Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitjans de comunicació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitjans de comunicació. Mostrar tots els missatges

16 de juny 2015

FART DELS EPÍTETS TENDENCIOSOS QUE POSEN ELS INFORMATIUS ESPANYOLS ALS PARTITS


FART DELS EPÍTETS TENDENCIOSOS QUE POSEN ELS INFORMATIUS ESPANYOLS ALS PARTITS

 

 

 

 

 

Una de les coses que més em molesta quan veig els informatius espanyols és aquesta dèria dels locutors de titllar de radicals a tots els partits d’esquerra, en canvi mai diuen els corruptes del PP, els neolerrouxistes de Ciudadanos, etc., però si que parlen dels filoetarres de Bildu, dels radicals de la CUP...

Fent això aquests mitjans, i m’estic referint especialment als informatius d’Antena 3, aplicable als de les altres cadenes espanyoles (Telecinco, Cuatro, La Sexta, TVE), cadenes que empren el mateix llenguatge del Govern espanyol. Podríem dir que aquestes cadenes són cadenes afins al neofranquista (potser no tan neo) Govern del PP usen el llenguatge oficial del Règim?

L’ús del llenguatge és important. Les notícies haurien de ser neutrals en el tractament dels fets però no són gens neutrals en el moment que posen qualificatius a totes les forces polítiques que no combreguen amb la ideologia del partit del govern (central), la ideologia del PP.

Quan poses un epítet a totes les forces polítiques estàs creant un prejudici, sovint prejudici fals o erroni. Per exemple, és habitual que la premsa espanyola parli de nacionalistes bascos i nacionalistes catalans però mai qualifiquen de nacionalistes espanyols a forces espanyoles que ho són, els mateixos partits espanyols solen amagar-se darrera del terme constitucionalistes.

Tots hem vist al PP i a C’s – que es presenten com gent d’ordre - negar-se a condemnar el franquisme, comprensible en el cas del PP, ja que és un partit que té les arrels profundament unides al Règim franquista, a Catalunya, i això a ells no els fa cap maleïda gràcia – que s’hi posin fulles – ens referim al partit Ciudadanos amb el terme lerrouxista o neolerrouxista, ja que aquesta és la ideologia (demagògia anticatalana, espanyolisme a ultrança, anticlericals i antimonàrquics (això ja no)) del partit d’Albert Rivera. Tots coneixem l’historial sinistre del lerrouxisme original, no només la demagògia anticatalana i l’espanyolisme, també la corrupció.

Seria d’agrair que els mitjans espanyols deixessin de posar etiquetes als partits no afins al Govern espanyol, o que també posin etiquetes al PP, Ciudadanos o UPyD. Va, els ajudaré una mica. Pel PP tenim les següents etiquetes: neofranquista, postfranquista, nacionalista espanyol, espanyolista, nacionalcatòlic. Per a Ciudadanos: lerrouxista, neolerrouxista, espanyolista, nacionalista espanyol, anticatalà (al País Valencià podrien ser blavers 2.0). Ah, i UPyD, el partit de Rosa Díez: nacionalista espanyol, ultranacionalista espanyol, ultraespanyolista, catalanòfobs i bascòfobs (aquesta també seria aplicable a PP i Ciudadanos), ultradretans, identitaris dnistes (si, com sona, ja sabeu que un dels elements que UPyD invoca com a part de la identitat espanyola és el “¿que pone en tu DNI (Document Nacional d’Identitat)?)”.

Els informatius haurien de ser més neutrals, o si més no separar informació d’opinió, quan posen etiquetes als partits que no agraden al Règim Rajoyista estan deixant d’informar i es converteixen en llepaculs del Règim.

Són lliures de dedicar-se a la propaganda però que siguin honestos i ho diguin. Això si, que canviïn el nom dels programes i deixin de dir-se “informatius”. El nom el deixo a la seva elecció, ells tenen el diccionari d’epítets i adjectius, això si, descartin qualsevol títol que inclogui el terme “informatiu” o qualsevol altre sinònim.

6 d’ag. 2012

Rajoy-TV

Rajoy-TV 

El govern del cabdill Rajoy continua refermant el seu poder i per fer-ho li cal esclafar qualsevol dissidència i prendre el control dels mitjans de comunicació públics. El PP va prendre el control del consell d’administració de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) situant González-Echenique a la presidència de RTVE, advocat de l’Estat i membre de l’últim govern d’Aznar. El PP també va situar al capdavant dels informatius un altre home del partit, Julio Somoano, provinent de Telemadrid, això ja ens diu molt del personatge i de quina RTVE vol el PP, una Telemadrid gegant.

La periodista Ana Pastor a qui un diputat o senador del PP ja va amenaçar que seria despatxada quan el PP arribés al poder ha estat acomiadada.


14 d’octubre de 2010: Ana Pastor entrevista la presidenta dela Comunitat de Madrid, la lideressa pepera Esperanza Aguirre. El 26 d’abril de 2011 Ana Pastor va entrevistar la secretària general del PP i presidenta deCastella La Mancha María Dolores de Cospedal, una tensa entrevista on la dirigent del PP va acusar TVE de parcialitat i va anunciar que canviarien el model al gust del PP.  

El diari britànic The Guardian s’ha fet ressò d’aquesta pressa de control dels mitjans públics i de l’acomiadament de professionals incòmodes pel govern a TVE, “Spanish government accused ofpurging critics from national radio and TV”, un govern del PP que segons The Guardian no accepta cap crítica. Ja no es tracta del que pugui dir qualsevol que no sigui del PP o jo mateix que no tinc cap simpatia per aquest partit, si d’aquest assumpte se n’ha fet ressò la premsa estrangera potser seria és que ni nosaltres que estem aquí ens arribem a adonar de la magnitud d’aquest control dels mitjans per part del govern espanyol. Durant l’anterior etapa dels governs del PP es van poder veure situacionsimpròpies d’un Estat democràtic, el grau de manipulació informativa durant elgovern d’Aznar era vergonyós, tot i així el Partit Popular va acabar perdent les eleccions, i sembla que no volen que això torni a succeir, per això han decidit prendre el control de RTVE i fer-ho sense miraments, convertint TVE en un Canal 9 o Telemadrid de grans dimensions.



Rajoy-TV 

El gobierno del caudillo Rajoy sigue afianzando su poder y para hacerlo necesita aplastar cualquier disidencia y tomar el control de los medios de comunicación públicos. El PP tomó el control del consejo de administración de Radio Televisión Española (RTVE) situando González-Echenique a la presidencia de RTVE, abogado del Estado y miembro del último gobierno de Aznar. El PP también situó al frente de los informativos otro hombre del partido, Julio Somoano, proveniente de Telemadrid, eso ya nos dice mucho del personaje y de qué RTVE quiere el PP, una Telemadrid gigante.

La periodista Ana Pastor a quien un diputado o senador del PP ya amenazó que sería despedida cuando el PP llegara al poder ha sido despedida.


14 de octubre de 2010: Ana Pastor entrevista la presidentade la Comunidad de Madrid, la lideresa pepera Esperanza Aguirre. El 26 de abril de 2011 Ana Pastor entrevistó la secretaria general del PP y presidenta deCastilla La Mancha María Dolores de Cospedal, una tensa entrevista donde la dirigente del PP acusó TVE de parcialidad y anunció que cambiarían el modelo al gusto del PP.



El diario británico The Guardian se ha hecho eco de esta toma de control de los medios públicos y del despido de profesionales incómodos por el gobierno en TVE, "Spanish governmentaccused of purging críticos from national radio and TV", un gobierno del PP que según The Guardian no acepta ninguna crítica. Ya no se trata de lo que pueda decir cualquiera que no sea del PP o yo mismo que no tengo ninguna simpatía por este partido, si de este asunto se ha hecho eco la prensa extranjera quizá sería es que ni nosotros que estamos aquí nos llegamos a cuenta de la magnitud de este control de los medios por parte del gobierno español. Durante la anterior etapa de los gobiernos del PP se pudieronver situaciones impropias de un Estado democrático, el grado de manipulacióninformativa durante el gobierno de Aznar era vergonzoso, aún así el Partido Popular acabó perdiendo las elecciones, y parece que no quieren que esto vuelva a suceder, por eso han decidido tomar el control de RTVE y hacerlo sin miramientos, convirtiéndose TVE en un Canal 9 o Telemadrid de grandes dimensiones.

20 de maig 2012

Problemes interns d’alguns mitjans de comunicació


Problemes interns d’alguns mitjans de comunicació



Els tres mitjans citats són ideològicament (molt) conservadors i (molt) espanyolistes però en matèria econòmica defensen polítiques ultraliberals. La crisi els afecta a ells com afecta tots els mitjans de comunicació per la caiguda d’ingressos publicitaris principalment, però també hi ha una responsabilitat per la gestió empresarial que han dut a terme. En el cas de les televisions el major problema és que cada dia hi ha més canals a la TDT però els televidents no es multipliquen com ho fa el nombre de canals. El discurs fatxa i ultranacionalista espanyol té un mercat limitat, molt més del que els propietaris d’aquests canals creien, a Espanya hi ha menys fatxes del que es podria arribar a creure, i a Catalunya són encara menys. Si a les grans cadenes sovint els costa que un dels seus programes sigui vist per un 10% o un 15% de l’audiència, en aquests canals, (diguem-ne) conservadors, sovint l’audiència no arriba a l’1%. Tots tres canals dels quals parlaré a continuació han donat en algun moment les culpes dels seus problemes al govern de torn, però potser és que aquests mitjans van expandir-se pensant que arribarien a ser grans mitjans quan la realitat és que en el cas de les televisions fatxes el seu problema és que tenen audiències minses. No n’hi ha tanta audiència per a tants canals de televisió.



La COPE retalla els sous dels seus treballadors



La COPE, l’emissora de la Conferència Episcopal Espanyola ha plantejat als seus treballadors una reducció salarial global d’uns 3,5 milions d’euros perquè que la crisi va provocar una pèrdua del 20% dels ingressos publicitaris el darrer trimestre. Amb aquesta rebaixa salarial volen evitar un altre ERO temporal. Amb aquesta mesura, una més, la COPE vol estalviar 6 milions d’euros. També retallaran en viatges, dietes, col·laboradors i altres despeses.



També Intereconomía retallarà els sous als seus treballadors



La cadena fatxa per antonomàsia fa temps que té problemes econòmics. Intereconomía acumula 39 milions d’euros en pèrdues, i deu 40 milions d’euros (15 dels quals els deu als bancs). Fa uns mesos demanaven als seus televidents que contribuïssin donant diners a la cadena. L’ERO que planteja Intereconomía afecta a 200 dels 700 treballadors de la cadena, i a la resta els rebaixaran el sou un 10%. La majoria d’aquestes retallades afecten a Intereconomía Corporación, que gestiona els canals de televisió, i també afecta els departaments d’administració i operacions. Les mesures afectaran el diari del grup, La Gaceta, amb un ERO entre el 20 i el 30% dels 147 treballadors. Segurament podrien vendre’s el “gat remullat”, el “gall afònic”, potser algun tertulià o algun presentador, però sospito que la gent ara no està per comprar andròmines inútils. Algú s’imagina tenir a Serrano en un racó del saló dient “puta” i “guarra” a les visites?



Canal Català tanca la seva emissora a Tarragona



El Canal Català de Tarragona s’ha vist forçat a tancar la barraca, la desena de treballadors d’aquest canal ja van rebre una comunicació on se’ls feia saber que dilluns tancaven. Des de dilluns aquest canal deixarà d’emetre programes realitzats a Tarragona. El propietari de la cadena, l’italià Nicola Pedrazzoli va viatjar a Tarragona per informar els treballadors del tancament i va donar les culpes a CiU del tancament: “Des de que va començar l’any, totes les institucions públiques governades per Convergència i Unió, com per exemple la diputació de Tarragona, han retirat el seu suport econòmic a Canal Català Tarragona. Pedrazzoli té molt clar que CiU volia tancar la televisió i que per això van decidir deixar de posar diners i els considera els únics culpables”, va dir algú pròxim a la cadena. No eren vostès partidaris de la lliure empresa?. Doncs, això és la lliure empresa, si no véns el teu producte tanques, i Canal Català sembla que no acaba de saber vendre el seu “producte”.











Problemas internos de algunos medios de comunicación
Los tres medios citados son ideológicamente (muy) conservadores y (muy) españolistas pero en materia económica defienden políticas ultraliberales. La crisis les afecta a ellos como afecta a todos los medios de comunicación por la caída de ingresos publicitarios principalmente, pero también hay una responsabilidad por la gestión empresarial que han llevado a cabo. En el caso de las televisiones el mayor problema es que cada día hay más canales en la TDT pero los televidentes no se multiplican como lo hace el número de canales. El discurso facha y ultranacionalista español tiene un mercado limitado, mucho más de lo que los propietarios de estos canales creían, en España hay menos fachas de lo que se podría llegar a creer, y en Cataluña son aún menos. Si en las grandes cadenas a menudo les cuesta que uno de sus programas sea visto por un 10% o un 15% de la audiencia, en estos canales, (digamos) conservadores, a menudo la audiencia no llega al 1% . Los tres canales de los que hablaré a continuación han dado en algún momento las culpas de sus problemas al gobierno de turno, pero quizá es que estos medios se expandieron pensando que llegarían a ser grandes medios cuando la realidad es que en el caso de las televisiones fachas su problema es que tienen audiencias bajas. No hay tanta audiencia para tantos canales de televisión.

La COPE recorta los sueldos de sus trabajadores
La COPE, la emisora ​​de la Conferencia Episcopal Española ha planteado a sus trabajadores una reducción salarial global de unos 3,5 millones de euros para que la crisis provocó una pérdida del 20% de los ingresos publicitarios en el último trimestre. Con esta rebaja salarial quieren evitar otro ERE temporal. Con esta medida, una más, la COPE quiere ahorrar 6 millones de euros. También recortarán en viajes, dietas, colaboradores y otros gastos.

También Intereconomía recortará los sueldos a sus trabajadores
La cadena facha por antonomasia hace tiempo que tiene problemas económicos. Intereconomía acumula 39 millones de euros en pérdidas, y diez 40 millones de euros (15 de los cuales los debe a los bancos). Hace unos meses pedían a sus televidentes que contribuyeran dando dinero a la cadena. El ERE que plantea Intereconomía afecta a 200 de los 700 trabajadores de la cadena, y al resto los rebajarán el sueldo un 10%. La mayoría de estos recortes afectan a Intereconomía Corporación, que gestiona los canales de televisión, y también afecta a los departamentos de administración y operaciones. Las medidas afectarán el diario del grupo, La Gaceta, con un ERE entre el 20 y el 30% de los 147 trabajadores. Seguramente podrían venderse el "gato remojado", el "gallo afónico", quizá algún tertuliano o algún presentador, pero sospecho que la gente ahora no está para comprar trastos inútiles. ¿Alguien se imagina tener a Serrano en un rincón del salón llamando "puta" y "guarra" a las visitas?

Canal Catalán cierra su emisora ​​en Tarragona
El Canal Catalán de Tarragona se ha visto forzado a cerrar la barraca, la decena de trabajadores de este canal ya recibieron una comunicación donde se les hacía saber que el lunes cerraban. Desde el lunes este canal dejará de emitir programas realizados en Tarragona. El propietario de la cadena, el italiano Nicola Pedrazzoli viajó a Tarragona para informar a los trabajadores del cierre y echar las culpas a CiU del cierre: "Desde que comenzó el año, todas las instituciones públicas gobernadas por Convergència i Unió , como por ejemplo la diputación de Tarragona, han retirado su apoyo económico en Canal Catalán Tarragona. Pedrazzoli tiene muy claro que CiU quería cerrar la televisión y que por eso decidieron dejar de poner dinero y los considera los únicos culpables ", dijo alguien cercano a la cadena. ¿No eran ustedes partidarios de la libre empresa?. Pues, esto es la libre empresa, si no vendes tu producto cierras, y Canal Català parece que no acaba de saber vender su "producto".

21 d’abr. 2012

El problema espanyol (X)

El problema espanyol (X)

El control dels mitjans de comunicació (I)

Actualment per escollir la direcció de RTVE cal el vot de 3/5 parts del Congrés dels diputats. El Govern del Partit Popular vol fer un canvi legislatiu que li permetrà només amb la majoria dels vots que posseeix fer canvis sense la necessitat d’arribar a consensos amb els altres partits de la Cambra, i el Partit Popular té en aquests moments al Congrés dels Diputats la majoria absoluta però no les 3/5 parts del Congrés. Això pot implicar que el PP acabi controlant RTVE i converteixi aquest mitjà en una còpia de Canal 9 o Telemadrid, televisions autonòmiques controlades per governs del PP. Aquestes coses se solien veure a països tercermundistes, l’Estat controlant els mitjans de comunicació. I no podem descartar que acabin tancant mitjans de comunicació no afins perquè això ja ho hem vist.

El control dels mitjans de comunicació (II)

El Partit Popular pretén tancar aquelles televisions autonòmiques de comunitats autònomes amb greus problemes econòmics. Les opcions són si no es compleixen certs requisits que les televisions autonòmiques siguin privatitzades o clausurades. Algunes televisions autonòmiques és veritat que no n’hi ha cap raó que justifiqui la seva existència, per exemple les de les dues Castelles, la de Madrid o la d’Aragó, d’altres potser tindrien una raó de ser si fessin allò pel que van ser creades, però en mans del PP – m’estic referint a Canal 9 – va perdre la seva raó de ser, en haver-se convertit en una mena de NODO del cabdill Camps.

El Govern espanyol es nega a pagar el que deu

Antonio Beteta, secretari d’Estat d’Administracions Públiques del Govern espanyol afirma que l’Estat no té cap obligació de pagar els diners que deu a Catalunya en concepte de la disposició addicional tercera que marca l’Estatut quan no es compleixen les inversions. De fet, la quantitat en aquest cas són uns 300 milions d’euros als quals cal afegir els 1400 milions d’euros per una banda i els 759 milions d’euros de l’altra. Tot plegat són uns 2400 milions d’euros que l’Estat tot i reconèixer que ens ho deuen diuen que no ens ho volen pagar. Però la broma encara és més greu quan Beteta ho justifica per la necessitat de l’Estat de reduir el dèficit i anuncia que “una comunitat podrà ser objecte d’intervenció si manifesta la impossibilitat d’atendre les seves obligacions financeres “. Segons Beteta “les comunitats han de complir la llei, però l’Estat també l’ha de complir”, si, és cert, s’han de complir les lleis i els acords, i l’Estat no compleix la seva part dels acords i escanya financerament les comunitats autònomes i després amenaça amb intervenir-les. Beteta afegeix que “si volem tenir credibilitat i generar confiança, hem de demostrar que la nostra paraula val alguna cosa, que no és fum, lluny del funambulisme financer”. Doncs bé, la paraula de l’Estat espanyol no val res, el joc de tafurs financers o de trilers de les Rambles ha quedat al descobert fa molt, però no volen pagar el que deuen.

Ells erren però tu ets el culpable

Com cada any en aquestes dates toca fer la declaració de la Renda. Pots sol·licitar l’esborrany de la teva declaració de la Renda a Hisenda, això ja es feia, però aquest any ens adverteixen que els esborranys podrien tenir errades, i que si acceptem l’esborrany de la nostra declaració que ens han enviat ells i aquest esborrany té errades la culpa serà nostra i haurem de fer front a les conseqüències. La norma solia ser que quan reclamaves alguna cosa a l’administració i tu tenies raó l’assumpte passés a dormir el somni dels justos en algun calaix, però ara si hi ha errades i no dius res, errades que, repeteixo, han comés ells, pots ser sancionat. Personalment crec que cal pagar a l’Agència Tributària de Catalunya, no pas a l’espanyola, i voldria que els diners ingressats en aquesta Agència es quedessin a Catalunya.

L’Estat podria intervenir una Comunitat Autònoma

Que les Comunitats Autònomes no han fet les coses gens bé no ho podem negar, però l’Estat que ha fet les coses molt pitjor no pot erigir-se en guardià, la guineu no pot vigilar les gallines, encara menys aquesta guineu. El País Valencià amb un deute degradat a escombraria, Castella-la Manxa amb 7,3% del PIB i Andalusia per amagar el deute públic real serien segons el diari britànic The Guardian les candidates a ser intervingudes per l’Estat espanyol el pròxim mes de maig. D’aquestes tres comunitats autònomes les dues primeres estan governades pel PP, la tercera, Andalusia, pel PSOE, no vull ser mal pensat però no crec que el PP intervingui dues comunitats que ells governen, i no ho farà amb Andalusia (PSOE) perquè això els podria fer perdre vots allà.

Catalunya hauria d’intervenir l’Estat espanyol pels aproximadament 2400 milions d’euros que reconeixen que deuen a Catalunya i diuen que no els dóna la gana pagar-los i pels entre 16000 i 21800 milions d’euros que cada any ens roben, encara que això no ho acaben de reconèixer.



 
El problema español (X)

El control de los medios de comunicación (I)

Actualmente para escoger la dirección de RTVE es necesario el voto de 3/5 partes del Congreso de los diputados. El Gobierno del Partido Popular quiere hacer un cambio legislativo que le permitirá sólo con la mayoría de los votos que posee hacer cambios sin la necesidad de llegar a consensos con los otros partidos de la Cámara, y el Partido Popular tiene en estos momentos el Congreso de los Diputados la mayoría absoluta pero no las 3/5 partes del Congreso. Esto puede implicar que el PP acabe controlando RTVE y convierta este medio en una copia de Canal 9 o Telemadrid, televisiones autonómicas controladas por gobiernos del PP. Estas cosas se solían ver en países tercermundistas, el Estado controlando los medios de comunicación. Y no podemos descartar que acaben cerrando medios de comunicación no afines porque eso ya lo hemos visto.
El control de los medios de comunicación (II) El Partido Popular pretende cerrar aquellas televisiones autonómicas de comunidades autónomas con graves problemas económicos. Las opciones son si no se cumplen ciertos requisitos que las televisiones autonómicas sean privatizadas o clausuradas.Algunas televisiones autonómicas es verdad que no hay ninguna razón que justifique su existencia, por ejemplo las de las dos Castillas, la de Madrid o la de Aragón, otros quizá tendrían una razón de ser si hicieran aquello por lo que fueron creadas, pero en manos del PP - me estoy refiriendo a Canal 9 - perdió su razón de ser, al haberse convertido en una especie de NODO del caudillo Camps.
El Gobierno español se niega a pagar lo que debe Antonio Beteta, secretario de Estado de Administraciones Públicas del Gobierno español afirma que el Estado no tiene ninguna obligación de pagar el dinero que debe a Catalunya en concepto de la disposición adicional tercera que marca el Estatuto cuando no se cumplen las inversiones. De hecho, la cantidad en este caso son unos 300 millones de euros a los que hay que añadir los 1400 millones de euros por un lado y los 759 millones de euros de la otra. Todo ello son unos 2400 millones de euros que el Estado a pesar de reconocer que nos lo deben dicen que no nos lo quieren pagar.Pero la broma aún más grave cuando Beteta lo justifica por la necesidad del Estado de reducir el déficit y anuncia que "una comunidad podrá ser objeto de intervención si manifiesta la imposibilidad de atender sus obligaciones financieras". Según Beteta "las comunidades deben cumplir la ley, pero el Estado también debe cumplir", si, es cierto, se deben cumplir las leyes y los acuerdos, y el Estado no cumple su parte de los acuerdos y estrangula financieramente a las comunidades autónomas y después amenaza con intervenir las. Beteta añade que "si queremos tener credibilidad y generar confianza, tenemos que demostrar que nuestra palabra vale algo, que no es humo, lejos del funambulismo financiero". Pues bien, la palabra del Estado español no vale nada, el juego de tahúres financieros o de trileros de las Ramblas ha quedado al descubierto hace mucho, pero no quieren pagar lo que deben.
Ellos yerran pero tú eres el culpable Como cada año por estas fechas toca hacer la declaración de la Renta. Puedes solicitar el borrador de tu declaración de la Renta en Hacienda, eso ya se hacía, pero este año nos advierten que los borradores podrían tener errores, y que si aceptamos el borrador de nuestra declaración que nos han enviado ellos y este borrador tiene errores la culpa será nuestra y tendremos que hacer frente a las consecuencias. La norma solía ser que cuando reclamaban algo a la administración y tú tenías razón el asunto pasara a dormir el sueño de los justos en algún cajón, pero ahora si hay errores y no dices nada, errores que, repito, han cometido ellos , puedes ser sancionado. Personalmente creo que hay que pagar a la Agencia Tributaria de Cataluña, no a la española, y quisiera que el dinero ingresado en esta Agencia se quedaran en Cataluña.
El Estado podría intervenir una Comunidad Autónoma Que las Comunidades Autónomas no han hecho las cosas nada bien no lo podemos negar, pero el Estado que ha hecho las cosas mucho peor no puede erigirse en guardián, el zorro no puede vigilar las gallinas, aunque menos esta zorra. La Comunidad Valenciana con una deuda degradado a basura, Castilla-La Mancha con 7,3% del PIB y Andalucía para esconder la deuda pública real serían según el diario británico The Guardian las candidatas a ser intervenidas por el Estado español el próximo mes de mayo De estas tres comunidades autónomas las dos primeras están gobernadas por el PP, la tercera, Andalucía, por el PSOE, no quiero ser mal pensado pero no creo que el PP intervenga dos comunidades que ellos gobiernan, y no lo hará con Andalucía (PSOE) para que esto les podría hacer perder votos allí.

Cataluña debería intervenir el Estado español por aproximadamente 2.400 millones de euros que reconocen que deben a Cataluña y dicen que no les da la gana pagarles y por entre 16,000 y 21,800 millones de euros que cada año nos roban, aunque ésto no lo acaban de reconocer.

12 de març 2012

Pallywood (I)

Pallywood (I)
Pallywood és un documental produït per Richard Landes l'any 2005 que demostra com els palestins i alguns mitjans occidentals manipulen les imatges del conflicte arabo-israelià muntant escenes fictícies per tal de desacreditar les polítiques israelianes davant l'opinió pública internacional, En aquest documental veurem com els palestins van manipular la mort del nen palestí Muhammad al Durah que va morir durant un enfrontament entre terroristes palestins i el Tzáhal o com un presumpte mort cau de la llitera en què el passejaven i ell mateix torna a pujar per continuar l'espectacle.

El terme Pallywood ha acabat servint per nomenar aquelles imatges procedents de Gaza que recreen escenes totalment falses que a Occident són presses per fets reals, parlant clar, les imatges que moltes vegades hem vist als telenotícies provinents de Gaza no interpretacions pròpies d'un film de sèrie b. El problema no és que els palestins vulguin fer pel·lícules exposant el seu punt de vista o la seva versió de la realitat, el problema és que pretenguin fer passar per real el que són recreacions, i que ens ho haguem passat. Els morts que s'aixequen del terra i tornen a enfilar-se a la llitera per fer creure que es tracta d'un pobre palestí assassinat per malvats sionistes ha quedat al descobert. O potser els morts terroristes tenen l'habilitat de tornar pels seus propis mitjans a la llitera que els porta al cementiri. La mort del nen Muhammad al Durah va donar la volta al món com a símbol de la malignitat sionista que mata innocents nens palestins però des del primer moment que vaig veure aquelles imatges vaig notar que hi havia alguna cosa que no m'encaixava. Podria ser que el nen hagués mort per les bales dels terroristes palestins que s'enfrontaven als soldats israelians, en molt millor posició que tocar el nen que no pas els soldats palestins, o això o els israelians usen bales que poden canviar de direcció. La dèria malaltissa dels islamistes de crear màrtirs potser els ha portat a sacrificar els seus propis fills, no només posant-los armilles explosives, si no si cal posant-los al mig d'una zona en què hi ha un tiroteig. Quan val la vida d'un nen palestí?. Potser el grapat de dòlars i una casa que Hamàs regala a la família del mort.





Vídeo: PALLYWOOD 2 DE 7






Pallywood (I)

Pallywood es un documental producido por Richard Landes en 2005 que demuestra como los palestinos y algunos medios occidentales manipulan las imágenes del conflicto árabe-israelí montando escenas ficticias con el fin de desacreditar las políticas israelíes ante la opinión pública internacional, En este documental veremos como los palestinos manipularon la muerte del niño palestino Muhammad al Durah que murió durante un enfrentamiento entre terroristas palestinos y el Tzahal o como un presunto muerto cae de la camilla en que el paseaban y él mismo vuelve a subir para continuar el espectáculo.
El término Pallywood ha terminado sirviendo para nombrar aquellas imágenes procedentes de Gaza que recrean escenas totalmente falsas que en Occidente son prisas por hechos reales, hablando claro, las imágenes que muchas veces hemos visto en los telediarios provenientes de Gaza no interpretaciones propias de un film de serie b. El problema no es que los palestinos quieran hacer películas exponiendo su punto de vista o su versión de la realidad, el problema es que pretendan hacer pasar por real lo que son recreaciones, y que nos lo hayamos pasado. Los muertos que se levantan del suelo y vuelven a subirse a la camilla para hacer creer que se trata de un pobre palestino asesinado por malvados sionistas ha quedado al descubierto. O quizás los muertos terroristas tienen la habilidad de volver por sus propios medios en la camilla que los lleva al cementerio. La muerte del niño Muhammad al Durah dio la vuelta al mundo como símbolo de la malignidad sionista que mata a inocentes niños palestinos pero desde el primer momento que vi aquellas imágenes noté que había algo que no me encajaba. Podría ser que el niño hubiera muerto por las balas de los terroristas palestinos que se enfrentaban a los soldados israelíes, en mucho mejor posición que tocar el niño que los soldados palestinos, o eso o los israelíes usan balas que pueden cambiar de dirección. La obsesión enfermiza de los islamistas de crear mártires quizá les ha llevado a sacrificar sus propios hijos, no sólo poniéndolos chalecos explosivos, si no si es necesario poniéndolos en medio de una zona en la que hay un tiroteo. Cuando vale la vida de un niño palestino?. Quizás el puñado de dólares y una casa que Hamás regala a la familia del fallecido.

13 d’abr. 2011

Projecte de canal de notícies a Israel

Projecte de canal de notícies a Israel

El milionari israelià Alexander Machkevich va anunciar el seu propòsit de crear un canal de televisió de l'estil d'Al Jazeera o la CNN. Machkevich ho justifica dient que "tots els dies i a tota hora la gent rep informació negativa d'Israel". És cert, qualsevol acció de resposta del Tzáhal és magnificat pels noticiaris mentre que els atemptats contra israelians solen ser minimitzats quan no ignorats. Machkevich afegeix que "per tant, és molt important mostrar a Israel, a nivell internacional amb la veritable informació". Molts cops hem vist com un atemptat contra Israel és completament ignorat, ocupa un breu o simplement se n'informa com una notícia accessòria després de parlar de quants palestins han mort per un atac de la Força Aèria israeliana, hi ha hagut alguna vegada que després d'un atemptat terrorista contra israelians hem vist com els mitjans de comunicació anaven a entrevistar la família del terrorista suïcida i s'ha ignorat a les víctimes de la immolació d'aquest. Durant deu anys la premsa occidental ignorava que una part d'Israel rebia l'impacte de no menys de 80 coets i altres artefactes que eren llençats pels terroristes sobre aquestes poblacions israelianes, quan les autoritats israelianes van decidir emprendre una missió de resposta els mitjans de comunicació van continuar fent el de sempre, oblidar-se dels 80 coets diaris que queien damunt de ciutats israelianes, convertir als palestins en pobres víctimes del maligne jueu. La idea del milionari israelià és crear una cadena de notícies independent i al marge de les influències de qualsevol govern. Machkevich va néixer al Kirguistan, ocupa el lloc número 287 de la llista Forbes de milionaris amb una fortuna estimada de 3300 milions de dòlars. Aquesta cadena de notícies encara no té nom ni data d’inici de les emissions.

Proyecto de canal de noticias en Israel

El millonario israelí Alexander Machkevich anunció su propósito de crear un canal de televisión del estilo de Al Jazeera o la CNN. Machkevich lo justifica diciendo que "todos los días ya todas horas la gente recibe información negativa de Israel". Es cierto, cualquier acción de respuesta del Tzáhal es magnificado por los noticiarios mientras que los atentados contra israelíes suelen ser minimizados cuando no ignorados. Machkevich añade que "por lo tanto, es muy importante mostrar a Israel, a nivel internacional con la verdadera información". Muchas veces hemos visto como un atentado contra Israel es completamente ignorado, ocupa un breve o simplemente se informa cómo una noticia accesoria después de hablar de cuántos palestinos han muerto por un ataque de la Fuerza Aérea israelí, ha habido alguna vez que después de un atentado terrorista contra israelíes hemos visto como los medios de comunicación iban a entrevistar a la familia del terrorista suicida y se ha ignorado a las víctimas de la inmolación de éste. Durante diez años la prensa occidental ignoraba que una parte de Israel recibía el impacto de no menos de 80 cohetes y otros artefactos que eran lanzados por los terroristas sobre estas poblaciones israelíes, cuando las autoridades israelíes decidieron emprender una misión de respuesta los medios de comunicación continuaron haciendo lo de siempre, olvidarse de los 80 cohetes diarios que caían sobre ciudades israelíes, convertir a los palestinos en pobres víctimas del maligno judío. La idea del millonario israelí es crear una cadena de noticias independiente y al margen de las influencias de cualquier gobierno.Machkevich nació en Kirguistán, ocupa el puesto número 287 de la lista Forbes de millonarios con una fortuna estimada de 3300 millones de dólares. Esta cadena de noticias aún no tiene nombre ni fecha de inicio de las emisiones.