EL MONSTRE DE LERROUXENSTEIN DÓNA SUPORT ALS SEUS CREADORS, PER ARA / EL MONSTRUO DE LERROUXENSTEIN APOYA A SUS CREADORES, POR AHORA

EL MONSTRE DE LERROUXENSTEIN DÓNA SUPORT ALS SEUS CREADORS, PER ARA

 

 

 

 

 

Heu llegit “Frankenstein” de Mary Shelley? Bé, si heu vist alguna de les pel·lícules us en podeu fer una idea. La història explica com Viktor Frankenstein construeix un ésser amb trossos de cadàvers i aconsegueix insuflar-li vida mitjançant l’electricitat. És a dir, crea una persona amb trossos d’altres persones i la retorna a la vida. Bé, si heu vist la pel·lícula ja sabeu que això acaba molt malament.

Salvant les distàncies, aquesta història em recorda a la creació de Ciudadanos, C’s, un partit construït amb les despulles d’altres partit, construït a les clavegueres de l’Estat i al que se li ha insuflat vida des dels mitjans cavernaris.

El cervell d’un jove cadell de NNGG del PP, Albert Rivera, governa un cos a on encara ara se li van afegint trossos per fer créixer la criatura.

Alguns mitjans lloen la intel·ligència del jove cadell de NNGG convertit en cervell del de la criatura lerrouxista, però la criatura en el seu afany per créixer es mostra incoherent, dient un dia que no pactaran amb partits que tinguin corruptes a les seves files, i pactant amb aquests partits amb corruptes a les seves files un altre dia.

Alguns se sorprenen d’aquesta incoherència, no ho haurien de fer, els dos partits d’Estat – així es consideren PP (especialment el PP) i el PSOE –van crear C’s a Catalunya, la van finançant i la van promoure amb tots els mitjans de propaganda. La criatura segueix el model del Partit Radical d’Alejandro Lerroux, un partit creat i promogut per l’Estat i finançat amb diners dels fons de rèptils (fons reservats). Aquesta pràctica ha estat habitual, la UCD va impulsar i finançar el blaverisme valencià, que va servir de suport al PP en les seves campanyes catalanòfobes al País Valencià. El blaverisme va arribar a emprar la violència i el terrorisme contra persones i grups que ells consideraven catalanistes, actuant amb absoluta impunitat, i amb les autoritats policials mirant cap a una altra banda. El blaverisme impulsat per la UCD va anar perdent cert suport. Però el testimoni del blaverisme valencià l’ha recollit Ciudadanos. És curiós, el partit de Rivera al País Valencià es dedica a promoure la catalanofòbia com feien els blavers tenint un líder suprem nascut a Catalunya i alguns dels dirigents del partit a nivell local valencià també d’origen català. La falta de coherència dels lerrouxistes no queda palesa només en el fet que uns dirigents d’origen català siguin catalanòfobs fanàtics, també en el fet que aquest partit que es presenta a Espanya com un partit nou, gran mentida, digui que no pactarà amb partits que portin corruptes i després doni suport al PP a Madrid i al PSOE a Andalusia. Però no us sorprengueu d’això, C’s es deu als seus creadors, PP i PSOE van crear C’s com uns Viktor Frankenstein de pa sucat amb oli, ara per ara la seva criatura els dóna suport, però totes les criatures monstruoses acaben girant-se en contra dels seus creadors.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL MONSTRUO DE LERROUXENSTEIN APOYA A SUS CREADORES, POR AHORA

 

 

 

 

 

¿Habéis leído "Frankenstein" de Mary Shelley? Bien, si habéis visto alguna de las películas os podéis hacer una idea. La historia cuenta como Viktor Frankenstein construye un ser con trozos de cadáveres y consigue insuflarle vida mediante la electricidad. Es decir, crea una persona con trozos de otras personas y la devuelve a la vida. Bien, si habéis visto la película ya sabéis que esto termina muy mal.

Salvando las distancias, esta historia me recuerda a la creación de Ciudadanos, Ciudadanos, un partido construido con los restos de otros partido, construido en las cloacas del Estado y al que se le ha insuflado vida desde los medios cavernarios.

El cerebro de un joven cachorro de NNGG del PP, Albert Rivera, gobierna un cuerpo donde todavía se le van añadiendo trozos para hacer crecer la criatura.

Algunos medios alaban la inteligencia del joven cachorro de NNGG convertido en cerebro de la criatura lerrouxista, pero la criatura en su afán por crecer se muestra incoherente, diciendo un día que no pactarán con partidos que tengan corruptos en sus filas, y pactando con estos partidos con corruptos en sus filas otro día.

Algunos se sorprenden de esta incoherencia, no deberían hacerlo, los dos partidos de Estado - así se consideran PP (especialmente el PP) y el PSOE - crearon C 's en Cataluña, la financiaron y la promovieron con todos los medios de propaganda. La criatura sigue el modelo del Partido Radical de Alejandro Lerroux, un partido creado y promovido por el Estado y financiado con dinero de los fondos de reptiles (fondos reservados). Esta práctica ha sido habitual, la UCD impulsó y financió el blaverisme valenciano, que sirvió de apoyo al PP en sus campañas catalanófobas en Valencia. El blaverismo llegó a emplear la violencia y el terrorismo contra personas y grupos que ellos consideraban catalanistas, actuando con absoluta impunidad, y con las autoridades policiales mirando hacia otro lado. El blaverismo impulsado por la UCD fue perdiendo cierto apoyo. Pero el testimonio del blaverismo valenciano lo ha recogido Ciudadanos. Es curioso, el partido de Rivera en Valencia se dedica a promover la catalanofobia como hacían los blaveros teniendo un líder supremo nacido en Catalunya y algunos de los dirigentes del partido a nivel local valenciano también de origen catalán. La falta de coherencia de los lerrouxistas no queda patente sólo en el hecho de que unos dirigentes de origen catalán sean catalanófobos fanáticos, también en el hecho de que este partido que se presenta en España como un partido nuevo, gran mentira, diga que no pactará con partidos que lleven corruptos y luego apoye el PP en Madrid y el PSOE en Andalucía. Pero no os sorprendáis de eso, C 's se debe a sus creadores, PP y PSOE crearon C' s como unos Viktor Frankenstein de medio pelo, hoy por hoy su criatura les apoya, pero todas las criaturas monstruosas acaban volviéndose en contra de sus creadores.

El lerrouxisme del segle XXI

El lerrouxisme del segle XXI 

Veiem que diu el diccionari sobre el lerrouxisme:

1.         m. HIST./POLÍT. Denominació aplicada al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.

2.         m. [p. ext.] POLÍT. Política demagògica espanyolista i anticatalana. 

Fixem-nos que el diccionari parla d’ideari confús del republicanisme de principis del segle XX al voltant de la figura d’Alejandro Lerroux que es caracteritzava per un discurs espanyolista, demagògic i anticatalà. 

El Partit Radical d’Alejandro Lerroux, l’home que feia els discursos mostrant una arengada per fer creure que ell era com la gent a la que es dirigia, treballadors majoritàriament immigrats des de l’Estat espanyol als quals els deia que la culpa era dels “amos” que eren catalans. Evidentment arguments com aquests no tenien ni caps ni peus perquè la majoria dels treballadors de les fàbriques eren catalans. 

L’anticlericalisme també era un element del discurs demagògic de Lerroux, incitava a violar les monges dient que se les havia d’elevar a la categoria de mares. Lerroux, malgrat la seva implicació evident en els incidents de la Setmana Tràgica mai va haver de respondre davant la Justícia, a diferència de molts innocents. No es tracta d’escriure cap biografia sobre Lerroux, qui vulgui conèixer una mica més en profunditat que busqui la biografia a Internet. Lerroux va crear el Partit Radical, un partit teòricament republicà, però va crear aquest partit i el va finançar amb diners que sortien dels fons de rèptils o fons reservats de l’Estat. L’Estat espantat per l’auge del catalanisme polític va decidir combatre’l i va posar al capdavant a un ex-sergent del cigró, que per cert, va servir sota les ordres d’un jove oficial català que es deia Francesc Macià, i sembla que hi havia una mútua animadversió per raons personals i ideològiques. 

S’ha de dir que no queda gaire clar si el Partit Radical era de dretes o d’esquerres fins que arriba la República i el partit de Lerroux s’associa amb les (ultra)dretes espanyoles de la CEDA. Malgrat haver estat president de la República i haver ocupat altres càrrecs polítics i que a principis del segle XX feia un discurs anticlerical no va haver d’exiliar-se quan Franco va fer-se amb el poder, i el van enterrar amb hàbits de monjo. 

Situem-nos ja al segle XXI. Un grup d’intel·lectuals – paraula molt desprestigiada des de fa uns anys – i de gent rebotada del PSC i de diversos altres llocs, van constituir una plataforma de (presumptes) ciutadans contraris al nacionalisme (català), a (la imposició de) la llengua catalana, i que pretenien presentar-se com una força d’esquerres. Aquesta plataforma antinacionalista d’esquerres va aconseguir un suport mediàtic de tota la caverna ultradreta espanyola. Aquí se’ls va caure la màscara però va ser en un acte celebrat el juny de 2006 per fer front a l’Estatut de Catalunya que s’havia de votar poc després en referèndum quan a la encara plataforma se li van veure totes les vergonyes. A aquella reunió van assistir el Foro de Ermua, DENAES, Vidal-Quadras, la Falange... el més granat de la púrria ultradretana espanyolista. 

Poc després aquesta plataforma ultranacionalista, espanyolista i ultradretana es transformava en partit polític, i lamentablement aconseguia entrar al Parlament de Catalunya. Un suport mediàtic que no té cap partit tradicional i encara menys altres partits de nova creació. El president d’aquest partit és un habitual d’alguns programes de cadenes ultres on el reben com un heroi. Sempre he pensat que els comptes dels partits polítics haurien de ser públics, que se sàpiga d’on venen els diners que reben, però en el cas de C’s hi ha alguna cosa del seu finançament que fa pudor. He dit abans que el Partit Radical de Lerroux va ser finançat amb els fons de rèptils, com també han estat finançats els partits blavers del País Valencià amb aquests fons de rèptils o fons reservats. Seria tan rar que l’Estat espanyol actual financés un partit com C’s a Catalunya quan coneixem precedents? 

Els fons de rèptils o fons reservats són diners que els Estats empren per finançar activitats inconfessables dels Estats i de l’ús dels quals no se sol donar cap explicació.

 

 

 

 

 

 

 

 

El lerrouxismo del siglo XXI 

Vemos que dice el diccionario sobre el lerrouxismo:

1. m. HIST. / Política. Denominación aplicada al confuso ideario que presidió la reorganización del republicanismo empresa para Lerroux los años 1901-09 desde Barcelona.

2. m. [P. ext.] Política. Política demagógica españolista y anticatalana.

 

Fijémonos que el diccionario habla de ideario confuso del republicanismo de principios del siglo XX en torno a la figura de Alejandro Lerroux que se caracterizaba por un discurso españolista, demagógico y anticatalán. 

El Partido Radical de Alejandro Lerroux, el hombre que hacía los discursos mostrando un arenque para hacer creer que él era como la gente a la que se dirigía, trabajadores mayoritariamente inmigrantes desde el Estado español a los que les decía que la culpa era los "dueños" que eran catalanes. Evidentemente argumentos como éstos no tenían ni jefes ni pies porque la mayoría de los trabajadores de las fábricas eran catalanes. 

El anticlericalismo también era un elemento del discurso demagógico de Lerroux, incitaba a violar las monjas diciendo que se las había de elevar a la categoría de madres. Lerroux, a pesar de su implicación evidente en los incidentes de la Semana Trágica nunca tuvo que responder ante la Justicia, a diferencia de muchos inocentes. No se trata de escribir una biografía sobre Lerroux, quien quiera conocer un poco más en profundidad que busque la biografía en Internet. Lerroux creó el Partido Radical, un partido teóricamente republicano, pero creó este partido y lo financió con dinero que salían de los fondos de reptiles o fondos reservados del Estado. El Estado asustado por el auge del catalanismo político decidió combatirlo y puso al frente a un ex-sargento del garbanzo, que por cierto, sirvió bajo las órdenes de un joven oficial catalán que se llamaba Francesc Macià, y parece que había una mutua animadversión por razones personales e ideológicas. 

Hay que decir que no queda muy claro si el Partido Radical era de derechas o de izquierdas hasta que llega la República y el partido de Lerroux se asocia con las (ultra) derechas españolas de la CEDA. A pesar de haber sido presidente de la República y haber ocupado otros cargos políticos y que a principios del siglo XX hacía un discurso anticlerical no tuvo que exiliarse cuando Franco se hizo con el poder, y lo sepultaron con hábitos de monje. 

Situémonos ya en el siglo XXI. Un grupo de intelectuales - palabra muy desprestigiada desde hace unos años - y de gente rebotada del PSC y de varios otros lugares, constituyeron una plataforma de (presuntos) ciudadanos contrarios al nacionalismo (catalán), en (la imposición de ) la lengua catalana, y que pretendían presentarse como una fuerza de izquierdas. Esta plataforma antinacionalista de izquierdas logró un apoyo mediático de toda la caverna ultraderecha española. Aquí les cayó la máscara pero fue en un acto celebrado en junio de 2006 para hacer frente al Estatuto de Catalunya que se debía votar poco después en referéndum cuando la todavía plataforma se le vieron todas las vergüenzas . A esa reunión asistieron el Foro de Ermua, DENAES, Vidal-Quadras, la Falange ... lo más granado de la chusma ultraderechista españolista. 

Poco después esta plataforma ultranacionalista, españolista y ultraderechista se transformaba en partido político, y lamentablemente conseguía entrar en el Parlamento de Catalunya. Un apoyo mediático que no tiene ningún partido tradicional y menos otros partidos de nueva creación. El presidente de este partido es un habitual de algunos programas de cadenas ultras donde lo reciben como un héroe. Siempre he pensado que las cuentas de los partidos políticos deberían ser públicos, que se sepa de dónde viene el dinero que reciben, pero en el caso de C 's hay algo de su financiación que huele mal. He dicho antes que el Partido Radical de Lerroux fue financiado con los fondos de reptiles, como también han sido financiados los partidos blaveros del País Valenciano con estos fondos de reptiles o fondos reservados. ¿Sería tan raro que el Estado español actual financiara un partido como C 's en Catalunya cuando conocemos precedentes? 

Los fondos de reptiles o fondos reservados es dinero que Estados emplean para financiar actividades inconfesables de los Estados y de cuyo uso no se suele dar ninguna explicación.

No em toquin la llengua

No em toquin la llengua

La democràcia espanyola és un bunyol. Després de 30 anys no és normal que encara hi hagin grupuscles feixistes com Convivència Cívica Catalana, neolerrouxistes com Ciutadans o neofranquistes com el PP que es dediquin a anar presentant demandes a diversos tribunals per tal d'acabar amb la llengua pròpia d'aquest país. És evident que tota aquesta gent no se sent còmoda amb la llengua catalana present en l'àmbit públic, menys present del que a mi personalment m'agradaria, però aquest és el seu problema senyors de Covivencia, Ciutadans i el PP, la porta està oberta i si no estan còmodes a Catalunya sempre se'n poden anar. No és tolerable que per un grapat d'inadaptats socials, de fet només són tres famílies, tres, es carreguin la immersió ligüística. La gran anomalia del nostre país és que el mateix Estat que durant tres segles va desenvolupar una legislació descomunal amb l'únic propòsit de fer desaparèixer la llengua catalana del mapa, més de 500 leis, decrets, normes i instruccions al llarg de tres segles dictats per aquest propòsit.

Avui a Catalunya hi ha persones que parlen més de vuitanta llengües diferents, hi ha el perill que aquestes persones també acabin demanant el mateix que demanen els tres inadaptats espanyols, i no tinc cap dubte que amb els jutges que hi ha s'ho concedissin. La llengua catalana és la llengua pròpia del país – i l'aranès a la Valh d'Aran – i la Generalitat de Catalunya té el deure de garantir que aquestes dues llengües no acabin sent anorreades. Hauria de ser exigible que tota persona que treballi de cara al públic almenys entengui el català, i això avui ja us puc dir que no passa. O comencem a exigir això o els estrangers al nostre propi país acabarem sent nosaltres. Si qualsevol de nosaltres decidim anar a viure i treballar a qualsevol altre país se'ns exigirà que parlem la llengua del país, nosaltres hem de començar a fer el mateix amb les persones que vinguin a treballar a Catalunya.

Les sentències dels tribunals espanyols han de ser desacatades, cadascuna d'aquestes sentències contràries a la immersió lingüística és una sentència de mort per a la llengua del país, per això la Generalitat de Catalunya té l'obligació de desacatar les sentències.

No me toquen la lengua

La democracia española es un buñuelo. Después de 30 años no es normal que aún haya grupúsculos fascistas como Convivencia Cívica Catalana, neolerrouxistes como Ciudadanos o neofranquistas como el PP que se dediquen a ir presentando demandas a varios tribunales para acabar con la lengua propia de este país. Es evidente que toda esta gente no se siente cómoda con la lengua catalana presente en el ámbito público, menos presente de lo que a mí personalmente me gustaría, pero este es su problema señores de Covivencia, Ciutadans y el PP, la puerta está abierta y si no están cómodos en Cataluña siempre se pueden ir. No es tolerable que por un puñado de inadaptados sociales, de hecho sólo son tres familias, tres, se carguen la inmersión ligüística. La gran anomalía de nuestro país es que el mismo Estado que durante tres siglos desarrolló una legislación descomunal con el único propósito de hacer desaparecer la lengua catalana del mapa, más de 500 Leis, decretos, normas e instrucciones a lo largo de tres siglos dictados para este propósito.

Hoy en Cataluña hay personas que hablan más de ochenta lenguas diferentes, existe el peligro que estas personas también acaben pidiendo lo mismo que piden los tres inadaptados españoles, y no tengo ninguna duda que con los jueces que hay se lo concedieran.La lengua catalana es la lengua propia del país - y del aranés en el Valle de Arán - y la Generalitat de Cataluña tiene el deber de garantizar que estas dos lenguas no acaben siendo aniquiladas.Debería ser exigible que toda persona que trabaje de cara al público al menos entienda el catalán, y eso hoy ya os puedo decir que no pasa. O empezamos a exigir esto o los extranjeros en nuestro propio país acabaremos siendo nosotros. Si cualquiera de nosotros decidimos ir a vivir y trabajar en cualquier otro país se nos exigirá que hablamos la lengua del país, nosotros tenemos que empezar a hacer lo mismo con las personas que vengan a trabajar a Cataluña.

Las sentencias de los tribunales españoles serán desacatades, cada una de estas sentencias contrarias a la inmersión lingüística es una sentencia de muerte para la lengua del país, por eso la Generalitat de Cataluña tiene la obligación de desacatar las sentencias.

La Diada del PP de Badalona i dels Ciudadanos

La Diada del PP de Badalona i dels Ciudadanos

Badalona s’independitza de Catalunya

El cabdill García Albiol ha decidit que la ciutat de Badalona, la tercera ciutat de Catalunya s’independitzi. Ha decidit que a Badalona no se celebrarà la Diada. García Albiol mai va participar en anteriors Diades, però abans la seva presència era irrellevant, ara sent alcalde de Badalona ha pres la decisió que la seva ciutat tampoc.
És això el que espera a les ciutats i pobles de Catalunya i a la pròpia Catalunya en cas d’una futura victòria d’alcaldes pepers?.
És curiós que un partit que amb la “sagrada Constitució espanyola” a les mans nega el dret dels catalans (i bascos) a independitzar-se d’Espanya hagi decidit independitzar Badalona de Catalunya, això si, sense proclamar la independència, només decidint que a la ciutat que ell governa des de fa uns mesos no celebraran la Diada.

Anem a contar Ciutadanades

El partit neolerrouxista Ciudadanos (C’s) ha iniciat una campanya que ells titulen “vamos a contar Diadas”. A C’s la Diada no li agrada, tampoc la llengua catalana, per això estan aquí, per salvar-nos de la nostra errada idea de voler parlar la llengua catalana. Els neolerrouxistes fent un exercici de tergiversació històrica i revisionisme absolutament delirant intenten explicar-nos un sopar de duro immens sobre els fets que són l’origen de la Diada.
Tot i no estar-hi d’acord amb els nacionalistes espanyols ni amb els botiflers perquè soc independentista català, podria respectar que ells creguin que Catalunya ha de seguir sent una part d’Espanya, un situació que jo voldria veure corregida aviat, però amb el que no puc estar de cap de les maneres és que ens neguin la nostra història, una història que especialment els últims quatre segles ha tingut pocs moments positius. Hem perdut moltes coses i de la nostra relació amb Espanya no crec que hi puguem trobar res positiu. Des de Felip IV i els seu vàlid, el comte-duc d’Olivares, passant per l’infame Felip V, seguint amb el dictador Primo de Rivera i continuant amb el dictador feixista Francisco Franco, només per citar-ne els moments puntuals, no puc trobar res de beneficiós en aquesta unió forçada amb un país, Espanya, que només ens ha espoliat, ha fet la guerra a casa nostra, ens ha derogat les nostres institucions, cosa que només fa un invasor quan s’apodera d’un altre país, i ens ha prohibit parlar la nostra llengua.
La democràcia espanyola no ha servit per acabar amb aquesta situació, continuen espoliant-nos, i si abans ens prohibien la llengua a baioneta calada ara ho fan a toga amb tuf de ranci.
Tenim a casa nostra uns botiflers, així és com diem dels traïdors a Catalunya, mentre en altres països als traïdors, se’ls executa, empresona o se’ls expulsa del país, nosaltres els fiquem a les nostres institucions. I em refereixo al Partit Popular, un partit que té diputats al nostre Parlament, un partit amb les mateixes idees i amb la mateixa idea d’Espanya que el general Franco, que en prendre Catalunya per la força de les armes el primer que va fer va ser suprimir totes les institucions del país, inclòs el Parlament on ara s’asseuen els diputats del Partit Popular.
I tenim també als neolerrouxistes de Ciudadanos, un partit creat amb un propòsit, aconseguir que el català desaparegui de la vida pública, i molt probablement també de la privada, i que ara, arribada la Diada ens intenta explicar sopars de duro, i intenta fer-nos oblidar com hem arribat a aquesta situació, Ciudadanos intenta negar-nos la nostra pròpia història i convèncer-nos que ens val més ser uns bons espanyolets desmemoriats. Aquests paràsits dels Ciudadanos ens intenten inocular el verí de l’oblit amb les seves fal•làcies espanyolistes.
Un poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la, ens cal recordar la nostra història per sortir d’aquesta situació lamentable. Un poble que oblida la seva llengua mor perquè la llengua és en el cas dels catalans l’ànima del nostre poble, si perdem l’ànima, és a dir, la llengua, desapareixerem, i ens convertirem en quelcom més lamentable que simples espanyolets sense memòria i sense llengua. Apa, Alberto Rivera, ves-te'n a celebrar el 18 de juliol i el 12 d'octubre, que és el que a tu t'agrada ben embolicat amb l'estanquera.

La Diada del PP de Badalona y los Ciudadanos

Badalona se independiza de Cataluña

El caudillo García Albiol ha decidido que la ciudad de Badalona, la tercera ciudad de Cataluña se independice. Ha decidido que en Badalona no se celebrará la Diada. García Albiol nunca participó en anteriores Diadas, pero antes su presencia era irrelevante, ahora siendo alcalde de Badalona ha tomado la decisión de que su ciudad tampoco.

¿Es ésto lo que espera a las ciudades y pueblos de Cataluña y la propia Cataluña en caso de una futura victoria de alcaldes peperos?.

Es curioso que un partido que con la "sagrada Constitución española" en las manos niega el derecho de los catalanes (y vascos) a independizarse de España haya decidido independizar Badalona de Cataluña, eso si, sin proclamar la independencia, sólo decidiendo que en la ciudad que él gobierna desde hace unos meses no celebrarán la Fiesta.

Vamos a contar Ciutadanadas

El partido neolerrouxista Ciudadanos (C’s) ha iniciado una campaña que ellos titulan "vamos a contar Diadas". A C 's la Diada no le gusta, tampoco la lengua catalana, para eso están aquí, para salvarnos de nuestra errónea idea de querer hablar la lengua catalana. Los neolerrouxistas haciendo un ejercicio de tergiversación histórica y revisionismo absolutamente delirante intentan explicarnos una cuento chino inmenso sobre los hechos que son el origen de la Diada.
A pesar de no estar de acuerdo con los nacionalistas españoles ni con los botiflers porque soy independentista catalán, podría respetar que ellos crean que Cataluña debe seguir siendo una parte de España, una situación que yo quisiera ver corregida pronto, pero con lo que no puedo estar de ninguna manera es que nos nieguen nuestra historia, una historia que especialmente los últimos cuatro siglos ha tenido pocos momentos positivos. Hemos perdido muchas cosas y de nuestra relación con España no creo que podamos encontrar nada positivo. Desde Felipe IV y su válido, el conde-duque de Olivares, pasando por el infame Felipe V, siguiendo con el dictador Primo de Rivera y continuando con el dictador fascista Francisco Franco, sólo por citar los momentos puntuales, no puedo encontrar nada beneficioso en esta unión forzada con un país, España, que sólo nos ha expoliado, ha hecho la guerra en nuestro país, nos ha suprimido nuestras instituciones, lo que sólo hace un invasor cuando se apodera de un otro país, y nos ha prohibido hablar nuestra lengua.
La democracia española no ha servido para acabar con esta situación, continúan expoliándonos, y si antes nos prohibían la lengua a bayoneta calada ahora lo hacen en toga con tufo a rancio.
Tenemos en nuestro país unos botiflers, así es como llamamos a los traidores en Cataluña, mientras en otros países a los traidores, se les ejecuta, encarcela o se les expulsa del país, nosotros los metemos en nuestras instituciones. Y me refiero al Partido Popular, un partido que tiene diputados en nuestro Parlamento, un partido con las mismas ideas y con la misma idea de España que el general Franco, que al tomar Cataluña por la fuerza de las armas lo primero que hizo fue suprimir todas las instituciones del país, incluido el Parlamento donde ahora se sientan los diputados del Partido Popular.
Y tenemos también a los neolerrouxistes de Ciudadanos, un partido creado con un propósito, conseguir que el catalán desaparezca de la vida pública, y muy probablemente también de la privada, y que ahora, llegada la Diada nos intenta explicar cuentos chinos, e intenta hacer hacernos olvidar cómo hemos llegado a esta situación, Ciudadanos intenta negarnos nuestra propia historia y convencernos de que nos vale más ser buenos españolitos desmemoriados. Estos parásitos de los Ciudadanos nos intentan inocular el veneno del olvido con sus falacias españolistas.
Un pueblo que olvida su historia está condenado a repetirla, necesitamos recordar nuestra historia para salir de esta situación lamentable. Un pueblo que olvida su lengua muere porque la lengua es en el caso de los catalanes el alma de nuestro pueblo, si perdemos el alma, es decir, la lengua, desapareceremos, y nos convertiremos en algo tan lamentable como unos simples españolitos sin memoria y sin lengua. Anda, Alberto Rivera, vete a celebrar el 18 de julio y el 12 de octubre, que es lo que a ti te gusta bien envuelto con la estanquera.

Una altra sentència contra la llengua catalana

Una altra sentència contra la llengua catalana

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet pública una sentència favorable al grupuscle ultradretà espanyolista Convivència Cívica Catalana en contra de l'aplicació de la immersió lingüística. És una sentència més en contra de la llengua catalana dictada per uns tribunals que continuen defensant una idea d'Espanya sinistra, que ens intenta transportar a temps predemocràtics.

Catalunya continua vivint una situació anormal en què la llengua pròpia del país continua patint el setge de les institucions d'un Estat que ni en democràcia ha estat capaç d'assumir que altres pobles tenen altres llengües i que és un empobriment cultural intentar “reduir-los a les lleis i els costums de Castella” com deia l'infame decret de Nova Planta.

Aquella idea que ja venia de lluny, d'anar assimilant els pobles i convertint-los en part de Castella està ben viva en les ments de molts dirigents polítics espanyols, jutges i personatges sinistres més coneguts per la seva activitat política lligada a la ultradreta i la catalanofòbia com el president del Convivència Cívica Catalana, Francisco Caja, que no pas per la seva activitat professional.

La sentència insisteix en el fet que el castellà ha d'estar pel damunt del català a Catalunya, res de nou sota el Sol. Cal dir, que en el passat Caja i la seva camarilla feixista havien presentat demandes contra la immersió lingüística i que unes vegades havien perdut, altres havien guanyat, per tant, és evident que els jutges no tenen una posició clara en aquest assumpte, però Caja i la seva camarilla van presentant demandes i si els toca un jutge amb les seves idees, bingo.

El període democràtic no ha servit de gaire per fer desaparèixer l'esperit uniformador castellà, és més, sembla que com una mala herba brota més fort. I aviat el govern espanyol estarà en mans d'un partit que té un concepte d'Espanya que és el mateix del règim franquista.

Mentre no tinguem un Estat propi haurem de resistir els embats del nacionalisme espanyol contra la llengua i les nostres institucions, i no acatar sentències dictades per l'esperit de Felip V.

El govern català hauria d'actuar en sentit invers, cada sentència contra la llengua catalana hauria de ser resposta amb una disminució de la presència del castellà a l'ensenyament i a l'administració pública.

L'Estat espanyol intenta imposar ara amb sentències allò que règims totalitaris van imposar-nos amb decrets i lleis. La (presumpta) democràcia espanyola hauria d'anar eliminant els tics autoritaris i uniformadors dels règims precedents. Si aquells règims autoritaris van aplicar-se amb delit a la persecució d'una llengua, la democràcia hauria d'haver significat que l'Estat espanyol (en període democràtic) s'hi esforcés en la seva defensa, però ja podem veure que aquesta (presumpta) democràcia espanyola està empeltada dels mateixos tics autoritaris i uniformadors dels règims que la van precedir en el tema lingüístic, i molt especialment en el que fa referència a la llengua catalana.

El Parlament de Catalunya hauria de ser contundent en aquest assumpte, no només deixant clar que no s'acatarà aquesta sentència ni cap altra similar, sinó també condemnant sense ambigüitats qualsevol atac contra la llengua catalana, vingui aquest atac d'organitzacions ultradretanes espanyolistes, de partits polítics espanyols, de tribunals espanyols o vingui d'on vingui.

Se'ls hauria de deixar clar que aquestes accions sigui la sentència del TSJC o del TC són vistes com una agressió amb el mateix esperit repressiu que les lleis franquistes i els decrets borbònics.

A Convivència Cívica Catalana, organització ultradretana creada per defensar els interessos d'una minoria d'espanyols, unes vint famílies aproximadament, que ha fet de l'atac a la immersió lingüística la seva única raó de ser, se li hauria de dir, a ells i als seus associats, que si tan incòmodes estan vivint a Catalunya pel fet que a les escoles la llengua catalana sigui la llengua vehicular de l'ensenyament ningú els impedeix fer les maletes i volar a contrades on la llengua catalana sigui desconeguda. No crec que aquí plori ningú veient-los marxar. El que no és acceptable és que vint famílies inadaptades i amb el coco menjat per Caja i la seva camarilla pretenguin imposar a la resta de la societat catalana el que a ells els doni la gana. Ningú els obliga a viure entre nosaltres si pel que sembla se senten tan incòmodes aquí, però si es queden respectin el que hi ha, vostès han vingut a viure a Catalunya, desconec les raons d'aquesta decisió, són vostès qui han d'integrar-se a la nostra societat, no intentar que els jutges espanyols imposin via sentència allò que règims autoritaris espanyolistes, que han estat la gran epidèmia d'Espanya, han provat de fer: "reduir-nos a les lleis i els costums de Castella". Enlloc d'esperar a veure si algun jutge ens aconsegueix "reduir a les lleis i els costums de Castella", farien millor tota la patuleia de Convivència Cívica Catalana i altres grups lerrouxistes d'anar a viure a Castella, així viurien a la Castella original.

Otra sentencia contra la lengua catalana

El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña ha hecho pública una sentencia favorable al grupúsculo ultraderechista españolista Convivencia Cívica Catalana en contra de la aplicación de la inmersión lingüística. Es una sentencia más en contra de la lengua catalana dictada por unos tribunales que siguen defendiendo una idea de España siniestra, que nos intenta transportar a tiempo predemocráticos.

Cataluña continúa viviendo una situación anormal en que la lengua propia del país sigue sufriendo el asedio de las instituciones de un Estado que ni en democracia ha sido capaz de asumir que otros pueblos tienen otras lenguas y que es un empobrecimiento cultural intentar "reducir a las leyes y las costumbres de Castilla "como decía el infame decreto de Nueva Planta.

Esa idea que ya venía de lejos, de ir asimilando los pueblos y convirtiéndolos en parte de Castilla está muy viva en las mentes de muchos dirigentes políticos españoles, jueces y personajes siniestros más conocidos por su actividad política ligada a la ultraderecha y la catalanofobia como el presidente del Convivencia Cívica Catalana, Francisco Caja, que por su actividad profesional.

La sentencia insiste en que el castellano debe estar por encima del catalán en Cataluña, nada nuevo bajo el sol. Hay que decir, que en el pasado Caja y su camarilla fascista habían presentado demandas contra la inmersión lingüística y que unas veces habían perdido, otros habían ganado, por lo tanto, es evidente que los jueces no tienen una posición clara en este asunto, pero Caja y su camarilla van presentando demandas y si les toca un juez con sus ideas, bingo.

El período democrático no ha servido de mucho para hacer desaparecer el espíritu uniformador castellano, es más, parece que como una mala hierba brota más fuerte. Y pronto el gobierno español estará en manos de un partido que tiene un concepto de España que es el mismo del régimen franquista.

Mientras no tengamos un Estado propio deberemos resistir los embates del nacionalismo español contra la lengua y nuestras instituciones, y no acatar sentencias dictadas por el espíritu de Felipe V.

El gobierno catalán debería actuar en sentido inverso, cada sentencia contra la lengua catalana debería ser respondida con una disminución de la presencia del castellano en la enseñanza y la administración pública.

El Estado español intenta imponer ahora con sentencias lo que regímenes totalitarios imponernos con decretos y leyes. La (presunta) democracia española debería ir eliminando los tics autoritarios y uniformadores de los regímenes precedentes. Si aquellos regímenes autoritarios aplicaron con deleite a la persecución de una lengua, la democracia debería haber significado que el Estado español (en periodo democrático) se esforzara en su defensa, pero ya podemos ver que esta (presunta) democracia española está injertada los mismos tics autoritarios y uniformadores de los regímenes que la precedieron en el tema lingüístico, y muy especialmente en lo referente a la lengua catalana.

El Parlamento de Cataluña debería ser contundente en este asunto, no sólo dejando claro que no acatará esta sentencia ni ninguna otra similar, sino también condenando sin ambigüedades cualquier ataque contra la lengua catalana, venga este ataque de organizaciones ultraderechistas españolistas, de partidos políticos españoles, de tribunales españoles o venga de donde venga.

Se les debería dejar claro que estas acciones sea la sentencia del TSJC o del TC son vistas como una agresión con el mismo espíritu represivo que las leyes franquistas y los decretos borbónicos.

En Convivencia Cívica Catalana, organización ultraderechista creada para defender los intereses de una minoría de españoles, unas veinte familias aproximadamente, que ha hecho del ataque a la inmersión lingüística su única razón de ser, se le debería decir, en ellos ya sus asociados, que si tan incómodos están viviendo en Cataluña debido a que en las escuelas la lengua catalana sea la lengua vehicular de la enseñanza nadie les impide hacer las maletas y volar a tierras donde la lengua catalana sea desconocida. No creo que aquí llore nadie viéndolos marchar. Lo que no es aceptable es que veinte familias inadaptadas y con el coco comido por Caja y su camarilla pretendan imponer al resto de la sociedad catalana lo que a ellos les dé la gana. Nadie les obliga a vivir entre nosotros si al parecer se sienten tan incómodos aquí, pero si se quedan respeten lo que hay, ustedes han venido a vivir a Cataluña, desconozco las razones de esta decisión, son ustedes quienes deben integrar a nuestra sociedad, no intentar que los jueces españoles impongan vía sentencia lo que regímenes autoritarios españolistas, que han sido la gran epidemia de España, han tratado de hacer: "reducir a las leyes y las costumbres de Castilla" . En lugar de esperar a ver si algún juez nos alcanza "reducir a las leyes y las costumbres de Castilla", harían mejor toda la pandilla de Convivencia Cívica Catalana y otros grupos lerrouxistas de ir a vivir a Castilla, así vivirían en la Castilla original .

Últimes bajanades de C's

Últimes bajanades de C's

El candidat Cañas, el "Don Limpio" neolerrouxista

El candidat del partit neolerrouxista C's a les eleccions municipals barcelonines, Jordi Cañas - rar que no és faci dir Jorge - té esperit de Mister Proper ciutadà (crec que ara li diuen Don Limpio) s'ha compromès a "netejar els carrers" de la ciutat de delinqüents, molt lloable sinó fos que darrera aquesta proposta hi ha un tuf d'oportunisme polític que em fastigueja. Aquesta proposta del candidat neolerrouxista Cañas es produeix després de l'assassinat que va produir-se a Ciutat Vella, on un jove botiguer - per cert, d'origen pakistanès - va ser assassinat per un delinqüent d'origen també estranger, sembla que era francès. És a dir, víctima i delinqüent eren estrangers. Les propostes de C's sempre s'han d'agafar amb pinces, vull dir, posant-se una pinça al nas, perquè fan pudor, en aquest cas, com he dit, fan pudor d'oportunisme. Cañas també vol netejar Barcelona del "domini nacionalista" de CiU i ERC. També podria demanar fer neteja del domini nacionalista (espanyol) de PP i C's, clar, que ja diuen que ningú pot olorar la seva pròpia merda. Home, candidat Cañas, no fem bromes, que alguns fa anys que ens afaitem, no vingui a donar lliçons formant part de C's. Els delinqüents han de ser jutjats i condemnats a allò que digui la llei segons la pena que correspongui al seu delicte, i sense fer distincions entre estrangers i autòctons, candidat Cañas.

I en aquest tema de netejar la ciutat de dominis nacionalistes hauria d'anar amb molta cura no sigui que els ciutadans - els de debò, no aquells que nomenen així al seu partit - facin fora als nacionalistes, sens dubte, el 22 de maig els barcelonins és molt probable que no deixem que el domini nacionalista espanyol creixi en el nostre Ajuntament, espero que no calgui netejar perquè la porqueria neolerrouxista es quedi al carrer.

Rivera adalil de les primàries

El president de C's defensa que els partits celebrin primàries per escollir els candidats, defensa que siguin obligatòries per a tots els partits i repta a CiU i PP a "atrevir-se a ser democràtics". Que precisament Rivera repti a altres partits a ser democràtics em sembla perfecte però hauria de començar sent-t'ho ell i a deixar els rampells autoritaris del qual l'han acusat gent del seu propi partit, precisament a la passada legislatura del Parlament, els dos diputats de C's van abandonar al seu líder acusant-lo d'autoritari, i ara ell és presenta com adalil de la democràcia interna dels partits.

Rivera acusa a Rajoy de posar-se als peus de CiU

Mariano Rajoy està als peus de CiU perquè s'avé a obrir la porta al pacte fiscal, segons el líder neolerrouxista Albert Rivera. Encara sort que Rajoy està als peus de CiU, i va carregar-se l'Estatut i altres lleis del Parlament de Catalunya, si no arriben a estar als peus no sé que haurien fet.

C's, bilingües de pa sucat amb oli

Exceptuant Rivera, tots els altres "dirigents" del partit neolerrouxista parlen únicament en castellà però són grans defensors del bilingüisme, del nostre, no del d'ells, perquè els que som catalanoparlants som per naturalesa com a mínim bilingües, mentre que la immensa majoria d'aquests grans defensors del bilingüisme que són els senyors de C's, són monolingües castellanoparlants. Rivera proposa que l'administració pública sigui bilingüe. I jo estic d'acord, però les administracions catalanes ja ho són, i m'ensumo que el senyor Rivera no es refereix a l'administració de l'Estat, que no hauria de ser bilingüe sinó multilingüe, i que en canvi és monolingüe castellana, no, el senyor Rivera sempre demana que les administracions públiques catalanes siguin bilingües, cosa que ja són.

Senyor Rivera, vostè és diputat en un Parlament en què els seus dos correligionaris poden expressar-se en castellà sense que es produeixin escarafalls, no ens expliqui sopars de duro, vostès en el nostre Parlament gaudeixen de la llibertat de parlar en la llengua que volen, el nostre Parlament és de fet un Parlament trilingüe sense que es produeixin escarafalls, és ridícul que vostè exigeixi un dret que exercita cada dia, mentre que al Congrés dels Diputats i al Senat espanyols els diputats i senadors bascos, gallecs i catalans no poden exercir d'aquest dret. I tampoc els ciutadans, i no em refereixo al seu partit, podem dirigir-nos en la nostra llengua a les institucions espanyoles.

No és a Catalunya on vostè ha de defensar el bilingüisme, perquè aquí ja ho som els catalanoparlants, els que no són bilingües son els castellanoparlants, com alguns dels seus coreligionaris, i és a Madrid on ha de demanar que els catalans tinguem el dret a dirigir-nos a l'administració de l'Estat en català perquè som nosaltres als quals se'ns priva exercir tots els nostres drets. Ja n'hi ha prou de demagògia neolerrouxista.

Últimas tonterías de C's

El candidato Cañas, el "Don Limpio" neolerrouxista
El candidato del partido neolerrouxistas Ciutadans en las elecciones municipales barcelonesas, Jordi Cañas - raro que no se haga llamar Jorge - tiene espíritu de Mister Proper ciudadano (creo que ahora le llaman Don Limpio) se ha comprometido a "limpiar las calles" de la ciudad de delincuentes, muy loable sino fuera porque detrás de esta propuesta hay un tufo de oportunismo político que me fastidia. Esta propuesta del candidato neolerrouxistas Cañas se produce después del asesinato que se produjo en Ciutat Vella, donde un joven tendero - por cierto, de origen paquistaní - fue asesinado por un delincuente de origen también extranjero, parece que era francés. Es decir, víctima y delincuente eran extranjeros. Las propuestas de C's siempre deben tomarse con pinzas, quiero decir, poniéndose una pinza en la nariz, porque huelen mal, en este caso, como he dicho, huelen mal de oportunismo. Cañas también quiere limpiar Barcelona del "dominio nacionalista" de CiU y ERC. También podría pedir hacer limpieza del dominio nacionalista (español) de PP y C's, claro, que ya dicen que nadie puede oler su propia mierda. Hombre, candidato Cañas, no hagamos bromas, que algunos hace años que nos afeitamos, no venga a dar lecciones formando parte de C's. Los delincuentes deben ser juzgados y condenados a lo que diga la ley según la pena que corresponda a su delito, y sin hacer distinciones entre extranjeros y autóctonos, candidato Cañas.
Y en este tema de limpiar la ciudad de dominios nacionalistas debería ir con mucho cuidado no sea que los ciudadanos - los de verdad, no aquellos que llaman así a su partido - echen a los nacionalistas, sin duda, el 22 de mayo los barceloneses es muy probable que no dejemos que el dominio nacionalista español crezca en nuestro Ayuntamiento, espero que no sea necesario limpiar para que la basura neolerrouxista se quede en la calle.
Rivera adalid de las primarias
El presidente de C's defiende que los partidos celebren primarias para elegir los candidatos, defiende que sean obligatorias para todos los partidos y reta a CiU y PP a "atreverse a ser democráticos". Que precisamente Rivera rete a otros partidos a ser democráticos me parece perfecto pero debería empezar siéndolo él y dejar los arrebatos autoritarios de los que lo han acusado gente de su propio partido, precisamente en la pasada legislatura del Parlamento, los dos diputados de C's abandonaron a su líder acusándolo de autoritario, y ahora él se presenta como adalid de la democracia interna de los partidos.
Rivera acusa a Rajoy de ponerse a los pies de CiU
Mariano Rajoy está a los pies de CiU porqué se aviene a abrir la puerta al pacto fiscal, según el líder neolerrouxista Albert Rivera. Menos mal que Rajoy está a los pies de CiU, y se cargó el Estatut y otras leyes del Parlamento de Cataluña, si no llegan a estar a los pies no sé que habrían hecho.
C's, bilingües de medio pelo
Exceptuando Rivera, todos los demás "dirigentes" del partido neolerrouxistas hablan únicamente en castellano pero son grandes defensores del bilingüismo, del nuestro, no del de ellos, porque los que somos catalanohablantes somos por naturaleza como mínimo bilingües, mientras que la inmensa mayoría de estos grandes defensores del bilingüismo que son los señores de C's, son monolingües castellanohablantes. Rivera propone que la administración pública sea bilingüe. Y yo estoy de acuerdo, pero las administraciones catalanas ya lo son, y me huelo que el señor Rivera no se refiere a la administración del Estado, que no debería ser bilingüe sino multilingüe, y que en cambio es monolingüe castellana, no, el señor Rivera siempre pide que las administraciones públicas catalanas sean bilingües, lo que ya son.
Señor Rivera, usted es diputado en un Parlamento en el que sus dos correligionarios pueden expresarse en castellano sin que se produzcan aspavientos, no nos explique cuentos chinos, ustedes en nuestro Parlamento gozan de la libertad de hablar en la lengua que quieren , nuestro Parlamento es de hecho un Parlamento trilingüe sin que se produzcan aspavientos, es ridículo que usted exija un derecho que ejercita cada día, mientras que en el Congreso de los Diputados y al Senado españoles los diputados y senadores vascos, gallegos y catalanes no pueden ejercer de este derecho. Y tampoco los ciudadanos, y no me refiero a su partido, podemos dirigirnos en nuestra lengua a las instituciones españolas.
No es en Cataluña donde usted tiene que defender el bilingüismo, porque aquí ya lo somos los catalanohablantes, los que no son bilingües son los castellanohablantes, como algunos de sus correligionarios, y es en Madrid donde tiene que pedir que los catalanes tengamos el derecho a dirigirnos a la administración del Estado en catalán porque somos nosotros los que nos priva ejercer todos nuestros derechos. Basta ya de demagogia neolerrouxista.

C’s en defensa dels toros i contra la llengua catalana

C’s en defensa dels toros i contra la llengua catalana

És ben curiós que els de C’s considerin cultura una barbaritat com són les corrides de toros i ataquin l’element principal de la cultura catalana que és la llengua catalana.

Rivera i el premi taurí

La demagògia barata dóna redits peculiars a Ciutadans, o per ser exactes al seu líder -- o home de palla -- i president Albert Rivera: el Cercle Cultural Taurí li ha concedit a l'Albert Rivera el trofeu Emperador Cèsar August per l'abrandada defensa de les llibertats dels Ciutadans oposant-se a la prohibició de les corrides de toros. Anem a pams: És un oxímoron que un cercle cultural sigui taurí, perquè torturar i matar toros és més propi de gent bàrbara que de gent culta, i no sé que té que veure amb les corrides de toros el romà Emperador Cèsar August, excepte el fet que en temps dels romans tenien com a diversió massacrar tota mena de bèsties i també de persones per divertir a la plebs. En temes de cultura aquesta gent taurina tenen un concepte una mica esbiaixat, clar, que Ciutadans també el té, ja que parlen molt de la llibertat però si apliquéssim el seu concepte de llibertat per Catalunya tornaríem al franquisme. Per ells la llibertat consisteix en marginar el català fins recloure'l a la intimitat de la llar particular i que en públic només hi predomini la llengua de l'Imperi, el castellà, és clar, que parlem de l'"Imperi espanyol", no pas dels Romà, i que les corrides de toros siguin la festa nacional espanyola. Aquestes "llibertats" que defensa Albert Rivera fan ferum de ranci, podrit i bàrbar.

La culpa de tot és del català, segons els lerrouxistes

És quasi a diari que als diaris publiquen una carta en què de tot es dóna la culpa a la llengua catalana, si un informe -- PISA - parla del nivell educatiu apareix una carta dient que com que als nens els obliguen a aprendre el català això els impedeix tenir bones notes. El cert, es que aquest any Catalunya ha quedat en l'informe PISA pel damunt de la mitja espanyola -- que per cert és inferior a la europea, cosa que tampoc ens ha de sorprendre -- i per sobre de la mitja europea, de les CCAA ha quedat la quarta, i per cert, és molt curiós que sent Espanya un país monolingüe i sent, segons Ciutadans, la llengua catalana l'origen de tots els mals, els sistema educatiu català quedi pel damunt de la mitjana de l'espanyol. Aquestes cartes tenen totes un mateix estil, semblen tallades pel mateix patró ideològic i formal.

C's en defensa de los toros y contra la lengua catalana

Es curioso que los de C's consideren cultura una barbaridad como son las corridas de toros y ataquen el elemento principal de la cultura catalana que es la lengua catalana.

Rivera y el premio taurino

La demagogia barata da réditos peculiares a Ciudadanos, o para ser exactos a su líder - u hombre de paja - y presidente Albert Rivera: el Círculo Cultural Taurino le ha concedido a Albert Rivera el trofeo Emperador César Augusto por el encendida defensa de las libertades de los Ciudadanos oponiéndose a la prohibición de las corridas de toros. Vayamos por partes: Es un oxímoron que un círculo cultural sea taurino, porque torturar y matar toros es más propio de gente bárbara que de gente culta, y no sé que tiene que ver con las corridas de toros el romano emperador César Augusto, excepto el que en tiempos de los romanos tenían como diversión masacrar todo tipo de bestias y también de personas para divertir a la plebe. En temas de cultura esta gente taurina tienen un concepto un poco sesgado, claro, que Ciutadans también lo tiene, ya que hablan mucho de la libertad pero si aplicáramos su concepto de libertad para Cataluña volveríamos al franquismo. Para ellos la libertad consiste en marginar el catalán hasta recluirlo en la intimidad del hogar particular y que en público sólo predomine la lengua del Imperio, el castellano, claro, que hablamos del
"Imperio español", no de los Romano, y que las corridas de toros sean la fiesta nacional española. Estas "libertades" que defiende Albert Rivera hacen hedor de rancio, podrido y bárbaro.

La culpa de todo es del catalán, según los lerrouxistas

Es casi a diario que los periódicos publican una carta en la que de todo se echa la culpa a la lengua catalana, si un informe - PISA - habla del nivel educativo aparece una carta diciendo que como los niños les obligan a aprender el catalán esto les impide tener buenas notas. Lo cierto, es que este año Cataluña ha quedado en el informe PISA por encima de la media española - que por cierto es inferior a la europea, lo que tampoco debe sorprendernos - y por encima de la media europea, de las CCAA ha quedado la cuarta, y por cierto, es muy curioso que siendo España un país monolingüe y siendo, según Ciudadanos, la lengua catalana el origen de todos los males, el sistema educativo catalán quede por encima de la media del español . Estas cartas tienen todas un mismo estilo, parecen cortadas por el mismo patrón ideológico y formal.

.

L'acudit de mal gust de la rebel·lió neolerrouxista

L'acudit de mal gust de la rebel·lió neolerrouxista

Algú s'imagina que succeiria si a Alemanya un partit els digués que els alemanys d'origen turc s'han de rebel·lar contra la imposició de l'alemany a les escoles i contra el fet que l'alemany sigui la llengua de l'administració alemanya?. Doncs a Catalunya hi ha un partit que “crida a la rebel·lió” d'aquells catalans d'origen espanyol contra el català a l'administració i a les escoles i que ara ha passat de defendre el concepte que ells tenen de bilingüisme pel de trilingüisme. Parlo dels Ciudadanos (C's). Escoltar al seu dirigent cridar a la rebel·lió de la ciutadania en contra de la llengua pròpia de Catalunya per defensar una que va imposar-se per la força és un acudit de mal gust i una irresponsabilitat negar-los el dret a integrar-se a Catalunya amb plenitud. El concepte de rebel·lió de Ciudadanos no té res a veure amb rebel·lar-se contra un sistema injust,. més aviat és una "rebel·lió" al pur estil franquista per imposar un sistema injust en el que una llengua, la castellana, s'imposi damunt d'una altra, la catalana, que és la pròpia del país. Els catalans hem fet un petit acte de rebel·lió cada vegada que emprem la nostra llengua, aquest màxim dirigent de Ciudadanos pretén retornar a un sistema injust que ja va imposar un general que duia el seu mateix cognom, un senyor que enviava la policia a estomacar sardanistes, ja que també llavors ballar sardanes i escoltar-les era un petit acte de rebel·lió que no agradava gens ni mica al regim dictatorial d'un general amb el mateix cognom que el president de C's, fet que va repetir-se no gaires anys després quan va governar un altre general d'infausta memòria. El senyor Rivera i la seva camarilla neolerrouxista ho tenen molt fàcil, si tan incòmodes se senten vivint a Catalunya tenen la possibilitat de marxar d'aquest país en què no s'hi troben gens bé, però si es queden tenen l'obligació de respectar-lo. Són vostès, senyors Ciudadanos, qui no se senten aquest país com a propi. Les rebel·lions com els incendis moltes vegades s'emporten pel davant a aquells que en són responsables de provocar-los. Que el partit lerrouxista Ciudadanos cridi a la rebel·lió em sembla, repeteixo, un acudit de mal gust, el que ells proposen és el retorn al vell sistema en què la llengua pròpia del país queda arraconada i condemnada a l'ostracisme cultural, científic, literari, etc., que és el que ells pretenen. Ciudadanos és un partit creat per una colla de gent rebotada d'altres partits i inadaptada socialmenti que no han entés encara que viuen a Catalunya i que aquest país, mal que els pesi a ells i els molesti, té una llengua i una cultura pròpies, ells defensen el retorn a un estatus en què aquesta cultura i aquesta llengua estaven marginades des del poder governant, però això ha sigut en períodes no democràtics, quan a Catalunya hem recuperat la nostra democràcia la llengua i la cultura han pogut renéixer, i això a aquesta gent no els agrada. Però també vull repetir que si tan incòmodes estan vivint en aquest país perquè la llengua els fa nosa, ho tenen molt fàcil, ningú els obliga a viure aquí, però el que és inacceptable és que quatre inadaptats socials intentin crear del no res un conflicte social en un país que ha donat exemples de convivència entre gent dels més diversos orígens que van venir aquí a buscar poder viure una mica millor. Si llavors van marxar de la seva terra era perquè no hi estaven bé, tenen l'obligació de respectar la terra i la societat que els va acollir. Jo ja em rebel·lo, senyor Rivera i camarilla neolerrouxista, em rebel·lo contra vostès, em rebel·lo contra la seva pretensió d'esborrar la meva llengua del meu país, abans que vostè i el seu partit, això hi ha hagut altres que ho han provat, i encara som aquí.

Si Casanova aixequés el cap

Si Casanova aixequés el cap

Un descendent del conseller en cap de Barcelona durant l'any 1714 Rafael de Casanova es presenta en les llistes del partit botifler i lerrouxista Ciudadanos, serà el número 2 per les per la circumscripció de Lleida de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya que s'han de celebrar el 28 de novembre. El seu il·lustre avantpassat deu estar removent-se a la seva tomba, sigui on sigui, ja que crec que les seves restes es van perdre degut a tots els avatars violents que van succeir durant el segle XIX. Però no ens hem de sorprendre que il·lustres cognoms del nostre país s'hagin passat al bàndol botifler, fa tres segles que aquest país pateix una presió sobre la seva cultura però sobretot sobre les seves classes dirigents i famílies rellevants que moltes s'han vist obligades a convertir-se a l'espanyolisme més ranci. La classe dirigent catalana ha sigut escapçada o quasi esborrada del mapa, moltes famílies rellevants han acabat desapareixent del mapa, fos per extinció o per exili, i d'altres s'han passat de bàndol per sobreviure, això si, per sobreviure en l'anonimat i a condició de col·laborar.

Si Casanova levantara la cabeza

Un descendiente del consejero de Barcelona durante el año 1714 Rafael de Casanova se presenta en las listas del partido botifler y lerrouxista Ciudadanos, será el número 2 por las por la circunscripción de Lleida de cara a las elecciones al Parlamento de Cataluña que se han de celebrar el 28 de noviembre. Su ilustre antepasado debe estar removiéndose en su tumba, sea donde sea, ya que creo que sus restos se perdieron debido a todos los avatares violentos que sucedieron durante el siglo XIX. Pero no nos hemos de sorprender que ilustres apellidos de nuestro país hayan pasado al bando botifler, hace tres siglos que este país sufre una presión sobre su cultura pero sobre todo sobre sus clases dirigentes y familias relevantes que muchas se han visto obligadas a convertirse al españolismo más rancio. La clase dirigente catalana ha sido descabezada o casi borrada del mapa, muchas familias relevantes han acabado desapareciendo del mapa, fuera por extinción o por exilio, y otros se han pasado de bando para sobrevivir, eso si, para sobrevivir en el anonimato ya condición de colaborar.

Un vesper lerrouxista

Un vesper lerrouxista

De blocs n'hi ha de tota mena, el meu és un bloc en què opino de l'actualitat en general, tot i que és la política un dels temes sobre el que escric amb més assiduïtat. Alguns temes sobre els que escric acostumen a emprenyar alguna gent. Hi ha vegades que tinc la sensació d'haver remenat un vesper perquè quasi d'immediat hi apareix gent dient-me el nom del porc. L'exemple seria un article que vaig escriure criticant el menyspreu que el líder de Ciutadans Albert Rivera va fer cap a la llengua catalana. El meu article ha remogut un vesper ple de partidaris de Ciutadans. No creia
que criticar que Rivera digués el català val pels poetes però no per a la vida diària o que en les seves paraules deixés caure que un cirurgià o un policia no excel·lirien en la seva feina si parlessin la llengua de Ramon Llull i de Joan Maragall fos en prosa o en vers. Les seves paraules són fàcilment desmuntables dient simplement que un cirurgià o un policia quan no podrien excel·lir en la seva feina, com tots voldríem, és no entenent a la persona amb qui parlen. Si criticar les paraules del líder del partit lerrouxista C's ha fet que el vesper lerrouxista decideixi sortir en desbandada adefensar les paraules del seu líder, la veritat és que no em preocupa gens ni mica, m'agrada la bronca, el meu bloc no porta per títol “Buscant raons” per accident7.

Un avispero lerrouxista

De blogs hay de todo tipo, el mío es un blog en el que opino de la actualidad en general, aunque es la política uno de los temas sobre lo que escribo con más asiduidad. Algunos temas sobre los que escribo suelen fastidiar alguna gente. Hay veces que tengo la sensación de haber revuelto un avispero porque casi de inmediato aparece gente diciéndome el nombre del cerdo. El ejemplo sería un artículo que escribí criticando el desprecio que el líder de Ciutadans Albert Rivera hizo hacia la lengua catalana. Mi artículo ha removido un avispero lleno de partidarios de Ciudadanos. No creía que criticó que Rivera dijera el catalán vale por los poetas pero no para la vida diaria o que en sus palabras dejara caer que un cirujano o un policía no
sobresaldría en su trabajo si hablaran la lengua de Ramon Llull y de Joan Maragall fuera en prosa o en verso. Sus palabras son fácilmente desmontables diciendo simplemente que un cirujano o un policía cuando no podrían sobresalir en su trabajo, como todos quisiéramos, es no entendiendo a la persona con quien hablan. Si criticar las palabras del líder del partido lerrouxista C's ha hecho que el avispero lerrouxista decida salir en desbandada a defender las palabras de su líder, la verdad es que no me preocupa lo más mínimo, me gusta la bronca, mi blog no lleva por título "Buscant
raons" accidentalmente.

A qui serveix l'Albert Rivera?

A qui serveix l'Albert Rivera?

És clar que a Catalunya no, a la seva llengua encara menys, C's des de la seva creació ha basat la seva activitat política a atacar les institucions catalanes, malgrat que ara en forma part d'elles, atacar a la llengua catalana, que creuen que té una presència excessiva tant a nivell social com oficial, i en acusar a tothom de nacionalistes, ells substitueixen la C per una Z, quan ells defensen una idea d'Espanya que és la mateixa que defensa el Partit Popular, un partit nacionalista espanyol, i que era la mateixa idea que va voler imposar el nacionalista espanyol i dictador feixista Franco. C's voldria marginar el català com també voldria fer el PP, i com va fer el franquisme. A vegades Albert Rivera i la seva camarilla busquen nacionalistes o nazionalistes i s'obliden de mirar-se al mirall, llavors en trobarien a uns quants, ells mateixos. Molt mala consciencia deuen tenir els nacionalistes espanyols com el senyor Rivera pel mal que han fet que no reconeixen públicament el que són malgrat que tot el que diuen i fan destil·la un nacionalisme espanyol caspós, antidemocràtic i anticatalà propi del regim anterior impropi d'una democràcia.
El català per llegir poemes, segons Rivera
C's vol eliminar el requisit de l'acreditació del nivell C de català per treballar a l'administració pública segons ha declarat Albert Rivera al Fórum Europa. Tribuna Catalunya. Segons Rivera “no volem que els nivells lingüístics siguin barreres per a les arribades de funcionaris, de treballadors i d'empreses, sinó que volem persones ben formades, i a més, si saben llengües, millor”, sempre que no sigui el català si ens atenem quina consideració té el senyor Rivera per la llengua catalana quan afirma que “vull el millor cirurgià en els nostres quiròfans, no el millor poeta, vull el millor policia als nostres carrers, no el que millor parli o llegeixi poemes en català”. Aquest és el respecte que Albert Rivera té per la llengua catalana, segons ell només serveix per llegir poemes. Jo també vull els millors cirurgians als quiròfans i els millors policies, i vull que quan els parlo en català m'entenguin, no sentir-me estranger al meu propi país, el català serveix pels poemes i també per a la vida de cada dia, malgrat que a vostés no els agradi, senyors lerrouxistes. Ningú els obliga a viure a Catalunya, si tant els molesta la llengua catalana sempre poden fer les maletes i emigrar cap a Espanya. Són els funcionaris els que han de fer tot el possible per entendre's amb els ciutadans i no haver de ser els ciutadans els que hagin de canviar de llengua perquè el funcionari no els entén. Saber parlar català no farà pitjor aquests funcionaris, ben al contrari podran servir millor als ciutadans d'aquest país i no conculcar el dret que tenim els catalans a parlar la nostra llengua, el català no serveix només per llegir poemes, senyor Rivera, també serveix per a comunicar-se en aquest país nostre que es diu Catalunya, és la llengua pròpia dels catalans i tenim dret a què aquells que ens serveixen i als que paguem amb els nostres impostos ens entenguin. Mal servei podrà fer un policia si no entén als ciutadans, i si no respecta a un ciutadà català per expressar-se en la seva llengua, llavors, no serà el bon policia que tots esperem. El mateix es pot aplicar als funcionaris enviats aquí des d'Espanya i que encara tenen la gosadia d'actuar com funcionaris espanyols d'altres temps. El senyor Rivera deu voler tornar als temps en què els funcionaris espanyols enviats a Catalunya podien dir allò de "hábleme en la lengua del imperio" o "hábleme en cristiano". Temps que sembla que no han passat a la història si llegim els diaris.

Ara defensen l'educació trilingüe… i demà?
Rivera “va defensar” en aquesta conferència organitzada a Barcelona per Nueva Economía Fórum l'educació trilingüe dient que a ells ningú els digui “que això surt car, perquè també surt car obrir mbaixades i també ha sortit car a la Generalitat el cas de corrupció del Palau de la Música”. També és car finançar a partits polítics creats amb el propòsit de crear conflictes i subvencionats amb els fons reservats de l'Estat, i no diguem el cas Gürtel, oblidava que el cas Gürtel té a veure amb el Partit Popular, i aquest tenen butlla per embutxacar-se els diners de tots els ciutadans espanyols i catalans. Rivera va a més, abans defensava l'educació bilingüe, quan en realitat volien dir educació només en castellà, ara defensen la trilingüe, a aquest pas encara defensaran l'educació en un idioma diferent per a cada assignatura, si és que quan no es tenen idees, i els de C's no en tenen ni bones ni dolentes, es defensen bajanades de l'alçada d'un campanar.
El mapa mental del nacionalista espanyol Albert Rivera
Rivera va dir que “(els de C's) no volen escoles de nacionalisme polític com promouen els partits nacionalistes, sinó escoles on s'estudiin matemàtiques, física, català – que rar, deu haver badat -, castellà, anglés… No es canvia el mapa mental dels alumnes”. El que falla és el mapa mental de C's, a les escoles catalanes des que tenim democràcia s'ensenyen totes aquestes assignatures, si l'escola catalana fos com la que volen els de C's seria una escola semblant a la franquista. A qui li falla el mapa mental és a l'Albert Rivera, que comparteix cognom amb dos coneguts nacionalistes espanyols, i sembla que també les mateixes idees.

La lleialtat d'Albert Rivera
Rivera proposa reduir el nombre d'administracions de set a tres eliminant consells comarcals i les vegueries entre d'altres, i diu que “amb Comunitats Autònomes lleials al govern espanyols seria suficient”. Podríem eliminar les delegacions del govern espanyol, seria un avenç eliminar aquesta administració de l'Estat que substitueix els antics governs civils i que és una administració aliena a Catalunya, però el senyor Rivera aquesta no la cita. Respecte a les lleialtats per exigir-la primer s'ha de ser-ho, l'Estat espanyol no ha sigut mai lleial a Catalunya, i és evident que el partit del senyor Rivera tampoc ho és.

¿A quién sirve Albert Rivera?

Claro que a Cataluña no, a su lengua aún menos, C's desde su creación ha basado su actividad política a atacar las instituciones catalanas, a pesar de que ahora forma parte de ellas, atacar a la lengua catalana, que creen que tiene una presencia excesiva tanto a nivel social como oficial, y al acusar a todos de nacionalistas, ellos sustituyen la C por una Z, cuando ellos defienden una idea de España que es la misma que defiende el Partido Popular, un partido nacionalista español , y que era la misma idea que quiso imponer el nacionalista español y dictador fascista Franco. C's quisiera marginar el catalán como quisiera hacer el PP, y como hizo el franquismo. A veces Albert Rivera y su camarilla buscan nacionalistas o nazionalista y se olvidan de mirar en el espejo, entonces en encontrarían a unos cuantos, ellos mismos. Muy mala conciencia deben tener los nacionalistas españoles como el señor Rivera por el daño que han hecho que no reconocen públicamente lo que son a pesar de que todo lo que dicen y hacen destila un nacionalismo español casposo, antidemocrático y anticatalán propio del régimen anterior impropio de una democracia.

El catalán para leer poemas, según Rivera

C's quiere eliminar el requisito de la acreditación del nivel C de catalán para trabajar en la administración pública según declaró Albert Rivera en el Fórum Europa. Tribuna Catalunya. Según Rivera "no queremos que los niveles lingüísticos sean barreras para las llegadas de funcionarios, de trabajadores y de empresas, sino que queremos personas bien formadas, y además, si saben lenguas, mejor", siempre que no sea el catalán si nos atendemos qué consideración tiene el señor Rivera por la lengua catalana cuando afirma que "quiero el mejor cirujano en nuestros quirófanos, no el mejor poeta, quiero lo mejor policía en nuestras calles, no el que mejor hable o lea poemas en catalán". Este es el respeto que Albert Rivera tiene por la lengua catalana, según él sólo sirve para leer poemas. Yo también quiero los mejores cirujanos en los quirófanos y los mejores policías, y quiero que cuando les hablo en catalán me entiendan, no sentirme extranjero en mi propio país, el catalán sirve por los poemas y también para la vida de cada día, aunque a ustedes no les guste, señores lerrouxistas. Nadie les obliga a vivir en Cataluña, si tanto les molesta la lengua catalana siempre pueden hacer las maletas y emigrar hacia España. Son los funcionarios los que tienen que hacer todo lo posible para entenderse con los ciudadanos y no tener que ser los ciudadanos los que tengan que cambiar de lengua para que el funcionario no los entiende. Saber hablar catalán no hará peor estos funcionarios, por el contrario podrán servir mejor a los ciudadanos de este país y no conculcar el derecho que tenemos los catalanes a hablar nuestra lengua, el catalán no sirve sólo para leer poemas, señor Rivera, también sirve para comunicarse en este país nuestro que se llama Cataluña, es la lengua propia de los catalanes y tenemos derecho a que aquellos que nos sirven y los que pagamos con nuestros impuestos nos entiendan. Mal servicio podrá hacer un policía si no entiende a los ciudadanos, y si no respeta a un ciudadano catalán para expresarse en su lengua, entonces, no será el buen policía que todos esperamos. Lo mismo se puede aplicar a los funcionarios enviados aquí desde España y que todavía tienen la osadía de actuar como funcionarios españoles de otros tiempos. El señor Rivera querrá volver a los tiempos en que los funcionarios españoles enviados a Cataluña podían decir aquello de "hábleme en la lengua del imperio" o "hábleme en cristiano". Tiempos que parece que no han pasado a la historia si leemos los periódicos.

Ahora defienden la educación trilingüe ... ¿y mañana?

Rivera "defendió" en esta conferencia organizada en Barcelona porNueva Economía Fórum la educación trilingüe diciendo que a ellos nadie les diga "que esto sale caro, porque también sale caro abrir embajadas y también ha salido caro a la Generalitat el caso de corrupción del Palau de la Música". También es caro financiar a partidos políticos creados con el propósito de crear conflictos y subvencionados con los fondos reservados del Estado, y no digamos el caso Gürtel, olvidaba que el caso Gürtel tiene que ver con el Partido Popular, y estos tienen bula para embolsarse el dinero de todos los ciudadanos españoles y catalanes. Rivera además, antes defendía la educación bilingüe, cuando en realidad querían decir educación sólo en castellano, ahora defienden la trilingüe, a este paso aún defenderán la educación en un idioma diferente para cada asignatura, si es que cuando no se tienen ideas, y los de C's no tienen ni buenas ni malas, se defienden tonterías de la altura de un campanario.

El mapa mental del nacionalista español Albert Rivera

Rivera dijo que "(los de C's) no quieren escuelas de nacionalismo político como promueven los partidos nacionalistas, sino escuelas donde estudien matemáticas, física, catalán - que raro, debe haber rajado -, castellano, inglés ... No se cambia el mapa mental de los alumnos ". Lo que falla es el mapa mental de C's, en las escuelas catalanas desde que tenemos democracia enseñan todas estas asignaturas, si la escuela catalana fuera como la que quieren los de C's sería una escuela similar a la franquista. A quién le falla el mapa mental es a Albert Rivera, que comparte apellido con dos conocidos nacionalistas españoles, y parece que también las mismas ideas.

La lealtad de Albert Rivera

Rivera propone reducir el número de administraciones de siete a tres eliminando consejos comarcales y las veguerías entre otros, y dice que "con Comunidades Autónomas leales al gobierno españoles sería suficiente". Podríamos eliminar las delegaciones del gobierno español, sería un avance eliminar esta administración del Estado que sustituye a los antiguos gobiernos civiles y que es una administración ajena a Cataluña, pero el señor Rivera ésta no la cita. Respecto a las lealtades para exigirla primero hay que serlo, el Estado español no ha sido nunca leal a Cataluña, y es evidente que el partido del señor Rivera tampoco lo es.