ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

 

 

Totes les ciutats tenen períodes d’auge i de decadència que es van alternant. Aquests períodes poden ser més curts o més llargs. Hi ha fets que marquen aquests períodes, i també persones. Barcelona ha tingut alcaldes de tota mena, a alguns ni se’ls recorda, són a la llista d’alcaldes perquè van ser-ho però no van fer res ni bo ni dolent per ser recordats, d’altres són recordats per haver estat uns pèssims alcaldes, d’altres, els que menys,, són recordats per haver estat grans alcaldes.

Entre els alcaldes que són recordats per nefastos hi ha el franquista José Maria de Porcioles (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt,3 de setembre de 1993), i el lerrouxista Joan Pich i Pon (Barcelona, 1878 - París, 1937). Porcioles va ser alcalde entre 1957 i 1973, Pich i Pon entre gener de 1935 – octubre de 1935.

Hi ha clares diferències, sens dubte. El breu mandat de Pich i Pon es recorda per la corrupció, una de les característiques principals del lerrouxisme, apart de l’anticatalanisme. En Pich i Pon, a diferència del cap líder del Partit Radical, el seu cap, no era un bon orador, més aviat tot el contrari. Era un home quasi analfabet que va ascendir socialment però que quan parlava deia disbarats de l’alçada d’un campanar. El principal llegat que va deixar Pich i Pon van ser les piquiponades, si en Pich i Pon visqués ara, seria l’estrella o víctima d’escarni de programes com l’APM? i del Twitter.

Algunes piquiponades:

-El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac.

-(Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano !

-(Parlant de caviar) ... huevos de centurión !

-(La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre !

-(Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico.

De Josep Maria de Porcioles el que més es recorda és, - com diu la cançó de Serrat, Barcelona i jo : Mil perfums i mil colors. /  Mil cares té Barcelona./  La que en Cerdà somnià,/  la que va esguerrar en Porcioles. – la pèssima gestió dels problemes que tenia la ciutat, la poca sensibilitat cap els problemes dels barcelonins, i els despropòsits urbanístics.

Però també hi ha hagut grans alcaldes, que han marcat moments d’auge de la ciutat. La majoria recordem a Pasqual Maragall (nascut a Barcelona, 13 de gener de 1941), artífex la Barcelona que ara coneixem, ell és l’artífex de la Barcelona actual, mitjançant els Jocs Olímpics del 92 va modernitzar la ciutat i la va posar als mapes.

Altres grans alcaldes van ser el doctor Bartomeu Robert (Tampico (Méxic) 20 d'octubre de 1842 -Barcelona 10 d'abril de 1902) i Francesc de Paula Ríus i Taulet (Barcelona, 1833 - Olèrdola, Barcelona (Aneu.); 1890).

En aquestes últimes eleccions hem hagut d’escollir entre Ada Colau (BeC), Xavier Trias (CiU), Alfred Bosch (ERC), Carina Mejías (C’s), Alberto Fernández Díaz (PP) i Jaume Collboni (PSC). El PP representa el que encara resta del franquisme a Barcelona, C’s és el neolerrouxisme, el PSC ha entrat en decadència després de renegar de l’herència de Maragall i convertir-se en comparsa de neofranquistes (PP) i neolerrouxistes (C’s).

Ada Colau, molt probablement serà alcaldessa de Barcelona. Les declaracions d’Ada Colau em generen molts dubtes. Un dia va dir que volia tancar el MWC i un altre que volia inaugurar el de 2016, que volia tancar l’Avinguda Diagonal i que convertir el Port de Barcelona o una part d’ell en una mena de port de rebuda de pasteres per evitar que la gent mori al mar. Ningú li ha dit a Colau que el Port de Barcelona és lluny de qualsevol ruta de pasteres. Estic d’acord que Barcelona és millorable, una ciutat com Barcelona mereix un alcalde o alcaldessa del nivell de Rius i Taulet o del doctor Bartomeu Robert, no necessitem més alcaldes com Pich i Pon o Porcioles.

Aznar, doctor horroris causa

Aznar, doctor horroris causa

Aznar ha estat investit doctor honoris causa per la universitat Cardenal Herrera CEU de València. Envoltat pels dirigents del PP valencià en un acte presidit pel president peper valencià Francisco Camps. Aznar diu que el procés de modernització de l'Estat està "paralitzat" i que hi ha un risc de debilitament de l'Estat. Afirma que "és urgent assegurar la viabilitat de l'Estat autonòmic en els termes de la nostra Constitució". La memòria d'Aznar és feble. L'any 79 deia el nom del porc d'aquesta Constitució que ara la defensa com si l'hagués escrit ell. Afegeix que davant la crisi social i de valors "necessitem recobrar l'impuls cívic de la transició". La transició ara quasi que només la defensen els franquistes com Aznar i quatre més, amb una mirada crítica un pot veure que la tant lloada transició espanyola va ser una baixada de pantalons dels demòcrates davant de franquistes con Aznar - que llavors era relativament desconegut. Continua dient que "sabem que amb un Estat dèbil perdem tots". Depén del que entengui per Estat feble. Ell creu que la descentralització és debilitar l'Estat, però això ho diu algú que l'any 79 escrivia en contra de les autonomies i l'any 86 era president d'una, i aquest algú era Aznar.
Però el disbarat d'Aznar arriba al súmmum quan declara que els actuals problemes d'Espanya sorgeixen del fet que s'ha imposat el relat oficial que desacredita el pacte de la transició en benefici de la "radicalitat i de la ruptura del revisionisme més estèril i de la divisió de la societat espanyola". Com ja he dit el pacte de la transició va ser una baixada de pantalons davant de gent amb les mateixes idees que Aznar. Vull recordar que si hi ha un partit que ha donat cobertura al revisionisme ha estat justament el PP defensant i justificant el cop d'Estat del 36 que defensen personatges com Pio Moa i d'altres.

VIDEO DE LA NOTÍCIA

Carta de l'Aznar falangista de 1969

Set articles publicats l'any 1979 per José María Aznar l'any 1979 a la Nueva Rioja

Aznar, doctor horroris causa
Aznar ha sido investido doctor honoris causa por la universidad Cardenal Herrera CEU de Valencia. Rodeado por los dirigentes del PP valenciano en un acto presidido por el presidente pepero valenciano Francisco Camps. Aznar dice que el proceso de modernización del Estado está "paralizado" y que hay un riesgo de debilitamiento del Estado. Afirma que "es urgente asegurar la viabilidad del Estado autonómico en los términos de nuestra Constitución". La memoria de Aznar es endeble. El año 79 decía barbaridades de esta Constitución que ahora defiende como si la hubiese escrito él. Añade que ante la crisis social y de valores "necesitamos recobrar el impulso cívico de la transición". La transición ahora casi que solo la defienden los franquistas como Aznar y cuatro más, con una mirada crítica uno puede ver que la tanto loada transición española fue una bajada de pantalones de los demócratas frente a franquistas cono Aznar - que entonces era relativamente desconocido. Continúa diciendo que "sabemos que con un Estado débil perdemos todos". Depende de lo que entienda por Estado endeble. Él cree que la descentralización es debilitar el Estado, pero eso lo dice alguien que el año 79 escribía en contra de las autonomías y el año 86 era presidente de una, y este alguien era Aznar.
Pero el disparate de Aznar llega al súmmum cuando declara que los actuales problemas de España surgen del hecho que se ha impuesto el relato oficial que desacredita el pacto de la transición en beneficio de la "radicalidad y de la ruptura del revisionismo más estéril y de la división de la sociedad española". Como ya he dicho el pacto de la transición fue una bajada de pantalones ante gente con las mismas ideas que Aznar. Quiero recordar que si hay un partido que ha dado cobertura al revisionismo ha sido mismamente el PP defendiendo y justificante el golpe de Estado del 36 que defienden personajes como Pio Moa y otros.

Alcaldes de Barcelona: el doctor Bartomeu Robert

Dedico aquest text a un dels millors alcaldes de Barcelona a qui els seus conciutadans van retre homenatge públic construïnt l'imponent monument que avui podem veure a la Plaça Tetuan tot i que l'emplaçament original era la Plaça Universitat. Diuen les cròniques de l'època que el seu funeral va ser multitudinari. Els ciutadans retien homenatge al pas del feretre del doctor Robert mort el 10 d'abril de 1902. Poc després eks seus conciutadans sufragaven la construcció del monument que tots coneixem, obra de Josep Llimona.

Doctor Bartomeu Robert(Tampico (Méxic) 20 d'octubre de 1842 -Barcelona 10 d'abril de 1902)Es doctorà en medecina l'any 1864 i va exercir diversos càrrecs inclós el de catedràtic de patologia interna. La epidèmia de febre groga de 1870 i la de cólera de 1885 van fer que destaqués fins el punt de ser cridat a consulta médica per la familia reial.Va ser comissionat per la cerca de terrenys per a intal·lar l'hospital de la Santa Creu. El 14 de març de 1899 va ser escollit alcalde de Barcelona.La seva tasca com alcalde va ser tant excel·lent que a la seva mort els seus conciutadans van decidir aixecar-li un monument.No només va ser alcalde de Barcelona, també va ser diputat al Parlament espanyol per la Lliga Regionalista defensant els interessos de Catalunya davant de la regent. Davant les messures del ministre Silvela, va donar suport a la vaga de botiguers, anomenada "tancament de caixes". La resposta del govern va ser l'embargament dels morossos i això va impulsar al doctor Robert a presentar la dimisió. Els barcelonins van votar-lo massivament.A la seva mort es decidir la construcció d'aquest monument que avui veiem a la Plaça Tetuan, i que fins
abans de la Guerra Civil estava a la Plaça Universitat d'on els franquistes el van treure l'any 1940 perqué era espai d'exaltació catalanista que el régim feixista no podia acceptar. L'any 1988 el monument va ser reconstruït al seu actual emplaçament de la Plaça Tetuan.El monument és obra de l'escultor Josep Llimona, autor de molts monuments de la nostra ciutat

Dedico este texto a uno de los mejores alcaldes de
Barcelona a quien sus conciudadanos rindieran homenaje público construyendo el imponente monumento que hoy podemos ver en La Plaça Tetuan aunque el emplazamiento original era la Plaça Universitat. Dicen las crónicas de la época que su funeral fue multitudinario. Los ciudadanos le rendían homenaje al paso del feretre del doctor Robert muerto el 10 de abril de 1902. Poco después sus conciudadanos sufragaban la construcción del monumento que todos conocemos, obra de Josep Llimona.
Doctor Bartomeu Robert (Tampico (México) 20 de octubre de 1842 - Barcelona 10 de abril de 1902) Se doctoró en medicina el año 1864 y ejerció varios cargos incluido el de catedrático de patología interna. La epidemia de fiebre amarilla de 1870 y la de cólera de 1885 hicieron que destacase hasta el punto de ser gritado a consulta medica por la familia real. Fue comisionado por la búsqueda de terrenos para intalar el hospital de la Santa Creu. El 14 de marzo de 1899 fue escogido alcalde de Barcelona. su tarea como alcalde fue tanto excelente que a su muerte sus conciudadanos decidieron levantarle un monumento. No solo fue alcalde de Barcelona, también fue diputado en el Parlamento español por la Liga Regionalista defendiendo los intereses de Catalunya ante la regente. Delante las medidas del ministro Silvela, dio apoyo a la huelga de tenderos, conocida como "cierre de cajas". La respuesta del gobierno fue el embargo de los morosos y eso impulsó al doctor Robert a presentar la dimisión. Los barceloneses le votaran masivamente. A su muerte se decidió la construcción de este monumento que hoy vemos En La Plaça Tetuan, y que hasta antes de la Guerra Civil estaba en la Plaça Universitat de donde los franquistas lo suprimieron en 1940 porqué era espacio de exaltación catalanista que el regimos fascista no podía aceptar. En el año 1988 el monumento fue reconstruido en su actual emplazamiento de la Plaça Tetuan.El monumento es obra del escultor Josep Limón, autor de muchos monumentos de nuestra ciudad.

VIDEO