EL PP TORNA A SORTIR EN DEFENSA DEL FRANQUISME

EL PP TORNA A SORTIR EN DEFENSA DEL FRANQUISME

 

 

 

 

 

Comencem amb la notícia: El Partit Popular ha rebutjat les proposicions no de llei de PSOE i l’Esquerra Plural que comminaven l’Estat a retirar la simbologia franquista present a moltscarrers i edificis, així com al canvi de nom d’aquells carrers dedicats a franquistes que encara resten a les Espanyes. El PP s’ha negat a retirar els honors que l’Estat franquista va concedir a Franco, familiars i tota la seva camarilla, és a dir, que es van concedir ells mateixos. Les tres mocions han rebut el suport de tots els grups, excepte el Partit Popular. El diputat Ricardo Sixto, d’IU-ICV, demanava en una de les proposicions l’eliminació de tots els monuments que exalten el franquisme existents a Alacant, així com un escut que hi ha en una vidriera de la sucursal del Banc d’Espanya a Alacant, i també es demanava el canvi de noms dels carrers que encara mantenen noms de franquistes.

El PP no ha trencat amb el costum d’oposar-s’hi emparant-se en arguments jurídics, es veu que les lleis a Espanya protegeixen la simbologia feixista, algú s’ho hauria de fer mirar, i adduint que molts d’aquests monuments són propietat dels municipis, no de l’Estat. En això si que té raó. Els noms dels carrers és un tema que només correspon als ajuntaments, però recordar que els plens municipals que els van posar no eren democràtics, aquells alcaldes i regidors que imposaven la medalla d’or de la ciutat o que nomenaven alcalde perpetu el dictador, eren alcaldes i regidors nomenats a dit pel dictador. Molts municipis han anul·lat aquests honors i títols, sempre amb l’oposició dels regidors del Partit Popular.

A la ciutat de Barcelona el nomenclàtor ha estat netejat de franquistes impresentables, les condicions per rebre l’honor de tenir un carrer a Barcelona és haver mort fa cinc anys, exceptuant que el personatge rebés la medalla d’honor de la ciutat, i en aquest cas es redueix a dos, però cal estar mort.

Normativa del nomenclátor de Barcelona:

Qui pot fer propostes de nom
Qualsevol persona, entitat pública o privada, associació... i també, és clar, el propi Ajuntament.
Les propostes de nom es poden enviar a l'alcalde de Barcelona, al regidor de Cultura o a l'adreça electrònica: Correu electrònic.
Normativa
Entre diverses normes de menor importància, cal destacar la següent: per poder dedicar un carrer a un personatge, han d'haver passat cinc anys, com a mínim, des de la seva mort. L'única excepció a aquesta norma és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d'Or de la Ciutat.

A la ciutat de Barcelona s’ha eliminat quasi tota, repeteixo, quasi tota la simbologia franquista, encara queden algunes plaques del Ministeri de l’habitatge amb el jou i les fletxes, s’han eliminat monuments franquistes com el monòlit a Primo de Rivera que hi havia a l’Avinguda Josep Tarradellas  o s’han eliminat els elements franquistes d’alguns monuments com el Cinc d’Oros. D’altres monuments franquistes menys coneguts per trobar-se una mica amagats, com un monument que hi ha al Castell de Montjuïc del qual van eliminar una part de la simbologia franquista.

El PP ens té acostumats a sortir en defensa del franquisme i la seva simbologia, en aquells ajuntaments on el PP té majoria absoluta es refussen totes les mocions per canviar noms franquistes de carrers per noms més potables, o eliminar monuments, o anul·lar honors, en aquells ajuntaments on el PP és minoria els regidors pepers sempre voten en contra d’aquestes mocions, alguns amb justificacions delirants.

Quan el Parlament de Catalunya va votar una condemna del franquisme, els diputats de PP i C’s van abandonar l’hemicicle per no haver de votar la moció. Si votaven a favor de la moció hauria estat votar contra les seves pròpies arrels ideològiques, i votar en contra els hauria significat com a franquistes, com si algú a hores d’ara en tingués algun dubte que ho són.

La idea que a Espanya no hi ha un partit d’ultradreta important, com a França seria el Front Nacional, és errònia, el que a Espanya no existeix és un gran partit conservador com el Partit Conservador britànic o la CDU alemanya, el PP és un partit que recull tot l’espectre des del centre fins a la dreta més extrema, i és evident que per les seves pròpies arrels fundacionals no és un partit de centre, ni de dreta homologable a les dretes civilitzades europees, és un partit franquista que no se n’amaga gens, ho neguen amb la boca petita però els gestos evidencien que són el que són.

El PP va ser fundat per exministres franquistes, el més rellevant de tots, Manuel Fraga, ministre d’informació i turisme (1962-1969), entre d’altres càrrecs. Altres dirigents pertanyen a famílies franquistes. No ens hem de sorprendre, doncs, que es neguin a condemnar un règim amb el que tenen lligams ideològics i familiars, per a molts pepers condemnar el franquisme seria renegar dels seus propis pares.

Però no oblidem una cosa, si aquesta gent continua remenant les cireres és perquè una part important de la societat espanyola els vota.

Eliminar el franquisme de la societat espanyola crearia un problema enorme ja que l’alt funcionariat de l’Estat, l’Exèrcit, els Cossos de Seguretat de l’Estat i la Justícia n’estan plens de franquistes. A Espanya expulsar el franquisme de les estructures de poder de l’Estat seria en aquests moments impossible.

Puc entendre que l’Estat espanyol no vulgui jutjar ni condemnar, encara que només sigui simbòlicament, el franquisme, puc entendre que l’Estat espanyol no es vulgui jutjar ni condemnar a ell mateix, però l’assumpte en més greu encara, l’Estat espanyol, els seus poders, es neguen a entregar a franquistes reclamats per la Justícia d’altres països. D’això se’n diu complicitat.