Israel, Hamàs i Hezbolà, Iran, Argentina i Veneçuela
Búnquers d'Hezbolà al Líban Si havien d'estar en algun lloc només podien estar al Líban, això és una obvietat, el Líban és el territori pel qual es passeja com amo i senyor el grup terrorista xiïta Hezbolà. Un alt funcionari israelià va donar al Washington Post un mapa en què s'assenyala la situació de 550 búnquers, posts de vigilància i altres cent instal·lacions que el grup terrorista Hezbolà té escampats pel Líban, especialment al sud. Lògic, una de les activitats principals d'Hezbolà es atacar el territori israelià situat al sud. En un altre mapa es poden veure deu dipòsits d'armes a l'aldea d'Al Khiam. En aquest mapa pot veure's que els polvorins i arsenals estan situats a prop d'hospitals i escoles. Un dels búnquers està dins d'una mesquita. “Al publicar el mapa, el militar israelià sembla que intenta prevenir la crítica internacional en el cas d'una eventual futura ofensiva contra els llocs, molts dels quals estan ubicats a àrees residencials al costat d'hospitals, escoles i inclús llars civils”, diu el Washington Post. Aquest diari cita un alt oficial israelià que diu que “el nostre interès és mostrar al món que l'organització Hezbolà hi ha transformat aquestes aldees en zones de combat”. Quan Israel ha realitzat operacions de resposta contra Hezbolà al sud del Líban o Hamàs a Gaza, una de les coses que més s'ha volgut explotar per part de la premsa per mostrar la malignitat dels israelians han estat les instal·lacions civils destruïdes. Israel ha denunciat moltes vegades que Hamàs instal·la les seves llançadores de coets a zones molt poblades, i no té escrúpols per situar-les als patis o a la teulada de les escoles, també ha situat les seves llançadores de coets al sostre de magatzems de Nacions Unides, sembla que això també ho fa Hezbolà. I això amb el silenci de les Nacions Unides, que calla quan Hamàs li posa una llançadora al costat o al damunt d'un dels seus edificis i calla i mira cap a una altra banda quan Hamàs roba ajuda humanitària dels magatzems de Nacions Unides.
Inoperància d'UNIFIL El tinent general Ashkenazi va advertir que Hezbolà està establint “aldees llença míssils” al sud del Líban i aprofiten la manca d'autoritat civil i d'UNIFIL per fortificar-se i situar les llançadores dins de les aldees. El Tzáhal informa que Hezbolà està reforçant la seva presència al sud del Líban construint un miler d'instal·lacions entre les que es troben uns 500 búnquers, en aquestes instal·lacions emmagatzema armes de tota mena, algunes d'aquestes armes poden arribar fins a ciutats grans com Tel Aviv. Aquestes armes han entrat de contraban al Líban i provenen d'Iran i Síria. Moltes d'aquestes instal·lacions que serveixen per emmagatzemar armes es troben situats a prop d'hospitals, cases particulars i escoles, “la manera que Hezbolà aprofita per treure partit de la població civil del Líban”. La població civil libanesa es converteix en escut humà. L'exèrcit israelià pot evitar bombardejar la zona per no causar baixes civils libaneses però llavors van a la guerra amb les mans lligades a l'esquena, Hezbolà juga amb avantatge, poden disparar les seves armes contra Israel, armes que estan protegides pels escuts humans, la seva població, o poden destruir les armes matant civils libanesos, llavors tothom dirà que els israelians són éssers malignes que maten gent innocent, ningú considera responsable a Hezbolà per usar aquestes persones per protegir les seves instal·lacions dels atacs, i també obliden que les armes que Hezbolà protegeix usant dones i nens libanesos com escuts humans són armes que maten civils israelians. L'Exèrcit israelià estima que Hezbolà ha aconseguit doblar el nombre de combatents i que té un arsenal de 40000 coets. El fet que Hezbolà s'estigui reforçant al sud del Líban augmentant el nombre dels seus membres, fortificant les seves instal·lacions i augmentant les seves reserves d'armament suposa la contravenció de les resolucions de Nacions Unides: “"Tots aquests actes suposen una violació directa del resolució 1701 del Consell de Seguretat de l'ONU del 12 d'agost de 2006” que va posar fi a la guerra de 34 dies entre Israel i Hezbolà en què moriren 1200 libanesos i 164 israelians. De la tasca de vigilar el compliment de la resolució 1701 s'ocupa la UNIFIL (Força Provisional de les Nacions Unides pel Líban) i Espanya té més de mil efectius integrats en aquesta unitat. La UNIFIL no fa la seva feina ja que no entra mai a les ciutats i aldees del sud del Líban, feu d'Hezbolà, i aquesta inoperància d'UNIFIL està permetent a Hezbolà enfortir-se. Quan comencin a caure coets d'Hezbolà sobre Israel i Israel decideixi respondre sortirà la UNIFIL intentant que pari l'atac, quan podrien evitar que aquest comencés impedint a Hezbolà que es fortifiqui i s'armi. Tres terroristes d'Hamàs morts El Tzáhal va atacar una cèl·lula d'Hamàs que planejava els segrest d'israelians al Sinaí, van morir tres dels terroristes i un va resultar ferit quan el Toyota blanc en què viatjaven va ser atacat amb un míssil disparat per un parell d'avions israelians. Segons el portaveu israelià l'atac fou dirigit contra “una cèl·lula terrorista que planificava el segrest d'israelians a península de Sinai o Israel per a les pròximes festivitats de la Pasqua jueva (Pesaj)”. Durant aquestes festes milers de jueus viatgen a la península del Sinai (Egipte). Els terroristes d'Hamàs poden entrar en aquesta zona des dels túnels que usen pel contraban entre Egipte i Gaza. Les Brigades Izz A Din al Kassam, braç armat d'Hamàs van reconèixer que els tres terroristes morts eren membres de la seva organització i que aquelles morts serien venjades. Quina novetat. Sempre ho diuen, i tot i que a vegades aconsegueixen cometre algun atemptat, ja cada vegada els costa més cometre'ls. És el que tenen les guerres. Ells han declarat la guerra a Israel i després es queixen quan Israel respon. Un terrorista de les Brigades Al Quds, braç armat de la Jihad Islàmica va ser mort mentre conduïa la seva moto quan circulava a prop de la ciutat de Rafah per un avió no tripulat. Aquest terrorista va participar en l'atac amb coets des de Gaza contra Israel. També va ser destruït un túnel de contraban entre Gaza i Egipte. El més curiós és que moltes d'aquestes informacions provenen de fonts palestines que confirmen la relació del terrorista amb el llançament dels coets contra Israel i la destrucció del túnel. També s'ha de dir que aquestes organitzacions terroristes a hores d'ara deuen estar molt infiltrades pels serveis d'intel·ligència, no prou com per acabar amb elles però si prou com per saber qui són els autors materials dels atacs i on estan per poder eliminar-los físicament. El Tzáhal va advertir que "no permetrà que les comunitats del sud d'Israel continuin vivint sota l'amenaça permanent i continuarà responent amb determinació a qualsevol intent d'utilitzar el terror contra els ciutadans israelians”. Puntualitzacions a un article anterior titulat “Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA” Vaig publicar fa poc la primera part d'un article titulat “Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA” que podeu llegir en aquest mateix bloc. Haig de dir que l'article no va agradar al president del Casal Argentí, el senyor Diego Arços, que va exposa la seva opinió, que també podeu llegir, opinió que respecto i que vaig puntualitzar, entenen que el to de les meves paraules va ser entès de manera errònia pel senyor Arcos. Jo no soc argentí i no tinc cap lligam amb l'Argentina. En el meu escrit transcric algunes paraules de representants tant del govern argentí – el canceller Timerman, per cert, jueu, i d'un representant del govern israelià molt molest amb l'actitud del govern argentí per la forma en què porten la investigació. Reconec que en el text he comés un error important: no diferenciar de manera clara el que era informació del que era la meva opinió personal d'aquest assumpte. El senyor Arcos té raó quan diu que Espanya té també personatges que mai han estat jutjats, crec que intenta dir-me que no critiqui l'Argentina per no fer la feina que pertoca amb els seus criminals, el cert és que qui faci temps que em llegeix sap perquè ho he dit moltes vegades que soc partidari de jutjar a tots els criminals, que crec que els casos de crims contra la Humanitat no prescriuen i tenen una àmbit universal, és a dir, que no importa que hagin passat molts anys, ara estaven jutjant un criminal de guerra nonagenari a Alemanya, fet amb el que estic d'acord. El senyor Arcos diu que Fraga es passeja lliure i sense preocupacions havent estat ministre de Franco, i té raó, però el convido que llegeixi altres articles meus que tractin aquest tema, veurà que no tinc cap problema. He criticat l'actitud de la Justícia espanyola en l'assumpte dels crims del franquisme dient que no entenia que la Fiscalia espanyola es dediqués no només a impedir la instrucció de les causes contra el franquisme sinó que després es convertís en el braç executor d'organitzacions afins a l'anterior règim que han aconseguit fer fora al jutge que instruïa la causa. Com pot veure no tinc cap problema a criticar a qui calgui. Escriure l'article no implica cap atac a l'Argentina, només exposo uns fets i critico unes actituds en què sembla que prevalen els interessos econòmics i les relacions amb un règim teocràtic com és de l'Iran abans que aclarir dos terribles atemptats succeïts en territori argentí en el que van morir moltes persones, la majoria d'elles argentines, especialment en el cas de l'AMIA. I si això passés a la meva ciutat i el govern del meu país preferís fer negocis amb el país d'origen dels autors materials de l'atemptat diria el mateix, o probablement encara seria menys amable. Un govern no es pot desentendre de la mort de 114 persones en dos atemptats diferents per molts bons negocis que es puguin fer. Quan va produir-se l'atemptat contra les rodalies de Madrid no vaig tenir problemes per criticar les mentides interessades del govern presidit per Aznar, i quan he tractat el tema he estat molt clar en les meves opinions. Soc dels que creu que qui la fa l'hauria de pagar, i com més alta sigui la responsabilitat en cas d'error el càstig hauria de ser major. I això val per a qualsevol govern. També diré que si bé respecto el que faci cada país crec que les relacions entre els països ha de tenir unes bases ètiques, un govern democràtic no hauria de preferir l'amistat d'una dictadura teocràtica que a més va cometre dos atemptats terroristes en el seu territori, m'estic referint a l'Iran, a unes bones relacions amb una democràcia. Aquest és un punt on els Governs democràtics encara ens fallen, primer riuen les gràcies de sàtrapes criminals i els engreixen, i després els han d'enderrocar quan acaben creixent en excés. Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA (II) El president de l'Agència jueva Natan Sharansky afirma que el ministre argentí d'Exteriors Héctor Timerman es va comprometre a continuar la investigació dels atemptats terroristes contra l'Ambaixada d'Israel (1992) i el centre comunitari jueu AMIA (1994) a Buenos Aires. Fonts del govern argentí van confirmar els contactes però no van dir res sobre les investigacions o temes relacionats amb l'Iran. Segons un article del periodista Pepe Eliaschev publicat per la revista Perfil el govern argentí havia promès al govern iranià que s'oblidaria dels atemptats a canvi de millorar les relacions comercials entre ambdós països però el govern argentí es nega a comentar l'article. Un diplomàtic israelià va dir que si el ministre argentí d'Exteriors no feia referència a l'assumpte no calia que visités Israel la primera setmana d'abril segons estava previst. Traduint: si el ministre Timerman no parla del tema no cal que hi vagi. Sembla que el govern israelià està molt molest amb l'argentí i no tenen ho volen dissimular gens ni mica. Malgrat que el govern israelià intenta conèixer el parer sobre aquest article d'Eliaschev del govern argentí i el govern argentí considera que no ha de donar explicacions a tercers països sobre les seves relacions amb un altre país. Però obliden que el que diu l'article si fos cert seria molt greu i puc entendre que els israelians estiguin molt emprenyats amb el govern argentí, el govern argentí és molt lliure de tenir relacions comercials i diplomàtiques amb qui vulgui, però si és cert que ha decidit oblidar-se d'investigar els dos atemptats com a part del pacte per millorar les relacions amb l'Iran, em sembla molt greu. Israel considera que té dret a saber com van les investigacions ja que en l'atemptat contra l'Ambaixada van morir tres diplomàtics israelians. L'any 1992 atempten contra l'Ambaixada israeliana a Buenos Aires, moren 29 persones, entre les que hi havia tres diplomàtics, i resulten ferides 240 persones. Sospito que la immensa majoria de les persones ferides i dels morts ni tan sols eren israelians, sinó ciutadans argentins que passaven pel davant de l'Ambaixada israeliana en aquell moment. L'any 1994 un atemptat destrueix el centre comunitari jueu AMIA, moren 85 persones i 300 resulten ferides. Probablement moltes dels ferits i molts dels morts no eren jueus, passaven pel carrer en el moment de l'explosió, però el que si que estic segur és que fossin jueus o gentils tots devien ser argentins, independentment de les seves creences. Podria entendre que si tots els morts fossin jueus el govern argentí volgués mirar cap a una altra banda. Sé que això pot sonar dur però malauradament és el que fan els governs quan es tracta de determinades minories cap a les que no es té precisament simpatia. He tractat de dir-ho de la manera més suau que he pogut. Però l'acusació no la faig jo, la fa Eliaschev, i per molt que el govern argentí es negui a esclarir si és veritat o no que a canvi de millorar les relacions amb l'Iran va comprometre's a oblidar els atemptats, almenys podria explicar-se davant del govern israelià. El fiscal de la causa Alberto Nisman va considerar que l'article d'Eliaschev publicat per Perfil era ridícul i absurd i donat que a Argentina hi ha separació de poders el govern no podria aturar les investigacions. Tots dos atemptats van ser imputats al grup terrorista xiïta libanès Hezbolà, que rep armes i suport des de l'Iran, és el tentacle terrorista – els tentacles són molt més llargs que els braços – del règim iranià al Líban. Sembla que va produir-se una estranya aliança entre la ultradreta argentina i els terroristes islàmics per perpetrar els atemptats contra l'Ambaixada, un interès polític comprensible, menys comprensible és l'atemptat contra l'AMIA si no es pensa que en la mentalitat dels terroristes d'Hezbolà hi ha un punt tan fonamental com el de destruir Israel, és el d'assassinar jueus només per ser-ho. Però aliant-se amb un grup ultra argentí?. Iran té un interès especial a impedir com sigui que les investigacions segueixin endavant, no només perquè els implicats siguin membres d'un dels grups terroristes dels quals se'n serveix per fer allò que directament no pot fer perquè suposaria una guerra, un dels implicats és actualment ministre de Defensa, Ahmad Hahidi, en busca i captura per la Interpol arran els atemptats. La visita a Israel del ministre Timerman Aquest és un paràgraf de l'article del diari Perfil escrit pel periodista Pepe Eliaschev polèmic: "El Govern de la presidenta Cristina Kirchner estaria disposat a suspendre de fet la investigació dels dos atacs terroristes que va patir aquest país en 1992 i 1994, en els que van ser destruïdes les seus de l'Ambaixada d'Israel i de l'AMIA a Buenos Aires, segons revela un document fins ara Secret, recentment entregat pel ministre de Relacions Exteriors de la República Islàmica d'Iran, Alí Akbar Sale-hi, al president Mahmud Ahmadineyad. Per a la diplomàcia d'Iran, les investigacions argentines haurien quedat tancades. El canceller iranià li assegura en el seu informe el president Ahmedineyad que l'Argentina ja no està més interessada a resoldre aquells dos atemptats, però que en canvi prefereix millorar les seues relacions econòmiques amb l'Iran”. Si realment això és així em sembla d'una gravetat extrema. Del govern iranià podem esperar el pitjor, però s'espera que un Estat democràtic com l'argentí no encobreixi dos atemptats d'aquestes magnituds, organitzats per un altre país (Iran) contra els interessos d'un altre (Israel) només per poder fer uns quants negocis. Segons aquest paràgraf el govern argentí opta per mirar cap una altra banda, o per tocar el violí, nomes perquè prefereix millorar les seves relacions amb un règim autoritari, l'iranià, que va cometre dos atemptats amb més de cent morts (la immensa majoria eren argentins) en sòl argentí, abans que aclarir i portar els culpables davant de la Justícia. Perdoneu, oblidava que un dels acusats és ministre de defensa iranià, i no crec que el règim iranià es prengués gaire bé que li jutgin a un dels seus ministres per terrorisme, crec que això espatllaria les bones relacions que el govern argentí s'escarrassa a fomentar amb el règim teocràtic de l'Iran. Les investigacions dutes a terme han assenyalat com autors dels atemptats a agents iranians. Consultat el govern israelià sobre aquest fet ha respost un portaveu que “seria un insult pels morts”. El govern iranià continua sense dir res. Des del govern israelià diuen que si no hi ha una resposta desmentint oficialment el que diu l'article de Perfil s'hauria de suspendre la visita del canceller Timerman a Israel. El govern israelià proposa que la delegació argentina faci una visita a poblacions israelianes sotmeses a atacs des de Gaza amb armes procendents de l'Iran, potser així el govern argentí arribaria a unes altres conclusions. El govern israelià no sol ser gaire subtil però aquest cop no ho han estat gens. Els israelians han deixat caure que millors negocis podrien fer les empreses argentines i israelianes, negocis que aportarien millors beneficis a l'Argentina que tenir tractes amb el règim “obscurantista” iranià".
Israel, Hamás y Hezbolá, Irán, Argentina y Venezuela
Bunkers de Hezbolá en el Líbano Si tenían que estar en algún lugar sólo podían estar en el Líbano, eso es una obviedad, el Líbano es el territorio por el que se pasea como amo y señor el grupo terrorista chií Hezbolá. Un alto funcionario israelí dio al Washington Post un mapa en el que se señala la situación de 550 búnkeres, puestos de vigilancia y otros cien instalaciones que el grupo terrorista Hezbolá tiene esparcidos por el Líbano, especialmente en el sur. Lógico, una de las actividades principales de Hezbolá se atacar el territorio israelí situado al sur. En otro mapa se pueden ver diez depósitos de armas en la aldea de Al Khiam. En este mapa puede verse que los polvorines y arsenales están situados cerca de hospitales y escuelas. Uno de los búnkeres está dentro de una mezquita. "Al publicar el mapa, el militar israelí parece que intenta prevenir la crítica internacional en el caso de una eventual futura ofensiva contra los puestos, muchos de los cuales están ubicados en áreas residenciales junto a hospitales, escuelas e incluso hogares civiles", dice el Washington Post. Este diario cita un alto oficial israelí que dice que "nuestro interés es mostrar al mundo que la organización Hezbolá hay transformado estas aldeas en zonas de combate". Cuando Israel ha realizado operaciones de respuesta contra Hezbolá en el sur del Líbano o Hamás en Gaza, una de las cosas que más se ha querido explotar por parte de la prensa para mostrar la malignidad de los israelíes han sido las instalaciones civiles destruidas. Israel ha denunciado muchas veces que Hamás instala sus lanzaderas de cohetes en zonas muy pobladas, y no tiene escrúpulos para situar a los patios o en el tejado de las escuelas, también ha situado sus lanzaderas de cohetes en el techo de almacenes de Naciones Unidas, parece que eso también lo hace Hezbolá. Y ello con el silencio de las Naciones Unidas, que calla cuando Hamas le pone una lanzadera al lado o encima de uno de sus edificios y calla y mira hacia otro lado cuando Hamás ropa ayuda humanitaria de los almacenes de Naciones Unidas.
Inoperancia de UNIFIL
El teniente general Ashkenazi advirtió que Hezbolá está estableciendo "aldeas lanza misiles" en el sur del Líbano y aprovechan la falta de autoridad civil y de UNIFIL para fortificarse y situar las lanzaderas dentro de las aldeas. El Tzáhal informa que Hezbolá está reforzando su presencia en el sur del Líbano construyendo un millar de instalaciones entre las que se encuentran unos 500 búnkeres, en estas instalaciones almacena armas de todo tipo, algunas de estas armas pueden llegar hasta en ciudades grandes como Tel Aviv. Estas armas han entrado de contrabando en el Líbano y provienen de Irán y Siria. Muchas de estas instalaciones que sirven para almacenar armas se encuentran situados cerca de hospitales, casas particulares y escuelas, "la manera que Hezbolá aprovecha para sacar partido de la población civil del Líbano". La población civil libanesa se convierte en escudo humano. El ejército israelí puede evitar bombardear la zona para no causar bajas civiles libanesas pero entonces van a la guerra con las manos atadas a la espalda, Hezbolá juega con ventaja, pueden disparar sus armas contra Israel, armas que están protegidas por escudos humanos , su población, o pueden destruir las armas matando civiles libaneses, entonces todo el mundo dirá que los israelíes son seres malignos que matan gente inocente, nadie considera responsable a Hezbolá para usar estas personas para proteger sus instalaciones de los ataques, y también olvidan que las armas que Hezbolá protege usando mujeres y niños libaneses como escudos humanos son armas que matan civiles israelíes. El Ejército israelí estima que Hezbolá ha conseguido doblar el número de combatientes y que tiene un arsenal de 40.000 cohetes. El hecho de que Hezbolá esté reforzando el sur del Líbano aumentando el número de sus miembros, fortificando sus instalaciones y aumentando sus reservas de armamento supone la contravención de las resoluciones de Naciones Unidas: "Todos estos actos suponen una violación directa del resolución 1701 del Consejo de Seguridad de la ONU del 12 de agosto de 2006 "que puso fin a la guerra de 34 días entre Israel y Hezbolá en el que murieron 1.200 libaneses y 164 israelíes. De la tarea de vigilar el cumplimiento de la resolución 1701 ocupa la UNIFIL (Fuerza Provisional de las Naciones Unidas para el Líbano) y España tiene más de mil efectivos integrados en esta unidad. La UNIFIL no hace su trabajo ya que no entra nunca en las ciudades y aldeas del sur del Líbano, feudo de Hezbolá, y esta inoperancia de UNIFIL está permitiendo a Hezbolá fortalecerse. Cuando empiecen a caer cohetes de Hezbolá sobre Israel e Israel decida responder saldrá la UNIFIL intentando que pare el ataque, cuando podrían evitar que este comenzara impidiendo a Hezbolá que se fortifique y se arme.
Tres terroristas de Hamás muertos
El Tzáhal atacó una célula de Hamas que planeaba los secuestro de israelíes en el Sinaí, murieron tres de los terroristas y uno resultó herido cuando el Toyota blanco en el que viajaban fue atacado con un misil disparado por un par de aviones israelíes. Según el portavoz israelí el ataque fue dirigido contra "una célula terrorista que planificaba el secuestro de israelíes en península de Sinai o Israel para las próximas festividades de la Pascua judía (Pesaj)". Durante estas fiestas miles de judíos viajan a la península del Sinai (Egipto). Los terroristas de Hamás pueden entrar en esta zona desde los túneles que usan para el contrabando entre Egipto y Gaza. Las Brigadas Izz A Din al Kassam, brazo armado de Hamás reconocieron que los tres terroristas muertos eran miembros de su organización y que esas muertes serían vengada. Qué novedad. Siempre lo dicen, y aunque a veces consiguen cometer algún atentado, ya cada vez les cuesta más cometerlos. Es lo que tienen las guerras. Ellos han declarado la guerra a Israel y luego se quejan cuando Israel responde. Un terrorista de las Brigadas Al Quds, brazo armado de la Yihad Islámica fue muerto mientras conducía su moto cuando circulaba cerca de la ciudad de Rafah por un avión no tripulado. Este terrorista participó en el ataque con cohetes desde Gaza contra Israel. También fue destruido un túnel de contrabando entre Gaza y Egipto. Lo más curioso es que muchas de estas informaciones provienen de fuentes palestinas que confirman la relación del terrorista con el lanzamiento de los cohetes contra Israel y la destrucción del túnel. También hay que decir que estas organizaciones terroristas a estas alturas deben estar muy infiltradas por los servicios de inteligencia, no lo suficiente como para acabar con ellas pero si lo suficiente como para saber quiénes son los autores materiales de los ataques y dónde están para poder eliminarlos físicamente. El Tzáhal advirtió que "no permitirá que las comunidades del sur de Israel continúen viviendo bajo la amenaza permanente y continuará respondiendo con determinación a cualquier intento de utilizar el terror contra los ciudadanos israelíes".
Puntualizaciones a un artículo anterior titulado "Aunque colean los atentados contra la Embajada de Israel y la AMIA"
Publiqué hace poco la primera parte de un artículo titulado "Aunque colean los atentados contra la Embajada de Israel y la AMIA" que podéis leer en este mismo blog. Tengo que decir que el artículo no gustó al presidente del Casal Argentino, don Diego Espinos, que expone su opinión, que también podéis leer, opinión que respeto y que puntualicé, entienden que el tono de mis palabras ser entendido de manera errónea por el señor Arcos. Yo no soy argentino y no tengo ningún vínculo con la Argentina. En mi escrito transcribo algunas palabras de representantes tanto del gobierno argentino - el canciller Timerman, por cierto, judío, y de un representante del gobierno israelí muy molesto con la actitud del gobierno argentino por la forma en que llevan la investigación. Reconozco que en el texto he cometido un error importante: no diferenciar de manera clara lo que era información de lo que era mi opinión personal de este asunto. El señor Arcos tiene razón cuando dice que España tiene también personajes que nunca han sido juzgados, creo que intenta decirme que no critique la Argentina por no hacer el trabajo que corresponde con sus criminales, lo cierto es que quien lleve tiempo me lee sabe porque lo he dicho muchas veces que soy partidario de juzgar a todos los criminales, que creo que los casos de crímenes contra la Humanidad no prescriben y tienen una ámbito universal, es decir, que no importa que hayan pasado muchos años, ahora estaban juzgando un criminal de guerra nonagenario en Alemania, hecho con el que estoy de acuerdo. El señor Arcos dice que Fraga se pasea libre y sin preocupaciones habiendo sido ministro de Franco, y tiene razón, pero le invito que lea otros artículos míos que traten este tema, verá que no tengo ningún problema. He criticado la actitud de la Justicia española en el asunto de los crímenes del franquismo diciendo que no entendía que la Fiscalía española se dedicara no sólo a impedir la instrucción de las causas contra el franquismo sino que después se convirtiera en el brazo ejecutor de organizaciones afines al anterior régimen que han conseguido echar al juez que instruía la causa. Como puede ver no tengo ningún problema en criticar a quien haga falta. Escribir el artículo no implica ningún ataque en Argentina, sólo expongo unos hechos y critico unas actitudes en las que parece que prevalecen los intereses económicos y las relaciones con un régimen teocrático como es de Irán antes de que aclarar dos terribles atentados acaecidos en territorio argentino en el que murieron muchas personas, la mayoría de ellas argentinas, especialmente en el caso de la AMIA. Y si esto pasara en mi ciudad y el gobierno de mi país prefiriera hacer negocios con el país de origen de los autores materiales del atentado diría lo mismo, o probablemente todavía sería menos amable. Un gobierno no puede desentenderse de la muerte de 114 personas en dos atentados diferentes para muchos buenos negocios que se puedan hacer. Cuando se produjo el atentado contra las cercanías de Madrid no tuve problemas para criticar las mentiras interesadas del gobierno presidido por Aznar, y cuando he tratado el tema he sido muy claro en mis opiniones. Soy de los que cree que quien la hace la debería pagar, y cuanto más alta sea la responsabilidad en caso de error el castigo debería ser mayor. Y esto vale para cualquier gobierno. También diré que si bien respeto lo que haga cada país creo que las relaciones entre los países debe tener unas bases éticas, un gobierno democrático no debería preferir la amistad de una dictadura teocrática que además cometió dos atentados terroristas en el su territorio, me estoy refiriendo a Irán, a unas buenas relaciones con una democracia. Este es un punto donde los gobiernos democráticos aún nos fallan, primero ríen las gracias de sátrapas criminales y los engordan, y luego los han de derribar cuando acaban creciendo en exceso.
Aún colean los atentados contra la Embajada de Israel y la AMIA (II)
El presidente de la Agencia judía Natan Sharansky afirma que el ministro argentino de Exteriores Héctor Timerman se comprometió a continuar la investigación de los atentados terroristas contra la Embajada de Israel (1992) y el centro comunitario judío AMIA (1994) en Buenos Aires. Fuentes del gobierno argentino confirmaron los contactos pero no dijeron nada sobre las investigaciones o temas relacionados con Irán. Según un artículo del periodista Pepe Eliaschev publicado por la revista Perfil el gobierno argentino había prometido al gobierno iraní que se olvidaría de los atentados a cambio de mejorar las relaciones comerciales entre ambos países pero el gobierno argentino se niega a comentar el artículo. Un diplomático israelí dijo que si el ministro argentino de Exteriores no hacía referencia al asunto no era necesario que visitara Israel la primera semana de abril según estaba previsto. Traduciendo: si el ministro Timerman no habla del tema no hace falta que vaya. Parece que el gobierno israelí está muy molesto con el argentino y no tienen lo quieren disimular lo más mínimo. Pese a que el gobierno israelí intenta conocer la opinión sobre este artículo de Eliaschev del gobierno argentino y el gobierno argentino considera que no debe dar explicaciones a terceros países sobre sus relaciones con otro país. Pero olvidan que lo que dice el artículo si fuera cierto sería muy grave y puedo entender que los israelíes estén muy enfadados con el gobierno argentino, el gobierno argentino es muy libre de tener relaciones comerciales y diplomáticas con quien quiera, pero si es cierto que ha decidido olvidarse de investigar los dos atentados como parte del pacto para mejorar las relaciones con Irán, me parece muy grave. Israel considera que tiene derecho a saber cómo van las investigaciones ya que en el atentado contra la Embajada murieron tres diplomáticos israelíes. En 1992 atentan contra la Embajada israelí en Buenos Aires, mueren 29 personas, entre las que había tres diplomáticos, y resultan heridas 240 personas. Sospecho que la inmensa mayoría de las personas heridas y de los muertos ni siquiera eran israelíes, sino ciudadanos argentinos que pasaban por delante de la Embajada israelí en ese momento. En 1994 un atentado destruye el centro comunitario judío AMIA, mueren 85 personas y 300 resultan heridas. Probablemente muchas de heridos y muchos de los muertos no eran judíos, pasaban por la calle en el momento de la explosión, pero lo que si que estoy seguro es que fueran judíos o gentiles todos debían ser argentinos, independientemente de sus creencias. Podría entender que si todos los muertos fueran judíos el gobierno argentino quisiera mirar hacia otro lado. Sé que esto puede sonar duro pero desgraciadamente es lo hacen los gobiernos cuando se trata de determinadas minorías hacia las que no se tiene precisamente simpatía. He tratado de decirlo de la manera más suave que he podido. Pero la acusación no la hago yo, la hace Eliaschev, y por mucho que el gobierno argentino se niegue a esclarecer si es verdad o no que a cambio de mejorar las relaciones con Irán se comprometió a olvidar los atentados, al menos podría explicar -ante el gobierno israelí. El fiscal de la causa Alberto Nisman consideró que el artículo de Eliaschev publicado por Perfil era ridículo y absurdo y dado que en Argentina hay separación de poderes el gobierno no podría detener las investigaciones. Ambos atentados fueron imputados al grupo terrorista chií libanés Hezbolá, que recibe armas y apoyo desde Irán, es el tentáculo terrorista - los tentáculos son mucho más largos que los brazos - del régimen iraní en el Líbano. Parece que se produjo una extraña alianza entre la ultraderecha argentina y los terroristas islámicos para perpetrar los atentados contra la Embajada, un interés político comprensible, menos comprensible es el atentado contra la AMIA si no se piensa que en la mentalidad de los terroristas de Hezbolá hay un punto tan fundamental como el de destruir Israel, es el de asesinar judíos sólo por serlo. ¿Pero aliándose con un grupo ultra argentino?. Irán tiene un interés especial en impedir como sea que las investigaciones sigan adelante, no sólo porque los implicados sean miembros de uno de los grupos terroristas de los cuales se sirve para hacer lo que directamente no puede hacer porque supondría una guerra, uno de los implicados es actualmente ministro de Defensa, Ahmad Hahidi, en busca y captura por la Interpol a raíz de los atentados.
La visita a Israel del ministro Timerman
Este es un párrafo del artículo del diario Perfil escrito por el periodista Pepe Eliaschev polémico: "El Gobierno de la presidenta Cristina Kirchner estaría dispuesto a suspender de hecho la investigación de los dos ataques terroristas que sufrió este país en 1992 y 1994, en los que fueron destruidas las sedes de la Embajada de Israel y de la AMIA en Buenos Aires, según revela un documento hasta ahora secreto, recientemente entregado por el ministro de Relaciones Exteriores de la República Islámica de Irán, Alí Akbar Sale en ella , el presidente Mahmud Ahmadineyad. Para la diplomacia de Irán, las investigaciones argentinas habrían quedado cerradas. El canciller iraní le asegura en su informe el presidente Ahmedineyad que Argentina ya no está más interesada en resolver esos dos atentados, pero que en cambio prefiere mejorar sus relaciones económicas con Irán ". Si realmente esto es así me parece de una gravedad extrema. Del gobierno iraní podemos esperar lo peor, pero se espera que un Estado democrático como el argentino no encubra dos atentados de estas magnitudes, organizados por otro país (Irán) contra los intereses de otro (Israel) sólo para poder hacer unos cuantos negocios. Según este párrafo el gobierno argentino opta por mirar hacia otro lado, o para tocar el violín, sólo porque prefiere mejorar sus relaciones con un régimen autoritario, el iraní, que cometió dos atentados con más de cien muertos (la inmensa mayoría eran argentinos) en suelo argentino, antes que aclarar y llevar los culpables ante la Justicia . Perdonad, olvidaba que uno de los acusados es ministro de defensa iraní, y no creo que el régimen iraní se tomara muy bien que le juzguen a uno de sus ministros por terrorismo, creo que esto estropearía las buenas relaciones que el gobierno argentino se afana a fomentar con el régimen teocrático de Irán. Las investigaciones llevadas a cabo han señalado como autores de los atentados a agentes iraníes. Consultado el gobierno israelí sobre este hecho ha respondido un portavoz que "sería un insulto por los muertos". El gobierno iraní continúa sin decir nada. Desde el gobierno israelí dicen que si no hay una respuesta desmintiendo oficialmente lo que dice el artículo de Perfil se debería suspender la visita del canciller Timerman en Israel. El gobierno israelí propone que la delegación argentina haga una visita a poblaciones israelíes sometidas a ataques desde Gaza con armas procendentes de Irán, tal vez así el gobierno argentino llegaría a otras conclusiones. El gobierno israelí no suele ser muy sutil pero esta vez no lo han sido nada. Los israelíes han dejado caer que mejores negocios podrían hacer las empresas argentinas e israelíes, negocios que aportarían mejores beneficios a la Argentina que tener tratos con el régimen "oscurantista" iraní ".
La periodista Ana Rosa Quintana, una de les seves col·laboradores i la productora Cuarzo Producciones SL, propietat d'Ana Rosa Quintana, han estat condemnades per vulneració de l'honor i la intimitat de l'actriu Arancha del Sol i del seu marit Finito de Córdoba. Confesso que no sé qui són cap d'aquests dos. Pel que llegeixo a la notícia el programa d'Ana Rosa Quintana va emetre com una notícia el que eren "simples rumors sobre la presumpta infidelitat del torero". Vaja, ella actriu, ell torero, molt "typical spanish". Doncs, el matrimoni van querellar-se contra la productora Cuarzo i Ana Rosa Quintana. El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Madrid que condemna als demandats a indemnitzar amb 50000 euros a cadascun dels querellants i els ordena abstenir-se en el futur de realitzar intromissions il·legítimes en la vida dels querellants. Doncs, li ha sortit molt barat si només són un total de 100000 euros.
Telemadrid és una televisió pública de la Comunitat de Madrid, és a dir, que paguen tots els madrilenys, però que únicament serveix a Esperanza Aguirre i els seus coreligionaris de partit. Popularment coneguda com TeleEspe pel seu descarat i desvergonyit partidisme cap a la presidenta Esperanza Aguirre, i de la que entre altres bromes que es fan bromes sobre el lema de la cadena "Espejo de lo que somos" que alguns interpreten com "Espe jode lo que somos". Telemadrid ha deixat grans moments a les hemeroteques de la manipulació informativa i de la grolleria. Des de la feixista Isabel Sansebastián denunciant que a les escoles catalanes no deixen anar a pixar als nens si no ho fan en català, Salvador Sostres referint-se a la humitat de les calces de les adolescents o Sánchez Dragó, l'home que ara reconeix que durant els anys 60 follava amb adolescents japoneses, o Hermann Tersch que en un evident estat d'ebrietat va parlar que va aconseguir una fama gens merescuda arran d'unes declaracions sobre el que ell faria amb els terroristes, i que dies després que en un programa d'una altra cadena fessin bromes sobre aquestes declaracions va rebre una pallissa. Aquella pallissa a Tersch no tenia cap relació ni amb les seves declaracions ni
amb la broma que van fer per les declaracions en altres mitjans, Tersch anava trompa i va cometre l'error de tocar el cul d'una senyora aliena i sembla que l'acompanyant de la senyora va decidir ensenyar-li a Tersch que l'educació amb cops entra. La cadena va voler aprofitar la pallissa a Tersch en benefici propi per atacar a altres mitjans. TeleEspe (Telemadrid) va intentar recentment manipular l'emissió d'una roda de premsa de Pep Guardiola - tema sobre el que ja vaig escriure - i com vaig demostrar crec que ells van creure que no es podria demostrar la seva manipulació, mala sort, el vídeo que llavors vaig penjar mostrava la manipulació dels presentadors de Telemadrid. Però no aprenen dels seus errors. El propi comitè d'empresa de Telemadrid ha acusat la cadena de "sobrepassar tots els límits de la manipulació" per superposar les cares de José Luís Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba amb el segell d'ETA. Els treballadors (comitè d'empresa) de la cadena han denunciat reiteradament la línia editorial de la cadena pública madrilenya, de la que en són còmplices aquells que donen la cara davant del públic fent un exercici del que mai hauria de ser el periodisme.
