nacional”. Doncs si, 10 milions de parlants, més parlada que llengües que si són oficials com el maltès, danès o el finés, només per citar-ne algunes. El català, però, no és oficial a Espanya, i diguem que en aquells territoris on si ho és, pateix els atacs de l’Estat espanyol i de partits espanyolistes. El PP s’ha oposat a que el català sigui reconegut pel Parlament Europeu, el PSOE s’hi va comprometre però arribat l’hora de donar suport va trencar la paraula donada.

El reconeixement nacional que Schulz demana és el reconeixement de l’Estat espanyol. Això seria com esperar que un esclavista reconegui drets als seus esclaus o que el PP deixi de defensar el franquisme. Seria un miracle.

Martin Schulz ens està dient que els catalans no som ciutadans de primera de la Unió Europea, igual que la negativa espanyola a respectar la nostra cultura ens diu clarament que som ciutadans d’una colònia espanyola. Gràcies per la confirmació, ja ho sospitàvem.

Quan qui llavors era vicepresident del Parlament Europeu, elfeixista Alejo Vidal-Quadras, va fer unes declaracions on demanava unaintervenció militar a Catalunya i el derrocament manu militari del MHP Mas, va demanar-se al Parlament Europeu que condemnés i cessés aquest personatge sinistre, el Parlament Europeu el va mantenir al càrrec, ni el van reprovar.

Em disculparà el Parlament Europeu si no me’l sento gaire meu, no vull tenir a veure a un organisme que no és capaç de reprovar un dels seus vicepresidents per fer apologia del colpisme. Sempre he anat a votar a totes les eleccions des de que tinc edat per fer-ho, crec que a les primeres que vaig poder votar van ser precisament les del Parlament Europeu de l’any 1989, a les de l’any 1987 no hi vaig perquè no feia els 18 fins uns dies més tard. He anat a votar a totes les eleccions des de llavors, i sempre he criticat la gent que no va a votar, però el Parlament Europeu ens ha menystingut. Jo a les últimes eleccions al Parlament Europeu no hi vaig votar, i no tinc cap intenció votar-hi mai més en eleccions al Parlament Europeu. Tampoc aniré a votar les pròximes eleccions generals espanyoles. Només votaré a les municipals i les del Parlament de Catalunya. Haig d’afegir que si ara féssim un referèndum per votar la sortida de la UE, jo votaria SI.

La UE es va crear per solucionar problemes, al llarg de la seva història va suposar un avenç en molts aspectes, va aconseguir que enemics tradicionals (principalment Gran Bretanya, França i Alemanya) col·laboressin en pau en lloc de solucionar les seves diferències a trets, com havien fet durant segles, però des de final dels anys 90 quan ha anat assumint més poders s’ha anat tornant més inoperant, o encara pitjor, s’ha convertit en una amenaça pels ciutadans europeus, els dirigents de la UE s’han posat al servei dels lobbys. Els actuals dirigents europeus són nans mentals comparats amb els fundadors de l’embrió del que ara és la Unió Europea (la Comunitat Europea del Carbó y l Acer (CECA), la Comunitat Europea de la Energia Atòmica (Euratom) y la Comunitat Econòmica Europea (CEE/CE)). És molt preocupant que el Parlament Europeu, que en teoria ha de defensar valors democràtics, mantingués com a vicepresident algú que defensa el colpisme. Vidal-Quadras,sent vicepresident del Parlament Europeu va faltar el respecte a una delegacióde la Catalunya Nord que visitaven el Parlament Europeu per denunciar el tracteque l’Estat francès dóna a la llengua catalana. Volem pertànyer a una organització, la Unió Europea, que és incapaç de condemnar l’apologia del colpisme i expulsar del seu si al vicepresident del Parlament Europeu, autor de les paraules?

Accepto que la Unió Europea sigui una unió d’Estats, ho accepto, però no accepto aquest menysteniment a la nostra llengua, ni els silencis còmplices del Parlament Europeu amb el colpisme que defensava qui llavors era vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras.

PARAFRASEANDO VOY, IMITANDO VENGO

PARAFRASEANDO VOY, IMITANDO VENGO

 

 

 

 

 

Dado que voy a hablar de políticos españoles voy a escribir este post en la lengua de Cervantes, bueno, en la de Cervantes no, lo haré en la de Camilo José Cela o Paco Umbral. Me perdonarán ustedes si se me escapa algún taco. Lo escribiré en castellano para que me entiendan, vuesas mercedes. Coño, se me ha colado el castellano de Cervantes. Discúlpenme las catalanadas, alguna colaré de manera intencionada, o no.

Empecemos. Ayer vimos a Pedro Sánchez Castejón en un míting, no sé si electoral, preelectoral, postelectoral, o alguna cosa por el estilo. El secretario general del PSOE dijo muchas cosas, de las que hoy nadie se acuerda, lógico, la enorme bandera española situada a espaldas del líder socialista dejó a todos boquiabiertos, esmaperduts, alucinados, de hecho es de lo único que se habla hoy. La derecha mediatica y política le ha dado más palos que a un stick tartar. ¿Que se ha creído este sociata usando los símbolos patrios?, claman. Esa derecha, con el fuero de los españoles franquista marcado a fuego en el culo, que cree que solo se es español si se es católico y de derechas, y a poder ser, del PP. Y viene el advenedizo éste y sale a hacer un discurso con la bandera detrás. Pedro Sánchez Castejón ha cometido un error, ha intentado competir en españolismo con el PP, el partido españolista por inspiración divina, según ellos, claro. Pero a mi la escena me ha recordado a una escena de Paton, la película en la que George C. Scott interpreta al general estadounidense George S. Paton, concretamente aquella en la que aparece en un escenario con la bandera de las barras y estrellas detrás.

Y ha salido Albert Rivera parafraseando a Martin Luther King, diciendo “tengo un sueño” (I have a dream), su sueño puede ser nuestra pesadilla (his dream can be our nightmare). Yo le propongo que cuando visite Berlin diga, parafraseando a Kennedy en 1961 “Ich bin ein Berliner” (soy berlinés). Cuando Rivera limitaba sus actividades políticas era considerado en España el español en tierra de herejes catalanes, ahora que ha decidido trasladar sus ambiciones políticas desde las colonias a la capital del Imperio, es “ese catalán” de las colonias que quiere ser presidente de España, y el muchacho se ve obligado a demostrar que es un español de pro, no uno de esos indígenas herejes de la colonia del nordeste, repitiendo aquello tan español de “Ich bin ein Spanier, Spanier, Spanier, lo lo lo”, perdón, él diria “soy español, español, español, lo lo lo”.

Y acabaré con Rajoy y el Partido Popular. El podría parafrasear a Churchill, aunque en su caso la frase más famoso del Primer Ministro británico quedaría adaptada de la siguiente manera: “Nunca tan pocos robaron tanto a tantos”.

Yo parafrasearé a Cicerón.

¿Hasta cuando, políticuchos de tres al cuarto, abusaréis de nuestra paciencia?

¿Hasta cuando seguiréis riéndoos de nosotros?
¿Cuando acabarán estas desvergüenzas vuestras?

RAJOY VA ENCENDRE LA METXA EL 2005

RAJOY VA ENCENDRE LA METXA EL 2005

 

 

 

 

 

En un principi Déu va crear… bé, tampoc no cal anar tan enrere en el temps, tot va començar el 2005. A finals de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar un projecte d’Estatut nou, el projecte va ser aprovat per tots els partits excepte el PP que s’hi va oposar a tot. El següent pas era que el projecte fos discutit per les Corts espanyoles, el PP va fer mans i mànigues per impedir que arribés ni tan sols a ser discutit, però el projecte d’Estatut va entrar a les Corts espanyoles, i li van passar el ribot d’Alfonso Guerra. Mentre el text era esquarterat i trinxat a les Corts, el PP feia soroll al carrer, recollia signatures, invitava a fer boicots. Rajoy va quedar retratat amb les caixes amb les signatures recollides pels carrers de les Espanyes, signatures que en paraules del mateix Rajoy eren signatures “contra Catalunya. I per si tot això no fos prou, hi va haver remor de sabres, un generalot va sortir advertint que si l’Estatut s’aprovava ells haurien d’intervenir, i això amb l’historial colpista dels militars espanyols no és cap broma. Les paraules del generalot colpista van arribar a l’oïda del New York Times, que va recordar aquest passat colpista dels militars espanyols en aquell article titulat “Army Troglodytes in Spain" - “Trogloditas del Ejército en España” -. Qui llavors era el Cap de l’Oposició, i actualment és President del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, no només no va condemnar les paraules del generalot, va considerar-les normals i hi va donar suport

Les Corts espanyoles van trinxar el projecte de l’Estatut de 2005. El text del que quedava d’aquell projecte de l’Estatut, ara ja Estatut de 2006, s’havia de votar en referèndum, i el PP va decidir provar per tots els mitjans d’impedir que l’Estatut fos votat pels catalans. El PP també s’hi va oposar a que es votés, però era el que marcava la llei. L’Estatut va ser aprovat, tot i que hi va haver molta abstenció. I finalment va ser sancionat pel Cap d’Estat.

I va venir Mariano Rajoy i va dir que ell estava pel damunt de tots, del Parlament de Catalunya, dels partits del Parlament de Catalunya, de les Corts espanyoles, dels partits de les Corts espanyoles, del poble de Catalunya i del Cap d’Estat, i van presentar un recurs. I aquí estem.

El Tribunal Constitucional va fer allò que el PP no havia pogut fer, 12 senyors i senyores que entre viatges a la República Dominicana i anar a mirar corrides de toros a la Maestranza de Sevilla, van trigar quatre anys a fer la feina bruta del PP. 12 senyors dels quals un va morir, i una part important d’ells van mantenir-se en el càrrec malgrat estar amb el mandat conclòs, i per tant podria dir-se que van emetre una sentència en fals,

Aquella sentència de l’Estatut de l’any 2010 va venir seguida d’altres sentències que van anar retallant els nivells d’autonomia política. Des de llavors el PP ha recorregut totes les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. En el moment que s’aprova la llei la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho agafa el primer AVE que surt cap a Madrid i es presenta al T.C. (que vol dir Tribunal Constitucional, tot i que molts sospitem que vol dir Tribunal de Confiança d’Alicia Sánchez Camacho), aquell edifici amb forma de dalek, forma molt apropiada per a una institució que cada vegada que emet una sentència contra Catalunya sembla que cridi “Exterminate”.

Un fet curiós és que el Tribunal que es presenta com a garant del compliment de les lleis, i que, juntament amb d’altres tribunals, el TSJC, per exemple, exigeix a Catalunya el compliment de les lleis espanyoles, és el mateix tribunal que considera que l’Estat no té cap obligació de complir els acords signats amb Catalunya. És a dir, l’intèrpret de la Llei diu que només una part té obligacions, Catalunya, que l’Estat pot fer el que li surti dels collons.

Després surten els polítics espanyols dient que no entenen la raó que porta a cada dia més catalans a voler la independència, intenten justificar-ho adduint que això és producte de l’adoctrinament, que ells, els polítics espanyols o els seus tribunals arbitraris, o els seus generalots colpistes, o els seus mitjans de comunicació que ens diuen el nom del porc dia si i dia també, que tots ells no són responsables de l’actual situació.

Si que la tenen, tenen tota la culpa, qui ara és president del Govern espanyol va dedicar-se a recollir signatures contra Catalunya. Enric Juliana explica que passejant per Madrid en aquella època va trobar-se amb una mesa petitòria al carrer Potosí, que una senyora de mitjana edat – segons paraules d’en Juliana – se li va acostar. El relat d’Enric Juliana és el següent:: “¿Quiere usted echar una firma contra loscatalanes?”, me preguntó hace seis años una señora de mediana edad, activa ysonriente en una mesa petitoria ubicada en la calle Potosí de Madrid, justoenfrente del mercado de Chamartín. “Señora –le respondí–, tengo un impedimento:soy catalán”. Hubo unas sonrisas nerviosas y nos dimos los buenos días)."

No diré que Rajoy va cometre un error quan va fer el que va fer. Tot el que va fer des de 2005 fins el present ha estat una agressió planificada. On si que crec que Rajoy s’ha equivocat ha estat quan ha cregut que se’ns podia pixar al damunt i que no respondríem. Hem respost. I Rajoy no entén res, no entén que hi hagi 2 milions de persones que vagin a votar en una consulta que ell i els seus tribunals van prohibir, van prohibir però no van poder impedir que es realitzés. Per cert, van prohibir la consulta del 9N, que era alegal, però vull recordar que Rajoy i la seva camarilla van intentar que no se celebrés el referèndum on vam votar l’Estatut de 2006 amb l’argument que si de cas havien de votar tots els espanyols, és a dir, el senyor que es presenta com l’adalil de les legalitats constitucionals pretenia passar-se pel folre la legalitat vigent, perquè certament, a Catalunya, l’Estatut s’ha d’aprovar en referèndum, igual que amb alguns altres Estatuts d’altres comunitats autònomes espanyoles, però no amb tots.

Si realment Rajoy es cregués el que diu mai no hauria recollit signatures contra Catalunya, un governant, en aquell moment Cap de l’Oposició no pot recollir signatures contra el que ell mateix diu que es una part d’Espanya, o contra els ciutadans d’aquest territori, això és racisme. I el racisme de Rajoy està confirmat. Com el seu mentor, el joseantoniano Aznar , en Rajoy creu que hi ha individus i grups superiors a uns altres. Article1 i article 2 . Quan Rajoy recollia signatures i quan va presentar el recurs contra l’Estatut de Catalunya ho estava fent amb el convenciment que ell, Rajoy, era superior als indígenes catalans. Quan el sinistre ministre Wert parlava d’espanyolitzar nens catalans ho feia en la creença que l’espanyol és superior al català, i que aquest, el català, ha de ser convertit en espanyol, reconeixent, doncs, que els catalans no som espanyols, evangelitzar en l’espanyolisme i l'espanyolitat, de la mateixa manera que van ser obligats a convertir-se en cristians catòlics durant la reconquesta, aquelles persones que tenien altres creences religioses, i després van perseguir els sospitosos de ser falsos conversos.

El nacionalisme espanyol és racista, violent i intolerant. Desitjarien una Espanya monolingüe, culturalment homogènia, i ideològicament idiotitzada, sense cap diferència des del Pirineu i el Cantàbric fins l’Estret de Gibraltar. No cal anar a buscar exemples fora d’Espanya, Espanya i els seus governants ens han demostrat repetidament que el seu propòsit es crear una societat homogènia, intenció, perquè no hi ha cap societat homogènia.

Feu una prova, aneu a només vint quilòmetres del vostre municipi, aneu a la comarca del costat, veureu que fins i tot en el parlar hi ha diferències, i això és una riquesa cultural i lingüística. Imagineu si feu un viatge de cent, de cinc-cents o de mil quilòmetres, trobareu una gran riquesa d’accents i costums, i això és el que als Rajoy d’Espanya no els agrada.

Rajoy i la seva camarilla van encendre la metxa el 2005, des de llavors hem fet la Via Catalana (2013) que va travessar Catalunya de nord a sud (o de sud a nord) amb xifres que ballaven entre els 400.000 del Ministeri de l’Interior espanyol i el 1,6 milions del Departament d’Interior de la Generalitat. Jo hi vaig ser, i la xifra més creïble és la de la Generalitat. Ho explico. De nord a sud són 400 kilòmetres, 400.000 metres, si només hi hagués una persona cada metre, la xifra del Govern espanyol seria certa, però a la majoria dels trams es veia que a cada metre hi havia tres o quatre persones, i a la majoria dels trams es veien dues o més fileres de persones. El 2014 vam dibuixar una enorme V als carrers de Barcelona, la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes van omplir-se de persones, 400.000 segons el Govern espanyol, 1,6 milions la Guàrdia Urbana (dir que les xifres de la Guàrdia Urbana tendeixen sempre a ser a la baixa). I el 9N vam anar a votar 2,3 milions de persones. I el Govern dels senyor Rajoy l’únic que va saber fer era dir que tot era il·legal, va intentar buscar lleis que emparessin una prohibició de la Via Catalana, de la V i del 9N, però nosaltres vam unir El Pertús amb Alcanar agafats de les mans, i vam omplir la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, i vam omplir urnes, i el Govern d’Espanya, presidit pel senyor que recollia signatures contra Catalunya, s’ho va haver de mirar impotent i enrabiat. I aquest any omplirem la Meridiana, i el senyor que recollia signatures contra Catalunya s’ho haurà de mirar impotent.

El Rajoy del segle XIX, Cánovas del Castillo va dir: “Cuba no serà mai independent” el 21 de novembre de 1896. En opinió de Cánovas del Castillo el tema de l’independentisme cubà s’acabava amb el mètode tradicional del nacionalisme espanyol, assassinant els líders independentistes: “Para acabar con la insurrección en Cuba sólo hacen falta tres balas, una para Martí, otra para Maceo y otra para Gómez", va dir. Cuba, però, va independitzar-se d’Espanya dos anys més tard.

Si els polítics espanyols no fossin tan ignorants no repetirien els mateixos errors dels seus predecessors. Rajoy no pot esperar ens oblidem que ens va faltar el respecte. Ell té l’Estat a les seves mans, nosaltres tenim la raó. L’any 2005 Rajoy i la seva camarilla van encendre la metxa, des de llavors han omplert el canó amb tota la metralla i la pólvora que han pogut trobar, i el canó els acabarà explotant a la cara.

Diuen que errar és humà però perseverar en l’error és diabòlic (Errare humanum est, sed perseverare diabolicum), i Rajoy persevera en l’error que han comés tots els governants espanyols des d’Olivares. Tots ells van intentar fer tot el mal que van poder a Catalunya, però ells han desaparegut, Catalunya segueix existint.

L’any 2005 Mariano Rajoy va obrir la caixa dels trons, ens va faltar el respecte, i ara és incapaç d’entendre perquè ens volem independitzar i quina és la seva responsabilitat que s’hagi arribat a aquest punt de trencament. I no ho entendrà mai perquè com tots els que han governat Espanya és un talòs que es pensa que davant d’un problema la solució és emprar la força bruta. Afegir que els 23 Estats que es van independitzar del Regne d’Espanya els hauria de demostrar als governants espanyols que enviar l’exèrcit a reduir els "indígenes" no serveix per impedir cap procés d’independència.