ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

 

 

Totes les ciutats tenen períodes d’auge i de decadència que es van alternant. Aquests períodes poden ser més curts o més llargs. Hi ha fets que marquen aquests períodes, i també persones. Barcelona ha tingut alcaldes de tota mena, a alguns ni se’ls recorda, són a la llista d’alcaldes perquè van ser-ho però no van fer res ni bo ni dolent per ser recordats, d’altres són recordats per haver estat uns pèssims alcaldes, d’altres, els que menys,, són recordats per haver estat grans alcaldes.

Entre els alcaldes que són recordats per nefastos hi ha el franquista José Maria de Porcioles (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt,3 de setembre de 1993), i el lerrouxista Joan Pich i Pon (Barcelona, 1878 - París, 1937). Porcioles va ser alcalde entre 1957 i 1973, Pich i Pon entre gener de 1935 – octubre de 1935.

Hi ha clares diferències, sens dubte. El breu mandat de Pich i Pon es recorda per la corrupció, una de les característiques principals del lerrouxisme, apart de l’anticatalanisme. En Pich i Pon, a diferència del cap líder del Partit Radical, el seu cap, no era un bon orador, més aviat tot el contrari. Era un home quasi analfabet que va ascendir socialment però que quan parlava deia disbarats de l’alçada d’un campanar. El principal llegat que va deixar Pich i Pon van ser les piquiponades, si en Pich i Pon visqués ara, seria l’estrella o víctima d’escarni de programes com l’APM? i del Twitter.

Algunes piquiponades:

-El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac.

-(Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano !

-(Parlant de caviar) ... huevos de centurión !

-(La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre !

-(Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico.

De Josep Maria de Porcioles el que més es recorda és, - com diu la cançó de Serrat, Barcelona i jo : Mil perfums i mil colors. /  Mil cares té Barcelona./  La que en Cerdà somnià,/  la que va esguerrar en Porcioles. – la pèssima gestió dels problemes que tenia la ciutat, la poca sensibilitat cap els problemes dels barcelonins, i els despropòsits urbanístics.

Però també hi ha hagut grans alcaldes, que han marcat moments d’auge de la ciutat. La majoria recordem a Pasqual Maragall (nascut a Barcelona, 13 de gener de 1941), artífex la Barcelona que ara coneixem, ell és l’artífex de la Barcelona actual, mitjançant els Jocs Olímpics del 92 va modernitzar la ciutat i la va posar als mapes.

Altres grans alcaldes van ser el doctor Bartomeu Robert (Tampico (Méxic) 20 d'octubre de 1842 -Barcelona 10 d'abril de 1902) i Francesc de Paula Ríus i Taulet (Barcelona, 1833 - Olèrdola, Barcelona (Aneu.); 1890).

En aquestes últimes eleccions hem hagut d’escollir entre Ada Colau (BeC), Xavier Trias (CiU), Alfred Bosch (ERC), Carina Mejías (C’s), Alberto Fernández Díaz (PP) i Jaume Collboni (PSC). El PP representa el que encara resta del franquisme a Barcelona, C’s és el neolerrouxisme, el PSC ha entrat en decadència després de renegar de l’herència de Maragall i convertir-se en comparsa de neofranquistes (PP) i neolerrouxistes (C’s).

Ada Colau, molt probablement serà alcaldessa de Barcelona. Les declaracions d’Ada Colau em generen molts dubtes. Un dia va dir que volia tancar el MWC i un altre que volia inaugurar el de 2016, que volia tancar l’Avinguda Diagonal i que convertir el Port de Barcelona o una part d’ell en una mena de port de rebuda de pasteres per evitar que la gent mori al mar. Ningú li ha dit a Colau que el Port de Barcelona és lluny de qualsevol ruta de pasteres. Estic d’acord que Barcelona és millorable, una ciutat com Barcelona mereix un alcalde o alcaldessa del nivell de Rius i Taulet o del doctor Bartomeu Robert, no necessitem més alcaldes com Pich i Pon o Porcioles.

Les llevaneus de l'alcalde Porcioles

Va ser l'any 1962 que a la Barcelona de l'alcalde Porcioles va caure una intensa nevada a conseqüència de la qual la ciutat va quedar coberta per un mantell blanc. Era aquella Barcelona del franquisme grisa com el mateix règim que governava a Espanya. A la ciutat s'hi van poder veure imatges estranyes com la de veure gent baixant pel carrer Balmes esquiant. Però aquell va ser l'any de les llevaneus. Alguna llumenera municipal va decidir portar a Barcelona llevaneus i van anar a buscar-les a Andorra. Van contractar-se vuit llevaneus. El primer obstacle va ser que s'autoritzés el pas de les màquines per la frontera hispanoandorrana, be, les màquines i el personal. Un cop aconseguit aquest punt les màquines van iniciar el seu camí fins a Barcelona, uns 225 km pels que van necessitar de 16 hores de viatge.

Fue en 1962 que en la Barcelona del alcalde Porcioles cayó una intensa nevada consecuencia de la cual la ciudad quedó cubierta por un manto blanco. Era aquella Barcelona del franquismo gris como el mismo régimen que gobernaba en España. En la ciudad se pudieron ver imágenes extrañas como la de ver gente bajando por la calle Balmes esquiando. Pero ese fue el año de las quitanieves. Algún iluminado municipal decidió llevar a Barcelona quitanieves y fueron a buscarlas a Andorra. Contrataron a ocho quitanieves. El primer obstáculo fue que se autorizara el paso de las máquinas por la frontera hispanoandorrana, bien, las máquinas y el personal. Una vez conseguido este punto las máquinas iniciaron su camino hasta Barcelona, unos 225 km por los que necesitaron de 16 horas de viaje.

Alcaldes de Barcelona: Josep Maria de Porcioles

José Maria de Porcioles (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993). Ha estat l'alcalde franquista que més anys va mantenir-se en el càrrec. Els seus inicis polítics van ser com a simpatitzant de la Lliga Catalana, fet que el va obligar tocar el dos cap a l'exili. Doctor en Dret, jurista i notari. Després va tornar i va
ocupar diversos càrrecs a la Diputació de Lleida fins que va ser nomenat alcalde de Barcelona. El seu nom ha quedat lligat a una època on es van cometre tota mena de disbarats urbanístics: enlloc de continuar el pla Cerdà els nous barris creats en aquells anys per donar allotjament als inmigrants vinguts d'Espanya van crear-se uns barris amb un traçat anàrquic, moltes vegades sense cap servei i els edificis eren d'una qualitat molt baixa. El porciolisme també va destacar per diversos disbarats que avui fan riure però que van suposar una gran despesa per la ciutat com va ser la compra d'unes màquines llevaneus l'any 62 per contrarrestar la nevada que aquell any va produïr-se a la ciutat. Quan van aconseguir-se les màquines adquirides a Andorra la neu ja havia desaparegut.

Barcelona li deu a Porcioles la desaparició del tramvia. Durant el mandat de Porcioles va procedir-se al desmantellament progresiu del servei de tramvies. Diuen que va ser una mostra de la corrupció que hi havia a l'Ajuntament de Barcelona en aquella època. Diuen que la fàbrica de autobusos i camions Pegaso va comprar els regidors municipals i aquests van decidir acabar amb els tramvies i fer que tot el servei públic fos realitzat per autobusos de la marca Pegaso. Encara a moltes façanes - a la de casa meva n'hi ha - podem veure el suport dels cables dels tramvies. Els anys 60 i 70 van ser molt moguts a Barcelona, malgrat la fèrria dictadura que creia que ho controlava tot la gent va començar a protestar. Els moviments socials van començar a perdre la por o potser és perquè estaven fins els collons de la dictadura i van començar a manifestar-se. La incapacitat de Porcioles - tot i que no n'era lúnic culpable dels problemes de la ciutat - van fer que el dictador decidís fer-lo fora. Porcioles, com he dit, va donar nom a una època per sort ja superada tot i que alguns dels errors de llavors comencem a veure'ls ara i a patir-ne les conseqüències. Tot i així no tota la culpa era d'en Porcioles, ell només va ser la ma que va fer el que li van dir. L'any 1973
Porcioles va plegar ja que el règim enlloc de posar remei als problemes dels que el propi règim n'era responsable va sacrificar l'anella més dèbil.

José Maria de Porcioles (Amer, 15 de julio de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de septiembre de 1993). Ha sido el alcalde franquista que más años se mantuvo en el cargo. Sus inicios políticos fueron como simpatizante de la Lliga Catalana, hecho que le obligó huir hacia el exilio. Doctor en Derecho, jurista y notario. Después volvió y ocupó varios cargos a la Diputación de Lleida hasta que fue nombrado alcalde de Barcelona. Su nombre ha quedado ligado a una época donde se cometieron todo tipo de disparates urbanísticos: ningún lugar de continuar el plan Cerdà los nuevos barrios creados en aquellos años por dar alojamiento a los inmigrantes venidos de España se crearan unos barrios con un trazado anárquico, muchas veces sin ningún servicio y los edificios eran de una calidad muy baja. El porciolismo también destacó por varios disparates que hoy hacen reír pero que supusieron un gran gasto por la ciudad como fue la compra de unas máquinas quitanieves el año 62 por contrarrestar la nevada que aquel año se produjo en la ciudad. Cuando se consiguieron las máquinas adquiridas en Andorra la nieve ya había desaparecido.
Barcelona le debe a Porcioles la desaparición del tranvía. Durante el mandato de Porcioles se procedió al desmantelamiento progresivo del servicio de tranvías. Dicen que fue una muestra de la corrupción que había en el Ayuntamiento de Barcelona en aquella época. Dicen que la fábrica de autobuses y camiones Pegaso compró los concejales municipales y estos decidieron acabar con los tranvías y hacer que todo el servicio público fuera realizado por autobuses de la marca Pegaso. Aún en muchas fachadas - en la de mi casa hay - podemos ver el enganche de los cables de los tranvías. Los años 60 y 70 fueron mucho movidos en Barcelona, a pesar de la férrea dictadura que creía que lo controlaba todo la gente empezó a protestar. Los movimientos sociales empezaron a perder el miedo o quizá es porque estaban hasta los cojones de la dictadura y empezaron a manifestarse. La incapacidad de Porcioles - aunque no era el único culpable de los problemas de la ciudad - hicieron que el dictador decidiese cesarlo. Porcioles, como he dicho, dio nombre a una época por suerte ya superada aunque algunos de los errores de entonces empezamos a verlos ahora y a sufrir las consecuencias. Aún así no toda la culpa era de en Porcioles, él solo fue la mano que hizo lo que le dijeran. En el año 1973 Porcioles cesó ya que el régimen en lugar de poner remedio a los problemas de los que el propio régimen era responsable sacrificó el eslabón más débil.