ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA
Totes les ciutats tenen períodes d’auge i de decadència que
es van alternant. Aquests períodes poden ser més curts o més llargs. Hi ha fets
que marquen aquests períodes, i també persones. Barcelona ha tingut alcaldes de
tota mena, a alguns ni se’ls recorda, són a la llista d’alcaldes perquè van
ser-ho però no van fer res ni bo ni dolent per ser recordats, d’altres
són recordats per haver estat uns pèssims alcaldes, d’altres, els que menys,,
són recordats per haver estat grans alcaldes.
Entre els alcaldes que són recordats per nefastos hi ha el
franquista José Maria de Porcioles (Amer, 15 de juliol
de 1904 - Vilassar de Dalt,3 de setembre de 1993),
i el lerrouxista Joan Pich i Pon (Barcelona, 1878 - París, 1937). Porcioles va
ser alcalde entre 1957 i 1973, Pich i Pon entre gener de 1935 – octubre de
1935.
Hi ha clares diferències, sens dubte. El breu mandat de Pich
i Pon es recorda per la corrupció, una de les característiques principals del
lerrouxisme, apart de l’anticatalanisme. En Pich i Pon, a diferència del cap
líder del Partit Radical, el seu cap, no era un bon orador, més aviat tot el
contrari. Era un home quasi analfabet que va ascendir socialment però que quan
parlava deia disbarats de l’alçada d’un campanar. El principal llegat que va
deixar Pich i Pon van ser les piquiponades, si en Pich i Pon visqués ara, seria
l’estrella o víctima d’escarni de programes com l’APM? i del Twitter.
Algunes piquiponades:
-El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac.
-(Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador
romano !
-(Parlant de caviar) ... huevos de centurión !
-(La proclamació de la República fou una jornada) .... sin
infusión de sangre !
-(Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es
sifilítico.
De Josep Maria de Porcioles el que més es recorda és, - com
diu la cançó de Serrat, Barcelona i jo
: Mil perfums i mil colors. / Mil cares té Barcelona./ La que en Cerdà somnià,/ la que va esguerrar en Porcioles. – la
pèssima gestió dels problemes que tenia la ciutat, la poca sensibilitat cap els
problemes dels barcelonins, i els despropòsits urbanístics.
Però també hi ha hagut grans alcaldes, que han marcat
moments d’auge de la ciutat. La majoria recordem a Pasqual Maragall (nascut a
Barcelona, 13 de gener de 1941), artífex la Barcelona que ara
coneixem, ell és l’artífex de la Barcelona actual, mitjançant els Jocs Olímpics
del 92 va modernitzar la ciutat i la va posar als mapes.
Altres grans alcaldes van ser el doctor Bartomeu Robert
(Tampico
(Méxic) 20 d'octubre de 1842 -Barcelona 10 d'abril de 1902) i Francesc de Paula Ríus i Taulet
(Barcelona, 1833 - Olèrdola, Barcelona (Aneu.); 1890).
En aquestes últimes eleccions hem hagut d’escollir entre Ada
Colau (BeC), Xavier Trias (CiU), Alfred Bosch (ERC), Carina Mejías (C’s),
Alberto Fernández Díaz (PP) i Jaume Collboni (PSC). El PP representa el que
encara resta del franquisme a Barcelona, C’s és el neolerrouxisme, el PSC ha
entrat en decadència després de renegar de l’herència de Maragall i
convertir-se en comparsa de neofranquistes (PP) i neolerrouxistes (C’s).
Ada Colau, molt probablement serà alcaldessa de Barcelona.
Les declaracions d’Ada Colau em generen molts dubtes. Un dia va dir que volia tancar el MWC i un altre que
volia inaugurar el de 2016, que volia tancar l’Avinguda Diagonal i que
convertir el Port de Barcelona o una part d’ell en una mena de port de rebuda
de pasteres per evitar que la gent mori al mar. Ningú li ha dit a Colau que el
Port de Barcelona és lluny de qualsevol ruta de pasteres. Estic d’acord que
Barcelona és millorable, una ciutat com Barcelona mereix un alcalde o
alcaldessa del nivell de Rius i Taulet o del doctor Bartomeu Robert, no
necessitem més alcaldes com Pich i Pon o Porcioles.
