L’HOME QUE VEIA L’ESTELADA AL CAMP NOU I ES MOLESTAVA PERÒ NO VEIA ESVÀSTIQUES I ESTANQUERES AMB POLLASTRE ALS ESTADIS D’ESPANYA

L’HOME QUE VEIA L’ESTELADA AL CAMP NOU I ES MOLESTAVA PERÒ NO VEIA ESVÀSTIQUES I ESTANQUERES AMB POLLASTRE ALS ESTADIS D’ESPANYA

 

 

 

 

 

Miguel Cardenal és el president del Consell Superior d’Esports, el CSD (en castellà), un alt funcionari de l’Estat, i en concret, en aquest cas, depenent de la Presidència del Govern espanyol. És evident que no escollirien pel càrrec cap heretge sinó un home afí al Règim, i l’home, venint d’on ve, veu el que vol veure.

A Cardenal li molesten les estelades i les xiulades a l’himne espanyol, sembla que de la presència de simbologia feixista en alguns estadis espanyols no li molesten gens ni mica.

La UEFA es planteja sancionar amb una multa de fins a 60.000 euros i el tancament parcial de la grada del Camp Nou en pròxims partits de la Champions. I en Cardenal aplaudeix amb les orelles, “la sanció de la UEFA al Barça és un toc d’atenció a Catalunya perquè deixi d’usar políticament l’esport”, diu el personatge. Home, si de cas serà al Barça. Home, que ja som prou grandets, que alguns fa anys que ens afaitem, senyor Cardenal, no ens vingui ara amb collonades com aquesta. Ara ens diu aquest senyor que no s’ha de polititzar l’esport, bé, ell diu que no el polititzem els catalans, que només ho poden fer els espanyols. I no és polititzar l’esport que quan un esportista guanya una medalla li posin l’himne mentre pengen la bandera del seu país, si, la bandera.

El dia, i dies abans també hi van haver declaracions, que es jugava a Madrid el Bilbao – Barça de la Copa del Rei van sortir tots els polítics espanyols a dir que o no s’havia de jugar la final a Madrid, que s’havia de jugar a porta tancada, que no s’havia de jugar a Madrid, etc. Mentre ambdues aficions van tenir un comportament exemplar, la policia espanyola es dedicava a fer escorcolls a les bosses d’aficionats bascos i catalans a la recerca de xiulets, estelades i ikurriñes, no volien ni que es xiulés ni es veiessin banderes que no fossin les de l’Estat, van fracassar, però a les autoritats no els va preocupar gens ni mica que ultradretans espanyols, que havien anunciat que anirien a caçar bascos i catalans, es passegessin pels carrers de Madrid amb esvàstiques i banderes preconstitucionals (l’estanquera del pollastre), i aquests nois tan simpàtics anaven amb policies espanyols que o tenien problemes de vista, no veien aquesta simbologia ben visible, o tenien ordres d’altes instàncies de no requisar cap esvàstica.

Espero que el senyor Cardenal sigui tan exigent amb tots els estadis i que faci treure la simbologia feixista que hi ha en alguns, i sancioni els clubs. També espero que sigui conseqüent amb la seva oposició a barrejar política i esport. Me’l creuré quan no escolti ni l’himne d’Espanya ni vegi cap estanquera en cap competició esportiva. Quan això passi, me’l creuré.

Recomanaria aquests alts funcionaris de l’Estat amb excessiu poder que cuidessin la forma com emeten les seves opinions, que evitessin termes que a tots ens sonen antics, molt antics, de temps molt foscos, i que evitessin escopir tots els seus prejudicis sobre col·lectius o grups determinats. Per la seva posició i el poder que tenen haurien de tenir més cura que els seus prejudicis personals no influeixin en les seves decisions. El senyor Cardenal és molt lliure de tenir les idees i els prejudicis que vulgui, però quan ha de prendre decisions no ho pot fer guiat per aquests prejudicis i idees, si ho fa hauria de ser immediatament cessat.

També es podria estalviar opinar públicament, no li paguem el sou per conèixer les seves opinions. Menteix quan diu està en contra de barrejar política i esport, ell ho fa, i les seves decisions tenen un biaix ideològic quan només critica la presència d’estelades mentre és incapaç de criticar la presència de simbologia nazi i feixista als estadis espanyols.

EL COMUNICAT QUE VA SORGIR DEL FRANQUISME

EL COMUNICAT QUE VA SORGIR DEL FRANQUISME

 

 

 

 

 

Ahir va jugar-se al Camp Nou, l’Estadi del Futbol Club Barcelona, la final de la Copa del Rei que va enfrontar l’Athletic Club de Bilbao i el Futbol Club Barcelona. Va guanyar el Barça per 1 a 3.

Les dues aficions van tenir un comportament impecable al llarg del dia, allà on anessis et trobaves aficionats de l’Athletic passejant, fent compres, fent un vermut o fent turisme.

Quan l’hora del partit era més propera els aficionats d’ambdós equips van dirigir-se cap a les “fan zone” i a l’hora del partit van entrar al Camp Nou.

Quan va començar a sonar la “Marcha Real” va iniciar-se una xiulada monumental que no va permetre escoltar l’himne espanyol.

Sorprenentment el Govern espanyol, demostrant una celeritat inhabitual en ell, va treure un comunicat condemnant la xiulada, anunciant sancions als dos equips i informant que el Comitè antiviolència prendria mesures. Si, sorprenentment, perquè el comunicat del Gobierno de España, va publicar-se a la mitja part. Jo vaig comentar al meu Twitter: No recuerdo ningún comunicado del Gob. de España a los cinco minutos de haber sido asesinado un aficionado del Depor. Curiosa celeridad.”

Però encara és més sorprenent quan se sap que el comunicat estava escrit abans que comencés el partit i publicat a la mitja part. Si una cosa tenen els Estats és que mai són ràpids a l’hora de prendre una decisió, i l’Estat espanyol encara menys. En casos de desastres ecològics (Prestige, El pesquer rus Oleg Naydenov, o d’altres) o de catàstrofes naturals (terratrèmol de Lorca (Múrcia), la reacció del Govern espanyol de torn ha estat la inoperància més absoluta, i això si no ha contribuït de manera activa al desastre, això si, amb tardança.

Sorprèn aquesta velocitat a fer públic un comunicat per condemnar la xiulada a l’himne, anunciant la reunió del comitè antiviolència per aquest dilluns, dos dies després de la final, i anunciant sancions, i sorprèn que vulguin ser tan durs amb una xiulada quan han estat callats en situacions de violència real en què hi ha hagut víctimes mortals, cas de l’aficionat dels Riazor Blues, del Deportivo de La Coruña, assassinat per ultres de l’Atlètic de Madrid.

Quan va celebrar-se la final de la Copa del Rei a Madrid, on també van enfrontar-se també Barça i Athletic de Bilbao, la policia espanyola va dedicar-se a registrar tot aficionat basc o català a la busca de xiulets i banderes. Membres del mateix cos de policia, la policia de l’Estat, escortaven un ramat d’ultres espanyolistes amb tota mena de simbologia feixista i nazi que havien anunciat públicament que volien “caçar” catalans i bascos. Les mateixes autoritats polítiques i policials, i els mitjans afins al partit del Govern espanyol, que s’enfurismen per la presència de Senyeres, Estelades i Ikurriñes als estadis de futbol i altres instal·lacions esportives, solen defensar o callar davant de la presència de simbologia feixista i crits racistes a molts estadis d’Espanya. Clar, que aquesta és la mateixa gent que s’emprenya amb les restes arqueològiques del Born però creuen és correcte que un dictador assassí tingui un lloc on se li puguin rendir homenatges.

El “Comunicado del Gobierno sobre los hechos producidos enla celebración de la final de la Copa de S.M. el Rey” és curiós. Va ser redactat abans que comencés el partit, es va publicar a la mitja part, suposo que cal dissimular (una mica) per que si no es notaria massa. Sorprenent és la celeritat de l’Estat redactant un document, bé, el document va ser redactat per condemnar uns fets que en aquell moment encara no s’havien produït. La sentència abans del delicte. Però el fet més curiós és que qui va redactar el “comunicat” és Manuel Roca Basanta, que ara treballa d’assessor al Ministeri de Presidència, al capdavant del qual tenim a Soraya Sáenz de Santamaría. I qui és Roca Basanta? Doncs, va ser redactor del diari feixista “Arriba”, òrgan de propaganda de la Falange durant el franquisme.

Un govern d’un partit fundat per ministres franquistes, amb assessors franquistes, amb ministres que oren als peus del dictador Franco, amb vicepresidentes que són família de militars franquistes, és el que redacta un “comunicat” en un llenguatge propi del franquisme, que anuncia repressió.

El franquisme a Espanya no va morir amb el seu fundador, continua guiant les decisions del govern espanyol i de les seves institucions. L’Estat espanyol és un Estat on totes les institucions estan infestades de franquistes.

El govern espanyol no mostra el mateix interès per tallar la catalanofòbia i la bascofòbia, més aviat la impulsa.

 

 

 

 

 

 

EL COMUNICADO QUE SURGIÓ DEL FRANQUISMO

 

 

 

 

 

Ayer jugó en el Camp Nou, el estadio del FC Barcelona, ​​la final de la Copa del Rey que enfrentó al Athletic Club de Bilbao y el FC Barcelona. Ganó el Barça por 1 a 3.

Las dos aficiones tuvieron un comportamiento impecable a lo largo del día, allí donde fueras te encontrabas aficionados del Athletic paseando, haciendo compras, tomando un vermut o haciendo turismo.

Cuando la hora del partido era más cercana los aficionados de ambos equipos se dirigieron hacia las "fan zone" y a la hora del partido entraron en el Camp Nou.

Cuando empezó a sonar la "Marcha Real" se inició un silbido monumental que no permitió escuchar el himno español.

Sorprendentemente el Gobierno, demostrando una celeridad inhabitual en él, sacó un comunicado condenando el silbido, anunciando sanciones a los dos equipos e informando que el Comité antiviolencia tomaría medidas. Si, sorprendentemente, que el comunicado del Gobierno de España, se publicó en el descanso. Yo comenté a mi Twitter: No recuerdo ningún comunicado del Gob. de España a los cinco minutos de haber sido asesinado un aficionado del Depor. Curiosa celeridad."

Pero aún es más sorprendente cuando se sabe que el comunicado estaba escrito antes de que comenzara el partido y publicado en el descanso. Si algo tienen los Estados es que nunca son rápidos a la hora de tomar una decisión, y España aún menos. En casos de desastres ecológicos (Prestige, El pesquero ruso Oleg Naydenov, u otros) o de catástrofes naturales (terremoto de Lorca (Murcia), la reacción del Gobierno de turno ha sido la inoperancia más absoluta, y eso si no ha contribuido de manera activa al desastre, eso si, con tardanza.

Sorprende esta velocidad en hacer público un comunicado para condenar la pitada al himno, anunciando la reunión del comité antiviolencia para este lunes, dos días después de la final, y anunciando sanciones, y sorprende que quieran ser tan duros con una pitada cuando han estado callados en situaciones de violencia real en que ha habido víctimas mortales, caso del aficionado de los Riazor Blues, del Deportivo de La Coruña, asesinado por ultras del Atlético de Madrid.

Cuando se celebró la final de la Copa del Rey en Madrid, donde también se enfrentaron también Barça y Athletic de Bilbao, la policía española se dedicó a registrar todo aficionado vasco o catalán a la búsqueda de pitos y banderas. Miembros del mismo cuerpo de policía, la policía del Estado, escoltaban una manada de ultras españolistas con todo tipo de simbología fascista y nazi que habían anunciado públicamente que querían "cazar" catalanes y vascos. Las mismas autoridades políticas y policiales, y los medios afines al partido del Gobierno, que se enfurecen por la presencia de Senyeres, Estelades y ikurriñas en los estadios de fútbol y otras instalaciones deportivas, suelen defender o callar ante la presencia de simbología fascista y gritos racistas en muchos estadios de España. Claro, que esta es la misma gente que se enfada con los restos arqueológicos del Born pero creen es correcto que un dictador asesino tenga un lugar donde se le puedan rendir homenajes.

El "Comunicado del Gobierno sobre los hechos producidosen la celebración de la final de la Copa de S.M. el Rey"es curioso. Fue redactado antes de que comenzara el partido, se publicó en la media parte, supongo que hay que disimular (algo) porque si no se notaría demasiado. Sorprendente es la celeridad del Estado redactando un documento, bien, el documento fue redactado para condenar unos hechos que en ese momento todavía no se habían producido. La sentencia antes del delito. Pero lo más curioso es que quien redactó el "comunicado" es Manuel Roca Basanta, que ahora trabaja de asesor en el Ministerio de Presidencia, al frente del cual tenemos a Soraya Sáenz de Santamaría. Y quién es Roca Basanta? Pues, fue redactor del diario fascista "Arriba", órgano de propaganda de la Falange durante el franquismo.

Un gobierno de un partido fundado por ministros franquistas, con asesores franquistas, con ministros que oran a los pies del dictador Franco, con vicepresidentas que son familia de militares franquistas, es el que redacta un "comunicado" en un lenguaje propio del franquismo, que anuncia represión.

El franquismo en España no murió con su fundador, continúa guiando las decisiones del Gobierno y de sus instituciones. El Estado español es un Estado donde todas las instituciones están infestadas de franquistas.

 

El gobierno español no mostrar el mismo interés para cortar la catalanofobia y la bascofòbia de raíz, más bien la impulsa.

El PP vol prohibir les xiulades a l’himne (o la reedició de la llei de jurisdiccions)

El PP vol prohibir les xiulades a l’himne

(o la reedició de la llei de jurisdiccions)

El PP valencià ha presentat una iniciativa al Congrés dels Diputats per prohibir les xiulades a l’himne, no és, però, una iniciativa nova, l’any 2005, arran que al Camp Nou es fes referència als “Països Catalans” ja van proposar una reforma de la Llei de l’Esport que va ser aprovada a Les Corts Valencianes el 2006 amb els vots a favor del PP i en contra del PSPV i de l’Entesa. Sembla que aquesta proposta ha dormit durant sis anys en un calaix del Congrés dels Diputats fins l’arribada del PP al poder. Les Corts Valencianes van rebre un fax del Congrés dels Diputats on els anunciaven que es prenia en consideració la proposta feta sis anys abans. El diputat Serra del PP haurà de defensar aquesta proposta al Congrés dels Diputats.

La proposta del PP valencià vol afegir dos punts a l’article 66 de la Llei de l’Esport, una llei que prohibeix la presència als estadis de símbols violents, racistes, armes i material pirotècnic. La proposta del diputat Serra pretén que es prohibeixin actes polítics en recintes esportius en plena competició des del començament fins al final de la competició. En el punt 3.b es prohibeixen les xiulades i els gestos contraris a l’Himne d’Espanya. Anem a pams. Si pretenen prohibir els actes polítics als estadis no podrà sonar l’Himne d’Espanya perquè això és un acte polític. I és incongruent que autoritzin un acte polític i prohibeixin un altre. Ah, és veritat, aquestes coses solen fer-les, solen autoritzar manifestacions ultradretanes el mateix dia de la celebració d’un esdeveniment d’alt risc, i arriba alguna autoritat política a dir que el que si es xiula l’himne d’Espanya s’ha de tancar l’estadi – i que el partit es jugui un altre dia a porta tancada -  mentre pels carrers un grup feixista exhibeix banderes preconstitucionals i de les SS. Demanar congruència a aquesta gent és absurd. El text que pretenen aprovar diu que “queden prohibits els actes que incitaren, animaren, provocaren o foren en si mateixos constitutius d’ofenses o ultratges de paraula, per escrit o fe fet a Espanya, a les seves Comunitats Autònomes o als seus símbols o emblemes”. I el que són ultratges i ofenses ho decidiran ells, cremar una bandera espanyola ara mateix ja es denuncia mentre que l’Estat no considera cremar una ikurrinya o una Senyera sigui igualment delictiu. Això em recorda a la llei de jurisdiccions que fa poc més d’un segle va aprovar-se a instàncies dels militars, militars que havien assaltat les redaccions del Cu-cut i la Veu de Catalunya, un fet que va aixecar irades protestes, els militars no només no van sancionar aquell acte vandàlic sinó que van aconseguir que el Congrés dels Diputats aprovés la llei de jurisdiccions que posava en mans dels tribunals militars poder jutjar les injúries a Espanya i a l’Exèrcit. Ara no és l’Exèrcit, és el PP el que vol aprovar aquest canvi legislatiu, només els falta demanar l’autoritat per poder jutjar ells mateixos qui xiuli l’himne o cremi l’estanquera. Ha passat un segle però hi ha coses que a Espanya no canvien mai.

El PP quiere prohibir los silbidos al himno

(O la reedición de la ley de jurisdicciones)

El PP valenciano ha presentado una iniciativa en el Congreso de los Diputados para prohibir los silbidos al himno, no es, sin embargo, una iniciativa nueva, en el año 2005, a raíz de que el Camp Nou se hiciera referencia a los "Países Catalanes" ya propusieron una reforma de la Ley del Deporte que fue aprobada en Les Corts Valencianes en 2006 con los votos a favor del PP y en contra del PSPV y de la Entesa. Parece que esta propuesta ha dormido durante seis años en un cajón del Congreso de los Diputados hasta la llegada del PP al poder. Las Cortes Valencianas recibieron un fax del Congreso de los Diputados donde les anunciaban que se tomaba en consideración la propuesta hecha seis años antes. El diputado Sierra del PP tendrá que defender esta propuesta al Congreso de los Diputados.

La propuesta del PP valenciano quiere añadir dos puntos en el artículo 66 de la Ley del Deporte, una ley que prohíbe la presencia en los estadios de símbolos violentos, racistas, armas y material pirotécnico. La propuesta del diputado Serra pretende que se prohíban actos políticos en recintos deportivos en plena competición desde el comienzo hasta el final de la competición. En el punto 3.b se prohíben los silbidos y los gestos contrarios al Himno de España. Vayamos por partes. Si pretenden prohibir los actos políticos en los estadios no podrá sonar el Himno de España porque eso es un acto político. Y es incongruente que autoricen un acto político y prohíban otro. Ah, es verdad, estas cosas suelen hacerlas, suelen autorizar manifestaciones ultraderechistas el mismo día de la celebración de un evento de alto riesgo, y llega alguna autoridad política decir que lo que si se silba el himno de España se ha de cerrar el estadio - y que el partido se juegue otro día a puerta cerrada - mientras por las calles un grupo fascista exhibe banderas preconstitucionales y de las SS. Pedir congruencia a esta gente es absurdo. El texto que pretenden aprobar dice que "quedan prohibidos los actos que incitaron, animaron, provocaron o fueron en sí mismos constitutivos de ofensas o ultrajes de palabra, por escrito o fe hecho en España, a sus Comunidades Autónomas oa sus símbolos o emblemas ". Y lo que son ultrajes y ofensas lo decidirán ellos, quemar una bandera española ahora mismo ya se denuncia mientras que el Estado no considera quemar una ikurriñas o una Senyera sea igualmente delictivo. Esto me recuerda a la ley de jurisdicciones que hace poco más de un siglo se aprobó a instancias de los militares, militares que habían asaltado las redacciones del Cu-cut y la Veu de Catalunya, un hecho que levantó airadas protestas, los militares no sólo no sancionaron aquel acto vandálico sino que lograron que el Congreso de los Diputados aprobara la ley de jurisdicciones que ponía en manos de los tribunales militares juzgar las injurias a España y al Ejército. Ahora no es el Ejército, es el PP el que quiere aprobar este cambio legislativo, sólo les falta pedir la autoridad para poder juzgar ellos mismos quienes pite el himno o queme la estanquera. Ha pasado un siglo pero hay cosas que en España no cambian nunca.

El Madrid prohibeix Shakira

El Madrid prohibeix Shakira

El diari esportiu madrileny Marca publicava la següent notícia: “Shakira prohibida en el Bernabeu. La waka-música de la colombiana ya no se emite por megafonía desde hace varios partidos”. La decisió del Reial Madrid de no punxar temes de la cantant Shakira ha estat pressa, segons el diari Marca, perquè el públic de l’Estadi Santiago Bernabeu no entendria que el Reial Madrid li pagués diners a la novia – Shakira - d’en Gerard Piqué, jugador del Futbol Club Barcelona. El Reial Madrid paga pel concepte del cànon de la SGAE per cada cançó que sona per la megafonia del Bernabeu 147,89€. D’aquests 1474,89€ m’agradaria quants arriben realment a l’artista, no crec que a Shakira li suposi un daltabaix econòmic perdre els 147,89€ per partit al Bernabeu.

Article: Shakira prohibida en el Bernabéu (laguiago.com) Vídeo: El Bernabeu se despide de Shakira (Marca) Article: La música de Shakira ya no suena en el Bernabéu (Marca) El Madrid prohibe Shakira

El diario deportivo madrileño Marca publicaba la siguiente noticia: "Shakira prohibida en el Bernabeu. La waka-música de la colombiana ya no se emite por megafonía desde Hace varios Partidos ". La decisión del Real Madrid de no pinchar temas de la cantante Shakira ha sido prisa, según el diario Marca, para que el público del Estadio Santiago Bernabeu no entendería que el Real Madrid le pagara dinero a la novia - Shakira - de Gerard Piqué, jugador del Fútbol Club Barcelona. El Real Madrid paga por concepto del canon de la SGAE por cada canción que suena por la megafonía del Bernabeu € 147.89.De estos € 1,474.89 me gustaría cuantos llegan realmente al artista, no creo que a Shakira le suponga un descalabro económico perder los € 147.89 por partido en el Bernabeu.

La COPE acusa al València i al Barça de dopar-se

La COPE acusa al València i al Barça de dopar-se

Queden 10 jornades de Lliga. A Madrid hi ha nervis. Els té Mourinho que cada dia busca més excuses per justificar que no aconsegueix passar davant del Barça, i el temps se li està acabant. Mourinho ha culpat els equips que juguen contra el Barça de no esforçar-se prou, a la RFEF de fer un calendari que perjudica al Madrid i als àrbitres d'afavorir al Barça. Ja sabem que a Mourinho li agrada fer declaracions polèmiques. Sospito que ni ell mateix creu el que diu però això li serveix per escalfar els partits però ja comença a ser pesat.

Però són molts pitjors els atacs dels mitjans de comunicació. Fa unes setmanes vaig escriure sobre Telemadrid i els seus atacs a Guardiola en què denunciaven falsament que Guardiola s'havia negat a parlar en castellà, el vídeo que vaig penjar llavors amb la roda de premsa íntegra a continuació del fragment en què els dos locutors de la cadena pública madrilenya (al servei del PP) feien un exercici de manipulació barroer que els retratava a ells i la seva emissora.
Mesos enrere vaig criticar l'atac del locutor d'Intereconomía José Pedrerol contra el jugador barcelonista Leo Messi. No fa tants dies Marca va manipular barroerament una fotografia usant el photoshop per intentar demostrar les seves tesis falses, fet del que van haver de retractar-se a posteriori.

Ara ha estat la COPE, el periodista Juan Antonio Alcalá, del programa esportiu “El partido de las 12” qui llença una acusació contra el Barça i el València acusant de dopar els seus jugadors i contra els serveis mèdics d'ambdós equips. Juan Antonio Alcalá anuncia que el Reial Madrid presentarà properament una petició a la RFEF perquè es facin uns controls antidòping “seriosos” a tots els equips de la Lliga. El cert, és que sembla que el locutor de la cadena episcopal s'ha enganxat els dits – llàstima que no fossin els ous – perquè el Madrid ho nega.

Desconec si aquesta idea l'ha tingut el locutor, si algú l'ha entabanat, si han estat ordres de la direcció de la cadena, però sorprèn que una emissora de ràdio que pertany a la Conferència Episcopal Espanyola, és a dir, l'Església Catòlica Espanyola, tingui uns locutors que menteixin i insultin tant, i si no, recordem l'època de Losantos i César Vidal, clar que, Ignacio Villa tampoc és una monja ursulina precisament. Ja vaig dir una vegada que la cadena episcopal ha aconseguit passar-se pel folre tots deu manaments, incloent el de dir el nom de Déu en va. Que Déu ens protegeixi dels seus capellans i dels seus escolanets amb micròfon. Amen.

El que no han pensa aquesta gent, aquesta gent no pensa, és que si acusen al Barça i València de dopar-se poden posar en perill la Copa del Món que va guanyar la selecció espanyola perquè el gruix de la selecció espanyola estava formada pels jugadors del Barça, més Villa que llavors era del València, ara del Barça.

Veure que hi ha moltes possibilitats que la Lliga la guanyi el Barça els està fent perdre l'oremus a la gent de l'Altiplà, estan mostrant un comportament infantil i patètic.

Vídeo: JUAN ANTONIO ALCALÁ - COPE - ACUSA BARÇA I VALÈNCIA DE DOPAR-SE

http://www.youtube.com/watch?v=GgkoUIwTzJM

Vídeo: EL VILLARATO
http://www.youtube.com/watch?v=CwntOuAVKRU


Vídeo: INTERECONOMÍA JOSEP PEDREROL TROBA AVORRIT A MESSI
http://www.youtube.com/watch?v=_Wuk-dbqX4o


Vídeo: Telemadrid - L'estrany somni d'un locutor parlant del Madrid-Barça
http://www.youtube.com/watch?v=3bzKQz7GyeI


Vídeo: Telemadrid - Pregunten als madridistes com es pot aturar a Messi
http://www.youtube.com/watch?v=vZ_xjHYEIhU


Vídeo: TELEMADRID MENTEIX SOBRE LA RODA DE PREMSA DE PEP GUARDIOLA A L'EMIRATES
http://www.youtube.com/watch?v=ZZnWPqZaooU


Vídeo: MOURINHO THE SPECIAL ONE
http://www.youtube.com/watch?v=nHecK6TyqNg

La COPE acusa al Valencia y al Barça de doparse

Quedan 10 jornadas de Liga. En Madrid hay nervios. Los tiene Mourinho que cada día busca más excusas para justificar que no logra pasar ante el Barça, y el tiempo se le está acabando. Mourinho ha culpado a los equipos que juegan contra el Barça de no esforzarse lo suficiente, a la RFEF de hacer un calendario que perjudica al Madrid y los árbitros de favorecer al Barça. Ya sabemos que a Mourinho le gusta hacer declaraciones polémicas. Sospecho que ni él mismo cree lo que dice pero eso le sirve para calentar los partidos pero ya empieza a ser pesado.
Pero son muchos peores los ataques de los medios de comunicación. Hace unas semanas escribí sobre Telemadrid y sus ataques a Guardiola en la que denunciaban falsamente que Guardiola se había negado a hablar en castellano, el vídeo que colgué entonces con la rueda de prensa íntegra a continuación del fragmento en que los dos locutores de la cadena pública madrileña (al servicio del PP) hacían un ejercicio de manipulación torpe que los retrataba a ellos y su emisora. Meses atrás critiqué el ataque del locutor de Intereconomía José Pedrerol contra el jugador barcelonista Leo Messi. No hace tantos días Marca manipuló torpemente una fotografía usando el photoshop para intentar demostrar sus tesis falsas, hecho del que tuvieron que retractarse a posteriori.
Ahora ha sido la COPE, el periodista Juan Antonio Alcalá, del programa deportivo "El partido de las 12" quien lanza una acusación contra el Barça y el Valencia acusando de dopar a sus jugadores y contra los servicios médicos de ambos equipos. Juan Antonio Alcalá anuncia que el Real Madrid presentará próximamente una petición a la RFEF para que se hagan unos controles antidoping "serios" a todos los equipos de la Liga. Lo cierto, es que parece que el locutor de la cadena episcopal se ha pillado los dedos - lástima que no fueran los huevos - para que el Madrid lo niega.
Desconozco si esta idea la ha tenido el locutor, si alguien lo ha embaucado, si han sido órdenes de la dirección de la cadena, pero sorprende que una emisora ​​de radio que pertenece a la Conferencia Episcopal Española, es decir, el Iglesia Católica Española, tenga unos locutores que mientan y insulten tanto, y si no, recordemos la época de Losantos y César Vidal, claro que, Ignacio Villa tampoco es una monja ursulina precisamente. Ya dije una vez que la cadena episcopal ha conseguido pasarse por el forro todos diez mandamientos, incluyendo el de decir el nombre de Dios en vano. Que Dios nos proteja de sus sacerdotes y de sus monaguillos con micrófono. Amen.
Lo que no han piensa esta gente, esta gente no piensa, es que si acusan al Barça y Valencia de doparse pueden poner en peligro la Copa del Mundo que ganó la selección española para el grueso de la selección española estaba formada por los jugadores del Barça, más Villa que entonces era del Valencia, ahora del Barça.
Ver que hay muchas posibilidades de que la Liga la gane el Barça les está haciendo perder el oremus a la gente del Altiplano, están mostrando un comportamiento infantil y patético.

De controladors desvergonyits, polítics demagogs i esportistes tramposos

De controladors desvergonyits, polítics demagogs i esportistes tramposos

González Pons: Vicesecretari general de Comunicació del Partit Popular. Fa un ús de la demagògia tant per defensar fets que afecten al PP com per atacar al govern.

Controladors aeris: El dia 3 de desembre els controladors aeris espanyols van fer una vaga encoberta que va paralitzar tot el trànsit aeri als aeroports espanyols. La forma de fer la vaga va ser no presentar-se als seus llocs de treball.

Operació Llebrer: És una operació per desmantellar una xarxa de dopatge que afecta l'esport d'èlit espanyol en què estan implicats alguns esportistes acusats de distribuir substàncies dopants.

Ara que coneixem aquests tres elements fonamentals anem a parlar dels fets d'aquesta història absurda. González Pons ha dit que “un parell d'hores després (de la compareixença del president del govern per donar explicacions sobre la vaga dels controladors i la situació de la crisi) es produeix una operació policial contra el dopatge en l'esport que ocupa totes las capçaleres dels telenotícies i tapa la pròpia compareixença" i afegeix que "segons tinc entés, el quan y el com de las grans operacions policials es decideix a la cúpula política del Ministeri de l'Interior, i quina casualitat que aquella cúpula política decidís que el dia ideal para fer una operació molt mediàtica com es la del dopatge en l'esport fóra dues hores després que Zapatero terminés de donar la seva breu explicació en el Congrés dels Diputats". Les operacions policials com la que parla González Pons estava decidida des de fa un mes i qui la decideix i autoritza és un jutge.

De controladores desvergonzados, políticos demagogos y deportistas tramposos

González Pons: Vicesecretario general de Comunicación del Partido Popular. Hace un uso de la demagogia tanto para defender hechos que afectan al PP como para atacar al gobierno.
Controladores aéreos: El día 3 de diciembre los controladores aéreos españoles hicieron una huelga encubierta que paralizó todo el tráfico aéreo en los aeropuertos españoles. La forma de hacer la huelga fue no presentarse a sus puestos de trabajo.

Operació Galgo: Es una operación para desmantelar una red de dopaje que afecta al deporte de élite español en el que están implicados algunos deportistas acusados de distribuir sustancias dopantes.

Ahora que conocemos estos tres elementos fundamentales vamos a hablar de los hechos de esta historia absurda. González Pons ha dicho que "un par de horas después (de la comparecencia del presidente del gobierno para dar explicaciones sobre la huelga de los controladores y la situación de la crisis) se produce una operación policial contra el dopaje en el deporte que ocupa todas las cabeceras de los telediarios y tapa la propia comparecencia "y añade que" según tengo entendido, el cuándo y el cómo de las grandes operaciones policiales se decide en la cúpula política del Ministerio del Interior, y qué casualidad que esa cúpula política decidiera que el día ideal para hacer una operación muy mediática como es la del dopaje en el deporte fuera dos horas después de que Zapatero terminara de dar su breve explicación en el Congreso de los Diputados ". Las operaciones policiales como la que habla González Pons estaba decidida desde de hace un mes y quien la decide y autoriza es un juez.