Front comú per la independència

Front comú per la independència

Joan Carretero, líder de Reagrupament, ha anunciat que passades les vacances d'estiu vol obrir converses amb Esquerra Republicana de Catalunya i amb Democràcia Catalana Catalana, el partit de Joan Laporta, per tractar de fer una coalició que concorreria a les properes eleccions al Parlament de Catalunya de la propera tardor. La intenció és recollir el sentiment independentista en una candidatura conjunta de les tres formacions.

Poden canalitzar el vot independentista però també hauran d'evitar els personalismes, un risc que sempre pateixen els grups organitzats al voltant d'una persona molt determinada: Carretero en el cas de Reagrupament i Laporta en el cas de Democràcia Catalana, tampoc Esquerra Republicana de Catalunya se n'escapa. Cal dir que cap partit escapa al divisme dels seus líders tot i que n'hi ha que el líder quasi diví acostuma a estar lluny del partit, en el seu lloc posen un titella que transmet el missatge del llunyà líder diví, d'altres no se sap molt bé qui és el líder diví, només se sospita, però si se sap qui és el titella.

Passades vacances d'estiu sabrem com s'ho fan aquestes tres formacions polítiques – Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament i Democràcia Catalana – per acordar una aliança que pugui canalitzar el vot independentista. Esquerra Republicana de Catalunya haurà de fer un gran esforç, sent com són en aquests moments l'única formació independentista al Parlament, tot i que havent decepcionat a molts dels seus
electors molt crítics amb les actuacions dutes a terme en aquests últims anys. A Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya) li convé entendre's amb Carretero (Reagrupament) i Laporta (Democràcia Catalana) per fer un front comú que permeti canalitzar el vot independentista. Seria un error imperdonable dividir-lo per uns personalismes mal entesos. Davant nostre tenim un monstre, el nacionalisme espanyol, que sembla molt fort, però units el podem fer caure i deslliurar-nos d'ell per sempre.

Frente común por la independencia

Joan Carretero, líder de Reagrupament, ha anunciado que pasadas las vacaciones de verano quiere abrir conversaciones con Esquerra Republicana de Catalunya y con Democracia Catalana Catalana, el partido de Joan Laporta, para tratar de hacer una coalición que concurriría a las próximas elecciones al Parlamento de Cataluña del próximo otoño. La intención es recoger el sentimiento independentista en una candidatura conjunta de las tres formaciones. Pueden canalizar el voto independentista pero también tendrán que evitar los personalismos, un riesgo que siempre sufren los grupos organizados alrededor de una persona muy determinada: Carretero en el caso de Reagrupament y Laporta en el caso de Democracia Catalana, tampoco Esquerra Republicana de Cataluña se escapa. Hay que decir que ningún partido escapa al divismo de sus líderes aunque los hay que el líder casi divino suele estar lejos del partido, en su lugar ponen un títere que transmite el mensaje del lejano líder divino, otros no se sabe muy bien quién es el líder divino, sólo se sospecha, pero si se sabe quién es el títere. Pasadas vacaciones de verano sabremos como lo hacen estas tres formaciones políticas - Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament y Democracia Catalana - para acordar una alianza que pueda canalizar el voto independentista. Esquerra Republicana de Catalunya tendrá que hacer un gran esfuerzo, siendo como son en estos momentos la única formación independentista en el Parlamento, aunque habiendo decepcionado a muchos de sus electores muy críticos con las actuaciones llevadas a cabo en estos últimos años. A Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya) le conviene entenderse con Carretero (Reagrupament) y Laporta (Democracia Catalana) para hacer un frente común que permita canalizar el voto independentista. Sería un error imperdonable dividirlo por unos personalismos mal entendidos. Ante nosotros tenemos un monstruo, el nacionalismo español, que parece muy fuerte, pero unidos lo podemos derribar y librarnos de él para siempre.

Si us plau, insulta'm

Si us plau, insulta'm

Si Federico Jiménez Losantos segueix en la seva línia habitual d'atacs contra els dirigents d'Esquerra podria donar-se la paradoxa d'acabar convertint-se en un dels grans contribuents a la causa del foment del català, fins i tot, ell que és un catalanòfob visceral podria acabar fent-se mereixedor d'una creu de Sant Jordi per les seves generoses aportacions pecuniàries a les campanyes de foment de la llengua que més odia, la catalana.

Octubre de 2007

Losantos va ser condemnat a pagar 60000 euros per acusar reiteradament al Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós de terroristes. Acusa a Carod de pactar amb el terrorista d'ETA Josu Ternera per que “els etarres atemptaran a tot Espanya menys a Catalunya”. També va acusar als dos dirigents d'Esquerra de “pistolers no penedits”.

Losantos va titllar a Puigcercós de “terrorista reciclat” i va acusar a Esquerra de ser un “partit separatista aliat amb l'ETA” o “un partit paranoic semblant al feixisme”.

La sentència condemna a Losantos a pagar 60000 euros als dirigents d'Esquerra que aquests han anunciat que destinaran al foment de l'aprenentatge i ús de la llengua catalana. També està obligat a publicar la sentència en l'AVUI, El País, Catalunya Ràdio i la cadena SER.

S'ha de reconèixer que la sentència té un cert punt de crueltat amb el petit carxofaire ultradretà. Li obliguen a pagar 60000 euros, fet que no crec que li hagi fet gaire gràcia, no només pel fet d'haver de pagar sinó perquè aquests diners es destinaren al foment d'una llengua, la catalana, contra la que ell s'ha significat públicament des de fa quasi trenta anys. És irònic que algú que fa trenta anys que insulta als catalans acusi a Esquerra de partit paranoic semblant al feixisme, venint d'algú que com he dit destaca per haver-se passat 30 anys atacant qualsevol cosa que li fes olor a catalana, començant per la llengua, personalitats e institucions del nostre país, i que a més el personatge defensa i justifica el franquisme i donar cobertura mediàtica a tota una patuleia de personatges coneguts pels seus articles i llibres revisionistes que tracten de legitimar el franquisme amb els arguments més inversemblants. I entre aquests sinistres apologistes del franquisme n'hi ha un que si que va ser terrorista reciclat, parlo de Pío Moa, que de terrorista del GRAPO va passar a ser revisionista profranquista.

4 d'octubre de 2009

Errare humanum est, perseverare autem diavolicum. Haven sigut condemnat un cop semblaria absurd que es reiteri en acusar a les mateixes persones dels mateixos fets sabent que no són certes. Però ningú ha dit que Losantos destaqui per la seva intel·ligència ni que sigui capaç d'aprendre dels seus errors passats.

Losantos va publicar en el diari del seu amic Pedrojota Ramírez, El (in)Mundo un article titulat “Requisa de armas” Losantos diu “si d'una reunió en una seu d'Esquerra Republicana surten dos assassinots en projecte o dos projectets d'assassí amb una bala sense percudir acanada en una foto d'Albert Rivera just al mig del front i amb un aragall de mercromina figurant sang, sinistre muntatge que empaqueten i porten a casa del parlamentari català, cal extraure quatre conclusions obligades: la primera és que en les seus d'Esquerra hi ha o pot haver-hi armes, ja que ningú té munició sense pistoles ni pistoles sense munició".

Després acusar a Esquerra de voler acovardir als seus adversaris polítics i després acusa la policia de complicitat amb Esquerra per no entrar en les seus d'Esquerra i realitzar un escorcoll a la recerca d'armes. No és nou que el tàndem Losantos–Pedrojota acusi a la policia de formar part de complots terroristes. Exemple seria el cas de l'atemptat de l'11-M que el diari de Pedrojota va aprofitar per acusar la policia de manipular proves per exculpar a ETA segons tota aquesta camarilla formada per Losantos, Pedrojota i altres personatges realment peculiars.

El Jutjat núm.17 ha desestimat el recurs presentat pel petit aprenent de Queipo de Llano contra la sentència en què se l'acusa d'”intromissió, il·legítima en l'honor d'ERC” i per extensió dels seus dirigents, militants i simpatitzants.

Vídeo: Losantos y Jaime Bayly en Miami

Vídeos meus:

Video: FEDERICO JIMÉNEZ LOSANTOS AMENAÇA AL POLÒNIA

Video: LOSANTOS DEFENSA EL FRANQUISME I ATACA A CALDERA

Video: LOSANTOS, BLANCO I AGUIRRE

Video: LOSANTOS PARLANT DE LA SEVA SITUACIÓ LABORAL

Video: ELS DESVARIS DE FEDERICO JIMÉNEZ LOSANTOS

Video: LOSANTOS NO TOCA NI QUARTS NI HORES

Video: LOSANTOS QUALIFICA DE DIABÒLIC A ZAPATERO

Video: EL MESSIES FEDERICO

Video: LOSANTOS PARLANT DE TARDÀ

Por favor, insúltame

Si Federico Jiménez Losantos sigue en su línea habitual de ataques contra los dirigentes de Esquerra podría darse la paradoja de acabar convirtiendose en uno de los grandes contribuyentes a la causa del fomento del catalán, incluso, él que es un catalanófobo visceral podría acabar haciendose merecedor de una cruz de Sant Jordi por sus generosas aportaciones pecuniarias a las campañas de fomento de la lengua que más odia, la catalana.

Octubre de 2007

Losantos fue condenado a pagar 60000 euros por acusar reiteradamente al Josep-Lluís Carod-Rovira y Joan Puigcercós de terroristas. Acusa a Carod de pactar con el terrorista de ETA Josu Ternera para que “los etarras atentaran en toda España menos en Catalunya”. También acusó a los dos dirigentes de Esquerra de “pistoleros no arrepentidos”.

Losantos tildó a Puigcercós de “terrorista reciclado” y acusó a Esquerra de ser un “partido separatista aliado con la ETA” o “un partido paranoico semejante al fascismo”.

La sentencia condena a Losantos a pagar 60000 euros a los dirigentes de Esquerra que estos han anunciado que destinarán al fomento del aprendizaje y uso de la lengua catalana. También está obligado a publicar la sentencia en el Avui, El País, Catalunya Ràdio y la cadena SER.

Se ha de reconocer que la sentencia tiene un cierto punto de crueldad con el pequeño alcachofero ultraderechista. Le obligan a pagar 60000 euros, hecho que no creo que le haya hecho mucha gracia, no solo por el hecho de tener que pagar sino para que este dinero se destine al fomento de una lengua, la catalana, contra la que él se ha significado públicamente desde hace casi treinta años. Es irónico que alguien que hace treinta años que insulta a los catalanes acuse a Esquerra de partido paranoico semejante al fascismo, viniendo de alguien que como he dicho destaca por haberse pasado 30 años atacando cualquiera cosa que le hiciese olor a catalana, comenzando por la lengua, personalidades e instituciones de nuestro país, y que además el personaje defiende y justifica el franquismo y da cobertura mediática a toda una patulea de personajes conocidos por sus artículos y libros revisionistas que tratan de legitimar el franquismo con los argumentos más inverosímiles. Y entre estos siniestros apologistas del franquismo hay un que si que fue terrorista reciclado, hablo de Pío Moa, que de terrorista del GRAPO pasó a ser revisionista profranquista.

4 de octubre de 2009

Erraré humanum est, perseverare autem diavolicum. Habiendo sido condenado una vez parecería absurdo que se reitere en acusar a las mismas personas de los mismos hechos sabiendo que no son ciertas. Pero nadie ha dicho que Losantos destaque por su inteligencia ni que sea capaz de aprender de sus errores pasados.

Losantos publicó en el diario de su amigo Pedrojota Ramírez, El (in)Mundo un artículo titulado “Requisa de armas” Losantos dice “si de una reunión en una sede de Esquerra Republicana salen dos assassinotes proyecto o dos proyectitos de asesino con una bala sin percutir clavada en una foto de Albert Rivera justo en medio de la frente y con un reguero de mercromina figurando sangre, siniestro montaje que empaqueten y llevan a casa del parlamentario catalán, hay que extraer cuatro conclusiones obligadas: la primera es que en las sedes de Esquerra hay o puede haber armas, ya que nadie tiene munición sin pistolas ni pistolas sin munición".

Después acusar a Esquerra de querer acobardar a sus adversarios políticos y después acusa a la policía de complicidad con Esquerra por no entrar en las sedes de Esquerra y realizar un registro a la búsqueda de armas. No es nuevo que el tándem Losantos–Pedrojota acuse a la policía de formar parte de complots terroristas. Ejemplo sería el caso del atentado del 11-M que el diario de Pedrojota aprovechó para acusar la policía de manipular pruebas para exculpar a ETA según toda esta camarilla formada por Losantos, Pedrojota y otros personajes realmente peculiares.

El Juzgado núm.17 ha desestimado el recurso presentado por el pequeño aprendiz de Queipo de Llano contra la sentencia en la que se le acusa de ”intromisión, ilegítima en el honor de ERC” y por extensión de sus dirigentes, militantes y simpatizantes.

El govern català insta a la fiscalia a anul·lar les sentencies del judici a Companys

El govern català insta a la fiscalia a anul·lar les sentencies del judici a Companys

Recórrer les sentències

El govern de la Generalitat de Catalunya instarà a la fiscalia general de l'Estat a recórrer les dues sentències, la que va dictar el Tribunal de Responsabilitats Polítiques i la del Consell de Guerra que va condemnar el president Companys a mort.

“No hi haurà cap raó per desistir fins que s'aconsegueixi l'anul·lació del judici”, va dir el president Montilla en nom del govern llegint una declaració institucional en l'acte que commemorava el 60è aniversari de l'afusellament del president Companys. L'anul·lació del judici és l'últim gest que el poble de Catalunya espera de les institucions espanyoles després de l'aprovació de la Llei de Memòria Històrica, va dir el president Montilla.

Llei rebaixada, llei inútil

El govern espanyol va redactar la LMH, la va anar rebaixant amb l'esperança que el PP hi donés suport malgrat que tenia el suport dels altres partits. Pensar que el PP donaria suport a aquesta llei era absurd, només cal haver escoltat les opinions d'alguns reconeguts dirigents del PP sobre el franquisme per entendre que era impossible un recolzament seu a la LMH. El PSOE va redactar una LMH que hi ha trobat amb enormes entrebancs en la seva aplicació perquè aquells que han de vetllar en la seva aplicació des del punt de vista legal, els jutges, prefereixen vetllar perquè la infàmia i els crims del franquisme quedin impunes.

Perdonar però no oblidar

El president Montilla va dir que “el poble català ha perdonat, però, per un sentit col·lectiu de la dignitat, no podem confondre perdó amb oblit. Hi ha un capítol pendent, que volem tancar amb dignitat per honorar a nostre president”. Evidentment no podem oblidar que al president Companys el van assassinar però tampoc hauríem de perdonar. Hi ha hagut alguna mostra de penediment?. Que jo sàpiga no. Cap representant de l'exèrcit, que va ser responsable del judici i de l'assassinat ha demanat perdó. Tampoc les Corts espanyoles han demanat disculpes.

El mateix exèrcit amb un altre uniforme en el mateix Estat

Algú pot dir que l'exèrcit espanyol d'avui no té res a veure amb l'exèrcit espanyol que l'any 1940 va assassinar el president Companys. Potser s'han civilitzat però és la mateixa institució. I l'Estat?. No va produir-se un trencament amb el règim anterior, va ser una transició. Però acceptem que no són el mateix.

Alemanya i Gernika

L'actual República Federal d'Alemanya va trencar amb l'Alemanya nazi, els capitostos nazis van ser jutjats. Però Alemanya, l'Alemanya moderna i democràtica va demanar disculpes a Gernika pel terrible bombardeig que aquella població basca va patir dut a terme per l'aviació alemanya que col·laborava amb el dictador Franco. L'Estat espanyol no ha fet el mateix tot i que la seva obligació era major que la dels alemanys.

La venjança catalana

Un exemple més: els almogàvers van lluitar al servei de Bizanci que va pagar-los assassinant els seus caps. Ells van respondre passant-se per la pedra a un munt de gent com a revenja per l'assassinat dels seus caps. Aquest fet terrible es recordat a Grècia amb el nom de la “venjança catalana” ja que els almogàvers era una horda composta per catalans i aragonesos. Fa uns anys la Generalitat de Catalunya va organitzar un acte de desgreuge. La Catalunya de llavors no té gaire a veure amb la Catalunya actual però la Generalitat de Catalunya va demanar disculpes per les barbaritats que van fer els almogàvers.

Sembla que no va amb ells

Ni l'Estat espanyol ni el seu exèrcit demanen disculpes per l'assassinat del president Companys, però no només per ell, també haurien de demanar perdó per la mort dels milers de ciutadans catalans i espanyols. Alemanya va fer el gest a Gernika, Catalunya el va fer a Grècia, és vergonyós que l'Estat espanyol no el faci amb els seus propis ciutadans.

-----

Video: Declaracions per reivindicar la figura del president Companys

Video: Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys 1 de 3 (Documental)

Video: Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys 2 de 3 (Documental)

Video: Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys 3 de 3 (Documental)

Vídeo: Els últims passos del President Companys (producció pròpia)

Article: 15 d'octubre de 2009 - 69è aniversari del seu afussellament

-----

El gobierno catalán insta a la fiscalía a anular las sentencias del juicio a Companys

Recurrir las sentencias

El gobierno de la Generalitat de Catalunya instará a la fiscalía general del Estado a recurrir las dos sentencias, la que dictó el Tribunal de Responsabilidades Políticas y la del Consejo de Guerra que condenó al presidente Companys a muerte.

“No habrá ninguna razón para desistir hasta que se consiga la anulación del juicio”, dijo el presidente Montilla en nombre del gobierno leyendo una declaración institucional en el acto que conmemoraba el 60è aniversario del fusilamiento del presidente Companys. La anulación del juicio es el último gesto que el pueblo de Catalunya espera de las instituciones españolas después de la aprobación de la Ley de Memoria Histórica, dijo el presidente Montilla.

Ley rebajada, ley inútil

El gobierno español redactó la LMH, la fue rebajando con la esperanza que el PP diese apoyo A pesar de que tenía el apoyo de los otros partidos. Pensar que el PP daría apoyo a esta ley era absurdo, nada más hay que haber escuchado las opiniones de algunos reconocidos dirigentes del PP sobre el franquismo para entender que era imposible un apoyo suyo a la LMH. El PSOE redactó una LMH que se ha encontrado con enormes tropiezos en su aplicación porque aquellos que deben velar en su aplicación desde el punto de vista legal, los jueces, prefieren velar porque la infamia y los crímenes del franquismo queden impunes.

Perdonar pero no olvidar

El presidente Montilla dijo que “el pueblo catalán ha perdonado, sin embargo, por un sentido colectivo de la dignidad, no podemos confundir perdón con olvido. Hay un capítulo pendiente, que queremos cerrar con dignidad por honrar a nuestro presidente”. Evidentemente no podemos olvidar que al presidente Companys le asesinaron pero tampoco deberíamos perdonar. ¿Ha habido alguna muestra de arrepentimiento?. Que yo sepa no. Ningún representante del ejército, que fue responsable del juicio y del asesinato ha pedido perdón. Tampoco las Cortes españoles han pedido disculpas.

El mismo ejército con otro uniforme en el mismo Estado

Alguien puede decir que el ejército español de hoy nada tiene que ver con el ejército español que el año 1940 asesinó el presidente Companys. Quizá se han civilizado pero es la misma institución. ¿Y el Estado?. No se produjo una rotura con el régimen anterior, fue una transición. Pero aceptemos que no son el mismo.

Alemana y Gernika

La actual República Federal de Alemana rompió con la Alemana nazi, los capitostes nazis fueron juzgados. Pero Alemana, la Alemana moderna y democrática pidió disculpas a Gernika por el terrible bombardeo que aquella población vasca sufrió llevado a cabo por la aviación alemana que colaboraba con el dictador Franco. El Estado español no ha hecho el mismo aunque su obligación era mayor que la de los alemanes.

La venganza catalana

Un ejemplo más: los almogávares lucharon al servicio de Bizancio que pagó asesinando sus cabezas. Ellos respondieron pasandose por la piedra a un montón de gente como venganza por el asesinato de sus jefes. Este hecho terrible es recordado en Grecia con el nombre de la “venganza catalana” ya que los almogávares era una horda compuesta por catalanes y aragoneses. Hace unos años la Generalitat de Catalunya organizó un acto de desagravio. La Catalunya de entonces no tiene mucho a ver con la Catalunya actual pero la Generalitat de Catalunya pidió disculpas por las barbaridades que hicieron los almogávares.

Parece que no va con ellos

Ni el Estado español ni su ejército piden disculpas por el asesinato del presidente Companys, pero no solo por él, también deberían pedir perdón por la muerte de los miles de ciudadanos catalanes y españoles. Alemania hizo el gesto en Gernika, Catalunya lo hizo en Grecia, es vergonzoso que el Estado español no lo haga con sus propios ciudadanos.

Pressions al TC?.

Jordi Porta, president d'Omnium Cultural, comenta que davant la possibilitat d'una sentència que retoqués greument el text de l'Estatut l'expresident Maragall li havia comentat que caldria fer una mostra popular al carrer en favor de l'Estatut. L'expresident Pujol no s'ha mostrat favorable a encapçalar una manifestació encara. Dies enrera es parlava d'una manifestació encapçalada pels dos expresidents de la Generalitat i pels dos expresidents del Parlament de Catalunya Heribert Barrera i Joan Rigol. La presència d'aquestes quatre personalitats al capdavant de la manifestació donaria molta força i rellevància. Ells al capdavant de la marxa i seguits per diputats i regidors, i per milers de ciutadans seria una forma de deixar clar al Tribunal Constitucional el rebuig de tot un poble a la decisió d'un òrgan de l'Estat que amb les seves baralles internes i la seva dependència política ha perdut el prestigi que se li hauria de suposar a un òrgan judicial d'aquest nivell i que no poden conculcar allò que un poble i el seu Parlament van decidir. Ja era greu que les Corts espanyoles hi fiquessin les seves grapes, però el mal que pot fer aquest tribunal pot ser irreparable. Per aquells que volem una Catalunya independent i integrada com Estat dins la UE la decisió del TC pot fer que els que encara creuen en una Catalunya dins d'una Espanya respectuosa amb Catalunya una forta garrotada que els faci adonar-se que Espanya ha sigut una enganyifa que només s'aguantava en les baionetes del seu exèrcit.

Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya diu ben clar que ningú pot qüestionar el dret a manifestar-se en contra d'una sentència negativa del Tribunal Constitucional. Després afegeix que no és normal que un govern, ni el govern de la Generalitat ni cap altre vagi organitzant manifestacions. El dret a manifestar-nos el tenim, quasi hauria de ser un deure manifestar-nos en contra no tant sols d'una sentència negativa també ens hauriem de manifestar en contra del tribunal que l'ha de dictar però molt especialment contra aquells que van recórrer l'Estatut davant del TC. En condicions normals un govern no ha d'organitzar manifestacions però no estem en una situació normal. Estem en la situació en què un tribunal pot carregar-se l'Estatut del nostre país, i aquest fet no és normal. Potser el govern de la Generalitat no ha d'organitzar manifestacions contra un tribunal o un altre govern - l'espanyol - jo crec que si, però diguem que no cal que l'organitzi però si que hi participi. Hi ha moltes organitzacions del nostre país que ho poden fer i que han demostrat saber el que es fan en anteriors convocatòries. Però encara que el govern de Catalunya no organitzi la manifestació hi ha de ser present. I també hi han de ser presents els diputats catalans. I en les altres capitals catalanes fer manifestacions paral·leles a la de Barcelona per deixar clar que no és acceptable que un Tribunal Constitucional pugui carregar-se les lleis del nostre país de la mateixa manera que en altres temps se les van carregar a cop de baioneta.
Manuel Chaves, vicepresident tercer del govern espanyol diu que no és de rebut que un partit polític pretengui organitzar una manifestació prèvia a la sentència del Constitucional. Segons Chaves això és una presió cap a un tribunal que és la cúpula del sistema judicial i que això, repeteix, no és de rebut. Doncs, tenen un problema si el TC ha de ser l'exemple a seguir tots hem begut oli. Aquest tribunal - sento molt insistir en aquest punt - va cavar la tomba del seu prestigi fa uns mesos amb la col·laboració molt apreciable dels dos principals partits de l'Estat. Els jutges nomenats pel PP intentant recusar als que va nomenar el PSOE, els del PSOE fent el mateix amb els del PP. Fa tres anys que l'Estatut va entrar en vigor i els magistrats d'aquest tribunal que havien d'emetre una sentència s'han dedicat a estomacar-se els uns als altres tenint als dirigents del PP i del PSOE fent-los de cheerleaders embogides. Té raó, potser no hauriem de pressionar als jutges del TC, potser seria millor tapiar l'edifici amb ells a dins, que continuin barallant-se però amb el desprestigi al qual han aconseguit arribar per mèrits propis i l'ajuda corresponent per part dels dos partits principals de l'Estat espanyol el que no és acceptable és que aquests senyors puguin destrossar un text que varem aprovar amb el 74.9% dels vots els ciutadans de Catalunya.
Joan Puigcercós ho ha dit clar, coincideixo amb ell quan recorda que els membres del Tribunal Constitucional van ser nomenats pels dos partits majoritaris de l'Estat. Coincideixo amb Puigcercós quan critica a Chaves per criticar que es pressioni al TC quan és evident que tant PP com PSOE ho han fet. En aquest assumpte ni PSOE ni PP ni el TC estan lliures de culpa. El PP va crear el problema quan no va acatar la decisió del Parlament de Catalunya, del Congrés del Diputats i el Senat espanyols i dels ciutadans de Catalunya que varem votar en referèndum de forma favorable un Estatut que ja havia sigut retallat per les Corts espanyoles respecte del text aprovat pel Parlament de Catalunya. Quan el PP no va acatar allò que varem aprovar i va decidir utilitzar el TC com si d'un exèrcit togat es tractés va fer un dany irreparable. Vull recordar que durant els mesos que van anar entre l'aprovació en el Parlament de Catalunya i la discussió en les Corts espanyoles el PP va manifestar-se pels carrers de Madrid i ja llavors va intentar fer servir els tribunals per impedir que ni tant sols arribés el text a discutir-se. No m'oblido que també va recollir signatures en contra. I per si tot fallava va aparèixer l'Espanya més pútrida i reaccionària en la forma d'un militar espanyol advertint de les conseqüències de l'aprovació de l'Estatut i advertint que ells estaven allà per posar remei, i tot amb l'aplaudiment de Mariano Rajoy. Aquí els nostres polítics van cometre un error, van acollonir-se veient el sabre del general Mena aparèixer i van acceptar una rebaixa que quedava molt per sota del que en principi tocava. Però en el PP no estaven conformes. Van intentar impedir el referèndum primer demanant que fos anul·lat i després demanant que es fes a tot Espanya. Com veieu, són incongruents. Dies abans del referèndum van fer a Barcelona una conferència a la que hi van assistir gent de Falange, Foro d'Ermua - ells ho negaven però en les pàgines dels altres assistents a l'acte hi apareixien - i gent tant diversa dins de l'ultradreta espanyola com Tejero o Vidal-Quadras. El referèndum va celebrar-se i l'Estatut va ser aprovat pel 74,9%. Ni generals amb sabre, ni treure les carmenpolos i els vells camises blaves al carrer, ni recollir signatures de l'ànec Donald, Popeie i Batman, ni cap altra intent els va servir. I han aconseguit desacreditar el TC convertint-lo en una extensió més del propi PP i com a conseqüència d'això l'altra part del TC és una extensió del PSOE. En aquestes circumstàncies la responsabilitat aconsellaria liquidar aquest tribunal i de pas acabar amb aquesta broma desagradable del recurs contra l'Estatut. És una irresponsabilitat molt greu que el PP no retiri el recurs però ja hem pogut veure que el PP no és precisament un exemple de responsabilitat però si que ho hauria de ser el PSOE, no vol dir que ho sigui. El dany que el PP ha fet a Catalunya en aquest temps és enorme. És una opinió personal però crec que gràcies a l'estupidesa dels dirigents del PP si algú encara creu que la relació entre Catalunya i Espanya té remei és que és molt ingenu.

-----

Vídeo: Jordi Porta

Vídeo: Josep-Lluís Carod-Rovira

Vídeo: Manuel Chaves

Vídeo: Joan Puigcercós

-----

Jordi Porta, presidente de Omnium Cultural, comenta que ante la posibilidad de una sentencia que retocase gravemente el texto del Estatut el expresidente Maragall le había comentado que habría que hacer una demostración popular en la calle en favor del Estatut. El expresidente Pujol no se ha mostrado favorable a encabezar una manifestación aún. Días atrás se hablaba de una manifestación encabezada por los dos expresidentes de la Generalitat y por los dos expresidentes del Parlament de Catalunya Heribert Barrera y Joan Rigol. La presencia de estas cuatro personalidades en cabeza de la manifestación daría mucha fuerza y relevancia. Ellos en cabeza de la marcha y seguidos por diputados y concejales, y por miles de ciudadanos sería una forma de dejar claro al Tribunal Constitucional el rechazo de todo un pueblo a la decisión de un órgano del Estado que con sus peleas internas y su dependencia política ha perdido el prestigio que se le debería suponer a un órgano judicial de este nivel y que no pueden conculcar lo que un pueblo y su Parlamento decidieron. Ya era grave que las Cortes españolas metiesen sus zarpas, pero el mal que puede hacer este tribunal puede ser irreparable. Para aquellos que queremos una Catalunya independiente e integrada como Estado dentro de la UE la decisión del TC puede hacer que los que aún creen en una Catalunya dentro de una España respetuosa con Catalunya una fuerte garrotazo que les haga percatarse que España ha sido una engañifa que solo se aguantaba en las bayonetas de su ejército.
Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresidente de la Generalitat de Catalunya dice muy claro que nadie puede cuestionar el derecho a manifestarse en contra de una sentencia negativa del Tribunal Constitucional. Después añade que no es normal que un gobierno, ni el gobierno de la Generalitat ni ningún otro vaya organizando manifestaciones. El derecho a manifestarnos le tenemos, casi debería ser un deber manifestarnos en contra no tan solo de una sentencia negativa también nos deberíamos manifestar en contra del tribunal que la debe dictar pero mucho especialmente contra aquellos que recurrieron el Estatut delante del TC. En condiciones normales un gobierno no debe organizar manifestaciones pero no estamos en una situación normal. Estamos en la situación en que un tribunal puede cargarse el Estatut de nuestro país, y este hecho no es normal. Quizá el gobierno de la Generalitat no debe organizar manifestaciones contra un tribunal u otro gobierno - el español - yo creo que si, pero digamos que no hace falta que lo organice pero si que participe. Hay muchas organizaciones de nuestro país que lo pueden hacer y que han demostrado saber lo que se hacen en anteriores convocatorias. Pero aunque el gobierno de Catalunya no organice la manifestación debe estar presente. Y también deben estar presentes los diputados catalanes. Y en las otras capitales catalanas hacer manifestaciones paralelas a la de Barcelona para dejar claro que no es aceptable que un Tribunal Constitucional pueda cargarse las leyes de nuestro país de la misma manera que en otro tiempo se las cargaron a golpe de bayoneta.
Manuel Chaves, vicepresidente tercero del gobierno español dice que no es de recibo que un partido político pretenda organizar una manifestación previa a la sentencia del
Constitucional. Según Chaves eso es una presión hacia un tribunal que es la cúpula del sistema judicial y que eso, repite, no es de recibo. Pues, tienen un problema si el TC debe ser el ejemplo a seguir todos hemos bebido aceite. Este tribunal - siento mucho insistir en este punto - cavó la tumba de su desprestigio hace unos meses con la colaboración muy apreciable de los dos principales partidos del Estado. Los jueces nombrados por el PP intentando recusar a los que nombró al PSOE, los del PSOE haciendo lo mismo con los del PP. Hace tres años que el Estatut entró en vigor y los magistrados de este tribunal que debían emitir una sentencia se han dedicado a vapulearse unos a otros teniendo a los dirigentes del PP y del PSOE haciéndolos de cheerleaders enloquecidas. Tiene razón, quizá no deberíamos presionar a los jueces del TC, quizá sería mejor tapiar el edificio con ellos dentro, que continúen peleándose
pero con el desprestigio al que han conseguido llegar por méritos propios y la ayuda correspondiente por parte de los dos partidos principales del Estado español lo que no es aceptable es que estos señores puedan destrozar un texto que aprobamos con el 74.9% de los votos los ciudadanos de Catalunya.
Joan Puigcercós lo ha dicho claro, coincido con él cuando recuerda que los miembros del Tribunal Constitucional fueron nombrados por los dos partidos mayoritarios del Estado. Coincido con Puigcercós cuando critica a Chaves por criticar que se presione al TC cuando es evidente que tanto PP como PSOE la han hecho. En este asunto ni PSOE ni PP ni el TC están libres de culpa. El PP creó el problema cuando no acató la decisión del Parlamento de Catalunya, del Congreso del Diputados y el Senado españoles y de los ciudadanos de Catalunya que votamos en referéndum de forma favorable un Estatut que ya había sido recortado por las Cortes españolas respecto del texto aprobado por el Parlament de Catalunya. Cuando el PP no acató lo que votamos y decidió utilizar el TC como si de un ejército togado se tratase hizo un daño irreparable. Quiero recordar que durante los meses que fueron entre la aprobación en el Parlament de Catalunya y la discusión en las Cortes españolas el PP manifestóse por las calles de Madrid y ya entonces intentó usar los tribunales por impedir que ni tan siquiera llegase el texto a discutirse. No me olvido que también recogió signaturas en contra. Y por sí todo fallaba apareció la España más pútrida y reaccionaria en la forma de un militar español advirtiendo de las consecuencias de la aprobación del Estatut y advirtiendo que ellos estaban allí por poner remedio, y todo con el aplauso de Mariano Rajoy. Aquí nuestros políticos cometieron un error, acojonaronse viendo el sable del general Mena aparecer y aceptaron una rebaja que quedaba muy por debajo de la que en principio tocaba. Pero en el PP no estaban conformes. Intentaron impedir el referéndum primero pidiendo a que fuese anulado y después pidiendo que se hiciese en toda España. Como veis, son incongruentes. Días antes del referéndum hicieron en Barcelona una conferencia a la que asistieron gente de Falange, Foro de Ermua - ellos lo negaban pero en las páginas de los otros asistentes al acto aparecían - y gente tan diversa dentro del ultraderecha española como Tejero o Vidal-Quadras. El referéndum celebróse y el Estatut fue aprobado por el 74,9%. Ni generales con sable, ni sacar las carmenpolos y los viejos camisas azules a la calle, ni recoger signaturas del pato Donald, Popeye y Batman, ni ningún otra intento les sirvió. Y han conseguido desacreditar el TC convirtiéndolo en una extensión más del propio PP y como consecuencia de eso la otra parte del TC es una extensión del PSOE. En estas circunstancias la responsabilidad aconsejaría liquidar este tribunal y de paso acabar con esta broma desagradable del recurso contra el Estatut. Es una irresponsabilidad muy grave que el PP no retire el recurso pero ya hemos podido ver que el PP no es precisamente un ejemplo de responsabilidad pero si que lo debería ser el PSOE, no quiere decir que lo sea. El daño que el PP ha hecho a Catalunya en este tiempo es enorme. Es una opinión personal pero creo que gracias a la estupidez de los dirigentes del PP si alguien aún cree que la relación entre Catalunya y España tiene remedio es que es muy ingenuo.

"Catalunya espera que cadascú compleixi amb el seu deure"

El president de la Generalitat de Catalunya José Montilla ha anunciat que en les properes setmanes el govern català aconseguirà el millor acord de finançament de la història de Catalunya. Montilla acusa a CiU de posar una xifra impossible per justificar el seu rebuig a qualsevol acord. Quan els anteriors acords de
finançament han sigut dolents i en part l'origen de l'ofec econòmic que pateix Catalunya qualsevol quantitat una mica més alta és un guany però el millor acord de finançament no hauria de consistir en el fet que el govern espanyol ens dóni unes poques engrunes d'un pa que hem fet nosaltres, és el nostre govern qui hauria de poder dir quin tros del pa s'ha de donar a l'Estat en concepte d'això que ells en diuen solidaritat interterritorial i que no és més que una forma "typical spanish" d'anomenar a l'espoli que pateix el nostre país. CiU proposa una xifra per al finançament que Montilla jutja impossible. Però el que fan uns i altres és cometre un greu error que acabarem pagant tots els ciutadans i és no anar plegats i presentar una proposta irrenunciable votada en el Parlament. El finançament de Catalunya no és un tema de partits ni pot ser el motiu de batusses absurdes entre els partits, el finançament del nostre país és un assumpte de país, i són les institucions del nostre país - Generalitat i Parlament - les que han d'exigir al govern espanyol que comenci a complir amb Catalunya. D'altra banda va sent hora que deixem de parlar de finançament i comencem a parlar de concert. Això del finançament és un dogal que fa molt que ens escanya econòmicament, d'una vegada per totes l'economia de Catalunya ha de deixar d'estar en mans del govern espanyol, tampoc les nostres infraestructures. És absurd que acceptem que decideixin des d'allà lluny en temes que són vitals pel nostre benestar com a ciutadans. Montilla acusa a CiU de condemnar les finances de Catalunya amb un mal acord que CiU va firmar amb el govern del PP. Té raó en això però ara el president Montilla té en les seves mans aconseguir un bon acord, hauria de ser bo ja que el PSC està lligat al PSOE, en forma part, i se suposa que el PSOE no hauria d'intentar fotre als seus companys del PSC. I dic que no hauria de ser així però Sabater per a no perdre vots no tindrà manies a l'hora de sacrificar al PSC. Si Zapatero hagués de negociar amb CiU tothom sap com ho presentaria la caverna: Zapatero ven Espanya als catalans. Frases com aquesta han aparegut en mitjans de la dreta espanyola. Però ara el pacte l'ha de fer amb el PSC. El PSC governa amb ERC i amb ICV. Un pacte favorable a Catalunya seria presentat per la dreta com que Zapatero ven Espanya a un Montilla presoner dels independentistes perversos d'ERC. I com que Zapatero no vol que l'acusin de res d'això ens ho farà pagar a nosaltres imposant un nyap de finançament que ell ens presentarà com una gran meravella però que a Catalunya provocarà una crisi política. La por a què el PP i els seus mitjans afins serà prou justificació pel senyor president del govern per provocar una greu inestabilitat política a Catalunya i per tenint-nos agafats pel coll, potser pels ous. Els dirigents dels cinc partits catalans - no he inclòs ni a PP ni a C's - haurien de reunir-se i prendre una decisió en comú per fer front a un irresponsable president del govern espanyol que per por a un irresponsable cap de l'oposició està disposat a seguir enganyant a tots els catalans i a seguir ofegant-nos econòmicament. Felip Puig diu que no es tracta d'aconseguir el millor finançament per Catalunya i que només que hi hagi un sol euro ja tindrem el millor finançament de la història. No donem idees perquè potser el nou finançament consistirà en un sol euro. Afegeix que del que es tracta es de si el nou finançament complirà amb el que marca el nou Estatut. Oblida el senyor Felip Puig que ens podriem trobar d'aquí a uns mesos amb un Estatut encara més retallat manu iudiciali o fins i tot sense Estatut si decideixen derogar-lo els jutges del TC?. Dubto que es compleixi la voluntat del poble de Catalunya, el recurs va en la línia de conculcar la voluntat del poble de Catalunya. Els senyor Felip Puig hauria de preocupar-se menys de si els altres dirigents dels altres partits estan agenollats o no i assegurar-se que no siguin els del seu partit els que s'agenollin com van fer quan governava un PP descontrolat amb majoria absoluta. Parafrasejant a l'almirall Nelson se'ls hauria de dir als nostres polítics que "Catalunya espera que cadascú compleixi amb el seu deure". No es preocupin del que fan els altres.
-----
Joan Puigcercós serà el cap de llista d'Esquerra per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Puigcercós ha dit "som una nació, si, però som i volem ser sobretot un nou Estat de la Unió Europea, ja no hem de parlar més de nació sense Estat, hem de parlar que som un Estat, un nou Estat emergent de la Unió Europea, que volem formar i decidir el futur d'Europa, i per tant aquesta és la nova etapa que obrim". Hi estic d'acord però ara cal veure com anem assolint aquest projecte de fer de Catalunya un Estat membre de la UE. "Ningú del govern es veu parlant el vuit d'agost que ve dient que encara no hi ha acord. S'haurà de tancar una carpeta i així ho hem dit. Escolteu-me, sense dramatisme, però el govern espanyol no haurà complert, i ha incomplert la llei.". Una cosa és que el govern de Catalunya no vulgui arribar a aquesta data sense haver tancat un acord i que aquest acord sigui beneficiós per a Catalunya i una altra cosa és que quan arribi la data, aquesta data només sigui una més de les dates incomplertes pel govern espanyol o que ens facin acceptar un nyap, de vosaltres depén no signar el nyap que ens presenti el govern espanyol. Aquesta carpeta amb aquest assumpte del finançament s'ha de tancar sempre que l'acord sigui positiu, en cas contrari refusar-lo. Que el govern ha incomplert repetidament la llei orgànica que és l'Estatut no és cap secret ni cap novetat, que no té cap interès en complir és evident. Ja fa quasi un any que aquest assumpte hauria d'estar tancat però el govern espanyol continua donant dates. L'última era la del 15 de juliol i al marge de les propostes que poden haver-se filtrat, de les advertències d'imposar un sistema de finançament si no s'arriba a un acord o de continuar amb el sistema vigent, el govern fa tot el que pot perquè no hi hagi acord. Les excuses de mal pagador del president del govern jo no se les creu ningú.
-----
Video: El finançament de Catalunya
-----

Vídeo: Joan Puigcercós
-----
El presidente de la Generalitat de Catalunya José Montilla ha anunciado que en las próximas semanas el gobierno catalán logrará el mejor acuerdo de financiación de la historia de Catalunya. Montilla acusa a CiU de poner una cifra imposible para justificar su rechazo a cualquier acuerdo. Cuando los anteriores acuerdos de financiación han sido malos y en parte el origen del ahogo económico que sufre Catalunya cualquier cantidad algo más alta es una ganancia pero el mejor acuerdo de financiación no debería consistir en que el gobierno español nos de unas pocas migajas de un pan que hemos hecho nosotros, es nuestro gobierno quien debería poder decir que trozo del pan se debe dar al Estado en concepto de eso que ellos llaman solidaridad interterritorial y que no es más que una forma "typical spanish" de llamar al expolio que sufre nuestro país. CiU propone una cifra para la financiación que Montilla juzga imposible. Pero lo que hacen unos y otros es cometer un grave error que acabaremos pagando todos los ciudadanos y es no ir juntos y presentar una propuesta irrenunciable votada en el Parlament. La financiación de Catalunya no es un tema de partidos ni puede ser el motivo de trifulcas absurdas entre los partidos, la financiación de nuestro país es un asunto de país, y son las instituciones de nuestro país - Generalitat y Parlament - las que deben exigir al gobierno español que comience a cumplir con Catalunya. Por otro lado va siendo hora que dejemos de hablar de financiación y comencemos a hablar de concierto. Eso de la financiación es una soga que hace mucho que nos estrangula económicamente, de una vez por todas la economía de Catalunya debe dejar de estar en manos del gobierno español, tampoco nuestras infraestructuras. Es absurdo que aceptemos que decidan desde allí lejos temas que son vitales para nuestro bienestar como ciudadanos. Montilla acusa a CiU de condenar las finanzas de Catalunya con un mal acuerdo que CiU firmó con el gobierno del PP. Tiene razón en eso pero ahora el presidente Montilla tiene en sus manos lograr un buen acuerdo, debería ser bueno ya que el PSC está ligado al PSOE, forma parte, y se supone que el PSOE no debería intentar joder a sus compañeros del PSC. Y digo que no debería ser así pero Zapatero para no perder votos no tendrá manías a la hora de sacrificar al PSC. Si Zapatero debiera negociar con CiU todos sabemos como lo presentaría la caverna: Zapatero vende España a los catalanes. Frases como ésta han aparecido en medios de la derecha española. Pero ahora el pacto lo tiene que hacer con el PSC. El PSC gobierna con ERC y con ICV. Un pacto favorable en Catalunya sería presentado por la derecha como que Zapatero vende España a un Montilla prisionero de los independentistas perversos de ERC. Y como que Zapatero no quiere que le acusen de nada de eso nos lo hará pagar a nosotros imponiendo una chapuza de financiación que él nos presentará como una gran maravilla pero que en Catalunya provocará una crisis política. El miedo a que el PP y sus medios afines será suficiente justificación para el señor presidente del gobierno para provocar una grave inestabilidad política en Catalunya y para tenernos cogidos por el cuello, quizá por los huevos. Los dirigentes de los cinco partidos catalanes - no he incluido ni a PP ni a C s - deberían reunirse y tomar una decisión en común para hacer frente a un irresponsable presidente del gobierno español que por miedo a un irresponsable jefe de la oposición está dispuesto a seguir engañando a todos los catalanes y a seguir ahogandonos económicamente. Felip Puig dice que no se trata de lograr la mejor financiación para Catalunya y que solo que haya un solo euro ya tendremos la mejor financiación de la historia. No demos ideas porque quizá la nueva financiación consistirá en un solo euro. Añade que del que se trata es de si la nueva financiación cumplirá con lo que marca el nuevo Estatut. ¿Olvida el señor Felip Puig que nos podríamos encontrar de aquí a unos meses con un Estatut aún más recortado manu iudiciali o incluso sin Estatut si deciden derogarlo los jueces del TC?. Dudo que se cumpla la voluntad del pueblo de Catalunya, el recurso va en la línea de conculcar la voluntad del pueblo de Catalunya. El señor Felip Puig debería preocuparse menos de si los dirigentes de los otros partidos están arrodillados o no y asegurarse que no sean los de su partido los que se arrodillan como hicieron cuando gobernaba un PP descontrolado con mayoría absoluta. Parafraseando al almirante Nelson se les deberia decir a nuestros políticos que "Catalunya espera que cada uno cumpla con su deber". No se preocupen de lo que hacen los otros.
-----
Joan Puigcercós será el ningún de lista de Izquierda para las próximas elecciones al Parlamento de Cataluña. Puigcercós ha dicho "somos una nación, si, pero somos y queremos ser sobretodo un nuevo Estado de la Unión Europea, ya no debemos hablar más de nación sin Estado, debemos hablar de que somos un Estado, un nuevo Estado emergente de la Unión Europea, que queremos formar y decidir el futuro de Europa, y por lo tanto esta es la nueva etapa que abrimos". estic de acuerdo pero ahora hay que ver como vamos alcanzando este proyecto de hacer de Cataluña un Estado miembro de la UE. "Nadie del gobierno se ve hablando el ocho de agosto que viene diciendo que aún no hay acuerdo. Se deberá cerrar una carpeta y así la hemos dicho. Escuchadme, sin dramatismo, pero el gobierno español no ha cumplido, y ha incumplido la ley.". Una cosa es que el gobierno de Catalunya no quiera llegar a esta fecha sin haber cerrado un acuerdo y que este acuerdo sea beneficioso para Catalunya y otra cosa es que cuando llegue la fecha, esta fecha solo sea una más de las fechas incumplidas por el gobierno español o que nos hagan aceptar una chapuza, de vosotros depende no firmar la chapuza que nos presente el gobierno español. Esta carpeta con este asunto de la financiación se debe cerrar siempre que el acuerdo sea positivo, en caso contrario rehusarlo. Que el gobierno ha incumplido repetidamente la ley orgánica que es el Estatut no es ningún secreto ni ninguna novedad, que no tiene ningún interés en cumplir es evidente. Ya hace casi un año que este asunto debería estar cerrado pero el gobierno español continúa dando fechas. La última era la del 15 de julio y al margen de las propuestas que pueden haberse filtrado, de las advertencias de imponer un sistema de financiación si no se llega a un acuerdo o de continuar con el sistema vigente, el gobierno hace todo lo que puede para que no haya acuerdo. Las excusas de mal pagador del presidente del gobierno ya no se las cree nadie.

Cop d'Estat del Tribunal Constitucional a Catalunya?

El Tribunal Constitucional està a punt de dictar sentència sobre l'Estatut de atalunya. Dos dels punts que seran suprimits serà el dret i el deure de conèixer el català a Catalunya i que el govern de la Generalitat negocii directament amb el govern central, altrament dita negociació bilateral. Aquests són els dos punts principals però sembla que el TC té la intenció de derogar o modificar bona part de l'Estatut. És molt greu que un Tribunal espanyol suprimeixi el dret i deure de conèixer la nostra llengua. Es inacceptable. Això és una involució en els nostres drets com a catalans. El català no és que hagi de tenir els mateixos drets que el castellà a Catalunya, el català com a llengua pròpia de Catalunya ha de ser l'única que els catalans tinguem el dret i el deure de conèixer. El TC vol fer el mateix que Felip V i els dictadors Primo de Rivera i Franco. I això no ho podem acceptar. El Tribunal Constitucional no té cap dret per conculcar els nostres drets. Estan massa polititzats i massa "infectats" pel PP com per poder resoldre el recurs contra l'Estatut que va presentar el PP. El TC no té cap prestigi a cap nivell degut al lligam d'alguns dels seus membres amb el partit polític que va presentar el recurs. Degut a aquests lligams son part i això els impedeix o els hauria d'impedir resoldre en cap sentit. Aquest Estatut no és perfecte però vull recordar a tothom que va ser aprovat pel 74,9% dels vots en el referèndum celebrat el 18 de juny de 2006, per la majoria del Congrés del Diputats i del Senat espanyols que van retallar el text sorgit del Parlament de Catalunya aprovat pel 88% dels diputats. Si el TC toca una sola coma estarà derogant una llei orgànica aprovada per la majoria. Quan una minoria - Partit Popular en aquest cas - imposa la seva voluntat per mitjans aliens a les institucions i contrariant la voluntat majoritària dels ciutadans està cometent un frau contra els ciutadans, està donant un cop a la democràcia i està donant un cop d'Estat, ja que la derogació per la força de les institucions i les lleis és un cop d'Estat.

El Tribunal Constitucional está a punto de dictar sentencia sobre el Estatuto de Catalunya. Dos de los puntos que serán suprimidos serán el derecho y el deber de conocer al catalán en Catalunya y que el gobierno de la Generalitat pueda negociar directamente con el gobierno central, llamada también negociación bilateral. Estos son los dos puntos principales pero parece que la TC tiene la intención de derogar o modificar buena parte del Estatuto. Es muy grave que un Tribunal español suprima el derecho y deber de conocer nuestra lengua. Es inaceptable. Eso es una involución en nuestros derechos como catalanes. El catalán no es que deba tener los mismos derechos que el castellano en Catalunya, el catalán como lengua propia de Catalunya debe ser la única que los catalanes tengamos el derecho y el deber de conocer. El TC quiere hacer el mismo que Felipe V y los dictadores Primo de Rivera y Franco. Y eso no lo podemos aceptar.
El Tribunal Constitucional no tiene ningún derecho por conculcar nuestros derechos. Están demasiado politizados y demasiado "infectados" por el PP como por poder resolver el recurso contra el Estatuto que presentó el PP. El TC no tiene ningún prestigio a ningún nivel debido a la relación de algunos de sus miembros con el partido político que presentó el recurso. Debido a estas relaciones son parte y eso les impide o debería impedirles resolver en ningún sentido. Este Estatuto no es perfecto pero quiero recordar a todo el mundo que fue aprobado por el 74,9% de los votos en el referéndum celebrado el 18 de junio de 2006, por la mayoría del Congreso del Diputados y del Senado españoles que recortaron el texto surgido del Parlamento de Catalunya aprobado por el 88% de los diputados. Si el TC toca una sola coma estará derogando una ley orgánica aprobada por la mayoría. Cuando una minoría - Partido Popular en este caso - impone su voluntad por medios ajenos a las instituciones y contrariando la voluntad mayoritaria de los ciudadanos está cometiendo un fraude contra los ciudadanos, está dando un golpe a la democracia y está dando un golpe de Estado, ya que la derogación por la fuerza de las instituciones y las leyes es un golpe de Estado.

Declaracions:

Carme Capdevila (ERC): Si el TC rebutja el deure de conèixer el català "s'haurà d'avançar cap a posicions més independentistes"
RAC 1

Carme Capdevila:• Si el TC rebutja el deure de conèixer el català "s'haurà d'avançar cap a posicions més independentistes"• No hem de renunciar a la llei de Dependència, però potser l'haurem d'adequar

Carme Capdevila, consellera d'Acció Social i Ciutadania, ha dit avui, dijous 9 d'octubre, en una entrevista a El món a RAC1 que:
- "Totalment inadmissible que es faci aquest plantejament a través de les negociacions que es van fer a Madrid; s'ha de passar al pla B, ja no entendre que la via del federalisme és possible, sinó avançar cap a posicions més independentistes."
- "És inadmissible que no es prioritzi la llengua catalana, s'ha de protegir el català."
- "Madrid es tanca en banda, perquè diuen que ja compleixen la memòria econòmica. No hem de renunciar a la llei de Dependència, però potser l'haurem d'adequar; a Catalunya no partim d'una situació de creixement, sinó d'estabilitat."
- "Se seguirà donant protecció a les persones que en aquests moments han estat valorades com a gran dependents i ens haurem de replantejar que entrin més persones al sistema en funció de la disponibilitat econòmica."

Carme Capdevila (ERC): Si el TC rechaza el deber de conocer al catalán "se deberá avanzar hacia posiciones más independentistas"
RAC 1

Carme Capdevila:
• Si el TC rechaza el deber de conocer al catalán "se deberá avanzar hacia posiciones más independentistas"
• No debemos renunciar a la ley de Dependencia, pero quizá la deberemos adecuar.
Carme Capdevila, consejera de Acción Social y Ciudadanía, ha dicho hoy, jueves 9 de octubre, en una entrevista a El Món a RAC1 que:

- "Totalmente inadmisible que se haga este planteamiento a través de las negociaciones que se hicieron en Madrid; se debe pasar al plan B, entender que la vía del federalismo ya no es posible, sino avanzar hacia posiciones más independentistas."

- "Es inadmisible que no se prioricé la lengua catalana, se debe proteger el catalán."

- "Madrid se cierra en banda, porque dicen que ya cumplen la memoria económica. No debemos renunciar a la ley de Dependencia, pero quizá la deberemos adecuar; en Catalunya no partimos de una situación de crecimiento, sino de estabilidad."

- "Se seguirá dando protección a las personas que en estos momentos han sido valoradas como grandes dependientes y nos deberemos replantear que entren más personas en el sistema en función de la disponibilidad económica."

Felip Puig (CDC): "Si el TC rebutja el deure de conèixer el català, potser ens haurem de plantejar un govern d'unitat"
RAC 1

Felip Puig
• Si el TC rebutja el deure de conèixer el català, potser ens haurem de plantejar un govern d'unitat• No ens posarem nerviosos perquè el PSC i UDC parlinFelip Puig, secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya, ha dit avui, dijous 9 d'octubre, en una entrevista a El món a RAC1 que:
- Si el TC rebutja el deure de conèixer el català "potser s'hauran de plantejar canvis al govern de Catalunya; potser plantejar-nos un govern d'unitat".
- Respectar el terme nació "no servirà per a res: si a l'articulat, pel que fa a la llengua, el finançament, les relacions bilaterals, en tots aquests àmbits no s'accepta el que plantegem, no servirà de res que ens deixin que ens autoanomenem nació, però no ens deixin practicar-ho".
- Des del PSC volen "intentar trobar discordances a CiU o, fins i tot, afeblir el lideratge d'Artur Mas. Aquesta notícia l'alimenta el PSC, ens dóna una mostra del nerviosisme que hi ha al PSC"; "no ens posarem nerviosos".

Felip Puig (CDC): "Si el TC rechaza el deber de conocer al catalán, quizá nos deberemos plantear un gobierno de unidad"
RAC 1

Felip Puig

• Si el TC rechaza el deber de conocer al catalán, quizá nos deberemos plantear un gobierno de unitat
• No nos pondremos nerviosos porque el PSC y UDC hablen

Felip Puig, secretario general adjunto de Convergència Democràtica de Catalunya, ha dicho hoy, jueves 9 de octubre, en una entrevista a El Món a RAC 1 que:

- Si el TC rechaza el deber de conocer al catalán "quizá se deberán plantear cambios en el gobierno de Catalunya; quizá plantearnos un gobierno de unidad".

- Respetar el término nación "no servirá para nada: si en el articulado, por lo que respecta a la lengua, la financiación, las relaciones bilaterales, en todos estos ámbitos no se acepta lo que planteamos, no servirá de nada que nos dejen que nos autodenominemos nación, pero no nos dejen practicarlo".

- Desde el PSC quieren "intentar encontrar discordancias en CiU o, incluso, debilitar el liderazgo de Artur Más. Esta noticia la alimenta el PSC, nos da una muestra del nerviosismo que hay en el PSC"; "no nos pondremos nerviosos".

Declaracions de Felip Puig i Joan Puigcercós a RAC 1

Dijous, 9 d'octubre de 2008
esquerra.cat
Puigcercós (ERC): "Si ens toquen la llengua, l?Estatut quedarà tocat de mort definitivament"

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, assegura que ‘si ens toquen el tema de la llengua, l'Estatut quedarà tocat de mort definitivament', en referència a la possibilitat que apunta avui La Vanguardia que el Tribunal Constitucional podria rebaixar aspectes clau del text estatutari català com el finançament i la llengua.
Puigcercós ha afirmat en declaracions a RAC1 que ‘després de la primera retallada seriosa que va haver-hi, que va ser la del Congrés dels Diputats, si alguna cosa havia quedat de bona en 'Estatut era el tema lingüísitc, és a dir, l'equiparació dels drets dels catalanoparlants als dels castellanoparlants'. ‘I en aquests moments, veiem que fins i tot els únics aspectes importants que havien quedat trontollen, perquè també volen retallar el tema del finançament', ha lamentat el president d'Esquerra. Per aquest motiu, Puigcercós ha apuntat que si la sentència finalment es compleix, ‘ ja no tindrà cap sentit que estiguem defensant l'Estatut i el que haurem de fer és anar per feina'.
Puigcercós ha recordat la postura crítica que va mantenir Esquerra després de la retallada de l'Estatut i ha apuntat que ‘nosaltres no estem en condicions d'acatar una sentència que acaba convertint en una farsa un procés votat i aprovat a Catalunya'. Per aquest motiu, el dirigent independentista ha apostat per ‘plantejar que el Parlament faci els passos endavant unilateralment davant d'un TC que en aquests moments és un órgan partidista que no afavoreix els interessos de Catalunya'. ‘Des d'Esquerra ho tenim claríssim, si alguna cosa tenia sentit en aquest Estatut era el tema de la llengua, si ens diuen que la sentencia invalidarà la igualtat del català i el castellà, ens haurem de plantejar una etapa nova tots plegats', ha sentenciat.

Jueves, 9 de octubre de 2008
esquerra.cat
Puigcercós (ERC): "Si nos tocan la lengua, El Estatut quedará tocado de muerte definitivamente"

El presidente de Esquerra, Joan Puigcercós, asegura que ‘si nos tocan el tema de la lengua, el Estatuto quedará tocado de muerte definitivamente', en referencia a la posibilidad de que apunta hoy La Vanguardia que el Tribunal Constitucional podría rebajar aspectos clave del texto estatutario catalán como la financiación y la lengua.Puigcercós ha afirmado en declaraciones a RAC 1 que ‘tras la primera recortada seria que hubo, que fue la del Congreso de los Diputados, si algo había quedado de bueno en el 'Estatutoera el tema lingüísitco, es decir, la equiparación de los derechos de los catalanohablantes a los de los hispanohablantes'. ‘Y en estos momentos, vemos que incluso los únicos aspectos importantes quehabían quedado tambalean, porque también quieren recortar el tema de la financiación', ha lamentado el presidente de Esquerra. Por este motivo, Puigcercós ha apuntado que si la sentencia finalmente se cumple, ‘ ya no tendrá ningún sentido que estemos defendiendo el Estatut y tendremos que hacer algo'.Puigcercós ha recordado la postura crítica que mantuvo Esquerra tras el recorte del Estatut y ha apuntado que ‘nosotros no estamos en condiciones de acatar una sentencia que acaba convirtiendo en una farsa un proceso votado y aprobado en Catalunya'. Por este motivo, el dirigente independentista ha apostado por ‘plantear que el Parlamento haga los pasos adelante unilateralmente ante un TC que en estos momentos es un órgano partidista que no favorece los intereses de Catalunta'. ‘Desde Esquerra lo tenemos claro, si algo tenía sentido en este Estatut era el tema de la lengua, si nos dicen que la sentencia invalidará la igualdad del catalán y el castellano, nos deberemos plantear una etapa nueva todos juntos', ha sentenciado.