Independència

Independència 

Una estelada al Congres dels Diputats  

Poc podien imaginar ses senyories que veurien una estelada al recinte del Congrés dels Diputats. Durant la discussió de la moció del PP valencià per prohibir les xiulades a l’himne i els símbols espanyols van haver diverses intervencions, la més destacada va ser la de l’Alfred Bosch (ERC) que durant la seva intervenció va oposar-se a la prohibició, va desplegar una estelada fins que el president de la Cambra va avisar-lo que tragués de l’hemicicle “qualsevol distintiu”. Bosch va declarar que l’estelada és un símbol de “llibertat i tolerància” i ha acabat la seva intervenció amb un “Visca els Països Catalans lliures i independents”. A més d’un espanyolista li devia agafar un cobriment de cor veient l’estelada i evidentment s’han produït declaracions

Rosa Díez (UPYD): “Cuando veo colgada de un balcón una bandera constitucional, y la ikurriña lo es y la bandera española también, la que aquí se ha exhibido por parte del señor Boig (Bosch) no”. La ikurrinya i la bandera espanyola són constitucionals, l’estelada segurament no ho és, però l’oblit de citar la Senyera indica que per als nacionalistes espanyols el mer fet que els catalans existim ja és per se inconstitucional, ho és la nostra Senyera, i considerant totes les energies que esmercen en combatre la llengua catalana, aquesta tampoc és constitucional.

Carlos Herrera: “De alguna manera una de esas cosas que ocurren en el Parlamento pero que siempre da lugar para que algún pallaso haga el pallaso. Alfred Bosch que es un cretino, cretino marca de Esquerra Republicana, estos tontos de lava que mandan al Congreso, los buscan en criaderos especiales, este salió con la bandera independentista de Catalunya, a hacer el pavo a la tribuna del Congreso y nada más. Pues tampoco, ¿que quieren que les diga?. Dedicarles un minuto a estos euroidiotas, o hispanoidiotas es una tontería”. El cretí de Carlos Herrera es dedica a fer el pallasso cada dia, però és tan idiota i maleducat que no fa cap gràcia. És el problema d’un locutor que per guanyar audiència ha hagut de perdre personalitat i acabar emulant a un altre cretí de les ones vingut a menys pels seus excessos verbals.

Soc votant d’Esquerra des que tinc edat per votar, i d’això fa uns quants anys, als independentistes, senyor Herrera, no ens crien en cap lloc, som individus que ens estimem la nostra terra i que lliurement decidim que volem que el nostre país deixi d’estar sotmés a un Estat estranger i expoliador, si que sembla que als cretins feixistes espanyols com vostè si que els crien i amamanten en l’odi i la ignorància, i en el seu cas és més greu perquè vostè ha viscut a la nostra terra molts anys però ha estat trepitjar Madrid que se li ha girat el cervell. El seu llenguatge és antic i caspós, té una dicció pèssima, tan pèssima com la seva educació, quan parla escup verí, però ja ho tenen això les serps verinoses de la caverna.

És sorprenent que l’exhibició d’una estelada pugui posar tan histèrics als nacionalistes espanyols. 

Jordi Pujol: “Catalunya no és viable sense la independència 

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha advertit que “tal com estan les coses, el més difícil de tot és sobreviure com a país, amb personalitat pròpia i amb estructures socials positives en les condicions polítiques i institucionals, econòmiques i financeres que ens imposen”, Catalunya només és viable sent independent. Adverteix en el seu article publicat al Centre d’Estudis Jordi Pujol que a l’Estat hi ha una “radical oposició” a la independència, bé això ja ho sabíem. La independència de Catalunya suposaria un fracàs majúscul que perdria un dels seus territoris més pròspers, però el president Pujol també adverteix de les reticències de la Unió Europea a acceptar un nou Estat. Jordi Pujol creu que la UE sol tenir “reserves o fins i tot rebuig inicial” a l’hora d’acceptar nous membres. En aquests moments la UE té reticències respecte Sèrbia i Turquia però és segur que Sèrbia acabarà entrant a la UE com ho han fet altres Estats que abans eren Repúbliques de l’antiga Iugoslàvia. Únicament Kosovo té problemes perquè hi ha països com Espanya que es nega a reconèixer aquest Estat. A la UE se li plantejaria un dilema important si part d’un Estat membre patís un procés d’independència i presentés la seva candidatura, i seria curiós veure com la UE gestiona aquest assumpte de les relacions d’un nou Estat i l’Estat del qual en formava part i que podrien no tenir ni relacions diplomàtiques. Espanya té un seriós problema, han pensat els espanyols que si Euskadi i Catalunya s’independitzen perden les connexions terrestres tan per carretera com ferroviàries amb França, si decideixen negar-se a tenir relacions diplomàtiques amb ambdós nous Estats?.

Jordi Pujol afirma en el seu article que la independència no seria fàcil d’aconseguir “amb una àmplia majoria social” i creu que “segur que d'entrada no hi hauria unanimitat” però també diu que “no hi ha cap independència que s'hagi proclamat ni per unanimitat ni normalment, per una majoria aclaparadora”. El president recorda que “hi ha independències recents d'Europa que s'han proclamat amb menys del seixanta per cent dels vots”. De fet, en tot procés democràtic guanya la opció que tingui més del 50% dels sufragis. El president Pujol acusa Espanya d’imposar “residualització de Catalunya. El seu gradual esborrament” per impossibilitar que Catalunya “estigui en condicions de construir una societat de qualitat i mantenir la seva identitat”. Fa 300 anys que ho prova, i malgrat tot, Catalunya continua existint i cal que els catalans anem adonant-nos, aquells que encara no se n’hagin adonat, que Espanya ens arrossega al desastre. 

L’Associació de Municipis per la Independència creix 

Cada dia s’adhereixen més municipis a l’AMI (Associació de Municipis per la Independència). 19 comarques ja tenen més dels 50% dels seus municipis adherits a lAMI.

Les comarques que superen el 50 % de municipis adherits a l’AMI són:

Pla de l’Estany (100% /11 d’11 municipis), el Ripollès (84% /16 de 19), Osona (82% /42 de 51), la Garrotxa (81% /17 de 21), la Selva (77% /20 de 26),  el Gironès (74% /20 de 27),  el Maresme (73% /22 de 30),  la Noguera (80% /24 de 30), el Bages (69% /24 de 35), la Cerdanya (65% /11 de 17),  el Baix Ebre (64% /9 de 14), el Pla d’Urgell (63% /10 de 16), el Solsonès (60% /9 de 15), les Garrigues (54% /13 de 24), la Segarra (52%/ 11 de 21), el Vallès Oriental (51% /22 de 43), la Conca de Barberà (50%/11 de 22), l’Urgell (50% /10 de 20) i el Montsià (50% /6 de 12).

Les comarques que no arriben al 50% són:

Per sota de la meitat, hi figuren l’Alt Penedès (48% /13 de 27), el Vallès Occidental (48% /11 de 23), el Baix Camp (46% /13 de 28),  l’Alt Camp (43% /10

de 23),  l’Anoia (36% /12 de 33), el Tarragonès (36% /8 de 22), el Pallars Jussà (36% /5 de 14), el Segrià (37% /14 de 38), el Garraf (33% /2 de 6), el Berguedà (32% /10 de 31), l’Alt Empordà (31% /21 de 68),  el Baix Empordà (31% /11 de 36), el Priorat (30% /7 de 23), el Baix Llobregat (27% /8 de 30),  l’Alt Urgell (21% /4 de 19), el Baix Penedès (21% /3 de 14), la Ribera d’Ebre (21% /3 de 14), el Pallars Sobirà (20% /3 de 15) i la Terra Alta (17% /2 de 12).

Cal afegir 23 consells comarcals i la Diputació de Lleida a la llista d’adherits a l’AMI.

Cap de les següents comarques té cap municipi adherit:

Barcelonès (5 municipis), Val d’Aran (9 municipis) i Alta Ribagorça (3 municipis).

L’AMI té adherits un total de 468 municipis amb 2.306.300 habitants, el 31% del total de Catalunya, amb els 23 Consells Comarcals s’arriba a 2.710.183 habitants (el 36%) i amb la Diputació de Lleida a 2.891.983 (el 38%). 

Als 468 municipis de l’AMI, hi viuen 2.306.300 habitants, el 31% de la població de Catalunya. Si es tenen en compte les adhesions dels 23 consells comarcals, la població puja fins a 2.710.183 (el 36% dels catalans). I si es té en compte la Diputació de Lleida, la xifra arriba a 2.891.983 (el 38% dels catalans).

Vídeo: Bosch exhibeix l'estelada al Congrés: 'Aquesta s unabandera de tolerncia i llibertat'

Vídeo: ROSA DÍEZ UPYD ATACA ALFRED BOSCH PER MOSTRAR UNA ESTELADAAL CONGRÉS

Vídeo: CARLOS HERRERA DE ONDA CERO RADIO INSULTA ALFREDBOSCH I ELS INDEPENDENTISTES

Independencia

Una estelada en el Congreso de los Diputados 

Poco podían imaginar sus señorías que verían una estelada en el recinto del Congreso de los Diputados. Durante la discusión de la moción del PP valenciano para prohibir los silbidos al himno y los símbolos españoles tuvieron diversas intervenciones, la más destacada fue la de Alfred Bosch (ERC) que durante su intervención se opuso a la prohibición, desplegó una estelada hasta que el presidente de la Cámara avisó de que sacara del hemiciclo "cualquier distintivo". Bosch declaró que la estelada es un símbolo de "libertad y tolerancia" y ha acabado su intervención con un "Viva los Países Catalanes libres e independientes". A más de un españolista le debió dar un ataque de corazón viendo la estelada y evidentemente se han producido declaraciones.

Rosa Díez (UPyD): "Cuando veo colgada de un balcón una bandera constitucional, y la ikurriña lo és y la bandera española también, la que aquí se ha exhibido por parte del señor Boig (Bosch) no". La ikurriña y la bandera española son constitucionales, la estelada seguramente no lo es, pero el olvido de citar la Senyera indica que para los nacionalistas españoles el mero hecho de que los catalanes existimos ya es per se inconstitucional, lo es nuestra Senyera, y considerando todas las energías que dedican en combatir la lengua catalana, ésta tampoco es constitucional.

Carlos Herrera: "De alguna manera una de esas cosas que ocurren en el Parlamento pero que siempre da lugar para que algún pallaso haga el pallaso. Alfred Bosch que es un cretino, cretino marca de Esquerra Republicana, estos tontos de lava que mandan al Congreso, los buscan en criaderos especiales, este salió con la bandera independentista de Catalunya, a hacer el pavo a la tribuna del Congreso y nada más. Pues tampoco, ¿que quieren que les diga?. Dedicarles un minuto a estos euroidiotas, o hispanoidiotas es una tontería". El cretino de Carlos Herrera se dedica a hacer el payaso cada día, pero es tan idiota y maleducado que no hace ninguna gracia. Es el problema de un locutor que para ganar audiencia ha tenido que perder personalidad y acabar emulando a otro cretino de las ondas venido a menos por sus excesos verbales.

Soy votante de Esquerra desde que tengo edad para votar, y de eso hace unos cuantos años, a los independentistas, señor Herrera, no nos crían en ningún lugar, somos individuos que amamos nuestra tierra y que libremente decidimos que queremos que nuestro país deje de estar sometido a un Estado extranjero y expoliador, si que parece que los cretinos fascistas españoles como usted si que los crían y amamantan en el odio y la ignorancia, y en su caso es más grave porque usted ha vivido en nuestra tierra muchos años pero ha sido pisar Madrid que se le ha girado el cerebro. Su lenguaje es antiguo y casposo, tiene una dicción pésima, tan pésima como su educación, cuando habla escupe veneno, pero ya lo tienen eso las serpientes venenosas de la caverna.

Es sorprendente que la exhibición de una bandera pueda poner tan histéricos a los nacionalistas españoles. 

Jordi Pujol: "Catalunya no es viable sin la independencia" 

El expresidente de la Generalitat Jordi Pujol ha advertido de que "tal como están las cosas, lo más difícil de todo es sobrevivir como país, con personalidad propia y con estructuras sociales positivas en las condiciones políticas e institucionales, económicas y financieras que nos imponen ", Cataluña sólo es viable siendo independiente. Advierte en su artículo publicado en el Centro de Estudios Jordi Pujol que en el Estado hay una "radical oposición" a la independencia, bueno eso ya lo sabíamos. La independencia de Cataluña supondría un fracaso mayúsculo que perdería uno de sus territorios más prósperos, pero el presidente Pujol también advierte de las reticencias de la Unión Europea a aceptar un nuevo Estado. Jordi Pujol cree que la UE suele tener "reservas o incluso rechazo inicial" a la hora de aceptar nuevos miembros. En estos momentos la UE tiene reticencias respecto Serbia y Turquía pero es seguro que Serbia acabará entrando en la UE como lo han hecho otros Estados que antes eran Repúblicas de la antigua Yugoslavia. Únicamente Kosovo tiene problemas porque hay países como España que se niega a reconocer ese Estado. En la UE se le plantearía un dilema importante si parte de un Estado miembro sufriera un proceso de independencia y presentara su candidatura, y sería curioso ver cómo la UE gestiona este asunto de las relaciones de un nuevo Estado y el Estado del que formaba parte y que podrían no tener ni relaciones diplomáticas. España tiene un serio problema, han pensado los españoles que si Euskadi y Cataluña se independizan pierden las conexiones terrestres tanto por carretera como ferroviarias con Francia, si deciden negarse a tener relaciones diplomáticas con ambos nuevos Estados?.

Jordi Pujol afirma en su artículo que la independencia no sería fácil de conseguir "con una amplia mayoría social" y cree que "seguro que de entrada no habría unanimidad" pero también dice que "no hay ninguna independencia de que se haya proclamado ni por unanimidad ni normalmente, por una mayoría abrumadora ". El presidente recuerda que "hay independencias recientes de Europa que se han proclamado con menos del sesenta por ciento de los votos". De hecho, en todo proceso democrático gana la opción que tenga más del 50% de los sufragios. El presidente Pujol acusa a España de imponer "residualización de Cataluña. Su gradual borrado "para imposibilitar que Cataluña" esté en condiciones de construir una sociedad de calidad y mantener su identidad ". Hace 300 años que lo prueba, ya pesar de todo, Catalunya sigue existiendo y es necesario que los catalanes vamos dándonos cuenta, aquellos que todavía no se hayan dado cuenta, que España nos arrastra al desastre. 

La Asociación de Municipios por la Independencia crece 

Cada día se adhieren más municipios en el AMI (Asociación de Municipios por la Independencia). 19 comarcas ya tienen más del 50% de sus municipios adheridos a Lami.

Las comarcas que superan el 50% de municipios adheridos a la AMI son:

Pla de l'Estany (100% / 11 de 11 municipios), el Ripollès (84% / 16 de 19), Osona (82% / 42 de 51), la Garrotxa (81% / 17 de 21), la Selva (77% / 20 de 26), Gironès (74% / 20 de 27), Maresme (73% / 22 de 30), Noguera (80% / 24 de 30), Bages (69% / 24 de 35), la Cerdanya (65% / 11 de 17), Baix Ebre (64% / 9 de 14), el Pla d'Urgell (63% / 10 de 16), el Solsonès (60% / 9 de 15) , Les Garrigues (54% / 13 de 24), la Segarra (52% / 11 de 21), el Vallès Oriental (51% / 22 de 43), la Conca de Barberà (50% / 11 de 22), la Urgell (50% / 10 de 20) y el Montsià (50% / 6 de 12).

Las comarcas que no llegan al 50% son:

Por debajo de la mitad, figuran el Alt Penedès (48% / 13 de 27), Vallès Occidental (48% / 11 de 23), Baix Camp (46% / 13 de 28), Alt Camp ( 43% / 10 de 23), Anoia (36% / 12 de 33), Tarragonès (36% / 8 de 22), Pallars Jussà (36% / 5 de 14), el Segrià (37% / 14 de 38), el Garraf (33% / 2 de 6), Berguedà (32% / 10 de 31), el Alt Empordà (31% / 21 de 68), el Baix Empordà (31% / 11 de 36), Priorat ( 30% / 7 de 23), el Baix Llobregat (27% / 8 de 30), el Alt Urgell (21% / 4 de 19), Baix Penedès (21% / 3 de 14), la Ribera d'Ebre (21% / 3 de 14), Pallars Sobirà (20% / 3 de 15) y la Terra Alta (17% / 2 de 12).

Hay que añadir 23 consejos comarcales y la Diputación de Lleida en la lista de adheridos a la AMI.

Ninguna de las siguientes comarcas tiene ningún municipio adherido:

Barcelonés (5 municipios), Val d'Aran (9 municipios) y Alta Ribagorça (3 municipios).

El AMI tiene adheridos un total de 468 municipios con 2.306.300 habitantes, el 31% del total de Cataluña, con los 23 Consejos Comarcales llega a 2.710.183 habitantes (el 36%) y con la Diputación de Lleida a 2.891 .983 (el 38%).

Los 468 municipios del AMI, viven 2.306.300 habitantes, el 31% de la población de Cataluña. Si se tienen en cuenta las adhesiones de los 23 consejos comarcales, la población asciende a 2.710.183 (el 36% de los catalanes). Y si se tiene en cuenta la Diputación de Lleida, la cifra llega a 2.891.983 (el 38% de los catalanes).

Jordi Pujol vota SI a la independència

Jordi Pujol vota SI a la independència

L'expresident de la Generalitat va votar SI a les consultes per la independència. Ja fa dies, i d'això en vaig parlar en el seu moment, l'expresident Pujol va confessar que abans mai havia estat d'acord amb la independència de Catalunya però que les coses havien canviat. És molt probable que aquest canvi d'opinió tingui molt a veure amb la sentència del Tribunal Constitucional de l'Estatut de Catalunya, però l'expresident ha volgut donar les seves raons per justificar aquest canvi d'opinió. Ho ha fet amb una conferència celebrada el 29 de març de 2011 a l'IDEC, titulada “Residuals o independents?. O alguna altra solució?”. Pujol reconeix que a hores d'ara ja no té arguments en contra de la independència. M'he llegit les 16 pàgines de la conferència, també he vist el vídeo íntegre de la conferència. Al llarg d'1 hora i 20 minuts l'expresident Pujol desgrana els seus arguments i raons de perquè s'ha quedat sense arguments per rebatre als independentistes. No és que els independentistes hagin convençut l'expresident de les bondats de la independència, Pujol diu clarament que han estat els espanyols els qui l'han convençut que la independència de Catalunya comença a ser, en opinió seva, el camí que ha d'emprendre Catalunya, tot i advertir dels riscos i entrebancs que ens trobarem. L'expresident intenta explicar els seus 50 anys d'activitat política intentant que Catalunya i Espanya tinguin una bona relació, però reconeix que ha estat un fracàs. Aquest fracàs s'ha produït perquè des de les institucions espanyoles no hi ha el respecte degut cap a Catalunya, el seu poble i les seves institucions. De les moltes coses que ha dit Jordi Pujol vull ressaltar-ne tres frases.

“Durant prop de cinquanta anys he procurat convèncer els catalans que no creien en la possibilitat d'una Catalunya amb el reconeixement, la garantia i la capacitat de projecte que ens calen en el marc espanyol. Ara aquests arguments no els tinc. Ara només tinc el de la molt gran dificultat d'assolir la independència”. “Sabem realment que el que no aconseguim nosaltres no ens ho donaran, per tant, sense espera gaire a canvi i sense sentir-nos obligats, perquè no els devem res, més aviat ens deuen”. “La veritat és que quan ara rellegeixo el que jo escrivia aleshores, després d'aquells viatges, sobre aquest tema del subdesenvolupament d'aquelles terres quedo una mica astorat. Sobretot perquè ja fa anys que sento dir i repetir, a gent de per tot i de tota mena, i entre elles personalitats del PSOE i del PP de molt alt nivell polític i institucional, que «la solidaridad sólo hay que aplicarla con los bienes ajenos». I altres coses per l'estil. Gairebé m'avergonyeix veure com la meva i la nostra actitud –que eren fruit d'un sentit de responsabilitat i de solidaritat autèntiques, d'arrel moral tant o més que política– ni han estat enteses ni han estat mínimament correspostes. Com han estat i són burlades”.

Jo també he votat SI, ho vaig fer fa uns dies. Vídeo íntegre de la conferència del MH Jordi Pujol (Vilaweb) PDF amb el text de la conferència en català Jo també he votat SI, ho vaig fer fa uns dies, a diferència de l'expresident jo no vaig canviar d'idea recentment, fa molts anys que soc independentista. N'hi ha moltes raons que puc donar per justificar-me, però no necessito justificar-me davant de cap altra persona fora de mi mateix. La sentència del Tribunal Constitucional només ha estat una de les últimes atzagaiades perpetrades contra la voluntat política del poble de Catalunya, però després n'hi ha hagut algunes més, encara hi ha pendents alguns recursos contra lleis aprovades pel nostre Parlament, i durant tot el procés de redacció de l'Estatut hi va haver una dura campanya promoguda per la caverna mediàtica i amb la col·laboració necessària i entusiasta del PP, i el silenci del PSOE. Hi ha massa ferides i molt poc interés per part espanyolista de tancar les ferides obertes en la relació entre Catalunya i Espanya, una relació que històricament no ha estat mai bona, era impossible, els governants espanyols, inclosos els que podríem qualificar de demòcrates, no han fet cap pas endavant per millorar aquestes relacions. Si un partit català els dóna suport en una llei prometen concessions polítiques però no sempre compleixen el que prometen. Dels governants espanyols no ens podem fiar, no són gent que estigui acostumada a complir els pactes que firmen quan necessiten suport, no quan han aconseguit el seu propòsit. Jordi Pujol ho sap millor que jo que és tractar amb aquesta gent. Recordem que González va intentar ficar a Pujol a la garjola, hauria estat un fet vergonyant que l'Estat espanyol engarjolés un demòcrata com Pujol tant quan hi havia una dictadura com en aquesta democràcia de pa sucat amb oli que hi ha a Espanya, malgrat tot, no va passar res. Pujol va haver d'empassar-se molts gripaus havent de donar suport tant al govern de González que havia intentat engarjolar-lo, com al govern Aznar que no s'imaginava que el dia que va guanyar les eleccions de 1996 hauria d'arribar a acords amb Pujol mentre els correligionaris aznaristes cridaven "Pujol enano, habla castellano". Al Molt Honorable expresident de la Generalitat se li ha acabat la paciència amb aquesta gent. Jordi Pujol podia haver dit el mateix amb paraules gruixudes però no és el seu estil, però ha exposat les seves raons. A l'expresident Pujol ja no li queden arguments per oposar-se a la independència perquè els espanyols li han deixat sense arguments en contra de la independència. Algú em dirà que els espanyols no volen que ens independitzem. Qui ho diria. Si algú vol tenir arguments a favor de la independència que escolti les ràdios espanyoles, llegeixi els diaris espanyols o miri les televisions espanyoles, en concret aquelles que anomenaríem caverna mediàtica o Brunete mediàtica. Escoltant, llegint o veient aquests mitjans que aquesta persona s'hi posi en el lloc dels catalans i pensi si li agradaria que una colla de personatges nauseabunds de la ultradreta mediàtica espanyola l'insultin i menteixin sobre la seva terra, és més, que pensi si és andalús, gallec, asturià, etc. si li agradaria escoltar això que aquests sinistres personatges diuen de Catalunya i els catalans. Jo diria que no. Doncs pensin, si encara no se'ls ha podrit el cervell de tan escoltar la COPE, veure Intereconomía o llegir La Gaceta, que ara aquesta colla de fills de puta es refereixen a nosaltres els catalans, demà els pot tocar el rebre a vostés que encara creuen en això que se'n diu Espanya. Jo no hi crec ja fa molt de temps, no m'agrada estar en la mateixa casa que una colla de maleducats feixistes cavernaris als quals els molesta la meva llengua i el meu país. Jo ja he votat, he votat SI, a qui no li agradi s'ho podien haver pensat abans. Com deia aquell "que n'aprenguin".

Jordi Pujol vota SI a la independencia

El expresidente de la Generalitat votó SI a las consultas por la independencia. Hace días, y de ello hablé en su momento, el ex presidente Pujol confesó que antes nunca había estado de acuerdo con la independencia de Cataluña pero que las cosas habían cambiado. Es muy probable que este cambio de opinión tenga mucho que ver con la sentencia del Tribunal Constitucional del Estatuto de Cataluña, pero el ex presidente ha querido dar sus razones para justificar este cambio de opinión. Lo ha hecho con una conferencia celebrada el 29 de marzo de 2011 en el IDEC, titulada "Residuales o independientes?. O alguna otra solución?". Pujol reconoce que a estas alturas ya no tiene argumentos en contra de la independencia. Me he leído las 16 páginas de la conferencia, también he visto el vídeo íntegro de la conferencia. A lo largo de 1 hora y 20 minutos el ex presidente Pujol desgrana sus argumentos y razones de porque se ha quedado sin argumentos para rebatir a los independentistas. No es que los independentistas hayan convencido al ex presidente de las bondades de la independencia, Pujol dice claramente que han sido los españoles quienes la han convencido de que la independencia de Cataluña empieza a ser, en su opinión, el camino que ha de emprender Cataluña, aunque advirtió de los riesgos y obstáculos que nos encontraremos. El ex presidente intenta explicar sus 50 años de actividad política intentando que Cataluña y España tengan una buena relación, pero reconoce que ha sido un fracaso. Este fracaso se ha producido porque desde las instituciones españolas no existe el respeto debido hacia Cataluña, su pueblo y sus instituciones. De las muchas cosas que ha dicho Jordi Pujol quiero resaltar tres frases.

"Durante cerca de cincuenta años he procurado convencer a los catalanes que no creían en la posibilidad de una Cataluña con el reconocimiento, la garantía y la capacidad de proyecto que necesitamos en el marco español. Ahora estos argumentos no los tengo. Ahora sólo tengo el de la muy gran dificultad de alcanzar la independencia ".

"Sabemos realmente que lo que no conseguimos nosotros no nos lo darán, por tanto, sin espera mucho a cambio y sin sentirnos obligados, porque no les debemos nada, más bien nos deben".

"La verdad es que cuando ahora releo lo que yo escribía entonces, después de aquellos viajes, sobre este tema del subdesarrollo de aquellas tierras quedo un poco asombrado. Sobre todo porque ya hace años que oigo decir y repetir, a gente de por todo y de todo tipo, y entre ellas personalidades del PSOE y del PP de muy alto nivel político e institucional, que «la solidaridad sólo hay que aplicarla con los Bienes ajenos». Y otras cosas por el estilo. Casi me avergüenza ver como la mía y nuestra actitud-que eran fruto de un sentido de responsabilidad y de solidaridad auténticas, de raíz moral tanto o más que política-ni han sido entendidas ni han sido mínimamente correspondidas. Como han sido y son burladas ".

Yo también he votado SI, lo hice hace unos días.

Vídeo íntegro de la conferencia del MH Jordi Pujol (Vilaweb)

PDF con el texto de la conferencia en catalán

Yo también he votado SI, lo hice hace unos días, a diferencia del ex presidente yo no cambié de idea recientemente, hace muchos años que soy independentista. Hay muchas razones que puedo dar para justificarme, pero no necesito justificarme ante ninguna otra persona fuera de mí mismo. La sentencia del Tribunal Constitucional sólo ha sido una de los últimos desaguisados ​​perpetrados contra la voluntad política del pueblo de Cataluña, pero luego ha habido algunas más, todavía hay pendientes algunos recursos contra leyes aprobadas por nuestro Parlamento, y durante todo el proceso de redacción del Estatuto hubo una dura campaña promovida por la caverna mediática y con la colaboración necesaria y entusiasta del PP, y el silencio del PSOE. Hay demasiados heridas y muy poco interés por parte españolista de cerrar las heridas abiertas en la relación entre Catalunya y España, una relación que históricamente no ha sido nunca buena, era imposible, los gobernantes españoles, incluidos los que podríamos calificar de demócratas, no han dado ningún paso adelante para mejorar estas relaciones. Si un partido catalán les da apoyo en una ley prometen concesiones políticas pero no siempre cumplen lo que prometen. De los gobernantes españoles no nos podemos fiar, no son gente que esté acostumbrada a cumplir los pactos que firman cuando necesitan apoyo, no cuando han conseguido su propósito. Jordi Pujol lo sabe mejor que yo que es tratar con esta gente. Recordemos que González ntentó meter a Pujol en la cárcel, habría sido un hecho vergonzante que el Estado español encarcelase a un demócrata como Pujol tanto cuando había una dictadura como en esta democracia de medio pelo que hay en España, a pesar de todo, no pasó nada. Pujol tuvo que tragarse muchos sapos debiendo dar apoyo tanto al gobierno de González que había intentado enchironar, cómo el gobierno Aznar que no se imaginaba que el día que ganó las elecciones de 1996 debería llegar a acuerdos con Pujol mientras los correligionarios aznaristas gritaban "Pujol enano, habla castellano". Al Muy Honorable presidente de la Generalitat se le ha acabado la paciencia con esta gente. Jordi Pujol podía haber dicho lo mismo con palabras gruesas pero no es su estilo, pero ha expuesto sus razones. Al expresidente Pujol ya no le quedan argumentos para oponerse a la independencia porqué los españoles le han dejado sin argumentos en contra de la independencia. Alguien me dirá que los españoles no quieren que nos independizamos. Quién lo diría. Si alguien quiere tener argumentos a favor de la independencia que escuche las radios españolas, lea los diarios españoles o mire las televisiones españolas, en concreto aquellas que llamaríamos caverna mediática o Brunete mediática. Escuchando, leyendo o viendo estos medios que esta persona se ponga en el lugar de los catalanes y piense si le gustaría que un grupo de personajes nauseabundos de la ultraderecha mediática española le insulten y mientan sobre su tierra, es más, que piense si es andaluz, gallego, asturiano, etc. si le gustaría escuchar lo que estos siniestros personajes dicen de Cataluña y los catalanes. Yo diría que no. Pues piensen, si todavía no se les ha podrido el cerebro de tanto escuchar la COPE, ver Intereconomía o leer La Gaceta, que ahora esta pandilla de hijos de puta se refieren a nosotros los catalanes, mañana les puede tocar recibir a ustedes que todavía creen en eso que se llama España. Yo no creo ya hace mucho tiempo, no me gusta estar en la misma casa que un grupo de maleducados fascistas cavernarios los que les molesta mi lengua y mi país. Yo ya he votado, he votado SI, a quien no le guste lo podían haber pensado antes. Como decía aquel "que aprendan".

Relació Catalunya - Espanya

Relació Catalunya - Espanya

Dèficit fiscal
Tres Lander alemanys (Baviera, Heese i Baaden-Würtemberg)han portat el sistema de finançament alemany al Tribunal Constitucional alemany perquè consideren que paguen molt i aquestes són les xifres:
Baviera 3491 milions d'euros, Hesse 1738 milions d'euros i Baaden-Würtemberg 1649 milions d'euros.
Mentrestant Catalunya paga pel mateix concepte 20000 milions d'euros a l'Estat espanyol i encara hem de veure com des de la caverna política i mediàtica espanyola ens acusen de lladres.
Carlos Herrera contra Jordi Pujol
Carlos Herrera, Herrera en la Onda, Onda Cero Radio, ha de competir amb altres mitjans de comunicació que dia rere dia intenten batre rècords a veure qui la diu més grossa, i ser un locutor moderat no està de moda a Espanya, l'estil imposat des de la caverna l'obliga a dir bajanades cada dia més grosses encara que això suposi demostrar que no sap de que parla, i que un periodista demostri tanta ignorància i ho faci d'una manera tan grollera és preocupant. Herrera diu el següent sobre l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol després que aquest reconegués en el seu bloc que tal i com estan les coses en la relació entre Catalunya i Espanya la independència comença a ser una opció viable. Herrera diu: “Que malament ho ha hagut de passar aquest tio (Jordi Pujol) durant 30 anys, dissimulant, perquè ara, ai, la poteta, al final a la vellesa verola, potser és que vol els vots d'Esquerra per a les municipals, per a la seva formació, o del que es tracta és de provocar perquè et desafectin. És a dir, jo em faig l'antipàtic i aixina quan reaccionin els altres jo dic que m'odien. "
Sembla increïble que aquest periodista no entengui que el president Pujol no és que s'hagués passat 30 anys dissimulant. Pujol mai havia estat partidari de la independència, com sempre ha dit urbi et orbe, sinó que era partidari d'una bona relació entre Catalunya i Espanya, però en tot aquest temps Jordi Pujol ha vist que els polítics espanyols no volen que hi hagi una bona relació sinó la submissió de Catalunya a Espanya, que els catalans renunciem al que som i ens convertim en allò que el nacionalisme espanyol de tall castellà dessitja, simplement en espanyols, que renunciem a la nostra llengua. L'article del president Pujol ha fet mal en el nacionalisme mediàtic que ha decidit reaccionar com només saben fer ells, amb les mentides i les falsedats.
Els nacionalistes espanyols són una patuleia d'estúpids i curts de gambals, no han entés mai res. I són tan curts d'enteniment que no se n'adonen que cada vegada que obren la boca converteixen a persones que voldrien una bona relació amb Espanya en persones que volen la independència perquè fins i tot ells se n'adonen que Espanya és un fracàs com Estat, i ho és perquè aquells que diuen ser els seus defensors fan mans i mànigues per posar en marxa el trencament de les relacions entre els diversos territoris que composen l'Estat espanyol.
Incís: El primer que hauria de fer és deixar de mastegar les paraules com si fossin un xiclet, sent locutor hauria de parlar sense que sembli que estigui mastegant les paraules, fa tants anys que està per Madrid que ha oblidat tot el que va aprendre quan estava a Catalunya.

Article: Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Québec
Jordi Pujol Editorial / 25 de gener de 2011
Podria passar que d’aquí a un temps en el tema de la relació entre Espanya i Catalunya ens haguéssim d’afrontar amb el dilema següent: o l’Espanya que el Tribunal Constitucional ha dibuixat, sota pressió descarada del PP, posició entre ambigua i per sota mà també contrària del PSOE i el suport majoritari de l’opinió pública espanyola, o la independència.

Vídeo: CARLOS HERRERA ATACA JORDI PUJOL

Relación Cataluña - España

Déficit fiscal

Tres Lander alemanes (Baviera, Heese y Baader-Wurtemberg) han llevado el sistema de financiación alemán al Tribunal Constitucional alemán porque consideran que pagan mucho y estas son las cifras: Baviera 3491 millones de euros, Hesse 1738 millones de euros y Baader-Wurtemberg 1649 millones de euros. Mientras Cataluña paga por el mismo concepto 20.000 millones de euros a España y todavía tenemos que ver como desde la caverna política y mediática española nos acusan de ladrones.

Carlos Herrera contra Jordi Pujol

Carlos Herrera, Herrera en la Onda, Onda Cero Radio, tiene que competir con otros medios de comunicación que día tras día intentan batir récords a ver quién la dice más gorda, y ser un locutor moderado no está de moda en España, el estilo impuesto desde la caverna le obliga a decir tonterías cada día más grandes aunque eso suponga demostrar que no sabe de que habla, y que un periodista demuestre tanta ignorancia y lo haga de una manera tan grosera es preocupante. Herrera dice lo siguiente sobre el presidente de la Generalitat de Cataluña Jordi Pujol después de que éste reconociera en su blog que tal y como están las cosas en la relación entre Catalunya y España la independencia empieza a ser una opción viable. Herrera dice: "Que mal lo ha tenido que pasar este tío (Jordi Pujol) durante 30 años, disimulando, porque ahora, ay, la patita, al final a la vejez viruela, quizás es que quiere los votos de Esquerra para las municipales, para su formación, o lo que se trata es de provocar para que te desafecten. Es decir, yo me hago el antipático y así cuando reaccionen los demás yo digo que me odian. " Parece increíble que este periodista no entienda que el presidente Pujol no es que hubiera pasado 30 años disimulando. Pujol nunca había sido partidario de la independencia, como siempre ha dicho urbi et orbe, sino que era partidario de una buena relación entre Cataluña y España, pero en todo este tiempo Jordi Pujol ha visto que los políticos españoles no quieren que haya una buena relación sino la sumisión de Cataluña en España, que los catalanes renunciamos a lo que somos y nos convertimos en lo que el nacionalismo español de corte castellano desea, simplemente en españoles, que renunciemos a nuestra lengua. El artículo del presidente Pujol ha hecho daño en el nacionalismo mediático que ha decidido reaccionar como sólo saben hacer ellos, con las mentiras y las falsedades. Los nacionalistas españoles son una patulea de estúpidos y cortos de entendederas, no han entendido nada. Y son tan cortos de entendimiento que no se dan cuenta que cada vez que abren la boca convierten a personas que querrían una buena relación con España en personas que quieren la independencia porque incluso ellos se dan cuenta que España es un fracaso como Estado, y lo es porque aquellos que dicen ser sus defensores hacen lo imposible para poner en marcha la rotura de las relaciones entre los diversos territorios que componen el Estado español. Inciso: Lo primero que debería hacer es dejar de masticar las palabras como si fueran un chicle, siendo locutor debería hablar sin que parezca que esté masticando las palabras, hace tantos años que está por Madrid que ha olvidado todo lo que aprendió cuando estaba en Cataluña.

Els fets del Palau

Els fets del Palau

Amb motiu del centenari del naixement del poeta Joan Maragall el règim del general Franco va voler fer un acte a Barcelona amb la presència de capitostos del règim en el Palau de la Música Catalana, el 19 de maig de 1960. Ara s'han commemorat tot just els 50 anys d'aquells fets. El règim va prohibir El cant de la Senyera que inicialment estava al programa de l'acte. L'Orfeó no va interpretar “El Cant de la Senyera” però si que ho va fer una part del públic. Les autoritats feixistes van detenir als responsables entre els que hi havia un jove Jordi Pujol - que molts anys després seria president de la Generalitat de Catalunya – que tot i no ser al Palau aquell dia va ser un dels organitzadors de la protesta, se'l va jutjar en un consell de guerra i va anar a la presó.

Los hechos del Palau

Con motivo del centenario del nacimiento del poeta Joan Maragall el régimen del general Franco quiso hacer un acto en Barcelona con la presencia de cabecillas del régimen en el Palau de la Música Catalana, el 19 de mayo de 1960. Ahora se han conmemorado apenas los 50 años de aquellos hechos. El régimen prohibió El canto de la Senyera que inicialmente estaba en el programa del acto. El Orfeó no interpretó "El Cant de la Senyera" pero si que lo hizo una parte del público. Las autoridades fascistas detuvieron a los responsables entre los que había un joven Jordi Pujol - que muchos años después sería presidente de la Generalitat de Catalunya - que a pesar de no ser el Palau ese día fue uno de los organizadores de la protesta, se le juzgó en un consejo de guerra y fue a la cárcel.

Lletra del Cant de la Senyera en català / Lletra del Cant de la Senyera en castellano:

Letra (catalán) Tornada: Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants. Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat. Que voleï! Contemplem-la en sa dolça majestat! Oh bandera catalana!, nostre cor t'és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel. I et durem arreu enlaire, et durem, i tu ens duràs: voleiant al grat de l'aire, el camí assenyalaràs. Dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç.

Letra (traducción) Estribillo: Encima de nuestros cantos levantemos una Señera que los hará mas triunfantes. Venga, compañeros, levantémosla en señal de hermandad! Venga, hermanos, al viento deshagamosla en señal de libertad. Que vuele! Contemplémosla en su dulce majestad! Oh bandera catalana!, nuestro corazón te es bien fiel: volarás como ave galana por encima de nuestro anhelo: para mirarte soberana alzaremos los ojos al cielo. Y te llevaremos por doquier en alto, te llevaremos, y tú nos llevarás: volando a voluntad del aire, el camino señalarás. Da voz a tu cantante, luz a los ojos y fuerza al brazo .

Arxius en MP3 del Cant de la Senyera / Archivo en MP3 del Cant de la Senyera:

http://cid-4e77e401e5f9dcb0.skydrive.live.com/self.aspx/M%c3%basica/CANT%20DE%20LA%20SENYERA.mp3

http://cid-4e77e401e5f9dcb0.skydrive.live.com/self.aspx/M%c3%basica/ORFE%c3%93%20CATAL%c3%80%20-%20EL%20CANT%20DE%20LA%20SENYERA.mp3

Text del pamflet “Us presentem el general Franco”

"Us presentem el general Franco"

Sr. Galinsoga: Otra pregunta, mi general, si me la permite: ¿Irá Su Excelencia pronto a Barcelona?
General Franco: Eso espero, si en la primavera las ocupaciones me lo permiten.
(De la interviu concedida pel general Franco a en Galinsoga i publicada a «La Vanguardia» el 1 d'octubre 1959)

El general Franco vol venir a Barcelona. Segons sembla s'hi estarà uns quants dies. Com sigui que haurem de conviure amb ell. val la pena de saber qui és. Després de 21 anys de règim franquista, aquesta presentació es fa necessària. Estem sotmesos a una pressió propagandística tan forta i tan unilateral que ja no sabem qui és el general Franco, ni què representa el seu règim.

Qui és el general Franco, l'home que ara vol venir a Barcelona, i què representa el seu règim?
EL GENERAL FRANCO REPRESENTA LA NEGACIÓ DE LA LLIBERTAT EN TOTS ELS ORDRES.

En primer lloc, la negació de la llibertat política. En cap nivell de la vida social hi ha llibertat. No n'hi ha en els municipis: tots sabem que les eleccions municipals no signifiquen absolutament res. I quan el Règim tem no poder controlar plenament els resultats —cas de Madrid i Barcelona— són suprimides. Això que en diuen "las Cortes" no té cap valor representatiu. No té altre valor que el dels "parlaments" de les democràcies populars comunistes. En definitiva, tot el poder radica en les mans d’un sol home, el que ara pensa venir a Barcelona, que té pel poble i per les seves aspiracions un manyspreu absolut i que es dedica, sobretot, a durar, contraposant falangistes a "Opus Dei", monàrquics a falangistes, gent d'en Martín Artajo a "Opus Dei", etc.

No hi ha llibertat social ni sindical. La C N. S. és un instrument del govern, res més que això. Les associacions obreres de tot ordre han estat suprimides, inclús les culturals (desaparició, per exemple, dels Ateneus obrers, de les Biblioteques populars, e t c . ) Ningú no s'ha salvat d'aquest odi del Règim a la classe treballadora. Les mateixes organitzacions obreres de signe cristià han de dur una vida migradíssima, pràcticament clandestina; els seus homes representatius han estat també perseguits i sovint empresonats. Es el que ha passat a la H O A C (Hermandad Obrera de Acción Catòlica), amb l'O. C P. D. (Orientació Catòlica Professional de Dependents), amb tots els que han volgut ser conseqüents amb la seva mentalitat social i cristiana. No és reconegut el dret a la vaga, que és un dret elemental i bàsic, sense el qual la classe obrera no té cap possibilitat de defensar-se. El règim del general Franco és rotundament antisocial.

No hi ha llibertat intel•lectual ni Cultural. La censura és absoluta, absorbent. Només en forma d'acudits ("La Codorniz") o escrivint en termes que no estan a l'abast del públic es pot arribar a dir alguna cosa, molt poca cosa, que no encaixi perfectament en la línia del Règim Els intel•lectuals i els literats són perseguits. I no només, com pretén el Règim, els comunistes. Laín Entralgo, Aranguren, per exemple, no tenen res de comunistes, i tot i això han estat arraconats, gairebé se'ls ha tapat la boca amb esparadrap. El mateix havia passat, quan eren vius, a Ortega i Gasset i Marañón. I no parlem de Catalunya, on la persecució cultural constitueix un fet d'autèntic vandalisme. Per altra banda el Règim és, ideològicament, buit. Es, intel•lectualment, pobre i crea pobresa intel•lectual. Té la Universitat endogalada, totalment abandonat l'ensenyament en general, de tal manera que cada any són més els mestres nacionals que deixen la carrera que els nous que l'acaben. El Règim sap que un poble intel•lectualment rudimentari fa de bon dominar.

No hi ha llibertat religiosa. No ens referim ara a la llibertats per als protestants. Ens referim a la mateixa Església Catòlica, la qual no pot actuar amb llibertat. Els seus capellans poden celebrar missa, fer processons, ensenyar el catecisme, però no es pot posar en pràctica la doctrina social de l'Església; les organitzacions de joventut cristiana són vigilades i obligades a no moure's del camp estrictament pietós, esportiu i de beneficència, quan el que els Papes volen és que es preocupin també del bé comú de la societat i se'n sentin responsables; l'Abat de Montserrat és calumniat públicament; els bisbes que volen dir les veritats són confinats a bisbats petits o llunyans (cas dels bisbes de Canàries i de Segorb); certes pastorals del Cardenal Pla i Deniel són silenciades per. la premsa; de certs discursos del Papa se'n donen a través dels diaris versions deformades. Tampoc l'Església és lliure. I és lamentable que el Règim pugui comptar en aquesta,feina de tenir l'Església dominada, amb alguns bisbes que semblen fortament empeltats de governador civil. El bisbe Eijo Garay, de Madrid, n és el cas més clar. A Catalunya té dos bons deixebles, l'un a Tarragona, l'altre a Lleida.

No hi ha llibertat per a res. Després de 20 anys de' dictadura pot haver-hi qui trobi ja natural el clima en què vivim, com els que vivint habitualment en una atmòsfera viciada no enyoren l'aire pur. Però n'hi prou en treure el nas a fora per a adonar-nos com a Espanya estem privats de llibertat i de respecte. I també per a veure que en els pobles on l'home és més tingut en compte les coses no van pitjor que a Espanya, sinó molt millor. Espanya és el país on pot donar-se el cas, com es va donar l'any passat, que en
una sessió de "Manufacturas Metàlicas Madrileñas", quan la majoria d'accionistes, considerant-se estafats, varen iniciar una protesta seriosa, el Sr. Nicolàs Franco, president del Consell, els amenacés amb fer venir la Guàrdia Civil. Amb això està tot dit i no cal insistir més.

La manca de llibertat és absoluta. I només és atenuada per l'estat de corrupció en què vivim. El general Franco, l'home que aviat vindrà a Barcelona, ha escollit com a instrument de govern la corrupció. Ha afavorit la corrupció. Sap que un país podrit és fàcil de dominar, que un home compromès per fets de corrupció econòmica o administrativa és un home presoner. Per això el Règim ha fomentat la immoralitat de la vida pública i econòmica. Com es fa en certes professions indignes, el Règim procura que t o t h om estigui enfangat, tothom compromès. L'home que aviat vindrà a Barcelona, a més d'UN OPRESOR, ÉS UN CORRUPTOR.

Catalunya, 15 d'abril del 1960.

Texto traducido al castellano del panfleto “Os presentamos al general Franco”

"Os presentamos el general Franco"
Sr. Galinsoga: Otra pregunta, mi general, si me la Permite: ¿Ira Su Excelencia pronto en Barcelona?

General Franco: Eso espero, si en la primavera las ocupaciones me lo permiten.
(De la interviu concedida por el general Franco en en Galinsoga y publicada en «La Vanguardia» el 1 de octubre 1959)

El general Franco quiere venir a Barcelona. Al parecer se estará unos días. Como sea que tendremos que convivir con él. vale la pena saber quién es. Después de 21 años de régimen franquista, esta presentación se hace necesaria. Estamos sometidos a una presión propagandística tan fuerte y tan unilateral que ya no sabemos quién es el general Franco, ni qué representa su régimen.

¿Quién es el general Franco, el hombre que ahora quiere venir a Barcelona, y que representa su régimen? EL GENERAL FRANCO REPRESENTA LA NEGACION DE LA LIBERTAD EN TODOS LOS ÓRDENES.

En primer lugar, la negación de la libertad política. En ningún nivel de la vida social hay
libertad. No hay en los municipios: todos sabemos que las elecciones municipales no significan absolutamente nada. Y cuando el Régimen teme no poder controlar plenamente los resultados-caso de Madrid y Barcelona-son suprimidas. Eso que llaman "las Cortes" no tiene ningún valor representativo. No tiene otro valor que el de los "parlamentos" de las democracias populares comunistas. En definitiva, todo el poder radica en las manos de un solo hombre, lo que ahora piensa venir a Barcelona, que tiene por el pueblo y por sus aspiraciones un desprecio absoluto y que se dedica, sobre todo, a durar, contraponiendo falangistas a " Opus Dei ", monárquicos a falangistas, gente de Martín Artajo a" Opus Dei ", etc.

No hay libertad social ni sindical. La C N. S. es un instrumento del gobierno, nada más que eso. Las asociaciones obreras de todo orden han sido suprimidas, incluso las culturales (desaparición, por ejemplo, los Ateneos obreros, de las Bibliotecas populares, etc.) Nadie se ha salvado de este odio del Régimen a la clase trabajadora. Las mismas organizaciones obreras de signo cristiano han de llevar una vida migradíssima, prácticamente clandestina, sus hombres representativos han sido también perseguidos ya menudo encarcelados. Es lo que ha pasado a la HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica), con el O. C P. D. (Orientación Católica Profesional de Dependientes), con todos los que han querido ser consecuentes con su mentalidad social y cristiana. No es reconocido el derecho a la huelga, que es un derecho elemental y básico, sin el cual la clase obrera no tiene ninguna posibilidad de
defenderse. El régimen del general Franco es rotundamente antisocial.

No hay libertad intelectual Cultural. La censura es absoluta, absorbente. Sólo en forma de chistes ("La Codorniz") o escribiendo en términos que no están al alcance del público se puede llegar a decir algo, muy poco, que no encaje perfectamente en la línea del Régimen Los intelectuales y los literatos son perseguidos. Y no sólo, como pretende el Régimen, los comunistas. Laín Entralgo, Aranguren, por ejemplo, no tienen nada de comunistas, y sin embargo han sido arrinconados, casi se les ha tapado la boca con esparadrapo. Lo mismo había pasado, cuando estaban vivos, a Ortega y Gasset y Marañón. Y no hablamos de Cataluña, donde la persecución cultural constituye un hecho de auténtico vandalismo. Por otra parte el Régimen es, ideológicamente, vacío. Es, intelectualmente, pobre y crea pobreza intelectual. Tiene la Universidad amordazada, totalmente abandonado la enseñanza en general, de tal manera que cada año son más los maestros nacionales que dejan la carrera que los nuevos que la acaban. El Régimen sabe que un pueblo intelectualmente rudimentario hace mucho dominar.

No hay libertad religiosa. No nos referimos ahora a la libertades para los protestantes. Nos referimos a la misma Iglesia Católica, la cual no puede actuar con libertad. Sus sacerdotes pueden celebrar misa, hacer procesiones, enseñar el catecismo, pero no se puede poner en práctica la doctrina social de la Iglesia, las organizaciones de juventud cristiana son vigiladas y obligadas a no moverse del campo estrictamente piadoso, deportivo y de beneficencia , cuando lo que los Papas quieren es que se preocupen también del bien común de la sociedad y se sientan responsables; del Abad de Montserrat es calumniado públicamente, los obispos que quieren decir las verdades son confinados a obispados pequeños o lejanos (caso los obispos de Canarias y de Segorbe); ciertas pastorales del Cardenal Pla y Deniel son silenciadas por. la prensa, de ciertos discursos del Papa se dan a través de los diarios versiones deformadas. Tampoco la Iglesia es libre. Y es lamentable que el Régimen pueda contar en la misma, trabajo de tener la Iglesia dominada, con algunos obispos que parecen fuertemente injertados de gobernador civil. El obispo Eijo Garay, de Madrid, n es el caso más claro. En Cataluña tiene dos buenos discípulos, uno en Tarragona, el otro en Lleida.

No hay libertad para nada. Después de 20 años de 'dictadura puede haber quien encuentre ya natural el clima en que vivimos, como los que viviendo habitualmente en una atmósfera viciada no añoran el aire puro. Pero hay bastante en sacar la nariz fuera para darnos cuenta como en España estamos privados de libertad y de respeto. Y también para ver que en los pueblos donde el hombre es más tenido en cuenta las cosas no van peor que en España, sino mucho mejor. España es el país donde puede darse el caso, como se dio el año pasado, que en una sesión de "Manufacturas Metálicas Madrileñas", cuando la mayoría de accionistas, considerándose estafados, iniciaron una protesta seria, el Sr. Nicolás Franco, presidente del Consejo, los amenazara con hacer venir la Guardia Civil. Con esto está todo dicho y no hace falta insistir más.

La falta de libertad es absoluta. Y sólo es atenuada por el estado de corrupción en que vivimos. El general Franco, el hombre que pronto vendrá a Barcelona, ha elegido como instrumento de gobierno la corrupción. Ha favorecido la corrupción. Sabe que un país podrido es fácil de dominar, que un hombre comprometido por hechos de corrupción económica o administrativa es un hombre prisionero. Por ello el Régimen ha fomentado la inmoralidad de la vida pública y económica. Como se hace en ciertas profesiones indignas, el Régimen procura que Toth om esté embarrado, todos comprometido. El hombre que pronto vendrá a Barcelona, además de UN opresor, ES UN corruptor.

Cataluña, 15 de abril de 1960

Entrevista Jordi Basté a Jordi Pujol

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi l'emissora del Grup Godó RAC-1 va emetre els seus programes en l'espai públic del Palau Robert. En aquest cas es tracta d'una entrevista a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i Soley a carrec del director i presentador de El Món a RAC-1, Jordi Basté.

-----

Vídeo: Entrevista Jordi Basté a Jordi Pujol

-----

Con motivo de la Díada de Sant Jordi la emisora del Grupo Godó RAC-1 emitió sus programas en el espacio público del Palau Robert. En este caso se trata de una entrevista al expresidente de la Generalitat Jordi Pujol i Soley a cargo del director y presentador de El Món a RAC-1, Jordi Basté.

Les paraules de l'expresident Pujol

L'expresident Pujol va participar ahir en un acte de Convergència celebrat a Vic davant de 10000 militants convergents i va dr que "La política espanyola està enfocada per part del PSOE i del PP a fer-nos perdre tot el que havíem guanyat durant 30 anys". Les paraules de l'expresident Pujol són encertades en un moment en què els nacionalistes espanyols PP i PSOE han iniciat un atac frontal contra els partits nacionalistes bascos i catalans. El PP ja ho feia oblidant que sense CIU i el PNB la seva primera legislatura hauria sigut impossible o molt difícil. Però el PP va oblidar aquest suport en la segona legislatura d'Aznar i va començar a atacar a CIU i PNB, amenaçant, encara que fos només de paraula, amb intervenir l'autogovern basc i fins i tot amb engarjolar al lehendakari. Ara tant CIU com PNB veuen com és el PSOE qui els ha traït sense cap vergonya. El PSOE pacta amb el seu enemic polític, el PP, i traeix al PNB que li donava suport parlamentari. El més greu del PSOE és que està traint fins i tot als seus companys del PSC, a més d'ERC. Un altre fet perceptible en les declaracions de diversos dirigents tant de PSOE com de PP de reduir la força de les autonomies i recuperar competències per l'Estat. Malgrat mantenir un enfrontament en alguns temes PSOE i PP tenen clar que això de l'Estat autonòmic, des del seu punt de vista, ha anat massa lluny. Doncs, saben allò de "santa Rita, santa Rita.. "?. Personalment no m'importa si suprimeixen autonomies com Castella Lleó o d'altres sense una tradició d'autogovern, però la Generalitat de Catalunya no es toca, Aquesta institució fa 650 anys que existeix, exceptuant 255 anys en què va romandre suprimida per la força de les armes, armes alienes a Catalunya, els catalans mai hem renunciat a les nostres institucions. No són perfectes però són les nostres i cap govern espanyol té dret a suprimir-les.

-----

Video: Declaracions del President Pujol

-----

El expresidente Pujol participó ayer en un acto de Convèrgencia celebrado en Vic ante de 10000 militantes convergentes y dijo que "La política española está enfocada por parte del PSOE y del PP a hacernos perder todo lo que habíamos ganado durante 30 años". Las palabras del expresidente Pujol son acertadas en un momento en que los nacionalistas españoles PP y PSOE han iniciado un ataque frontal contra los partidos nacionalistas vascos y catalanes. El PP ya lo hacía olvidando que sin CIU y el PNV su primera legislatura habría sido imposible o muy difícil. Pero el PP olvidó este apoyo en la segunda legislatura de Aznar y empezó a atacar a CIU y PNV, amenazando, aunque fuese solo de palabra, con intervenir el autogobierno vasco e incluso con enchironar al lehendakari. Ahora tanto CIU como PNV ven como es el PSOE quien los ha traicionado sin ninguna vergüenza. El PSOE pacta con su enemigo político, el PP, y traiciona al PNV que le daba apoyo parlamentario. Lo más grave del PSOE es que está traicionando incluso a sus compañeros del PSC, además de ERC. Otro hecho perceptible en las declaraciones de diversos dirigentes tanto PSOE como de PP de reducir la fuerza de las autonomías y recuperar competencias para el Estado. a pesar de mantener un enfrentamiento en algunos temas PSOE y PP tienen claro que eso del Estado autonómico, desde su punto de vista, ha ido demasiado lejos. Pues, ¿saben aquello de "santa Rita, santa Rita.. "?. Personalmente no me importa si suprimen autonomías como Castilla León o de otros sin una tradición de autogobierno, pero la Generalitat de Catalunya no se toca, Esta institució fa 650 anys que existe, exceptuando 255 años en que permaneció suprimida por la fuerza de las armas, armas ajenas a Catalunya, los catalanes nunca hemos renunciado a nuestras instituciones. No son perfectos pero son las nuestras y ningún gobierno español tiene derecho a suprimirlas.

Escenario peligroso en el Círculo de Economía

El Circulo de Economía, organización que aglutina a los empresarios catalanes celebra el quincuagésimo aniversario de su fundación. Ayer, sin embargo, estuvo a punto de acabar en tragedia ya que las tres personalidades invitadas sufrieron ligeros percances al descender del escenario. El rey Juan Carlos I y los ex-presidentes de la Generalitat, Jordi Pujol y Pasqual Maragall estuvieron a punto de sufrir graves consecuencias debido al diseño del escenario. Quienes diseñan estas estructuras deberían ser más cuidadosos, el diseño está muy bien siempre que no se convierta en una trampa. Queda muy mal que se te descalabren los invitados.

http://www.youtube.com/watch?v=O-L8tL6PE5s

Video de la Agencia EFE