EL PP TORNA A SORTIR EN DEFENSA DEL FRANQUISME

EL PP TORNA A SORTIR EN DEFENSA DEL FRANQUISME

 

 

 

 

 

Comencem amb la notícia: El Partit Popular ha rebutjat les proposicions no de llei de PSOE i l’Esquerra Plural que comminaven l’Estat a retirar la simbologia franquista present a moltscarrers i edificis, així com al canvi de nom d’aquells carrers dedicats a franquistes que encara resten a les Espanyes. El PP s’ha negat a retirar els honors que l’Estat franquista va concedir a Franco, familiars i tota la seva camarilla, és a dir, que es van concedir ells mateixos. Les tres mocions han rebut el suport de tots els grups, excepte el Partit Popular. El diputat Ricardo Sixto, d’IU-ICV, demanava en una de les proposicions l’eliminació de tots els monuments que exalten el franquisme existents a Alacant, així com un escut que hi ha en una vidriera de la sucursal del Banc d’Espanya a Alacant, i també es demanava el canvi de noms dels carrers que encara mantenen noms de franquistes.

El PP no ha trencat amb el costum d’oposar-s’hi emparant-se en arguments jurídics, es veu que les lleis a Espanya protegeixen la simbologia feixista, algú s’ho hauria de fer mirar, i adduint que molts d’aquests monuments són propietat dels municipis, no de l’Estat. En això si que té raó. Els noms dels carrers és un tema que només correspon als ajuntaments, però recordar que els plens municipals que els van posar no eren democràtics, aquells alcaldes i regidors que imposaven la medalla d’or de la ciutat o que nomenaven alcalde perpetu el dictador, eren alcaldes i regidors nomenats a dit pel dictador. Molts municipis han anul·lat aquests honors i títols, sempre amb l’oposició dels regidors del Partit Popular.

A la ciutat de Barcelona el nomenclàtor ha estat netejat de franquistes impresentables, les condicions per rebre l’honor de tenir un carrer a Barcelona és haver mort fa cinc anys, exceptuant que el personatge rebés la medalla d’honor de la ciutat, i en aquest cas es redueix a dos, però cal estar mort.

Normativa del nomenclátor de Barcelona:

Qui pot fer propostes de nom
Qualsevol persona, entitat pública o privada, associació... i també, és clar, el propi Ajuntament.
Les propostes de nom es poden enviar a l'alcalde de Barcelona, al regidor de Cultura o a l'adreça electrònica: Correu electrònic.
Normativa
Entre diverses normes de menor importància, cal destacar la següent: per poder dedicar un carrer a un personatge, han d'haver passat cinc anys, com a mínim, des de la seva mort. L'única excepció a aquesta norma és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d'Or de la Ciutat.

A la ciutat de Barcelona s’ha eliminat quasi tota, repeteixo, quasi tota la simbologia franquista, encara queden algunes plaques del Ministeri de l’habitatge amb el jou i les fletxes, s’han eliminat monuments franquistes com el monòlit a Primo de Rivera que hi havia a l’Avinguda Josep Tarradellas  o s’han eliminat els elements franquistes d’alguns monuments com el Cinc d’Oros. D’altres monuments franquistes menys coneguts per trobar-se una mica amagats, com un monument que hi ha al Castell de Montjuïc del qual van eliminar una part de la simbologia franquista.

El PP ens té acostumats a sortir en defensa del franquisme i la seva simbologia, en aquells ajuntaments on el PP té majoria absoluta es refussen totes les mocions per canviar noms franquistes de carrers per noms més potables, o eliminar monuments, o anul·lar honors, en aquells ajuntaments on el PP és minoria els regidors pepers sempre voten en contra d’aquestes mocions, alguns amb justificacions delirants.

Quan el Parlament de Catalunya va votar una condemna del franquisme, els diputats de PP i C’s van abandonar l’hemicicle per no haver de votar la moció. Si votaven a favor de la moció hauria estat votar contra les seves pròpies arrels ideològiques, i votar en contra els hauria significat com a franquistes, com si algú a hores d’ara en tingués algun dubte que ho són.

La idea que a Espanya no hi ha un partit d’ultradreta important, com a França seria el Front Nacional, és errònia, el que a Espanya no existeix és un gran partit conservador com el Partit Conservador britànic o la CDU alemanya, el PP és un partit que recull tot l’espectre des del centre fins a la dreta més extrema, i és evident que per les seves pròpies arrels fundacionals no és un partit de centre, ni de dreta homologable a les dretes civilitzades europees, és un partit franquista que no se n’amaga gens, ho neguen amb la boca petita però els gestos evidencien que són el que són.

El PP va ser fundat per exministres franquistes, el més rellevant de tots, Manuel Fraga, ministre d’informació i turisme (1962-1969), entre d’altres càrrecs. Altres dirigents pertanyen a famílies franquistes. No ens hem de sorprendre, doncs, que es neguin a condemnar un règim amb el que tenen lligams ideològics i familiars, per a molts pepers condemnar el franquisme seria renegar dels seus propis pares.

Però no oblidem una cosa, si aquesta gent continua remenant les cireres és perquè una part important de la societat espanyola els vota.

Eliminar el franquisme de la societat espanyola crearia un problema enorme ja que l’alt funcionariat de l’Estat, l’Exèrcit, els Cossos de Seguretat de l’Estat i la Justícia n’estan plens de franquistes. A Espanya expulsar el franquisme de les estructures de poder de l’Estat seria en aquests moments impossible.

Puc entendre que l’Estat espanyol no vulgui jutjar ni condemnar, encara que només sigui simbòlicament, el franquisme, puc entendre que l’Estat espanyol no es vulgui jutjar ni condemnar a ell mateix, però l’assumpte en més greu encara, l’Estat espanyol, els seus poders, es neguen a entregar a franquistes reclamats per la Justícia d’altres països. D’això se’n diu complicitat.

FART DELS EPÍTETS TENDENCIOSOS QUE POSEN ELS INFORMATIUS ESPANYOLS ALS PARTITS

FART DELS EPÍTETS TENDENCIOSOS QUE POSEN ELS INFORMATIUS ESPANYOLS ALS PARTITS

 

 

 

 

 

Una de les coses que més em molesta quan veig els informatius espanyols és aquesta dèria dels locutors de titllar de radicals a tots els partits d’esquerra, en canvi mai diuen els corruptes del PP, els neolerrouxistes de Ciudadanos, etc., però si que parlen dels filoetarres de Bildu, dels radicals de la CUP...

Fent això aquests mitjans, i m’estic referint especialment als informatius d’Antena 3, aplicable als de les altres cadenes espanyoles (Telecinco, Cuatro, La Sexta, TVE), cadenes que empren el mateix llenguatge del Govern espanyol. Podríem dir que aquestes cadenes són cadenes afins al neofranquista (potser no tan neo) Govern del PP usen el llenguatge oficial del Règim?

L’ús del llenguatge és important. Les notícies haurien de ser neutrals en el tractament dels fets però no són gens neutrals en el moment que posen qualificatius a totes les forces polítiques que no combreguen amb la ideologia del partit del govern (central), la ideologia del PP.

Quan poses un epítet a totes les forces polítiques estàs creant un prejudici, sovint prejudici fals o erroni. Per exemple, és habitual que la premsa espanyola parli de nacionalistes bascos i nacionalistes catalans però mai qualifiquen de nacionalistes espanyols a forces espanyoles que ho són, els mateixos partits espanyols solen amagar-se darrera del terme constitucionalistes.

Tots hem vist al PP i a C’s – que es presenten com gent d’ordre - negar-se a condemnar el franquisme, comprensible en el cas del PP, ja que és un partit que té les arrels profundament unides al Règim franquista, a Catalunya, i això a ells no els fa cap maleïda gràcia – que s’hi posin fulles – ens referim al partit Ciudadanos amb el terme lerrouxista o neolerrouxista, ja que aquesta és la ideologia (demagògia anticatalana, espanyolisme a ultrança, anticlericals i antimonàrquics (això ja no)) del partit d’Albert Rivera. Tots coneixem l’historial sinistre del lerrouxisme original, no només la demagògia anticatalana i l’espanyolisme, també la corrupció.

Seria d’agrair que els mitjans espanyols deixessin de posar etiquetes als partits no afins al Govern espanyol, o que també posin etiquetes al PP, Ciudadanos o UPyD. Va, els ajudaré una mica. Pel PP tenim les següents etiquetes: neofranquista, postfranquista, nacionalista espanyol, espanyolista, nacionalcatòlic. Per a Ciudadanos: lerrouxista, neolerrouxista, espanyolista, nacionalista espanyol, anticatalà (al País Valencià podrien ser blavers 2.0). Ah, i UPyD, el partit de Rosa Díez: nacionalista espanyol, ultranacionalista espanyol, ultraespanyolista, catalanòfobs i bascòfobs (aquesta també seria aplicable a PP i Ciudadanos), ultradretans, identitaris dnistes (si, com sona, ja sabeu que un dels elements que UPyD invoca com a part de la identitat espanyola és el “¿que pone en tu DNI (Document Nacional d’Identitat)?)”.

Els informatius haurien de ser més neutrals, o si més no separar informació d’opinió, quan posen etiquetes als partits que no agraden al Règim Rajoyista estan deixant d’informar i es converteixen en llepaculs del Règim.

Són lliures de dedicar-se a la propaganda però que siguin honestos i ho diguin. Això si, que canviïn el nom dels programes i deixin de dir-se “informatius”. El nom el deixo a la seva elecció, ells tenen el diccionari d’epítets i adjectius, això si, descartin qualsevol títol que inclogui el terme “informatiu” o qualsevol altre sinònim.

LA VIRREINA LLANOS DE LUNA CONTRAATACA

LA VIRREINA LLANOS DE LUNA CONTRAATACA

 

 

 

 

 

Que alguns alcaldes catalans juressin el seu càrrec sense jurar submissió a la Corona ni a la Constitució ha fet que la “rica i pija” virreina (delegada del Govern espanyol, allò que abans es deia Governs Civils) iniciï una altra campanya contra els alcaldes catalans. Malgrat que la senyora Llanos de Luna ja va fracassar quan va dedicar-se a perseguir alguns alcaldes per no penjar l’estanquera (https://www.youtube.com/watch?v=DK3I6kk6LDk), fins i tot, amb algunes sentències en contra seva, hi ha qui no aprèn.

El càrrec de Delegada del Govern espanyol és un càrrec per nominació, Llanos de Luna és una alta funcionària de l’Estat, no un càrrec electe, a diferència dels alcaldes i regidors que si han estat escollits per la ciutadania. És un càrrec, la funció del qual és dirigir els cossos de seguretat, però aquesta tasca a Catalunya correspon als Mossos d’Esquadra, Policia de Catalunya, depenent de la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, i les policies locals, municipals i Guàrdia Urbana (a Barcelona i Badalona) depenent dels ajuntaments. Probablement aquesta és la raó que la virreina Llanos de Luna es dediqui a altres tasques, per exemple condecorar veteransde la División Azul , les unitats militars espanyoles que van lluitar enquadrats en l’exèrcit alemany contra la URSS.

Hi ha moltes raons per suprimir un organisme com la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, no només que les seves funcions, la seguretat pública, siguin competència de la Generalitat de Catalunya, és a dir, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya és un organisme redundant, sobra, també el fet que lluny de cooperar es dedica a fiscalitzar el Govern de Catalunya i els ajuntament catalans, però es nega a respondre de les seves continuades ficades de pota. Si fa no fa com han fet els Governs Civils des de la seva creació l’any 1834, tot i que abans la figura dels Caps provincials ja feien aquesta tasca des del 1814. Però llavors tots els càrrecs públics eren nomenats des del Govern Central, i potser això en èpoques no democràtiques podia ser normal. Ara res no pot justificar l’existència d’un organisme aliè al territori, amb el seu principal responsable que actua sense respondre dels seus actes com una mena de cap polític.

La Delegació del Govern espanyol també ens costa molts diners, només en serveis de neteja ens va costar 900.000 euros segons el BOE. I aquesta només és la despesa de neteja.

Quan alguns mitjans de comunicació espanyolistes i alguns polítics espanyolistes parlen que cal reduir despeses s’obliden que eliminant rèmores del segle XIX com les delegacions del govern espanyol ens estalviaríem molts diners, eliminaríem un organisme aliè al territori i que es nega a donar explicacions de les seves activitats. També ens estalviaríem que la persona al capdavant d’aquest organisme es dediqui a posar medalles a militars feixistes alhora que persegueix alcaldes escollits democràticament.

Les Diputacions són un organisme creat també el 1836. És cert que s’han convertit en nius de corrupteles, i en casos concrets algunes famílies de cacics les van convertir en organismes en benefici seu, havent ocupat el càrrec de president de la Diputació membres de la mateixa família al llarg de quasi tota la història de la institució. Si, estava pensant en els Fabra i la Diputació de Castelló. Eliminant aquells elements negatius, la corrupció, el caciquisme, el nepotisme, etc., les diputacions poden ser útils com una eina per mancomunar esforços que pot ajudar els municipis amb menys recursos, per exemple la xarxa de biblioteques. Però aquesta tasca també podria passar a institucions més nostrades com els consells comarcals.

Els mateixos polítics que parlen d’eliminar nivells de l’administració sempre es neguen a eliminar aquelles administracions que són rèmores d’altres temps com són les delegacions del Govern espanyol (abans Governs Civils) i les Diputacions provincials, i els membres de les quals no han estat escollits democràticament. Els delegats del govern espanyol són nomenats a dit pel Govern central, les diputacions estan compostes per regidors escollits a les eleccions municipals i el repartiment en funció dels ressultats electorals i de la població de la província:

Fins a 500.000 persones: 25 diputats

De 500.001-1000000: 27 diputats

De 1.000 001-3.500.000: 31 diputats

De 3.500.001 en endavant: 51 diputats

En aquelles comunitats autònomes uniprovincials (Astúries, Cantàbria, Múrcia o Madrid) no hi ha diputació, tampoc a Euskadi ni a les Canàries. A Catalunya hem de suportar aquesta rèmora del segle XIX.

Però el tema d’aquest post era criticar la intenció de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, que vol anul·lar la presa de possessió d’alguns alcaldes catalans perquè segons ella no van emprar una fòrmula de jurament vàlida. La fòrmula emprada que no agrada a la virreina Llanos és “Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio que quedo a disposició del nou Parlament, el president i el Govern per exercir l'autodeterminació del nostre poble i proclamar l'estat català, lliure i sobirà”, és a dir, cap referència a la Constitució espanyola ni a la monarquia borbònica. Per a mi aquesta fòrmula és vàlida, arribat el moment els alcaldes i regidors no podran ser acusats de trencar cap jurament de fidelitat a Espanya. Per cert, la meva pregunta a la virreina és, quin valor té un jurament fet per força?. Jo crec que cap. Per cert, una funcionària, per molt alta funcionària de l’Estat espanyol que sigui, no pot estar pel damunt de representants electes. Llanos de Luna no té cap lligam amb Catalunya ni respecte per les seves institucions. Per cert, la senyora Llanos de Luna ha portat diversos ajuntaments davant dels tribunals iha perdut.

JE SUIS INCONSTITUTIONNELLE, JO SÓC INCONSTITUCIONAL, YO SOY INCONSTITUCIONAL

JE SUIS INCONSTITUTIONNELLE, JO SÓC INCONSTITUCIONAL, YO SOY INCONSTITUCIONAL

 

 

 

 

 

Si sou catalans ja sabeu de que parlo perquè vosaltres també ho sou, si no sou catalans llegiu. El Tribunal Constitucional, si aquell que va trigar 4 anys a pronunciar-se sobre l’Estatut i després va fer amb el text de l’Estatut de Catalunya el mateix que un tiranosaure rex faria en un escorxador o Wert amb tot el sistema educatiu, ha decidit també que els preparatius de la consulta del 9N és inconstitucional, si, com ho sentiu, han trigat 7 mesos ha dir que els preparatius del 9N són inconstitucionals. El TC ja va eliminar articles de l’Estatut català que eren idèntics a articles presents en altres Estatuts. Des de fa temps el TC s’ha convertit en el braç togat del PP. Quan el Parlament de Catalunya aprova una llei, la lideressa local del PP, Alicia Sánchez Camacho, agafa la llei aprovada pel Parlament, puja al primer AVE en direcció a Madrit (si, amb t), i visita els seus magistrats de confiança, aquests, però es prenen el seu temps, anar a veure els toros a La Maestranza i passar uns quants dies prenent el sol a la República Dominicana, els ocupa molt de temps. El deliri d’aquest tribunal arriba quan són capaços de declarar inconstitucional els preparatius d’una consulta i no la consulta.

El realment greu de tot aquest assumpte és que el Tribunal Constitucional ha perdut tota legitimitat per pronunciar-se sobre les decisions del Parlament, i l’han perdut perquè els seus propis magistrats han decidit convertir-se en lacais del Partit Popular. M’abstindré de fer una comparació en públic sobre a quina mena de tribunals em recorda el TC, i si després d’aquestes paraules, penseu el mateix, si us plau, no ho digueu. Si diré que el PP usa el Tribunal Constitucional de la mateixa manera que en altres temps els monarques espanyols usaven l’exèrcit, ara no ens poden bombardejar, no poden bombardejar les nostres ciutats, no poden suprimir les nostres institucions però les fan inoperants anul·lant les seves lleis. I el més greu és que els arguments del Tribunal Constitucional per derogar les nostres lleis són els mateixos arguments que empraven els militars espanyols per bombardejar-nos, salvar “la indisoluble unidad de la nación española”.

Ser català, parlar català, sentir-se català ha estat considerat a Espanya il·legal, també és inconstitucional, segons sentencia el Tribunal Constitucional.

Llegeixo que l’Estat s’estaria plantejant impedir les eleccions al Parlament de Catalunya que s’han de celebrar el 27 de setembre i inhabilitar el President Mas. Això seria directament un cop d’Estat. Decidir la data de les eleccions al Parlament de Catalunya és una prerrogativa exclusiva del President de la Generalitat, l’Estat en aquest tema, i encara menys el TC, no té ni veu ni vot. I derrocar un President de la Generalitat en el segle XXI és inacceptable. Els catalans no acceptarien que derroquin un altre President de la Generalitat, ja ens van assassinar dos presidents, Pau Claris i Lluís Companys.

Je suis inconstitutionnelle, jo sóc inconstitucional, yo soy inconstitucional.

EL MONSTRE DE LERROUXENSTEIN DÓNA SUPORT ALS SEUS CREADORS, PER ARA / EL MONSTRUO DE LERROUXENSTEIN APOYA A SUS CREADORES, POR AHORA

EL MONSTRE DE LERROUXENSTEIN DÓNA SUPORT ALS SEUS CREADORS, PER ARA

 

 

 

 

 

Heu llegit “Frankenstein” de Mary Shelley? Bé, si heu vist alguna de les pel·lícules us en podeu fer una idea. La història explica com Viktor Frankenstein construeix un ésser amb trossos de cadàvers i aconsegueix insuflar-li vida mitjançant l’electricitat. És a dir, crea una persona amb trossos d’altres persones i la retorna a la vida. Bé, si heu vist la pel·lícula ja sabeu que això acaba molt malament.

Salvant les distàncies, aquesta història em recorda a la creació de Ciudadanos, C’s, un partit construït amb les despulles d’altres partit, construït a les clavegueres de l’Estat i al que se li ha insuflat vida des dels mitjans cavernaris.

El cervell d’un jove cadell de NNGG del PP, Albert Rivera, governa un cos a on encara ara se li van afegint trossos per fer créixer la criatura.

Alguns mitjans lloen la intel·ligència del jove cadell de NNGG convertit en cervell del de la criatura lerrouxista, però la criatura en el seu afany per créixer es mostra incoherent, dient un dia que no pactaran amb partits que tinguin corruptes a les seves files, i pactant amb aquests partits amb corruptes a les seves files un altre dia.

Alguns se sorprenen d’aquesta incoherència, no ho haurien de fer, els dos partits d’Estat – així es consideren PP (especialment el PP) i el PSOE –van crear C’s a Catalunya, la van finançant i la van promoure amb tots els mitjans de propaganda. La criatura segueix el model del Partit Radical d’Alejandro Lerroux, un partit creat i promogut per l’Estat i finançat amb diners dels fons de rèptils (fons reservats). Aquesta pràctica ha estat habitual, la UCD va impulsar i finançar el blaverisme valencià, que va servir de suport al PP en les seves campanyes catalanòfobes al País Valencià. El blaverisme va arribar a emprar la violència i el terrorisme contra persones i grups que ells consideraven catalanistes, actuant amb absoluta impunitat, i amb les autoritats policials mirant cap a una altra banda. El blaverisme impulsat per la UCD va anar perdent cert suport. Però el testimoni del blaverisme valencià l’ha recollit Ciudadanos. És curiós, el partit de Rivera al País Valencià es dedica a promoure la catalanofòbia com feien els blavers tenint un líder suprem nascut a Catalunya i alguns dels dirigents del partit a nivell local valencià també d’origen català. La falta de coherència dels lerrouxistes no queda palesa només en el fet que uns dirigents d’origen català siguin catalanòfobs fanàtics, també en el fet que aquest partit que es presenta a Espanya com un partit nou, gran mentida, digui que no pactarà amb partits que portin corruptes i després doni suport al PP a Madrid i al PSOE a Andalusia. Però no us sorprengueu d’això, C’s es deu als seus creadors, PP i PSOE van crear C’s com uns Viktor Frankenstein de pa sucat amb oli, ara per ara la seva criatura els dóna suport, però totes les criatures monstruoses acaben girant-se en contra dels seus creadors.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL MONSTRUO DE LERROUXENSTEIN APOYA A SUS CREADORES, POR AHORA

 

 

 

 

 

¿Habéis leído "Frankenstein" de Mary Shelley? Bien, si habéis visto alguna de las películas os podéis hacer una idea. La historia cuenta como Viktor Frankenstein construye un ser con trozos de cadáveres y consigue insuflarle vida mediante la electricidad. Es decir, crea una persona con trozos de otras personas y la devuelve a la vida. Bien, si habéis visto la película ya sabéis que esto termina muy mal.

Salvando las distancias, esta historia me recuerda a la creación de Ciudadanos, Ciudadanos, un partido construido con los restos de otros partido, construido en las cloacas del Estado y al que se le ha insuflado vida desde los medios cavernarios.

El cerebro de un joven cachorro de NNGG del PP, Albert Rivera, gobierna un cuerpo donde todavía se le van añadiendo trozos para hacer crecer la criatura.

Algunos medios alaban la inteligencia del joven cachorro de NNGG convertido en cerebro de la criatura lerrouxista, pero la criatura en su afán por crecer se muestra incoherente, diciendo un día que no pactarán con partidos que tengan corruptos en sus filas, y pactando con estos partidos con corruptos en sus filas otro día.

Algunos se sorprenden de esta incoherencia, no deberían hacerlo, los dos partidos de Estado - así se consideran PP (especialmente el PP) y el PSOE - crearon C 's en Cataluña, la financiaron y la promovieron con todos los medios de propaganda. La criatura sigue el modelo del Partido Radical de Alejandro Lerroux, un partido creado y promovido por el Estado y financiado con dinero de los fondos de reptiles (fondos reservados). Esta práctica ha sido habitual, la UCD impulsó y financió el blaverisme valenciano, que sirvió de apoyo al PP en sus campañas catalanófobas en Valencia. El blaverismo llegó a emplear la violencia y el terrorismo contra personas y grupos que ellos consideraban catalanistas, actuando con absoluta impunidad, y con las autoridades policiales mirando hacia otro lado. El blaverismo impulsado por la UCD fue perdiendo cierto apoyo. Pero el testimonio del blaverismo valenciano lo ha recogido Ciudadanos. Es curioso, el partido de Rivera en Valencia se dedica a promover la catalanofobia como hacían los blaveros teniendo un líder supremo nacido en Catalunya y algunos de los dirigentes del partido a nivel local valenciano también de origen catalán. La falta de coherencia de los lerrouxistas no queda patente sólo en el hecho de que unos dirigentes de origen catalán sean catalanófobos fanáticos, también en el hecho de que este partido que se presenta en España como un partido nuevo, gran mentira, diga que no pactará con partidos que lleven corruptos y luego apoye el PP en Madrid y el PSOE en Andalucía. Pero no os sorprendáis de eso, C 's se debe a sus creadores, PP y PSOE crearon C' s como unos Viktor Frankenstein de medio pelo, hoy por hoy su criatura les apoya, pero todas las criaturas monstruosas acaban volviéndose en contra de sus creadores.

VOX VOL REGISTRAR EL DESPATX DE MAS / VOX QUIERE REGISTRAR EL DESPACHO DE MAS

VOX VOL REGISTRAR EL DESPATX DE MAS

 

 

El diari italià Il Corriere della Sera ha entrevistat el MHPMas on se li ha preguntat diverses qüestions però una de les respostes del President Mas han fet que el partit ultradretà VOX demani al jutge que el despatx del President de la Generalitat sigui registrat.

En aquesta entrevista el MHP Mas diu que no descarta arribar a un acord amb el Govern espanyol que permeti que els catalans puguin “votar la relació que volen tenir amb l'Estat” però que si això no fos possible no descarta la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) que “està sempre guardada [la DUI] a l'últim sobre tancat de l'últim calaix del meu escriptori; no la volem utilitzar, però per si no hi ha una altra opció, és allà esperant”.

I a VOX, un partit que no el vota ningú, han anat a veure al jutge del TSJC i li han dit que exigeixi al President Mas que entregui el sobre guarda la DUI per així engreixar el cas contra Mas que VOX i altres partits ultres espanyols van presentar després de la consulta del 9N. Vox i els altres ultres acusen Mas dels delictes de sedició i rebel·lió. VOX exigeix a Mas que entregui el sobre abans de 48 hores. Si el MHP Mas no entregués el sobre, VOX demana al jutge que ordeni a la policia judicial assaltar el Palau de la Generalitat de Catalunya, i en concret el despatx del President i busquin el sobre.

Crec que el jutge encara no s’ha pronunciat i crec que cap jutge aprovaria una autorització d’entrar al despatx del President de la Generalitat ni el registre d’aquest despatx a la recerca de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI).

VOX no és el primer cop que acusa algú de “tenir la intencio de fer...”, per exemple, va acusar Podemos, el partit de Pablo Iglesias, devoler llançar gais des de la Giralda. És un partit que va fundar-se quasi alhora que Podemos, però a diferència de Podemos els resultats electorals de VOX no és que siguin discrets, diguem que només s’han votat ells mateixos, i això que eren l’esperança blanca de la (ultra)dreta, però només cal escoltar els seus líders i arribar a la conclusió que són uns ximples, sent molt amable amb ells.

Aquesta manera d’actuar, acusar de ximpleries els oponents polítics i ideològics, i presentar querelles a tort i a dret contra tot el que es mogui és l’estil també del sindicat de funcionaris ultradretans Manos Limpias. Aquesta mena de querelles ximples em recorda aquella querella que vapresentar l’organització ultradretana HazteOir contra un anunci del gelat Magnumprotagonitzat per l’actriu Paz Vega perquè segons els tarats d’HazteOir l’anunci és una incitació al lesbianisme. Un pot creure el que vulgui, hi ha qui creu que posant alguns discos al revés pots escoltar missatges subliminals, alguns de caràcter satànic. És rar, sabent com de tocats del bolet estan aquesta camarilla, que no hagin acusat el President Mas de menjar nens, suposo que ho deixaran per quan el Règim Rajoyà reinstauri la inquisició.

 

 

 

 

 

 

VOX QUIERE REGISTRAR EL DESPACHO DE MAS

 

 

El diario italiano Il Corriere della Sera ha entrevistado al MHP Mas donde se le han preguntado varias cuestiones pero una de las respuestas del Presidente Mas han hecho que el partido ultraderechista VOX pida al juez que el despacho del Presidente de la Generalitat sea registrado.

En esta entrevista el MHP Mas dice que no descarta llegar a un acuerdo con el Gobierno que permita que los catalanes puedan "votar la relación que quieren tener con el Estado" pero que si esto no fuera posible no descarta la Declaración Unilateral de independencia (DUI) que “está siempre guardada [la DUI] en el último sobre cerrado del último cajón de mi escritorio; no la queremos utilizar, pero por si no hay otra opción, está allí esperando".

Y VOX, un partido que no lo vota nadie, ha ido a ver al juez del TSJC y le han dicho que exija al Presidente Mas que entregue el sobre donde guarda la DUI para así engordar el caso contra Mas que VOX y otros partidos ultras españoles presentaron después de la consulta del 9N. VOX y los otros ultras acusan Mas de los delitos de sedición y rebelión. VOX exige a Mas que entregue el sobre antes de 48 horas. Si el MHP Mas no entregara el sobre, VOX pide al juez que ordene a la policía judicial asaltar el Palau de la Generalitat de Catalunya, y en concreto el despacho del Presidente y busquen el sobre.

Creo que el juez aún no se ha pronunciado y creo que ningún juez aprobaría una autorización de entrar en el despacho del Presidente de la Generalitat ni el registro de este despacho en busca de la Declaración Unilateral de Independencia (DUI).

VOX no es la primera vez que acusa a alguien de "tener la intención de hacer ...", por ejemplo, acusó a Podemos, el partido de PabloIglesias, de querer lanzar gays desde la Giralda. Es un partido que fundó casi al mismo tiempo que Podemos, pero a diferencia de Podemos los resultados electorales de VOX no es que sean discretos, digamos que sólo se han votado ellos mismos, y eso que eran la esperanza blanca de la (ultra)derecha, pero sólo hay que escuchar sus líderes y llegar a la conclusión de que son unos chiflados, siendo muy amable con ellos.

Esta manera de actuar, acusar de tonterías a los oponentes políticos e ideológicos, y presentar querellas a diestro y siniestro contra todo lo que se mueva es el estilo también del sindicato de funcionarios ultraderechistas Manos Limpias. Este tipo de querellas absurdas me recuerda aquella querella que presentó la organización ultraderechista HazteOir contraun anuncio del helado Magnum protagonizado por la actriz Paz Vega porque según los tarados de HazteOir el anuncio es una incitación al lesbianismo. Uno puede creer lo que quiera, hay quien cree que poniendo algunos discos al revés puedes escuchar mensajes subliminales, algunos de carácter satánico. Es raro, sabiendo como de zumbados están esta camarilla, que no hayan acusado al Presidente Mas de comer niños, supongo que lo dejarán para cuando el Régimen Rajoy reinstaure la inquisición.

MINISTRE INOPERANT, CÒMPLICE O IMPULSOR

MINISTRE INOPERANT, CÒMPLICE O IMPULSOR

Cada cop que juga el Barça, i molt especialment, quan el Barça guanya, un fet que comença a ser habitual, la xarxa social s’omple de piulades on es desitja la mort dels catalans, i el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, es dedica a mirar cap a una altra banda, a diferència de quan les amenaces han anat a dirigents del PP, llavors els piuladors han estat detinguts d’immediat. Tot i que sospito les raons, dubto entre inoperància i connivència. No crec que sigui inoperància de la policia, ja que quan volen i els interessa, especialment si l’interessa al ministre de l’Interior, actuen amb una eficàcia i celeritat que ni el CSI (em refereixo a la sèrie), però quan es tracta d’aturar les amenaces i els insults als catalans (o bascos) sembla que la Ojrana (policia política) d’en Fernández Díaz deixa de ser el CSI per a ser la T.I.A., i no trobarien un pernil en una xarcuteria.

Molts individus emparats en el relatiu anonimat de la xarxa ens desitgin la mort no és nou, les amenaces de mort des de les ombres són més velles que l’anar a peu, però en les amenaces de mort que es veuen a la xarxa n’hi ha moltes que desitgen que els catalans acabem a les cambres de gas, també ho cridaven pel carrer uns ultres referint-se al President Mas, i el ministre de l’Interior va seguir mirant cap a una altra banda, també és habitual quan el Barça juga, que es desitgi la mort dels barcelonistes que hi ha a l’estadi mitjançant una bomba. Això de fet, seria un atemptat terrorista, i el ministre Fernández Díaz continua sense fer res.

Alguns arriben a demanar que es llanci una bomba atòmica. Espanya no té bombes atòmiques, difícilment en podria fer servir una arma que no tenen. Normalment aquesta amenaça es fa quan el Barça ha jugat contra l’Atlètic de Bilbao. Piular sota els efectes de drogues o d’alcohol té aquestes conseqüències.

Aquest cap de setmana el Barça ha jugat la final de la Champions League, que abans era la Copa d’Europa, que el Barça ha guanyat davant de la Juve. El partit va jugar-se a Berlin, capital d’Alemanya.

Que el ministre de l’Interior espanyol es dediqui a mirar cap a una altra banda quan la xarxa s’omple d’amenaces de mort molt greu és inacceptable, més encara quan aquest ministre posa tots els mitjans per reprimir usuaris de la xarxa contraris al PP, alguns dels quals, potser s’ho mereixen, no es pot desitjar la mort de ningú, però el ministre que tan implacable va ser amb els que van fer bromes de mal gust sobre la presidenta de la diputació de Lleó assassinada per una mare i una filla, peperes també, per una venjança personal, però quan les amenaces han estat dirigides contra els catalans, o molt concretament contra el President de la Generalitat, el ministre Fernández Díaz ha mirat cap a una altra banda, les amenaces contra Mas van sortir del PP (secció de Mataró), partit al qual pertany el ministre Fernández Díaz.

La seva inoperància en atacar la catalanofòbia a la xarxa, que la policia a les seves ordres informi a uns gihadistes que els Mossos d’Esquadra els estan investigant permetent que aquests escapin o la fabricació d’informes falsos sobre Mas i Trias són fets molt greus, dels quals és responsable total i absolut el ministre de l’Interior, Fernández Díaz.

Si només fossin les piulades podria pensar, encara que sospités el contrari, que el ministre és inoperant, però vistos altres fets crec que el ministre és còmplice, o encara pitjor, és l’impulsor d’aquests fets.

 

 

 

 

 

 

 

MINISTRO INOPERANTE, CÓMPLICE O IMPULSOR

 

 

Cada vez que juega el Barça, y muy especialmente, cuando el Barça gana, algo que empieza a ser habitual, la red social se llena de tuits donde se desea la muerte de los catalanes, y el ministro del Interior español, Jorge Fernández Díaz, se dedica a mirar hacia otro lado, a diferencia de cuando las amenazas han ido a dirigentes del PP, entonces los tuiteros han sido detenidos de inmediato. Aunque sospecho las razones, dudo entre inoperancia y connivencia. No creo que sea inoperancia de la policía, ya que cuando quieren y les interesa, especialmente si le interesa al ministro del Interior, actúan con una eficacia y celeridad que ni el CSI (me refiero a la serie), pero cuando se trata de detener las amenazas y los insultos a los catalanes (o vascos) parece que la Ojrana (policía política) de Fernández Díaz deja de ser el CSI y para ser la TIA, y no encontrarían un jamón en una charcutería.

Muchos individuos amparados en el relativo anonimato de la red nos deseen la muerte, no es nuevo, las amenazas de muerte desde las sombras son más viejas que el ir a pie, pero en las amenazas de muerte que se ven en la red hay muchas que desean que los catalanes acabemos a las cámaras de gas, también lo gritaban por la calle unos ultras refiriéndose al Presidente Mas, y el ministro del Interior siguió mirando hacia otro lado, también es habitual cuando el Barça juega, que se desee la muerte de los barcelonistas que hay en el estadio mediante una bomba. Esto de hecho, sería un atentado terrorista, y el ministro Fernández Díaz sigue sin hacer nada.

Algunos llegan a pedir que se lance una bomba atómica. España no tiene bombas atómicas, difícilmente podría usar un arma que no tienen. Normalmente esta amenaza se hace cuando el Barça ha jugado contra el Atlético de Bilbao. Tuitear bajo los efectos de drogas o de alcohol tiene estas consecuencias.

Este fin de semana el Barça ha jugado la final de la Champions League, que antes era la Copa de Europa, que el Barça ha ganado ante la Juve. El partido jugarse en Berlín, capital de Alemania.

Que el ministro del Interior español se dedique a mirar hacia otro lado cuando la red se llena de amenazas de muerte muy graves es inaceptable, más aún cuando este ministro pone todos los medios para reprimir usuarios de la red contrarios al PP, algunos de los cuales, tal vez se lo merecen, no se puede desear la muerte de nadie, pero el ministro que tan implacable fue con los que hicieron bromas de mal gusto sobre la presidenta de la diputación de León asesinada por una madre y una hija, peperas también, por una venganza personal, pero cuando las amenazas han sido dirigidas contra los catalanes, o muy concretamente contra el Presidente de la Generalitat, el ministro Fernández Díaz ha mirado hacia otro lado, las amenazas contra Mas salieron del PP (sección de Mataró), partido al que pertenece el ministro Fernández Díaz.

Su inoperancia en atacar la catalanofobia en la red, que la policía a sus órdenes informe a unos yihadistas que los Mossos les están investigando permitiendo que éstos escapen o la fabricación de informes falsos sobre Mas y Trias son hechos muy graves , de los que es responsable total y absoluto el ministro del Interior, Fernández Díaz.

Si sólo fueran los Tweets podría pensar, aunque sospechara lo contrario, que el ministro es inoperante, pero vistos otros hechos creo que el ministro es cómplice, o todavía peor, es el impulsor de estos hechos.

EL COMUNICAT QUE VA SORGIR DEL FRANQUISME

EL COMUNICAT QUE VA SORGIR DEL FRANQUISME

 

 

 

 

 

Ahir va jugar-se al Camp Nou, l’Estadi del Futbol Club Barcelona, la final de la Copa del Rei que va enfrontar l’Athletic Club de Bilbao i el Futbol Club Barcelona. Va guanyar el Barça per 1 a 3.

Les dues aficions van tenir un comportament impecable al llarg del dia, allà on anessis et trobaves aficionats de l’Athletic passejant, fent compres, fent un vermut o fent turisme.

Quan l’hora del partit era més propera els aficionats d’ambdós equips van dirigir-se cap a les “fan zone” i a l’hora del partit van entrar al Camp Nou.

Quan va començar a sonar la “Marcha Real” va iniciar-se una xiulada monumental que no va permetre escoltar l’himne espanyol.

Sorprenentment el Govern espanyol, demostrant una celeritat inhabitual en ell, va treure un comunicat condemnant la xiulada, anunciant sancions als dos equips i informant que el Comitè antiviolència prendria mesures. Si, sorprenentment, perquè el comunicat del Gobierno de España, va publicar-se a la mitja part. Jo vaig comentar al meu Twitter: No recuerdo ningún comunicado del Gob. de España a los cinco minutos de haber sido asesinado un aficionado del Depor. Curiosa celeridad.”

Però encara és més sorprenent quan se sap que el comunicat estava escrit abans que comencés el partit i publicat a la mitja part. Si una cosa tenen els Estats és que mai són ràpids a l’hora de prendre una decisió, i l’Estat espanyol encara menys. En casos de desastres ecològics (Prestige, El pesquer rus Oleg Naydenov, o d’altres) o de catàstrofes naturals (terratrèmol de Lorca (Múrcia), la reacció del Govern espanyol de torn ha estat la inoperància més absoluta, i això si no ha contribuït de manera activa al desastre, això si, amb tardança.

Sorprèn aquesta velocitat a fer públic un comunicat per condemnar la xiulada a l’himne, anunciant la reunió del comitè antiviolència per aquest dilluns, dos dies després de la final, i anunciant sancions, i sorprèn que vulguin ser tan durs amb una xiulada quan han estat callats en situacions de violència real en què hi ha hagut víctimes mortals, cas de l’aficionat dels Riazor Blues, del Deportivo de La Coruña, assassinat per ultres de l’Atlètic de Madrid.

Quan va celebrar-se la final de la Copa del Rei a Madrid, on també van enfrontar-se també Barça i Athletic de Bilbao, la policia espanyola va dedicar-se a registrar tot aficionat basc o català a la busca de xiulets i banderes. Membres del mateix cos de policia, la policia de l’Estat, escortaven un ramat d’ultres espanyolistes amb tota mena de simbologia feixista i nazi que havien anunciat públicament que volien “caçar” catalans i bascos. Les mateixes autoritats polítiques i policials, i els mitjans afins al partit del Govern espanyol, que s’enfurismen per la presència de Senyeres, Estelades i Ikurriñes als estadis de futbol i altres instal·lacions esportives, solen defensar o callar davant de la presència de simbologia feixista i crits racistes a molts estadis d’Espanya. Clar, que aquesta és la mateixa gent que s’emprenya amb les restes arqueològiques del Born però creuen és correcte que un dictador assassí tingui un lloc on se li puguin rendir homenatges.

El “Comunicado del Gobierno sobre los hechos producidos enla celebración de la final de la Copa de S.M. el Rey” és curiós. Va ser redactat abans que comencés el partit, es va publicar a la mitja part, suposo que cal dissimular (una mica) per que si no es notaria massa. Sorprenent és la celeritat de l’Estat redactant un document, bé, el document va ser redactat per condemnar uns fets que en aquell moment encara no s’havien produït. La sentència abans del delicte. Però el fet més curiós és que qui va redactar el “comunicat” és Manuel Roca Basanta, que ara treballa d’assessor al Ministeri de Presidència, al capdavant del qual tenim a Soraya Sáenz de Santamaría. I qui és Roca Basanta? Doncs, va ser redactor del diari feixista “Arriba”, òrgan de propaganda de la Falange durant el franquisme.

Un govern d’un partit fundat per ministres franquistes, amb assessors franquistes, amb ministres que oren als peus del dictador Franco, amb vicepresidentes que són família de militars franquistes, és el que redacta un “comunicat” en un llenguatge propi del franquisme, que anuncia repressió.

El franquisme a Espanya no va morir amb el seu fundador, continua guiant les decisions del govern espanyol i de les seves institucions. L’Estat espanyol és un Estat on totes les institucions estan infestades de franquistes.

El govern espanyol no mostra el mateix interès per tallar la catalanofòbia i la bascofòbia, més aviat la impulsa.

 

 

 

 

 

 

EL COMUNICADO QUE SURGIÓ DEL FRANQUISMO

 

 

 

 

 

Ayer jugó en el Camp Nou, el estadio del FC Barcelona, ​​la final de la Copa del Rey que enfrentó al Athletic Club de Bilbao y el FC Barcelona. Ganó el Barça por 1 a 3.

Las dos aficiones tuvieron un comportamiento impecable a lo largo del día, allí donde fueras te encontrabas aficionados del Athletic paseando, haciendo compras, tomando un vermut o haciendo turismo.

Cuando la hora del partido era más cercana los aficionados de ambos equipos se dirigieron hacia las "fan zone" y a la hora del partido entraron en el Camp Nou.

Cuando empezó a sonar la "Marcha Real" se inició un silbido monumental que no permitió escuchar el himno español.

Sorprendentemente el Gobierno, demostrando una celeridad inhabitual en él, sacó un comunicado condenando el silbido, anunciando sanciones a los dos equipos e informando que el Comité antiviolencia tomaría medidas. Si, sorprendentemente, que el comunicado del Gobierno de España, se publicó en el descanso. Yo comenté a mi Twitter: No recuerdo ningún comunicado del Gob. de España a los cinco minutos de haber sido asesinado un aficionado del Depor. Curiosa celeridad."

Pero aún es más sorprendente cuando se sabe que el comunicado estaba escrito antes de que comenzara el partido y publicado en el descanso. Si algo tienen los Estados es que nunca son rápidos a la hora de tomar una decisión, y España aún menos. En casos de desastres ecológicos (Prestige, El pesquero ruso Oleg Naydenov, u otros) o de catástrofes naturales (terremoto de Lorca (Murcia), la reacción del Gobierno de turno ha sido la inoperancia más absoluta, y eso si no ha contribuido de manera activa al desastre, eso si, con tardanza.

Sorprende esta velocidad en hacer público un comunicado para condenar la pitada al himno, anunciando la reunión del comité antiviolencia para este lunes, dos días después de la final, y anunciando sanciones, y sorprende que quieran ser tan duros con una pitada cuando han estado callados en situaciones de violencia real en que ha habido víctimas mortales, caso del aficionado de los Riazor Blues, del Deportivo de La Coruña, asesinado por ultras del Atlético de Madrid.

Cuando se celebró la final de la Copa del Rey en Madrid, donde también se enfrentaron también Barça y Athletic de Bilbao, la policía española se dedicó a registrar todo aficionado vasco o catalán a la búsqueda de pitos y banderas. Miembros del mismo cuerpo de policía, la policía del Estado, escoltaban una manada de ultras españolistas con todo tipo de simbología fascista y nazi que habían anunciado públicamente que querían "cazar" catalanes y vascos. Las mismas autoridades políticas y policiales, y los medios afines al partido del Gobierno, que se enfurecen por la presencia de Senyeres, Estelades y ikurriñas en los estadios de fútbol y otras instalaciones deportivas, suelen defender o callar ante la presencia de simbología fascista y gritos racistas en muchos estadios de España. Claro, que esta es la misma gente que se enfada con los restos arqueológicos del Born pero creen es correcto que un dictador asesino tenga un lugar donde se le puedan rendir homenajes.

El "Comunicado del Gobierno sobre los hechos producidosen la celebración de la final de la Copa de S.M. el Rey"es curioso. Fue redactado antes de que comenzara el partido, se publicó en la media parte, supongo que hay que disimular (algo) porque si no se notaría demasiado. Sorprendente es la celeridad del Estado redactando un documento, bien, el documento fue redactado para condenar unos hechos que en ese momento todavía no se habían producido. La sentencia antes del delito. Pero lo más curioso es que quien redactó el "comunicado" es Manuel Roca Basanta, que ahora trabaja de asesor en el Ministerio de Presidencia, al frente del cual tenemos a Soraya Sáenz de Santamaría. Y quién es Roca Basanta? Pues, fue redactor del diario fascista "Arriba", órgano de propaganda de la Falange durante el franquismo.

Un gobierno de un partido fundado por ministros franquistas, con asesores franquistas, con ministros que oran a los pies del dictador Franco, con vicepresidentas que son familia de militares franquistas, es el que redacta un "comunicado" en un lenguaje propio del franquismo, que anuncia represión.

El franquismo en España no murió con su fundador, continúa guiando las decisiones del Gobierno y de sus instituciones. El Estado español es un Estado donde todas las instituciones están infestadas de franquistas.

 

El gobierno español no mostrar el mismo interés para cortar la catalanofobia y la bascofòbia de raíz, más bien la impulsa.

DIA DE COPA, DIA DE XIULADES

DIA DE COPA, DIA DE XIULADES

 

I un altre cop el Futbol Club Barcelona i l’Athletic de Bilbao jugaran la final de la Copa del Rei. Fa tres anys la final va celebrar-se a l’Estadi Vicente Calderón, dos anys abans a Mestalla. A la final de Mestalla l’Himne espanyol va ser xiulat, tot i que aquells que van veure la transmissió que va fer TVE no van escoltar res. La final del Vicente Calderón va ser la dels elefants, bé, per ser exactes, va ser la final on ambdues aficions van cantar aquella tonada d”un elefante se balanceaba...” dedicada al “rei caçador”.

I Barça i Athletic tornen a jugar un altre cop la final de la Copa del Rei. El partit se celebrarà al Camp Nou.

Personalment crec que les finals s’han de jugar sempre en camp neutral, i la final d’aquest any es juga a l’Estadi d’un dels equips. Estava previst que es jugués a Madrid, al Santiago Bernabeu, però en Florentino Pérez (tito Floren pels amics) va moure tots els fils i finalment la final de la Copa del Rei es jugarà al Camp Nou.

La idea no és nova, ja Primo de Rivera va ordenar eltancament del Camp de Les Corts després de la xiulada a la Marxa Reial, un 14 de juny de 1925. L’espanyolisme no és gens innovador, i si ja arran de les citades Copes del Rei de 2010 i 2012, va haver propostes més diverses:

-Tancar o sancionar l’estadi: Sancionar el València C.F. o l’Atlètic de Madrid era absurd. Cap dels dos equips era responsable. Tècnicament el responsable en aquelles dues finals era l’organitzador de la competició.

-Després del succeït a Mestalla i davant la possibilitat que la xiulada massiva es repetís algunes autoritats i alguns periodistes van proposar que el partit es jugués a porta tancada. Un absolut disbarat, no es pot castigar ningú per uns fets que no s’han produït.

Hi van haver dues querelles abans que s’hi jugués el partit presentades pels grupuscles ultradretans DENAES i L’Associació Dignitat i Justícia que van ser arxivades, havien denunciat un fet que en aquell moment no s’havia produït. Com llavors vaig dir, encara no es pot condemnar ningú abans de la comissió del delicte, això era el que per exemple proposa la pel·lícula Minority Report, magnífica pel·lícula de ciència ficció, però en el món real per ser condemnat has d’haver comés el delicte, no que algú digui que hi ha una possibilitat que el cometis perquè ho ha vist en una premonició.

La final d’aquest any es juga al Camp Nou, l’Estadi del Futbol Club Barcelona. La Comissió Antiviolència ha anunciat que si es produeixen xiulades a l’himne espanyol, insisteixo, xiulades, seran sancionats Barça i Athletic de Bilbao. El president del Consell Superior d'Esports (CSD), Miguel Cardenal diu que si l’Himne espanyol es xiulat hi ha una “responsabilitat individual que puguin dur a terme aquest comportament”. Fins aquí tot correcte. Les meves preguntes són: ¿Pensen acusar individualment tots els assistents al partit? ¿Tenen la capacitat de demostrar individualment quins aficionats han xiulat l’himne i quins no? ¿Detindran a tots els xiuladors a la sortida de l’Estadi?

Xiular no es pot considerar violència, si xiular fos un delicte ja haurien detingut Curro Savoy. En la final que es va jugar a Madrid va haver el mateix dia del partit una manifestació d’ultradreta espanyola, autoritzada per les mateixes autoritats que van ordenar requisar xiulets i banderes a aficionats bascos i catalans. És a dir, mentre alguns membres de la policia “desfilaven” al costat de feixistes amb banderes preconstitucionals i feixistes, altres policies es dedicaven a registrar tots basc i català que es creuaven i procedien a requisar xiulets, estelades, senyeres i ikurriñes.

Miguel Cardenal també afirma que la comissió antiviolència mirarà el reglament pels quatre cantons a veure si troben alguna norma que els permeti sancionar els equips participants (Barça i Athletic de Bilbao) i l’organitzador de la competició. Per cert, l’organitzador de la Copa del Rei és la Reial Federació Espanyola de Futbol.

ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

 

 

Totes les ciutats tenen períodes d’auge i de decadència que es van alternant. Aquests períodes poden ser més curts o més llargs. Hi ha fets que marquen aquests períodes, i també persones. Barcelona ha tingut alcaldes de tota mena, a alguns ni se’ls recorda, són a la llista d’alcaldes perquè van ser-ho però no van fer res ni bo ni dolent per ser recordats, d’altres són recordats per haver estat uns pèssims alcaldes, d’altres, els que menys,, són recordats per haver estat grans alcaldes.

Entre els alcaldes que són recordats per nefastos hi ha el franquista José Maria de Porcioles (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt,3 de setembre de 1993), i el lerrouxista Joan Pich i Pon (Barcelona, 1878 - París, 1937). Porcioles va ser alcalde entre 1957 i 1973, Pich i Pon entre gener de 1935 – octubre de 1935.

Hi ha clares diferències, sens dubte. El breu mandat de Pich i Pon es recorda per la corrupció, una de les característiques principals del lerrouxisme, apart de l’anticatalanisme. En Pich i Pon, a diferència del cap líder del Partit Radical, el seu cap, no era un bon orador, més aviat tot el contrari. Era un home quasi analfabet que va ascendir socialment però que quan parlava deia disbarats de l’alçada d’un campanar. El principal llegat que va deixar Pich i Pon van ser les piquiponades, si en Pich i Pon visqués ara, seria l’estrella o víctima d’escarni de programes com l’APM? i del Twitter.

Algunes piquiponades:

-El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac.

-(Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano !

-(Parlant de caviar) ... huevos de centurión !

-(La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre !

-(Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico.

De Josep Maria de Porcioles el que més es recorda és, - com diu la cançó de Serrat, Barcelona i jo : Mil perfums i mil colors. /  Mil cares té Barcelona./  La que en Cerdà somnià,/  la que va esguerrar en Porcioles. – la pèssima gestió dels problemes que tenia la ciutat, la poca sensibilitat cap els problemes dels barcelonins, i els despropòsits urbanístics.

Però també hi ha hagut grans alcaldes, que han marcat moments d’auge de la ciutat. La majoria recordem a Pasqual Maragall (nascut a Barcelona, 13 de gener de 1941), artífex la Barcelona que ara coneixem, ell és l’artífex de la Barcelona actual, mitjançant els Jocs Olímpics del 92 va modernitzar la ciutat i la va posar als mapes.

Altres grans alcaldes van ser el doctor Bartomeu Robert (Tampico (Méxic) 20 d'octubre de 1842 -Barcelona 10 d'abril de 1902) i Francesc de Paula Ríus i Taulet (Barcelona, 1833 - Olèrdola, Barcelona (Aneu.); 1890).

En aquestes últimes eleccions hem hagut d’escollir entre Ada Colau (BeC), Xavier Trias (CiU), Alfred Bosch (ERC), Carina Mejías (C’s), Alberto Fernández Díaz (PP) i Jaume Collboni (PSC). El PP representa el que encara resta del franquisme a Barcelona, C’s és el neolerrouxisme, el PSC ha entrat en decadència després de renegar de l’herència de Maragall i convertir-se en comparsa de neofranquistes (PP) i neolerrouxistes (C’s).

Ada Colau, molt probablement serà alcaldessa de Barcelona. Les declaracions d’Ada Colau em generen molts dubtes. Un dia va dir que volia tancar el MWC i un altre que volia inaugurar el de 2016, que volia tancar l’Avinguda Diagonal i que convertir el Port de Barcelona o una part d’ell en una mena de port de rebuda de pasteres per evitar que la gent mori al mar. Ningú li ha dit a Colau que el Port de Barcelona és lluny de qualsevol ruta de pasteres. Estic d’acord que Barcelona és millorable, una ciutat com Barcelona mereix un alcalde o alcaldessa del nivell de Rius i Taulet o del doctor Bartomeu Robert, no necessitem més alcaldes com Pich i Pon o Porcioles.