Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alcalde. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alcalde. Mostrar tots els missatges

26 de maig 2015

ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA


ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

 

 

Totes les ciutats tenen períodes d’auge i de decadència que es van alternant. Aquests períodes poden ser més curts o més llargs. Hi ha fets que marquen aquests períodes, i també persones. Barcelona ha tingut alcaldes de tota mena, a alguns ni se’ls recorda, són a la llista d’alcaldes perquè van ser-ho però no van fer res ni bo ni dolent per ser recordats, d’altres són recordats per haver estat uns pèssims alcaldes, d’altres, els que menys,, són recordats per haver estat grans alcaldes.

Entre els alcaldes que són recordats per nefastos hi ha el franquista José Maria de Porcioles (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt,3 de setembre de 1993), i el lerrouxista Joan Pich i Pon (Barcelona, 1878 - París, 1937). Porcioles va ser alcalde entre 1957 i 1973, Pich i Pon entre gener de 1935 – octubre de 1935.

Hi ha clares diferències, sens dubte. El breu mandat de Pich i Pon es recorda per la corrupció, una de les característiques principals del lerrouxisme, apart de l’anticatalanisme. En Pich i Pon, a diferència del cap líder del Partit Radical, el seu cap, no era un bon orador, més aviat tot el contrari. Era un home quasi analfabet que va ascendir socialment però que quan parlava deia disbarats de l’alçada d’un campanar. El principal llegat que va deixar Pich i Pon van ser les piquiponades, si en Pich i Pon visqués ara, seria l’estrella o víctima d’escarni de programes com l’APM? i del Twitter.

Algunes piquiponades:
-El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac.
-(Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano !
-(Parlant de caviar) ... huevos de centurión !
-(La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre !
-(Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico.

De Josep Maria de Porcioles el que més es recorda és, - com diu la cançó de Serrat, Barcelona i jo : Mil perfums i mil colors. /  Mil cares té Barcelona./  La que en Cerdà somnià,/  la que va esguerrar en Porcioles. – la pèssima gestió dels problemes que tenia la ciutat, la poca sensibilitat cap els problemes dels barcelonins, i els despropòsits urbanístics.

Però també hi ha hagut grans alcaldes, que han marcat moments d’auge de la ciutat. La majoria recordem a Pasqual Maragall (nascut a Barcelona, 13 de gener de 1941), artífex la Barcelona que ara coneixem, ell és l’artífex de la Barcelona actual, mitjançant els Jocs Olímpics del 92 va modernitzar la ciutat i la va posar als mapes.

Altres grans alcaldes van ser el doctor Bartomeu Robert (Tampico (Méxic) 20 d'octubre de 1842 -Barcelona 10 d'abril de 1902) i Francesc de Paula Ríus i Taulet (Barcelona, 1833 - Olèrdola, Barcelona (Aneu.); 1890).

En aquestes últimes eleccions hem hagut d’escollir entre Ada Colau (BeC), Xavier Trias (CiU), Alfred Bosch (ERC), Carina Mejías (C’s), Alberto Fernández Díaz (PP) i Jaume Collboni (PSC). El PP representa el que encara resta del franquisme a Barcelona, C’s és el neolerrouxisme, el PSC ha entrat en decadència després de renegar de l’herència de Maragall i convertir-se en comparsa de neofranquistes (PP) i neolerrouxistes (C’s).

Ada Colau, molt probablement serà alcaldessa de Barcelona. Les declaracions d’Ada Colau em generen molts dubtes. Un dia va dir que volia tancar el MWC i un altre que volia inaugurar el de 2016, que volia tancar l’Avinguda Diagonal i que convertir el Port de Barcelona o una part d’ell en una mena de port de rebuda de pasteres per evitar que la gent mori al mar. Ningú li ha dit a Colau que el Port de Barcelona és lluny de qualsevol ruta de pasteres. Estic d’acord que Barcelona és millorable, una ciutat com Barcelona mereix un alcalde o alcaldessa del nivell de Rius i Taulet o del doctor Bartomeu Robert, no necessitem més alcaldes com Pich i Pon o Porcioles.

22 d’oct. 2010

Francisco Javier León de la Riva insulta Leire Pajín

Francisco Javier León de la Riva insulta Leire Pajín



Els dirigents del Partit Popular cada cop s'assemblen més als tertulians dels programes d'Intereconomía, per exemple “el gato al agua”, autèntic exemple de la grolleria, la bajanada mediàtica i la mala educació. No només comparteixen una ideologia ultradretana molt radical, ara s'han empeltat també de les formes grolleres que gasten en aquell canal de televisió. El dirigent del Partit Popular i alcalde de Valladolid Francisco Javier León de la Riva ha demostrat la seva poca educació referint-se a la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, en uns termes ofensius que res tenen a veure amb la crítica política a un polític d'un altre partit però que en canvi si que són una mostra grollera de masclisme. Tret d'unes ànsies d'obtenir una notorietat a qualsevol preu aquestes declaracions no s'entenen i no poden justificar-se de cap de les maneres. Les declaracions han sigut les següents, llegiu, escolteu la gravació i jutgeu aquestes paraules: “Hi ha que clama al cel, oi?, És el de la ministra de Sanitat i política social, Leire Pajín, veritat, que és una noia preparadíssima, hàbil discreta, que va a repartir condons a tort ia dret per allà on vagi , i que serà l'alegria de l'horta. Jo he de dir que cada vegada que la veig la cara i aquests musells penso el mateix però no ho explicaré aquí”. Per aquestes declaracions ha rebut crítiques merescudes. Per exemple, el ministre de Foment i número dos del PSOE, José Blanco, ha dit que “li demano a Rajoy que actuï o serà còmplice d'unes declaracions masclistes, repugnants i menyspreables”.Crec que en la seva línia habitual, Mariano Rajoy no s'ha pronunciat sobre aquestes declaracions, segurament els guionistes de “el gato al agua” no li han dit que havia de dir. L'exministra Celia Villalobos (PP) va qualificar les paraules del seu company de partit d'”estúpides i poc apropiades”. La secretària d'Estat per Igualtat, Bibiana Aído (PSOE) ha declarat que “ni els insults ni els atacs intolerables apartaran a Pajín del camí de la igualtat”. En aquestes circumstàncies seria normal que León de la Riva demanés disculpes. I ho va fer, però allò que havien de ser unes disculpes va ser un aprofundiment en l'insult quen va dir que “Vaig tenir un excés verbal al reconéixer en veu alta lo que alguna vegada he pensat sobre l'aspecte de la nova ministra, que recorda a un personatge de dibuixos animats. Aquestes declaracions no han sigut correctes i no hauria d'haver-les fet. No tinc inconvenient a demanar disculpes a la senyoreta Pajín”, Unes paraules que començaven sent unes disculpes acaben sent un insult afegit a les anteriors paraules.

Vídeo: Francisco Javier Leon de la Riva (Patido Popular), alcalde de Valladolid insulta Leire Pajín (PSOE), Ministra de Sanidad, Política Social e Igualdad.




Francisco Javier León de la Riva insulta Leire Pajín



Los dirigentes del Partido Popular cada vez se parecen más a los tertulianos de los programas de Intereconomía, por ejemplo "el gato al agua", auténtico ejemplo de la grosería, la tontería mediática y la mala educación. No sólo comparten una ideología ultraderechista muy radical, ahora se han contaminado también de las formas groseras que gastan en ese canal de televisión. El dirigente del Partido Popular y alcalde de Valladolid Francisco Javier León de la Riva ha demostrado su poca educación refiriéndose a la ministra de Sanidad, Política Social e Igualdad, Leire Pajín, en unos términos ofensivos que nada tienen que ver con la crítica política a un político de otro partido pero que en cambio sí que son una muestra grosera de machismo. Salvo unas ansias de obtener una notoriedad a cualquier precio estas declaraciones no se entienden y no pueden justificarse de ninguna manera. Las declaraciones han sido las siguientes, lees, escuchas la grabación y juzgad estas palabras: " Ya lo que clama al cielo, ¿verdad?, es lo de la ministra de Sanidad y política social, Leire Pajín, verdad, que es una chica preparadísima, hábil discreta, que va a repartir condones a diestro y siniestro por donde quiera que vaya, y que va a ser la alegría de la huerta. Yo tengo que decir que cada vez que la veo la cara y esos morritos pienso lo mismo pero no lo voy a contar aquí". Por estas declaraciones ha recibido críticas merecidas. Por ejemplo, el ministro de Fomento y número dos del PSOE, José Blanco, ha dicho que "le pido a Rajoy que actúe o será cómplice de unas declaraciones machistas, repugnantes y despreciables". Creo que en su línea habitual, Mariano Rajoy no se ha pronunciado sobre estas declaraciones, seguramente los guionistas de "el gato al agua" no le han dicho que tenía que decir. La ex ministra Celia Villalobos (PP) calificó las palabras de su compañero de partido de "estúpidas y poco apropiadas". La secretaria de Estado para Igualdad, Bibiana Aído (PSOE) ha declarado que "ni los insultos ni los ataques intolerables apartarán a Pajín del camino de la igualdad". En estas circunstancias sería normal que León de la Riva pidiera disculpas. Y lo hizo, pero lo que debían ser unas disculpas fue una profundización en el insulto indican dijo que "Tuve un exceso verbal al reconocer en voz alta lo que alguna vez he pensado sobre el aspecto de la nueva ministra , que recuerda a un personaje de dibujos animados. Estas declaraciones no han sido correctas y no debería haberlas hecho. No tengo inconveniente en pedir disculpas a la señorita Pajín", Unas palabras que empezaban siendo unas disculpas acaban siendo un insulto añadido a las anteriores palabras.

9 de set. 2008

Absuelto el alcalde de Montblanc (Tarragona), procesado por no enseñar el DNI a la Guardia Civil y hablar en catalán

Absuelto el alcalde de Montblanc (Tarragona), procesado por no enseñar el DNI a la Guardia Civil y hablar en catalán
TARRAGONA, 9 Sep. (EUROPA PRESS) - El titular del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 3 de Valls (Tarragona) absolvió hoy 'in voce' al alcalde de Montblanc (Tarragona), Josep Andreu (ERC), procesado por no enseñar el carné de identidad a agentes de la Guardia Civil que realizaban un control preventivo en la entrada del municipio.
Como ya hizo ayer, el alcalde expresó su malestar porque cree que la denuncia tiene relación con el hecho de que quiso expresarse en catalán, pero los agentes le dijeron que si lo hacía "le escucharían las paredes".
El 30 de agosto, la Policía Local de Montblanc y la Guardia Civil montaron un dispositivo preventivo contra el tráfico de drogas en la carretera de entrada al municipio y el alcalde y un concejal pararon para preguntar los motivos del control.
Según Andreu, se dirigieron a los guardias en catalán, quienes a modo de respuesta dijeron: "Esto es España, hable en español". Eso provocó un primer enfrentamiento que les empujó a pedirse la documentación mutuamente, a lo que el
alcalde se negó porque "es su obligación" conocer a las autoridades.
Finalmente, Andreu, el concejal y los policías fueron al cuartel de la Guardia Civil de Montblanc, donde un brigada confirmó de que se trataba del alcalde, pero no les advirtieron que le iban a denunciar por una falta de respeto y desobediencia a la autoridad.
Esta mañana se celebró el juicio a puerta cerrada, por petición de las partes, y el juez decretó la absolución 'in voce' del alcalde, quien ya ha hecho saber a la subdelegada del Gobierno, Teresa Pallarés, que algunas actitudes de los agentes "no son tolerables".
Que uns agents destinats en una població no coneguin a l'alcalde de la població no és normal. I tampoc és normal que encara ens haguem de sentir aquestes repugnants frases tant franquistes i ràncies com la de "Esto es España, hable en español". Per molt agents de l'autoritat que siguin han de respectar l'autoritat civil a qui a més tenen l'obligació de conèixer ja que estan destinats en aquella població. D'altra banda cal recordar-los a aquests prepotents agents que ells son funcionaris i per tant tenen l'obligació d'atendre als ciutadans amb el màxim respecte. I les frases despectives les deixen a la caserna. Si tant problema tenen amb la nostra llengua que demanin el trasllat.
Que unos agentes destinados en una población no conozcan al alcalde de la población no es normal. Y tampoco es normal que aún tengamos que oir estas repugnantes frases tan franquistas y rancias como la de "Esto se España, hable en español". Por muy agentes de la autoridad que sean deben respetar la autoridad civil a quien además tienen la obligación de conocer ya que están destinados en aquella población. Por otro lado hay que recordar a estos prepotentes agentes que ellos son funcionarios y por lo tanto tienen la obligación de atender a los ciudadanos con el máximo respeto. Y las frases despectivas las dejan en el cuartel. Si tanto problema tienen con nuestra lengua que pidan el traslado.
El conseller de Gobernación pide una acción institucional por la polémica del alcalde de Montblanc y la Guardia Civil
BARCELONA, 9 Sep. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Gobernación, el republicano Jordi Ausàs, se mostró hoy partidario de llevar a cabo alguna acción institucional por actuaciones como las de la Guardia Civil de Montblanc (Tarragona), que el 30 de agosto se enfrentaron al alcalde de la localidad, Josep Andreu (ERC), por hablarles en catalán.
En declaraciones a Catalunya Ràdio recogidas por Europa Press, Ausàs destacó que el alcalde es la máxima autoridad local, por lo que los agentes debían conocerle y no increparle por hablar en catalán. Para Ausàs, estos hechos "no son cuestiones menores", sino que ante este tipo de situaciones "hay que dar una respuesta institucional adecuada".
El titular del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 3 de Valls (Tarragona) absolvió hoy 'in voce' a Andreu, procesado por no enseñar el carné de identidad a agentes de la Guardia Civil que realizaban un control preventivo en la entrada del municipio. El alcalde expresó su malestar porque cree que la denuncia tiene relación con el hecho de que quiso expresarse en catalán, pero los agentes le dijeron que si lo hacía "le escucharían las paredes".

13 de maig 2008

Alcaldes de Barcelona: Josep Maria de Porcioles

José Maria de Porcioles (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993). Ha estat l'alcalde franquista que més anys va mantenir-se en el càrrec. Els seus inicis polítics van ser com a simpatitzant de la Lliga Catalana, fet que el va obligar tocar el dos cap a l'exili. Doctor en Dret, jurista i notari. Després va tornar i va
ocupar diversos càrrecs a la Diputació de Lleida fins que va ser nomenat alcalde de Barcelona. El seu nom ha quedat lligat a una època on es van cometre tota mena de disbarats urbanístics: enlloc de continuar el pla Cerdà els nous barris creats en aquells anys per donar allotjament als inmigrants vinguts d'Espanya van crear-se uns barris amb un traçat anàrquic, moltes vegades sense cap servei i els edificis eren d'una qualitat molt baixa. El porciolisme també va destacar per diversos disbarats que avui fan riure però que van suposar una gran despesa per la ciutat com va ser la compra d'unes màquines llevaneus l'any 62 per contrarrestar la nevada que aquell any va produïr-se a la ciutat. Quan van aconseguir-se les màquines adquirides a Andorra la neu ja havia desaparegut.
Barcelona li deu a Porcioles la desaparició del tramvia. Durant el mandat de Porcioles va procedir-se al desmantellament progresiu del servei de tramvies. Diuen que va ser una mostra de la corrupció que hi havia a l'Ajuntament de Barcelona en aquella època. Diuen que la fàbrica de autobusos i camions Pegaso va comprar els regidors municipals i aquests van decidir acabar amb els tramvies i fer que tot el servei públic fos realitzat per autobusos de la marca Pegaso. Encara a moltes façanes - a la de casa meva n'hi ha - podem veure el suport dels cables dels tramvies. Els anys 60 i 70 van ser molt moguts a Barcelona, malgrat la fèrria dictadura que creia que ho controlava tot la gent va començar a protestar. Els moviments socials van començar a perdre la por o potser és perquè estaven fins els collons de la dictadura i van començar a manifestar-se. La incapacitat de Porcioles - tot i que no n'era lúnic culpable dels problemes de la ciutat - van fer que el dictador decidís fer-lo fora. Porcioles, com he dit, va donar nom a una època per sort ja superada tot i que alguns dels errors de llavors comencem a veure'ls ara i a patir-ne les conseqüències. Tot i així no tota la culpa era d'en Porcioles, ell només va ser la ma que va fer el que li van dir. L'any 1973
Porcioles va plegar ja que el règim enlloc de posar remei als problemes dels que el propi règim n'era responsable va sacrificar l'anella més dèbil.

José Maria de Porcioles (Amer, 15 de julio de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de septiembre de 1993). Ha sido el alcalde franquista que más años se mantuvo en el cargo. Sus inicios políticos fueron como simpatizante de la Lliga Catalana, hecho que le obligó huir hacia el exilio. Doctor en Derecho, jurista y notario. Después volvió y ocupó varios cargos a la Diputación de Lleida hasta que fue nombrado alcalde de Barcelona. Su nombre ha quedado ligado a una época donde se cometieron todo tipo de disparates urbanísticos: ningún lugar de continuar el plan Cerdà los nuevos barrios creados en aquellos años por dar alojamiento a los inmigrantes venidos de España se crearan unos barrios con un trazado anárquico, muchas veces sin ningún servicio y los edificios eran de una calidad muy baja. El porciolismo también destacó por varios disparates que hoy hacen reír pero que supusieron un gran gasto por la ciudad como fue la compra de unas máquinas quitanieves el año 62 por contrarrestar la nevada que aquel año se produjo en la ciudad. Cuando se consiguieron las máquinas adquiridas en Andorra la nieve ya había desaparecido.
Barcelona le debe a Porcioles la desaparición del tranvía. Durante el mandato de Porcioles se procedió al desmantelamiento progresivo del servicio de tranvías. Dicen que fue una muestra de la corrupción que había en el Ayuntamiento de Barcelona en aquella época. Dicen que la fábrica de autobuses y camiones Pegaso compró los concejales municipales y estos decidieron acabar con los tranvías y hacer que todo el servicio público fuera realizado por autobuses de la marca Pegaso. Aún en muchas fachadas - en la de mi casa hay - podemos ver el enganche de los cables de los tranvías. Los años 60 y 70 fueron mucho movidos en Barcelona, a pesar de la férrea dictadura que creía que lo controlaba todo la gente empezó a protestar. Los movimientos sociales empezaron a perder el miedo o quizá es porque estaban hasta los cojones de la dictadura y empezaron a manifestarse. La incapacidad de Porcioles - aunque no era el único culpable de los problemas de la ciudad - hicieron que el dictador decidiese cesarlo. Porcioles, como he dicho, dio nombre a una época por suerte ya superada aunque algunos de los errores de entonces empezamos a verlos ahora y a sufrir las consecuencias. Aún así no toda la culpa era de en Porcioles, él solo fue la mano que hizo lo que le dijeran. En el año 1973 Porcioles cesó ya que el régimen en lugar de poner remedio a los problemas de los que el propio régimen era responsable sacrificó el eslabón más débil.

12 de maig 2008

Alcaldes de Barcelona: Francesc Rius i Taulet



Francesc Rius i Taulet

De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure

Francesc de Paula Ríus i Taulet (* Barcelona, 1833 - Olèrdola, Barcelona (Aneu.); 1890), Advocat i polític català. Monàrquic i liberal, va ser alcalde de Barcelona en quatre ocasions diferents durant el període de la Restauració borbònica de finals del segle XIX. Va ser el principal impulsor de l'Exposició Universal de 1888, que va presidir com a alcalde, i de totes les reformes urbanístiques que va experimentar Barcelona amb motiu de l'esdeveniment. Biografia: Fill de menestrals, va estudiar dret en la Universitat de Barcelona, i va exercir l'advocacia des de 1858. D'orientació monàrquica i liberal, va ser triat per primera vegada alcalde de Barcelona al febrer de 1872 pel rei Amadeu de Savoia. Un any després, al febrer de 1873, abandona el càrrec davant de l'adveniment de la Primera República Espanyola. Després de la Restauració borbònica a Espanya de 1874 va ser anomenat novament alcalde per la Reina Regent Maria Cristina, ostentant el càrrec entre gener i desembre de 1874. Al desembre de 1874 va deixar l'alcaldia. Entre 1875 i 1877 va ser diputat a Talls per Barcelona, en representació del Partit Liberal. Va ser anomenat alcalde de Barcelona, per tercera vegada en 1881, fins a febrer de 1884, i per quarta vegada entre desembre de 1885 i 1889. Com a alcalde de Barcelona va ser el principal impulsor de l'Exposició Universal de 1888, que va presidir com a alcalde, i que va constituir l'avanç urbanístic i econòmic més important de la història de Barcelona fins aquell moment.
Algunes de les millores que es van fer a Barcelona davall el seu mandat, i amb motiu de l'Exposició de 1888 van ser: -Urbanització del parc de la Ciutadella, que després de la finalització de l'Expo es va convertir en el parc més gran de la ciutat. -Es va finalitzar la urbanització de tot el front marítim de la ciutat, entre el parc de la ciutadella i Les Rambles, construint el passeig de Colom i un nou moll: a l'actual Moll de la Fusta. -Es va construir el Gran Hotel Internacional en un terreny guanyat al mar en el nou passeig de Colom, enfront de l'edifici de la Capitania General. L'hotel, dissenyat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser construït en el temps rècord de 69 dies. Tenia planta i tres pisos, i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Amb capacitat per a 2.000 hostes, va ser concebut com a instal·lació temporal per a acollir als visitants. Va ser derruït després de la finalització de l'Exposició. -Es va construir el Palau de Belles Arts (en castellà, "Palau de Belles Arts"), on actualment hi ha la delegació de Correus junt amb la Via Laietana. Va ser el lloc on es va celebrar la inauguració oficial de l'Exposició amb assistència de la Família Reial. Va ser destinat a exposicions artístiques, concerts i esdeveniments culturals. Després de l'exposició, va seguir obert fins a 1.942. -Es va construir el Monument a Colom en la Plaça Portal de la Pau, punt d'unió del passeig de Colom i la Rambla. El monument es va inaugurar l'1 de juny de 1888, en plena celebració de l'Exposició. -Es va urbanitzar la zona contigua al recinte de l'exposició, en la zona del Born. -Es va inaugurar el Mercat del Born, construït entre 1884 i 1886. -Es van inaugurar "Les Oronetes", embarcacions de recreació que eixien enfront de l'estàtua a Colom i feien un passeig marítim als visitants. -Es va dotar d'il·luminació elèctrica als primers carrers de Barcelona (La Rambla, passeig de Colom, Plaça de Sant Jaume i interior del recinte de l'exposició). -La Reina regent Maria Cristina li va concedir el títol de marqués d'Olèrdola. Va morir en Olèrdola en 1890, a l'edat de 57 anys, pocs mesos després de finalitzar l'Exposició Universal de 1888. El 27 de setembre de 1901 va ser col·locat un monument en el seu homenatge enfront de l'entrada principal del parc de la Ciutadella, construït davall la seua alcaldia. El monument porta la inscripció següent: "A Rius i Taulet, sent alcalde de Barcelona va aconseguir per a la ciutat prosperitat i renom. Va realitzar a Espanya la primera Exposició Universal celebrada en 1888 I amb il·lustrada iniciativa i actitud incansable va protegir la indústria i va enaltir les ciències i les arts".

Francesc Rius i Taulet
De Wikipedia, la enciclopedia libre
Francesc de Paula Ríus i Taulet (*
Barcelona, 1833 - Olèrdola, Barcelona (Id.); 1890), Abogado y político catalán. Monárquico y liberal, fue alcalde de Barcelona en cuatro ocasiones diferentes durante el período de la Restauración borbónica de finales del siglo XIX. Fue el principal impulsor de la Exposición Universal de 1888, que presidió como alcalde, y de todas las reformas urbanísticas que experimentó Barcelona con motivo del acontecimiento.

Biografía: Hijo de menestrales, estudió derecho en la Universidad de Barcelona, y ejerció la abogacía desde 1858. De orientación monárquica y liberal, fue elegido por primera vez alcalde de Barcelona en febrero de 1872 por el rey Amadeo de Saboya. Un año después, en febrero de 1873, abandona el cargo ante el advenimiento de la Primera República Española.
Tras la
Restauración borbónica en España de 1874 fue nombrado nuevamente alcalde por la Reina Regente María Cristina, ostentando el cargo entre enero y diciembre de 1874.
En diciembre de
1874 dejó la alcaldía.
Entre
1875 y 1877 fue diputado a Cortes por Barcelona, en representación del Partido Liberal.
Fue nombrado alcalde de Barcelona, por tercera vez en
1881, hasta febrero de 1884, y en cuarta ocasión entre diciembre de 1885 y 1889.
Como alcalde de Barcelona fue el principal impulsor de la
Exposición Universal de 1888, que presidió como alcalde, y que constituyó el avance urbanístico y económico más importante de la historia de Barcelona hasta aquel momento.


Algunas de las mejoras que se hicieron en Barcelona bajo su mandato, y con motivo de la Exposición de 1888 fueron:
-Urbanización del
Parque de la Ciudadela, que tras la finalización de la Expo se convirtió en el parque más grande de la ciudad.
-Se finalizó la urbanización de todo el frente marítimo de la ciudad, entre el parque de la ciudadela y
Las Ramblas, construyendo el paseo de Colón y un nuevo muelle: al actual Moll de la Fusta.
-Se construyó el Gran Hotel Internacional en un terreno ganado al mar en el nuevo paseo de Colón, frente al edificio de la Capitanía General. El hotel, diseñado por el arquitecto
Lluís Domènech i Montaner, fue construido en el tiempo récord de 69 días. Tenía planta y tres pisos, y ocupaba un solar de 5.000 metros cuadrados. Con capacidad para 2.000 huéspedes, fue concebido como instalación temporal para acoger a los visitantes. Fue derruido tras la finalización de la Exposición.
-Se construyó el Palau de Belles Arts (en castellano, "Palacio de Bellas Artes"), donde actualmente hay la delegación de Correos junto a la Vía Laietana. Fue el lugar donde se celebró la inauguración oficial de la Exposición con asistencia de la Familia Real. Fue destinado a exposiciones artísticas, conciertos y eventos culturales. Tras la exposición, siguió abierto hasta 1.942.
-Se construyó el
Monumento a Colón en la Plaza Portal de la Pau, punto de unión del paseo de Colón y la Rambla. El monumento se inauguró el 1 de junio de 1888, en plena celebración de la Exposición.
-Se urbanizó la zona contigua al recinto de la exposición, en la zona del Born.
-Se inauguró el
Mercat del Born, construido entre 1884 y 1886.
-Se inauguraron "
Las Golondrinas", embarcaciones de recreo que salían frente a la estatua a Colón y daban un paseo marítimo a los visitantes.
-Se dotó de iluminación eléctrica a las primeras calles de Barcelona (La Rambla, Paseo de Colón, Plaza de Sant Jaume e interior del recinto de la exposición).
-La Reina regente
María Cristina le concedió el título de Marqués de Olèrdola.
Falleció en
Olèrdola en 1890, a la edad de 57 años, pocos meses después de finalizar la Exposición Universal de 1888.
El
27 de septiembre de 1901 fue colocado un monumento en su homenaje frente a la entrada principal del Parque de la Ciudadela, construido bajo su alcaldía. El monumento lleva la siguiente
inscripción:
"
A Rius y Taulet, siendo alcalde de Barcelona alcanzó para la ciudad prosperidad y renombre.
Realizó en España la primera Exposición Universal celebrada en 1888 y con ilustrada iniciativa y actitud incansable protegió la industria y enalteció las ciencias y las artes
".


Monuments a RIUS I TAULET, ROGER DE LLÚRIA i ANTONI VILADOMAT

Alcaldes de Barcelona: el doctor Bartomeu Robert




Dedico aquest text a un dels millors alcaldes de Barcelona a qui els seus conciutadans van retre homenatge públic construïnt l'imponent monument que avui podem veure a la Plaça Tetuan tot i que l'emplaçament original era la Plaça Universitat. Diuen les cròniques de l'època que el seu funeral va ser multitudinari. Els ciutadans retien homenatge al pas del feretre del doctor Robert mort el 10 d'abril de 1902. Poc després eks seus conciutadans sufragaven la construcció del monument que tots coneixem, obra de Josep Llimona.


Doctor Bartomeu Robert(Tampico (Méxic) 20 d'octubre de 1842 -Barcelona 10 d'abril de 1902)Es doctorà en medecina l'any 1864 i va exercir diversos càrrecs inclós el de catedràtic de patologia interna. La epidèmia de febre groga de 1870 i la de cólera de 1885 van fer que destaqués fins el punt de ser cridat a consulta médica per la familia reial.Va ser comissionat per la cerca de terrenys per a intal·lar l'hospital de la Santa Creu. El 14 de març de 1899 va ser escollit alcalde de Barcelona.La seva tasca com alcalde va ser tant excel·lent que a la seva mort els seus conciutadans van decidir aixecar-li un monument.No només va ser alcalde de Barcelona, també va ser diputat al Parlament espanyol per la Lliga Regionalista defensant els interessos de Catalunya davant de la regent. Davant les messures del ministre Silvela, va donar suport a la vaga de botiguers, anomenada "tancament de caixes". La resposta del govern va ser l'embargament dels morossos i això va impulsar al doctor Robert a presentar la dimisió. Els barcelonins van votar-lo massivament.A la seva mort es decidir la construcció d'aquest monument que avui veiem a la Plaça Tetuan, i que fins
abans de la Guerra Civil estava a la Plaça Universitat d'on els franquistes el van treure l'any 1940 perqué era espai d'exaltació catalanista que el régim feixista no podia acceptar. L'any 1988 el monument va ser reconstruït al seu actual emplaçament de la Plaça Tetuan.El monument és obra de l'escultor Josep Llimona, autor de molts monuments de la nostra ciutat

Dedico este texto a uno de los mejores alcaldes de
Barcelona a quien sus conciudadanos rindieran homenaje público construyendo el imponente monumento que hoy podemos ver en La Plaça Tetuan aunque el emplazamiento original era la Plaça Universitat. Dicen las crónicas de la época que su funeral fue multitudinario. Los ciudadanos le rendían homenaje al paso del feretre del doctor Robert muerto el 10 de abril de 1902. Poco después sus conciudadanos sufragaban la construcción del monumento que todos conocemos, obra de Josep Llimona.
Doctor Bartomeu Robert (Tampico (México) 20 de octubre de 1842 - Barcelona 10 de abril de 1902) Se doctoró en medicina el año 1864 y ejerció varios cargos incluido el de catedrático de patología interna. La epidemia de fiebre amarilla de 1870 y la de cólera de 1885 hicieron que destacase hasta el punto de ser gritado a consulta medica por la familia real. Fue comisionado por la búsqueda de terrenos para intalar el hospital de la Santa Creu. El 14 de marzo de 1899 fue escogido alcalde de Barcelona. su tarea como alcalde fue tanto excelente que a su muerte sus conciudadanos decidieron levantarle un monumento. No solo fue alcalde de Barcelona, también fue diputado en el Parlamento español por la Liga Regionalista defendiendo los intereses de Catalunya ante la regente. Delante las medidas del ministro Silvela, dio apoyo a la huelga de tenderos, conocida como "cierre de cajas". La respuesta del gobierno fue el embargo de los morosos y eso impulsó al doctor Robert a presentar la dimisión. Los barceloneses le votaran masivamente. A su muerte se decidió la construcción de este monumento que hoy vemos En La Plaça Tetuan, y que hasta antes de la Guerra Civil estaba en la Plaça Universitat de donde los franquistas lo suprimieron en 1940 porqué era espacio de exaltación catalanista que el regimos fascista no podía aceptar. En el año 1988 el monumento fue reconstruido en su actual emplazamiento de la Plaça Tetuan.El monumento es obra del escultor Josep Limón, autor de muchos monumentos de nuestra ciudad.
VIDEO